(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Biodiversity Heritage Library | Children's Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Contribució a la historia dels antichs gremis dels arts y oficis de la ciutat de Barcelona"















SS*.V-'" 



WALTER MUIR 

WHITEHILL JÚNIOR 

DONATED BY 

MRS. W. M. WHITEHILL 

1979 






V.,»tÍL£^|| 



V.'»íí''¿ííí 






■-.^ . '^ií^ 






"'-^"'^'•-'■' "" *?<. .í V-: -"^ 












'^'^ " "'Z M^Wííi^ 






x¿ y^iScj' ií 












MIQUEL GONZÁLEZ Y SUGRAÑES 



CONTRIBUCIÓ 

a la 

Historia deis antichs Gremis 

deis 

Arts y üficis de la Ciutat de Barcelona 



VOLUM SEGON 



LLIBRETERS ^ ESTAMPERS 



BARCELONA 

LLIBRERÍA ANTIGA Y MODERNA DE SALVADOR BABRA 
CARRER DE LA CANUDA, ^.S 

i9'8 



ARTS Y OFICIS DE LA CIUTAT DE BARCELONA 



MIQUEL GONZÁLEZ Y SUGRAÑES 



CONTRIBUCIÓ 

a la 

Historia deis antichs Gremis 

deis 

Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona 



VOLUM SEGÓN 



LLIBRETERS ^ ESTAMPERS 



BARCELONA 

ESTAMPA D'HENRICH Y COMPANYÍA 

1918 



TAULA DE MATERIES 



Planes 

Advertiment preliminar XI 

MÓLTES MERCÉS XV 

LLIBRETERS 

Antecedents i 

Confraría politico-civü. 

Fundado 5 

Lo Comú de la Confraría actúa per primera vegada. 

Concell general 7 

Nomenament d'insaculadors 8 

Primera extracció de noms: Proclamació de Cónsols 9 

Duració del consolat • 9 

Elecció de Cía vari y Examinadors : . . . 9 

Caixa de la Confraría 9 

Retiment de comptes 9 

Installació de la Confraría. 

Concordia lO 

Llochs hont abans se reunía l'ofici 11 

Festa patronímica, misses, etc.: Despeses 11 

Professó del Corpus: Assistencia obligada: Manament 13 

Ordinacions emanades de la Ciutat. 

Agavellament de primeres matarles: Prohibició 13 

Nomenament de quatreta per a la compra de papers y pergamins . . 15 

Fraus comesos per lo mestre confrare Claudi Bornat: Querella 17 

Continúen los agavellaments: Noves prohibicions 18 

Prohibició de possehir mes d'un establiment 19 

Nomenament de confrares encarregats de defensar les Ordinacions. . 19 

Mes Ordinacions. 

Obediencia deguda ais Cónsols 20 

Fraus y lladronicis: Disposicions per a evitar-los: Penes 21 



VI TAULA DE MATERIES 



Planes 

Excepció 22 

Privativa de fer ventalls 23 

Llibres de text: Abusos: Prohibició: Penes 23 

Los Antonis y Er asmes que's llegíen en l'Estudi general eren di- 

íerents: Queixa de la Confiaría 23 

Estampado de Salms, Beceroles y Misses: Exclusiva atorgada a la 

Confraría 24 

Per Cédula reyal resta derogada la exclusiva a favor de la Confraría. 26 

Regles a observar quan raoría un confrare ab establiment obert .... 27 

Reglamentado de l'ofici. 

Aprenentatge 27 

Fadrinatge 27 

Demandes d'examen: Exercicis a practicar 28 

Exámens aprovats: Llicencia per a posar botíga 28 

Inciden! promogut per teñir mes d'una botiga 29 

Segueixen los exámens ; 29 

Drets d'examen per a passar-se mestre 30 

Suplicació demanant l'augment deis drets d'examen 31 

Llibreter de la Generalüat de Catalunya. 

Nomenament 31 

Llibreter s de la Ciutat. 

Nomenaments 34 

Varíes noves. 

Llibreter a90tat 43 

Esperit de ciutadanía: Efemérides 44 

DOCUMENTS JUSTIFICATIUS. 

N.° I. — Confratrie librariorum ciuitatis Barcinone 47 

N,° 2. — Ordinacions de la Confraría de Sanct Hieronim deis Libra- 
ters de la Ciutat de Barcelona publica des per los lochs 
acostumats de la dita Ciutat a 2 de Mar9 any 1553 ... 55 
N.° 3. — Capitulatio feta per y entre la Reverent Priora y Convent 
de les Hieronimes de una part y la Confiaría deis hono- 
rables Libraters de la pait altra 63 

— Ordinacions deis Libraters o Ligadors de libres 65 

— Oidinations fahents peí los Llibraters de la present Ciutat. 68 

— Ordinacions de Llibraters 70 

— Instancia de la Confraría 72 

— Altra instancia de la Confiaiía 74 

— Llista de Llibieteis y Llibieteies agremia ts des de la fun- 
dació de la Confraría y6 

— Instancia deis Cónsols de la Confraría 87 

— Inventar! de la Ilibrería d'En Miquel Cabrit 88 

— Testament d'En Joan Trinxer : 98 



N.° 


4- 


N.° 


■;• 


N.o 


6. 


N.° 


7- 


N.° 


8. 


N.° 


9- 


N.° 


10. 


N.° 


II. 


N.° 


12. 



TAULA DE MATERIES VII 



Planes 

ESTAMPERS 

La Impremta a Barcelona 103 

Obres impreses a Barcelona durant lo segle xv: Estampes d'iiont 

sortiren 104 

ídem, ídem, en lo segle xvi 110 

ídem, ídem, en lo segle xvii 113 

Impremtes cedides a distintes persones per a que les administressin: 

Obres que en elles s'estamparen 114 

Imprera ta deis Cormellas 115 

Contráete de treball 117 

Contráete d'aprenentatge 118 

Confraría de devoció. 

Consentiment reyal 119 

Sant Joan Ante-Portam Latinam, Patró 119 

Petició deis Estampers práctichs per a formar Confraría político-civil: 

Los Consellers ajornen donar-hi Uoch 120 

Penyoraments fets ais mestres Impressors per la Confraría deis Lii- 

breters: Queixa elevada ais Consellers 121 

Los técnichs de i'ofici insten novament per a que se'ls autorisi fundar 

Confraría político-civil: Lo Trentenari hi accedeix 123 

Campan^'^a iniciada per la Confraría deis Llibreters y altres particu- 

lars oposant-se a que'l Trentenari concedís la pretesa agremiació. 124 
Nomenament d'una ponencia encarregada de dictaminar si la con- 

cessió atorgada a la Confraría deis Impressors podía perjudicar 

la Ilibertat de comer9 1 26 

La ponencia opina ésser perjudicial a la utilitat y benefici públich. . 126 
Lo Trentenari acorda revocar ]a concessió y'ls Capítols o Ordinacions 

aprovades 1 26 

En lo regnat de Caries III los Llibreters y Impressors se fusionaren 

en un sol Gremi 127 

Los Capítols revocáis estatuíen: 

Govern de la Confraría 127 

Festa patronímica: Aniversaris 128 

Aprenentatge: Fadrinatge: Duració 128 

Mes tría: Opera cions a fer per a obtenir-la: Drets 128 

Empadronament d'aprenents y fadrins 130 

Intrusos: Prohibició de teñir Impremta 1 30 

Regencia d'impremta d'altri: Prohibida ais mestres confiares 131 

Llibres sense relligar: Venda lliure pels mestres Estampers 131 

Estamper de la Ciutat 131 

Notes deslligades. 

Pena imposada al mestre Estamper Jaume Cays 132 

Provisió reyal atorgada ais Impressors pare y fill Rafe] Figueró .... 133 
Alarma de la Confraría deis Llibreters y Impressors: Instancia opo- 
sant-se a dita Provisió 136 

Lo Síndich de la Confraría acut a la Reyal Audiencia entaulant plet 

contra lo pare y fill Figueró: Fonaments de la demanda 140 

Arguments emplea ts per la defensa 140 



VIII TAULA DE MATERIES 



Planes 



Sentencia prenunciada per la Reyal Audiencia 140 

Una uUada ais fets capdals realisats per Estampéis barcelonins des 

del segle xvii 144 



DOCUMENTS JUSTIFICATIUS. 



N." 
N.° 
N.» 
N.° 
N." 



— Concordia feta, entre'l mestre Estamper Joan Geriinch y 
En Pere Miquel, Llibreter, y altres 149 

— Llibreria de Mossen Pere Posa (segle xv): Escriptura de 
venda 151 

— Petició deis Estampers práctichs per a que se'Is concedis 
poder formar Confraría político-civil 154 

— Instancia deis Estampers queixant-se deis abusos que con- 
tra ells cometía la Confraría deis Llibreters 163 

— Instancia deis Estampers demanant poder vendré pública- 

ment los ilibres que imprimíen en sos establiments y'ls 

que fessen venir d'altres Regnes 168 

N.« 6. — Justificació del dret que assistía a la Confraría deis Lli- 
breters 172 

N.° 7. — Súplica deis Impressors técnichs demanant que sa Confraría 

de devoció tingues lo carácter de político-civil 182 

N." 8. — Alguns particulars, fent lo joch a la Confraría deis Llibre- 
ters, acudeixen ais magistrats municipals oposant-se a 
la pretesa agremiació 185 

N." 9. — Instancia de varis Impressors práctichs acompanyant uns 
Capítols que redactaren referen ts al bon orde de son 
ofici 192 

N.os 10 y II. — La Confraría y particulars Llibreters soMiciten de 
nou que'l Consistori negás ais Impressors práctichs lo 
que demanaven 198-202 

N." 12. — Instancia deis Prohoms y confrares de la Confraría deis 
Impressors demanant que no s'accedís a lo que'ls Lli- 
breters preteníen, 90 es, fos revocada y del tot extin- 
gida la que se'ls concedí a 20 d' Abril de 1684 204 

N.° 13. — Los Consellers y qua treta nomenada per en tendré de les 
peticions fetes per la Confraría deis Llibreters y la deis 
Impressors, son de parer contrari a lo que aquests úl- 
tims preteníen 210 

N.° 14. — Regia provisio contra lo mestre Estamper Jaume Cays . . . 213 



TAULA DE GRAFICHS 



Entre planes 

Alegoría de la Llibretería xvi y i 

Facsímils d'enquadernacions catalanes deis segles xv y xvii. ... 28 y 29 

Alegoría de la Impremía 102 y 103 

Facsímil de la primera y darrera plana de la Gramática d'En 

Bartomeu Mates 104 y 105 

Facsímil de la primera plana del núm. i del Diari de Barcelona, 

lo qual aparegué el i.er d'Octubre de l'any 1792 146 y 147 



Facsímils de varíes portades y primeres planes d'estamp ación s barcelonines: 

Segles XV y XVI 

Planes 



PsALTiRi, primera plana. Estampació d'En Nicolau Spindeler. 

Any 1 480 219 

Vida del Rey Alexandre, primera plana. Estampació d'En Pere 

Posa y Pere Brun. Any 1481 221 

La imitacio de Jesucrist, primera plana. Estampació d'En Pere 

Posa. Any 1482 223 

Phoce grammatici et sumíMI oratoris, primera plana. Estam- 
pació d'En Pere Posa. Any 1488 225 

La vida e transit del glorios sanct Hieronim, primera plana. 

Estampació d'En Pere Miquel. Any 1493 227 

Lo Carcer damor, primera plana. Estampació d'En Joan Ro- 

sembach. Any 1493 229 

Scala Dei, primera plana. Estampació d'En Diego Gumiei. 

Any 1494 231 

CoNSTiTUCiONs DE Cathalunya, portada. Estampació d'En Joan 

Rosembach. Any 1494 233 

Gravat que exorna'l Uibre deis Usatges y Constitucions de 

Catalunya. Primera edició estampada en 1495 235 

Usatges y Constitucions de Catalunya. Edició de 1495. Pri- 
mera plana del text 237 



TAULA DE GRAFICS 



Planes 

CoNSTiTUCiONS NOUES. M.D.iii, portada. Estampació d'En Ga- 
briel Pou. Any 1504 239 

Comentaría Jacobi de Marquilles, portada. Estampació d'En 

Joan Luschner. Any 1 505 241 

Libre del menyspreu del mon, portada. Estampació d'En Car- 
ies Amorós. Any 1518 243 

Stella Clericorum, portada. Estampació d'En Duran Salva- 

nyach. Any 1525 245 

Plant de la Verge María, primera plana. Estampació d'En 

Joan Rosembach. Any 1528 247 

Chroniques de Espanya, portada. Estampació d'En Garles 

Amorós. Any 1 546 249 

Marques d'Estampers 251a 277 



ADVERTIMENT PRELIMINAR 



Dues circumst ancles especiáis ben diverses — de 
carácter voluntar! la una, del tot fortuita Taltra — 
han estat causa del llarch retardament ab que ve a 
la llum lo present volum, segon de la serie que inau- 
guraren! en 1915 sots lo títol Contrihució a la Historia 
deis antichs Gremis deis Arts y Oficis de la Ciutat de 
Barcelona. 

Seguint lo plan que aleshores adoptar em, de donar 
a r estampa, per successiu orde alfabétich, les mono- 
grafíes d'aquelles Corporacions, al posar a la venda 
lo volum primer teníem ja arreplegats y a punt de 
redactar nombroses dades y materials destinats a la 
confecció d'aquest; mes, veus-ací que alguns literats 
y bibliófils bons amichs nostres, que havíen acollit 
ab estima benévola les primicies de nostra noven9ana 
y modesta obra, ab insistencia vivíssima nos instaren 
que, prescindint de la norma alfabética adoptada, 
publiquéssem ab preferencia les mono graf íes históri- 
ques deis Gremis de Llihreters y Estampers, d' interés 
for9a mes atractívol y de major valor, per a aquells 
— y adhuc per a nosaltres meteixos, — que qualse- 



XII ADVERTIMENT PRELIMINAR 

vulla deis altres nombrosos Cóssos gremials, per im- 
portants qu*ells fossen. 

Ho confessem ab ingenua franquesa: la idea, que 
de bell anduvi meresqué la nostra simpatía, no triga 
a fer-se'ns irresistiblement temptadora, fins a abran- 
dar-se'ns en obsessió entusiasta y sugestiva. Vera- 
ment no podía ésser d'altra manera, car se tractava 
de l'estudi de dos Gremis, mes que afins, germans, 
y Tun d'ells, lo á'Estampers, just era'l de la nostra 
propria Art professional, amor de les nostres amors, 
en lo conreu de la qual portem cons agrades les ener- 
gíes, iniciatives y suors deis anys millors d'una llarga 
existencia de treball, al que, agrahits, devem tot lo 
poch que personal y socialment som y valem. 

Decidits, donchs, a complaure no sois los desigs 
reiterats de nostres amables instigadors, sino a acom- 
plir la propria satisfacció de retre, encara que mo- 
dest, un tribut personal a FantigaCorporació gremial 
de nostres confrares Estampers, deixant per a mes 
endavant la continuació deis treballs monográñchs- 
alfabétichs que mig embastats teníem en cartera, nos 
calgué escometre una intensa, laboriosa y no inter- 
rompuda tasca d' investigado en diíerents arxius y 
altres fonts d'escorcoll, en recerca deis materials ne- 
cessaris per a dur a terme'l nou plan d'aqueixa tasca, 
pacientíssima, invisible, que sois los iniciats poden 
apreciar en sa justa valúa, la que'ns ha xuclat, com 
és natural, un temps dilatadíssim y inexcusable, mal- 
grat nostre bon zel y diligencia y les facilitats que'ns 
foren amprades arreu y de manera singularment re- 
marcable — mereixedora de tot nostre agrahiment — 



ADVERTIMENT PRELIMINAR XIII 



per mólts deis meteixos que ab major insistencia ens 
havíen esperonat a rectificar la pauta prelativa de 
nostra publicació. 

A aquest motiu voluntari de triga, vingué a afegir- 
se-n'hi un altre de forga major: lo sensible encariment 
del paper y deis materials d'impremta, ocasionat per 
les ano rm ais circumst ancles, prou sabudes de tothom, 
a que ha donat lloch Tafrosa guerra que fa quatre 
anys té trasbalsada la vida económica de tot lo món. 
Certament, los temps crítichs que travessem no son 
pas gens a propósit per a la publicació de Ilibres, 
sobre tot per qui com nosaltres, órfens d'ajuda y 
subvenció de cap mena, no contem, per a fer-ho, ab 
altres mitjans que'l sacrifici graciós d'una part dé 
90 deis cabals propris. Davant d'aytal dificultat, es- 
távem ja resolts a ajornar la edició d* aquest segón 
volum per a quan la pau del món vingués benhaura- 
dament a normalitzar la crítica situació creada per 
la Iluyta actual. Pero, com per dissort, la desitjada 
fi d* aquesta, en lloch d'ésser una realitat oviradora, 
hom preven, segons los fets demostren, que encara 
es mólt llunyana, no volent perllongar mes lo terme 
de publicació del nostre treball, havem pres lo ferm 
determini de donar-lo a llum, adhuc arriscant-nos co- 
ratjosament a les irremeyables desaventatges d'orde 
económich que avuy nos imposen les circumstancies. 



Agost de 19 1 8. 



MÓLTES MERCES 



Les donam mólt expressives, en primer lloch a les Re- 
daccions deis Diaris y Revistes que's publiquen en aquesta 
Ciutat per Vhonor que'ns feren d'emetre en ses respectives pu- 
blicacions lo judici que'ls meresqué lo primer uolum d'aquest 
nosire modest trehall; y en segón, a les persones, devotes a 
tot lo refereni a la Historia de la nostra ierra, que'ns encorai- 
jaren a prosseguir la tasca comentada. MitjanQant Den, aixi 
ha farem, com n'es palesa proua la publicado del present 
volum II, 

També hauriem volgut expressar nostre agrahiment a la 
Excma, Corporació municipal barcelonina; empero nos ho 
veda la indiferencia ab que, per part deis senyors Regidors 
de la Comissió de Governació que actuaven Vany Í915 y 
deis de la nova Comissió de Cultura en i9id, acolliren nostra 
instancia acompanyada d'un exemplar de Vesmentat treball, 
ja que deixaren transcórrer tretze mesos y dies sens pendre' s 
la molestia d' ocuparse poch ni mólt de lo que en dita ins- 
tancia demanávem y consegüentment d'elevar dictamen al 
Consisíori en qualsevulla sentit. ¿Comentaris? ¿Per a qué? 
Per lo vist los actuáis temps han reformat les costums en 
oide a guardar les consideracions degudes ais Ciutadans, y 
mes si aquesís han exercit la primera magistratura de la 
Ciuiíi. 



«■ 



i 





¡^agÉí 



alegoría de la LLIBRETERIA. 

Pintura de I'artista Flauger, proccdent de la casa Indar, Impressor y Llíbreter, de 
Barcelona, qual establíment estava en lo carrer de I' Argentería, en la primera meytat 

del segle x<x. 

La figura capdal de la composíció representa la deesa Minerva, qui está asseguda, ab un 
Ilibrc a la má dreta, esguardant una donzella que, míg agenollada a son costat esquerrc. 
Vi presenta un volum obert. A la part drcta un infant guarda la llanca y I'escut, armes 

simboliques de la deesa. 



COHF RARI A D£LS> 




Antecedents. — En los primitius temps eren coneguts 
per Llibreters los Relligadors de Ilibres y les persones que 
ab los manuscrits mercadejaven, abundant-hi'ls jueus. 

Aquesta branca del comerg fou considerada com una de 
les mes nobles y honroses. 

Prengué gros desenrotllo durant la Edat Mitjana, respo- 
nent al grau de cultura literaria que existía dintre la nacio- 
nalitat catalana. 

De bell principi foren los convents les oficines hont se 
multiplicaven les copies deis treballs literaris que l'ingeni 
produhía, essent los d'assumptes bíblichs y'ls jurídichs los 
que donaren mes jóch, puix se'ls considera d'immediata 
aplicació. 

Si'ns fixam en los inventaris particulars del segle xiv 
en amunt, tindrem idea de la infinitat d'obres que's publi- 
caren. Era rar trobar un personatge, cavaller o eclesiástich, 



ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



notari o mercader adinera!, que no tingues son cabal de 
Ilibres; a aixó's degué que'ls Llibreters d'aleshores units en 
Confraría de devoció, ampliassen llur negoci per tots los 
indrets de Catalunya. 

A afavorir-los contribuí lo disposa t peí Rey En Jaume II 
d'Aragó, qui, en les Ordinacions que dicta per a la fundació 
de la Universitat de Lleyda (any 1300), estableix: «... Si 
libri etiam vel pergamena causa vendendi ad dictum stu- 
dium a quocumque mercatore vel alio portata fuerint vel 
vendita in eodem nulla similiter lezda vel pedagium exi- 
gatur...» ^ Si algú fortes Ilibres o pergamins per a vendré a 
dit estudi no se li cobre lleuda ni se li exigesca peatge. 



* 
* * 



. i-iiiir- "'^°*'- 



Es lley fatal, que tota inno vació en la vía deis avenaos 
humans, ensemps que un aventatge beneficios, comporta 
sempre un dany immediat. Per un cantó crea, per l'altre 
enderroca. 

Abans d'aparéixer la Impremta, vivíen del Ilibre los co- 
pistes, los iMuminadors de cap-lletres, los gravadors d'es- 
tampes y'ls Relligadors o Enquadernadors. Ais primers los 
mata la xilografía, no tardant gayre a desaparéixer aquesta 
juntament ab los segons, engolits per la nova art, que fent 
fácil y abaratint ab la senzillesa deis seus procediments 
mecánichs la múltiple reproducció deis Ilibres, dota a la 
Humanitat d'un práctich y eficacíssim mitjá per a la mes 
ampia difusió de les lletres, les ciencies y les arts, que abans, 
degut al preu costosíssim deis exemplars manuscrits, eren 
sois accessibles a l'estament aristocrátich o a la gent acaba- 
lada. Y aquelles magnifiques peces ab tanta pulcritut escri- 
tes y bellament ornades ab cap-lletres y miniatures damunt 



1 Col-lecció de Documents inédits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, vo- 
lum sisé, plana 215, ratlla 17. 



LLIBRETERS 3 

pergamí, veritables joyes d'un inestimable valor extrínsech 
— tant, que mólts cops eren donades en penyora de fer- 
manga, — feren lloch ais Ilibres d'Estampa, de modesta valúa 
material ^ 

Per lo que respecta ais Llibreters barcelonins, l'expressat 
invent los vingué com l'anell al dit y Tacolliren ab ver- 
dader entusiasme. Altre tant feren mólta gent acomodada, 
esmergant sos cabals en fer imprimir y en editar Ilibres. 
De manera que aquest ram d'industria de sobte's convertí 
en una font de comerg actiu. 

Tal importancia tindría, que la Cort general celebrada 
per lo Católich Rey Don Ferrán II en lo Capítol de la Séu 
a 8 d'Octubre de 1481, acordá : . 



«ítem ne son exceptats (Drets d'entrades y eixides) f tota 
vexella dor, e dargent, joyes, vestiduras, llibres, armes, é altres 
vtensilies que algu traurá, ó metra en, ó de Cathalunya per son 
propi vs, é no per via de mercaderia, axi que, entrant ne exint 
ay tais coses, si nos metien per via de mercaderia, no paguen 
algún dret. 

» Pero en ago, sia considerada, é arbitrada la condició de les 
persones, qui ay tais coses metrán, traurán, ó trametrán...» 



1 «Cambis introduhits per l'Imprempta. — Prova d'una manera com- 
pleta la revolució que va moure l'imprempta per tot el món, un acort del 
Capítol de la Catedral de Vich l'any 1485. Fins aleshores, per fer el dipósit 
que s'exigfía peí pago de la capa pluvial, qu'estava obligat a donar a qual- 
sevol canonge al entrar, s'havien admeses fermances, consistents principai- 
ment en objectes d'orfebrería casulana ó religiosa ó Ilibres. Mentres no fou 
coneguda l'imprempta, ab pochs Ilibres n'hi havía proti per cobrir la quan- 
titat exigida, pero ab la depreciació que sofriren aquests, el Capítol vigatá, 
a 3 de Novembre del dit any, volent defensar els séus interessos, va pendre 
l'acort de no admetre mes Ilibres, puix que havien sortit uns artífices périts 
en Tart d'imprimir lletres que ab formes metáliques omplien trescentes ó 
mes fulles de pergamí: extante causa quia diebus nostris quidem inventi sunt 
artífices imprimendarum liUerarum periti in memhranis cum metallicis for- 
mis tres cenias cartas et amplius per diem faceré noscuntur, díu el preámbul 
d'aquesta determinació, com pot veures en el Ilibre V del Porter, existent 
en la Secretaría Capitular de Vich. Aquest acort fou ra tífica t per tots els 
Canonges l'any 1491, puix que, haventhi peste en la ciutat, mólts no havien 
pres part en la reunió del any 1485. — J. Gudtol, Pbre. » — Catalana. Re- 
vista setmanal, núm. 3, corresponent al 21 d'Abril de 1918 (Secció de Notes 
d'Arxiu). 



ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



De les facilitáis que donava la art d'estampar, se n'apro- 
fitaren tant los eclesiástichs com los qui no ho eren. Sa 
aparició íou causa que'l Tribunal del Sant Ofici ^ tingues 
mólta mes feyna que abans, perseguint les obres que no 
s'emmotllaven a les creencies religioses. 

Les penes imposades ais Llibreters que les editaven, foren 
crudelíssimes. Diga-ho, si no, la decretada contra Antoni 
Ramón, alias Corro, Llibreter de la Generalitat de Catalimya, 
a qui se'l condemná per heretge a ésser estrangulat y cremat. 
Igual pena fou imposada a sa muller Joana. L'acte de fe 
se complimentá lo dia 9 de Febrer de 1489 en lo cadafalch 
aixecat en la pla^a del Rey, hont s'executaven les rigoroses 
sentencies de dit Tribunal. 

Ais 13 de Marg del meteix any, o sia al mes y dies 
d' ha ver sigut executats sos pares, pujava al cadafalch men- 
cionat Joan Corro, Llibreter, filius prcedictorum Antonii 
Raimundi Corro et Joanna eius uxoris pro hereticis con- 
demnatorum et concrematorum, devallant-ne moments després 
d'haver-se reconciliat. La rigorosa condemná li sigue com- 
mutada per la de presó temporal — un any y dies, — es- 
sent-li concedit passar en sa casa lo temps d'empresonament 
y complir allí la penitencia que se li ordena. — 

Altra de les victimes elegides sigue En Joan 9a Coma, 
lihratarium sive bibliopola morahatu-r in vico S. Dominici,.peT 
haver editat la obra Visió delectable del batxiller Torra. 

«La impresión y publicación de esta obra — diu lo qui 
íou contemporani y amich nostre, senyor Sanpere y Miquel — 
cuando teníamos a la Inquisición haciendo gran presión para 
entrar en Barcelona, era tal vez una temeridad que podía 
costar cara al impresor y al editor. » ^ 

Empero, com En 9a Coma a mes de Llibreter prestigios 



1 Vingué de Castella en 1487, essent mólt funest son domini. A 25 de 
Janer de 1488 inaugura sa tasca ab crudels y barbres espectacles. 

2 De la Introducción y Esiablecimienios de la Imprenta en las Coronas de 
Aragón y Castilla y de los Impresores de los incunables catalanes, plana 149. 



LLIBRETERS 5 

era home acabalat, abans que la Inquisició pogués atrapar- 
lo, posa térra de per mig. No obstant, l'inexorable tribunal, 
condemnant-lo en rebeldía, maná fer-lo cremar en estatua 
y segrestar-li'ls béns. 

D'aquests crims no se n'escaparen altres Llibreters y di- 
verses Llibreteres, condemnant-lo s a ésser exposats en la 
Catedral, portant al cap la mitra deis heretges y vestits ab 
túniques infamants, hont esta va pintada herética pravitas 
qua defecerant, y després tancats en presó perpetua. ^ 

Confraría político-civil. 

Fundado. — L'ofici na vega va sens rumbó per falla de re- 
glamenta ció y de persona o persones que'l governassen, Tant 
cert és lo que afirmam, que «A 14 de Mars 1446, per que 
los Llibreters no tenían Consol, per qo los Consellers en 
virtud del privilegi del Rey D.^ Joan elegiren Consol ». ^ 

A.remeyar aquell estat d'abandó acudiren alguns mes- 
tres Llibreters desitjosos de teñir certa forma y orde en 
la manera d'exercir lo treball, per tal que tots poguessen 
viure cómodament. A l'efecte, pensaren en associar-se en 
Confraría político-civil. La idea fou acoUida ab aplaudiment 
per quants integra ven l'ofici; y previa Ilicencia del Regent 
la Veguería, se reuniren per a llegír y aprovar uns Capítols 
encaminats a regir-se y govemar-se. Mes com sia que sens 
la aprovació deis magistrats municipals los referits Capítols 
no podíen surtir los meteixos efectes legáis que les Ordi- 
nacions emanades de la Ciutat, a dits magistrats acudiren 
per a conseguir-ho. 

Aquest propósit s'iniciá a mitjans del segle xvi, época 



1 Així ho conta En Pere Miquel Carbonell, Notari que fou de la es- 
mentada Inquisició. 

2 Col-lecció de Documents histdfichs inédits de VArxiu Municipal de la 

Ciutat de Barcelona. — Rubriques de Bruniquer, volum V, plana 215. / 



ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



en que lo nombre de mestres Llibreters ab botiga o obrador 
obert a Barcelona era suficient per a alcanzar lo que's pre- 
tenía ^ Tots o quasi tots esta ven agrupáis en una meteixa 
parroquia: la de Sant Jaume. 

Vistos, regoneguts y signats pels Advocats del Concell, 
ais qui s'enviaren los Capitols de referencia per a que'ls 
inspeccionassen, lo Trentenari'ls aprová remeten t-los ais in- 
teressats a fi de que recabassen lo placel de la autoritat 
reyal, com era costum. 

En nom y r^presentació de l'Emperador Carlos V, lo mar- 
qués d'Aguilar, son Lloctinent a Barcelona, l'últim dia del 
mes de Janer de l'any 1553, sanciona, aprová y autorisá'ls 
repetits Capitols, manant fossen observats sens contradicció, 
baix pena de mil florins d'or *. 

A prechs deis aMudits suplicants, lo Concell ordinari ce- 
lebrat a 11 de Febrer de Tindicat any, autorisá la fundació 
de la Confraría, en vista d'haver obtingut lo soMicitat pri- 
vilegi reyal. Referint-se a la esmentada fundació, en la res- 
senya de la junta tinguda per dit Concell s'hi llegeix : 

«... Quant al que es demanat y suplicat a dits honorables 
Consellers y present consell per lo ofici y confraría deis libraters 
poblats en la present Ciutat los quals ara nouament han obtin- 
gut privilegi real de fundar Confraría de llur ofici en la present 
Ciutat sots inuocacio del glorios Doctor, e Illuminadór de S.** mare 



1 Heus ací llurs noms: Rafel Dauder, Joan Bages, Jaume Manescal, 
Climent Trinxer, Joan Trinxer, Francesch Lenia, Jaume Pía, Joan Gordiola, 
Jaume Cortey, Francesch Cabrit, Bartomeu Gauarro, Hieronim Badia, Joan 
de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieronim Pi, Lorens Laceres, 
Joan Farrer y Joan Jordá. (Arxiu Notarial. — Liber Confratrie sancH 
HieYonimi hihliopolarum Barchinone. Notari Francesch Mulnell y Pere Mam- 
bla, anys 1553 y següents.) 

En Documenis justificatius , n.os u y 12, donam a conéixer l'interessant 
Inventari deis Ilibres, mobles y altres coses que al morir (any 1538) deixá 
En Miquel Cabrit, Llibreter, suposat germá de l'abans anomenat En Fran- 
cesch; y lo curios Testament d'En Joan Trinxer, atorgat a 28 de Juny 
de 1589. 

Dits antichs documents los posseheix TiMustrat Llibfeter-antiquari En 
Salvador Babra, qui ens autorisá per a publigar-los. 

2 Documents jusHficatius, n.*" i. 



LLIBRETERS 7 

iglesia Sant Hieronym, quels placia admetre en dita Ciutat dita 
sena confiaría, E les ordinacions per conseruacio y bon régimen 
y administracio de aquella íetes y ordenades y statuides entre 
eUs...» 

Lo Concell acordá : 

«... que dita Confraria, e ordinacions sien admeses statuides 
y ordenades segons lo present Consell aquelles admet, statueix y 
ordena Remetent lo present Consell la forma y ordinacio de dites 
ordinacions ab la imposicio deis bans y penes imposadores y pu- 
blicado de aquelles ais dits honorables Consellers remogut empero 
de aquells, los Capitols que parlen de vendré paper a dinades y 
amans y lo capítol del vendré deis ventalls y que lo capítol que 
prohibeix de vendré libres antichs nos puixen vendré sino a 
S.* Jaume y sia aiustat la pla9a noua y totes les altres plasses de 
Ciutat y que de totes les penes sien fetes tres parts y que la terga 
part sia de murs y valls de dita Ciutat. >> ^ 

Constituida donchs ab tots los requisits, los Consellers y 
Prohoms dé la Ciutat donaren a conéixer dita fundació mit- 
jangant pública Crida, ab so de quatre trompetes. S'efectuá 
lo dia 2 de Marg de l'any 1553. "" 

A partir de Texpressat dia, tot Llibreter ab botiga oberta 
en Barcelona o en son territori, havía d'ingressar én la 
Confraria, pagant, en concepte d'entrada, vint sous, y cinch 
cada any per la Iluminaría y demés despeses que s'oferissen. 

Ais fadrins que guanyaven soldada, se'ls imposá també 
la obligació de pagar anyalment cinch sous per ajuda de la 
Iluminaría. 



Lo Comú de la Confraria actúa per primera vegada. 

Concell general. — Ais pochs dies d'haver sigut aprovada 
la Confraria, los associats se reuniren en les cases del Notari 



1 Arxiu Municipal. — Deliheracions, any 1553, foli 20 girat. 

2 Documents justíficalius, n.° 2. 



ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



En Francesch Mulnell — Escrivá del Gremi S — situades 
en lo carrer Condal, essent presents a l'acte los confrares 
Rafael Dauder, Joan Bages, Climent Trinxer, Joan Trinxer, 
Francesch Lenia, Jaume Pía, Joan Gordiola, Jaume Cortey, 
Franci Cabrit, Barthomeu Gauarro, Hieronim Badia, Joan 
de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieronim Pi, Lorens 
Laceres, Joan Farrer y Joan Jordá, a qui los referits Joan 
Bages y Joan Trinxer notificaren 

«... que los senyors consellers los haien dit que attes les ha- 
uien consentides les dites ordinacions era ara menester que lo dit 
consell fes electio de algunes persones les quals tingan poder y 
íacultat del present consell de ensecular en les bosses de dita 
confraria nouament en la casa de la present ciutat recondides 
per a consols axi en cap com segon de dita confraria les quals 
tinguen acerca la dita enseculatio fahedora tot aquell y tant bas- 
tant poder qual y quant lo present consell te. » ^ 

Nomenament d'insaculadors. — Acte seguit s'acordá, per 
majoría de vots, que'ls meteixos Joan Bages y Joan Trinxer 
íossen los encarregats d'insacular en les aMudides dues bosses 
los noms deis confrares antichs y moderns capacitats per a 
exercir los oficis de Consol en cap y de Consol segon. 

Temps a venir, ais Consols se'ls faculta per a elegir les 
persones que s'havíen d'insacular «tota via per maior 
cautela » ; empero havent-se donat lo cas que mes d'una 
vegada la majoría deis confrares queda ven preterits, aixe- 
cant clams de queixa per la parcialitat ab que's feyen les 
coses, lo Concell general, hont dita queixa tingué son corres- 
ponent ressó, acordá 

« ... que per cuitar malicies y questions íossen donats los noms 
deis qui se hauia y se podian ensecular pera consols maiors y 



1 En la Relació de Dates y Despeses fetes peí Clavan l'any 1560, hi 
figura una partida « pagada a Pere Mabla, notari de la Confraria, per son 
salari 2 S 4 ^ ». Es de creure que igual salari cobraría dit Mulnell. 

2 Arxiu Notarial. — Líber Confratrie sancti Hieronimi hihliopolarum 
Barchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güents. 



LLIBRETERS 



menors ab memorial ais Consellers pera que ells de aquells pu- 
guen pendrer y ensecular los quels aparra...» ^ 

Primera extracció de noms: Proclamació de Cónsols. — 

La extracció s'efectuá a presencia deis Consellers, essent un 
d'ells qui llegía en veu alta lo nom que's trobava escrit 
en lo rodolí extret. De la bossa deis Llibreters antichs 
sortí Rafel Dauder, qui fou proclamat Consol en cap; de 
la deis moderns, Francesch Cabrit, Consol darrer, tenint 
tots dos cárrech de regir y administrar la Confraría sens 
poder renunciar-lo, incorrent en pena de cinch Iliures si 
ho feyen. 

Les extraccions successives s'havíen d'efectuar cada any 
lo dia 22 de Setembre, vigilia de Santa Tecla. 

Duració del consolat. — Era tant sois d'un any. Fins 
haver-ne transcorregut dos, comptadors del dia que cessa- 
ven, los confrares no podien concórrer ni ésser admesos a 
aytal ofici. 

Elecció del Cía vari y Examinadors. — La elecció de Cla- 
vad que, a proposta deis Cónsols Dauder y Cabrit s'efectuá 
moments després d'haver sigut ells extrets per a dit cár- 
rech, recaigué en la persona de Joan Trinxer. La d'Exami- 
nadors deis fadrins que teníen demanat se'ls examinas, en 
Climent Trinxer y Hieronim Badia. Tots prestaren I'oportú 
jurament. 

Caixa de la Confraría. — Les claus d'ella — distinta la 
una de l'altra, — esta ven en poder deis dos Cónsols y del 
Cía vari. No's podía obrir que a l'acte no estiguessen los tres 
presents. 

Retiment de comptes. — Cada any, peí mes de Novembre, 
los Cónsols y Clavari que cessaven en son respectiu ofici, 
havíen de « donar fel bo, y Ueal compte », ais qui'ls substi- 



1 Arxiu Notarial. — Liber Confratne sancti Hieronimi bibliopolarum 
Barchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, aays 1553 y se- 
güents. 



10 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

tuíen en dits cárrechs, de tots los diners y demés coses de 
la Confraría que en lo transcurs de son consolat y clavaría 
haguessen entrat y sortit ^ 

InstaMació de la Confraría. 

Concordia. — Tenint ja Ordinacions passades y aprovades 
peí Concell ordinari de la Ciutat y sancionades peí Rey, sois 
íaltava assentar la Confraría en alguna esglesia o capella, 
a l'objecte de que tots los anys, en la diada del gloriós sant 
Jeroni, los confrares poguessen anar a festejar-lo com acos- 
tumaven fer los demés Gremis ab son respectiu Patró. 

A les gestions deis Cónsols fou degut que la Priora del 
Monastir de les Jerónimes accedís, mitjan9ant Concordia ^, 
a que s'instaMassen allí. 

D'ella se'n dona coneixement al Concell general tingut a 
12 de Maig de 1553. 

Hi assis tiren los Cónsols Dauder y Cabrit, Francesch 
Lenia, Claudi Bornat, Hieronim Badia, Rafe! Dauder me- 
nor, Jaume Menescal, Lorens Láseres, Anthoni Oliver, Joan 
Jordá, Lorens Rialp, Pau Cortey, Hieronym Pi, Jaume Cor- 
tey, Jaume Pía, Climent Trinxer y Joan Trinxer, ais qui 
dits Cónsols manifestaren : 

«... que attes que per la R.°* priora del Monestir del glorios 
sant Hieronim de la present ciutat los es stat ofíert lo cap del 
altar de dit Monestir lo qual esta molt ben ornat axi de palits 
stoualles vestiments y altres ornaments per a fer los oíñcis diui- 
nals lo que no tindrien en altra part y com la dita confraría de 
present no stiga en disposicio de poder ne fer, per 90 la dita con- 
fraría se fundas en dit Monestir de S.* Hieronim y alli cascun any 
anassen a fer la íesta de dita confraría ab aquell modo y forma 



1 Entre les partides rebudes peí Clavari Joan Trinxer (any 1554), n'hi 
ha una de dos sous per la Ilicencia que'Is Cónsols donaren a certa persona 
per a poder vendré « vnes cobles noues ». 

2 Documenis justificatius, n.° 3. 



LLIBRETERS II 



que a la dita Reuerent priora y convent se concordaran y stipu- 
laran.» 

Per vía d'escrutini y majoría de vots, s'acordá lo pactat 
entre la Reverenda Priora y'ls representants de la Confraría. 

* 

* * 

Llochs hont abans se reunía Pofici. — Per no teñir Casa 
gremial ni disposar d'alberch segur per a poder-se reunir 
y deliberar, los confrares eren convocats, unes vegades a la 
Rectoría de la esglesia de Sant Jaume, en lo cor, o capella 
de Taltar major; altres en la de les Jerónimes, en la ca- 
pella del Sepulcre que's trobava a l'entrar a má esquerra, 
o bé en la sagristía del Monastir de les Monges de dita orde. 

* 

* * 

Festa patronímica, misses, etc.: Despeses. — En distintes 
Relacions continuades en los Ilibres de la Clavaría, hi ha in- 
sertes les següents partides : 

Per pago a la Priora y Convent de les Jeró- 
nimes la celebració de la iesta religiosa, 
aniversari y misses 4^17^ 

Per la cera gastada 3^ 6^6 diners 

Per les tolles o remellets distribuits ais assis- 

tents a la festa , . .- 14 ^ 

Per pago ais juglars qui sonaven durant Tofici. 2*4^ 

Per pago ais cantors • , 2 tí 

De consuetut tots los diumenges se resava una missa ab 
assistencia de mólts confrares y confrareses. L'import anual 
de les celebracions, pujava 2 ft 12 §>. 

Temps a venir s'hagueren de suspendre per haver-se 
negat algún confrare a pagar cada dissapte la quota que li 
pertocava. 

Convocat y ajustat lo Consell general (23 de Marg 



12 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de 1556) en l'hort de la sagristía del Monastir de les Jeró- 
nimes per a que digués lo que s' ha vi a de fer, així com per a 
recordar-li que acostant-se lo dia del Dijous Sant convenía 
saber si la Iluminaría que la Confraría acostumava donar 
al « moniment » de dita esglesia se continuava o no, per 
majoría, lo Consell fou de parer 

« ... que la dita luminaria del dijous Sant se fassa com fins aci 
se es acostumada fer cascun any y tambe la missa se diga ys ce- 
lebre cascun diumenge com fins aci se es acostumada de celebrar 
que tots pagarien com be tenien acostumat. » 

L'únich que dissentí y s'oposá a lo acordat, fou mestre 
Llorens Rialp, qui digué «que ell no pagaría res ni may 
hauia pagat tampoch » ^ 

Altres dades curioses relacionades ab la aprovació del 
Gremi, antiguitat de ses Ordinacions, festa patronímica, 
misses resades y donatiu de cera per al Monument, ens 
dona a conéixer la Certificació que transcrivim: 

«Jaime Osset, y Raimundo Casademunt, Cónsules del Gremio 
de Libreros de la Ciudad de Barna. infrascritos, Y en virtud de 
la carta que por el muy 111.^ Ayuntamiento de ella nos fué co- 
municada su fecha en 12 noviembre 1770 

» Certificamos: Que dicho Gremio se halla obtener la aprobación 
con sus ordinaciones firmadas por Felipe de Farrera Regente la 
Veguería, y por Miguel des Bosch Baile de Barna. con la publi- 
cación de ellas, con fecha de dos Marso 1553. Y acostumbra ce- 
lebrar todos los años en el dia de su Patrón san Gerónimo en 
30. Septiembre, Ocho missas resadas de caridad tres reales de 
ard[ite].* cada una en la Parr[oqui]al Iglesia de san Jaime Após- 
tol de esta Ciudad: Y se ponen en el Monumento de la misma 
Iglesia dos velas grandes por cuenta del mismo Gremio, para cuya 
disminución de cera pagan veinte reales ard[ite].' cada año á 
los Obreros de dicha Parroquial Iglesia. Y junto todo importa 



1 Arxiu Notarial. — Líber Confratrie sancti Hietonimi hihliopolarum 
Barchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güeats. 



LLIBRETERS 1 3 

44 reales ard.^, que se pagan de los dos reales, y medio de ard.^ 
que a dicho fin paga cada un Individuo de los que le componen 
por el drecho de añada en cada un año en virtud de ordenansa 
del predicho Gremio; Y para que conste damos las presentes de 
otra mano escritas, y firmadas de la propria en dicha Ciudad 
de Barcelona, á 20 de Marzo de 1771. 

»Jayme Osset Consol: Raymundo Casademunt Cónsul.»' 



* 
* * 

Professó del Corpus: Assistencia obligada: Manament.— 

Per acort deis Obrers de la Ciutat (i.^'^ de Juny de 1661), 
s 'ordena a la Confiaría deis Llibreters, entre altres, a que 
sos confrares acudissen y assistissen ab sa bandera a les 
professons del Corpus com acostumaven fer los demés Gre- 
mis, sots pena de vint Iliures moneda de Barcelona, «... en 
la qual serán irremisiblament executats en cars de contra- 
faccio y si en raho de ago tindran justas causas y rahons 
per que fer non degan las deduhira devant dits magniñchs 
obrers dins lo spay de dos dias contadors del dia punt y 
hora que lo present los será estat presentat... » ^ 

Ordinacions emanades de la Ciutat 

Agavellament de primeres materies : Prohibició. — Los 

freqüents disgustos ocorreguts en lo si de Toñci, a causa 
de la cobdicia de les persones que mercadejaven en perga- 
mins 3 y papers, y de la d'alguns Llibreters o Relligadors 
que sens reparar en los per judiéis que ocasiona ven ais seus 
companys, singularment ais de posició modesta, agavellaven 
tot lo genere que a mercat sortía per a traure'n un preu 



1 Arxiu Municipal. — Funciones religiosas de Gremios y Cofradías. 

2 Arxiu Municipal. — Registre d' Ordinacions d' Obrería, anys 1654-1661 
folis 228 girat y 229. 

3 Lo Gremi de Pergaminers s'establí a Barcelona Tany 1311. 



14 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

mólt mes crescut del que realment valía, obliga ais Conse- 
llers y Prohoms de la Ciutat, per utilitat del bé públic y 
posar aquells en repós, fer publicar una Crida — porta la 
data de 3 de Novembre de 1445 \ — ordenant que tots los 
Enquadernadors de Ilibres y tota altra persona habitant en 
la Ciutat y sos térmens que compras pergamins y papers 
«no scrits» de qualsevol forma que fossen, dins dos dies 
ha vía de denunciar-ho a l'ofici per si'n volía, en qual cas 
lo comprador o compradors veníen obligats a cedir part 
de la compra que'ls fos demanada peí meteix preu o for 
que n'haguessen pagat, previ sagrament, «comptant per 
prorata », sots ban de cent sous cada vegada que's fes lo 
contrari. 

En igual penyora incorríen los qui feyen venir de fóra 
Fexpressada mercadería, si passat un dia natural d'haver-la 
rebuda no la denunciaven. 

Lo re part de papers y pergamins s'efectuava de la se- 
güent manera : corresponía la terga part al comprador; les 
dues restants ais Relligadors o venedors de Ilibres que ho 
sollicitaven, per parts iguals. Empero, si aquests eren un o 
dos solament, aleshores lo comprador se quedava ab los dos 
tergos del genere, deixant l'altre terg per a aquell o aquells 
que'n volguessen. Si s' esdevenía que lo comprat fos de poca 
valúa, la partició també es feya per iguals parts. 

A fi d'esquivar fraus que's poguessen cometre, igualment 
s' ordena que si algún Llibreter o altra persona, directa o 
indirectament, cdmprava pergamins en la vila de Caules — 
Caldas — o en altre Uoch circumvehí per a revendré a Ciutat, 
si eren de cinch dotzenes en amunt los havía de compartir 
en la forma o manera abans expressada. 

Aqüestes Ordinacions foren ampliades en l'esmentada 
Crida de 2 de Mar^ de 1553, lo qual demostra que'ls plau- 
sibles propósits deis Consellers y Prohoms de la Ciutat de 



1 Documents jUstificaiius, n.° 4. 



LLIBRETERS I5 



l'any 1445 s'estrellaríen al caminar deis anys, sia perqué 
llurs successors no cuidassen de perseguir ais acaparadors, sia 
perqué aquests comptassen ab medis de burlar les sancions 
penáis ab que se'ls comminava. 

La humanitat ha sigut, és y será sempre la meteixa. Lo 
peix gros volent engolir lo peix petit. Sa fam no té mesura. 

A tal grau d'escándol arribaría lo procehir deis agavella- 
dors, quant entre les Ordinacions pregonades a mitjans del 
segle XVI, n'hi ha una que reflexa l'estat d'opressió en que 
vivíen los Llibreters pobres. Diu així : 



« ítem per que los exercints dita art de librater mes cómoda- 
ment pusquen viure y los richs no opprimesquen ais pobres sta- 
tuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y promens de 
la Ciutat que deci al deuant ningún librater pugue comprar dins 
la veguería de Barcelona de ningún mercader ni de altra qualseuol 
persona mes auant de sinquanta raymes de paper ni mes auant 
de vint y sinc dotzenes de pregamins sens que primer nou diga 
ou fassa a saber ais Consols qfii les hores serán de dita art. 
E los dits Consols encontinent que sabrán la dita mercadería 
ho haien de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si 
volran comprar part de dits paper e pregamins y volent-ne ells 
comprar ha ja de esser partida la dita mercadería entre tots los 
confrares de la dita art quin volran. Y si sera fet lo contrari lo 
tal qui mes de dites sinquanta raymes de paper o mes de les 
dites vint y sinc dotzenes de pregamins sens denunciar ho a dits 
Consols dins la dita veguería de Barcelona comprades haura en- 
correga en pena de vint y sinch liures irremisiblement del tal 
exhigidores y apphcadores per la terga part a la dita Contraria y 
acusador de aquells, per la altra terga part a la Cort o oñicial 
qui de ago fara la executio y per la restant terga part a les dites 
obres de murs y valls de dita Ciutat irremisiblement.» 

Nomenament de quatreta per la compra de papers y per- 
gamins. — Les penes senyalades en la precedent Ordinació 
detingué de moment l'afany immoderat d'enriquir-se alguns 
Llibreters a despeses deis de pochs cabals. Mes, cercant 
aquells diverses argucies per burlar la lley, tornaren a aga- 
vellar los papers y pergamins cometent tota mena d'abusos. 



l6 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Com l'ofici ja esta va constituit en Confiaría, a ella arriba 
l'indignació deis atropellats, obligant ais Cónsols a convocar 
Consell general. Aquest s'efectuá en Thort de la casa de 
mossén Jaume Pía, Llibreter, situada en lo carrer de «mo- 
niohic prop la seu» S en qual acte — junta tinguda a 21 
d'Octubre de 1554, — lo Consol Bartomeu Gavarró proposá 

«... Que iat sia fos prohibit ais confrares libraters de dita con- 
fraria no poder comprar per son opts a cada hu mes de sinquanta 
raymes de paper y vint y sinch dotzenes de pregamins sino ab 
la forma y manera en vna ordinacio de dita confraria contenguts 
registrada en lo libre de les ordinacions en cartes sis y a^o ab 
pena de vint y sinch liures a la qual ordinacio per molts deis dits 
confrares es stat contrafet cerquant diuersos modos en les dites 
compres y íer frau perjudi serte a la dita ordinacio per hont seria 
molt conuenient que ningu deis dits libreters no pogues comprar 
paper ni pregamins en Barchinona ni en son territori sino que 
per la dita confraria hi fossen dedicades persones qui comprassen 
dit paper y pregamins y aquells compartissen entre los confrares 
de dita confraria segons cadahu deells ne volria com en dita 
ordinacio es contengut, Lo qual redundaria en molt gran be y 
vtilitat de dita confraria axi perqué nos cometesen fraus en lo 
comprar de dits paper y pregamins com fins asi ses fet, y tambe 
que comprant vns a soles y no molts los mercaders serán for9ats 
de íer millor mercat y comoditat que si tenien molts compra- 

dors... » i 

I 

Lo Consell, lloant y recomanant molt lo proposa t per 
dit Gavarró, prengué Tacort següent : 

« ... ques fes electio de quatre persones que tinguessen carrech 
de comprar per tots los dits libraters paper y pregamins lo qual 
paper y pregamins compartissen entre los libraters al preu em- 
pero que comprat lo hauran y si per cars lo comprauen a fiar los 
dits comprador s tinguen carrech de assegurar se deis confrares 
que dita mercaderia compraran a fiar tant per via de fermances, 
o penyores axi com a ells millor los apparra y lo dit confrare 
nols donaue la seguretat que dits compradors volran que en lo 
dit cars los dits compradors no sien obligats a dar los part de 
dita mercaderia donant los tambe poder, que los dos, o los tres 
deis dits quatre pugnen fer les dites compres en observia, o def- 



1 Avuy Montjuich del Bisbe. 



LLIBRETERS I 7 

íalliment deis altres o del altre E que desialdenant negu deis 
altres libraters no puga comprar per si meteix mes de sinch 
raymes de paper sino ab la forma desobredita sots pena de xxv ^ 
en la dita ordinacio contenguda.» ' 

Foren elegits Joan Bages, Joan Gordiola, Joan Trinxer 
y Jaume Cortey. 

Fraus comesos per lo mestre confraie Claudi Bornat: 
Querella. — Per ha ver sigut infringits alguns deis anteriors 
acorts y comesos diversos fraus, lo Consell de Tofici s'ajustá 
y congrega (17 de Maig de l'any 1557) dins la casa-habitació 
del mestre Jamne Cortey, situada en la pla9a de Sant Jaume, 
en qual acte los Cónsols notificaren a sos companys 

♦ ... que com se sia trobat que mestre Claudes bornat librater 
de la present ciutat y confrare de dita confraria haia comesos 
diuersos fraus y contrafet a les ordinacions de dita confraria axi 
per íer companyia ab persones per dites ordinacions prohibides 
com encara per hauer comprat paper contra la forma en dites 
ordinacions contenguda per la qual cosa es incidit en les penes 
per dites ordinacions expressades per raho de la qual cosa los dits 
consols ne han feta querela deuant lo Veguer de barchinone Ins- 
tant lo dit mestre Claudes bornat esser executat per les penes en 
que es incidit conforme a dites ordinacions, E com lo dit mestre 
Claudes entenga segons se diu deñensarse del que es stat incidit, 
y prouar los dits fraus per dit mestre Claudes comesos y prose- 
guir la dita exencio nos puga fer sens alguns gastos y despeses 
per 90 los dits consols notificaren dites coses al dit consell pera 
que lo dit consell ne fes la desliberacjo que ben vista li fos. » 

L'acort recaigut sigue : 

«...que la dita execucio comensada deuant lo dit honorable 
veguer de Barchinona contra lo dit mestre Claudes bornat sia 
proseguida fins adeguda conclusio de aquella y que per raho de 
dita execucio y obseruacio de dites ordinacions los dits consols 
despenen tot 90 y quant sia menester que se ffasi y que prenguen 
aquell aduocat, o aduocats que menester hauran y volran y pera 
a90 los dits consols fassen entre ells talla, o talles que tots pro- 



1 Arxiu Notarial. — Liber Confratvie sancti Hieronimi biblio polar um 
Barchinone, Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güents. 



1 8 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

meten y son promptes pera pagar tot 90 y quant per dits consols 
los sera tatxat per dita causa y efíecte.» ^ 

Continúen los agavellaments : noves prohibicions. — A 

conseqüencia deis fraus que's cometeren per part d'alguns 
confrares y Consols de l'ofici, gent egoísta, que malgrat les 
sancions penáis establertes continuaven fent de les seues, 
los qui actuaven l'any 1558 se vegeren obligats a convocar 
altre Consell general en la casa-habitació del mestre Joan 
Gordiola — 28 de Setembre de dit any — per a posar terme 
a aquelles escandaloses pirateríes. A l'efecte exposaren 

«... que iat sia per ordinacions de la present confraria fetas y 
per altres desliberations de conselles sobre a90 fetes sia donada 
certa forma en lo comprar del paper y pregamins a effecte que 
los pobres de dita confraria ne puguen auer y comprar y no sia 
aguebellat per los richs la qual forma ses rompuda per alguns 
deis dits confrares y per alguns deis consols passats qui jatsia 
a^o no pogues ser fet contra desliberacio del consell general de 
dita confraria, Ells empero res no obstant han haber de cedirles 
o diuersos de dits confrares de comprar paper y pregamins contra 
forma de dites ordinacions y desliberacions de consellers ademes 
del jurament teñen prest at Per 90 los ho proposauen y notifi- 
cauent pera que lo dit consell sobre les dites coses fes la desli- 
beracio que fer li paragues.» 

Acte seguit s'acordá 

«...que deci auant ningún confrare de dita confraria no puga 
ni li sia licit ni permes comprar dins la present ciutat de barchi- 
nona ni lo territori de aquella Qo es paper mesanant de deu 
raymes de paper y de pregamins mesanant de sinch dotzenes de 
pregamins sens que abans de fer dita compra ho haia de denun- 
ciar y nottificar ais consols de dita confraria qui les ores serán, 
Afñ y efecte que los dits consols de la dita compra fahedora ne 
pugan fadigar y ferne par a tots los confrares de dita confraria 
qui de dit paper y pregamins ne volran comprar perqué los 
pobres puguen millor viure entre los richs y no sien per aquells 
oprimits E que no sia licit ni permes ais consols de dita confraria 
donar licencia alguna a ningún confrare de dita confraria ni ha 



1 Arxiu Notarial. — Líber Confratrie sancti Hieronimi hihliopolarum 
Barchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güents. 



LLIBRETERS IQ 

altra persona per aquell de fer lo contrari sots pena de sinch 
liures pagadores per lo dit consol qui semblant licencia dada 
haura y de altres sinch liures per lo tal confrare qui ab licencia, 
o sens licencia de dits consols dits paper o pregamins comprat 
haura de la qual pena sian fetes tres parts la vna per la dita 
confraria laltre per lo acusador y la tercera per lo ofíicial que de 
a^o fara la execucio. » ^ 

Quatre anys després, o sia a 24 de Novembre de 1562, 
a proposta deis Consols Joan Bages y Perot Climent, se 
reuní l'expressat Consell en la esglesia parroquial de Sant 
Jaume, acordant que no fos permés a cap confrare comprar 
paper, pergamins y estrasses, que primer no ho notificassen 
a l'ofici, ni desembalar o desfer la mercadería comprada 
fins que los Consols estiguessen allí presents, o al menys 
un d'ells. 

Prohibició de possehir mes d'un establiment. — La du- 
plicitat de botigues o obradors que alguns Llibreters aco- 
modats posseíen, mermant considerablement lo treball deis 
qui tant sois ne teníen una, determina fos prohibida tal 
multiplicitat. La pena imposada ais contraventors era de 
trenta sous, que com se veu, no guardava pas relació ab 
la importancia de l'abús que's tractava de corregir. 

Nomenament de confrares encarregats de defensar les 
Ordinacions. — A 31 de Marg de 1570, lo Consell general 
acordá donar a Tomás Oliver, Damiá Bages, Pau Cortey y 
Miquel Ortis, pie y bastant poder per a que poguessen de- 
fensar les Ordinacions de la Associació contra qualsevols 
persones, y gastar, de diners de la caixa, lo que sigues just 
per dita causa. 

Los designats acceptaren lo cárrech «prometent regir y 
administrar dit oíñci be y leyalment ». 

A 16 de Juny del meteix any, « de son grat y certa 
scientia», congregats los confrares en la capella de Faltar 



1 Arxiu Notarial. — Liber Confratrie sanctt Hieronimi bibliopolarum 
Barchinone, Notaxis Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güents. 



20 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

major de la esglesia de Sant Jaume, constituiren y orde- 
naren procurador seu y de la Coníraría a Pau Cortey 

« ... perqué en nom de aquella sobre cert plet se aporta contra 
Claudes bornat librater sobre vns priuiiegis de algunes sorts de 
libres puga pledejar y procehir contra dit Claudes bornat y qual- 
seuol procehiments fer en nom de dita Confraria contra dell axi 
ciuilment com criminalment y prometen dita Confraria y Confrares 
de pagar tots los gastos y despeses que per dit efecte fara lo dit 
procurador seu... » ^ 

* * 

Ab motiu d'haver sorgit entre Llibreters y Impressors 
acalorades discussions, de les que se n' originaren bon nom- 
bre de plets tramitats a la Reyal Audiencia, a 21 de Marg 
de 1577 íou proposat per Antoni Oliver, Consol en cap, 

«...que com la Confraria deis Ilibraters de la present ciutat 
aporten un plet ab los estampers y que ells dits cónsols no poden 
aportar lo treball de dit plet, que sia seruit lo Consell de tots los 
libraters a elegir personas suficients per a tal cars per a que ab 
nom de tota la Confraria prouen fer qualseuols coses tocants al 
plet de dits estampers y a altres plets y questions si en lo any 
present ni haura, axi les que son mogudes com les que per auant 
se mouran durant dit any. » ^ 



Mes Ordinacions. 

Obediencia deguda ais Cónsols. — Sempre que'ls confrares 
eren cridats o convidats pels Cónsols a Consell o par lame nt, 
havíen d*acudir-hi. En cas contrari queyen en ban d'una 
Iliura de cera, salvat just impediment a coneguda deis me- 



1 Arxiu Notarial. — Líber Confrairie sancti Hieronimi bihUopolatum 
Batchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
güents. 

2 Ibid., ib id. 



LLIBRETERS 21 



teixos Cónsols. Si algún d'aquells los injuria va o maltractava, 
tant de páranla com d'obra, incidía en pena de deu Uiures 
y presó peí temps que'ls Consellers determinassen. 






Fraus y lladronicis: Disposicions per a evitar-los: Penes. 

— Ha ven t- se experimental que alguns fadrins y aprenents 
roba ven Uibres de la botiga o obrador hont estaven ocupats, 
y'ls donaven a altres persones que'ls reveníen fent-ne pagar 
la meytat mes de son valor, s'estatuí que cap Llibreter no 
examinat pogués teñir en son poder Uibres nous Uigats ni 
per a Iligar destinats a fer-ne diners, baix pena de perdre'ls 
y teñir que pagar cinch Uiures de ban. 

Ademes, per a evitar que'ls Uibres robats pels criats deis 
juristes, metges y altres persones anassen a mans deis rega- 
tons que després los reveníen « ... per les plages, cantons o 
taulers amagadament », s'ordená que a excepció deis Llibre- 
ters examinats, ningú pogués vendré Uibres veUs ocultament. 
Ara, si de la venda n'hi havía necessitat, los portassen a la 
pla^a de Sant Jaume, o a la pla^a de l'Encant de mar, o a 
la plaga Nova, Uochs hont s'efectuaven di tes vendes ab in- 
tervenció de corredor. 

Per lo vist, aquests fraus y lladronicis recordats y ame- 
nagats de punició en la Crida pregonada l'any 1553, apare- 
gueren nóvame nt un segle mes tart, per quant en unes 
Ordinacions fahents per los Ilihreters de la present ciutat S 
redactades per una quatreta nomenada peí Concell de Tren- 
tasís celebrat a 16 de Juny de 1669 y aprovades per dit 
Concell a 22 d'Agost del meteix any, hi figuren los capítols 
següents : 

« Primerament statuhiren y ordenaren dits molt III.^ S.'^ Con- 
cellers, y prohomens que no sie licit ni permes a ninguna persona 



1 Documents fustificatius, n.» 5. 



2a ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de qualseuol stament grau, o, condicio que sie, que no sie mestre 
Uibrater de la present ciutat per si ni per interposada persona 
vendrer directa, o, indirectament sino es per ma de corredor, y 
al mes donant ninguna quantitat ni sort de Llibres encodernats 
ara sien nous, o, vells sino es que aquells fossen propris de las 
personas quels voldran vendrer; no empero quels haguessen com- 
prats per al dit efíecte de tornarlos, á, vendrer. Y si acars alguna 
persona de qualseuol grau, o, condicio que sie que no sera mestre 
examinat Uibrater de la present ciutat Comprara llibres pera 
tornar a Vendrer hils vendrá junts de poch en poch o, de hu en 
hu sens interuencio de corredor y sens anar al publich subast 
cayga en pena de sinch Iliures per quiscu y per quiscuna vegada, 
y los llibres perduts. 

ítem per leuar los abusos se fan per molts negociants en gran 
dany de dits mestres Llibraters venent Llibres nous encodernats 
experimentat notable detriment per poderse temer, que alguns 
aprenents, y altres persones poch tement, a, Deu furtan dits lli- 
bres, Iligats, valentse de altres persones pera que vengan aquells 
y desitjant, que per lo sdeuenidor, se done euasio, a semblant 
dany, statuhiren y ordenaren, que desta hora en anant per via 
directa ni indirecta, no puga ni sie licit ni permes a persona al- 
guna que no sie mestre Uibrater examinat en la present Ciutat 
vendrer llibres nous encodernats, que voldran vendrer, y a9o per 
quiscu, y per quiscuna vegada : Exceptant empero de la present 
ordinacio, y que no son compreses en ella aquelles persones eccle- 
siasticas, o, seculars, que, a, llur risch, y perill ne faran venir de 
íora Regne, o, de dintre de aquell.» ' 

Excepció. — Atenent y considerant que Joan Molner, 
fadrí Llibreter no examinat, estigué en la Ciutat per apre- 
nent de l'ofici per espay d'alguns anys, essent casat y te- 
nint casa y familia, «per equitat» a 26 d'Octubre de 1607, 
los Consellers acordaren donar-H Uicencia per a poder ven- 
dré y comprar llibres vells y enquadernats a fi de susten- 
tar-se, y mantenir y alimentar sa muller, casa y familia, 
empero, «... prohibintli expressament ab la present lo ques 
fer y enquadernar de ses mans, libres nous lo que dit Joan 
molner no puga fer en manera alguna « ^ 



1 Arxiu Municipal. — D elibcr ación s, any 1668 a 1675, íoli 22 girat a 24* 

2 Akxiu Municipal. — Deliberacions, any 1607, íoli 211. 



LLIBRETERS 23 



* * 



Privativa de fer ventalls. — Ünicament los mes tres Lli- 
breters examináis podíen fer-los y vendre'ls. Eren de paper 
blanch d'escriure. La persona que ho contravenía queya en 
ban de vint sous y pérdua deis ventalls. 



* 
* * 



Llibres de text: Abusos: Prohibido: Penes. — Per medi 
d'estrenes, alguns Llibreters conseguíen deis mestres de l'Es- 
tudi de la Ciutat que tan sois llegissen los llibres que aquells 
los donassen, deixant de banda los deis demés companys no 
convinguts. Atenent dits mestres mes a son propri interés 
que a Tutilitat deis estudiants « llegien llissons infructuoses 
y de poch profit» en greu dany deis deixebles y de mólts 
Llibreters. Tais pactes foren declaráis iMícits pels magistrats 
municipals y penats ab vinticinch Iliures de ban. 



* 
* * 



Los Antonis y Erasmes que's llegien en PEstudi general 
eren dif erents : Queixa de la Confraria. — Fundant-se en los 
perjudicis que portava la falta d unitat en los llibres que's 
llegien, la Confraria acudí ais Consellers mitjan9ant supli- 
cació — se'n dona lectura en lo Concell de Trentasís celebrat 
a 26 d'Agost de 1624, — manifestant-los-hi que en l'Estudi 
general per les diverses opinions deis mestres que en ell lle- 
gien, havíen ensenyat y ensenyaven ais estudiants ab Anto- 
nis y Erasmes comentats per diferents autors; y com d'aixó 
se'n seguía — de ya — notable dany ais estudiants per la va- 
rietat de les doctrines explicades y gran incomoditat pels . 

Llibreters «... per hauer de fer imprimir diuersos anthonis y 
erasmos y ab la mudansa se han de restar ab aquells sens 



24 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

poderlos despedir», lo qual s'evitaría — afegía — si s'es- 
coUissen los millors comentaris y fos manat que ab ells 
se llegís sens poder-Ios mudar, demana va s' ordenas que no's 
llegís altre Antoni ni Erasme sino el que de nou s'havía 
corregit ab mólta diMigencia. 

La deliberació y acort del Concell consistí, en 

«... que tot lo fet proposat sie comes com lo present concell 
ho comet ais senyors Concellers y a quatre persones vna de cada 
stament del present Concell per dits senyors concellers anomena- 
dores Los quals prenent parer de les demes persones quels apa- 
rexera aplicarhi vegen miren tracten y resolguen tot alio quels 
aparexera conuenir cerca les coses contengudes en dita supplicacio 
y proposicio y alio que resoldran sie ordinacio pera que sie ser- 
uada ab les penes que a dits senyors Concellers y persones per 
dit eñ'ecte anomenadores los aparexera posar donant los acerca 
de dites coses larch y bastant poder tal qual y quant te lo present 
Concell sens refíeriment algu.» ' 

* 

Estampació de Salms, Beceroles y Misses: Exclusiva 
atorgada a la Confraría. — La escassetat de recursos ab que 
aquella contava per a subvenir a les despeses, cárrechs y 
demés obligacions que cada dia s'oferíen, determina que sos 
Cónsols acudissen ais Consellers en súplica de que fossen 
servits donar certa forma a les Ordinacions per la sua Con- 
fraría acordades en 4 de Setembre de 1619 y 14 de Febrer 
de 1623, o sia que'ls confrares que volguessen vendré Salms, 
Beceroles y Misses, acudissin a ella per a adquirir-Íes, a qual 
efecte les obtindríen a rahó de vinticinch sous la rayma ^ 

Considerant lo Concell ordinari — al qui fou enviada la 
referida súplica, — que les aMudides Ordinacions ana ven en- 
caminades a la utilitat y benefici de la agremiado, ja que 
era manifest son estat de pobresa, en junta celebrada a 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1624, foli 145. 

2 Documents justifícaHus, n." 6. 



LLIBRETERS 25 

23 de Juny de l'expressat any 1623, les aprová en sa to- 
talitat. 

Així seguiren les coses per espay de mig segle, no obs- 
tan! haver experimental una puja considerable lo preu del 
paper y la estampado en dit lapso de temps. Mes arribant- 
los l'aygua al coll, com vulgarment se diu, los Cónsols y 
Clavari d'aleshores se vegeren obligats a acudir novament 
ais Consellers — se dona compte de llur instancia en junta 
de Trentenari tinguda a 9 de Marg de 1675, — demanant 
ios corregida la sobredita Ordinació, a qual efecte deyen, 

«... es nociua a la dita Confraria perso que vuy la raima del 
paper val deu reals y lo feria estampar vna Uiura vuyt sous ab 
que auent la Confraria de prouehir ais Confrares y Confrareses 
de Sams Bassaroles y misses a raho de vint y sinch sous la raima 
segons la sobredita Ordinació adames de perderi molt ve a des- 
truirse de tal manera que se imposibalite del tot aixis per los 
gastos de dita Confraria com per fer lo seruey de V. S. que en 
tantes ocasions a, V. S. experimental y no teñir dita Confraria 
altres lucros y emoluments sino lo que redunde de benefici deis 
dits Sams y Bassaroles...» ^ 

En sa virtut, lo Concell acordá: 

«... Y en quant a la suplicatio presentada per la Confraria 
deis Ilibraters sie lo contengut en ella comes a quatre persones 
del present consell les quals premediten lo suplicat y lo que apa- 
rexera poderse obrar y hauerse de disposar, refíerintho al present 
consell pera que tingudas las degudas intelligencias se puga resol- 
drer ab tot assert lo fahedor.» ^ 

A 28 de Novembre del referit any 1675, en lo me- 
teix Concell fou Uegida altra suplicado sotscrita pels Cón- 
sols, demanant ios corregida o esmenada la Ordinació de 
i'any 1623, 

«... manant ordenar, y decretar que la dita Confraria dega 
donar los dits sams, basserolas y missas ais dits Confrares a raho 



1 Documents justificatius, n." 7. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1675, foli3 87 girat y 88. 



26 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de 70 <9» per rayma; com y aixi mateix confirmar que no sia licit 
a ningún Confiare fer estampar, ni comprar sino es del Cos de 
dita Confraria los dits sams, basserolas, y missas...» ' 

L'acort de Trentenari sigue : 

«... que dita suplicacio ios posada en forma de ordinacio en la 
forma disposada per los senyors de la quatreta nomenada pera 
que mirassen y censurassen les suplicacions que per diferents per- 
sones en dit Consell eren estades presentades. >> ^ 

Per Cédula reyal resta derogada la exclusiva a favor de 
la Confraria. — A Tésser arrabassats los Furs y Privilegis 
que disfruta Barcelona per espay de bon nombre de segles, 
remangué sens efecte ni valor la exclusiva que nostres ma- 
gistrats municipals concediren a la mencionada Confraria, 
de poder estampar y vendré Salms, Beceroles y Misses, 
ja que per Reyal Cédula de Felip V expedida en Balzain 
a 23 de Juny de 171 8, per a mes afavorir y beneficiar 
la Universitat de Cervera, dit monarca li concedí Privilegi 
perpétuu y privativa d'una Impremía en la que únicament 
s'hi estampas sen los Ilibres y papers necessaris per a la en- 
senyan9a comuna, comengant pels de les primeres lletres, o 
sien les Cartilles y Beceroles catalanes, los Salms, los Mira- 
cles de la Verge del Roser, los Erasmes comentats y no 
comentats, los Antonios de Nebrija y altres. 

Mes com la reyal disposició no tingué la deguda obser- 
vanga, experimentant-se notoris fraus y contravencions en 
dany y perjudici de la Universitat aMudida, per quant s'es- 
tampaven y veníen públicament mólts deis Ilibres relacionats 
en lo repetit Privilegi, lo marqués de Risbourcq, governador 
y capitá general de l'Exércit y Principat de Catalunya, in- 
seguint lo acordat per la Reyal Audiencia, ordena y maná a 
tots los Impressors, Llibreters y a qualsevulla altra persona, 
ios de l'estat, grau, calitat o condició que's volgués, guar- 



1 Documents justificatius, n." 8. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1675, íoli 366. 



LLIBRETERS 27 

dassen y complissen lo disposat en Tesmentada Cédula reyal, 
baix pena de perdre los Ilibres y lo que en dret corresponía. 
Lo manament fou firmat en Barcelona a 17 de Setembre 
^^ 1733 y pregonat en los llochs acostumats, lo dia 25 del 
meteix mes. 

Regles a observar quan moría un confrare ab establi- 
ment obert. — Si al morir un confrare no deixava filis, la 
viuda podía continuar la botiga o obrador per espay d un 
any y un dia sens impediment ni contradicció de ningú 
mentres visques « vidualment » ; empero, si'n deixava y 
aquell era varó, aleshores lo termini senyalat s'allargava 
fins que'l fill arribes a l'edat de divuyt anys, en qual data 
se feya cárrech del negoci mitjangant Ilicencia deis Cónsols 
y pago d'un florí d'or. Si era ñlla, fins haver-la maridada y 
no mes avant. 



Reglamentado de Tofici. 



Aprenentatge. — L'aprenentatge dura va cinch anys, atesa 
la diversitat d'operacions a fer, passats los quals, tot jove 
hábil y suficient de l'ofici podía soMicitar examen per a 
poder optar a la mestría y establir-se. 

Si en lo decurs deis cinch anys l'aprenent pretenía cam- 
biar de mestre ab qui estava contractat, no li era permés, 
salvat que dit mestre hi accedís, o que la causa aMegada 
per l'aprenent fos de tal naturalesa, que obligues ais Cónsols 
a consentir-ho. Si eixía de la casa sens aqüestes dues con- 
dicions, no era admés en cap altre establiment. 

Fadrinatge. — No obstant haver exercit Tofici los cinch 
anys ordenats, los fadrins no podíen treballar per compte 



arS ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

propri ni per altra persona estranya a l'art fins després 
d'aprovat son examen, sots pena de cinch Iliures cada ve- 
gada que's contravenía semblant disposició. Estaven excep- 
tuáis de l'examen los qui ja teníen botiga o obrador obert 
al constituir-se la Confraría. 

Demandes d' examen: Exercicis a practicar. — Los aven- 
tatges que obteníen los Llibreters establerts tan prompte 
sigue autorisada la Confraría, despertá en alguns joves 
fadrins de l'ofici que ja portaven cinch anys o mes de 
práctica, lo desig de prese ntar-se a examen per a poder- 
les també gandir. Los primers en soMicitar-ho foren Pau 
Cortey y Anthoni Oliver. A proposta deis Cónsols, lo Consell 
general acordá que l'examen consistís en que «... quiscun 
d'ells lig vn missal del bisbat, o altre consemblant »; pre- 
sentar «vn breuiari de octau roma vn diomal de trenta 
dos cartes y full ab pots y cuyro y gaffets ab tot son 
compliment ». ítem «vn libre de full de stampa en cu- 
bertes de pregami ab sa color y cuyrets a la squena vn 
libre de quart de estampa ligat ab pregami color y cuyros 
y vn libre de octau de estampa ligat ab pregami y color y 
cuyrets ». 

L'examen ha vía de efectuar-se en casa d'un deis Exami- 
nador s. 

Exámens aprovats: Llicencia per a posar botiga. — Trans- 
corregut lo temps reglamentan, lo tribunal examinador s'ins- 
taMá en la casa del Consol segon Francesch Cabrit «... E 
aportats en dit consell los missals breuiaris diornalls y altres 
libres ligats y encuernats axi ab pots com ab cartro f ab 
pregami axi ab cuyro com sense cuyro per Pau Cortey y 
Anthoni oliver per llur examen...», dit tribunal, després de 
veure y regonéixer los missals, breviaris, diornals y altres 
llibres, fou de vot y parer «... deuien essér admesos com 
ells de y ab lo present admetien en libraters de la present 
ciutat donant-los licencia y facultat per poguer parar botiga 
en la ciutat eo en son territori alia hon ells volran juxta 




Enquadernació catalana, d'estil mudéixar. Segle XV, 
Facsímil cxtret de Bibliofilia publicada per En Ri Miquel y Planas. 



^^^^^>*^g9^&)tíe¡t»S»h^>%X¿'.Z&SKm.-» 



'^^iC»^'*^*>:'*P»wr><iW><p>;:&N¿^^ 




ENQUADERNACIÓ catalana del SEGLE XVII. 
Facsímil extrct de Bibliofilia publicada per En R. Miguel y Planas, 



LLIBRETERS 29 

fonna de les ordinacions de dita Confiaría E axi mateix los 
admeten en conírares de aquella » ^ 

Acte seguit d'haver-se'ls comunicat Tadmisió, los exami- 
náis prestaven jurament. 

Incident promogut per teñir mes á'una botiga. — A 
l'acabar 1' examen Pau Cortey, los Cónsols recordaren a son 
germá Jaume, allí present, que juxta forma d'Ordinacions, 
cap Llibreter podía teñir mes d'una botiga, y com ell ne 
possehía dues, era necessari que'n plegás una. A dit reque- 
riment respongué En Jaume, «... que eil de present y ab lo 
present ne feya donació de la vna de les di tes dues botigues 
al dit Pau Cortey germa seu nouament examinat 90 es de 
tot lo paper libres axi ligats com pera ligar farramenta y 
altres aynes la qual dix valia doscents ducats 90 es aquella 
que ia vuy lo dit son germa habitaua... » ^ 

Segueixen los exámens. — En Abril de 1553, dins l'Es- 
crivanía de Francesch Mulnell, situada en lo carrer dit de la 
Diputació, s'efectuá l'examen de Raíel Dauder, menor de dies, 
qui presenta « ... vn tulli de oífirs ligat ab pregami tenyit de 
groch y ab cuyrets ligat y encuernat... »; y en Setembre del 
meteix any, dins l'hort de mossén Raíel Dauder — suposem 
pare d'aquell, — situat en la Rambla, tingué iloch lo d'Es- 
teve Moret, qui també presenta « ... vn missal ligat ab posts 
cubert de vermell fogueiat vn breuiari y vn dionall ligats 
de cartro fogueiats y tres altros libres ligats ab pregami ab 
cuyrets capsats y tenyits ligats y gornits...», lo qual, vist 
y regonegut per los Cónsols y Examinadors, igualment foren 
de vot y parer que ais expressats Dauder menor y Moret, 
se'ls admetés com a confrares, donant-los Ilicencia per a 
posar botiga en la Ciutat o en son territori, juxta forma 
d'Ordinacions, després de prestar Toportú jurament. 



1 Arxiu Notarial. — Liher Confrairie sancíi Hieronimi bihliopolafum 
Barchinone. Notaris Francesch Mulnell y Pere Mambla, anys 1553 y se- 
giients. 

2 Ibid., ibid. 



30 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Altres treballs mólt pareguts ais consignáis presentaren 
al tribunal censor ios joves Joan Pau Manescal, qui efectúa 
son examen l'any 1554; Jaume Gonzalbo, l'any 1555; Mi- 
quel Nualles y Gabriel Bages, l'ciny 1556; Joan Malí y Perot 
Climent, l'any 1557; Jaume Cabrit y Jaume Joan Gordiola, 
l'any 1562; Janot Burgués, l'any 1563; Francesch Climent 
Trinxer, l'any 1565; Perot Deltell, l'any 1567; Joan Thomás 
y Pau Biscarra, l'any 1568; Antoni Prima, l'any 1569; 
Francesch Trinxer y Francesch Rafel Dauder, l'any 1570; y 
Antoni Bonalt y Francesch Ravella, l'any 1571. 

En los anys 1563 y 1567 fou donada y atorgada lli- 
cencia per a teñir botiga en Barcelona o en son territori, 
conforme a Ordinacions, ais joves Bernat Menescal y Damiá 
Bages, filis de confrare, mitjangant lo pagament d'un flori 
d'or y vint sous cada hu d'entrada. 

L'últim examinat havia de servir l'oñci de Síndich y 
estar a les ordes deis Cónsols en tot alió que interessés al 
Gremi. 

Per resultar mólt interessant y curiosa, creyem del cas 
donar a conéixer una Llista de Llibreters agremiats, ab ses 
corresponents dates d'altes d'ingrés y baixes, extreta d'un 
Manuscrit que los Hereus de la senyora Viuda Pía con- 
serven actualment. Sa mólta extensió ens obhga a portar-la 
a Documents justificatius, n.° 9. 

Drets d' examen per a passar-se mestre. — De consuetut 
estaven íixats a disset sous. Empero la pobresa ab que la 
Confraria vivía, obliga que fossen augmentáis per acort del 
Consell general, «... 90 es los filis de mestres sinch Iliures 
deset sous, los naturals del principal de cathalunya y comp- 
tats de Rossello y cerdanya deu lUures deset sous, y los que 
no serán naturals de dits principal y complals, vint Hiures 
deset sous». 

Com per a surtir efecte semblant modificació, havía 
d'ésser sancionada per Trentenari, a ell acudiren los Cónsols 
en súplica de que fos servit concedir-los per via d'ordinació 



LLIBRETERS 31 

lo que delibera lo Comú de la Confraría a 4 de Setembre 
de 1619 ya 4 de Febrer de 1623 «en raho de crexer los 
examens)). Y dit Trentenari fent-se cárrech de la necessitat de 
tal augment, en junta de 23 de Juny de l'expressat any 1623, 
acordá que lo deliberat se poses en forma d'ordinació. 

En quant a lo demanat per Antoni Molins y altres joves 
llibreters « deduynt en eñecte que ells no teñen de ser com- 
presos en lo creximoni de dits examens», igualment s'acordá 
« que los Jouens Ilibraters que examinaran en dit oñici de 
Uibrater dins sis mesos proxims no sian compresos en ditas 
ordinacions » ^ 

Nova suplicado demanant s'augmentassen los drets 
d' examen. — Les móltes cárregues que per distints concep- 
tas pesaven sobre la agremiado, impossibles de poder so- 
portar si no s' arbitra ven medis per a cobrir-les, decidí ais 
Cónsols a acudir ais Consellers en súplica de que s' aug- 
mentas « lo salari deis examens com a medi mes propor- 
cionat y suau» ^ 

Fou Uegida en Concell ordinari celebrat a 21 de Febrer 
de 1 69 1, adoptant-se lo següent acort : 

« ... que lo fet en ella contengut sie comes com lo present Con- 
sell ho comet ais Señors Consellers y quatre persones del Trente- 
nari sdevenidor perqué miren lo que deura disposarse y ferse fetne 
relacio en altre consell.» 3 



Llibreter de la Generalitat de Catalunya. 

Nomenament. — Recaigué a favor d'Antoni Ramón, qui 
ja provehía de material d'oficines a la Diputado y a la 
Ciutat mólt abans del 27 de Janer de 1440, data de l'acort. 



1 Arxiu Municipal. — Deliber ación s, any 1623, foU 141. 

2 Documents justificattus, n." lo. 

3 Arxiu Municipal. — Deliberado ns, any 1691, foli 60. 



^ 



32 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

En ell consta, que provehint los senyors Diputáis, digueren 

«... que volien e ordenauen que los libres paper e pregamins 
que han aprouir a la casa de la deputacio del General de Ca- 
thalunya e per afers de aquella e per los drets daltres genara- 
litats qui no son e no serán arrendats, e axi dins com íora la 
dita casa, Fa9e nantoni ramón librater del dit General e los dits 
libres, paper e pregamins se haien es compren del dit Anthoni 
ramón.» ' 

Aquest manament fou impugnat per altre Llibreter, un 
tal Francesch Mascar ó, qui acudí en instancia afirmant que 
a ell pertanyía fer los « libres e quoerns )) per los drets de 
la Generalitat no arrendats. 

De la aMudida instancia se'n dona compte lo dia 2 
de Juny de l'indicat any, resolent los Diputats y Oidors de 
comptes : 

♦ Vista la suplicacio per en Ffrancesch mascharo libreter de- 
nant los dits deputats donada ab la qual afermaue a ell pertanyer 
íer los libres e quoerns per los drets de les generalitats no arien- 
dats vista altra suplicacio donada per nanthoni ramón libreter 
del dit General afermant lo contrari, E vistes dues prouisions al 
dit Anthoni ramón del dit ofici de hbreter fetes vna en temps del 
Reuerend fra March abbat de Montserrat en lo segon Trienni e 
altra per los are deputats, los dits deputats e oidors de comptes 
de consell deis aduocats del dit General, declararen e digueren 
(diuendres .iij. de Juny) que al dit Anthoni ramón com a libreter 
del dit General se pertany e es degut fer e que dell se haien los 
libres paper e pregamins que han a prouir a la casa de la depu- 
tacio del dit General e per afers de aquella e axi per los dits drets 
de les generalitats qui no son o serán arrendats com en altra 
manera e axi dins com fora la dita casa imposants al Ffrancesch 
mascharo salenci. » * 

Ignorara lo temps que Antoni Ramón desempenyá la 
pla9a que li fou atorgada, perqué d'ell se'n pert lo rastre 

1 Arxiu de la Corona d'Aragó. — Dietari de la Generalítai, des de 1431 
a 40, volum primer, íoli 62 girat. 

2 Arxiu de la Corona d'Aragó. — Dietari de la Generalitat, de 1431 
a 34; de 1434 a 27; y de 1437 a 400, volum primer, íoli 72. 



LLIBRETEKS 33 

per espay de quaranta anys, en que apareix ab lo segón 
cognom Cortó afegit, y encarta! en una causa incoada peí 
Tribunal del Sant Ofici, qui, com havem vist al comen^a- 
ment d'aquesta Monografía, pronuncia sentencia comdem- 
nant-lo a ésser estrangulat y cremat per heretge. 

Lo substituí en dit cárrech son fill Joan Corro, ab lo 
cognom modificat peí de Cortey, alias Corro, suposem a 
causa de la condemna que sobre ell pesava. 

De lo consignat en la provisió feta a 28 de Febrer 
de 1565 per los Diputats ab intervenció deis Oidors de 
comptes, se'n desprén, que per mort de Joan Cortey, alias 
Corro, lo reemplaza en l'ofici de Llibreter del General son 
fill Jaume Cortey, qui també morí, deixant sinc criatures 
y la muller prenys. 

La vacant fou proveída a favor de Joan Cortey, fill del 
susdit Jaume; pero com aquell era menor de dies, sa mare, 
Joana Corteya, acudí ais Diputats demanant-los-hi que lo 
cárrech confiat a son fill, lo transferissen, durant llur be- 
neplácit y la minoritat d'aquest, a son onde Pau Cortey. 
Segons es de veure, així s'acordá : 

iiDie mercurti xxviij mensis Februarii et anni M.D.LXV. 

» Los senyors diputats ab interuensio deis honorables oidors de 
Comptes del dit general Vagant de present lo ofíici de librater 
del dit general y de la casa de la diputatio per mort den Jaume 
cortey librater vltim possehor de aquel Per 90 atesos los molts 
treballs per ell presos y los molts serueys al dit general fets per 
lo dit Jaume cortey y ates que ha dexats sinc criatures y la 
muller prenys per 90 atteses les dites coses Prouexen a Johan 
cortey fill del dit Jaume cortey del dit ofíici de librater ab lo 
salari carrechs preheminenties y porrogatiues al dit ofíici proue- 
nients. 

»E a petitio de Johana Corteya muller del dit q° (quondam) 
Jaume cortey e, mare del dit Johan cortey los dits senyors depu- 
tats y oydors de comptes del dit general acomenaren lo dit ofíici 
de librater a pau cortey oncle del dit Johan cortey qui durant la 
menor edat de aquell y lo beneplacit deis dits senyors deputats 
y de lurs succesors seruesqua lo dit ofíici E lo dit pau cortey ac- 
cepta lo dit ofíici y carree y promet en lo regiment y exercissi de 



34 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

aquell hauer se be y lealment En obbliga sa persona y bens com 
per deutes fiscals y reals En presta sagrament y homanatie en 
ma y poder den Johan Sanxo altre deis porters obseruints lo of- 
fici de la casa de la deputasio.» ^ 



Llibreters de la Ciutat. 

Nomenaments. — Abans del segle xv no existía tal ofici. 
La Ciutat acostumava adquirir lo material que necessitava 
peí servey de ses dependencies, del Llibreter o Llibreters que 
millor la servíen y beneficiaven. Les preferencies no existíen. 
Tots eren mesurats per un meteix raser, ja que tots contri- 
buíen a les cárregues y obligacions contretes per la Ciutat. 
Per aixó la designa feta pels Conselle rs y Concell ordinari de 
l'any 1482, nomenant Llibreter de la casa a l'abans indicat 
Antoni Ramón alias Corro, aixecá forta protesta. Lo recurs 
que's presenta contra dit nomenament, diu així: 

« A vostres Magnificencies exposen en Pere ripoll librater e 
altres libraters de la present ciutat ciutadans e filis, com ells 
contribuesquen en los carrees e drets de dita ciutat e axi es de 
raho que seiiten de les vtilitats que sentirse poden, e en lur ofici 
comunament e ab egualitat, o al menys a beneplacit del clauari 
sia seruida la dita ciutat e clauari per qui dita clauari volra axi 
com en lo antich era acustumat * e axi molts sentien benefici, e 
per hu no ere vsurpat lo benefici que deu esser comu o almenys 



1 Arxiu de la Corona d'Aragó. — Deliheracions de la Generalitai, del 
trieni de 1563 a 1566, folis 245 y 245 girat. 

2 Com a dato curios de la época — anys 1358 y 1400, — donam a 
conéixer varis notaments consignáis en lo Llibre que portava lo Clavari de 
la Ciutat, capítol de Dates o messions comunes. Se contrauhen a la paga del 
cost del paper y enquadernació deis Ilibres necessaris peí servey de la ad- 
ministració municipal en sos diversos rams. 

« ítem costa j. rayma de paper prim que compre obs del ofñci meu 
de la clauaria e per fer los libres deius scrits qui son necessaris al dit 
ofñci j. S vj ^ 

» ítem costaren de fer iij. libres de paper que ñu fer obs del dit meu 
offici so es lo present libre, e altra semblant d'aquest per scriure lo compte 



LLIBRETERS 35 

ab libertat e tal liberta! redundaue en be no sois deis qui dita 
feyna feyen mes encara de la ciutat com los huns per los altres 
se mirauen a seruir millor la dita ciutat e ab mes benefici lo que 
are com forsadament se pren de hu cert, nos pot axi cercar lo be 
de dita ciutat e auentatge lo que mes se deu atendré que no les 
complacencies per les quals en dies passats contra la costum an- 
tich e stil de la casa se diu que per ordinacio de consell volent 
íauorir nanthoni Ramón alias corro de vida haurien donat que 
ell age seruir la dita ciutat de hont redunden los dans e inconue- 
nients demundits, per90 et alias los demunt dits librates supliquen 
a vosaltres mossenyors de conselles e consell per les dites rahons 
et alias \nillan reuocar la dita ordinacio, e tornar dites coses en 
lo primer stament afi que la dita ciutat sia millor e ab libertat 
seruida, e ab comuna vtilitat com es just e jatsia etc.» ^ 

Al vagar la plaga per def unció d'Antoni Ramón, acudi- 
ren a soMicitar-la, mitjangant instancia, los Llibreters Joan 



del any esdeuenidor e j. altre libre obs de continuar les pensions deis cen- 
sáis e uiolaris que la Ciutat fa e per aquest libre que hac a fer quarna-" 
dues uegades tB xj , ^. » * 

« ítem done an ffrancesch 9a calm maestre de ligar libres les quals los 
honrats Consallers volgueren que jo li liuras Es assaber — J. tE J. ^ viij di- 
ners que hauia pagats per ordinacio llur per preu de v. mans de paper de 
forma maior a° de iiij ^ iiij diner la ma de que feu j. gran libre cobert 
de pell vermella de vadell que jo reebi el intitule libre comu deis affers déla 
claueria : 

ítem XJ. solidos que paga per preu de miga pell vermella de vadell 
de que íeu coberta al dit libre. 

ítem iij solidos que paga per perfilar la dita coberta entorn de les 
vores. 

ítem viij diners que paga per .j. fiuella de lauto ab la qual se clou 
lo dit libre. 

ítem j. ^ iiij diners que paga per .j.» pell de albadina blanca de que 
folra la dita coberta. 

ítem viij que paga per j. pergami de que feu coberta al dit libre entre 
lo paper e laltre coberta de vadell. 

ítem ij ^ viij diners que paga per .iij. pergamins roses que mes ala 
part dauant del dit libre per scriure hi rubriques. 

ítem VI j solidos per sos treballs de fer lo dit libre. 

ítem XVII j solidos que paga per preu de xij. mans de paper de forma 
menor que compra a° de j. ^ vj diners la ma de que feu .ij. libres coberts 
de aludes verts en .j. deis quals jo he scrits los comptes de reebudes e 
dates que he fets per loffici déla clauaria en mig any. » ** 

• Arxiu Municipal. — Uibre del Clavari, any 1358, foli 353 girat. 
•• Arxiu Municipal. — Llibre del Clavari, any 1400, foli 183. 

1 Arxiu Municipal. — Lligall segón de papers solts de Gremis, n." 90. 



36 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Cortey, alias Corro, fill d'aqu^ll, y Pere Miquel. S'adjudicá 
a aquest últim, malgrat los serveys de llarch temps prestáis 
al Consistori pels indicáis pare y fill Corro. ¿ Sería per T in- 
terdicte que sobre d'aquest pesava ? La unanimitat que hi 
bagué en provebir la pla^a a favor d'En Pere Miquel, nos 
ho fa creure. Vegi's lo que referent a aquest assumpte se 
troba en la acta de la sentada tinguda peí Concell de Tren- 
tadós lo dia 17 de Novembre de 1489 : 

«... Ultimadament hi foren proposades dues supplicacions vna 
ofíerta per en Pere miquel, laltre per en Johan corro librater ab 
les quals quescu demanaue per si, que la ciutat lo prouehis de 
esser librater e fer totes les coses de dit ofñci per la ciutat, les 
quals supplicacions foren legides en lo dit e present conceD, afñ 
que per aquell fos delliberat sobre aquelles en la forma que li 
seria vist esser fahedor. » 

La deliberació y consegüent acort sigue: 

«... En lo derrer fet de les dues supplicacions donades e legi- 
des en dit concell la vna per en Pere miquel, e laltre per en Johan 
corro libraters, lo dit concell tot concorde prouehi lo dit Pere 
miquel del dit oífici de hbrater a beneplacit de la dita ciutat. » ' 

Ais cinch anys torna a vagar la pla^a. Aleshores acudí 
de nou a sol "licitar-la lo tantes voltes anomenat Joan Corro, 
o sia Joan Cortey alias Corro, la qual se li adjudica en 
Junta de Trentenari celebrada a 23 d'Octubre de 1494, a 
tenor de la següent proposició: 

«... Que com Joan Corro librater lonch temps hauia seruit la 
ciutat de libres e ja en lo passat dit seruici son pare hauia acos- 
tumat fee, demanaue que de aquell per lo present Concell del dit 
exercici fos prouehit en manera que per auant per algún altre 
librater non fos sostret.» * 

Segons apareix en la ressenya de la Junta tinguda en la 
casa de XXX« peí Concell ordinari a 17 d'Octubre de 1533, 



1 Arxiu Municipal. — Deliheracions, anys 1488 a 1489, foli 138. 

2 Arxiu Municipal. — Deliheracions, anys 1494 a 1495, íoli 69. 



LLIBRETERS 37 

O sia ais 39 anys d'haver-se-li concedit oficialment la pla^a 
de Llibreter de la Ciutat, Joan Cortey, alias Corro, demaná 
ais Consellers li fos donat en adjunt son fiU Jaume, qui 
feya mólts anys l'ajudava en regir, exercir y servir dit ofici, 
a causa de sa vellesa. Coneguda la instancia, lo Concell de- 
libera : 

«... Quant en lo que es stat demanat per en Joan Cortey alias 
corro librater de la dita ciutat que li sie donat en adjunt en lo 
dit oñici de librater en Jacme cortey alias corro fiU seu lo qual 
alguns anys ha li ajuda en regir y exercir e seruir lo dit oíñci per 
causa de la vellesa sua Lo dit consell informat de la habilitat e 
sufficiencia del dit Jacme cortey y los bons serueys per lo dit pare 
fets a la dita Ciutat y attesa la sua vellesa e antiguitat en lo dit 
offici feu deliberacio e conclusio que lo dit Jacme cortey sie 
donat segons lo dit Consell de present dona en adjunt al dit 
Johan cortey en lo dit offici de librater de la dita Ciutat axi que 
vnynse los dos ensemps tinguen y lo sobre viuent dells tinga lo 
dit offici de librater de la dita Ciutat ab los emoluments acostu- 
mats.» ' 

Dos anys després trobam a la viuda Corteya exercint lo 
ofici abans mencionat. Ab tal carácter acudí en súplica ais 
Consellers demanant se li augmentas la paga del paper y 
pergamins que dona va, perqué — deya — hi perdía mólt. 

De dita suplicació se'n dona lectura en Concell de Tren- 
tas ís celebrat a 27 de Febrer de 1567, qui fou de vot y 
parer « per esser de importancia », se proposás en Concell de 
Cent Jurats per a que fes la deliberado que ben vista li fos. ^ 

Y efectivament, a 15 d' Abril del propri any, la esmen- 
tada Assamblea s'ocupava de la petició formulada per la 
viuda Corteya, dient : 

« ... 90 es quant a la suplicació de dita viuda Corteya que li 
sia pagat lo que la present Ciutat pendra de la botiga al preu y 
for conexeran los magnifichs Consellers y lo scriva del Racional 
de la present Ciutat... » 3 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1533, foli 44 girat. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 15Ó7, foli 49 girat. 

3 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1567, foli 68 girat. 



38 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

En compliment de lo ordenat, los cinch Consellers y 
in° Thomas Valléis, Notari de Barcelona y Escrivá del Ra- 
cional, a 2 de Setembre de 1567 s'ajustaren en la sala vella 
del Concell de Trenta y deliberaren que a la Llibretera de 
la Casa li fos pagat lo paper, plomes y pergamins que se li 
prenguessen de la botiga, ais preus y fors següents : 

Lo paper bastart a.» de vint sous la rayma . j « 

Lo paper genoues a.° de diuuyt sous la rayma . ft xviij ^ 

Les plomes de signa a.° de quatre sous dot- 

sena a iiij ^ 

Les plomes de ocha bones a.» de dos sous la 

dotzena « i J ^ 

Libres del Clauari, 

P" dos sedulas de full regladas ab lo senyal 

de la Ciutat e xj ^ 

A mes dos Vademécum « vj ^ 

mes vn libre de vna ma de full dos sous y 

sis ft ij ^ vj 

mes vn libre Uarch de dos centes Chartes 

quatre sous « viii j ^ 

mes quatre semestres a.» setze sous quiscu . IIJ e iiij ^ 

mes per vn Juratorj deu sous e x^ 

mes per scriure los titols en rose los libres . e xiiij ^ 

mes per vna rayma de paper per quiscun any . ft xvii j ^ 
ines per vna dotzena de plomes de ocha per 

quiscun any a.° ij ^ « ij ^ 

Del pes de la fariña per vna terga. 

Dos libres de format maior per quiscun any 

de dos centes y vint y sinch cartes la hu 

per lo credencer laltre per lo receptor re- 

glat en doble a. o vint y sinch sous per 

Ilibre valen iij ffi xvj ^ 

mes dos libres de dues mans y mija quiscu. e viiij° ^ 

ítem vn libre de full de dos centes cartes 

que son quatre mans reglats ab sa baga 

y boto « vij ^ 

mes vn libre de full de cccc chartes ft xj ^ 

mes vn libre de ccc chartes per la romaneta 

sis mans « viiij° i %> 



LLIBRETERS 39 

Libres de forments vj. 

P® Dos libres de CL charles quiscu que a tres 

mans los dos valen dotze sous e xij %> 

Dos libres de dos centes chartes per los dos . xiiij « %> 

mes vn libre de forma mitjana de cccc cartes 

ab rubrica ab lo matex Uibre cubert de 

pergami j s xiiij %> 

mes los cuerns de les quinsenades a. o la dot- 

sena de onse sous « xj ^ 

Libres de Cabessatge, 

Dos libres de fuU de dos centes chartes quiscu 

ab rubriques en los matexos libres cuber- 

tes de pregami e xvj %> 

mes dos hbres del traues ab rubriques de 

ce cartes e xvj ^ 

mes tres libres llarchs de doscentas chartas 

quiscun per recort llarguets c x ^ vj 

mes vn Ilibre per les falles de la carn per los 

capellans de ce chartes ffi viij % 

mes vn libre llarch de recort de doscentes 

Cartes tt iij ^ vj 

mes per lo porch fresch vn libre larch de dos 

centes chartes e iij ^ vj 

Libres per lo palloler, 

P° vn libre de ce Cartes de full reglat ab 

rubrica e viij %> 

Vn libre mi ja ma de quart vn sou sis « J ^ vj 

Pes del rey. 

P° vn libre de vna ma de full dos sous y mix. « ij %> vj 

mes per dos libres del traues del menut de 

dues mans quiscu s vii j %> 

mes dos libres de pesades tres mans quiscu. s xj ^ 
mes vn hbre llarch ab rubricha per lo mani- 

fest de dues mans e iiij %> ^ 

Transcorreguts alguns anys, la viuda Corteya sigue subs- 
tituida per un tal Miquel Ortis, fins que a mitjans de 1584 



Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1567, folis 104 girat al lOó. 



40 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

apareix en possessió de la plaga de Llibreter de la Ciutat 
aquell Joan Cortey que'ls Diputáis y Oidors de comptes del 
General a 28 de Febrer de 1565 nomenaren Llibreter de la 
llur casa. 

Ab la mort de dit Joan, desaparegué la dinastía deis 
Corteys, alias Corro. 

Lo reemplaza interinament, per vot de Consellers, lo Lli- 
breter Rafel Nogués, qui fou admés y confirmat per Trente - 
nari en lo susdit cárrech lo dia 27 de Marg de 1586, segons 
se llegeix en la deliberació recaiguda, o sia, 

«... que lo dit Rafel noguers sie confirmat y admes y obtinga 
dit ofíici segons que lo present Concell ab lo presen t aquell ad- 
met y confirma per al dit ofíici ab los salaris y emoluments acus- 
tumats. » ' 

Ais vuyt mesos escassos d'elegit, En Nogués acudí ais Con- 
sellers exposant-los-hi « ... que com a XV de Abril M.Dxxvij. 
per lo present Consell sie stada feta vna tatxa en los preus 
del paper plomes y libres que la present Ciutat pren y reb 
de ell y lo dit es obligat donar lo qual es ab moita perdua 
sua com los dits preus sien crescuts en gran manera mes 
del que abans se solie vendré...», suplicava que essent ve- 
ritat, com ho era, que dites coses y altres costaven de pri- 
mera compra mólt mes de lo consignat en la al'ludida tatxa 
o relació, se servís modificar-la conforme los preus aleshores 
establerts. La súplica fou sotsmesa al Concell ordinari de 
Trentasís qui, en junta celebrada a 22 de Novembre de 1586,. 
resolgué : 

«... que dites coses preposades sien coses que no les pot de- 
terminar lo present Consell que sien pujades a Concell de Cent 
perqué y faga la desliberatio que ben vista li sera. » ^ 

En vista d'aquesta resolució, lo demanat per En Nogués 
puja a Concell de Cent, qui, després de coneguda la súplica 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1586, foli 55. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1586, foli 151 girat. 



LLIBRETERS 4I 

formulada per aquell, en Consistori tingut ais 25 dies del 
meteix mes y any, acordá : 

«... que los mag.<=^* S.°" Consellers y la quatreta del Rational 
vegen y miren la tatxa feta entre la Ciutat y lo Ilibrater y at- 
iesa la mutatio del temps y que tots los Preus son crescuts y si 
aparra creschan y tatxan los Preus conforme los aparexera y que 
tambe tatxen y retrinxen les porcions se donen ais officials de la 
Ciutat si aparexera se degan retrinxar donantlos sobre dites coses 
píen poder.» * 

Per defunció de Rafel Nogués, qui serví la expressada 
pla^a de Llibreter de la Ciutat per espay de vint y set anys, 
tenint també cárrech de fer y donar ramellets ^ ais Conse- 
llers y oficiáis de la casa per a la festivitat del Corpus, fou 
designat Rafel Vives. De dita substitució se'n dona compte 
al Concell ordinari celebrat a 15 de Novembre de 1613, a 
fi de que deliberas «... si sera admes en y per librater de la 
Ciutat ab dit carrech de donar los ramallets com y segons 
lo obtenia dit quondam Rafel nogues » 3. 
- L'acort fou de que se Tadmetés. 

Ais sis anys escassos — 25 d'Octubre de 16 19, — l'in- 
dicat Rafel Vives acudí al Concell demanant se li donas per 
adjunt a son íill, també Llibreter, a l'objecte de que, al 
morir, lo substituís en lo cárrech que desempenyava. 

La conclusió adoptada sigue : 

«... que a dit Rafel viues major li sia donat segons que lo 
present Consell li dona per adjunt en dit ofñci de Ilibrater de 
la Ciutat lo dit Rafel viues son fiU proueyntlo de dit offici de la 
manera fou prouehit son Pare.» ♦ 

Després de 25 anys de serve ys. En Vives fill renuncia li- 
berament lo cárrech. D'aquesta determinado lo Conseller en 



1 Arxiu Mumciv al. •— Deliberactons, any 1586, foli 159 girat. 

2 Los ramellets eren de paper d'or barberí. 

3 Arxiu Mviíicif al. — Deliberacions. any 1613, foli 294. 
* Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1619, foli 140. 



42 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

cap ne dona coneixement al Concell ordinari tingut a 28 
d'Agost de 1638, y a Tensemps proposá en Uoch d'aquell 
« ... ja que dit ofñci — aMegava — no pugue star sens per- 
sona que regesca», al Ilibreter Joan Sapera. 
Acte seguit s*acordá : 

« ... que la nomina tic y conclusio feta per los senyors conselles 
de la persona de Joan sapera Ilibrater en llibrater de la casa de 
la present ciutat en lloch y per renuntiatio de Rafel viues lli- 
brater sia admesa com lo present concell la admet Iloa y aproua 
ab tots los salaris y emoluments de dit ofíici de llibrater.» ^ 

A Tany escás fou revocat lo nomenament aMudit per 
acort unánim de Consellers (29 d' Abril de 1639). En ell s'hi 
llegeix « ... que lo paper, tinta y plomes que Joan Sapera 
donava y provehia tant a dits magistrats com a les distin- 
tes de pendencies municipals es molt dolent y ruhi que nos 
pot seruir dell». Interinament s*ordená que Geroni Qabata, 
Escrivá del Racional, 

«...prouescha a dits senyors conselles officials axi dins la pre- 
sent casa com fora della de tot lo paper plomes tinta y fil y os- 
ties que sera menester...» ^ 

Apoyant-se los Consellers que reemplagaren ais de Tany 
1639, ^^ Q^^ 1^ deliberado y conclusio feta per sos anteces- 
sors era contraria a lo disposat peí superior jerárquich, 90 es, 
per lo Concell de Trentasís — se re ferien al de 28 d'Agost de 
Tany 1638 abans mencionat, — y que la experiencia ense- 
nyava que En Qapera acudía a les obligacions de son ofici, de- 
liberaren — junta celebrada a 21 d'Agost 1640 — se tingues 
per revocat l'acort pres a 29 d'Abril de 1639, y restituit 
Joan Qapera «... en la administratio y exercici de son ofíici 
de Ilibreter com de abans hi estaue» ^. 

Novament possessionat de la plaga, En Qapera la desem- 



1 Arxiu MTjsiciTAh. — Deliberacions, any 1638, folis 232 girat y 233. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberactons, any 1639, foli 131 girat. 

3 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1640, folis 293 y 293 girat. 



LLIBRETERS 43 

penyá fins lo dia de sa mort (any 1661), substituint-lo Ra- 
fela Castelló, donzella, a qui los Consellers en junta tinguda 
a 17 d'Abril de 1662, deliberaren li fossen pagades 

«... noranta sinch Iliures y onse sous a ella degudes per las 
toyas y ramallets ha de donar ais S." Consellers clauari y demes 
officials de la Casa de la present Ciutat com se acostuma quiscun 
any y son per lo corrent any.» ' 

Ademes, dita Llibretera tenía cárrech de subministrar lo 
material necessari peí servey deis Regidors y de les depen- 
dencies municipals, tant en paper com en plomes, osties, 
tinta, fil y Ilibres. Serví durant 26 anys. 

Deis treballs d'enquademació deis Ilibres de la Conse- 
llería, cusint en la má los de deliberacions y altres dife- 
rents papers, en rahó de son ofici, n'estava encarregat lo 
Llibreter Thomas de Lizau. 

A l'ocórrer la mort de la Castelló íou nomenat Ramón 
papera — 21 d'Abril de 1688 ^ — « ab los lucros y emolu- 
ments a dit ofñci pertanyents » , reempla9ant-lo, també per 
defunció, després de divuyt anys de servir, son fill Fran- 
cisco, qui desempenyá la plaga que a 15 de Setembre de 1706 
se li confia, ñns lo cambi del regiment municipal, any 17 14. 

Varíes noves. 

Llibreter apotat. — Les nombroses malaltíes malignes 
y contagioses aparegudes en nostra Ciutat al comentar 
Tany 1651, decidí ais Consellers y Dotzena del Morbo a 
isolar ais atacats, enviant-los al Monastir deis Angels Vells. 
Mes com resulta insuñcient o poch capas per a albergar 
la mólta gent que cada dia s'hi portava, constrenyits per la 
necessitat, dits magistrats habilitaren lo Cpnvent y Monastir 



1 Arxiu Mvmcj-p al. — Deliberacions, any 1662, foli 115. 

2 Arxiu MumciT al. — Deliberacions, any 1688, foli 86. 



44 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de Jesús. Entre'ls malalts allí en tractament hi figurava lo 
Llibreter Pau Artes, qui per dues vegades escapa del Uat- 
zaret, entrant a Barcelona abans d' acabar lo temps de la 
purga o quarentena, contravenint les Crides sanitaries ma- 
nades publicar. En cástich se li donaren cent agots ^ 

* 

Esperit de ciutadanía: Efemérides. — Nos pot negar que 
l'esperit de ciutadanía regnava ab fermesa en lo Gremi de 
Llibreters. Ne dona palesa mostra quan los Consellers, per 
orde del Rey Caries III — Arxiduch d' Austria, any 1706, — 
formaren la Coronela. 

Tots los confrares de l'ofici, aptes per a empunyar les 
armes, acudiren a allistar-se, donant im contingent de 42 in- 
di vi duus entre filis de mestres y fadrins, basa per a la for- 
mació d'una Companyía que s*apeMá Companyía deis Llibre- 
ters, A ella s'hi agregaren 22 confrares y fadrins Flassaders, 
27 Vidriers y 25 Esculptors y Dauradors. 

Lo govern o comanament de dita unitat armada, lo com- 
posava un Capitá, un Tinent, un Alferig, un Sargent y un 
cap d'Esquadra. 

A indicado deis Llibreters fou proposat per a Capitá 
Don Ignasi Dalmases; mes com sia que aquest senyor se 
trobava pres a Madrit per haver sigut enviat embaixador 
deis Comuns de la Ciutat, los qui tal designa feren acudiren 
a son Pare — d'igual nom, — dient-li que tenint de nomenar 
capitá a causa de que son ñll estava absent, lo substituís ell 



1 «Dimars a xxiij de dit (mes de Maig), a las nou horas de ma tinada 
de orde deis senyors Consellers y dotsena de morbo se donaren cent assots 
per los llochs acostumats de la present ciutat á Pau Artes Ilibrater per ser 
aquell aixít de la purga de Jesús per dos vegadas, y sersen entrat en la 
present Ciutat antes de acabar lo temps de dita purga contrafent las Cridas 
manadas publicar per los Senyors Consellers y junta de morbo, la qual sen- 
tentia se executa sens fer proces algu, trobantse lo senyor Gouemador pre- 
sent en Barcelona.» {Dietati de VAntich Conseü Barceloni, volum quinzé, 
plana 154.) 



LLIBRETERS 45 

O la persona que volgués. La elecció recaigué en Don Ramón 
Falguera, qui serví la indicada plaga fins que retorna a Bar- 
celona Tesmentat Don Ignasi Dalmases. 

Lo Tinent fou elegit pels Esculptors sois, y TAlferig, 
Sargent y cap d'Esquadra pels Dauradors. 

La 1.3 guarda que monta la Companyía sigue en lo Portal 
de Sant Antoni, enviant una esquadra a la bretxa ab l'Al- 
feri9, y lo Tinent al Portal de Sant Bertrán, tenint Tavant- 
guarda per haver-se jugada y eixida a sort. La 2.* guarda, 
al Portal Nou. La 3.*, a la Dressana. La 4.^, al Baluart del 
Rey. La 5.», al Portal Nou. La 6.^ a Montjuich. La 7.^ a la 
Universitat o Estudi general. La 8.^ 9.^ io.«, 11. ^ 12.», 
13.", 14.3 y mes, per los Baluarts, Cortina de la Muralla, 
Cap del Molí, Baluart de Santa Eularia y Portal de l'Angel, 
que fou quant — diu lo document d'hont trayem la present 
claricia — « sen anaren los francesos y estant la retaguardia 
devant lo Portal del Ángel se eclipsa lo Sol, per temps de 
un quart y (fou sol eclipsat per la Franca) advertint que 
sempre que ferem la guardia al Baluart de Lie van t comen- 
saren a tirarnos bombas de mar. A Montjuich comensaren 
a pujar los francesos envers nosaltres, a la Dressana bombas 
de mar y térra, en fi ab tot es estada de la mes asseny alada 
y aumentada de numero tant com ha durat lo siti». 

En lo setge de Barcelona — anys 171 3-14 — la Com- 
panyía deis Llibreters se trobava adscrita al tercer batalló 
de la Coronela nomenat de Santa Eularia. Lo dia 11 de 
Setembre de 1714 fent guardia en lo Portal Nou, la sor- 
prengué Tassalt de les tropes de Felip V, tenint d'obrir-se 
pas ab la bayoneta calada. Lo Capitá d'aleshores Don Fran- 
cisco Bassols y Rafart, morí acompanyant la bandera de 
Santa Eularia a Tañar a reconquerir lo Baluart de Sant 
Pere. 



* 



46 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

• «De tot aquell esplendor gremial — diu nostre bon amich 
l'iMustrat Llibreter En Joan B.*^ BatUe — sois ne queda un 
esfumat recort, y fins sembla que se sent com una aversió 
a agremiarse, y es que en veritat lo que no's coneix, no's 
pot estimar. Si estessem assadollats del esperit que animava 
la agremiació d'antany, la qual sois servía pél millorament 
de les arts en general, y en particular « perqué los richs no 
oprimesquen los pobres», son páranles de les ordinacions 
del 1553, compendríam la necessitat y utilitat de la metexa, 
y procuraríam estudiarla per implantarla de nou. » ^ 



1 Lo ram de Llibreria a Barcelona en lo segle XV, Treball publicat en 
r«Almanac de l'Institut Cátala de les Arts del Llibre», per a l'any 1918, 
planes 103 a 109. 



DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° I 

CONFRATRIE LIBRARIORUM CIUITATIS BaRCINONE. 



Nos Carolus etc. Nos Joannes Fernandez etc. Cum pro parte vestra 
dilectorum regiorum bibliopolarum siue libreterioruni presentís ciui- 
tatis et territorii barcinone fuerint nobis reuerenter oblata et pre- 
sentata quedara capitula siue ordinationes per dilectos regios consi- 
liaiios et proceres huius ciuitatis barcinone ad vestri supplicacionem 
factas et statutas erectionem coníratrie in dicto vestro oíficio biblio- 
polarum sub inuocascione diui Hieronymi et bonum statum conser- 
uationem et incrementum illius ac concordiam confratiura et dicti 
offici comunera quietem concernentes tenoris sequentis. — En nom 
de nostre Senyor=deu=Jesucrist y de la sacratissima verge raaria 
mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare sglesia 
Sanct Hieronym sots titol e inuocasió del qual la confraria e, ger- 
mandat deuall scrita ha de esser fundada e, instituida sia Amen 
Cora sia cosa molt justa e, rahonable que tots los qui habiten en 
vna matexa ciutat y vischen de vna matexa art o, offici tingan certa 
forma y orde en lo modo del exiercir dita art o, offici per tal que 
tots los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los 
vns deis altres viure E sie carrech e, offici deis consellers o, regi- 
dors de les tais ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en 
aquelles a be y vtilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts 



4^ DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

y ordinations conuenients y saludables Per90 la confraiia deis li- 
braters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable 
regent la vegueria de Barcelona segons que en seniblants actes y 
negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies 
y al honorable consell ordinari de la dita presen t ciutat de Bai ce- 
lona, loar approuar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les 
ordinations seguents per dita confraria y collegi deis libreters fetes. 
Primeíament statuyren y ordenaien los dits honorables consellers y 
promens de la dita ciutat que deci al deuant tots los qui vuy teñen 
y per auant tindran botiga o, obrador de librater dins la present ciutat 
de barcelona e, en son territori se hajen de fer confrares de la dita 
confraria del glorios Sanct Hieronym deis libraters y haje de pagar 
per entrada de dita confiarla vint sous y apres cascun any cinch 
sous per la lun^inaria y altres despeses de dita confraria. — ítem sta- 
tuyren y ordenaren los dits honorables consellers y promens de la 
dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita 
ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen ense- 
culats los libraters de la dita confraria o, part de aquells 90 es en 
la vna los mas antichs y en la altre los qui no serán tan antichs de 
cada vna de les quals cascun any a vint y dos de Setembre que es 
la vigilia de la gloriosa Sancta tecla per los dits honoiables consellers 
sien extrets de les dites bosses dos rodolins 90 es de cada vna de les 
dues bosses hun rodoli lo qual sie vbert y legit lo noni del librater 
confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esseí consols 
de dita art deis libraters per aquell an}' E lo qui sera extret de la 
bossa deis antichs sia is anomen consol en cap y lo qui sera extret 
de la altre bossa sia is nomen consol derreí los quals consols hagen 
de regir y administrar la dita confraria y no pugnen renunsiar ni 
dexar lo dit carree íins sia acabat lo dit any a pena de cinch liuies 
applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official 
qui de a90 faria la executio. — ítem statuyren y ordenaren los dits 
honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits con- 
frares de la dita confraria haien esser y sien obedients ais dits consols 
de dita confraria y no gozen ni presumesquen injuriar ni maltrectar 
de páranles ni de obres ais dits consols sots pena de deu liures appli- 
cadores la meytat a la dita confraria e, laltra meytat a la cort o, 
official qui de a90 fara la executio y de estar a la preso a coneguda 
de dits honorables consellers. — ítem statuyren y ordenaren los dits 
honorables consellers y promens de la dita ciutat que tostemps y 



LLIBRETERS 49 

quant los dits confrares serán cridats conuidats o, demanats per los 
dits consols de dita confraria a consell o, parlament ha gen de anar 
a dit consell o, parlament sots pena de pagar vna liura de sera a la 
dita confiaria cada hu y per cada vegada que sera contrafet saluat 
empero just impediment a coneguda de dits consols. — ítem orde- 
naren los dits honorables consellers y piomens que los qui sersiu. stats 
extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit soi any 
del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer ni esser ad- 
mesos a dit oífici de consol. — ítem statuyren y ordenaren los dits 
honorables consellers y promens de la dita ciutat que deci al denant 
los qui volran posar botiga en barcelona o, en son territori se hajen 
primer a presentar ais dits consols de la dita confraria y demanar lo 
examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols 
dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen haien de veure 
y regonexer si lo tal qui d emane dit examen hauía piacticat en dita 
art lo temps deuall statuydor y si seía corjforme a les ordinacions de 
dita art y en essent conforme anaquelles los dits consols ensemps ab 
los altres de dita art los quals ells elegirán y anomenaran en exami- 
nadors examinen y vejen lo tal qui demanat hauia lo dit examen si 
es abil y sufficient per a teñir y exercir lo dit art de librater E si sera 
trobat esser abil y sufficient sie admes y sie li dada licencia per los 
dits consols de teñir y parar botiga dins la present ciutat de barce- 
lona e son territori alia hont lo dit examinat voldra E si no sera 
tiobat abil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit 
lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per 
ajuda y supportacio deis carrechs de aquella hun ñori de or exceptats 
empero y no volen en la present ordinatio esser compresos los filis deis 
mesties qui ja tindran o, hauran tinguda botiga ans aquells sen subir 
lo dit examen ab sola licentia deis dits consols y pagant lo dit ñori 
de or puguen teñir botiga axi com si realment y de fet se fossen exa- 
minats — ítem statuyren y ordenaren los dits honorables conse- 
llers y promens de la dita ciutat que totstemps lo qui sera derrer 
examinat o, derrerament haura parat botiga haje esser y sie sindich 
de dita confraria lo qual haje de seruir a dits consols de conuidar los 
confrares ais consells y altres coses concements al bon stament y 
directio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. 
— ítem statuyren y ordenaren los dits honorables consellers y pro- 
ncens que tots los qui volran subir lo dit examen de libreter haien 
primer star per apranents ab libreter examinat o, tenint botiga per 



50 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 

temps de cinch anys exceptáis empero los ñlls deis mestres de dita 
art qui tindran o, tinguda hauran botiga com desobre es dit. — ítem 
statuyren y ordenaren los honorables consellers y promens de la dita 
ciutat que si per cars morra algún libreter confrare de dita confraria 
sens filis ni filies en tal cars la viuda muUer de dit defunct puga teñir 
la dita botiga per temps de hun any y hun dia axi com si son marit 
visques sens empaig ni contradictio de dita confraria y no mes anant. 
Empero si lo dit librater moria dexant algún fill o, filia en tal cars 
la dita viuda viuint empero vidualment puga teñir la dita botiga per 
los dits fill o, filia seus y del dit defunct sens empaig ni contradictio 
de alguna cort o, persona fins atant que lo dit fill si fill sera tingue 
edat de diuuyt anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita 
edat de deuu>i; anys no pugue teñir dita botiga sens hauer dema- 
nada y obtinguda licencia deis consols de dita art y hauer pagat dit 
flori de or com de sobre es dit E si sera filia pugue teñir la dita viuda 
la dita botiga íins a tant haje casada la dita filia y no mes anant. — 
ítem statuyren y ordenaren los honorables conselleis y promens de 
la dita ciutat que si algún aprenent no volra acabar lo temps que sera 
afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia 
del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art 
donar feyna a dit aprenent ni teñir lo en sa casa fins a tant que peí 
ios dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo 
y haura haguda licencia de dits consols de fer feyna y ago apena 
de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat 
a la cort o, official qui de ago fara la executio. — ítem statuyren y 
ordenaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat 
que ningún libreter no prenga ni tinga ningún aprenent qui haje stat 
ab altro librater sens voluntat o, consentiment de aquell ab lo qual 
haura abans stat o, deis consols de dita art sots la prop dita pena 
en lo modo prop dit diuididora. — ítem statuyren y ordenaren los 
dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningún joue 
que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix 
ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament 
ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada 
que fara lo contrari en lo modo prop dit diuididora Exceptats empero 
los qui vuy teñen botiga o, obrador paiat en la present ciutat. — 
ítem per quant se es trobat en lo passat per alguns jouens o, apre- 
nents de dits iibraters furtauen libres de casa sos amos y aquells 
venien o, dauen a vendré a, algunes persones en la dita ciutat les 



LLIBRETERS 5 1 

quals reuenien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres 
vaiien ais compradors Per 90 statuyren y ordenaren los dits honora- 
bles consellers y prom.ens per obuiar a dits abusos que deci al denant 
ningu que no sie de dita art e no sie exanainat no gos teñir libres 
nous ligats ni per a ligar per auerdre sots pena de cinch liures barce- 
loneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit diuidi- 
dores e de perdre los dits libres. — ítem statuyren y ordenaren los 
dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare 
de dita confraria examinat gos ni presumesca vendré paper a, menut 
90 es adinades ni amans sots pena de vint sous barcelonesos a cada 
hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobre dit applica- 
dora. — ítem per que los exercints dita art de librater mes comoda- 
ment pugnen viure y los richs no opprimesquen los pobres statuyren 
y ordenaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat 
que deci al denant ningún libiater pugue comprar dins la veguería 
de barcelona de ningún mercader ni de altre qualseuol persona mes 
anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y cinc 
dotzenes de pregamins sens que primer nou diga ou fassa a saber 
ais corsols qui les hores serán de la dita art E los dits consols encon- 
tinent que sabrán la dita mercadería ho hagen de denunciar a tots 
los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper 
o, pregamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita 
mercadería entre tots los confrares de la dita art quin volran y si 
sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper 
o, mes de les dites vint y cinc, dotzenes de pregamins sens denun- 
ciar ho a dits consols dins la dita veguería de Barcelona comprades 
haura encorrega en pena de vint y cinch liures irremisiblement del 
tal exigidores y aplicadores per la ter9a part a la dita confraria per 
la altre ter9a part al accusador y per la restant ter9a part a la cort o, 
official qui de a90 fara la ex:ecutio. — ítem per obuiar y proueyr 
a diuerses machinations y monopolis y stucies que alguns libraters 
han tingudes y íetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita 
ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tais mesties 
legissen los libres que los tais libraters tenien yn stauen proueyts y 
no los altres libres que los altres libraters qui no cabien en dits mono- 
polis ni machinasions tenien per hont los dits mestres no mirant la 
utilitat deis studiants sino de Uur propri interés legien ais dits stu- 
diants lissons infructuoses y de poca vtilitat per ais dits studiants 
mes per dar speditio de libres ais tais libraters que ab ells se eren 



52 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

pactats y conuinguts que no per vtilar ais dits studiants lo que fins 
aci ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara deis 
altres libraters qui ab dits pactes conuentions o, tractes no tenien 
part hoc encara de la cosa publica Pergo y altrement los dits honora- 
bles consellers y promens volent obuiar a dits abusos y danys orde- 
naren que deci al denant no sie licit ni permes a ningún libre ter íer 
pactes conuentions ni partits alguns ab ninguns deis dits mestres qui 
ligen de presen t ni per anant legiran en lo dit studi de Barcelona ni 
ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pen? a cada 
hu y per cada vegada que sera contrafet a la present órdinatio de 
vint y sinc liures applicadores per la ter9a part a la dita coníiaria y 
la altre ter9a part al acusador y per la restant ter9a part a la cort o, 
oíficial qui de a90 fara la executio. — ítem per obuiar ais íraus y 
Jadronicis que molts mo90s de juristes metges y de altres persones 
fan en casa de llurs amos furtant los libres de aquells y apres los 
venen a, alguns regatons qui aquells reuenen per les pla9es cantons 
o, taulers statuyren y ordenaren los dits honorables consellers y pro- 
mens que daci anant ninguna persona que no sia librater examinat 
no goze ni presumesca vendré libres vells amagadameht ans aquells 
haien de vendré y aportar en la pla9a de Sanct Jaume o, en la pía 9a 
del encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendré sots 
pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a 
coneguda deis consols de dita art si donchs dits libres nos venien per 
alguna marmessoria o, ab interuentio de corredor publich de la dila 
ciutat o, per executio de alguna cort. — ítem statuyren y ordenaren 
los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que no sie 
licit ni permes a ningún librater teñir en la present ciutat de Barce- 
lona mes de vna botiga o, obrador tot frau en a90 cessant sots pena 
de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. 
— Ítem statuyren y ordenaren los dits honorables consellers y pio- 
mens que ningún librater examinat no pugue vendré libres ligats 
ni per aligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del 
present principat de cathalunya per obuiar a molts íraus que en a90 
se porien íer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada negada 
que sera íet lo contrari applicadors per la ter9a part a la dita con- 
fraria y per la altre ter 9a part al acusador y per la restant ter 9a part 
al acusador y per la restant ter9a part al oíficial qui de a9o íara la 
executio. — ítem statuyren y ordenaren los dits honorables conse- 
llers y promens de la dita ciutat que deci al denant ninguna persona 



LLIBRETERS 53 

puga fer ventalls de paper blaac que sie per scriure per a vendré ni 
vendré dits ventalls de paper per altri sino los ditslibraters sots pena 
de vint sous en lo modo propdit applicadors y de perdre los dits ven- 
talls. — Iten; per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen 
de un mateix art o, offici ajuden asupportar los carrechs y despeses 
de aquell Per 90 statuyren y ordenaren los dits honorables conseliers 
e promens de la dita ciutat que tot joue de librater qui anira per joue 
en la dita art y com a joue guanyara soldada pac cascun any cinc sous 
per ajuda de la luminaria de la dita confraria. — Fueritque etiam 
nobis pro parte vestra predictorum bibliopolarum siue libreteriorum 
presentís ciuitatis et territorii Barcinone humilime supplicatum qua- 
tenus preinserta capitula siue ordinaciones erectionem dicte confra- 
trie in predicto vestro officio sub inuocasione dicti beati Hieronymi 
bonum comuna dicte ciuitatis conseruationemque et incrementum 
prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et 
ordinata laudare approbare et firmare autoritzare et concederé ex 
munificentia regia dignaremur. Nos vero quia bonum comune dicte 
ciuitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concer- 
nere videntur dicte vestre supplicacioni benigne annuentes tenore 
presentium de certa scientia regiaque qua fungimur autoritate delli- 
berateque et consulto capitula et seu ordinationes preinsertas et 
omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordi- 
nata vobis dictis bibliopolis et seu librateriis presentis ciuitatis et 
territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus 
ratifficamus autoiitzamus et concedimus nostroque et seu regie con- 
cessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et vali- 
damus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie 
quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando 
quatenus opus est confratribus eiusdem presentibus et futuris libere 
concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabili- 
bus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis 
carcellario vicecan cellar io Regenti cancellariam gerenti vices gene- 
ralis gubernatoris in presenti principatu cathalonie vicario baiulo 
consiliariis et probis hominibus dicte ciuitatis Barcinone ceterisque 
vniuersis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu 
constitutis et constituendis et eoium locumtenentibus ad penam 
florenorum auri aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus 
huiusmodi capitula siue ordinationes ac omnia et singula in eis et 
eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque huiusmodi 



54 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

concessionem babean t teneant et obseruent tenerique et obseruari 
faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu ali- 
quem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua siue causa 
pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preappositam 
cupiunt cuitare. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus 
regio comuni sigillo in pendenti munitam. Datum Barcinone die 
vltimo mensis Januarii anno a natiuitate Domini Millessimo quin- 
gentessimo quinquagessimo tercio Imperii III. 
El marques de Aguilar. 
Dominus locum tenens generalis mandavit michi Philippo Au- 
gustino masio. Visa per mon tañer Regen tem cancellariam et Johan- 
nem íerrer et Dezpuig Regentem thesaurariam. 

(Arxiu de la Corona d'Aragó. — Registre 4205, fo]i 221.) 



LLIBRETERS 55 



N.° 2 

Ordinacions de la Confraria de Sanct Hieronim dels Li- 

BRATERS de LA ClUTAT DE BARCELONA puhUcadeS pCY los lochs 

acostumais de la dita Ciutat a ii de Marg any M.D.Liij. 



Ara oiats tothom generalment per manament dels honorables 
Veguer e BatUe de la Ciutat de Barcelona 90 es de quiscu dells, tant 
com tocha a la sua jurisdiccio Que los honorables Consellers e Pro- 
mens de la dita Ciutat per benefici de la cosa publica e maior aug- 
ment de aquella, ab Concell ordinari de la dita Ciutat celebrat a onze 
dies del mes de febrer prop passat, ab lo qual han adnzesa en aquella 
la Confraria dels libraters de la dita Ciutat, per donarlos forma, 
bon orde, y modo en llur exercici de dita Confraria, e conservado 
de aquella ordenaren e statuiren, les ordinations seguents: 

Que tot librater haia de esser confvare del glorias Sanct Hieronim 
y del que ha de pagar a la confraria. 

E primerament statuyren y ordenaren los dits honorables Conse- 
llers y promens de la dita Ciutat que de a^i anant tots los qui vuy 
teñen y per anant tindran botiga o, obrador de librater dins la present 
Ciutat de Barcelona eo en son territori se haien de fer confrares de 
la dita Confraria del glorios Sanct Hieronim dels libraters y haia de 
pagar per entrada de dita Confraria vint sous y apres quiscun any 
sinch sous per la luminaria y altres despeses de dita Confraria. 

De la forma de la enseculacio y extraccio fahedora de Consols 
de la dita Confraria. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que sien fetes y recondides en la casa del Con- 
cell de la dita Ciutat dues bosses de la dita Confraria en les quals 
stiguen enseculats los libraters de la dita Confraria o part de aquells 
90 es en la una los mes antichs y an laltra los qui no serán tan antichs. 



56 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

De cada una de les quals cascun any a XXII. de Setembre que es 
vigilia de la gloriosa Sancta Tecla per los dits honorables Consellers 
sien extrets de les dites bosses dos rodolins 90 es de cada una de les 
dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom, del librater 
confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y haien esser Consols 
de dita art deis libraters per aquell any E lo qui sera extret de la bossa 
deis antichs sia y se anomene Consol en cap y lo qui sera extret de 
la altra bossa sia y se anomene Consol derrer Los quals Consols haien 
de regir y adniinistrar la dita Confraria y no puguen renunciar ni 
dexar lo dit carree fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures 
applicadores 90 es la ter9a part a la dita Confraria y laltra ter9a 
part al official qui de a 90 fara la executio y la restant ter9a part 
a les obres deis murs y valls de dita Ciutát irremisiblement. 

Que los confrares sien óbedients ais Consols. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que los dits confrares de la dita Confraria 
haien esser y sien óbedients ais dits Consols de dita Confraria y no 
gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de páranles ni de obres 
ais dits Consols sots pena de deu liures applicadores en la dita forma 
90 es per la ter9a part a la dita Confraria e laltra ter9a part a la 
Cort o official qui de a9o fara la executio, y per la restant ter9a part 
a les dites obres de murs y valls de dita Ciutat irremisiblement y de 
star a la preso a coneguda de dits honorables Consellers. 

Que los confrares convidáis a Concell hi haien de esser. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que tots temps y quant los dits Confrares serán 
cridats convidats o demanats per los dits Consols de dita Confraria 
a Consell o, parlament haian de anar a dit Consell o, parlament sots 
pena de pagar una liura de cera a la dita Confraria cada hu y per 
cada vegada que sera contrafet saluat empero just impediment a co- 
neguda de dits Consols. 

Que los qui serán stats extrets en Consols haien a vagar dos anys. 

ítem ordenaren los dits honorables Consellers y promens que los 
qui serán stats extrets en Consols haien a vagar apres que hauran 
finit son any del Consolat dos anys dins los quals no puguen con- 
correr ni esser admesos a dit ofnci de Consol. 



LLIBRETERS 57 



Del orde que ha de teñir en lo demanar del examen y la forma de aquel I 

y lo queste a pagar. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que deci al denant los qui volran posar botiga 
en Barcelona o en son territori se haien primer a presentar ais dits 
Consols de la dita Contraria y demanar lo ex:amen pera poder extercir 
la dita art de librater y los dits Consols dins un mes apres quels sera 
demanat lo tal examen haien de veure y regonexer si lo tal qui de- 
mane dit examen haura practicat en dita art lo temps deuall sta- 
tuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art, y en essent 
conforme an aquelles los dits Consols ensemps ab los altres de dita 
art los quals ells elegirán y anomenaran en examinadors examinen 
y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es abil y sufficient 
per a teñir y exercir la dita art de librater E si sera trobat esser abil 
e sufficient sie admes y sie li dada licencia per los dits Consols de 
teñir y parar botiga dins la present Ciutat de Barcelona eo son terri- 
tori alia hont lo dit examinat volra E si no sera trobat abil ni suffi- 
cient per a dita art per aquella vegada sie repellit lo qual examinat 
per lo dit examen do y pac a la dita Confraria per aiuda y suppor- 
tacio deis carrechs de aquella hun flori de or exceptats empero y no 
volen en la present ordinatio esser compresos los filis deis mestres 
qui ja tindran o hauran tinguda botiga ans aquells sens subir lo dit 
examen ab sola licentia deis dits Consols y pagant lo dit flori de or 
puguen teñir botiga axi com si realment y de fet se fossen exa- 
minats. 

Que lo darrer examinat haia esser Sindich y servir a convidar. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat 
o derrerament haura parat botiga ha je esser y sie sindich de dita 
Confraria lo qual haje de seruir a dits Consols de conuidar los confra- 
res ais concells y a altres coses concernents al bon stament y directio 
de dita Confraria axi com per los dits Consols los sera manat. 

Que los quis volen examinar haien primer stat per aprenents. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens que tots los que volran subir lo dit examen de librater haian 
primer star per aprenents ab librater examinat o tenint botiga per 



5S DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

temps de sinch anys Exceptáis empero los filis deis mestres de dita 
art qui tindran o tinguda hauran botiga com de sobre es dit. 

De la forma que les viudas mullers de lihraiers y los filis de aquells 
poden teñir boiiga apres morí de llurs marits o pares. 

ítem statuiren y ordenaren los honorables Consellers y promens 
de la dita Ciutat que si per cars morra algún librater confrare de dita 
Confraria sens filis ni filies en tal cars la viuda muller de dit deffunct 
püga teñir la dita botiga per temps de hun any y hun dia axi com 
si son marit visques sens empaig ni contradictio de dita Confraria 
y no mes anant Empero si lo dit librater moria dexant algún fiU o 
filia eii tal cars la dita viuda viuint empero vidualment puga teñir 
la dita botiga per los dits fill o filia seus y del dit deffunct sens empaig 
ni contra diccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill 
si fill sera tingue edat de diuuyt anys y no mes anant y apres que lo 
dit fill tinga dita edat de xviij anys no puga teñir dita botiga sens 
hauer demanada y obtinguda licencia deis Consols de dita art y hauer 
pagat dit flori de or com desobre es dit E si sera filia pugue teñir la 
dita viuda la dita botiga fins a tant ha ja casada la dita filia y no 
mes anant. 

Deis aprenents que no solen acabar lo temps en casa de llurs amos. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que si algún aprenent no volra acabar lo temps 
que sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens 
licentia del quil tindra afermat, que no sia licit ni permes a ningu 
de dita art donar feyna a dit aprenent ni teñirlo en sa casa fins a tant 
que per los dits Consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de 
son amo y haura haguda licentia de dits Consols de fer feyna y ago 
a pena de deu liures applicadores com dit es per la ter^a part a la 
dita Confraria y laltra ter9a part a la Cort o official qui de ago íara 
la executio y per la restant ter9a part a les dites obres de murs y 
valls de dita Ciutat irremisiblement. 

Que ningu no prenga aprenent de altre librater qui no haia acabat 

lo temps. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de dita Ciutat que ningún librater no prenga ni tinga ningún 
aprenent qui haje stat ab altro librater sens voluntat o consentí- 



LLIBRETERS 59 

ment de aquell ab lo qual haura abans stat o deis Consols de dita 
art sots la prop dita pena en lo modo prop dit diuididora e execu- 
tadora. 

Que ningún jove libraíer no examinat gos fer feyna per ells matexos 
ni per persones fora de dita art. 

ítem statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens de dita Ciutat Que ningún joue qui no sia examinat no gos ni 
presumesca fer íeyíia per si mateix ni per altre persona que no sie 
de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de sinch 
liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo 
propdit diuididora y executadora Exceptats empero los qui vuy teñen 
botiga o obrador parat en la present Ciutat. 

Que ningu qui no sia librater puga teñir libres nous ligáis ni per a ligar 

per a vendré. 

ítem per quant se es trobat en lo passat que alguns jouens o apre- 
nents de dits libraters furtauen libres de casa sos amos y aquells 
venien o dauen a vendré a algunes persones en la dita Ciutat les 
quals reuenien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres 
valien ais compradors Per 90 statuyren y ordenaren los dits honora- 
bles Consellers y promens de dita Ciutat per obuiar a dits abusos 
Que daci al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no 
gos teñir libres nous ligats ni per a ligar per auendre sots pena de 
sinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo 
sobre dit divididores y executadores e de perdre los dits libres. 

De la forma que los libraters han de servar en comprar lo paper 
y pregamins dels^ mercaders. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Consellers y pro- 
mens que ningu que no sie conírare de la dita Confraria examinat 
gos ni presumesca vendré paper a menut 90 es a dinades ni a mans 
sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui íara lo contrari y 
cada vegada en lo modo sobredit aplicadora. 

ítem per que los exercints dita art de librater mes comodament 
pusquen viure y los richs no opprimesquen los pobres statuyren y or- 
denaren los dits honorables Consellers y promens de la dita Ciutat 
Que deci al denant ningún librater pugue comprar dins la veguería 
de Barcelona de ningún mercader ni de altra qualsevol persona mes 



6o DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

anant de sinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinc dot- 
zenes de pregamins sens que primer nou diga ou fassa a saber ais 
Consols qui les hores serán de dita art. E ios dits Consols encontinent 
que sabrán la dita mercaderia ho haien de denunciar a tots los altres 
libraters y sapien dells si volran comprar part de dits paper e prega- 
mins y volent-ne ells comprar haja de esser partida la dita mercade- 
ria entre tots los confrares de la dita art quin volran. Y si sera fet lo 
contrari lo tal qui mes de dites sinquanta raymes de paper o mes 
de les dites vint y sinc dotzenes de pregamins sens denunciar ho 
a dits Consols dins la dita veguería de Barcelona comprades haura 
encorrega en pena de vint y sinch liures irremisiblement del tal exhi- 
gidores y applicadores per la ter9a part a la dita Confraria y acusador 
de aquells, per la altra ter9a part a la Cort o official qui de a90 fara 
la executio y per la restant ter9a part a les dites obres de murs y valls 
de dita Ciutat irremisiblement. 

Que ningún librater puga fer pactes ni conventions ah los mestres qui 
ligen al estudi ni ah altres persones. 

ítem per obuiar y prouehir a diverses machinations y monopolis 
e stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres 
qui ligen en lo Studi de la dita Ciutat fent y procurant ab strenes y 
altrament que los tais mestres legissen los libres que los tais libraters 
tenien y staven prouehits y no los altres libres que los altres libraters 
qui no cabien en dits monopolis ni machinations tenien per hont 
los dits mestres no mirant la vtilitat deis studiants sino de llur propri 
interés legien ais dits studiants lissons infructuoses de poca utilitat 
per ais dits studiants mes per dar speditio de libres ais tais libraters 
que ab ells se eren pactats y conuinguts que no per vtilar ais dits 
studiants lo que fins aci ha redundat en gran dany axi de dits studiants 
com encara deis altres libraters qui ab dits pactes conventions o trac- 
tes no tenien part loe encara de la cosa publica, Per 90 y altrement 
los dits honorables Consellers y promens volent obviar a dits abusos 
y danys ordenaren que deci al denant no sia licit ni permes a ningún 
librater fer pactes conuentions ni partits alguns ab ninguns deis dits 
mestres qui ligen de present ni per anant legiran en lo dit Studi de 
Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta 
sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present 
ordinatio de vint y sinch liures applicadores per la ter9a part a la 
dita Confraria y acusador y per la ter9a part a la Cort o official qui de 



LLIBRETERS 6l 

a9o íara la executio y per la restant ter9a part a les dites obres de 
murs y, valls de dita Ciutat. 

Del modo y lloch ahont los libres vells deuen esser venuts. 

ítem per obviar ais íraus y ladrouicis que molts mossos de iuristes 
metges y de altres persones ían en casa de lurs amos furtant los li- 
bres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells reue- 
nen per les pla9es cantons o taulers amagadament y altrament sta- 
tuyren per 90 y ordenaren los dits honorables Concellers y promens 
Que daci al denant ninguna persona que no sie librater examinat no 
gos ni presumesca vendré libres vells amagadament ans aquells haien 
de vendré y aportar y teñir per corredor en la pla9a de Sanct Jaume 
o en la pla9a del Encant de mar o a la pla9a nova ahont dits libres 
se son acustumats vendré e altres pla9es de la dita Ciutat sots pena 
de perdre los dits libres e de pagar sinch liures Barceloneses a cone- 
guda deis Consols de dita art si donchs dits libres nos venieu per 
alguna marmessoria o ab interuentio de corredor publich de la dita 
Ciutat o per exencio de alguna cort en lo modo y forma prop dits 
divididora y executadora. 

Que ningún librater puga teñir mes de una botiga tot frau cessant. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Concellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que no sia licit ni permes a ningún librater 
teñir en la present Ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador 
tot frau en a90 cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per 
cada vegada que sera íet lo contrari divididora y executadora en lo 
modo y forma demunt dits. 

Que ningún librater puga vendré libres ligats ni per a ligar que no 
sien setts propris y de la pena deis contrafahents. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Concellers y pro- 
mens Que ningún librater examinat no pugue vendré libres ligats ni 
per aligar sino seus propris y no de altres libraters strangers ni del 
present Principat de Cathalunya per obuiar a molts fraus que en 
a9o se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada 
uegada que sera fet lo contrari applicadors per la ter9a part a la dita 
Contraria y acusador y per laltra ter9a part al official qui de a90 
íara la executio y per la restant ter9a part a les dites obres de murs 
y valls de dita Ciutat irremisiblement. 



62 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



Que tot iove de lihrater qui guanya soldada pach cascun any V sous 
per la luminaria de la Confraria. 

ítem statuiren y ordenaren los dits honorables Concellers y pro- 
mens de la dita Ciutat que de aci al denant ninguna persona puga fer 
ventalls de paper blanc que sie per scriure per a vendré ni vendré 
dits ventalls de paper per altri sino los dits libraters sots pena de vint 
sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. 

ítem per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un 
mateix art o offici aluden a supportar los carrechs y despeses de 
aquell Per 90 statuyren y ordenaren los dits honorables Consellers 
e promens de la dita Ciutat Que tot joue de librater qui anira per 
joue en la dita art y com a joue guanyara soldada pac cascun any 
sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita Confraria. Retenense 
empero los dits Concellers y promens poder de interpretar corregir 
y smenar en les dites ordinacions tot lo que ben vist los sera a llur 
bona coneguda, 

Phelip de íarrera Miquel des boch 

Reg.^t la vagueria baile de Barchinona 

Fonch feta y publicada la present Crida per los Uochs acostumats 
de la present Ciutat de Barcelona per mi Francesch flor corredor de 
la dita Ciutat ab so de quatre trompetas, feta a 11 de Mar9 M.D.LIIJ. 

(Arxiu Municipal. — Ordinacions y Bans, any 1553.) 



LLIBRETERS 6^ 



N.° 3 

CapITULATIO FETA per y entre la R.'f PRIORA Y CONVENT DE 
LES HiERONIMES DE UNA PART Y LA CONFRARIA DELS HONO- 
RABLES LiBRATERS DE LA PART ALTRA en podev den Francescus 
Mulnell notari de Barcelona de dits Monestir y Confraria a 
XVII de Maig del any M.D.liij. 

En nom de nostre Señor deu Jesuchrist e de la sacratissima verge 
María mare sua e del benaventurat Sanct Hieronim sia Amen. 

Per y entre la R.Q' priora y con ven t del Monestir de Sanct Hiero- 
nim de la present Ciutat de Barcelona de una part E los honorables 
libraters de la dita Ciutat de la part aitra son stats fets fermats pac- 
tats y jurats los capitols pactes y avinenses seguents: 

Primerament es pactat y avingut entre les dites parts e la dita 
R.°^ priora y convent de dit Monestir atorguen y consenten ais dits 
honorables libraters de la dita Ciutat presents y sdevenidors Que ells 
fassen y celebren festa del dit glorios sanct Hieronim lo qual ells 
dits libraters ara en la nova instiiutio y fundatio de lluT Confraria 
y fraternitat han pres per patro y advocat en lo altar maior de dit 
llur Monestir lo qual es fundat e instituit en honor y reverentia de dit 
glorios sanct Hieronim prometent a dits honorables libraters que 
elles lo dia o festa de dit glorios sanct Hieronim faran y celebraran 
en lo dit altar maior solemne offici ab preveré diaca sotdiaca orgue 
e sermo e empaliaran y enramaran la dita Sglesia com millor y mes 
solemnament poran servintse deis millors vestiments palit y altres 
ornaments a la celebratio de dita festa necessaris que elles tindran 
E lo matebc faran y servaran a les primeres y segones vespres de dita 
festivitat Les quals vespres e offici prometen que no dirán ni cele- 
braran lo dit dia y vigilia fins a tant los dits honorables libraters eo 
la major part de aquells sien presents en la sglesia de dit Monestir. 

ítem es pactat y avingut entre les dites parts e la dita R.^^t priora 
y Convent de dit Monestir convenen y prometen ais dits honorables 



64 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

libraters que cascun any lo sendema de la festa del dit glorios sanct 
Hieronim elles celebraran y celebrar faran en la dita sglesia de sanct 
Hieronim un solemne anniversari per les animes deis dits confiares 
de S.t Hieronim deis libraters de la present ciutat ab preveré diaca 
sotdiaca absolta ab Creu alsada ab aygua beneyta e orations e axi 
com millor semblants aniversaris se acostumen celebrar en dit mo- 
nastir. 

ítem los honorables Consols y Confraria de dits libraters Attenent 
que qui serveix altar es raho visque de altar per 90 con ven en y pro- 
meten a dita R.^t priora y convent que ells donaran y pagaran cascun 
any a dit Monastir y convent eo al honorable procurador de aquell 
lo dit dia de sanct Hieronim per la celebratio de dit solenxne oífici 
y sermo vespres pitansa empaliada y enramada o festa xxv sous de 
moneda Barcelonesa E mes auant donaran cascun any a la segrestia 
de dit Monestir dos siris de sera blancha cascu de pes de tres liures y 
altres dos siris de la matexa sera blancha de pes de mija liura cascu 
per los canalobres. Los quals siris cremaran les primeres y segones 
vespres y al dit oífici de la dita festa del glorio s sanct Hieronim y 
apres tot lany a la elevatio del corpus domini de la missa conventual 
de dit Monestir 90 es a les festes manades y diumenges tant quant 
los dits siris duraran e durar poran. 

ítem tambe donaran y pagaran cascun any per aiuda de la lantia 
qui creiDA tot lany lo corpus domini de la ymatge del glorios S.* Hie- 
ronim X. sous de la dita moneda E mes anant per la celebratio de dit 
anniversari cascun any en lo modo sobredit celebrador en dita sglesia 
altres x. sous de dita moneda barcelonesa. Volen empero les dit es 
parts que per la present capitulacio y pacte les dites parts no sien 
obligades a les coses desobre capituiades sino tant quant a elles ditas 
parts los plaura yls aparra y no mes. 

(Arxiu Notarial. — Liber Confrairie sancii Hieronimi bibliopolarum 
Barchinone. Notaiis Francesch Mulneil y Pere Mambla, anys 1553 Y le- 
guen ts.) 



LLIBRETERS 65 



N.° 4 

OrDINACIONS DELS LIBRATERS / o LIGADORS DE LIBRES. 



Ara hoiats per manement del honorable mossen Bernat Splugues 
caualler regent la vagerie de Barchinona de agolade de valles de moya 
e de Moyanes e del honorable en Pere dez tor[r]ent batle de la dite 
Ciutat 90 es de cascun deis tant com se pertany a sa jurisdicció / or- 
donaren los honorables Consellers e prohon^ens de la dita Ciutat per 
vtilitat del ben publich de aquella e per posar en repos los quarna- 
dors de libres e vanadors de pregan^ins /e papers habitans en la dita 
Ciutat e per cessar inconvenients qui entre els se porien seguir 90 es 
que de quiauant tots e sengles quarnadors de libres e qualsevol altres 
persones habitants en la dita ciutat e termens de aquella de com,prar 
e vendré papes e pragamins no scrits haien e sien tenguts de Nunciar 
dins dos dies al ofici deis quarnadors o ais quarnadois de libres de la 
dita ciutat totes e sengles compra /o compres que facen de papers 
de qualsevol forma /o de pregamins conjunctament o de partida E 
si lo dit offici o part de aquell o algún o alguns singular o / singulars 
de aquell volra o volran part deis dits papers o pregamins que laltre 
del dit offici qui haura fetes les dites compra o compras haie aconcen- 
tir e jaquir al dit ofñci o part de aquell dins dos dies apres que sera 
denunciat 90 es entre tots siu volran les dues parts deis dits papers 
e pregamins que comprats hauran per semblant for o preu que li 
hauran costat /comptant per prorarata romament la ter9a part de 
aquell no volie part de les dites compra o compres deis dits papers 
o pregamins o solament ne volran vn o dos que en aquell cas roman- 
guen vers lo comprador les dues parts la restant ter9a part haia o 
hagen a conscentir a aquella vn o dos quin volran comptant porata 
del preu, que haurien costar los dits pregamins o papers sots ban de 
cent solidos a cascun e per quescune vegade que sera fet lo contrari. 
ítem ordonaren los dits Consellers e prohomens que los dits com- 
prador o compradors deis dits papers o pregamins habitants en la 



66 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

dita Ciutat o termens de aquella no gossen reabre los dits papers o 
pregarains fins haien. feta la dita denunciacio al dit offici de quarnador 
de libres o a la maior art de aquelle E fins que sia passat vn jorn 
natural apres que sera feta la dita denunciacio sots lo dit ban per 
quescuna vegade que sera fet lo contrari. 

ítem ordenaren los Consellers e prohornens que los dits papers 
e pregamins la ora que serán comprats se haien a partir en aquesta 
forma 90 es que lo comprador deis dits papers o pregamins ne haie la 
ter9a part entegre E les restan[t]s dues parts sien partides entre los 
quarnadors de libres vsants del dit offici qui part ne volra en deme- 
nera per eguals parts / Empero si tot lo dit ofici o maior part de 
aquell no volie part de les dites compra o compras e solament ne 
volien un /o dos que en aquell cas ne romanguen vers lo comprador 
les dues parts e la ter9a sia de aquells un o dos quin volran, E si 
sesdeuendra cas que los papers sien en pocha quantitat 90 es de 
tres caxes de papers e xx. dotzenes de pregamins en aual en aquell 
cas tais pape[r]s e pregamins se haien a partir entre lo comprador 
deis dits papers e pregamins e los altres del dit offici quin damanaran 
en volran per eguals parts, E encare que algu o alguns deis dits quar- 
nadors de libres demanadors deis dits papers e pregamins no pos- 
quessen pagar la part quels tocaria deis dits papers e pregamins que 
le donch sien donats papers e pregamins a aquell qui tota sa part no 
porie pagar com hauran diners per pagar e no pus anant E si cas sera 
que lo comprador o compradors deis dits papers o pregamins no de- 
nunciara o denunciaran les dites compra o compres al dit offici de 
quarnador o ais singulars del dit offici ans de finar lo mercat o con- 
tráete que decontinent apres que hauran comprat sien tenguts de 
denunciar ho al dit offici o a la maior part de aquell denunciant lo 
preu que haura costat ab sag[r]ament la ora que raquest ne serán, 
En haien a donar part aquells del dit offici de quarnadors qui part 
ne volran en demeneran segons demunt es contengut E qui contra 
lejS dites coses o alguna de aquell[e]s fara encorregue per quescuna 
vegada que sera contrafet en ban de Cent solidos E si cas sera que no 
sia denunciat ans de comprar que en tais cas lo dit offici o singulars 
de aquells haien libertat de pendre o de lexar. 

ítem ordonaren los dits Consellers e prohomens per esquiuar 
fraus que sia nou era prouehit se porien seguir e cometre que si algu 
o alguns libraters o altre qualseuol persona compraue o comprauen 
per via directa o indirecta pregamins en la vila de Caules o altre loch 



LLIBRETERS 67 

circumuehi a la dita Ciutat per reuendre aquells en la dita Ciutat 
que aquells pregamins pus fossen de Cinch dotzenes en sus haie o 
haien a compertir entre lo dit offici de librates o singulars de aquell 
en la forma e manera dessus expressades 90 es les dues parts entre los 
dits quarnadors de lib[r]es E la terga part remangue entregua de 
uers los dits comprador o compradors que los dits pregamins hauran 
comprats. 

ítem ordenaren los dits Consellers e prohomens que los demunt 
compradors deis dits papers o pregamins no mogue ni fa9a moure 
los dits papers o pregamins que comprats hauían de loch on los dits 
papers o pregamins sera en lacte de les dites compra o compres fins 
que los dits papers o pregamins sien partits entre aquells qui part 
ne demenaran en la forma dessus contenguda E qui contra íara 
encorregue en ban de Cent solidos per quescun o per quescuna vegada 
que sera fet lo contrari. 

ítem ordenaren los dits Consellers e prohomens que aquell qui 
volra papers o pregamins e no pora o no volra donar compliment 
a la part del preu que li vendrá per la part que haura demenada deis 
dits papers o pregamins si dins vn die natural no haura pagada la 
dita part que lin peruendra encorregue en ban de Cent solidos. 

Deis quals bans sien fetes tres parts eguals la vna de les quals sia 
del official qui fara la exequcio, E laltre ter9a part del acusador, E 
la restant ter9a part de la obra deis murs e valls de la dita Ciutat. 

Retenense empero los dits Consellers e prohomens que si en les 
presents ordinacions hauia algunes coses escures o duptoses que ells 
e lurs successors ho puxen esmenar declarar e interpretar aytantes 
vegades com se vuUen a lur conegude. 

Fonch publicada per en Bernat Cadireta a iij de Noembre del 
any M.CCCC.xxxxv. 

(Arxiu Municipal. — Registre de Crides y Ordinacions. anys 1445 a 1458, 
folis 20 y 21.) 



68 documentís justificatius 



N.« 5 



Ordinations fahents per los Llibraters 
de la presen! ciutat. 



Com ab diuersas ordinations en diííerents temps fetas sie estat 
disposat y ordenat lo que conipetia, á quiscuna de las Confrarias de la 
present ciutat pera que los Conírares de aquellas ab la opefacio de 
son oífici estiguessen ab tota unió entre los quals es vna la Confraria 
deis Llibraters de la present ciutat, La qual es estada axi mateix 
insignida y decorada ab diuersas ordinations per lo Concell de 36 de 
la present ciutat feta Y encara que segons aquelles se sien gouernats 
ab tota tranquilitat la experiencia ha fet entendres que la ambicio 
deis homens desitjosos de acquirir encara que per medi de officis 
alíenos ha donat causa y motiu de granes danys ais particulars Con- 
írares llibraters, y que pera cuitarlos majors en lo esdeuenidor era 
necessari de nou disposar lo que ya en altres ternps per dit Concell 
ordinari era estat disposat per totas las quals rahons y desijant lo 
remey conuenient íonch per part de dita Confraria presentada Su- 
plicatio en lo Concell de 36 de la present ciutat celebrat ais .6. del 
mes de Juny prop passat per lo qual fonch comes tot lo Suplicat 
á quatre persones del mateix concell pera que apres en altre fessen 
relatio de son sentir. Y hauent ditas quatre personas posada en exe- 
cucio dita deliberado apres de vistas las ordinations, a dita Confraria 
concedidas. Y lo quels aparexeria deurene obrar en benefici del comu, 
y particular de dita Confraria confrares de aquella, y habitants en la 
present Ciutat referiren son Sentir en altre. concell ordinari tingut 
y celebrat ais 22 del mes de Agost any j66g. Lo qual desitjant en tot 
lo dit major assert Statuhi y ordena en la forma seguent. 

Primerament Statuhiren y ordenaren dits molt Ill.es S.^s Conce- 
llers, y prohomens que no sie licit ni permes a ninguna persona de 
qualseuol stament grau, o, condicio que sie, que no sie mestre lli- 
brater de la present ciutat per si ni per interposada persona vendrer 
ni íer vendrer directa, o, indirectament sino es per ma de corredor. 



LLIBRETERS 69 

y al mes donant ninguna quantitat ni sort de Llibres encodemats 
ara sien nous, o, vells sino es que aquells fossen propris de las perso- 
nas quels voldran vendrer; no enxpero quels haguessen comprats per 
al dit effecte de tornarlos, a, vendrer. Y si acars alguna persona de 
qualsevol grau, o, condicio que sie que no sera mestre examinat 
Ilibrater de la present ciutat comprara llibres pera tornar a Vendrer 
hils vendrá junts de poch en poch o, de hu en hu sens interuencio 
de corredor y sens anar al publich subast cayga en pena de sinch 
lUures per quiscu y per quiscuna vegada, y los llibres perduts. 

ítem desitjan cuitar los danys que poiia reportar la dita Contra- 
ria de retardarse donar los comptes de aquella per los officials a qui 
toca Statuhiren y ordenaren, que de assi al deuant quiscun any per 
tot lo mes de nohembre tingan obligado los Consols y Clavari vells 
donar fel bo, y Ueal compte ais Consols, y clavari nous de tots los 
diners, y demes coses de la dita confraria que en lo discurs del any 
de Uur offici hauran entrat en Uur poder, y per quin effecte havian 
gastat las pecunias en llur poder entrades entregant encontinent 
tot lo que restaran debito rs, en ma, y poder deis consols y Clauari 
nous sots pena de 3 s ^ per quiscun contrafahent, a la present 
ordinatio. Y ademes de dita pena hauer de pagar tot lo que hauran 
rebut com dit es y a90 per quiscuna vegada. 

ítem per leuar los abusos se fan per molts negociants en gran 
dany de dits mestres Llibraters venent Llibres nous encodemats 
experimentat notable detriment per poderse temer, que alguns apre- 
nents, y altres persones poch tement, a, Deu furtan dits llibres, 
Iligats, valentse de altres persones pera que vengan aquells y desi- 
jant, que per lo sdeuenidor, se done euasio, a semblant dany sta- 
tuhiren y ordenaren, que desta hora en auant per via directa ni 
indirecta, no puga ni sie licit ni permes a persona alguna que no sie 
mestre Ilibrater examinat en la present Ciutat vendrer llibres nous 
encodernats en dita present ciutat sots pena de perdrer dits llibres 
nous encodernats, que voldran vendrer, y a90 per quiscu, y per quis- 
cuna vegada: Exceptant empero de la present ordinacio, y que no son 
compreses en ella aquelles persones ecclesiasticas, o, seculars, que, a, 
llur risch, y perill ne faran venir de fora Regne, o, de dintre de aquell. 
Retenentse empero dits molt 111. es S.^s Concellers &c. 

Foren publicades a 22 d'Agost de l'any 1669. 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions, anys 1668 a 1675, foUs 22 girat a 24.) 



70 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 6 

Ordinacions de llibraters. 



Com per part deis consols y confraria de S.* Hieronym deis llibra- 
ters de la present ciutat se haya supplicat ais mag.cíis señors con- 
sellers y consell ordinari fossen seruits statuir y ordenar certas ordi- 
nations per llur confraria deslliberades en dos consells tinguts a 
quatre de setembre nail ciscents y denou y a catorse de febrer prop- 
passat en raho de augmentar los examens y donar certa forma en 
que los salms bassarolas y misses se donen al Cos de la confraria 
y dé alli se tinga de proueyr quiscun confrare quin volra vender tot 
per lo bon gouern y administratio del comu de dita confraria y pera 
subuenir adaquella Per^o dits mag.cí^s señors Gonsellers y Prohomens 
en lo consell ordinari dit de trentasis celebrat a xxiij (23) de Juny 
M.D.C.XXIIJ (1623) attenent y considerant que las ditas ordinations 
concernexen la vtilitat y beneffici de dita confraria la qual es tant 
pobre que los emoluments de aquella no bastan de gran part a pagar 
los gastos y carrechs ordinaris y altres que se oferexen de cadaldia 
statuyren y ordenaren les coses seguents: 

Primerament statuyren y ordenaren dits mag.^hs Gonsellers y 
Prohomens que passats sis mesos del die present en auant contadors 
sien crescuts y augmentáis los examens deis qui se uoldran examinar 
de mestres confrares de dita confraria los quals hagen de pagar per 
raho de llur examen qo es los filis de mestres sinch lliures deset 
sous los naturals del principat de caihalunya comptats de Rossello y 
cerdanya deu lliures deset sous y los que no serán naturals de 
dits principat y comptats vint lliures y deset sous. 

ítem statuyren y ordenaren dits mag.chs Gonsellers y Prohomens 
que de asi aldauant ningún Gonfrare ni confraressa de dita confreria 
puga ni li sie licit ni permes fer stampar ni comprar de ninguna per- 
sona salms bassarolas ni missas ans aquellas haja y dega comprar 
y hauer del cos de la dita confreria sots pena y ban de trenta sous 



LLIBRETERS 7I 

perquiscu y quiscuna vegada que sera contrafet aplicadors a la llu- 
minaria de dita coníreria los quals salms bassarolas y Missas donara 
dita coníreria a dits conírares a raho de vint y sinch sous la Raynaa. 

ítem que los consols de dita coníreria hagen y degan íer stampar 
per compte de dita coníreria los sainas bassarolas y missas quels 
aparexera tants quants sera manester perals conírares quin volran 
comprar y que tingan obligatio dits consols de contar les mans quant 
les rabran perqué no vingan íaltas de casa del estamper y aquellas 
hagen y degan comanar al clavari de dita coníreria o, a la persona 
quels dits consols aperexera y lo die que dit clavari donara compte 
de son clauariat se haja de donar compte deis dits salms bassarolas 
y missas en presentia deis consols y clauari y de dos oydors de comtes 
nomenadors per lo consell general de dita coníraria lo qual consell 
general quiscun any lo mateixí die fa electio de clauari haja de íer 
nominatio del confrare que li aperexara per uenedor de dits sams 
basserolas y missas, o, vell o, Joue donant lin tants y tant pochs 
com los consols voldran de ma del qual y no de altre part hagen de 
comprar y hauer tots los conírares los sams bassarolas y missas 
que voldran a la dita raho de vint y sinch sous la Rayma a la qual 
persona se li done per son traball quatre diners per Iliura del que 
vendrá y sia obligat dit venedor de tres en tres mesos donar compte 
y raho deis sams bassarolas y missas li serán estades Uiurades y del 
diner proceyt de la venda de aquellas y si comte no donara no se lin 
entregan mes fins haja donat compte y raho deis que abans li serán 
estats Iliurats. 

ítem statuyren y ordenaren que la caxa de la coníreria y haja 
de hauer tres claus diííarents les quals hagen y degan teñir los con- 
sols y clauaii vna cada hu deis en la qual caxa se haje de diposar tot 
lo diner que procehira de la venda de dits salms bassarolas y missas 
y de alli nos puga traurer ni gastar sino ab interuentio y presentia 
de dits consols y clauari. 

Retenense empero dits mag.^hs Consellers y Prohomens poder de 
corregir y esmenar etc. — Fiualler ad.^us Ciuitatis. — Gelabert ad.^^s 
Ciuitatis. 



(Arxtu Municipal. — Ordinacions y Bans, anys 1622 a 27, folis 45 a 
46 girat.) 



72 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 7 



Molt Ili.e Sr. 
La Coníraria de S.^ Hyeroni deis Uibraters de la present Ciutat 
entre altres ordinacions que te es vna feta per V. S. ais 23 de Juay 
1623 ques del thenor seguent ^ ítem estatuhiren y ordenaren dits 
Mag.cbs Consallers y proms que de assi al deuant ningún Confrare 
ni Confraresa de dita Coníraria puga ni li sia licit ni permes fer es- 
tampar ni comprar de ninguna persona Sams Basarolas ni mises, 
ans aquelles ajen y degan comprar y auer del Cos de dita Coníraria 
sots pena y ban de trenta sous per quiscuna vegada que sera contra- 
fet áplicadora a la Iluminaría de dita Coníraria los quals Sams Basa- 
roles y misses donara dita Coníraria ais dits Conírares a raho de 
vint y sinch sous la raima = La qual Ordinacio es nociua a la dita 
Coníraria perso que vuy la raima del paper val deu reals y lo feria 
estampar vna Iliura vuyt sous ab que auent la Coníraria de prouehir 
ais Conírares y Conífareses de Sams Basaroles y mises a raho de 
vint y sinch sous la raima segons la sobredita Ordinacio adames de 
perderi molt ve a destruirse de tal manera que se imposibilite del tot 
aixis per los gastos de dita Coníraria com per íer lo servey de V. S. 
que en tantes ocasions a, V. S. experimentat y no teñir dita Con- 
íraria altres lucros y emoluments sino lo que redunde de benefici 
deis dits Sams y Basaroles Per lo que los Consols y Clauari en nom 
de dita Coníraria a V. S. suplican sie de son seruey estatuir y ordenar 
(corregint la sobredita ordinatio) que attes la raima del paper y es- 
tampar aquella coste a raho de 2 ffi 8 9 raima no teñir obligado la 
dita Coníraria de prouehir a sos Conírares y Conírareses si no es a 
raho 3 € 10 9 puix costant lo paper y íer estampar aquell 2 ft 8 ^ per 
les disminutions y los gastos que reporta la dita Coníraria ve ab lo 
poch aument que hi ha de dites 2 ffi 8 ^ fins a 3 ffi 10 9 a no perdrer 
cosa, ni tampoch los Conírares a, carregarse puix correntment los 
Conírares y Coníraresses los paguen a dita raho de 3 S lo 9 ; com y 
tambe lo confirma la dita ordinatio y de nou estatuhir que no pugan 



LLIBRETERS 73 

los Confrares ni Confraresses comprar aquells sino es del Cos de dita 
Confraria com en dita ordinacio estaue disposat, que adames de ser 
conforme al de justitia o, rebran a singular gracia de V. S. y ho 
esperen del bon zel de V. S. — Altissimus &. — Toda. 

(Arxiu Municipal. — D eliber ación s, any 1675, inserta entre folis 87 
y 88.) 



7^ DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 8 



Molt 111. e S.f 

La Confraria de S.° Geroni deis Uibraters de la present Ciutat, 
entre altres ordinacions que te fetas per V. S. es vna que íonch feta 
ais 23 de Juny de 1623. que comensa: ítem statuiren, y acabe la 
Rayma; copia de la qual se presente. En la qual ordinacio fonch 
statuit y ordenat que ningún Confrare, ni Confraressa puga ni ly sia 
licit, ni permes fer estampar, ni comprar de ninguna persona, Sams, 
bassarolas, ni míssas; ans aquellas haja, y dega comprar, y ha ver 
del Cos de dita Confraria, sots pena, y ban de 30 9. per quiscu, y quis- 
cuna vegada; Com y tambe aixi mateix fou ordenat que la Confraria 
donarla los dits sams, bassarolas, y missas a dits Confrares a raho 
de 25 S. la Rayma: com tot es de veure de dita ordinacio. E com noly 
sia vuy possible a la dita Confraria donar la rayma deis dits sams, 
basserolas, y missas a la dita raho de 25 ^ ; perso que lo paper vuy 
comunament va a 20 ^ la rayma; y lo tirar después aquell de sams, 
bassarolas, y missas coste a 28 9. per rayma com a demes deser 
publich, y notori, se fara constar. Y en lo any 1623. donantlo la 
dita Confraria venia a guanj^ar alguna cosa per lo servey de ella, 
de V. S., y de Sa Magestad (que deu guarde) encara que aparega 
modich preu lo de 25 9, per rayma, perso que lo paper, y fer tirar 
aquell era ab molt major comoditat que no en estos temps. Perso 
a V. S. supliquen los Consols, y Confraria sia de son servey manar 
corregir, o, esmenar la dita ordinacio, manant ordenar, y decretar 
que la dita Confraria dega donar los dits sams; basserolas y missas 
ais dits Confrares a raho de 70 9. per rayma; com y aixi mateix con- 
firmar que no sia licit a ningún Confrare fer estampar, ni comprar 
sino es del Cos de dita Confraria los dits sams, basserolas, y missas, 
sots la mateixa pena, o, altra a V. S. ben vista: perso que ab aqueix 
poch de lucro, la confraria se conservara; y no vindra a destituirse 



LLIBRETERS 75 

de forjas, y medis pera continuar, com a íet fins assi en lo servey 
de V. S. y de Sa Magestat en las ocasions se han offert, y se offeriran, 
coni, o, de V. S. experimental, y, o, espere del bon zel, recta intentio 
de V. S. Officio &c. — Altissimus &c. — Toda. 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1675, inserta n.° 14, entre fo- 
lis 365 y 366.) 



7^ DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N,° 9 

Llista de Llibreters y Llibreteres agremiáis des de la 
FUNDACió DE LA CoNFRARiA. Dates d'ingrés y haixes per 
causa de mort. ' 



Pau Cortey, 4 Setembre 1553 fins 1576 obiit 

Eularia Cortey, Vda., Setembre 1577 a 1579 » 

Antón Oliver, 18 Marg 1553 a 1584 » 

Joan Pau Manescal, 16 Juliol 1554 a 1584 » 

Joan Malí, 21 Setembre 1557 a 1596 » 

Pete Climent de Turpiá, 26 Octubre 1557 a 1594 » 

Joan Trinxer, 21 Juliol 1559 a 1562 ^ 

Joan Burgés, 29 Juliol 1563 a 1572 » 

Sra. Burges, Vda., 1573 a 1589 » 

Bernat Manescal, 10 Novembre 1 563 a 1 572 . . » 

Francesch Climent Trinxer, i Setembre 1565 a 1586 » 

Damiá Bages, 27 Juliol 1567 a 1586 » 

Pere del Tell, 21 Desembre 1567 a 1594 ^ . . » 

Joan Trinxer, menor, 9 Mar9 1568 a 1574 » 

Antón Prima, 15 Janer 1569 a 1595 » 

Francesch Climent Trinxer, menor, 23 Abril 1570 a 1595.- . • » 

Francesch Dauder, 23 Setembre 1570 a 1584 » 

Antón Bonalt, 3 Mar^ 157 1 a 1577 » 

Francesch Ravella, 20 Agost 1571 a 1584 » 

Joan Gernós, 6 Juny 1573 a 158 1 » 

Simón Gracia, 9 Desembre 1573 a 1584 , » 

Onofre Gori, 7 Juliol 1575 a 1584 , » 

Antón Llaneras, 12 Desembre 1575 a 158 1 » 

Joan Castelló, 12 Juliol 1576 a 1579 » 

Joan Torres, 3 Setembre 1576 a 1578 » 



1 Aquesta Relació, segons lo Manuscrit, fou feta l'any 1698. 



LLIBRETERS 77 

Joan Cortey, 2 Abril 1597 a 1584 obiit 

Llorena Rialp, 25 Setembre 1577 a 1582 » 

Isabel Cortey, Vda., 1585 a 1595 » 

Claudi Bomat, 27 Febrer 1575 a 1595 » 

Francesch Laya, 22 Mar9 1575 a » 

Geroni Genovés, 30 Abril 1578 a 1594 » 

Galzerán Sanglés, 10 Mar9 1579 a 1595 ^. . . . . . . » 

Jaume Llives, 8 Abril 1579 a 1584 » 

Geroni Pi, major, 7 Juliol 1580 a 1591 p 

Joan Cortey, menor, 11 Desembre 1581 a 1596 » 

Joan Pau Manescal, 15 Juny 1584 » 

Rafel Nogués, 9 Juliol 1580 a 1584 » 

Miquel Miga, 30 Desembre 1580 a 1584 » 

Valentí Monfort, 3 Juliol 1581 a 1584 » 

Miquel Genovés, 2 Mar9 1582 á 1585 » 

Isabel Nogués, Vda., 1580 a 1596 » 

Sra. Genovés, Vda., 1583 a 1597 » 

Lluis Rovira, 17 Abril 1582 a 1589 » 

Pere Oliveras, 23 Desembre 1583 a 1587 » 

Pere Farrer, 28 Desembre 1583 a 1584 » 

Joan Riera, 14 Juny 1584 a 1585 » 

Antón Oliver, 19 Febrer 1585 a 1586 » 

Bertrán Andreu, 24 Juny 1585 a 1595 » 

Mariangela Andreu, Vda., 1586 a 1594 » 

Gabriel Llobera, 25 Agost 1585 a 1595 » 

Bernat Domingo, 15 Juliol 1588 a 1590 » 

Bemat Cussana, 8 Setembre 1588 a 1600 » 

Jaume Mico, 26 Maig 1590 a 1595 » 

Joan Llorens, 14 Juny 1590 a 1592 » 

Alexandre Banús, 15 Agost 1593 a 1627 » 

Margarida Mico, Vda., 1596 a 1599 » 

Joan Sever, 7 Juliol 1590 a 1596 . . » 

Rafel Vives, 28 Agost 1590 a ......... » 

Antón Oliver, 2 Agost 1590 a 1608 » 

Miquel Manescal, 24 Setembre 1590 a 163 1 » 

Onofre Bargadá » 

Francesch Mella, 7 Novembre 1591 a » 

Llu:s Manescal (germa de Miquel), 15 Juny 1591 a 1595 ... » 

Sra. Bargadá, Vda,, 1595 a 1599 » 



78 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 



Margarida Mella, Vda. , 1591 a 1598 obiit 

Joan Vella, 4 Novembre 1591 a 1595 • • • • • * 

Alexandre Banús, 4 Octubre .1592 a 1595 » 

Sebastiá Cormellas, 10 Desembre 1595 a » 

Jaume Soler, 11 Agost 1594 a 1595 , » 

Cristófol Storch, 26 Agost 1595 a » 

Joan Sinió, 26 Agost 1595 a • • •• •.•>;i»-«f t•,^:fJ1>-'í*,f:•.' • * 

Llorens Rossell, 28 Juny 1596 a v. • • • » 

Sra. Rossell, Vda., 1597 á 1606 » 

Joseph Andreu, 15 Maig 1596 a » 

Francisco Torres, 3 Desembre 1597 a » 

Francisco Lleonart, 7 Juny 1598 a » 

Francisco Biosca, 16 Novenabre 1598 a » 

Geroni Guerra, 6 Novenabre 1598 a » 

Geroni Aleu, 6 Desembre 1598 a 1600 » 

Geronima Biosca, 1599 a 1606 .•••••. * 

Joseph Corominas, 5 Maig 1601 a *>>.a » 

Antich Ribera, i Maig 1601 a » 

Joan Pons, 23 Desembre 1601 a » 

Geroni Pons, 1602 a 1609 » 

Montserrat Castelló, 28 Abril 1602 a » 

Onofie Bergadá, 30 Desembre 1604 a .•••?•• * 

Antoni Malí, 27 Octubre 1605 a «ív^ . • * 

Nal oís Pons, 10 Juny 1607 a » 

Francesch Masquera, 23 Juny 1607 a ........ .-j,,,^;^,.. . » 

Bemat Masquera, 12 Octubre 1608 a » 

Francesch Colomer, 15 Mar9 1609 a » 

Lluis Burgués, 17 Novembre 1610 a » 

Joan Llorens, 27 Setembre 161 1 a » 

Sebastiá Cormellas, 17 Maig 1612 a » 

Gabriel Tisach, 5 Juny 1616 a » 

Llorens Soler, 15 Juliol 1617 a » 

Joan Argemí, 23 Agost 1595 a » 

Bernat Sanarench, 27 Setembre i6i8a » 

Jacinto Argemí, 27 Setembre 1619 a » 

Antón Castanyer, 22 Maig 1619 a » 

Francesch Subirá, 22 Novembre 1620 a » 

Joan Fillol, 22 Maig 161:^ a » 

Geroni Genovés, 3 Maig 1614 a » 



LLIBRETERS 79 

Lluch Duran, i6 Maig 1613 a obiit 

Andreu Roure, 20 Agost 1615 a » 

Rafel Barrera, 10 Octubre 1615 a . : . » 

Rafel Vives, menor, 3 Juny 1616 a ;,.,. . ... .- . . » 

Miquel Gracia, 3 Juny 1616 a .'. .... .4 » 

Antón Rodoler, 4 Juny 1620 a . . ^ » 

Francesch Alella, 12 Octubre 1621 a ................. » 

Antón Molins, 22 Novembre 1623 a » 

Joan Sapera, 30 Novembre 1623 a 1661 » 

Joan Marquet, 20 Janer 1624 a » 

Rafael Socias, 21 Abril 1624 a -.....,,. * 

Miquel Paysa, 15 Setembre 1626 a » 

Baltasar Isach, 26 Setembre 1624 a , » 

Bonaventura Castells, 21 Setembre 1625 a » 

Isidoro Nogués, 30 Octubre 1627 a » 

Joseph Alella, 1 1 Agost 1630 a » 

Narcisa Alella, Vda., 163 1 a » 

Rafel Tomás, 6 Agost 1630 a , » 

Francesch Manescal, 2 Juny 1636 a » 

Joseph Frató, 8 Novembre 1636 a 1640 >► 

Joseph Prats, 3 Mar9 1637 a » 

Sebastiá Guasch, 10 Juny 1636 a » 

Vicens Sapera, 9 Setembre 1636 a » 

Agustí Maduxer, 6 Janer 1640 a » 

Joan Coma del Vi, 6 Desembre 1640 a » 

Pau Artes, 13 Desembre 1640 a » 

Pere Pau Iglesias, 13 Desembre 1640 a » 

Rafela Castelló, donzella, 1640 a » 

Joseph Soler, menor, 12 Maig 1640 a » 

Salvador Feliu, 13 Desembre 1640 a » 

Gerónima Feliu, Vda » 

Joseph Corominas, 14 Juliol 1641 a » 

Josefa Soler, Vda » 

Tecla Fillol, Vda » 

Miquel Bigorria, 4 Febrer 1643 a » 

María Aymerich, Vda » 

Miquel Badia, 23 Agost 1643 a » 

Gerónima Gracia, 1640 a » 

Jaume Roca, 19 Janer 1644 a » 



8o DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

Narcís Freyxas, lo Agost 1646 a obiit 

Bernat Masquera, 13 Setembre 1646 a » 

Pau Argemí, 17 Novembre 1646 a 1647 » 

Sra. Argemi, Vda., 1647 » 

Raíel Llorens, 17 Novembre 1646 a .... » 

Joan Cantó, 12 Abril 1647 a » 

Francesch Badía, 28 Setembre 1652 a . . .-A w.*^ » 

Pere Aymerich, 18 Juny 1653 a . . » 

Ramón Boxeda, 28 Juny 1653 a » 

Joan Selma, 28 Juny 1653 a 1706 » 

Joan Cata, 28 Juny 1653 a . . .^ * 

Jacinto Cleriana, 24 Novembre 1658 a 1675 » 

Sra. Prató, Vda., 1654 a p 

Tomás de Lizau, 10 Setembre 1662 a 1689 » 

Jacinto Ascona, 10 Setembre 1662 a 1710 » 

Isidro Nogués, 26 Juny 1664 a 1682 » 

María Badía, Vda., 1675 ^ -• • • • • * 

María Cleriana, Vda., 1679 a - » 

Antón Ferrer, 30 Desembre 1664, morí 12 Agost 17 12 »" 

Joan Paysa, 22 Maig 1667 a 1694 » 

Joseph Moya, 31 Maig 1667 a 1706 » 

Ramón Sapera, 19 Mar9 1670 a 1706 » 

Baltasar Ferrer, 13 Setembre 167 1, morí 12 Desembre 1720. » 

Joan Terrésanchez, 3 Agost 1672 a 17 16 » 

María Terrésanchez, donzella, 17 16 .^ » 

Francisco Llopis, 3 Desembre 1673 a 1688 . » 

Miquel Planella, 17 Juny 1674 a 1717 » 

Pau Agell, 23 Setembre 1674 a 17 16 '. » 

Gertrudis Llopis, Vda., 1689 a 1712 » 

Joan Pí, 10 Octubre 1674 a ^^7^ • • • » 

Magdalena Pí, 1679 » 

Bernat Nivell, 5 Novembre 1675, morí 1722 » 

Eudalt Carol, 6 Novembre 1675 a 1696 » 

Manel Serra, 23 Abril 1676 a 1680 » 

Joseph Argemí, 26 Abril 1676 » 

Joan Cassanyas, 31 Mar^ 1676 a 1732 » 

Miquel Badia, 7 Maig 1679 a 1692 ; » 

Antón Colomer, 17 Abril 1679 a 1682 » 

Pere Pau Duran, 9 Mar9 1685 a 1696 » 



LLIBRETERS 



8l 



Gabriel Subirana, 17 Abril 168 1, morí Abril i7;>5 obiit 



Fran.co Ferrer, 4 Maig 1683 a 1696 

Joan Veguer, 11 Janer 1683 ^ 1696 

María Ferrer, Vda., 1696 

Fran.ca Veguer, Vda., 1697 a 1727 

Joan Roca, 15 Abril 1683 a 1692 

Antón Moya, 4 Maig 1685 a 1737 

Joan Pau Martí, 1684, naorí en 1722 

Joseph Sanbonet, 27 Maig 1685 a 

Joan Sanmar, 14 Octubre 1685 

Joan Pí, menor, 26 Juliol 1688 a 1708 

Tomás de Lizau, 12 Desembre 1688 a 1704 

Carlos Puig, 20 Novembre 1688 a 1729 

Eudalt Terrésanchez, 5 Febrer 1690 a 17 13 

Jacinto Gener, 18 Mar9 1690, morí Abril 1720 

Batista Pinyol, 10 Setembre 1690 a 1734 

Maurici Generas, 10 Setembre 1690 

Vicens Suriá, 1690 a 1698 

Jaume Batlle, 1690 a 1737 

Francesch Ascona, 16 Novembre 1694 a 17 13 

Francesch Avinyó, 1694 ^ ^7^3 

Ramón Bons, 1698 a 1735 

Jaume Suriá, 4 Novembre 1696 a 1743 

Joseph Ferrer, 1698 a 17 14, per lo siti 

Francisco Sapera, Juny 1698 a 1752 

Tomás Moya, 10 Juny 1698 a 1738 

Joan Piferrer, 15 Juny 1698 a 1748 

Joseph Llopis, 1693 a 1699 , 

Anna Llopis, Vda., 1699 a 1705 

Joan Veguer, 6 Setembre 1702 a 1739 

Joan Cassanyas, menor, 22 Setembre 1704 a/ 1757 . . . 

Francisco Subirana menor, 19 Novembre 1704 a 1743 

Joseph Subirana, menor, 19 Novembre 1704 a 1713 ., 

Joseph Ascona, 16 Mar9 1705 a 17 16 

Ramón Ferrer, 26 Mar9 1706 a 1724 

Joseph Llopis, 26 Mar^ 1706 a 17 17 

Joseph Texidor, 26 Mar9 1706, morí en 1735 

Baitomeu Giralt, 26 AIar9 1706 a 1729 

Joan Martí, 22 Juny 1709 a 1744 



82 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

Francisco de Lizau, 22 Juny 1709 a 17 12 obiit 

Joan Jaumar, 22 Juny 1709, naorí en 1776 » 

Joseph Pí, 10 Agost 1709 a 1768 » 

Jaunie Roig, 12 Agost 1709 a 1755 » 

Gregori Jaunaar, 3 Octubre 171 1 a 1712 » 

Pau Ferrer, 17 12 a 1745 » 

Pau Pons, 17 12 a 173 1 » 

Fran.co Camprnany, i Maig 17 12 a 1757 » 

Antoni March, 172 1 a 1733 » 

Olaguer Avinyó, 17 Abril 172 1 a 1748 » 

Joseph Ferrer, 1723 a 1734 » 

Antón Llopis, 25 Agost 1722 a » 

Joseph Nivell, 25 Agost 1722 » 

Mauro Martí, 25 Agost 1722, morí 6 Maig 1754 » 

María Martí, 1724 a 1727 » 

Joan Subirana, 10 Octubre 1725 a 1764 » 

Franc.co Ferrer, 30 Octubre 1726 a 177 1 » 

Joseph Gomita, 18 Juny 1727 a 1743 » 

Esperanza Gomita, 1744 » 

Antón Cassanyas, 1729 a 1750 » 

Francesch Feliu, 1729, morí 1734 * 

Joseph Giralt, 13 Setembre 1732 a 1344 » 

Joseph Avinyó, 13 Setembre 1732 a 1769 » 

Ramón Sapera, 13 Setembre 1732 a 1745 » 

Pau Pons, 13 Setembre 1732 a 1774 » 

Magí Cañáis, 28 Octubre 1732 » 

Bruno Cassanyas, 1735 ^ ^757 * 

Margarita Cassanyas, 1757 » 

Gisleno Manyach, 1733 a 1779 » 

Joseph Altes, 10 Agost 1735 a 1780 » 

Gabriel Pagés, 23 Juny 1737 a 178 1 » 

Margarida Pagés, 1782 a 1783 * 

Joseph Roig y Terresanchez, 3 Desembre 1740 a 1767 » 

Fran.co Avinyó, 3 Desembre 1740 a 178 1 » 

Joseph Roig y Mora, 4 Desembre 1740 a 1743 » 

Eulalia Roig, 1744 » 

Francesch Suriá, 20 Agost 1742, morí 1783 » 

Jaume Osset, Agost 1742 a 1780 » 

Carlos Sapera, 13 Setembre 1743 a 1780 , » 



LLIBRETERS 83 

Tomás Piferrer, 14 Setembre 1743 a 1774 obiit 

Joseph Alsamora, 15 Setembre 1743 a 1780 » 

Esteve Cassañas, 3 Maig 1746 a 1764 » 

Margarita Cassañas, 1778 » 

Ignasi Jordi, 1747 a 1783 » 

Joan Roger » 

Jacinto Subirana, 5 Octubre 1745 a 1787 » 

Pere Gomita, 12 Octubre 1745 a 1783 » 

Joseph Giralt, 25 Occubre 1748 a 1782 » 

Joan Pan Martí, 29 Octubre 1748 a 1769 » 

Honorat Santiago, Novembre 1748 a 1783 » 

Joseph Gibert, 1749 » 

Pere Triat, 1750 a 1780 » 

Eularia Tria, 178 1 a 1783 » 

Fran.co Franch, Agost 175 1 a 1756 » 

Ramón Casademunt, Setembre 175 1 a 1772 » 

Joseph Garriga, Octubre 1754 a 1773 » 

Fran.co Generas, 2 Abril 1754 a 1783 » 

Miquel Rubio, 1750 a 175 1 » 

Jaume Subirana, 1760 a 1770 » 

Carlos Gibert, 1758 a 1783 » 

Joan Centené, 26 Novembre 1759 a 1783 » 

Joseph Cassañas » 

Isidro Aguarvivas, 26 Mars 1760 a 1783 » 

Francesch Ribas, 1764 a 1783 » 

Joseph Avinyó, menor » 

Ramón Sapera y Pí, 1766 a 1783 » 

Bruno Ferrer, 1766 a 1776 » 

Esteve Cassañas, menor, 1767 a 1787 » 

Joseph Garriga y Vilarrasa, 1767 a 1790 » 

Pere Caral, 1767 » 

Carlos Sapera, menor, 1767 a 1783 » 

Joseph Manyach, 16 Maig 1768 a 1783 » 

Fran.co Suriá, menor, 23 Maig 1768 a 1783 » 

Joan Antón Roca, 1766 a 1783 » 

Joan Magrinyá, 1769 a 1783 » 

Joan Massuet, 2 Juny 1769 a 1783 » 

Fran.co Oliver y Marti, 29 Setembre 1770 a 1783 » 

Antón Cassañas, 177 1 a 1783 » 



84 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

Raíel Ferrer y Costa, 1772 a 1783 obiit 

Pere Batlle, 1773 a 1783 » 

Pau Fonoll, 1776 a 1783 » 

Fran.co Generas, menor, 1778 a 1783 » 

Joseph Santiago, 17 Janer 1778 a 1783 » 

Joan Cerqueda, 1778 a 1787 » 

Joan Jordi, 20 Desenibre 1779, moñ 17 Febrer 1818 » 

Carlos Gibert y Costa, 20 Desembre 1779 a 1783 » 

Agustí Roca, 20 Desembre 1779 a 1783 » 

Pere Fulla, 16 Janer 1780 a 1783 » 

Joan Giralt (francés), 23 Novembre 1783 ; » 

Joan Sallent, 26 Novembre 1783, morí Janer 1818 » 

Gaspar Jordi, 27 Novembre 1783, se íeu francisca » 

Fran.co Garriga, 27 Novembre 1783 » 

Jaume Magrinyá, 27 Novembre 1783 p 

Pau Magrinyá, 27 Novembre 1783 » 

Valero Sierra, aragonés y mestre a Zaragoza, 5 Desembre 1783 » 

Pere Nolasco Aguasvivas, 21 Abril 1787 * 

Joseph Cerqueda, 21 Abril 1787 » 

Joan Fran.co Cassañas, 28 Abril 1787 » 

Mariano Ramón Batlle, 21 Abril 1787 » 

Rafel Ferrer, menor, 21 Abril 1787, es capellá » 

Mateu Echterling de Ungría, 6 Maig 1787, andador » 

Antón Oliveras, 18 Desembre 1787 » 

Fran.co Sola, 3 Mar? 1788 » 

Joan Fran.co Piferrer, 18 Maig 1788 » 

Fran.co Monet, 18 Maig 1788 » 

Ramón Obiols, 18 Maig 1788 » 

Ignaci Estivill, 18 Maig 1788 » 

Joan Foms, estamper, 18 Maig 1788 . .■ » 

Bernat Pía, estamper, 18 Maig 1788 » 

Mateu Barceló, estamper, 22 Maig 1788 » 

Ramón Martí, estamper, 22 Maig 1788 . » 

Joan Serra Nadal, estamper, 3 Agost 1788 » 

Ramón Rubio, 17 Agost 1788, andador » 

Manuel Texero, estamper, 7 Mar? 1791 » 

Vicens Verdeguer, 26 Novembre 179 1 » 

Tomás Gaspar, 5 Janer 1794 » 

Bartomeu Lautrech, 6 Abril 1794 » 



LLIBRETERS 85 

Jaume Tauló, 6 Abril 1794 obiit 

Mariano Parera, i Mar9 1794 » 

Antón Brusi, i Febrer 1793 » 

Joseph Rubio, 23 Novembre 1795 » 

Antón Sastres, 22 Abril 1794 » 

Francesch Ifern, 21 Febrer 1796 » 

Miquel Serra, 27 Febrer 1796 . * » 

Miquel Gaspar, 21 Mars 1797 » 

Antón Xarcas, 21 Mars 1797 » 

Joseph Torner (de la Concordia), 21 Mar9 1797 » 

Pau Vigil, 3 Agost 1798 » 

Antón Vigil, 18 Desembre 1798 » 

Joseph Guix, 18 Desembre 1798 » 

Miquel Cassanyes, 22 Deseni.bre 1799 » 

Pedro Pablo Husson de la Pasarana, 22 Desembre 1799 ... » 

Jaime Farigola, 22 Desembre 1799 » 

Rafel Ferrer, 1 1 Agost 1800 » 

Joseph Risoto, 25 Abril 1801 » 

Joseph Cerqueda, 15 Juliol 1801 » 

Tomás Gorchs, 27 Abril 1802 » 

Joan FonoU, 6 Novembre 1803 » 

Vicens Magrinyá, 17 Mars 1804 » 

Joseph Antón Cerda, 21 Juny 1804 . , » 

Ignasi Oliveras, 21 Juny 1804 » 

Pere Barral, 9 Octubre 1806 » 

Lluis Ribas, 23 Maig 18 15 » 

Joan Sellent, 23 Maig 18 15 » 

Joseph Piferrer, 23 Maig 18 15 » 

Joan Oliveres, 23 Maig 18 15 » 

Joaquim Jordi, 23 Maig 18 15 » 

Antón Sierra, 23 Maig 18 15 » 

Tomás Gaspar, menor, 23 Maig 18 15 » 

Joseph Sellent, 23 Maig 18 15 » 

Gayetá Forns, 23 Maig 18 15 » 

Ramón Piferrer, 23 Maig 1815 » 

Joseph Lluch, 23 Maig 1815 * 

Fran.co Font, 23 Maig 18 15 » 

Joan Roídos, 23 Maig 18 15 » 

Matías Cateura, 23 Maig 18 15 * 



86 



DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



Vicens Ferrando, 24 Febrer 18 16 obiit 

Llorens Rocabella, 24 Febrer 18 16 » 

Joan Gaspar, 24 Febrer 18 16 » 

Jaume Gaspar, 24 Febrer 18 16 » 

Domingo Oviol, 24 Febrer 18 16 » 

Joan Estivill, 24 Febrer 18 16 » 

Joan Dorca, 24 Febrer 18 16 » 

Joseph Matarrodona, 24 Febrer 18 16, de la Concordia » 

Silveri Lleyx:á, 24 Febrer 18 16 i> 

Seginión Bou, 24 Febrer 18 16 » 

Joaquina Abadal, 24 Febrer 1816 » 

Manel Compte, 24 Febrer 1916 » 

Narcís Noguera » 

Pere Santiago, 16 Juny 1817 p 

Joseph Oliveres, 8 Juliol 18 17 » 

Joseph Sola, 11 Febrer 18 18 » 

Pere Tulla, 1 1 Febrer 1818 » 

Joan Tomer, 11 Febrer 18 18 » 

Magí Saurí, 1 1 Febrer 18 18 » 

Joaquina Mayol, 11 Febrer 18 18 » 

Narcís Oliva, 1 1 Febrer 18 18 » 

Pere Lleixer, 1 1 Febrer 18 18 » 



LLIBRETERS 87 



N.° 10 



Ex.'^ Señor. 
Los Consols de la Coníraria de S.° Geroni deis Llibreters de la 
present Ciutat de Barcelona diuen que aquella se troba ab lo carrech 
de moltas obligacions, com son alguns Censáis ques prestan a diíe- 
rents Personas entre tots de preus de nxes de 700 «. despesas, y gastos 
de plets que necessariament ha de suportar, que uns anys ab altres 
importan considerables quantitats, y gastant de altre part ab cosas 
pias raolts diners en las festas celebra a son Patro S.° Geroni en los 
mesos de maitx:, y setembre en la iglesia de S.* Jaume, y en los píos 
suíragis ha celebrar en lo día, o, conimemoracio deis difuns, y altres 
dias, oferintse sempre alguns accidents, y los quals te de gastar dita 
Coníraria, particularment en los casos an succehit de Ueuas en anys 
passats pagant com pagana a alguns Soldats per lo seruei de Sa Ma- 
gestat (Deu lo guarde) per tots los quals carrechs se troba dita Con- 
íraria tant cansada, que es impossible poder suportarlos en auant, 
sino se serca algún medi pera subuenirla. E com lo medi mes propor- 
cíonat, y suau sia lo de aumentar lo salari deis examens de las personas 
entran, y se agregan a dita Coníraria; en considerado també de que 
aquell es molt modich, es a saber de 10. «. 10. -9. quantitat de altre 
part indigna per vna Coníraria de tanta estimacio, y vtil a la Repú- 
blica, de tal manera que la Coníraria del exercici mes vulgar de la 
present Ciutat gosa salaris de 60, y 70. tt. Per tant, y altrament los 
dits Consols suplican sia V.» E.* seruit ordenar, y decretar que de 
aquí al deuant los salaris deis examens de las personas entraran a la 
dita Coníraria de llibraters sian de 60 ffi. aplicado ras a la caxa de dita 
Coníraria, sens comprehensio empero deis íadrins, y aprenents que 
vui se troban per las casas deis Conírares llibrateis lo que rebran los 
suplicants a singular maree de la generosa ma de V. E.* — Oíficio &. 
— Altissimus &. — Pro Aguirre. L. Gailart y Pastor. — Habilitada 
de Asprer, ad.^^ ciuitatis. 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1691, entre folis 58 y 59.) 



88 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° II 

Imventarium bonorum hereditatis Michaelis Cabrit quondam 

LIBRETERII CIVIS BaRCINONE. CePIT EXORDIUM DIE LUNE XIIIJ 
DECEMBRIS ANNO M.DXXXVIIJ. 



Noverint universi etc. 

Primo attrobam en les cases ahont lo dit quondam marit meu 
mentres visque vivia [y] habitava, situades en lo carrer vulgarment 
apellat de la calseteria. Qo es en la entrada hun armari de parar y 
teñir ores, ab franasses, en lo qual atrobam: 

ítem hun vocahularium uíriusque juris de forma de octau, cusit, 
sens cubertes. 

ítem hun libre de stampa en paper nomenat sermones dormi 
secura de octau cusit, sens cubertes. 

ítem hun libre texíus selusti, forma de octau cusit sens cubertes. 

ítem hun libre textus retorices dulli cusit sens cubertes. 

ítem dos libres epistoles de tullí de forma de octau cusit, sens cu- 
bertes. 

ítem dos librets ores segons lo orde del carme cusides. 

ítem hun breviari petü del orde deis frares predicadors, guarnit. 

ítem hun breviari roma guarnit stampat en lo any MDXXXIIIJ. 

ítem dos libres epistoles de tulU de forma largueta guarnides. 

ítem dos librets, 90 es hun marcial e hun catullo tihullo properci 
de forma largueta guarnit. 

ítem quatre librets ores en pía guarnides. 

ítem dos librets cato ligats la hu ab cubertes e altre sens cu- 
bertes. 

ítem tres librets en los quals ha stampats diversitat de monedes. 

ítem unes ores petites en lati guarnides. 

ítem hun libre petit en vulgar castellá de loracion del paternóster, 
desligat. 

ítem vuyt basseroles y quatre set psalms de pregami. 



LLIBRETERS 89 

ítem sinch set psalms stampats en paper de letra grossa. 

ítem deu oracions de sant cabria. 

ítem quaranta oracions de sancí agusíí. 

ítem setze... salms y hacer oles. 

ítem hun... confessionari petit en vulgar. 

ítem nn smariet de fusta ferrat ab posts sens pany. 

ítem quatre lunaris petits en stampa castellana ligats. 

ítem en los parestatges quatre libres de ores en laíi cusides. 

ítem set confessionaris en pía sens ligar. 

ítem hun libre officina textoris sens ligar. 

ítem quatre arts de cant pía petits en castellá. 

ítem hun libre intitulat sinquanta. romansos y deu flors romanes 
desligats. 

ítem onze libres ores franceses en lati petites sens ligar. 

ítem vuyt libres epistoles da ovidi petites sens ligar. 

ítem deu libres: quatre plañís déla verqe mavia, tres donzella 
Theodor y tres infant don Pedro. 

ítem vuyt libres donsella magalona en pía sens ligar. 

ítem huns quants quoerns del libre del ase. 

ítem deu libres infant don Pedro sens ligar. 

ítem sinch libres flors de virtuts sens ligar. 

ítem dos librets de officio et dignitate sacerdotum ligats. 

ítem dos librets golenos de ossibus ligats. 

ítem sis librets de pctau diverses obres ligats se poca valor. 

ítem vuyt librets entre catos e modos, confiíendi desligats. 

ítem dos psaltiris romans petits desligats. 

ítem v\iy± (sic) y quatre coherns ores juy e tresor de la anima. 

ítem hun aplech petit de cohles. 

ítem sis libres de coch ligats. 

ítem tres libres infant don Pedro ligats. 

ítem vuyt libres: sis flors de virtuts e dos lunaris ligats. 

ítem set libres del ase ligats. 

ítem hun libre vell imnes ligat. 

ítem catorse alphabetos sacerdotum ligats. 

ítem hun libre ordinacions del general ligat. 

ítem hun libre petit concordancies de la biblia ligat. 

ítem hun libre ovidi matamorfoseos ab coment ligat. 

ítem altre plech en que ha sis libres del ase. 

ítem altre plech en que ha vint y dos libres del ase. 



90 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

ítem altre plech en que ha sis mans de coherns del ofici de... 

ítem altre plech en que ha vint y sinch flors de virtuts. 

ítem altre plech en que ha sis terensis petits de forma de octau. 

ítem altre plech en que ha deu breviaris romans petits. 

ítem altre plech en que ha quatre libres intituláis testamenium 
novum e altres quatre libres intitulats epístola petri hemhi. 

ítem altre en que ha sinch breviaris romans petits. 

ítem altre plech en que ha dotze terensis, textus. 

ítem altre plech en que ha sinch virgilis, quatre sermones gábrielis 
barleies. 

ítem altre plech en que ha vuyt fuvenals, dues institutes petites 
y dotse copia verborum erasmi. 

ítem altre plech en lo qual ha set bucholiques de mantua, quatre 
patenice meriana ab comento. 

ítem altre plech en que ha quatuor rosa áurea super evangelia. 

ítem altre plech en que ha una biblia de forma de octau, lo text, 
y quatre ores y quatre psaltiris de fran9a. 

ítem altre plech en lo qual ha dues summes angélicas y tres brixes 
de forma de quart de f ranga. 

ítem una summa silvestrina no cosida. 

ítem hun plech en lo qual ha dos rationals de quart y dos vallas 
de forma de octau. 

ítem hun plech en que ha dues sumes rollandines, dos dotrinale 
florum, dos gesta romanorum, dos confessionals anthonini e hun dis- 
panteri de forma de quart. 

ítem altre plech en que ha quatre sumes gayetanes. 

ítem altre plech en que ha quatre missals romans de forma de 
octau sens ligar. 

ítem [en] hun plech son una rayma [de] magalones. 

ítem hun plech en que ha hun virgili ab coment, una officina 
textoris tres terensis, petits de forma largueta y una suma angé- 
lica. 

ítem altre plech en que ha dos tractats sacerdotals de octau, dos 
prosperi galani e huns sermones diciculi de sanctis e huns sermones 
dormi secure, no cosits. 

ítem altre plech en que ha dos missals romans de forma de quart 
no cosits. 

ítem altre plech en que ha dos xenophontis philosofi e dos ser- 
mones anime fidelis no cosits. 



LLIBRETERS QI 

ítem altre plech en que ha deset tuUis, 90 es lo text, forma de 
octau, no cosits. 

ítem altre plech en que ha sinch virgilis, 90 es lo text de íorma 
de octau, no cosits. 

ítem altre plech en que ha quatre virgilis, 90 es lo text, de foima 
de octau no cosits. 

ítem altre plech en que ha tres mans de orations de sanct agusti 
y cobles. 

ítem hun plech en que ha quatre epistoles de ovidi e hun rational 
de íorma de quart no cosits. 

ítem hun plech en que ha sinch libres magalona y set lunaris tot 
cusit. 

ítem hun plech en que ha tres mans misses de la verge marta no 
ligats. 

ítem altre plech en que ha vuyt mans de catos. 

ítem una rayma de ores en latí petites no cusides. 

ítem hun plech en que ha dos diurnals romans, hun hreviari roma 
petit, hun senasaro de partís vivginis marte, no cosits. 

ítem dues retoriques de tullí de forma de octau ligades. 

ítem hun terencí de forma de octau ligat. 

ítem sinch hucolíques de mantua de forma de octau ligades. 

ítem dos anthonís de nebrissa de octau ligats. 

Ítem tres copia verhorum ligats. 

ítem hun libre declaraciones erasmí ad censuras ligat. 

ítem huns evangelís en latí ligats. 

ítem hun libre de octau, lorens de valla. 

ítem dos libres alberti noti de perfecto clerico petits desligats. 

ítem tres libres manipulus curatorum desligats petits. 

ítem huns testuals de jure canónico. á^sMgaXs. 

ítem tretze raymes y mija de paper blanch de forma petita. 

ítem onze lunaris desligats. 

ítem dotze libres anthonís de nebrissa petits desligats. 

ítem sis mans de franselms y catos plegats. 

ítem tretze librets ores en latí plegadas. 

ítem tres libres blanchs, los dos de forma mitjana e lo hu de forma 
major de dotze coherns qui son cuberts de pregami. 

ítem hun libre forma de octau cusit, textus quintilíani. 

ítem altre libre forma de octau cusit, textus btblie. 

ítem di vuyt librets del coch descusits. 



92 DOCUMENTS JUSTíFICATIUS 

ítem. vuy[t] mans entre libres del ase y flors de virtuis y ores pe- 
tites en lati. 

ítem en hun plech ha sinch ores petites romanes^ quatre catos y 
vuyt ores petites del orde de predicadors y quatre breviaris romans. 

ítem hun plech en que ha (quatre mans) sis mans magalones y lu- 
naris. 

ítem hun plech en que ha vint y una ores en lati petites sens 
plegar. 

ítem hun plech en que ha sinch mans orations de sanct cehriá y 
tres mans [de] ores e una ma misses déla ver ge maria sens ligar. 

ítem hun plech en que ha vint libres del ase descusits. 

ítem hun plech en que [ha] trenta sornnis de Johan Johan. 

ítem hun plech vint y vuyt flors de virtuts. 

ítem hun plech en que ha vint y dos libres del ase. 

ítem hun plech en que ha dues mans vesprals ¿¿escusits. 

ítem un plech en que ha quatre salustis, dos oracis, dues epis- 
toles de tulli dos marcials, textus, descusits. 

ítem altre plech en lo qual ha quatre oracis, quatre salustis y 
quatre de conscribendis epistolis erasmi descusits. 

ítem altre plech en que ha dotze retoriques de cicero, textus, 
descosides. 

ítem altre plech en que ha tres libres orlando furioso dos stefani 
doleti descusits. 

ítem altre plech en que ha onze terensis de forma de octau, textus, 
descusits. 

ítem altre plech en que ha sis virgilis y sis pharafrasis erasmi, 
textus, de forma de octau descusits. 

ítem hun plech en que ha una biblia de forma de octau y quatre 
diornals romans petits descusits y dotze ores de forma longueta tot 
descusits. 

ítem hun plech en que ha dos formolaris instrumentorum ecclesia- 
storum, tres sermones dormi secure, tots desligats. 

ítem altre plech en lo qual ha trenta libres flors de virtuts des- 
ligats. 

ítem altre plech en que ha deu mans de libres del ase. 

ítem altre plech en que ha vint ores petites en latí. 

ítem altre plech en lo qual ha divuyt ores petites en latí. 

ítem altre plech en que ha vint y quatre ores molt petites en latí. 

ítem altre plech en que ha divuyt ores romanes en latí. 



LLIBRETERS 93 

Itera una summa gayetana de forma de octau ligada. 

IterQ hun vocabularium utriusque juris mullat ligat. 

Itera hun salusti de forma de octau. 

ítem huns sermones dornii secure de forma de octau ligat. 

ítem hun virgili de forma de octau ligat. 

ítem hun cicero de forma de octau ligat. 

ítem hun libre portenice mariana ligat. 

ítem hun libre de conscribendis epistolis ligat. 

ítem dos oracis de forma de octau ligats. 

ítem hun libre paráfrasis ligat. 

ítem una retorica de cicero ligada de octau. 

ítem unes epistoles de ovidi forma de octau. 

ítem hun libre Inchiridion psalmorum petit ligat. 

ítem hun arte de canto laño cusit. 

ítem hun libre vell ligat Insiitutiones joannes monardi. 

ítem altre arte de canto laño ligat. 

ítem hun ovidi matamorfoseos vell ligat, lo text. 

ítem altre libre vell Institutiones greca liter ature dragmata loannis 
colampadi ligat. 

ítem altre libie vell fiameta ligat. 

ítem unes epistoles de ovidi de forma de quart plegades. 

ítem hun plech en que ha dos diornals romans petits, dos ihe- 
sauruní spiritualis y unes ores, no cosits. 

ítem hun plech en que ha dos terensis de forma de quart ab 
coment. 

ítem deu mans de libres de flors de viriuts. 

ítem mija rayma de paper prim del senyal déla serp. 

ítem hun libre gabriel biel, sinch cañones misse plegat de forma 
de quart. 

ítem hun plech de oretes petiies, son tres mans, no ligades. 

ítem onse libres epistoles de ovidi y hun tulli de forma de octau, 
no ligats. 

ítem deu libres epistoles de ovidi de la dita forma de octau no 
ligades. 

ítem una suma angélica de forma de octau no complida desU- 
gades. 

ítem tres mans de paper de forma mitjana. 

.'tem hun ovidi metamorfoseos vell. 

ítem hun terenci vell. 



94 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

ítem dos anthonis de nebrissa ab coment de forma de full no 
cosits. 

ítem quinze o setze mans de paper en lo qual ha moltes mans 
cascades. 

ítem vuyt libres de paper blanch de foima de full cubertes de 
pregami, son vint y tres mans de paper entre tots. 

ítem hun frapolo, son quatre mans de paper. 

ítem dues mans de hesseroles de paper descosides. 

ítem hun caxonet petit de fusta de xiprer sens pany. 

ítem quaranta quatre pregamins de... 

ítem doscents sinquanta pregamins entre strosses y trossos molt 
dolents. 

ítem dos libres de pregami vell per fer cubertes. 

ítem dues dotzenes de pregamins strosses. 

ítem sinch dotzenes y nou pregamins d'escriure. 

ítem sinch volums petits regule cancellerie domini papeterro, 
forma de octau no cosides. 

ítem dues dotzenes de ores... 

(Segueixen dues planes il -legibles per l'acció corrosiva de la tinta; 
pot endevinarse que s'acaben los Uibres y comencen altres objectes, 
Al mig de la segona de dites planes diu: <'die veneris mensis et anni 
predicti..., etc. En lo menjador: ítem hun cofre de fust... ítem tres 
lansols... ítem sinch stovalles...» A la plana següent:) 

ítem unas telas danant lit de flenqua, la una guarnida de listes 
de seda groga, l'altra plana. 

ítem dos coxins grans de parar ab ses coxineres guarnides de 
cordons de seda de grana pleus de palla los quals dix la dita madona 
cabrida que son seus. 

ítem dues dotzenes de torcaboques entre bous y dolents, los quals 
dix madona cabrida que son seus. 

ítem hun cofre gran de fusta de alber lo qual dix la dita madona 
cabrida que es seu, en lo qual ha fariña. 

ítem hun mig cofre de fusta de alber ab pany e clau lo qual dix 
la dita madona cabrida es seu. 

ítem dues culleres de argent pesen... (en blanch) los quals dix 
la dita madona cabrida son seues. 

ítem una jossa de argent de marcha de barcelona pesa... (en 
blanch). 

ítem hun bressol de fusta pera bressar minyó. 



LLIBRETERS 95 

ítem una taula de fusta de alber ab quatre frontisses e ab dos 
capitells de fusta, lo qual dix la dita madona cabrida que es 
seu. 

ítem hun bancal de fusta ab dos caxons ab sos panys, lo qual 
dix la dita madona cabrida es seu. 

ítem una cadira de fusta de noguer guarnida de cuyro. 

ítem vint y nou llins de fil part li e part de stopa, part canejat 
e part per canejar. 

En la cuyaa. 

ítem una pastera de fusta de alber ab lo fons de noguer bona. 

ítem hun sedas de seda dolent. 

ítem hun servidor per posar fariña. 

ítem tres canters de aram, los dos grans e lo hu petit. 

ítem hun perol de coure petit. 

ítem dues copes de aram, la una gran l'altra petita, las quals dix 
la dita madona cabrida son su es. 

ítem hun fogó de aram ab rexa de ferro lo qual li dix la dita 
madona cabrida es seu. 

ítem hun perol de aram gran lo qual dix la dita madona cabrida 
es seu. 

ítem una paella de ferro ab sa giradora la qual dix la dita madona 
cabrida que es sua. 

ítem dos asts de ferro los quals dix la dita madona cabrida que 
son seus. 

ítem una bassina de lauto pera donar torquamans la qual dix 
la dita madona cabrida es sua. 

ítem tres canelobres de lauto los quals dix la dita madona cabrida 
son seus. 

ítem dos parells canelobres de lauto de tall de canelobres de ar- 
gent los quals son de... y fan penyora per sis sous. 

En la cambra. 

ítem una litotxa de fusta de alber ab son pany en lo qual a trobat 
les robes següents: 

ítem una cota de canitzes (?) blancha del minyó, bona. 

ítem hun sayonet de drap vert del minyó nou. 

ítem una... de contrany negra guarnida de una faxa de vellut 
negre bona ja usada. 



96 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

ítem brial de xamellot naranjal sens aygues guamit de... vellut 
negre bo. 

ítem hun mantell de sayo de filades de seda negra... de vellut bo. 

ítem hun jaquet de vellut negre ab manega a la portuguesa. 

ítem hun gipo de vellut negre [del] deífunct bo. 

ítem hun sayo de contray negre enfonat de drap. 

ítem en hun mig cofre de ella dita madona margarida atrobam 
lo següent: 

ítem hun capell y cosset obrat de pomarejo ab fulleteria de or. 

ítem una cx)ha o trensada de tela de orlanda ab fulleteria de 
or bona. 

ítem dos veis de glassa e una guarnició de vel feta de or pessigat. 

ítem una... de fustani vergat blanch del minyó. 

ítem una camisa de tela de compra del dit deífunct vella. 

ítem dos draps de cap del minyó lo hu guarnit de flochadura e 
l'altra guamit de trena foradada an flochs y botons de fil. 

ítem [en] una caxeta petita per teñir robes del minyó ab pany 
sens clau, lo qual dix la dita madona cabrida que es sua, atrobam lo 
següent: 

ítem dos fassets de cotonina blancha per al minyó nous. 

ítem set gambuxos ab quatre... vells del minyó. 

ítem set banofalls del minyó. 

ítem hun capellet del minyó. ^ 

ítem hun lit encoxat de fust de alber ab márfega de dues vores, 
plena de palla ab dos matalassos de lana vells, lo qual dix la dita 
madona cabrida que es seu. 

ítem sinch pesses de costures pintades de xamellots ab huns 
rollos ab scuts ab hun cabtit e una morera, las quals dix la dita noa- 
dona cabrida que son su es. 

En la cambra de dalt. 

ítem hun lit encaxat de fusta de alber ab márfega de dues vores 
plena de pallas y dos matalassos de cana molt dolents, lo qual dix 
la dita madona cabrida que es seu. 

ítem tres coxins, los dos grans e hu petit, plens de ploma, los quals 
dix la dita noadona cabrida son seus. 



1 Lo minyó de referencia era fill del difunt Miquel Cabrit, portant lo meteix 
nom que son pare. A 28 de Febrer de l'any 1562 ingressá en la Confiaría de 
Sant Geroni deis Llibreters. 



LLIBRETERS 97 

ítem tres flassades cardados velles las quals dix la dita madona 
cabrida son su es. 

ítem atrobí dotze doblons, lo hu deis quals se diu es den franci 
cabrit los quals te la dita madona Elisabet cabrida. 

ítem atrobi hun paper en lo qual lo dit quondam mon marit molt 
poch abans que ell morís de ma sua scrigue, en lo qual se conta que 
sant francesch li deu sis liures per pregamins. 

ítem una capa o manten de pardillo o peí de rata guarnida de hun 
passamá filadís vell. 

ítem hun sayo de gris ciar vell. 

ítem unes calses de cordellat negre velles del dit deffunct, 

ítem hun fasset o... enforrat de pell blancha dolent. 

ítem una gorra vella del dit deffunct molt dolenta. 

ítem hun arcabús ab son flascó. 

ítem hun morter ab la ma tot de coure lo qual dix la dita madona 
Elisabet cabrida es seu. 

ítem hun morter de pedra lo qual dix la dita madona cabrida 
es seu. 

ítem una cassa de aram la qual dix la dita madona cabrida que 
es sua. 



gS DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 12 

Testament del Llibreter Joan Trinxer. 



Die mercurii xxviij funii M.D.LXXXVIIIJ. 

En nona de Deu sia, Amen. Jo Joan Trinxer, Uibrater ciutadá 
de barcelona, fill de Joan TrinKei* Uibrater ciutadá de barcelona e de 
Clara rnuller de aquell, deffuncts, sa per la gracia de Deu de cors e 
de pensa, estant en mon bon seny, sana e integra m,emoria, ferma 
loquela y ciar parlar, fas y ordon lo present m.eu testanient eo darrera 
voluntat mia. 

Primerarnent vull y naan que tots los deutes que lo dia de naon 
obit jo deuré sian pagats y totes les iniuries y torts a restitutió de les 
quals jo sia tingut y obligat, sien smenades breument, simplement, 
summarianient y de pía sens strepit ni figura de juhi, sola la veritat 
del fet attesa, segons que los dits deutes iniuries, y torts millor se porán 
mostrar per cartes, albarans o altres legitimes proves y specialment 
a Valentí Villomara y Joan Remiras com a resta de aquelles vnitanta 
y sis Iliures ab sotascrita de Joan Valls, mon gendre, y de francesch 
Trinxer, mon fill, que no sé quant es y també al dit mon gendre fran- 
cesch Valls, alguna trentena de liures poch mes o mancho y a mossen 
Casamitjana mercader de una resta de un paper dotse liures poch mes 
o menys. 

Elegint marmessors y de aquest meu darrer testament exequutoris 
lo Reverent señor mossen Agosti de Tamarit, prior de Santa Marga- 
rida de Vilasecha en lo bisbat de Vich y rector de Sant Jaume de 
barcelona, Angela Trinxera amada muller mia, francesch Trinxer Ui- 
brater fill meu y Eleonor genovesa muller de Hieronym genovés 
Uibrater y Aldonsa filias mias y tots sinch, quatre, tres, dos o hu 
dells a soles en absentia. Pregant los etc. 

ítem deix y 'm prench de mos bens per la mia anima deu Iliures 
volenfc que los tres dies de les misses que's digan deu misses per la 
mia anima en los altars privilegiats que placia a mos marmessors y 
un trentenari en la parrochia de Sant Jaume. 



LLIBRETERS 99 

Elegint la sepultura al meu cors fahedora en lo Monastir de Sant 
francesch déla preseut Ciutat en lo vas hon son sotarrats mon pare y 
ma n^aFe per la qual y per tot lo daniunt dit, deix dites deu liures 
y lo mes avant a coneguda de mos noarmessors. 

ítem deix a la parrochia per dret de parroquiatge cinch sous. 

ítem deix a Eleonor Trinxera, neta mia, filia de mon fill Joan trin- 
xer quondam y Ilibrater ciutadá de barcelona pet tota part de heretats 
legittimes patemals y matemals y supplement de aquelles e per la 
part a ella pertanyent en lo screix per mi fet a la dita mare sua e per 
la part a ella competent en la successió ab intestat de la dita quondam 
naare del dit Joan trinxer ñll meu, en primeres nupties muller mia, y 
per altres qualsevols drets a dita neta mia com hereva per sa portió 
del dit Joan trinxer fill meu e altrament en los ben meus o de la dita 
quondam mare del dit Joan trinxer son pare pertanyents o pertanyer 
podents o devents y altrament de ma libera y espontanea voluntat, 
tot aquell cens de vint y dos sous y sis diners que jo reb sobre unes 
cases situades en la present Ciutat eií la plassa déla Blanquería, les 
quals vTiy les posseheix steve verges, sabater, ab lo domini o senyo- 
ria, ferma y fadiga y altre qualsevol dret; la qual casa lo dit verges 
compra de la senyora ysabet theophila, viuda, en poder del discret 
m° pere ferrer notari de barcelona en lo any mil sinchcents vuy- 
tanta dos; en lo qual cens y en dos centes liures que doní en capi- 
tols matrimoniáis al dit joan trinxer fill meu y en la liberatio que 
ab la present li fas a ella y a sos germans y germanes al dit son 
pare ab intestat succehints de mes de quatre centes liures que per 
lo dit pare seu e pagades com par en mon libre deis Albams, y axi 
ab dita summa dit son pare me era debitor o en la portió en dites 
qualitats a ella pertanyent, la dita neta mia a mi hereva particular 
instituhesch ab pacte empero y condició y no altrament, que la dita 
neta mia ni aitri ningu per ella no moguen ningún plet ni questio a 
mon hereu, ans de la present dexa e institució se contente, y si cars 
sera que dita neta mia no's contentara del que li dex o mourá plet 
algú a mon hereu, que en tal cars la present institució que li fas sia 
haguda per no feta ni scrita ni tinga ninguna forsa ni valor y la dita 
liberado tambe del dit deute me devia son pare sia hagut per no 
fet ni scrit y reste lo deute en sa forsa y valor y tinga en mos bens 
sois lo que de dret li tocará. 

ítem deix a francesch Trinxer, libreter, fill meu y de la dita Beatriu 
en primeres nupties muller mia, per tota part de heretats legittimes 



100 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

patemals y maternals y per la part a ella pertanyent en lo creix per 
mi íet a la dita mare sua e per la part a ell competent en la successió 
ab intestat a la dita quondanx mare sua y per altres qualsevol drets 
a dit fin meu o altrament en los bens meus o de la dita quondam 
mare sua a ell pertenyents o pertanyer podents y devents; dos centes 
lliures en comptants o deu Uiures en annua pensió, ab ferma, fadiga 
y tota señoria de aquell cens de setanta tres lliures deset sous y sis 
diners que dit Hieronym genovés, Ilibrater, mon gendre, me ja y preste, 
y unes cases he stablertes en la Ilibreteria en poder del notari davall 
scrit, a (en blanch) en les quals dos centes liures o cens de deu liures 
y en aquella vinya que li doní ab acte rebut per t. garcia, notari de bar- 
celona, dia y anys en aquells continguts y enla liberació que li fas ab 
la present del que ell me deu per 50 que com li parí botiga al costat de 
ma casa y prengué de ma botiga los millors Ilibres li apparegué que be 
valien mes de tres centes lliures y per haver li feta la despesa en ma 
casa a ell y a sos criats y tota sa familia sense haveime pagat res de 
despesa ni de lloguer de la botiga, lo dit fiU meu a mi hereu particular 
instituhesch, ab pacte empero y condició, y no altrament, que lo 
dit francesch trinxer fill meu, ni altri ningu per ell, no moguen ningún 
plet ni questió a mon hereu, ans de la present dexa e institutió se 
contente, y si cars será que dit francesch trinxer fill meu no 's con- 
tentará del que li deix o mourá plet algú a mon hereu, que en tal 
cars la present institutió que li fas sia aguda per no feta ni scrita 
ni tinga ninguna forsa ni valor y també la dita liberatio del dit 
deute me deu sia hagut per no fet ni scrit y reste lo deute en sa 
forsa y valor y tinga lo dit francesch fill meu en mos bens sois lo 
que de dret li tocará. 

ítem deix a Eleonor genovesa filia mia muUer de Hieronym 
genovés per tota part de heretats y legittimes paternals y maternals 
y per la part del creix per mi fet a Angela, en segones nupties muller 
mia y mare sua, y per altres qualsevol drets en mos bens a ella per- 
tanyents, deu sous en los quals y en la dot e altres coses li doni al 
temps de contraure segon matrimoni, aquella a mi hereva particular 
instituhesch, los vineles empero en los capítols matrimoniáis posats, 
sempre salves. 

ítem semblanment pe los mateixos respectes prop dits, deix a 
Aldonsa donzella filia comuna a mi y a dita Angela en segones nup- 
ties muller mia, deu sous en les quals y en les vint liures en annua 
pensio que li he donades del dit cens que'm ía m^ Hieronym genovés 



// 






LLIBRETERS I 01 

ab acte rebut en poder del notari del present testament a dos de 
maig MDLxxxvij aquella a mi hereva particular instituhesch. 

ítem confesse y regonech a la dita Angela trinxera, en segones 
nupties muller mia, son dot lo qual son dos centes liures les quals de 
ella eo per ella he hagudes y rebudes e mes regonesch que li he fet 
d'escreix cent liures. Los capitols matrimoniáis entre ella e mi son 
en poder del quondam m° Joan llunes notari de barcelona en l'any 
MDxxxij, poch mes o mancho. 

Tots los altres empero bens meus mobles e immobles, qualsevulla 
y honsevulla que sien, de actes, veus y actions mies que a mi perta- 
nyen o pertanyerán ara o en esdevenidor per qualsevol rahons, drets, 
títols o causes, deix y atorch a la dita Angela trinxera charíssima 
muller mia y aquella a mi hereva universal instituhesch. Si empero 
la dita Angela a mi hereva sua... esser no podrá o no voldrá, mes 
morra apres... substituhesch a ella y a mi hereu instituhesch a la 
dita Eleonor filia mia, muller de Hieronym geno vés, librater, ciutadá 
de barcelona y aquella a mi hereva universal instituhesch a totes ses 
voluntats liberament fahedores "" 

E aquesta etc. de la qual etc. — 

Testimonis cridats y pregats son lo Illustre y molt reverent señor 
Augusti de Tamerit preveré rector de sant Jaume de bar.* y prior 
de sancta Margarida de Vilasecha bisbat de b.* y Miquell stadella, pare 
y fill, ciutadans de barcelona. 




alegoría de la impremta. 

Del meteix pintor y d'ígual provínen?a que la de la Llíbretería. 

Esta composta per una beíía matrona, sentada davant ía caixa deis típus, girada la 
testa envers ('espectador; té a prop seu dos nens, o amoretes; un, com esperant 
original, esta recolzat al caireíl de la cat2a, a mitta penombra; l'altre, dret, tocant 
a la figura de la Estampa, sosté íes bales de donar tinta que durant ío primer terg de 
la XIX.* centuria encara esperaven la introducció deis roleus estilats en nostra época. 



ESTAMPERS 



La Impremía a Barcelona. — Nos pot negar que la in- 
troducció de la Impremía a Barcelona se deu ais alemanys 
que tant contribuiren a difundir los progressos d' aquesta 
industria per tot lo món civilisat. 

Lo que s' ignora es la data exacta en que'ns la donaren 
a conéixer. 

Tampoch se sab qui o quins foren aquells, tota vegada 
que les opinions deis escriptors que d'aixó han tractat están 
en desacort. Mentres uns atribueixen dita introducció a Joan 
Spindeler y a Pere Brun, associats, altres la adjudiquen a 
Joan Gherlinc. ¿ Quins están en lo ferm ? 

A judici nostre, los partidaris de Gherlinc, per quant d'ell 
n'hi ha un testimoni vivent, lo mes antich que's coneix, 90 
és, la Gramática d'En Bartomeu Mates, impresa a Barcelona 
a 9 d'Octubre de 1468. 

Cert que aquesta data sigue combatuda o posada en 
dubte pels autors que afermaren que Gherlinc no imprimía 
a Barcelona fins Tany 1489 — així vingué creyent-se per 
espay d' algún temps; — empero la existencia d'un Con- 
tráete que en l'Arxiu Notarial de nostra Ciutat descobrí lo 
qui fou historiador entusiasta de les coses de Catalunya, 
En Salvador Sanpere y Miquel — document autorisat a 15 
d' Abril de Texpressat any peí Notari d'aquell temps En 



104 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Guillem Jordá, — tira per térra la esmentada afirmació, ja 
que dit Contráete ^ demostra plenament que Gherlinc, abans 
de 1489, havía imprés unes Hores de Nostra Senyora, his- 
toriades o iMustrades ab gravats. 

Per lo demés, los mestres impressors que vingueren a 
exercir en nostra Ciutat, van ésser rebuts ab goig, tant per 
les Corporacions religioses, com per los Llibreters y persones 
d' alguna mentalitat, esfor9ant-se uns y altres en contractar- 
los y tenir-los en llur casa o a llurs despeses, acabant mólts 
d'ells per posar estampa propria. 

Los primers Ilibres que aparegueren foren compostos y 
impresos ab lo material ambulant que dits mestres portaven. 

* 
* * 

Mercés a una reprodúcelo fidel de la susdita Gramática, 
feta fotografié ame nt a despeses de YInstitut Cátala de les Arts 
del Llihre ^, rar exemplar que lo canonge Don Jaume RipoU 
y Vilamajor regala l'any 1835 a nostra Academia de Bones 
Lletres 3, coneixem que tal Ilibre conté 116 planes de text, 
de tamany octau, de pur y bellíssim gótich, sens foliació ni 
lletres iniciáis o cap-lletres en los comentos deis capitols o 
parts que integren la obra. 

Va encap9 alada ab les páranles 

^Pro condendis oraiionibus juxta grammaticas leges litteratissimi 
autoris Bartholomei mates lihellus exorditur.» 

En lo colofó s'hi llegeix: 

«Gratie habentur deo. Lihellus pro offíciendis orationihus. vt gram- 
matice artis leges expostulant. e docto viro Bertholomeo mates condi- 



1 Documents justificatius, n.° i. 

2 A la galantería de dit Instituí, remerciant-ho mólt, podera donar a 
conéixer la primera y última plana de la al'Iudida obra, que es, com si di- 
guéssim, la portada y peu d'impremta o colofó d'ella. 

3 Dita Corporació lo conserva com joya preciosa. 



"^20 conof neis oioní bus íux ía grlmatícis legee (fifrtaríí 
fttni auco2i0 l:)t:rtboloniei mates libellue cjiozoitun 

rammatíca cíl fcíentía 

gnara re<íe ícctbcnDi recre ioquf noi. ]t)ec oifFi 

nítio eft pctn be líe.quc perfecte continet neceí 

íaria.Ct Díciujr gramática a grama ton quoD c 

líttera,x grámaton a gramma quoD elt Imea. 

fo ^ Ifttere Itneíe quibuíoam oepinguntur.Bícítur ergo grá 

manca a getiere fuo.qfí líf tcralie fcIa eo.q: lutctatU5 ¿fUciu 

©arree grámatíces fimtquatuoj.f.littera íyllabaoictio t 

02at10.DC qiííbuepcr oioinem Oicctur. 6t píimo oe (ittera.q 

cft puma pare gtammatice3 Xí ittera eft mínima pare vo 

cí9Cópoíite.©el HcXiíteraeft vot.queícribípoícftiDiuíDu« 

fuñí Diffmitionee iftc piifciani i piimo maio2i0.€t oicitur lit 

tcra quaíi legíttera q? Icgenoí ítcr p:ebt at.Dcl a lítura vt quí 

buHoam placer q^plcrunq^ míeraíietabuUeanriqm faíbcrc 

folebant. 

Ilitterarum queoam funt vocales.qucoam ^ero confona 
ics.Bocalesfuntquinq^.f.a.e.i o.u.ÜoníonantiuumqueDa^ 
funt mute.t queoam fcmíuocaleeODutcíuntnoucm.f.b.c.o. 
f.g.h.p.q.t.Semíuocalee funt fcjr.f.l.mn.r.i'jc.Bocalie eft q 
fací t íonum per fe. vt a e. íonfona eft. que cu^ alia facit fonu^ 
vi b.c.tc.6t oríie termmantur ín e.pieter q. que termmatur i 
tj.tlícetli.terminetürína.0emiuocale0 funt que icípiunta 
ipocali X finíunt m feípfis.vt Lm.n.€t owe incipiunt ab e.p:ic 
terr.queincipitabi.tbocfecunDumpiifaanum. 

^tqmtwrocfpUaba» 

Byll aba eft compiebenfio liturarum confequenD fub vno ac 
cenfU X vno fpirítu p^olato. vel (íc, avilaba eft vo)C luterali* 

que íub vno accentu z vno fpirítu moiftanter pwfcrtwr.pjíf^ 

a 

Primera plana de la Gramática d'En Bartomeu Mates. 



íupinumoebet íuppkrtpa meotum gcrunoíuum cum ífta 
picpoíítíotu oc 6fcmplum pnmúvaíg cantaren rcfpons. 
Xomponífur ítc. vapo ao pfallenoum vnum r^fponfutn. 6?:^ 
cmplu5 fccunoí vt oícenoo 50 vine oc poler paraoís JCoponí 
cur fíe. venío oc volenoo paraDÍru>.9í auté '^bu5 no babcant 
ínpía nec getunoía.tunco} freci'fuppletíoper íupína oe facó 
10 <>cl DC patíoi ríe t perfutu?optatiiií cíumWi.ut fíDicatut 
vaíg anmar la gent. tóponítur fíe vaoo fcmv>t meí tcocat ge 
f cm.fímílúcr oícenoo. vaíg barre los oejrebles. Xóponítur fíe 
vaoo fcm vt vapulent oífcípuli.qi lícet íñrS'^hmn vapulo ba 
beat fupína i gerunoía.ru) qi oatur e^tra fígnífícatíone pío 
piía Jabino babem^qmó poífum'col locare perfonápa tiente 
AÓ ctn poífet poní ín actó.qi no baberet vrí regí, lupina aut 
nó reqrunt fuppofítu^ vt oícít pe.be.ncc p5t poní ín abitó. qi 
ín fígnífíca ntí bu9 paífíoné pcrfoa patíens no póítur ín abitó 
reíiat ergo^^ no pót fíerí per fupia.per gerunoía poffet bñ to 
lerari.vt oícenoo vaooao vapuláouj oífcípuloe.pót regípio 
fuppofíto a geru noío íllo €t 1 ímílíter oícconm c oe a Iííb 3 fíg 
nífícantpafUoné.9í oetur vulgare ín fígnífícatoe actía ín^ fu 
pínÍ9.Cjcéplu5 vltímífupíníur oícéoo.víncoe énuíarlopob 
le.£6ponítur ftc.venío factu vt pplíri teoeat meí.Crépluí qfí 
oatur ín fígnífícatoe paffíua. vt oícenoo. vine xS effer ennuíat 
oe mó cópaío. £5ponítur fíe. venío paffu ut me teoeat vel re 
oeret meí focíí.íta q> poffum^ponere pne optati vel futu? eíuí 
De5jn talíb^i fímílíb^fuppletíóíb^fctím ^fniareqrít.6tfícjí 
fuppletíoníbue Dicta fuífícíant.T oe bis que fpeetant aooía 
fvntadícam. óiaríebabenturoeo. 

¿íbellus pío effícíéoís ozóníbus. vt grámatíce artíe leges eje 
poílulant.e ooctoví:o l)crtbolomeo mates cóoítus.i per p. 
lobáne^ matofes cbtíftí mínííl? piefb)?tc)?q^ callígat^ i eme 
Datusfubímpenfís 6uíllermíros. t mira arte ímpieíTapec 
líobanem gbetlínc alamanum fínítur barcpnone noníaocto 
bzíís.anní a natíuítare cbííftí.CO.cecc.íj:vííL 

Barrera plana de la Gramática d'En Bartomeu Mates. 



ESTAMPERS IO5 

tus. et per P. Johannes mafoses christi ministrum presbiterumque 
castigatns et emendatus sub impensis Guillermi ros, et mira arte 
impressa per Johannem gherlinc alamanum finifur barcynone nonis 
octobriis. anni a natiiiitate christi .M.CCCC.LXVIII.» 

De Spindeler y Bnin se sab que's trobaven a Barcelona 
exercint d'Estampers Tany 1475. ¿Serien ells los qui en 
dit any acabaren d'imprimir lo Ilibre titolat De epidemia 
y peste — primera edició, — escrit per Valasco de Taranto, 
ab motiu d'haver aparegut en nostra Ciutat la glánola que 
^tants damnatges causa? ^ 

No's té noticia de la existencia de cap exemplar. 

Al parlar de dit Ilibre, lo sabi Don Nicolau Antonio, 
Arquebisbe que sigue de Sevilla, diu: 

«loannes Villar, iuris doctor, Catalanus, at suspicari aequum 
est, anno MCDLXXV. edidit Barcinone vernaculam huius linguae 
traslationem operis De epidemia et peste, Magistri Valasci Taren- 
tini, artium medicinaeque doctoris eximii quam vidimus. Valascus 
de Taranta Monspeliensis hic audit apud Lindanum De scriptis 
mediéis, diligentem auctorem; qui tamen hoc opus De epidemia et 
peste non laudat; ñeque Villarium interpretem. » ^ 

Com se veu, l'aMudit prelat tant sois dona a conéixer 
l'any en que fou acabada la impressió, pero no lo nom 



1 «Dijous X d'Agost M.CCCC.LXXV. — Lo dit die se comensa a fer 
la sereba per les perroquies per causa de les morts. Mori hu de glanola. » 
(Volum segón, plana 525, del Dietari del antich Consell Barceloní.) 

«Dimecres XX Deembre M.CCCC.LXXV. — Lo dit jorn la perroquia 
de la verge Maria de la mar per que nostro senyor Deu per mitia del glories 
apóstol Sant Jacme e per se clemencia e infinida misericordia nos vulla 
levar la pastilencia qui vuy corrí en la present Ciutat feu dos palagrins 90 
es dos bons preveres per anar a Sant Jacme de Galicia. E lo dit jorn per- 
tiran per fer lo dit romiatge, ab serimonia entre les altres que los dits dos 
p^ilagrins foren acompanyats ab la gran proííesso deis preveres de la sglesia 
de la dita perroquia ab creu e gamfanons ñns al portal de Sant Anthoni e 
fora lo portal isque la dita profiíesso e fou los donada la benediccio. Nostro 
senyor Deu per se misericordia los do cami segur els vulla hoyr per mitia 
del glorios Sant demunt dit en tal forma que li sia plasent levar la dita 
p istilencia amen. » (Volum segón, plana 531 y 532 del Dietari del antich 
Consell Barceloní.) 

2 Biblioteca Hispana Vetus, volum segón, plana 306. 



I06 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de la persona que Testampá. Aqüestes omissions, a judici 
nostre, obeiríen mes a oblit que a altra cosa, tota vegada 
que en un deis Comentaris de Sant Tomás referents a la 
Etica y a la Política de Aristótil, Ilibres sortits l'any 1478 
de r obrador deis meteixos Spindeler y Brun, s'hi consigna : 
«Die XV Juny de M.CCCC.LXXVIII, se imprimí en la 
noble ciutat de Barcelona lo Comentan de S.^ Thomas 
sobre los libres Ethicorum, sobre la edicio de Beroaldo 
Aretino per Pere Brun y Nicolau Spindeler Alemanys. » 

Per motius que desconeixem, aquests dos mestres se se- 
pararen a últims del referit any, treballant cada hu per son 
compte. De manera que a Spindeler sol, en 1479 se'l troba 
donant per acabada la estampació de la obra Manifulus 
curatonim; en 1480, Lo Psaltiri y la obra Regiment de 
Princeps, coste jada peí venedor de Ilibres Joan 9a Coma; 
en 1482, per encárrech d'aquest y del Notari Nadeu Mir, 
conciutadans, lo rar Ilibre Antiquitats de Josepho; en 1484 
— segons se creu, — la primera edició oficial del Llihre del 
Consolat y La Visio delectahle de Alfongo de la Torra, ba- 
chiller, editada peí repetit ga Coma en moments en que la 
Inquisició castellana trucava fort per a entrar a Barcelona. 

Spindeler tenía fama d'ésser un impressor de mérit, 
acreditant-ho la acurada execució deis Ilibres estampats en 
son establiment. També era fundidor de lletra tipográfica 
y mólt destre en gravar orles y iniciáis o cap-lletres. 

Ademes deis abans mencionats, Joan de Salburga y Pau 
Constanga, a 12 Desembre de 1475, acabaren la impressió 
del Ilibre Rudimenta Grammatices, de Perottus. 

Lo preveré Pere Posa, cátala de natura, desitjós de co- 
néixer prácticament la técnica de la Impremta en ses dis- 
tintes branques, fou deixeble de Pere Brun, ab qui s'associá 
després. Com dita societat tan sois dura un any, Posa, ab 
aquest lapso de temps, pogué apendre lo que li convenía 
conéixer. 

Los únichs Ilibres de que tenim noticia, estampats pels 



ESTAMPERS IO7 

aMudits Posa y Brun (any 1481), foren la Vida del Rey 
Alexandre, escrita per Quinto Curdo Ruffo, y Art breu, 

Deslligat per complet del qui oficia de mestre y consoci 
seu, Posa dona gran impuls a la estampació. Així es que 
en 1482 sortiren de son obrador les obres La Imitado de 
Jesuchrist e del menyspreu del mon, Arbre de sciencia y Janua 
artis Raim. LuUii; en 1488, Phoce grammatici et summi ora- 
toris de principalihus orationis partihus; en 1489, Liher Lotari 
Levite et Cardinalis; en 1491, Opusculum tantum quinqué; 
en 1494, altra edició corretgida, del Llihre del Consolat, lle- 
gint-se en sa capgalera «A Gloria e laor de nostre senyor 
deu Jesuchrist, e de la gloriosa verge mare sua aduocada 
nostra, e deis gloriosos sants mossenyor sant Helm, sant Ni- 
colau, sant Antoni, e santa Clara patrons e aduocats deis 
nauegants, e de tota la cort celestial»; en 1496, Lum de 
la vida cristiana; y en 15 18, Extragrauatorium Curiar um, 
en qual colofó s'hi consigna «Diuino auxilio fauente Ex- 
plicit extragrauatorium curiarum editum a domino Jacobo 
de calicio. Impressum Barchin. per Petrum Posa Anno a 
nati. domini M.D.xviíj. die vero .iij. mensis Julij. » ' 

De la estampa de Pe re Miquel, Uibreter *, sortiren : a 26 
de Setembre de 1492 VInventari o collectori de cirurgia, de 
Guido de Cauliac; en 1493, La Vida e transit de Sant Je- 
rónim; en 1494, les Transformacions del poeta Ovidi, Uibre 
dedicat «A la Illustrissima Senyora dona loana d'Aragó, 
filia del molt alt e potentissim Senyor Don Ferrando segon 
nostre Rey e Senyor», y lo Llihre deis Angels; en 1495, les 
Meditacions de la vida de Cristo, los Proverbis de Lulio, la 



1 A 28 del mes de Mar9 de l'any 1498, mossén Pere Posa cedí a Gaspar 
Mir, menor de dies, y a Antoni Vernet, Llibreter, un abundós cabal de Ui- 
bres y altres coses que li pertanyíen, peí preu de cinquanta sis Iliures ca- 
torze sous. En Documents justificatius, n.° 2, nostres Ilegidors trobarán la 
Escriptura de venda y la Relació de dits Ilibres ab lo nombre d'exemplars 
de cada títol. 

2 Per accrt del Ccnsell ordinari celebrat a 17 de Novembre de 1489, 
se'l nomená Llibreter de la Ciutat. Vegi's la Monografía de la Confraría 
deis Llibreters, plana 36. 



I08 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Metafísica, de Fra Nicolau Boneti, y la famosa edició deis 
Usatges de Barcelona y Constitucions de Catalunya, llegint-se 
en son final «La present obra es stada stampada en la in- 
signe Ciutat de Bargalona, E acabada a XX. del mes de 
Febrer any Mil.CCCC.LXXXXV. » ^ 

Lo Ilibre Tirant lo Blanch comengat a estampar per dit 
Pere Miquel, per defunció d'ell, hi dona fi Diego Gumiel, 
castellá, a i6 de Setembre de 1497. 

Gumiel obrí son establiment tipográfich Tany 1494, 
sortint-ne, lo meteix any, les importants obres Scala Dei, 
Flor de virtuts e de costums, y lo Missal Barcinonense, acabat 
en 1498. 

A Joan Luschner se'l troba associat ab Geraldo Preus, 
abdós alemanys. A mitjans de 1495 acabaren d' imprimir 
la obra Prima pars doctrinalis , per Alexandre de Villadei, 
y a meytat de l'any següent, la del Missale secundum morem 
et consuetudinem Vicensis diócesis, 

Distints autors afirmen que Luschner era qui dirigía los 
treballs de la casa, continuant-la quant d'ella se'n aparta 
son consoci Preus. De manera que en 1498 donava fi a la 
impressió del Ilibre Regiment de Princeps; en 14 de Setembre 
de 1502 a altra edició del Consolat de Mar; y a 7 de Se- 
tembre de 1505 ais Comentaris sobre' Is Usatges de Barcelona, 
fets per fra Jaume Marquilles. Aquesta obra íou estampada 
a des peses de Joan Andreu Riquer, doctor en Ueys y Jutge 
de la Cort Reyal. 



1 Paga d'un exemplar de les «Constitucions de Catalunya». — 
Concell ordinari. — « Die xxxj de Maig de 15 15 en lo verger de la casa del 
Concell proposa m.° Fiueller — Quant en la paga de deu Iliures fahedora 
a la dona Joana que fou muller de micer Joan oliba quondam doctor per 
preu de vn libre de pergamins cubert de posts en que son les constitucions 
de cathalunya nouament compilades y stampades e comprades per los dits 
honorables consellers a obs e seruey de la dita ciutat lo dit consell attenent 
que les dites constitucions son molt necessaries a la dita ciutat per los fets 
e negocis que quescun die ocorren a aquella Per tant et alias feu delibe- 
ra tío e conclusio que les dites deu Iliures sien pagades a la dita dona per la 
raho demunt dita, saluades les ordinations de la taula de la dita Ciutat. 
(Arxiu Municipal. — Deliheracions, anys 151 5 y 16, foli 15.) 



ESTAMPERS IO9 

De la Impremía que Tesmentat Luschner instaMá en lo 
Monastir de Montserrat, ne sortiren abundor de Uibres de 
reso y a miMers les Butlles per a vius y difunts. ^ 

Mestre Joan Rosembach fou un deis Estampers mes im- 
portan ts de Barcelona. Vingué a establir-se a primers de 1492. 
A 3 d'Octubre del meteix any, sortí de ses premses lo Ilibre 
conegut per La Biblia petita, de Sant Pere Pascual. 

«... El hecho de que este libro — diu lo senyor Haebler — lleva 
en el frontis el escudo de la orden de la Merced me hace suponer 
que llamado por ésta, vino Rosenbach a Barcelona, y compuso, 
además de esta obra, las bulas de indulgencias que en grandes 
cantidades ha gastado esta orden, y de las que se conocen varias 
ediciones... » ^ 

Un any després, o sia en 1493, acaba la impressió del 
Carcer de Amor y lo Ilibre Opusculum epistolarum familiar um 
et artis earumdes scribendi máxime in generibus vigenti; y a 
14 de Febrer de 1494 les ConstiUicions de Catalunya, sancio- 
nades per lo Rey En Ferrán en les Corts tingudes a Barce- 
lona Tany 1483. 

Lo Memorial del Pecador Remut, Ilibre sens nom d'es- 
tamper ni data de la impressió, se creu sortit de Tobrador 
de l'indicat mestre. 

Altrament, Rosembach continua imprimint en nostra 
Ciutat durant lo primer quart del segle xvi^. 

A 20 de Marg de 1507 dona per acabada la estampació 
d'un Compendi vtilissim contra pestilencia, en quin colofó 
s'hi llegeix «Deo gratias Mijansant la gracia de deu Fou 
emprentat lo present tractat en la insigne Ciutat de Bar- 
celona per mi Mestre Johan Rosembach Alemany .a. XX. 
del mes de Martz Mil. d. e. VIL»; en 1515 la interessant 
obra Spill de la Vida religiosa; a 6 de Maig de 15 18 altra 



1 La primera fundido de carácters d'impremta que hi ha hagut a Es- 
panya, s'instaMá en lo mencionat Monastir l'any 1499. 

2 Tipografía Ibérica del siglo XV, plana 59. 



lio ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

edició del Llibre del Consolat; a i6 d'Octubre del meteix any 
y a despeses de Joan Trinxer, mercader de llibres, la obra 
Lo primer del Cartoxá; en 1523 la Gramática ¡latina de Ne- 
hrija; en 1524 lo Missal de la diócesis de Tortosa; y en 1528 
lo Plant de la Verge María, 

Resumint, direm : que Pere Brun y Nicolau Spindeler 
imprimiren en nostra Ciutat des de l'any 1475 a 1478. 

Spindeler, sol, des de 1479 a 1482. 

Pere Posa y Pere Brun, des de 1481 a 1492. 

Pere Posa, sol, des de 1492 a 151 8. 

Pere Miquel, des de 1491 a 1498. 

Joan Rosembach, des de 1493 a 1518. 

Diego Gumiel, des de 1494 a 1499. 

Bemat Preus y Joan Luschner, des de 1495 a 96. 

Y Luschner, sol, des de 1498 a 1505. 

* 
* * 

Segle XVI. — Per lo que respecta a les Impremtes que 
s'establiren y funcionaren a Barcelona en dit segle — apart 
de les que ja existíen, — y los llibres en elles estampáis, 
havem de contraure'ns a lo que's llegeix en lo Cathalogo 
— imprés — de mollas estampas qve son estadas, y son de Lli- 
hraters, y P articular s de tots estats, tant secular s com Eccle- 
siastichs, que's troba per inserta en lo Llibre de Deliberacions 
de nostre Arxiu Municipal de l'any 1685, entre folis 183 
y 184. 

Deixant de banda les d'altres poblé s o nacionalitats, que 
per res nos interessen, es de notar que 

De la estampa de Joan Trinxer y Francisco Costa, lli- 
bre ters, a 29 d' Abril de l'any 1521, ne sortí lo Missal de 
Barcelona (Missale Barcinonensi); 

De la de Joan Gordiola, altre Ilibreter, Calido luris con- 
sult., any 1546; 

De la de Pere Mompezat, qui exercía d'impressor des 



ESTAMPERS III 



de l'any 1529, entre altres obres, les Constitucions de Cata- 
lunya, edició de 1548 ^; Capitols: e ordinacions deis drets 
de la Bolla de plom: e segell de Cera del General del Princi- 
pal de Catalunya: y Capitols e ordinacions per los Drets del 
General de les entrades e exides del Principal de Cathalunya, 

any i557- 

De la de Jaume Cortey, Ilibreter del General del Princi- 
pal de Catalunya, les Constitucions jetes per la Sacra Sesarea 
Cafholica y Real Magestat del Emperador don Caries: y per la 
molt alta y excelentissima senyora dona Joana Mare sua Reys 
de: Castella: y de Arago: y de les dos Sicilies. etc. (23 Jim y 
de 1553); lo Despertador del Anima, que edita a ses costes 
(30 d'Agost de 1554), Y ^^ obra In Aristotelis Philosoph. 
acroamaticam, Ludovic. loannis Vileta Canon, (any 1596); 

De la de Claudi Bornat, Ilibreter, Victoria del Mundo, 
del P. Fray Alonzo de Horosco (any 1567); Summa Armill. 
(any 1568), y C oblas novas del r abato, y encontra deis Ban- 
doler s (30 de Maig de 1593); 

De la de J. Galvan, Primera parte del Espejo de conso- 
lación de tristes (any 1580); 

De la de Pere Malo, Ilibreter, Compendium Phisicae ti- 
telmani (any 1572), y El heroico, y hazañoso hecho del valiente 
Moro albencaydos (any 1581); 

De la de Lelio Marino, Ilibreter, Tractat de la historia 
natural de las Indias, del P. Costa de la Companyía de Jesús 
(any 1591); 

De la de Sebastiá de Cormellas, Historia de las guerras 
civiles de los Romanos (any 1592), y 

De la de Grabiel Graells y Gerardo Dotil, bibliógraf, Vn 
libro de Gramática de Construcción (any 1599). 



1 Referint-se a dit tipógraf, lo senyor Serra y Oliveres, en son Manual 
de la Tipografía Española ó sea el Arte de la Imprenta (Nota de la plana 40), 
diu: «Este esclarecido artista imprimió la magnífica obra catalana titulada 
Constituciones de Cataluña, en lengua del principado, dada á luz en Barce- 
lona el dia 13 de abril da 1548. » 



112 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



* 
* * 



Segons una extensa Relació d'Estampers que apareix 
en la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, publicada 
Tany 1899, en Tesmentat segle funcionaren també les Im- 
premtes 

De Joan Caries Amorós, proven9al (151 2-51) ^; 

De Dimas Ballester y Joan Grilo (1523); 

De Duran Salvanyach (1525-27) ^; 

De Joan Pau Manescal (1537-83); 

De la Viuda de Caries Amorós (1551-54); 

De Joan de Bonilla (1567); 

De Miquel Ortiz (1568); 

De Pere Regnier (1568); 

De Pau Cortey y Pere Malo (1570-71); 

De Bartomeu Noguera (1572); 

De Sansón Arbús (1576); 

De Joan Corten (1578); 

De Hubert Gotard (1581-89); 

De Damiá Bagner (1584-86); 

De Geroni Geno vés (1587); 

De Felip Roberto (1590); 

De la Viuda de Hubert Gotard (1590-91); y 

De Joan Amello (1598-1611). 

Havem d'observar que en la precedent Relació hi manca 
l'Estamper En Grabiel Pou, qui Tany 1504 imprimí les 
Constitucions noues, fetes per lo Rey En Ferrán II en la 
Cort celebrada a Barcelona, en lo Monastir de Sant Fran- 



1 Entre altres estampacions, sortiren de T obrador d' En Caries Amorós, 
lo Llibre del menyspreu del mon E de la Imitado de nostre Senyor Deu Jesu- 
cvist (any 1518); lo Pronóstich per a l'any 1533; les Cróniques de Espanya, 
d'En Pere Miquel Car bonell (any 1546); y les Paules d'Isop, impresa a des- 
peses de Joan Gordiola, Llibreter (any 1550). 

2 Stella Clevicorum, fou un deis primers Ilibres que estampa (any 1525). 



ESTAMPERS II3 



cesch, l'any 1503. L'únich exemplar que coneixem de la 
susdita estampació, lo posseheix lo distingit jurisconsult 
barceloní En Guillem M.^ de Broca, qui tingué la bondat 
— que li agrahim — de deixar-nos reproduir la Portada de 
dites Constitucions y la marca usada per En Grabiel Pou. 

* 
* * 

Varíes obres impreses en lo segle XVII: Estampes d'hont 
sortiren. — Continuant lo consignat en lo Catálech aMudit, 
de la impremta del Convent de Santa Catarina Mártir ne 
sortí la obra Regula S. Agusti, episcopi, et constitutiones 
fratum predicatorum (any 1620); 

De la de Sebastiá de Cormellas, mercader, lo Libro In- 
titulado otro tomo de Sermones, de Santos de Avendaño 
(any 1629). Al morir, any 1654, ^o succei son fill Fran- 
cisco, també mercader; 

De la d'Elena Deu, viuda de L. Deu, ne sortiren diferents 
Ilibres, entre altres Exercici Cotidiá, per lo Pare Moixet de 
Sant Domingo. Mes tart, dita Impremta se troba adminis- 
trada per Francesch Pasqual, mestre correter; 

De la de Grabiel Nogués, Ilibreter, qui en 1604 ja exercía 
d'impressor, Filosofía de las armas de narvaez (s'ignora l'any); 
y Certamen poético de Sor Catharina Tomasa (any 1636); 

De la del Doctor en Medecina Miquel del Munts, Officio 
Curati de Posevino (any 1650); y Escuela de discurs. del 
P. Porras (any 1653); 

De la de Joseph Porcada, Notan reyal, Decisiones de Cor- 
tiada, I. 2. tom. (any 1661); Xammar de Privilegis Civitatis 
Barcinone (any 1668); Cortiada de Jurisdiction. (any 1681); y 
Combate Espiritual, del P, Scupuli (any 1683). En aquesta 
data era administrada per Joseph Llopis; 

De la de l'esmentat Francisco Cormellas, aparegueren 
los Ilibres Lo Temporal y Eterno (any 1670); Sermones del 
Padre Massó (any 1677); y Flores de Guido (any 1682); 



114 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Indistintament fou administrada per Jacinto Andreu, fadrí 
escudeller, per Vicens Suriá, y per Jaume Cays; 

De la d'Antón y Baltasar Ferrer, Ilibreters, Suma de 
Remigio Noydens (any 1683); 

De la de Joan Paissa, y Companyía de Llibreters, Una 
Orado de Sant Thomds de Aquino (any 1684); Y 

De la de Joseph Moya, y Companyía de Llibreters, Arhol 
de la vida, Frutos de la Cruz, Gerlaco el 2, Tomas a Kempis, 
y Directori a la vida espiritual (any 1685). 

Ignoram Tany que de la impremta de Sebastiá de Cor- 
mellas sortí Vocabulario E eclesiástico; de la pertanyent a la 
viuda Matevat, Los Capitols de Corts y Llihre deis quatre 
senyals; de la d'Antoni Lacavallería, Ilibreter, Las obras de 
Fray Luis de Granada; y de la de Pere Vilella, y Compa- 
nyía de Llibreters, Octavari deis Predicadors de la octava del 
Corpus de Santa Maria de la Mar. 

De móltes altres Impremtes que en lo transcurs de 
l'expressat segle s'establiren, passam a donar-ne compte. 
Citarem, entre altres, la del Ilibreter Rafel Vives; la de Se- 
bastiá y Jaume Matevat; la de Llorens Deu; la de Pere La- 
cavallería; la de Rafel Figueró (mestre perayre); la de Joan 
Jolis; la d'Antoni Ferrer; la de Vicens Suriá; la de Joan Pau 
Martí; etc., etc. 

* 

Impremtes cedides a distintes persones per a que les 
administressin: Obres que en elles s' estamparen. — La de 

l'abans anomenat Doctor Munts, en 1654 1^ administrava 
Francisco Cays, mestre daguer, estampant-s'hi Lo Dietari 
del P. Mesura de S. Agusti. La meteixa impremta, sens 
conéixer les causes que ho determinaren ni l'any en que 
succeí, la trobem regida per Tomas Visiana. S'hi estampa 
Jar din de Maria. 

La de Matevat (any 1673), la dirigía Narcís Cases, y 



ESTAMPERS 



115 



en 1677 Martí Jalabert. Durant la administració del pri- 
mer, s'hi imprimí lo Ilibre Montón de Alegría, y de la del 
segón, La construcció de Arasma. Mes tart, dit Jalabert ad- 
ministra la impremta deis Pares de la Companyía. No se 
sab Fany. 



* * 



Com acabam de veure, móltes Estampes establertes en 
lo segle XVII pertanyíen a persones de diferents estats, tais 
com la del Doctor en Medecina En Miquel del Munts, la 
del Notari Reyal En Joseph Forcada y la deis Cormellas, 
mercaders. Per cert que en 1638 los Cónsols y Consell de 
vint de la Llotja de la Mar, pretengueren que dit Corme- 
llas (Sebastiá), s'abstingués d'exercir la art de la Impremta 
per considerar-la art mecánica y servil; empero, en vista del 
parer sotscrit per nou advocats deis de mes fama d'aquell 
temps, entre'ls quals hi figurava lo doctíssim Fontanella, 
demostrant la noblesa de dita art, aquells magistrats ces- 
saren de tal pretensió y TaMudit Cormellas prosseguí son 
exercici sens altre contrate mps. 

De la Estampa deis Cormellas avuy encara en resta un 
apreciable recort: la casa senyalada ab lo n.° 14 en lo 
carrer del Cali, en qual fatxada, esgrafiada, s'hi veuen varis 
dibuixos que reproduim. 




ii6 



ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 







A partir d'últims del segle xv la Impremía a Barcelona 
gosá de gran renom, per comptar mólts mestres famosos 
que cap mes altra nació posseía, degul, en par!, ais esfor90s 
deis Llibrelers y mercaders de Ilibres. 

Dila arl assolí tan alt grau de perfecció, que mestres 
Estampers d'altres llochs enviaven sos filis a practicar Tofici 
en nos tres tallers, essent en ells admesos mitjangant escrip- 
tura de compromís, sostscrita per les parts contractants y 
autorisada per Notari. 

Lo senyor Sanpere y Miquel, a l'investigar l'Arxiu de 
Protocols de nostra Ciutat, trobá continuades en lo Manual 
del Notari Anglés, les dues que a seguit transcrivim. 



ESTAMPERS II7 



«CONTRATO DE TRABAJO. 

» Barcelona, sábado ii de Diciembre del año 1535. 

»Yo, Martin de Ayala, de oficio estampero, hijo de Juan de 
Ayala, impresor de Toledo, reino de Castilla, del presente princi- 
pado de Cataluña ausente, asegurando, en virtud del juramento 
del infrascrito, haber pasado plenamente de la edad de quince 
años, y de voluntad de dicho mi padre para las infrascritas cosas 
tratar, consentir y... ^ para un año, que empezará á correr en el 
dia primero del mes de enero próximo venidero, las obras mias, 
me asocio con vos, Pedro Montpesat, estampero, ciudadano de 
Barcelona, presente, y abajo aceptante, con causa de servir á vos 
en el oficio vuestro de estampero bajo la forma infrascrita, con- 
viniendo y prometiendo á vos que por todo dicho tiempo de un 
año estaré en dicho vuestro servicio, y así en cualquier dia com- 
pondré en vuestra casa una forma y media de letra romana cor- 
recta, según la práctica y consuetud de dicho oficio vuestro; y si 
viniese el caso de que mudaseis de obra, compondré una de letra 
bastarda corregida como conviene; y que vos, por la soldada y 
trabajos mios, deis y paguéis á mí la cantidad infrascrita y me 
proveáis de comer y beber; y durante dicho tiempo estaré con vos 
y en vuestra casa atento, solícito é interesado, y no me iré de 
vuestro servicio sin haber pedido y obtenido vuestra licencia; y 
si lo contrario hiciere, doy á vos pleno poder para hacerme pren- 
der en cualquier parte que me encontraréis, y preso en vuestro 
poder, reducirme y aprisionarme, &. Pues yo durante dicho tiempo 
prometo enmendar á vos todos los dias y horas, &. Y también, si 
se presentase el caso que algún dia no componga el trabajo según 
lo prometido y sobre declarado, enmendaré á vos todos los per- 
juicios por vos sufridos por ocasión de no componer yo lo conve- 
nido. Y las predichas cosas prometo atender bajo obligación de mi 
persona y bienes, y en virtud de mi prestado juramento prometo 
no contravenir por razón de mi menor edad, &. Viceversa, yo, 
dicho Pedro Montpesat, aceptando dicho Martin en fámulo, con- 
vengo y prometo á tí que por todo dicho tiempo te tendré en mi 
casa, y te proveeré en comida y bebida, y también te daré y pa- 
garé, cumpliendo y efectuando las predichas cosas, por tu soldada 
y trabajos, es á saber, por cada mes, treinta sueldos, y si hicieres 



1 «La escritura está en latín — diu lo senyor Sanpere, — y ofrece difi- 
cultades su lectura. > 



Il8 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

dos formas de letra romana diarias ó una forma y media de letra 
bastarda, corregidas como está dicho, te daré y pagaré por mes 
treinta y seis sueldos barceloneses; entendido y declarado por 
pacto convenido como está arriba expresado, que si algún dia no 
compones el trabajo según lo queda prometido y arriba declarado, 
tengas á mí que restituirme de todos los perjuicios por mí sufri- 
dos por el motivo de no cumplir tú lo predicho. Y asi con dicho 
pacto prometo á tí cumplir lo predicho, &, bajo obligación de 
mis bienes. Estas cosas, pues, &, háganse dos copias por extenso.» 

«CONTRATO DE APRENDIZAJE. 

)} Barcelona, sábado ii de diciembre de 1535. 

»Yo, Juan Labori,del reino de Francia, hijo de Pedro Labori, 
de dicho reino ausente, asegurando, en virtud de juramento del 
infrascrito, tener la edad de veinte años expresos cumplidos, y de 
voluntad de dicho mi padre infrascrito, proveedor por tres años, 
que empezaron á correr el dia 15 de septiembre próximo pasado, 
como asociado con vos, Pedro Montpesat, estampero y abajo 
aceptante, con motivo de morar con vos y de aprender el oñcio 
de estampero, y también de servir á vos, á vuestra esposa y fa- 
milia, en todos vuestros mandatos lícitos y honestos, conviniendo 
y prometiendo á vos que por todo dicho tiempo moraré con vos y 
serviré con vos á vuestra esposa y famiha en todos los mandatos 
honestos y de los mismos, lícitos y honestos, y seré fiel y legal, 
y no me apartaré de vuestro servicio sin vuestra licencia, &; y, 
si en contrario hiciese, doy á vos pleno poder, en cualquier parte 
me encontraréis, de prenderme y preso, &, y de prender, &. Pues 
yo, en el final de dicho tiempo, prometo enmendar, &, y si come- 
tiese algún hurto ó daño en vuestra casa, daré todo aquello que 
fuese y cuanto fuese lo haré y enmendaré á vos, obligando mi 
persona y bienes, &, y estas cosas, &. Yo, dicho Pedro Montpesat, 
aceptando á tí dicho Juan Labori en fámulo, convengo y prometo 
á tí que por todo dicho tiempo te tendré en mi casa y te pro- 
veeré en comida y bebida, sano y enfermo, á uso y costumbre de 
Barcelona; también te daré y pagaré por soldada de todo dicho 
tiempo siete ducados de oro de valor ocho libras ocho sueldos 
barceloneses, dentro de dicho tiempo por mí á tí pagaderos como 
á mí me plazca y á la necesidad conviniera. Y por estas cosas 
obligo los bienes, &. Ambos juramos, &, en cuya virtud yo, dicho 
Juan Labori, prometo no contravenir por razón de mi menor 
edad, &, estas cosas, pues & háganse dos copias por extenso. » 



ESTAMPERS IIQ 



Confraría de devoció. 



Consentiment reyal. — La Confraría de devoció va viure 
prop de tres quarts de segle sots lo patronal de Sant Joan 
Ante-Portam Latinam ^ 

Fou instituida Tany 1491 ab autorisació reyal. 

No tenía altre objecte que practicar actes pietosos y 
benéfichs y auxiliar ais confrares en casos de malaltía 
y mort. 

La organisació y avenaos de l'ofici era lo de menys. 
Tant es així, que móltes de les persones que l'exercíen, eren 
« inhabils o imperitas », patint-ne, no poch, la fama europea 
merescudament obtinguda en pretérits dies. 



1 Curiosa és la nota relativa a Voúgen del patronatge que dedi- 
caren los Estampéis a Sant Joan Ante-Portam Latinam, Vegi's lo que 
diu En Joaquim Bastús en son Memorándum anual y perpetuo, vol. I, 
plana 771. 

«SAN JUAN Ante povtam latinam. — Suelen los impresores poner el 
nombre de San Juan Ante Portam latinam, particularmente en los calen- 
darios, con letras mayúsculas, como un obsequio tributado a este Santo, 
por ser el patrón de su oficio ó profesión. 

» Sabido es que otro de los martirios que sufrió el Apóstol y Evan- 
gelista San Juan, antes que fuese desterrado a la isla de Patmos, como 
refiere San Gerónimo, fué meterlo en una gran caldera de aceite hirviendo, 
delante de la puerta latina de Roma; y como al mismo tiempo para con- 
feccionar la tinta de imprenta sea menester hervir los ingredientes en 
aceite, dicen que de aqui tomaron pretexto los impresores para elegir á 
este Santo por su patrono. » 

La Confraría de fadrins Estampers, constituida segons sembla a mitjans 
de la XVII.» centuria, tenía també per Patró a Sant Joan Evangelista, com 
així consta en l'apartat de n.e 14 d'un extens informe donat en i.er de Janer 
de 1771 per Fr, Manuel Rovira, Ministre de Trinitaris Cal9ats, a l'Ajunta- 
ment, cumplint la orde expedida per aquest ab data 1 1 de Novembre 
de 1770, sobre la existencia de les Confraríes establertes en l'Esglesia de 
dit Convent. Heus ací son contex: (Al marge:) «Mancebos Impressores. = 
14. Su hermandad de tiempo de 130 años, con interpolación de pocos en 
este siglo, celebra su fiesta á S.n Juan ante portam Latinam coq Sermón, 
y un Aniversario en el dia siguiente. No contando el Sermón, es su total 

Gasto 3 í6 10 ^>> 

(Arxiu Municipal. — Funciones religiosas de Gremios y Cofradías.) 



20 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 



* 
* * 



Petició deis Estampéis práctichs per a formar Confraría 
político-civil : Los Consellers aj ornen donar-hi Uoch. — A 

rescabalar de nou aquella anomenada, dirigiren llurs esfor90s 
los Impressors práctichs, los qui en tots temps no feren altra 
cosa que esmergar los treballs y cabals llurs en enlayrar la 
art de la estampado. A l'efecte demanaren ais Consellers 
en rabonada instancia, se servissen concedir-los permís per 
a formar CoMegi o Comunitat entre sí com la teníen los 
demés CoMegis y Confraríes «... ab distret, o prohibicio 
— deyen — de que ninguna persona de qualseuol gran ,o, 
condicio que sia no puga exercitar ningún art, ni estament 
no essent examinats y habilitats en la forma acostumada )>, 
afegint tot seguit : 

«Lo ingeni ques requereix pera Exercitar lo Art deis Impres- 
sors ,0, Estampers, se ueu manifestaraent que mes concisteix en 
la operacio intellectual, que en la operacio manual, com en los 
demes arts Iliberals; perqué es necessari teñir noticias de aque- 
llas per la Ortographia, Etymologia, Apuntacio, Collocacio de ac- 
cents, per la correccio, y alocucio, Reglas de Música per Ilibres 
de cant, per los detectes ques fan, y poden fer. 

»Item, per lo juntar y compondrer las Uetras, que es molt 
dificultes exercitaro perfectament, correspondencia de paginas, 
comparticio de números, traga de arbres Genealogichs, Ana- 
grammas, labyrinthos, Inscripcions, Cifras, Caracters, Grechs y 
Hebreus, Lligaturas, diferencias de accents, y Esperits, contar 
de vn original, perqué nos compon consecutiu, y altres moltas 
y diuersas cosas, trages y abilitats necessarias, que per cuitar 
prolixitat nos referexen, y axi be se veu, que la especulacio del 
enteniment, meditacio y ingeni que an menester los Estampers 
per exercitar lo dit art be, y legalment es en tot, y per tot 
superior al treball corporal, Y axi be, que de necessitat, y per 
la estimacio que sempre sen ha fet, goza deis priuilegis de art 
Iliberal. » ' 



Documents justificatius, n." 3. 



ESTAMPERS 121 

Al peu de la suplicado hi afegiren uns Capítols redactáis 
per ells meteixos, referents al regiment y bon govern de 
l'ofici, per a que en cas de trobar-los conformes, lo Trente- 
nari los aprovás y posas en forma d'Ordinacions. 

De dits documents se'n dona lectura en Concell tingut 
a 27 de Juliol de 1676, en qual acte, segons costum, lo 
Conseller en cap, en veu sua y en la deis seus companys 
ho dona com a proposició per a que's resolgués lo de major 
benefici públich. 

Lo deliberat y convingut sigue desfavorable a la pre- 
tensió deis Impressors, lo que origina dissencions inacabables 
entre ells y'ls Llibreters. 

Diu l'acort : 

«... Que en ordre al fet proposat contenint la peticio feta per 
alguns impressors de la present Ciutat attes nos judica esser ma- 
teria del benefici comu ni publich, sino sois tirar al benefici de 
alguns particulars Que per90 dit fet se dexe a major deliberatio 
restantse en lo estat se troba estar vuy en dia. » ^ 

Aquesta inesperada sortida del Concell encoratjá a la 
Confraría deis Llibreters a prosseguir la campanya de llarch 
temps sostinguda contra'ls Impressors, penyorant-los perqué 
veníen peí seu compte los Uibres que estampa ven; facultat 
tan sois otorgada a dita Confraría per virtut de les Ordi- 
nacions de Marg de 1553. 

Tan abusiva sería la interpretació a elles donada, que era 
rar lo dia que dits Impressors escapassen de les molesties y 
vexacions ocasionades pels penyoraments que se'ls feyen y les 
causes que contra ells se promovíen en la Rey al Audiencia. 

Cansats de Iluytar y sofrir, acudiren novament ais ma- 
gistrats municipals queixant-se de la forma com procehíen 
los Prohoms deis Llibreters qui, entre altres coses, prete- 
níen prohibir-los la estampa y venda de Salms, Beceroles 
y Misses, fundant-se en les Ordinacions abans esmentades. 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1676, foli 170. 



122 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Després de citar-ne varíes, deyen los recurrents: 

«Les referides Ordinacions (encara que no poden compendrer 
los Estampers, ni prejudicar al exercici de la Estampa deis Libres) 
ab tot, dita Confraria deis Llibreters, abusant de ditas Ordinacions, 
y volentlas executar absolutament, y a son modo de intelligencia, 
vé á prejudicar no sois al estament deis Estampers, pero y encara 
ais demés Ciutadans, al be publich, bona administració, y govern 
politich de V. S. del que podrá restar informat, servintse fer re- 
paro, y ponderar los seguents discursos, y llegitims fonaments... » ' 

Entengué de dita queixa lo Concell ordinari celebrat a 
1 6 de Novembre de 1678, qui acordá: 

«... Que lo fet proposat sie comes com lo present consell lo 
comet ais Señors Consellers, y a dos persones del present consell 
los quals juntament ab los Magniíxchs Aduocats de la present 
Casa pagant los gastos se poran ofíerir los dits estampers y no la 
present Ciutat, miren y vejen lo que pora disposarse sobre dit fet 
informantse axi tambe de la confraria deis Jlibraters, y del que 
los aparexera a dits Señors sen fasse relatio en altre consell en lo 
qual se pendra la deliberatio mes conuenient.» * 

Aquest acort facilita ais Estampers poder aportar nous 
arguments en favor de lo que preteníen, o si a, «... que no 
obstant qualseuol Ordinacions á la Confraria deis Llibraters, 
60 de Relligadors de Llibres de la present Ciutat concedi- 
das )), poguessen vendré públicament, no sois los llibres que 
imprimissen en ses Estampes, sino també los que fessen 
venir d'altres Regnes, ja fossen enquadernats com sense en- 
qu ademar, en llurs cases y botigues, així publiques conl pri- 
vades, no en teñen t ab aixó perjudicar l'exercici y operació 
peculiar de dits Relligadors — enquadernar, cosir y relligar 
tota classe de llibres 3; — ya la Contraría deis Llibreters 
una extensa Justificado del dret que la assistía, rublerta 
de cites jurídiques y de fallos obtinguts en la Reyal Au- 
diencia ^. 



1 Documents justificaíius, n.° 4. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1678, folis 2^7 y 288. 

3 Documents justificatius, n.° 5. 

4 Documents justificatius, n.° 6. 



ESTAMPERS 123 



* 



Després d'alguns anys viscuts en perpetua Iluyta, los 
Impressors técnichs tornaren a instar per a que sa Confraría 
de devoció tingues lo carácter de político-civil, aliegant, 
entre altres coses, que per no poder-se regir y governar 
com les demés Confraríes, resultava que en son ofici 

«... noy ha examens sino que sens aquells pot qualseuol encara 
que imperit, y sens hauer may practicat lo ofíici de impressor 
vsar de aquell imprimint, y tenint operatori y botiga oberta, pu- 
blich, y palesament en la present ciutat com vuy se experimenta 
ahont se troban differents estampes gouernades, y regidas per per- 
sonas sens hauer may practicat semblant facultat no obstant que 
de dret esta disposat que aquells que voldran vsar de algún ofifici 
ajan de ser primerament examináis, y aprobáis perqué altrament 
sens precehir dits examens facilment se podan falcificar las fabri- 
cas, y obras mayorment en lo ofíici deis impressors que no es tan 
fácil com los demes, com notoriament se dexa conpendrer...» ^ 

De la referida suplicació se'n dona lectura en lo Concell 
ordinari de Trentasís celebrat a 20 d' Abril de 1684. 
L'acort prés fou: 

«...Que oyda la suplicació presentada per part de alguns par- 
ticulars que exercexen lo imprimir en la present Ciutat, demanant 
que aixi com teñen vna Congregatio ab pretext de Confraria de 
deuoció los concedesca la present Ciutat Confraria en forma a, 
efíecte puga gouernarse al major benefíici publich y disposarlos 
Ordinacions per son régimen; Y en concideració de la facultat te 
la present Ciutat en virtut de sos Reals priuilegis de erigir Con- 
frarias y disposar sobre aquellas lo que millor judica conuenir: 
Que per90 desde ara se delibere lo concedirlos Confraria, Y que 
lo mirar lo modo y forma com seis haurá de disposar per son 
gouern se comete ais S." Concellers y á quatre persones del pre- 
sent Concell pera que miren com seis poran concedir Ordinacions 
qui no encentren á disposicions de altres Confrarias Y que preme- 
ditat y disposat tingan lo quels aparexerá mes conuenir, se reporte 



Documents jusiificatius, n.° 7. 



124 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

les hores en lo present Concell en lo qual se pendra la deliberació 
n^es convenient.» ' 

Per lo vist no n'hi hagué prou ab la forta oposició feta 
per la Confraría deis Llibreters a que Trentenari concedís 
la pretesa agremiació, sino que en auxili d'aquells acudiren 
alguns particulars, dient : 

«... no sera fora de proposit referir lo que senten los Autors, y 
particularment nostres pratichs Catalans, quant tracten la questió, 
si son utils a la República sembla nts Confrarias, y si es mes con- 
venient extinguirlas que conservarlas, pues servirá pera la ocasió 
preferir, en que se suplica sie del servey de V. S. disposar, que 
no sen formen de novas... »2 

A 25 de Maig de Tindicat any se notifica a dit Trente- 
nari que les quatre persones nomenades pels Consellers per a 
que, juntament ab ells, mirassen la manera y forma com 
s'havía de disposar lo referent a les Ordinacions demanades 
pels Impressors, eren lo senyor Joseph d'Amigant, Joseph 
Massana, mercader, Onofre Estalella, cirurgiá, y T. Jovany, 
vayner. 

Per a facilitar la tasca comanada a dita ponencia, los pe- 
ticionaos Rafel Figueró, Jacinto Andreu, Joan Jolis, Vicens 
Suriá, Joseph Llopis y Antón Lacavalleria, redactaren varis 
Capitols referents al bon orde de son oñci, acompanyats de 
respectuosa instancia, que li enviaren, en prech de que si 
los trobava ajustats a l'esperit que informa l'acort pres per 
Trentenari, se servissen donar-hi sa conformitat 3. 

* 

A mida que'l temps avan9ava, la oposició de la Confraría 
y particulars Llibreters que teníen estampa era implacable. 



1 Arxiu Municipal. — Deliheracions, any 1684, folis 158 y 159. 

2 Documenís justificatius, n.<» 8. 

3 Documents justificatius, n.° 9. 



ESTAMPERS 125 

Altra volta tornaren a acudir ais Consellers ab noves su- 
plicacions, soMicitant que'l Consistori negás ais Impressors 
práctichs lo que demana ven. 

D'elles se'n dona lectura en Concell de Trentasís tingut 
a 7 de Juliol de 1685, juntament ab una extensa Relació 
d'establiments tipográfichs, pretenent provar que'ls primers 
que posaren Impremta a Barcelona foren los Llibreters ^ 

Acabades de llegir, lo Conseller en cap dona com a pro- 
posició les suplicacions y papers mencionats, a l'objecte de 
que's prengués Tacort mes convenient. 

També convertí en proposició altre memorial deis Prohoms 
y confrares de la Confraria de Sant Joan Ante-Portam Lati- 
nam, llegit en lo meteix Concell, demanant que no s'accedís 
a lo que'ls Llibreters preteníen, 90 es, que ios revocada y 
del tot extingida la que se'ls concedí a 20 d' Abril de 1684, 
o al menys moderada la Ordinació de la privativa que se'ls 
atorgá, permetent ais particulars Llibreters poder imprimür 
y teñir estampa parada, y quan no, en botiga pública o en 
Uochs retirats, vulgarment coneguts per magatzems ^. 

Després de deliberar, lo Concell acordá, 

«...ohidas las Suplicacions presentades per las particulars per- 
sonas qui teñen estampas en la present Ciutat, per la Confraria 
deis Ilibraters, y per los confrares de la confraria deis Estampers 
totas llegidas en lo present consell, y incertades en la proposició, 
Attenent esser la materia graue y de pes, y requerener major 
discussio, Que pergo los Señors Concellers y quatre persones del 
present consell per Sa Senyoria nomenadores sien seruits preme- 
ditar y discorrer tot lo que sie concernent a la materia subjecta 
a, las ditas Suplicacions, procurant tot lo que sie possible al be 
public y libero comers, y del que discorreran y altrament sobre 
la subjecta materia ho reduescan en vn paper y quant antes per 
dits Señors Consellers sie reportat al present consell pera que sie 
presa la deliberacio conuenient, y que dits Senyors Consellers y 
quatre persones tingan facultat axi mateix de mirar, y regonexer 



1 Documents justificatias, n.os lo y ii, 
^ Documents fusiificakuSf d.° 12. 



126 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

las ordinacions y deliberacions de la confraria deis llibraters per 
veurer si en ellas trobaran alguna cosa que esmenar, y lo que 
trobaran y los aparexera hauer de repararse, y esnaenarse se re- 
porte axi mateix ab dit papar al present consell. » ^ 

Poch tardaren los Consellers y senyors de la quatreta en 
complimentar Tencárrech que se'ls feu, malgrat lo temps in- 
vertit en les distintes entrevistes que tingueren ab les parts 
interessades, escoltant-les en ses respectives pretensions. 

En eíecte: després de premeditat y censurat tot quant 
los aparegué ésser convenient tocant a la»materia que's de- 
batía, dits Consellers y quatreta formularen son parer con- 
trari a lo que preteníen los Estampers. 

« ... Son de sentir — digueren los dictaminadors, — que la Ereccio 
de dita Confraria no sois no pot teñir lloch, sino que tambe es 
prejudicial a la vtilitat, y benefici publich, perqué priua lo libero 
comers, y destorbaria lo erigirse companyias de per9onas, que ab 
crescuts cabals posarían estampas de considerado, que de no te- 
ñirlas, en tot, sino sois en principis, posadas en lo estat present, 
resulta que serua molt diner de la present Ciutat, y del Regne, 
a Venecia, Lio y altres parts. »^ 

Aquest document fou llegit en junta tinguda per Tren- 
tenari ais 31 dies del meteix mes y any, y com era de 
preveure, l'acort sigue de complerta conformitat ab lo que 
proposá la ponencia delegada. Diu així: 

«... Ohit lo paper fet per los señors Consellers y quatre personas 
del present Consell aserca la pretencio de las dos conírarias deis 
Impressors y llibraters insertat en la proposicio, y conciderant lo 
contengut en ell esser de molt beneffici, y conueniencia a la vtili- 
tat publica, y libero comers: Que per^o lo contengut en dit paper 
sie posat en execucio si y conforme en ell se conté extinguint en 
virtut de la present com se extingueix la Confraria de Estampers 
sots inuocacio de S.* Joan ante Portamlatinam que en los dies de 
vint de Abril, y vint y set de Maig Mil sis cents vuytanta quatre 
respectiuament fou erigida, Reuocant aixi mateix totas y qual- 
seuols Ordinacions que en dits respectius dias o, altres mes serts 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1685, folis 183 girat y 184. 

2 Documents fustificatms , n." 13. 



ESTAMPERS 127 



fossen estades concedides per lo Consell de trenta sis a, dita Con- 
irada de Estampers per lo gouern de aquella de tal manera que 
reste aquella reduhida en lo mateix estat que antes de la erectió 
de dita Confraria estaue, de Confraria de deuocio: Y en lo segon 
cap de dit paper que te respecte a la Confraria deis Ilibraters que 
sie posat en execucio, si y conforme en dit paper se conté, posant 
aquell en forma de Ordinacio, reseruantse lo present Consell la 
facultat que te de statuhir corregir y esmenar com es acostumat. » ' 

Ipso fado la pretesa Confraria deis Estampers, que tants 
afanys costa conseguir ais práctichs Rafal Figaró, Joan 
Jolis y Vicens Suriá, premsistes; Jacinta Andreu y Joseph 
Llopis, caixistes; y a Antoni Lacavallería, queda del tot 
extingida, així com restaren sens afecte los aMudits Capítols 
per ells radactats y aprovats pal Concell ordinari celebrat 
a 20 d'Abril da 1684, pertanyants al ragiment da l'ofici. 

De manera que la Contraría político-civil dais Imprassors 
tant sois estigué vigent uns catorze mas os. 

Ven9uts, dits práctichs no tingueren mes remey que sots- 
metras, continuant ab sa Confraria da davoció. Aquesta per- 
dura fins lo regnat de Caries III, época en que's fusionaren 
ab los qui foren causa de no ha ver conseguit sos propósits, 
denominant-se d'aleshores en avant Gremi de Llihreters y Im- 
pressors, 

* 
* * 

Los Capítols revocats, estatuíen: 

Govern de la Confiaría. — Que's composés de dos Cón- 
sols, un Cía vari y altres oficiáis; que tots los anys, quinze 
di es abans de la festa patronímica, s'efectuás la extracció 
deis primers, proclamant Consol en cap al confrare mes 
antich; que en la insaculado hi entrassen tots los mestres 
y agregats, exceptat l'últim d'aquests que ha vía d'exercir 
lo cárrech fins y tant que altre lo substituís; que lo Clavan, 



Arxiu Municipal. — Deliheracions, any 1685, folis 217 y 218. 



\ 



128 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

elegit lo meteix dia per majoría de vots, no fes cap des- 
pesa sense póliga deis Prohoms; y que tant uns com altres, 
quinze dies després de cessar en son ofici, donassen compte 
de sa gestió ais companys que'ls reemplagassen. 

Festa patronímica: Aniversaris. — Que tots los anys, la 
diada del 6 de Maig, festivitat de Sant Joan Ante-Portam 
Latinam, los confiares que's trobassen presents a Barce- 
lona, no tenint just impediment, assistissen a la esglesia 
hont se celebres Tofici divinal; que la incompareixenga se 
penyorás ab una lliura de cera que l'oficial encarregat de 
íer la execució havía de rebre del contrafactor; que en igual 
pena incorreguessen los qui deixassen d'assistir a TAniver- 
sari que Tendemá de dita festa se celebres en sufragi de 
les animes deis companys difunts, així com los qui al sobre- 
venir la mort a qualsevulla deis sobrevivents o de sa mu- 
11er, no fes acte de presencia a l'Aniversari y vuyt misses 
baixes que s'havíen de resar Tensendemá d'ocorreguda la 
defunció. 

Aprenentatge : Fadrinatge : Duració. — Que'ls qui de- 
sitjassen apendre y practicar F ofici, estiguessen en calitat 
d'aprenents cinch anys complets en la casa d'un deis mes- 
tres de Barcelona, confrare de la Confraría; que lo fadri- 
natge duras dos anys, també complets, passats los quals, lo 
fadrí soMicités examen per a poder pujar a mestre y ésser 
agregat a la Associació; que les demandes se dirigissen ais 
Cónsols, qui, tot seguit de rebudes, havíen de convocar lo 
Consell de la Confraría a fi de mirar o conéixer si'l preten- 
dent reunía les condicions necessaries per a ésser admés, y 
si així resultava, se procehís a la extracció de tres mestres 
centrares en concepte d'Examinadors y se senyalás dia per a 
efectuar dit examen. 

Mestría: Operacions a fer per a obtenir-la: Drets. — Que 
la mestría s'alcansás mitjanyant haver practicat set anys 
r ofici y obtingut la aprovació d'examen; que aquest fos 
presidit pels Examinad ors ab assistencia deis dos Cónsols, 



ESTAMPERS 1 29 

tenint vot tots cinch; que'ls exercicis a practicar se verifi- 
cassen en la casa o obrador del Consol en cap, devent dit 
Consol posar a disposició del qui anas a examinar-se los 
arreus y materials necessaris per a compondré y estampar, 
aportant lo fadrí lo paper, tinta y altres ingredients; que 
l'examen consistís en compondré una plana de a foli, quart 
o octau a coneguda deis Examinadors, dictant ells lo que'ls 
aparegués, sens teñir lo fadrí cap original davant ni copia 
de lo que se li dictas, contestant, ademes, les pregimtes que 
se li íessin referents a la estampado, imposant les di tes 
planes en dos formes, imprimint ab la primera dues mans 
de paper «en lletras part colorades y part negras», retirant 
ab l'altra forma lo meteix paper imprés mudant la Rúbrica 
deis íuUs, fer tintes comunes, fines y «colorat vermell», 
propries per a estampar, y contestar a les preguntes en 
orde ais ingredients que entrassen en les exprressades tintes; 
que si acabat l'examen lo fadrí fos calificat d'hábil y idoni 
tenint la major part deis cinch vots, se l'admetés com a 
mestre y se l'agregás a la Contraría previ'l pagament de 
trenta cinch Iliures barceloneses, repartidores, una per a 
cada hu deis cinch votants, y les altres trenta per a in- 
gressar en la Caixa per má del Clavari, qui se n'havía de 
fer cárrech per a pagar les despeses que la Associació con- 
tragués o hagués contret y les que s'oferissen ab motiu de 
la festa dedicada al Sant Patró; que en cas de no sortir 
aprovat, lo tal fadrí no pogués soMicitar nou examen fins 
haver transcorregut un any; que los filis de mestre confrare 
y los que casassen ab filies d'aquests, si desitjaven conseguir 
la mestría y ésser agregats, havíen d'acreditar haver estat 
d'aprenents durant cinch anys, y dos de fadrí, ja sia en casa 
de sos pares o sogres, ja en la de qualsevulla altre mestre, 
practicant a satisfácelo deis Examinadors lo següent examen: 
compondré un full en foli d'original imprés tenint-lo al da- 
vant, imposar-lo y tirar-ne y retirar-ne una má de paper, y 
respondre a les preguntes que se'ls hi fessen; y que'ls drets 

10 



130 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de dit examen tant sois importassen cinch Iliures, moneda 
barcelonesa. 

Si s'esdevenía que algún impressor foraster, vassall de 
sa Majes tat, acudís a Ciutat ab lo proposit manifest d'agre- 
gar-se a la Confiaría, los Cónsols podíen nomenar-li tres 
Examinadors per a que efectúas l'examen en la manera y 
forma que a aquells aparegués, y de son resultat íer-ne re- 
lació al Consell general de l'ofici. Si la major part de vots 
emesos deyen que era hábil, se l'havía de declarar agregat, 
pagant previament deu Iliures a cada hu deis Examinadors 
y Cónsols, y cinquanta destinades a ingressar a la caixa. 
Ademes, havia de prestar declarado de que era católich 
cristiá. 

Empadronament d'aprenents y fadrins. — Per a que 
en tot temps constes o se tingues noticia deis fadrins y 
aprenents que practicaven l'ofici, los Cónsols, acompanyats 
de l'Escrivá de la Confraría, havíen de passar per tots los 
obradors a inscriure lo nom y cognom d 'aquells. 

Intrusos: prohibició de teñir Impremía. — Que cap per- 
sona, si no era confrare, pogués teñir Impremta, treballant 
o fent treballar, en Ciutat o en son territori. Les contra- 
vencions havíen d'ésser penyorades pels Cónsols ab assis- 
tencia d'un deis oficiáis reyals, en cinch Iliures, aplicadores 
a la Caixa de la Confraría; incorrent en la meteixa pena 
los fadrins que anassen a treballar en obradors quals amos 
no reunissen les expressades condicions. Quedaven excep- 
tuades les Estampes regides o governades per les mullers 
deis mestres difunts mentres conservassen lo nom de sos 
respectius marits, com tampoch hi ana ven compresos los 
filis que restassen al morir la mare, y en son cas y Uoch 
los Tutors y Curadors llurs. Si's donava'l cas que'l fill fos 
varó, aleshores l'establiment passava a nom d'aquest fins 
arribar a la edat de setze anys, en qual época, si volía 
continuar-lo, se l'obligava a examinar-se per a conseguir la 
mestría. Si era femella, tant sois gandía de dit beneñci si 



ESTAMPERS I3I 

ha vía pres estat « y no altrament », pagant en qualsevulla 
deis expressats casos los talls y tatxes que la Confiaría 
ordenas. 

Regencia d' impremía d'altri: prohibida ais mestres con- 
frares. — Que cap mestre confiare pogués regir, governar ni 
prestar son nom «en estampa aliena», sots pena de perdre 
la sua y teñir de pagar cinquanta Iliures, distribuidores en 
tres parts iguals, o sia, una a l'Hospital general de la Ciutat, 
altra a obs deis murs y valls, y la terga restant aplicadora 
a les despeses d'execució, y'l sobrant a la Caixa comuna. 
Los Cónsols estaven facultats per a pendre júrame nt al 
mestre o mestres de qui sospitassen ha ver contrafet lo es- 
tatuit. 

Llibres sense relligar: venda Uiure pels mestres estam- 
péis. — Que dits mestres poguessen teñir y vendré, pública 
y palesament, en la porta o botiga de ses cases, tota sort 
de llibres impresos «priuative o altres», entes, empero, «se 
entengan plegats no cusits y encolats ». 

* 

Estamper de la Ciutat. — Fms a 30 de Juliol de 1631 
no fou provehida oficialment la plaga. En dit día lo Concell 
ordinari de Trentasís, a petició de Sebastiá Matevat, acordá 
admetre'l com a Estamper de la Ciutat y de la Universitat 
de l'Estudi general, ates que feya mólts anys que servía los 
impresos que necessitaven per a son servey; empero « ...sens 
salari algu y sois pagantli lo que estampara per dita Ciutat 
y universitat » ^ 

Segons deliberado de Consellers de 8 de Janer de 1638, 
l'esmentat Sebastiá exercía aquells oficis juntament ab un 
tal Jaume Matevat — suposem próxim parent seu, — per 
quant en ella consta «... f ossení pagades a Jaume y sebastiá 



Arxiu Municipal. — Dclibeyacions, any 1631, íoli 142. 



132 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

matheuat quinze Iliures a ells degudes per las estampas de 
les ordinacions del nou redres per los forments fetas es- 
tampar lo any 1632 y les ordinacions ques acostuman donar 
quiscun any ais qui son de concell de cent » '. 

Es de creure que a partir d'aquí se suprimiría la indi- 
cada plaga, puix totes les ordes de pagament que's troben 
reíerents al servey municipal d'impresos, van consignades 
a diversos Estampers, no al de la Ciutat com era na- 
tural que aixi's fes constar d'haver-n'hi hagut. Corrobora 
aquesta creenga nostra, no sois la deliberació de Consellers 
de 2 d'Octubre de 1643, la qual disposa «fossen pagades a 
Jaume IMateuat estampar coranta una Iliura sis sous y mitj 
per lo valor y mans y paper de la estampada ha feta del 
sermo y funeraries de Sa Magestat defunt y per la estampa 
de mil planxes finas per posar a la cara de cada Sermo» *, 
sino la de 9 de Marg de 1644, ordenant a Pere Mallol, 
Notari del Racional, donas y pagas a Sebastiá Matevat 
cinch Iliures « per estampar la carta del Rey nostre senyor 
enviada a la Ciutat » 3. 

Ademes deis mencionats, altres Estampers y Estamperes 
provehiren d'impresos a la Ciutat. Aquests foren Pere La- 
cavallería; Gabriel Nogués; Joan Dexent; Paula Matevat, 
viuda; Catherina Matevat y Pomareda; Jacinto Andreu; y 
Teresa Cormellas y Ginebreda, viuda. 

Notes deslligades. 

Pena imposada al mestre Estamper Jaume Cays. — Per 

negar-se a inscriure's en la Confraría, contravenint lo es- 
tatuit en una de les Ordinacions aprovades peí Concell de 



1 Arxiu Municipal. — Deliber ación s, any 1638, íoli 32 girat. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, rny 1643, foli 282. 

3 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1644, foli 106. 



ESTAMPERS 133 

Trentasís (20 d'Abril y 26 de Maig de l'any 1684) durant 
lo poch temps que aquelles estigueren en vigor, dit Cays 
fou penyorat pels Cónsols o Prohoms de rofici y a l'ensemps 
privat d'exercir-lo tant en la Ciutat com en son territori. 

Com a pesar d'aquesta punido Cays continua treballant 
ab la creenga de que podía fer-ho mentres no s'hagués fallat 
lo procés que contra ell s'incoá, lo Síndich de la Confraria 
acudí a la Reyal Audiencia, hont hi foren portats tots los 
antecedents de l'assumpte, per a que dictas la Provisió que 
de dret correspongués. 

Aquesta fou donada a 20 de Juny de 1685, declarant 
que dits Prohoms y Confrares havíen d'ésser mantinguts y 
conservats en la possessió de prohibir a Jaume Cays Texer- 
cici de la art d'estampar en la Ciutat de Barcelona y en 
son territori, penyorant-lo cada cop que provés d'exercir 
dita art contra lo establert en les Ordinacions, manant, a 
la vegada, que cessás y s'abstingués de causar molesties y 
turbacions ais Prohoms y al Síndich de la Contraría, y que 
com a conseqüencia del manteniment y possessió, entregues 
ais repetits Prohoms, o al Cía vari, deu Uiures per los dos 
penyoraments, fent-se a Tefecte y enviant-se les lie tres, car- 
tells y provisions oportunes, segons astil, «no contrastant 
lo aduhit en contra, reservat l'article de les despeses per 
després» ^ \ 

* 
* * 

Provisió reyal atorgada ais Impressors pare y fiU Rafel 
Figueró. — Entre les mercés concedides a distints ciutadans 
peí Rey Caries III (Arxiduch d' Austria), durant sa estada a 
Barcelona, en recompensa de serveys prestats a la monar- 
quía, hi figuraven los Estampers Rafel Figueró, pare y fiU. 

A petició Uur los fou expedit Privilegi, nomenant-los im- 



1 Documents justificatius, n." 14. 



134 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

pressors de Sa Majestat durant son beneplácit, ab facultat 
d'estampar Gasetes, Relacions de serveys, Papers polítichs 
y d'Estat y demés anexes a la reyal Casa, prohibint ex- 
pressament que cap altra persona, fóra d'ells o qui d'ells 
tingues lo consentiment en lo Principat de Catalunya y sos 
Comtats, imprimís o reimprimís dits papers, ampliant la 
prohibició a algunes de les obres que a ses despeses hagues- 
sen imprés o imprimissen los esmentats Figueró. 
Heus aquí TaMudit Privilegi : 

«Nos Don Carlos, por la gracia de Dios, Rey de Castilla, de 
Aragón, de León, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Vngria, 
de Dalmacia, de Croacia, de Navarra, de Granada, de Toledo, de 
Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Serdeña, de Cordova, de Murcia, 
de Jaén, de los Algarbes, de Algecira, de Gibraltar, de las Islas de 
Canaria, y también de las Indias Orientales, y Occidentales, y 
de las Islas, y Tierra firme del Mar Occeano, Archiduque de Aus- 
tria, Duque de Borgoña, y Brabante, de Milán, de Atenas, y de 
Neopatria, Conde de Abspurg, Flandes, Tirol, Barcelona, Rossellon, 
y Serdaña, Marques de Oristan, y Conde de Gocceano. Por quanto 
Rafael Figueró mayor, y Rafael Figueró menor, Padre, y Hijo, 
nos han representado lo mucho se han adelantado al Real servicio 
ázia nuestra Augusta Casa, en el Reynado de nuestro Tio, y Señor 
Don Carlos II. (que Gloria aya) como también durante el tiempo 
de la ilegitima intrusión del Duque de Anjou, en el qual se mos- 
traron con la enteresa correspondiente á la fidelidad devian pro- 
íessarnos, y que de mas de quarenta años á esta parte han siempre 
impresso tantos papeles Reales, quantos huvieron de dar á la Im- 
prenta nuestros gloriosos Predecessores, y que assi mesmo en con- 
sideración á sus Servicios, nuestros Lugartenientes, y Capitanes 
Generales en diferentes ocasiones les concedieron varios Privilegios 
para imprimir vnas, y otras obras, y papeles, assi Históricos, Mo- 
rales, y Políticos, y muchos otros, como también de Vidas de 
Santos, Resos, y demás, y en particular para imprimir los Anales 
Históricos de los gloriosos sucessos de la Cesárea Magestad del 
Emperador Leopoldo nuestro Padre, y Señor (que Dios tiene) la 
qual suspendieron por la dicha ilegitima intrusión del Duque de 
Anjou, nos han suplicado les hiziessemos gracia, y merced de con- 
cederles Privilegio, para que ninguno, sino dichos Padre, y Hijo 
Figueró puedan imprimir Gazefas, Relaciones de Servicies, Papeles 



ESTAMPERS 1 35 

políticos, de Esíado, y demás, que de su sola inspección se com- 
prehenda pertenecer á nuestro Impressor, cuyo titulo assi mismo 
nos suplican les otorguemos, con la facultad de imprimir guales- 
quier obras, que á sus cosías, actividad, y diligencia saldrán á luz 
en este Principado, con expressa prohibición de que ninguna otra 
Persona en dicho Principado, y Condados pueda reimprimir dichas 
Obras, ni Papeles, ni los que tienen ya impressos, como son los 
Oficios, y Resos de los Santos Nuevos, que actualmente se hallan, y 
los venideros, assi en forma de libro, como de por si; el gran Pis- 
cafore de Sarraval; Interrogationes, brevesque Responsiones, d por 
otro nombre MilleCasus, su Autor el Padre Ottavio Maria; Luz de 
Verdades Católicas; Mlij Aníonij Nebrissensis, con las addiciones 
que nuevamente ha impresso; la Corte Santa; y los dichos Anales 
Históricos, que de presente se están componiendo. Y Nos atendiendo 
á los Servicios de los susodichos Figueró, y á que es muy proprio 
de nuestro Paternal amor, mostrarnos agradecidos á sus Servicios, 
para alentarles á mayores, y á que es bien que aya Sugetos de 
cuydado, y dihgencia para sacar á luz diferentes Obras, para el 
mayor establecimiento, y conservación de la Santa Fe Católica, 
y del Estado Monárquico, hemos resuelto hazerles merced, como 
con tenor de las presentes les hazemos á dichos Rafael Figueró 
mayor, y Rafael menor, y al otro de ellos, durante nuestra mera, 
y libera voluntad, de el titulo de nuestro Impressor Real, con la 
facultad de imprimir Gazeías, Papeles políticos, de Estado, Relacio- 
nes de Servicios, y otros que pertenezcan á dicho nuestro Impressor 
Real, con prohibición expressa, de que ningún Impressor en dicho 
nuestro Principado, y Condados, ni otra Persona alguna, sino el 
vno, ú el otro de dichos Figueró, ú quien su consentimiento tu- 
viere, puedan imprimir dichos Libros, Obras, y Papeles, ni reim- 
primirles; y con la mesma expressa prohibición mandamos vengan 
comprehendidas qualesquier Obras, y demás, que de presente, y por 
lo venidero, á sus costas, y diligencias saldrán en este nuestro Prin- 
cipado, y Condados, y darán á la Imprenta, y que dicha prohibición 
se entienda por el termino de diez años, el qual ha de empe9ar á 
correr desde el dia les será concedida licencia por nuestro Can- 
ciller, ó quien tuviere legitimo poder, cada vna de las Obra?, 
Libros, ó Papeles que irá imprimiendo, 50 la pena de perder las 
dichas Obras, ó Papeles que se reimprimirán, moldes, y demás, 
y de mil florines de oro de Aragón, exigidores irremissiblemente 
de proprios bienes de los contrafactores, los quales se ayan de 
aplicar á nuestras Arcas Reales, y con la mesma mandamos á 
todos, y qualesquier Oficiales, assi Reales, como de qualquier 
grado, ú condición sean de el dicho nuestro. Principado, y Con- 



136 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

dados, que esta nuestra ayan, guarden, tengan, y observen, aver, 
tener, guardar, y observar hagan, y contra no vayan en ningún 
modo, si nuestra gracia desean mantener, y en la susodicha pena 
no incurrir. En testimonio de lo qual mandamos despachar las 
presentes con nuestro Sello Real Común en el dorso selladas. Dat. 
en nuestra Ciudad de Barcelona á los dos de Enero mil setecien- 
tos y seys años. — Yo el Rey. — Lugar del Se >J<llo. 

» Vf. Thomás Cancellarius. 

»Don Ramón de Vilana Perlas Secret. 

» Vt. Alamany Descallar pro Thesau. Generali. 

»In diversorum secundo fol. xxxxij. 

»V. Mag. haze merced á Rafael Figueró mayor, y a Rafael Figueró 
menor, de el titulo de Impressor Real, con las facultades, y 
prohibiciones arriba expressadas.» 

Divulgada la nova, la Confiaría deis Llibreters y Im- 
pressors s'alarmaren de mala manera, ja que mólts d'ells se 
creyen perduts y aniquilats. A l'efecte, acudiren ais Conse- 
llers, per medi d'instancia, implorant sa protecció y ab igual 
motiu ais tres Bragos del Principat que's trobaven junts en 
les Corts. 

La esmentada instancia diu així: 

« Ex.i°^ SP"^ 

»La Confraria deis Llibraters, vulgarm[en].^ dita de S.* Hieroni 
y los Impressors ,0, Estampers de la present Ciutat respectiva- 
m[en].* Diuhen: Que per part y á Instancia de Raíel Figueró Pare 
y fill Estampers ,0, Impressors de la mateixa Ciutat, seis presenta y 
notifica lo die 13. del Corrent vna R.^ Concessio ,ó, Privilegi á ells 
Concedit y attorgada per la S. C. y R.^ Mag.* del Rey nostre Señor 
Carlos Tercer (que Deu g.^®) ab las prohibicions y restriccions en 
aquell expressadas, copia de la qual se presenta á V. E. per ex- 
cusar la prolixitat en la narrado de son contengut, a la qual se 
refereix. 

» Segons la inspeccio y lectura de las Reals Concessions ab las 
prohibicions expressadas en dit R.^ Privilegi, ab las quals se ha 
dignat sa Mag.* afavorir á dits Figueró, apar, que per lo menos 
en totas las concedidas (salva sa R.^ benignitat y clemencia) no 
poden ser practicables en la present Ciutat y Principat: Perqué 
aquellas de vna part venen á esser contra del libero Comers, lo 



ESTAMPE RS 1 37 



qual en Catt[aluny].* es molt franch, sens poder ser impedit ais 
Provincials per ninguna causa, raho, ni pretext, segons lo disposat 
en las Constitucions collocadas baix lo titol de Comer sis y segure- 
iat de Camins, en lo I. volum. de las Generáis Constitucions, y 
molt en particular respecte deis Ciutedans de Bar.^* per lo es- 
tatuit y ordenat en los Cap. 8i. 84. y 85. de las Consuetuts de 
Bar.°* vulgarment ditas del Recognoverunt Proceres, y á teñir lloch 
ditas R.13 Concessions, vindrian á quedar damnificats los Provin- 
cials y Ciutedans de Bar."*, en lo franch y libero Comers de ne- 
gociar, vendrer, y comprar, y exercir las operacions, que fins vuy 
indistinctament han gosat en forsa de ditas Generáis Constitucions 
y demes drets municipals, a la observansa de las quals, se han 
dignat los SS.*°^* SS.°" Reys per sa gran clemencia y benignitat in- 
cluirse y venir compresos; Y de altre part perqué en Catt[aluny].* 
son prohibits semblantment los vets ,0, distrets, y per altre nom 
destrahiments per lo mateix dret municipal, y particularment per 
las Constitucions 4. y 5. collocadas en lo mateix Titol de Comersis 
y seguretat de Camins; de tal manera, que per Privilegi ,0, altre 
semblant Provisio nos poden aquells en Catt[aluny].* adquirir 
(quid quid sit en altres Regnes y Provincias) menos que no sia 
per pacte ,0, expressa convenció ,0, be p3r Ilegitima prescripcio, 
com en estos termens ho enseñan los Practichs Cathalans, tant 
exposant ditas Constitucions, com altres que tractan y disputan 
la materia districtual, y no te reparo que si se donava lloch á 
ditas Reals Concessions y prohibicions, vindrian dits Figueró 
á teñir concedit, y adquirit vn distret contra las ditas Generáis 
Constitucions prohibitivas de aquell, á las quals no apar hage 
volgut Sa Mag.* damnificar ni contrafer. 

» Axi en cas semblant ho entengue y declara la Ss.^*^* S/^ Reyna 
D.°* Maria consort y llocht[inen].t General del Ss.^°* S/ Rey D.° Al- 
fons q[uar].* en las Corts que celebra en la present Ciutat en lo 
any 1422. en lo Cap. 18. de ditas Corts, que vuy es la Cons.° 5. 
en orde del mateix titol de Comersis y seguretat de Camins: Ahont 
com per lo SS.™ S.' Rey D." Martin fos estat concedit per via de 
privilegi ,0, altre provisio al lloch de Caplliure, que en aquell y 
no en altre del Comptat de Rossello se poguessen desembarcar 
las mercaderías, que venian per mar, regoneixent despres dita 
S."^* Re3ma, que la dita R.^ Concessio se encontrava ab las lleys 
y drets municipals del Principat, que establian lo libero comers, y 
prohibían los vets, distrets ,0, distraiments se digna en ditas Corts, 
no sois confirmar, y ratificar las ditas Gen.^' Constitucions, affa- 
vorints al dit libero Comers, y prohibints los distrets; sino que 
tambe revoca lo dit Privilegi ,0, provisio concedit per lo S."^ Rey 



138 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

D.° Martin cassant y declarant aquell nullo, com a concedit contra 
las ditas Generáis Constitucions, com axi ve Uitg en la dita Cons.** 5. 
del dit titol de Comer sis y segur etat de Camins. 

»Igualm[en].* ho comprengue axi la R.* And.® juntas las tres 
Salas lo die 6. de febrer 1510, presidint en aquellas lo Ex."" S.' 
Llocht[inen].* Gen.' que en dita ocasio y temps se trobava en la 
present Ciutat: ahont, com per part del Ss.^ S.^ Rey D."^ Fer- 
nando 2. cognominat lo Catholich se bagues manat ab R} Provisio 
de 6. de 7.^^^ 1509. que las uituallas, y Mercaderías, que exian y 
venian respective al present Principat, no se poguessen carregar, 
ni descarregar en lo Port de Salou, ni en altres parts ,0, llochs 
maritims, sino solam[en].* en los destinats ab dita R.' Provisio, y 
haventse dignat Sa Magestat ordenar y manar, que se ves y exa- 
minas per la R. A. del present Principat juntas las tres Salas, la 
ex.o de dita orde, íou per aquellas resolt ab las seguents páranlas, 
que per ser tant del cas se transcriuhen de vn autor Cathala, que 
aporta dita resolucio, y ha escrit sobre la materia, las quals son 
com se segueixen ibi: Cum quihus decef reverentia, et humili suh- 
gecfione frcefatce Regice Mag}^^ quce in dicta et allijs Regijs Pro- 
visionihus, ómnibus juhet, et mandat Ccnstitutiones Catt.^ juratas 
observari, dictam Regiam Proiisionem obstantibus ipsis Generalibus 
Constitutionibus Catt.^ non esse exequendam 7iec posse executioni 
mandari, Y per las mateixas rahons apar, que tampoch ho pot 
ser la R.' Concessio de dits Figuero, per encontrarse aquella no 
menos ab las ditas Generáis Constitucions. 

»Y altrament perqué si ditas R.^^ Concessions se posavan en 
ex.° com se preten per dits Figuero, vindria á quedar damnificada 
la pub.<^* vtilitat, la qual sempre deu preferir y prevalleixer a la 
privada; Pergo que no podentse inprimir, ni íer inprimir dins la 
present Ciutat y Principat los Ilibres, papers, y demes cosas ex- 
pressadas en dita R.' Concessio per altres Inpressors mes, que los 
dits Figuero, sens reparo algu vindrian á estar mes cars, ais que 
los farian inprimir y haurian de comprar, que no si aquells se 
trobavan inpressos, y se podian inprimir per molts y diferents 
Impressors, com ho manifesta la experiencia en la abundancia ,0, 
caristia de las cosas, y mes quant son recluidas y restretas a vna 
sola part, com ho serian dits Llibres, papers, y demes cosas con- 
cedidas, y ho han íet notori los mateixos Figuero ab la inpressio 
que feren de la proposicio que Sa Mag.* se digna fer ais 111.*™^ Bras- 
sos de las presents Corts, la qual venian publicam[en].* á raho de 
vn sou lo menos per quiscuna, y haventla, poch despres reimpri- 
mida Marti Gelabert Inpressor de la present Ciutat, sobre vendrer 
aquella á raho de sis diners quiscuna, y axi per la meitat menos 



ESTAMPERS 1 39 

del que las venían dits Figueró, se veu privat dit Gelabert á ins- 
tancia de aquells de poderlas beneficiar y vendrer com es public 
y notori. 

»Y vltimadam[en].* se diu que si dita R.^ Concessio ab las 
prohibicions en ella contengudas tenia la execucio que se solicita 
per dits Figueró, vindrian los suplicants en consequencia, á quedar 
privats del exercici de sas operacions, com es de Inprimir, Vendrer, 
y Comprar tots, y qualsevols géneros de Ilibres y demes cosas que 
se inprimeixen y desta manera imposibilitats de poder viurer, y 
mantenir sas familias, per consistir vnicament son arbitre en lo 
exercici de las preditas operacions en las quals interessa V. E. 

»Per tot lo que y aitram[en].* recorrent los Suplicants al Em- 
paro y proteccio de V. E. posant las cesas referidas en sa alta 
comprehensio, Sup[lip^° á V. E. sia de son servey deliberar lo mes 
convenient, á, fi de que las Generáis Constitucions sian obser- 
vadas, y no lesiadas lo libero comers, y publica vtilitat en son 
primer punt y estat, y los Suplicants aconsolats, com ho esperan 
de la gran justificado, y clemencia de V. E. y ho rebran a merce. 
Lo offici &. = Altissimus &. = Balart. 

»V.t de Falguera Ad.^^^ C.^ís» ^ 

Llegides les transcrites súplica y Concessio reyal en As- 
samblea celebrada peí Savi Concell de Cent a 17 de Juny 
de 1706, fou deliberat : 

« ... Attes que de la contextura de ella — se referíen a la sú- 
plica — apar resulta dita concessio Real ab las prohibicions en 
ella contengudas encontrará difíerents Generáis Constitucions 
en dita suplica mencionadas, y al libero comers, 37 publica vtilitat, 
de tot lo que ne resulta tambe notable prejudici ais Ciutadans y 
habitants a que deu la present Ciutat axi per la conseruacio de 
sos Reals Priuilegis, com per la publica vtilitat de sos Ciutadans 
y habitants acudir en quant sia possible per ser á mes del sobre- 
dit dita Concessio surrepticia Que per90 sia comes dit fet, com lo 
present Concell lo comet al Concell de la 24."^ de Corts pera que 
en ell se premedite y censure lo que aparega hauerse de obrar y 
executar ab facultat de posar en execucio tot lo que los aparega 
mes conuenir sens report algu al present concell.» ^ 



1 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1706, inserta n.° i, entre fo- 
lis S6 y 87. 

2 Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1706, folis Sy y S^ girat. 



140 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Usant d'aquesta facultat, dita Vintiquatrena, després 
d'examinar y premeditar los fonaments de dret en que la 
Confraría deis Llibreters y Impressors apoyava sa oposició 
al referit Privilegi, acordá remetre rassumpte ais termes 
ordinaris de justicia. 

Per sa part lo Síndich de la expressada Confraría, degu- 
dament autorisat, entaulá plet davant la Reyal Audiencia 
ab la esperanza de conseguir la revocado de la mercé con- 
cedida. 

Dos foren los punts capdals en que aquell fonamentá la 
demanda: Primer, que la Reyal gracia, en quant prohibía que 
ningú pogués imprimir ni reimprimir Gasetes, Relacions de 
serveys, Paper s Polítichs y d'Estat, y demés coses pertanyents 
a l'Impressor Reyal, y algunes Obres y Papers, que lo pare y 
fill Figaró havien imprés y los que en avant imprimissen, 

ERA CONTRARI A LES LlEYS MUNICIPALS DE CATALUNYA. 

Y segón, QUE la Reyal gracia era contraria a la 

PÚBLICA UTILITAT Y EN PERJUDICI DE TERCER, hasta el punt 

— deya, — que los Impressors de la Ciutat se veuríen preci- 
sáis a deixar ses cases per no poderse sustentar per medi de 
l'exercici de son Art, lo que sería una cosa mólt lamentable, 
que per enriquir-se un, los demés s'empobrissen. 

Los advocats de la part deis Figaró, en un extensíssim 
escrit — porta la data de 19 de Mar9 de 1710 — rublert de 
textos y cites d'autors de reconeguda fama, demostraren lo 
contrari de lo que en la demanda s'afirmava, o sia, que ni 
lo Privilegi era contrari a les Lleys municipals del Principat, 
ni a la utilitat pública, ni perjudicava a tercera persona. 

La Reyal Sentencia, qual contingut donam a conéixer 
per extens, diu: 

«Christi Nomine Humiliter Invocato. Sacra, Catholica, & Regia 
Maiestas. Visa in primis, &c. 

»Attento Regio Privilegio per suam Sacram, Catholicam, & 
Regiam Maiestatem Domini nostri Regis Caroli IIL (quem Deus 



ESTAMPERS I4I 

incolumem servet) in forma debita expedito Barcinonae 2. lanua- 
rij 1706. Constat suam Regiam Maiestatem, servitiorum intuitu, 
condecorasse Raphaelem Fi güero majorem, & altertim Raphaelem 
Figueró dierum minorem, Patrem, & Filium Typographos hujusce 
Civitatis Barcinonae, officio, seu titulo Typographi Regij durante 
sua mera, & libera volúntate; cum facúltate tamen expressa im- 
primendi Notitias Generales, vulgo Gazetas; Scripturas Políticas 
Status, vulgo Papeles Poliiicos de Estado: Relationes Servitiorum, 
vulgo Relaciones de Servicios: & alia ad dictum Typographum 
Regium pertinentia, ibi: Y oíros que pertenezcan á dicho nuestro 
Impressor, cum absoluta, seu ad tempus vllum non limitata prohi- 
bitione aliorum; videlicét, quod nullus Typographus, in hoc Prin- 
cipatu, & Comitatibus, nec alia aliqua persona, nisi ambo Pater, 
& Filius Figueró, vel alter ex illis, aut quivis, qui eorum obti- 
nerent consensum, possent imprimere praefatos Libros, Opera, seu 
Schedas, vulgo Papeles. Constat, suam Regiam Maiestatem sub 
eadem expressa prohibitione, cum Clausula immediate, post ante- 
cedentem consequutiva, Regium animum declarantem, disposuisse, 
& jusisse, venire pariter sub eadem expressa prohibitione com- 
prehensa quaecumque opera, & reliqua, tam quse de tempore dicti 
Privilegij relati Figueró haberent impressa, quam, quae in futu- 
rum ex tune, sumptibus, & diligentijs eorum, in lucem prodent, 
& Typis mandabunt in hoc Principatu, & Comitatibus, cum pras- 
fictione tamen, & restrictione termini, quoad dictam privativam 
impressionem dictorum Operum, & Librorum; videlicét, decem 
annorum, currere incipientium, á die, quo ipsis Figueró fuerit 
impertita licentia per Reverendum Cancellarium, seu alium legi- 
timam auctoritatem concedendi similes licentias habentem, ibi: 
y con la mesma expressa prohibición mandamos vengan comprehcn- 
didas qualesquier Obras, y demás, que de presente, y por lo venidero 
á sus costas, y diligencias saldrán en este nuestro Principado, y 
Condados, y darán á la Imprenta, y que dicha prohibición se en- 
tienda por el termino de diez años, el qual ha de empegar á correr 
desde el dia les será concedida licencia por, nuestro Canciller, ó quien 
tuviere legitimo poder, de cada vna de las Obras, Libros, ó Papeles, 
que irán imprimiendo: Constat in hac prope transcripta Clausula, 
& signanter per illa verba, ibi: Y que de presente, y por lo venidero 
á sus costas, <Jbc. Voluisse comprehendere Dominum Regem in hac 
nova Gratia Libros, qui in precibus dicti Privilegij per relatos Fi- 
gueró nominatim expressi, & designati fuerunt, respectu quorum 
petierant supphcantes privativam reimpressionem, ibi: Ni los que 
tienen ya impressos, como son los Oficios, y Rezos de los Santos 
Nuevos, que actualmente se hallan, y los venideros, assi en forma 



142 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

de Libro, como de por si; El Gran Pis calore de Sarraval; Interroga- 
cioneSj brevesque Responsiones, ó por otro nombre Mille Casus, su 
Autor el P. Ottavio Marta; Luz de Verdades Católicas; Mlij An- 
tonij Neb/icensis, con las Addiciones, que nuevamente ha impresso; 
la Corte Santa, y los dichos Anales Históricos, que de presente se 
están componiendo, dbc. Ex quibus ómnibus liquet de manifesta, 
& clara intentione, ac volúntate Domini Regís, quo ad elargitio- 
nem, seu gratiam praelibatis Figueró factam de facúltate priva- 
tiva ad alios per dictum tempus imprimendi, & reimprimendi 
respective prsedicta Opera, & Libros, tám jam impressos, quám 
noviter impensis eorum imprimendos; Nam, etsi de noviter im- 
primendis in fine transcriptae clausulse, cum verbo de futuro, vi- 
deatur tantum expressé loqui Privilegiüm, respectu initij relati 
decennij eorumi privativam includentis; scilicét, á die, quo fuerit 
illis licentia concessa per Reverendum Cancellarium, seu alium 
similem, potestatem habentem, incipientis; fuit lamen in dicta 
specie librorum noviter imprimendorum, sic exempli gratia, sin- 
gula singulis referendo prolatum, denotando ex idemptitate ra- 
tionis, initium dicti decennij, quo ad privativam operarum jam 
impressarum, incipere debuisse á die obtentionis praesentis Privi- 
legij, vti juri, & rationi consonum, ex quo noluit dictam Con- 
cessionem perpetuam, sicut aliam dictis Figueró factam intuitu 
Typographi Regij; máxime dúm eádemmet clausula, tám opera 
jam impressa, quám noviter imprimenda complecti voluit Domi- 
nus Rex cum relata prohibitione per decennium. 

»Ex licét pro parte Syndici Bibliopolarum praesentis Civitatis 
(Ínter quos aliqui Artem Typographiam exercent) deductum, alle- 
gatum, seu prsetensum sit, expressi Privilegij gratiam, in favorem 
dictorum Figueró locum habere non posse, nisi tantum quoad 
nominationem Regij Typographi, & ad ejus Ofíicium, & exerci- 
tium pertinentia; Vti Pacis publicationes, Praeconia Regia, & alia 
hujus thenoris; non vero quoad alia fore extendendam; ideoque 
declarandum fore, non fuisse Regiae intentionis reliquas gratias, 
in dicto Ptivilegio contentas, concederé, vtpote contrarias, & no- 
civas respective (vti asseritur) luribus Patriae, tám impedienti- 
bus Concessionem Cartae contra Cartam, quám Constitutionibus 
primae, & quartae titulo: De Comeréis, y Segur etat de Camins, & 
alijs; Tum libero Comertio, vtilitatique publicae, tum etiam juri 
tertij laesivas, vti natura districtus, & monopolij vestitas vt ex 
deductionibus dicti Syndici Bibliopolarum latiús est videre. 

» Caeterúm attento constat, in viam luris licuisse Principibus, 
máxime Superiorem non recognoscentibus, Typographum, seu 
Impressorem proprium nominare, illique durante mero, & libero 



ESTAMPERS I43 



Principis beneplácito ipsum concederé posse facultatem alijs Ty- 
pographis absoluté, & stne limitatione privativam, in rebus prae- 
cipué ad peculiarem Principis Typographum pertinentibüs, ac 
etiam in concernentibus Politicae Regai, & Status istius ad Prin- 
cipis curam, & vigilantiam spectantibus, vt Regni infectiones vi- 
tentur; cujus naturse sunt ea, quse in primo capite dicti Privilegij 
specificé transcribuntur; Similiterque, quoad alia opera, seu libros, 
qualitatem prsedictam non habentes. Constat Principam posse pri- 
vatae personae, seu cui voluerit concederé licentiam imprimendi 
illos, cum privatione ad alios intra certum tempus, tám quoad 
impressionem, quám quoad reimpressionem eorum; adeó vt hujus- 
modi Privilegia elargiri a Principibus sólita, consulant Doctores, 
vti publicam vtilitatem importantia. Constat tándem Privilegium 
praedictum, de quo disceptatur, quoad secundum caput, non ins- 
piciens munus, ac Prserogativas Typographi Principis, continere 
privativam imprimendi temporalem ad decennium; videlicet, re- 
strictam, vt supradictum est; ac per consequens in nihilo ofíicere 
posse objectiones supradictas, ponderatas per Syndicum Biblio- 
polarum. Constat, petitum fuisse per supradictos Figueró, cum 
clausula omni meliori modo, dictum Privilegium in ómnibus esse 
sustinendum, silentiumque fore, & esse imponendum dicto Syn- 
dico Bibliopolarum praesentis Civitatis in, & per eum petitis, ac 
praetensis in praesenti Causa, quorum intentio non remanet elisa 
modo infra explicando. 

»His igitur, & alijs meritis processus attentis, & alias sua Sacra 
Catholica, & Regia Maiestas, insequendo conclusionem, in Regia 
Audientia factam, sententiat, pronuntiat, atque declarat, jus com- 
peteré praedictis Patri, & Filio Raphaeli Figueró, vigore dicti 
Regij Privilegij, vtendi officio, & exercitio Typograhi Regij du- 
rante Regio beneplácito, ac etiam licere imprimere per se, vel 
alium ab eis facultatem habentem, cum privatione absoluta ad 
alios; Noticias generales vulgo Gazetas, schedas políticas, vulgo 
Papeles Políticos de Estado, Relationes Servitiorum, & alia, ad 
exercitium Typographi Regij peculiariter spectantia; pariterque 
licere, vigore ejusdem, imprimere quaecumque Opera, seu Libros, 
quae, & quos in futurum, expensis dictorum Figueró Typis man- 
dare eis placuerit, cum privativa intra tempus decem annorum 
ad quoscumque alios, á die obtentae, seu praeocupatae licentiae 
computandorum, & intra illud pariter ipsis competeré facultatem 
impediendi quibusvis alijs Typographis reimpressionem Librorum, 
de quibus supra, jam per dictos Figueró impressorum, die datae 
dicti Privilegij; computandum, tamen in istis á die concessionis 
relatae Gratiae, seu Privilegij. 



144 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

» Hoc tamen intellecto, & declarato, quod in Decreto Execu- 
tionis habeatur ratio, qualis de jure habenda fuerit, de his, quae 
ad oíiicium, & exercitium Typographi Regij spectent, seu ratione 
illius peculiariter, & privativé ad alios, Regio Typographo perti- 
nere valeant, neutramque partem in expensis condempnat, sed pro 
bistractis sua Regia Magestas solitam executionem fieri mandat. 

»V.* Minguella F. P. A. 

»V.* de Copons. 

»Lata per Reverendum Cancellarium, die 22. Aprilis 1711. 

^>Per dictum Monmany dicto Gallart d. n. d, d,» 

* 
* * 

Ara, per arrodonir aquesta Monografía, donam a co- 
néixer, a vol d'aucell, los fets capdals realisats per varis 
Estampers de nostra Ciutat des del segle xvii. 

Entre 'Is que mereixen especial esment per ses inicia- 
tives, citarem a Rafel Figueró y Jolis, fill d'En Rafel Fi- 
gueró, qui fou batejat a Santa María del Mar lo dia 16 de 
Desembre de 1669. Se diu d'ell que emprengué un llarch 
y penós viatge per l'estranger, havent-se aprofitat mólt de 
tot lo bo que vegé referent a la art d'estampar, implantant 
una fundició de tipus. 

La casa Cormellas comengá adquirint la Impremta de 
Hubert Gctard, qui ja imprimía a Barcelona des de Tany 
1 58 1. Los millors fadrins tipógrafs passaren per la regencia 
de dita casa, anant a parar en 1700 en poder d'En Joan 
Pau Martí, Llibreter-Estamper, qui tenía alberch propri a 
la Plaga de Sant Jaume, cantonada al carrer del Bisbe. La 
Impremta d'En Martí arriba fins lo segle passat, acabant a 
mans deis Sierra y Martí després de tres cents anys d'exis- 
tencia. 

La d'En Jolis nasqué a Tombía de can Rafel Figueró, 
casat ab Elisabet Jolis, en 1667. Joan Jolis, vingut de To- 
relló, practica l'aprenentatge de Tofici — al menys així es de 
creure — en casa de son cunyat, y al casar-se (5 d' Abril 
de 1676) adquiriría lo taller que des de 1659 administrava 



ESTAMPERS 1 45 

Martí Jalabert en lo carrer deis Cotoners. Aquesta deducció 
nostra té per fonament haver trobat a dit Jalabert regen- 
tant una Estampa davant del Pi l'any 1676. 

Per lo demés, la familia Jolis s'extingí en 1770, conti- 
nuant la casa, per haver-la adquirida en subasta, Bernat Pía, 
qui la dirigía des de la mort de Joan Jolis, fill, ocorreguda 
en 1759. Al deixar d existir dit Bernat Pía (30 de Desem- 
bre de 1801), sa viuda. Na Tecla Boix, confia lo funciona- 
ment d'aquella a Vicens Vcrdaguer, instituint a la vegada 
en hereus seus a Francisca Verdaguer, ñlla de Tesmentat 
Vicens — famosa caixista qui, en temps de la dominació 
francesa, s'encarregá d'una Impremta ambulant, veyent-se 
obligada a emigrar a Mallorca, — ya Joseph Bocabella, ab 
qui casa l'expressada Francisca. La casa perdura encara 
ab lo nom d' Hereus de la Viuda Pía. 

Altre deis establiments que han produhit mes y bo, ha 
sigut lo d'En Piferrer, situat a la Pla9a de FÁngel. En Joan 
Piferrer, natural de La Garriga, casa ab Josepha Llopis, filia 
de Joseph Llopis, Estamper, ais 7 de Novembre de 1702. 
La casa Piferrer ha sigut, en tots temps, de les mes cone- 
gudes, lo meteix a Espanya que a l'estranger. Un deis úl- 
tims amos, en sos freqüents viatges, no descuydava may 
de portar a Barcelona los millors Ilibres que trobava, essent 
dita casa la mes ben assortida de Ilibres nous y vells que 
havem tingut. Liquida totes ses existencies en 1894. 

Los Suriá, qui teníen sa Impremta en lo carrer de la 
Palla des de 1750, foren los Estampers oficiáis de la Aca- 
demia de Bones Lletres, produhint mólt belles estampa- 
cions. 

Barcelona, en pie segle xix, ha estat servida per bon 
nombre d'Estampers, fent esforgos sobrehumans, no per- 
donant despeses, per a contribuir a enlajrrar al nivell de 
les restants Estampes d'Europa, la art d'En Gutenberg. 

Entre'Is mes notables s'hi troba N'Antoni Brusi, qui no 
para fins a establir una de les millors Litografíes, tal volta 

11 



146 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

la primera de son temps. D ell ne parla N'Aiitoni Serra y 
Oliveres, autor del Manual de la Tipografía Española o sea 
el Arte de la Imprenta \ en los següents termes: 

«D. Antonio Bmsi, ilustre tipógrafo español, genio empren- 
dedor cual el primero y artista honrado y pundonoroso sin igual. 
Aprendió el arte de encuadernador, en Barcelona, en casa de 
D. Juan Francisco Piferrer. En 1800 contrajo matrimonio con 
doña Eulalia Ferrer, hija huérfana de un librero de aquella ciu- 
dad bastante acomodado. Brusi dio grande empuje a la casa de 
Ferrer, la cual tomó en 1808 el nombre de Brusi. Este prestó 
grandes servicios durante la guerra de la independencia impri- 
miendo la Gaceta del gobierno, y estableciendo prensas, á despecho 
de todas las contrariedades de la guerra, en todos los puntos 
donde eran necesarias. En remuneración de sus inmensos servi- 
cios, se le concedió después de la guerra el privilegio esclusivo 
de imprimir y publicar el Diario de Barcelona 2, que aun sigue 
viendo la luz pública y con grandes elementos de vida. La im- 
prenta de Brusi ha dado un sin número de obras, y algunas de 
ellas notables, como Barcelona cautiva, 7 tomos en 4.°; Memorias 
de agricultura y artes, 12 tomos en 4.°; Matemáticas, de Valle jo, 
i.^ edición; Física de Libes; Colección de decretos de las Cortes 
de 1812; Salat, Tratado de monedas; infinidad de obras clási- 
cas, etc., etc. — En 1819 estableció en su casa de Barcelona una 
fundición de letra con su fábrica de moldes y punzones. En 1820 
introdujo en España la litog/afia haciendo al efecto cuantiosos des- 
embolsos y prolongados estudios. — Murió en Barcelona en 1821, 
cuando la epidemia de calentura amarilla, á la temprana edad de 
42 años. 

En el nicho que depositaron los restos mortales de tan ilus- 
tre tipógrafo, havía la siguiente inscripción : 

Deten lo pas viatjador 
Y adverteix aquesta llosa, 
Aquí en santa pau reposa 
Don Antón Brusi impresor, 
A Barcelona inductor 
Fou de la litografía, 



1 Imprés a Madrit l'any 1852. 

2 Comencá a publicar-se lo dia i.er d'Octubre de l'any 1792, conforme 
pot veure's en lo facsímil de la plana inicial de son primer número. 



Niím. I 
DIARIO DE 



Del Lunes i de 




BARCELONA, 

Octubre de 1792* 



SAN REMIGIO^ OBISPO Y CONFESOR. 

Bstí la Indulgencia de las Quarcnta Horas en la Iglesia de los Angeles, 
de Religiosas de Santo Domingo. 

FERIA. 

Mañana i hay Feria en Alforge Diumenge y Brafitn. 

Afecciones Astronómicas de hoy. 

El 15 de la Luna menguante. Sale ¿ las c hor. con ^7 min. / 10 seg. 
del anochecer : se pone á las 7 hor. con ^9 min. y 18 seg. de mañana i: 
Y esta en los 2) grad. 2 min. y 7 seg. de Aries. Sale el Sol á las 6 hor. 
con lo mrn. : se oculta á las 5 hor. con 50 min. ; y está en los S grad, 
^7 min. y 50 seg. de Libra. Debe señalar el relox al mediodía las 11 hor. 
con 49 min, y 21 seg. La Eauacion mengua iS seg. en i^ horas \ y el 
Equinoccio dista del Sol 11 hor. con 17 min. y 5 seg. Hoy celebra ía 
Luna aspecto de conjunción con el Planeta Saturno á las ii horas coa 
5} min. 

AFICCION.es METEOROLÓGICAS DE ANTES DE ATEIL 



Época del dia. 



A las 


6 de 


la 


maf). 


A las 


2 de 


la 


tard. 


A las 


f I de 


la 


noc. 



Calor medio. 



Termómetro. 



15 grad. p 
«7 P 

17 



16 



Barómetro. 



28 pulg. ol 
27 10 8 
27 9 



^7 



10 6 



Vientos y Armosfer. 



S. S. O. Nubes. 
S. Nub. des. cub. llu. 
S. fuerr. entrecub. llu. 



Elevación media. 



EL EDITOR DEL DIARIO A LA CIUDAD DR BARCELONA. 



c 



_mna siempre gloriosa 
De Héroes y Sabios , donde se han criado 
Letras , virtud , honor acrisolado. 
Artes , valor , nobleza victoriosaj 



Díg- 



KSTAMPERS 1 47 



De impresor la nombradla 
Obtingué de Sa Magestat; 
Prega al Deu de pietat 
Que en santa gloria sia. » 

L'Estamper-Editor Paluzíe y Cantalozeila, qui fon co- 
negut per tota Espanya per ses obres educatives; lo pulcre 
coMeccionador de Uibres clássichs En Joan Oli veres y Ga- 
varró, natural de Cervera, qui dona bella mostra de sos co- 
neixements técnichs; En Ribet, qui publica les millors obres 
IMustrades de la época; En Tomás Gorclis; En Ramón 
M. Indar; En Bergnes de les Cases; En Pau Riera; En Vicens 
Magriñá; En Narcís Ramírez; los germans Llorens, y mólts 
altres, contribuiren a mantenir lo foch sagrat de les lletres 
durant bona part del segle passat, preparant lo terrer ais 
Impressors-Editors Montaner y Simón, y Espasa germans, 
los qui devíen fer ben oviradora la estampació nostra a la 
altra banda del mar. 

Finalment, com a prova de que'ls Estampers barcelonins 
no s'han adormit en sos llore rs, han creat Vlnstitut Cátala 
de les Arts del Llibre. Vegi's son objecte : 

i.^ La fundació y sosteniment d'una Escola per a la 
ensenyanga de totes les materies que integren les Arts del 
Llibre; 

2.^^ Establir solidaritat y facilitar les relacions profes- 
sionals quan aqüestes se referesquen a les Arts del Llibre; 

^.^'^ Intervindre en les disposicions administratives, dic- 
tades per los poders públichs, quan elles se relacionen ab 
les Arts del Llibre; y 

4.*^^ Servir d'amigable componedor entre industriáis, 
operaris y clients, sempre que sia demanat son parer per 
abdues parts. 

Un deis actes mes brillants portat a terme per dit Ins- 
titut, fon ha ver concorregut a la Exposició internacional 
de les Arts Gráfiques y de la Industria, celebrada a Leipzig 
l'any 1914. 



148 ANTICHS GREMIS DE BARCELONA 

Eli tot sol s encarregá de representar les Arts gráfiques 
d'Espanya, organisant sa concurrencia de la manera mes 
admirable. jLlástima que l'esclat de la guerra malogras tots 
sos treballs, fent que tothom se n'hagués de tornar a casa 
sense veure premiats sos esfor90s! De totes maneres, ha 
quedat palesament demostrada sa utilitat y lo mólt que'n 
pot esperar nostre país en bé de les Arts gráfiques en ge- 
neral y del Ilibre en particular. 



DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N." 



Die merciivii XV* mensis Aprilis anno a nativitale domini 
M.CCCC.LXXXVIIII. 

«En nom de Deu sia, e de la gloriosa Verge Madona Sancta Maria 
mare sua, amen. Concordia feta per he entre mestre lohan Garlinch 
mestre de stampa, alaniany, de una part, e los honorables en Pere 
Miquel, librater, e Anthoni Robinell, mercader, e Ramón de Isaach, 
librater, ciutedans de Barchinona, de la part altre, sobre certes oras 
de nostra Dona, son entre les dites persones fets e concordats los 
capitols e cartes seguents: Primerament que lo dit mestre lohan Gar- 
linch sia tengut de fer myll oras de nostra dona, de stampa, de paper 
de senj-al de cap de moro, o de pillar fi, o de altre senyal que sia tan 
bo com aquell, segons lo original que li sia donat per los dits Pere 
Miquel, Anthoni Robinell e Ramón de Isach, e que li sia mes lo ohseno! 
e íetas aquelles ha hauent lo dit mestre lohan Garlinch per cascuna 
de les dites oras dotze diñes copletiades de uermell, que son per totes 
mili, cinquanta Uiures. ítem es convengut entre les dites parts que los 
dits Pere Miquel, Antoni Robinel e Ramón de Isach sien tenguts de 
pagar les dites l Iliures al dit mestre lohan Garlinch, 90 es, de present 
XVI Iliures xiit diners m. e les restants com sien acabades les dites 
oras. ítem es convengut entre les dites parts que lo dit mestre lohan 
Garlinch sia tengut de donar acabades les dites oras de a9i a la quin- 
cuagésima primer vinent. ítem es convengut entre les dites parts 



150 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

que los dessusdits sien tengutís de donar lo original al dit mestre 
Tohan Garlinch, e lo dit mestre lohan GarHnch li sia tengut donar les 
dites oras corregides juxta la forma del dit original dins lo dit temps, 
e les qualls sien de la letra deis Diornalls que lo dit Pere Miquel fa fer, 
e historiades de tantes istorias com hauria en les pvimeres que lo dit 
mestre lohan Garlinch jen. ítem es convengut entre les dites parts 
que lo dit mestre lohan Garlinch non puga fer ni fer fer per via directa 
ni indirecta mes auant de les dites mili oras. E prometen les dites 
parts 90 es, la una e la altre, a en desemps, que les damunt dites 
coses totes, e sengles, cascuna de les dites parts compliran e atten- 
dran, e ago sots pena de i. Iliures barchinonesas, adquiridoras per les 
dues parts e la present, servant e complint les dites coses, e per la 
ter^a part aquella sient del jutge o officiall feria la execucio. E per 
a90 attendre e complir, teñir e observar, ne obligesen la una part e 
la altre, e endesemps totes, e sengles bens llurs mobles e immobles 
haguts e per hauer. E ho juren.* 

(Arxiu Notarial. — Protocol n.» 21 del Notari En Guillem Jordá.) 



ESTAMPERS 151 



N.° 2 

Llibreria de Mossen Pere Posa (segle xv), 
escriptura de venda. 



Die XXVIII mensis Marcii anuo a natiuitate domini 

M.'^CCCCLXXXXVIII.'' 

Nos Gaspar miv minor dieriim et Anthonius vernet libratevii cives 
havchinone etc. confitemur et recognovinms vohis venevabili et discreto 
Petro posa presbítero barchínone Quod debemus vobis utlayce et prí- 
vate persona Quinqiiaginta sex libras et quatordecim solidos bavchinone 
pro quibus sen quarum precio emibus a vobis certas libros prout in uno 
memorial i manu vestri scripto lacius est deductum (vide in memo- 
noli): Qtias promitinius vobis solvere in hunch videlicet ni,odum sci- 
licet in qualibet septímania ex inde sequenti duodecim solidos tam- 
diu donech de dictis quinquaginta sex libris quatordecim solidis fue- 
ritis satisfactus, sine omni videlicet dilacione excusacione etc. Et 
absque omni dampno, missione et interesse vestri et vestroimm etc. 
Nech non promittimus nos faceré in is, pena l. solidos nech uti ali- 
quo privilegio etc. Et ad maiorem tuhicionem predictorum damus in 
fideiussores videlicet ego dictus Gaspar, Gasparem Mir pellerium 
civem Barchinone patrem meum, et pro parte mei dicti Anthoni 
Vernet dominam Margaritam matrem meam uxorem que Anthoni 
vernet quondam fonierü pro medietate eiusáem quantitatis. Et pro 
his obligamus omnia bona nostra et utriusque nostrum in solidum. 
Renunciantes quantum ad hec lege sive juri dicenti quod primus 
convenitur principal is quam fideiussor. Et etiam renunciamus bene- 
ficio minoris ctatis ambo videlicet ego dictus Gaspar quia sum^ minor 
XX annorum et ego dictus Anthonius vernet XXII. ítem etc. et jitra- 
mus largo modo fiat large cum ómnibus clausulis et cautelis in talibus 
fieri solitis et scriptura tercii in curia honorabilis vicarii barchinone 
obligantes nos masculi personas et bona nostra. 

Testes firme dictorum Gasparis mir, Anthonii Vernet principalium 



152 



DOCÜMENTS JÜSTIFÍCATIUS 



coiitrahentium, fideiussoris qui firmarunt dicto die sunt Bemardus 
cefont et Albertus molió notarius habitator barchinone. 

Testes firme dicti Gasparis mir qui firmatur xxx dictorum mensis 
et anni fuit discretus lacobus gilí notarius ville Terracie et lacobus 
bartholomei scriptor barchinone.» 

(En lo marge se Uegeix:) «Die sabbali xxviii mensis Angustí anno 
a natiuitate domini millesimo quingentésimo seamdo, hujusmodi cU- 
bitoritm fuit cancellatum et amtllatum de v^oluntate dicti venerabilis 
Petri posa presbiteri adeo quia dixit se esse satisfactum et contentum 
de quantitate in dicto debitorio contenta presentibus testes Anthonio 
calopa perroehie sancti phelicis de lupricato diócesis barchinone et 
lohanne clapers scriptore barchinone.» 

« Ihs. 
Memorial dels libres, e altres coses oue compraren en 
Gaspar Mir, e Anthoni Vernet. 



Brixes, vi. 

Doctrináis, xii. 

Parts, xxiiiL 

Principis, xii. 

Vesprals, xxiiil 

Septsalms, i. 

Baceroles, l. 

Francelms, xxxvi. 

Gamaliels, vl 

Lum de la vida cristiana, 

Fra benet, vl 

Testament den Serradell, 

De la missa, xn. 

Passies, xxiiiL 

Recomendacions, vl 

Refrans en castella, vl 

Hores devotes, xiL 

Consoláis de Mar, vl 

Ruths, VL 

Epistoles francisci me, vl 

Oracions de Sant Cebriá, xxiin. 

Oracions de Sant Agusti, xxiiii. 

Epistoles del digmenge, xil 



VL 



xil 



Profeties, xil 

Confesionaris, xn. 

Libre de tres. l. 

Breviaris, vl 

Dant hystoriat, i. 

Triunfos de petravca, l 

Hysops, VL 

Epistoles de Séneca, vi. 

Postules, VL 

Doctrináis de cavaüers. iih. 

Centono velies, il 

Misteris de hierusalem, vl 

Tres centes de iohan de mena, n. 

Conde partinoples, n. 

Lunaris, xxiiil 



Aludes, I dotzena. 
Pergamiiis, mí dotzenes. 



Conclusions de sentencies, 
Agustinus de trinitate, il 
Repertorium varrilionis, il 
Suma baptistiniana, l 



IL 



ESTAMPERS 



153 



Casus longi sup. sextum et cle- 
menti. (No consta lo nombre 
d'exemplars. ) 

Dialogo laurentii, vr. 

Epistoles de tuUi, i. 

Epistoles de ovidi, i. 

Epistoles de filelfo, 11. 

Canonges, 11. 

Albertus magnus su per físicos, i. 

Suplementum cronicamm, ir. 

Arbre de sciencia, i. 

Art breu, iir. 

Methaphisica de mestre degui, ni. 

In nomine jesu, iit. 

Lógica breu, ni. 



Formalitats, ni. 
Ingresus facilis, n. 
Paris e Viana en tosca, 



n. 



Una caxeta ab iiii ferros de fo- 

gueiar e una caxa de metre di- 

ners. 
Dues prenses e un cusidor e dos 

coltells. 
Una serreta. 
Una pedra de moldre colors ab 

son moledor. 



Tot lo damunt scrit per lvi Uiu 
ras xiiii sous. 



154 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.*^ 3 



«]Molt Iil.« Senyor 

v>Los Estampers de la present Ciutat de Bar[celon].^ hauent con- 
cjdcrat y experimentat per lo disciirs del temps en esta Ciutat de 
Bíarcelon]." los dañís grans que se han succeyt y se esdeuenen succeyr 
cada dia, no sois al particular deis dits Estampers, pero encara al be 
publich de la Ciutat, y de tots los Ciutadans; Y per ser ]a present 
Ciutat ]o cap de aquest Regne, o, Principat de Cathalunya. Que lo 
Estament deis dits Estampers no tingan Collegi, o, Comunitat entre 
si com los domes Collegis y Confrarias de la present Ciutat la teñen, 
ab distret, o, prohibicio de que ninguna persona de qualseuol grau, o, 
condicio que sia no puga ejíercitar ningún art, ni e^stament no essent 
examináis y habilitats en la forma acostumada; sino que liberament, 
segonslo estat present en esta Ciutat, qualseuols personas, encara que 
altrament sian inutils, o, inabils pera exercitar lo dit Estament de 
Estamper, o, Impressor de llibres, o, altre qualseuol altre genero de 
Estampas, la exercitan, o fan exercitar per altres personas inhabils, y 
imperitas, y que no están aprouats per los Estampers, antes be moltas 
vegades se ha experimentat que lo fer estampar llibres, o, imprimir 
aquells, es en emulacio y total destruccio de aquells Estampers que 
tota sa vida no an fet altra cosa que emplear sos treballs, y cabals 
en lo exercici de la Estampa; ab que sent vna cosa de tanta conci- 
deracio y vtilitat per lo be publich, y de tanta necessitat en qual- 
seuol República de las ben gouernades, ue a faltar lo medi mes efficaz 
pera poderse conseruar, y aumentar lo Estament deis Estampers. 

»Lo ingeni ques requereix pera Exercitar lo Art deis Impressors, 
o, Estampers, se ueu manifestament que mes concisteix en la opera- 
cio intellectual, que en la operado manual, com en los demes arts 
Iliberals; perqué es necessari teñir noticias de aquellas per la Orto- 
graphia, Etymologia, Apuntacio, Collocacio de accents, per la correc- 
cio, y alocucio, Reglas de Música per llibres de cant, per los defectes 
ques fan, y poden fer. 



ESTAMPERS 1 55 



»Item. per lo juntar 3- compondrer las lletras, que es molt dificultos 
cxercitaro perfectanient, correspondencia de paginas, comparticio de 
números, tra^a de arbrcs Geneologichs, Anagranimas, Jab3'rinthos, 
Inscripcions, Cifras, Caracters, Grechs y Hebreus, Lligaturas, dife- 
rencias de accents, y Esperits, contar be vn original, perqué nos com- 
pon consecutiu, y altres moltas y diuersas cosas, tra9es y abilitats 
necessarias, que per cuitar prolixitat nos referesíen, y axi be se veu, 
que la especulacio del enteninient, meditacio, y ingeni que an me- 
nester los Estampers per exercitar lo dit art be, y legalment es en 
tot, y per tot superior al treball corporal; Y axi be, que de neccs- 
sitat, y per la estimacio que sempi'e sen ha fet, goza deis privilegia 
de art Iliberal. 

»La Honorificcncia del art deis Impressors se origina de moltas 
cosas y principalment de estar sempre en companyia, tráete y con- 
curs de personas virtuosas, y doctes, com son: Theolcchs, Canonis- 
tas, y llegistas, Metges, Matheniatichs, Humanistas, y altres moltas 
personas eruditas, intelligents, y practicas en las siencias y arts Ili- 
beral s. 

»Item, per la limpieza, y curiositat 4;ant admirable del exercici 
de la Estampa; per lo qual son estats sempra molt honrrats, y aíauo- 
rits per los Princeps, y Senj'ors Soberanos, com en moltas y diferents 
historias, y Ilibres esta notat. En nostra Espanya es ben sabut la 
estimacio ne íeu la Magestat del Rey Don Fernando el Catholich, lo 
Rey Don Manuel de Portugal, la Cesárea Magestat del Inclitissim 
Emperador Carlos quint en Lobayna, y lo noateix an fet altres Rey'^ 
y Emperadors donantlos Priuilegis de Estudiants. 

»En Alcalá de Henares essent Goueniador lo Eminentissim Car- 
denal Don Fran[cis].':o ximenez los concedi Priuilegis, deis quals 
consta en lo Arxiu de Simancas. La Santedat de Sixto quint, la honra 
nouament en Roma portant en son Palacio la Estampa, visitantla 
molt souint, adornantla de tot lo bo, y necessari que se puga imagi- 
nar, y se anomena la Vaticana. De tal manera que en Castella ab 
diferents Pragmáticas, las Magestats Soberanas de nostres Reys de 
Espanya an priuilegiat ais Estampers y officials de Ilibres, a sas mu- 
llers y familias deslliurantlos de las Contribu cions y petxos que la? 
personas nobles, y Estament Militar son exemps. Aumentas esta 
alaban 9a ab la aclamacio comuna entre la gent mes docta, ahont 
campeja mes sa estimacio, la qual resta apoyada de las honrras y 
aplausos, que los Estudiants ab sas conclusions, y actes differents 



156 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

)iteraris an alcan^at per aquest medi, Y axi mateix molts doctors 
desta Ciutat y Naturals del Principat de Cathalunya ab sos doctis- 
sims escrits, essent gloria de nostra nació, y adrniracio de las es- 
tranyas per tot lo mon: perqué nos pot negar ques Mare de las de- 
gudas honras ais subjectes de mes fania; centro y explicacio deis in- 
genia sutils, per lo qual y altrament nos pot duptar, ser digna de tota 
honrra 3^ estimacio lo exercir de la estampa y Estament deis Estam- 
pers, o, Impressors. 

»Lo benefici, vtilitat y gran fruit que naix de la Estampa es Vni- 
versal perqué ab los Ilibres se alcansan los modos de saber, y enten- 
drer las ciencias majors, diuinas, y humanas, y de totas las Arts 
lliberals y de tot lo ques pot desijar y es necessari saber tant per los 
gouerns del temps de paus, com de la Guerra, maneig de papers, y 
altres officis del Gouem, y administrado de la Justicia, la necessitat 
es tant gran axi per la celebracio deis officis de la nostra Santa Mare 
Iglesia catholica Romana, com per la ensenyansa de totas las Arts, y 
Ciencias, que antes de la Estampa, y Impressio, los Breuiaris, Uibres 
de Cor, Pontificáis, Missals, y altres que de necessitat son menester 
pera celebracio deis officis diuinals, y del Rezo, alaban gas diuinas, 
y de tot lo necessari del seníey de la Iglesia Vniversal, era ab Ilibres 
manuscrits, y aquéjeos ab tanta penuria, per ser costosos, y dificulto- 
sos de copiar, que los sacerdots y personas de Iglesia se auian de juntar 
pera dir los Officis que sois se podian seruir de alguns manuscrits, 
que los Bisbes y Prelats procurauen teñir per la celebracio deis dits 
officis, y del rezo y demes seremonials de Iglesia. En quant al e:¿ercici 
de las cosas temporals, y professio de totas las Arts, y ciencias, que 
ma3'Or necessitat, que los Theolechs aguessen de teñir la Sagrada 
Escriptura, y tots los escrits deis Sants Pares, y tot lo ques auia escrit 
fins a les hores, manuscrit; Qui y agüera agut que ho agües pogut 
alcansar, sino fos estat lo medi de la Estampa, y axi mateix: los Ju- 
ristes, vns Ilibres tant grans, y tomos los majors que vuy corran a la 
estampa, deis drets Canonichs y Ciuil, y de tot lo demes que se ha 
escrit, y es necessari pera alcansar estas ciencias, com si podia arri- 
bar sens lo medi de la Estampa; Y axi mateix de nostras Constitucions, 
y dret Munycipal de Cathalunya Lo mateix se veu teñir lloch en las 
Ciencias de la Medicina, Mathematica, Philosophia, y en totas las 
Arts lliberals; de tal manera que seria molt dificultos, y casi impossi- 
ble, ni alcansar los principis de la llengua llatina que es lo medi mes 
necessari per alcansar las demes arts, y ciencias: Perqué com seria 



ESTAMPERS 1 57 

possible lo apendrer de llegir sens los Psalms, Bassarolas, Flantems, 
y altres Ilibres que ordinariament se estampan per dit eífecte, si 
aquestos auian de anar Manuscrit: Y com seria practicable lo saber 
de Gramática, y Retorica pera entendrer, y saber parlar la llengua 
Uatina que de necessitat se ha de saber per alcansar las demes cien- 
cias majors, si los Antonis, Aiasmes, Virgilis, Marcials, Oracios, Ouidis, 
y molts altres que son necessaris pera entendrer, y parlar totas las 
llenguas, se auian de copiar, o escriurer de ma. 

»Lo mateix se diu de las altres Arts, y ciencias majors, y menors, 
que seria impracticable lo ferse doctes, pratichs y eminents en ellas, 
sino ios per la facilitat, y comoditat de teñir los ilibres per medi de la 
Estampa, sent vna cosa tan immensa los Ilibres estampats, al res- 
pecte deis pochs quey auria, y ques porian alcansar si fossen ma- 
nuscrits, y particularment los Estudiants que teñen pocas facultats. 
que restarian totalment impossibilitats de poder arribar a alcansar 
las ditas Arts, y Ciencias, y hi auria pochs homens aptes per lo Gouem 
de la Iglesia, y deis Princeps y Potestats seculars. 

»Esta necessitat, y conueniencia tant del be publich, considera 
la Magestat de Nostre Rey, que Dcu guarde, en lo Despaig, Cédula 
Real, o, Priuilegi que concedí ais Mercaders de Ilibres, perqué las 
Estampas de aquells correguessen librement, y se poguessen commer- 
ciar sens estar subjectes a Contrabando de qualseuol pail que fossen, 
son las paraulas formáis: «Hauemos resuelto declarar, como declara- 
mos, que los libros no son de las Mercaderías comprehendidas en las 
prouisiones de Contrabando, y que assi no se deue impedir el Comer- 
cio dallos, ni la entrada, y salida de qualesquier partes que sean;» 
Com es de veurer en lo dit Despaig ques concedí ais 1 1. dias del mes 
de Maig 1668. en la Vila de Madrid. 

)>Los Capitols, y Ordinacions que suplican dits Estampers, si 
apar á V. S. serán en la forma seguent, ó si, y conforme V. S. sera 
seruit deliberar. 

j^Primerament, que la Estampa de present administrada per la 
Senyora Teresa Cormellas muller que fou de Sebastia Cormellas 
quomdam Mercader, continué en la materia administrado ella, y son 
primer hereu, y puga fer treballar en aquella, gaudint de las matexas 
prerogatiuas e dits Mestres que vuy en dia teñen estampa, pagant 
empero, y contribuynt com los demes Mestres examinats de dit 
CoUegi, y la quantitat que se assignara en aquells ques donaran 
per examinats, y aquells que teñen Estampa propia. 



158 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

»Item. Que Rafel Fígaro i, Jacinto Andreu 2, Antoni la Caua- 
lleria, Francesch Pasqual, Narcis Casas, Marti Azcona, Joan Noguera, 
Joan Jolis 3, Pere Fígaro, Joseph Soler, Vicens Suria 4, Guillem 
Badia, Martí Gelabert, Geronim Palol, Pere Larcher, Joseph Pasqual 
Bueno, Jaume Sala, Francesch Cros, Pere Pau Matheu, y Pere Brugas, 
que viiy se troban Estampers practichs, y que an exercitat lo art deis 
Estampers, auent seruit de aprenents, y de officials de la Estampa, 
que sian donats per exaniinats, y fets Mestres de dit Collegi deis 
Estampers sens altre examen, ni solemnitat, sino es prestant lo Jura- 
ment que se acostuma prestar en ios examinats y habilitats en los 
demes estaments, y Collegis, y de exercitai be y llealment lo dit Art 
de Estamper, y obseruar las Ordínacions, y Capítulacions, y supor- 
tar los carrechs de dit Collegi, y altres cosas que acostuman contenir 
lo dit Jurament a la acceptacio y ingres de dit Art, en ma y poder 
del Notari que sera del dit Collegi en la forma acostuniada: Entes 
empero y declarat que los qui vuy teñen Estampa paguen al Collegi 
¡5 íÉ ^. quiscun dells, y los qui \aiy se troban no teñirla, y per altra 
part restan examinats paguen al dit Collegi ... íc ... ^ 5 Y lo restant 
íins al cumpliment de las quinse Iliures, paguen lo día que tindran 
Estampa: Y per quant se poria esdeuenir que algunes persones a las 
quals los sera priuat poder parar Estampa volguessen valerse de al- 
guns deis Collegiats, y parar aquella, fentla correr en nom de dit 
Collegiat, sent en graue perjudici deis Estampers: Per^o se ordena 
que de assi al deuant ningún Collegiat puga fer correr, ni parar Es- 
tampa que no sia su a propria. 

»Item que per donar forma ais Examens y habilitacio deis qui 
voldran entrar en dit Collegi, y exercir lo Art de Estamper hajen de 
estar per aprenents de la Caixa sinch anys, si empero lo tal sera de la 
Caxa, pero si sera de la Prempsa tambe los sinch anys, Y que despres 
de auer acaba t lo aprenentatge hagen de anar dos añis (sic) per offi- 
cials, Y passat lo dit temps pugan demanar la pla9a pera ser admesos 
al Examen de ser Mestres Estampers, Y que sian habilitats y exami- 
nats tant per raho de la Caxa, com de la prempsa, 90 es aquells que 
serán trobats habils de la prempsa sian admesos, y examinats encara 



1 Oficial prempsista. 

2 Oficial caixista. 

" Oñcial prempsista. 

4 Oficial prempsista. 

^ En blanch. 



KSTAMPERS I 59 



que no sian de la Caxa, Y axi mateix que los qui serán trobats habils 
de la Caúca sian examináis encara que no sian habils de la prempsa. 

»Itein. Que ara ni en ningún tcnaps lo dit CoUegi deis Estampers 
ni los Mestres de aquell en particular pugan pretendrer, deis que se 
examinaran, o, serán examinats, en lo esdeucnidor per raho deis 
examens, quantitats algunas sino tant solament las ditas 15 tfi ^. 
Ueuats tots abusos. 

»Item. Que de assi al deuant tots los qui voldran parar Estampa 
en Barcelona, eo, en son territori, no sent empero deis dalt anomenats, 
se agen primer a presentar ais Administradors de dit Collegi, y dema- 
nar volen esser agregáis en ell, los quals Administradors dins Quinze 
dias apres quels sera estada demanada dita agregacio, hagen de veurer 
y regoneixer si lo tal que la demana aura practicat en dit art lo temps 
esta demunt assignat, y trobat ab los deguts requisits, los Adminis- 
tradors ensemps ab altres de dit art, los quals elis elegirán, y anome- 
naran, examinen si es hábil, y suficient pera exercirlo, e, si sera trobat 
hábil sia admes en dit Collegi y siali donada Uicencia per los dits 
Administradors pera posar, y teñir Estampa: E, sino sera trobat 
hábil y suficient sia per aquella vegada repellit. 

»Item. Que si per cas morra algún Estamper Collegiat del dit 
Collegi (lo qual tindra Estampa), sens filis, ni filias, en tal cas la 
Viuda muller de dit defi,mt puga teñir y fer correr aquella lo temps 
estara Viuda y ab nom del dit Collegial: Empero si lo dit Collegial 
morra dexant algún fiU, o filia, en tal cas lo tal fill puga fer correr la 
dita Estampa sens empaig, ni contradiccio alguna fins a tant que 
tinga edat de vint anys, y cumplits aquells, no la puga teñir mes sens 
Uicencia deis Administradors (la qual obtindra passantse Mestre) y 
pagant també las 15 te ^. E, si será filia puga teñir la dita Estampa 
fins a tant sia casada, y no mes auant. 

»Del que ha acordat fer dit Collegi a Gloria de Deu nosire Senyor, 
y de Sant Joan Aiitepovtam Latinam. 

»Primo. Promet obseruar y cumplir, y en quant puga anar multi- 
plicant, en fer celebrar lo dia de Sant Joan Anteportam Latinam 
Patro de dit Collegi vn offici solemjie y sermo. 

»Item. Fer celebrar lo endema de dita festa vn offici y Aniuersari 
General per les animes de tots los CoUegials deffunts. 

»Item. Fer celebrar vn offici de Réquiem, juntament ab \aiyt 
Missas resades lo dia del enterro de qualseuol Collegiat, las quals 



l6o DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

sien aplicades per la sua anima, fentli vn eos present en la Iglesia 
ahont se celebraran los officis de Sant Joan, fent cremar mentres se 
celebrara dit offici vuyt atxes, y fer tocar dos tochs. 

»Z-o qite se assenyata pev manteniv los Gastos fava dit Collegi. 

»Prijio. Se assenyala per los Gastos íara dit Collegi, totas las 
Capellas de totas las obras ques faran en las Estampas de la present 
Ciiitat de Bar[celon].=', entenentse per Capellas dos Ilibres de tots 
aquells ques treballaran, los quals se agen de entregar ais Adminis- 
tradors dins quinse dias despres que será acabada la obra. 

»Item. Com sie vs y consuetut que los officials de la Estampa 
an acostumat pagar proficiat despres de auer acabat lo aprenentatge 
del qual no estaua tatxada la quantitat que auian de pagar: Per9o 
se ordena que de assi auant seis agen de pagar per proficiat, vna 
Iliura dotse sous, y estos seruescan per Sant Joan y demes gastos 
de dit Collegi. 

»Item. Se assenyala per los Gastos íara dit Collegi, sis diners cada 
dissapte, los quals promet pagar cada Collegial en benefici de S.* Joan, 
y demes Gastos. 

»Dels officials ha de crear dit Collegi pera son hon Gonern y Admi- 
nistrado. 

»Primeram[en].t peraque vage ben administrat lo dit Collegi, se 
ordena que lo endema de la íesta de Sant Joan Euangelista juntat 
lo dit Collegi se agen de elegir a vots dos Administradors, vn de la 
Caxa, y altre de la prempsa, los quals agen de esser Collegiats de dit 
Collegi, y estos administren y ordenen las cosas que couingan fer per 
seruey de Sant Joan, y benefici de dit Collegi sens interés algu, la 
qual administracio dure tant solament vn any cumplert, y semblant- 
ment se obseruara la matexa forma ab lo Clauari, 90 es lo Clauari que 
acabara anomenara vn deis Collegials, y los Administradors ques 
trobaran ne anomenaran altres dos, y feta la terna anomenara lo 
Collegi vn deis tres proposats, lo que just a ses conciencias los apare - 
xera millor conuenir. 

»Item. Que los qui serán estats elegits en Administradors, o, Cla- 
uari agen de vagar apres que auran finit son any, altre any dins lo 
qual no puga concorrer en los matexos officis. 

»Item. Per Andador de dit Collegi se ordena que lo ultim sera 
estat agregat en lo dit Collegi, hage y dega exercir dit offici fins en- 



ESTAMPERS l6l 



trara altre en son Uoch, y desta manera seruir lo un despres del altre; 
E si sera cas que lo tal que sei'uira dit offici caygues malalt, o, tingues 
altre impedinient, a les hores se dexa a coneguda deis Administradors 
lo anomenar altre. 

»Item, Que los demes officials que serán menester per administrar 
cosas particulars del dit Collegi sia a coneguda deis Administradors lo 
anomenarlos. 

»De la obligado teñen los Administradors del que an de fer lo 
íemps Administravan dit Collegi. 

»Primeram[en].t Que los Administradors tingan a son carrech 
sempre quey aura algún Collegiat malalt, y demawera se li sia admi- 
nistrat lo Santissim Sagrament, anomenar dos Collegials pera que 
vagen, a, acompanyarlo ab dos atxas encesas a gasto de dit Collegi. 

»Item, Que los Administradors, Clauari, y demes officials de dit 
Collegi, agen de acistir ais oíficis se celebraran lo dia de S.* Joan 
Anteportam Latinam, y lo endema de dita festa al Aniuersari general , 
y sempre quey aura Cos present de algún Collegial defunt, sots pena 
de pagar vna Iliura de cera per cada vegada, per Sant Joan, si ya noy 
agües just impediment. 

»Item. Que los Administradors tingan a son carrech ordenar los 
Gastos auran de ferse per Sant Joan, y per dit Collegi, y despres de 
íets examinar aquells y fer polica al Clauari peraquels pague, fir- 
mantse al peu de la poliga. 

»Item. Que los dits Administradors tingan a son carrech sempre 
que conuinga a dit Collegi, manar al Andador que conuide a Consell, 
y despres de ajuntat dit Collegi proposara la Causa de dit juntament 
perqué se determine lo que se aura de fer en benefici de dit Collegi. 

»Z)e la obligado del Clauari^ y lo que deu fer lo temps exercira 
dit offici. 

»Primeram[en].t Lo dia de sa eleccio se obligue en ma y pod,er del 
Notari de dit Collegi en que donara bo, y Ueal compte y entrega de 
tot lo que tindra de dit Collegi. 

»Item. Que lo dit Clauari no puga pagar ningún partit de diners 
de dit Collegi sens póliza firmada deis Administradors, y siu fa no se 
li sia admes, ni passat en compte. 

»Item. Que lo dit Clavari lo primer Diumenge passat los Reys 
propseguent despres que aura per acabat de exercir son offici hage de 

12 



102 DOCUMENTS JUSTlFICATIUS 

donar y entregar al Clauari que sera entrat en son Uoch, eo, en pre- 
sencia de dit CoUegi, tot lo que tindra entregat de dit CoUegi y donar 
compte del que aura gastat en seruey dell. 

itDel que determina dit CoUegi contra deis Contrafahents a las pre- 
sents ordinacions. 

)>Primerain[en].<^ Se ordena que sempre y quant sera conuidat vti 
Collegial a Consell pera veurer, y determinar lo que sera menester en 
benefici de dit CoUegi, y no acudirá a aquell, hage de pagar mitja 
Iliura de cera per quiscuna vegada que faltara per seruey de Saut 
Joan, si no fos que hi agües just impediment, la coneguda del qual 
estiga ais Administ[rad].o»^s 

»Item. Se hordena que lo Andador tinga obligacio de anar a co- 
brar cada Dissapte los sis diners atrás dits que ha de pagar cada 
Collegial cada semana, y entregara aquells ais Administradors, y dits 
Administradors al Clauari, reseruantse copia del que se entregara. 
Y que per los treballs tindra per dit offici de Andador sia franch deis 
talls y tatxes de dit Collegi. 

»Item. Se ordena que lo dia de la Nominado de Administradors 
y Clauari, no puga exercir algu de dits officis ningún Collegial que 
sera deutor, per ninguna via a dit Collegi, sino es que luego pagas 
lo deute. 

»Per lo qual, y altrament los Estampers, o, Impressors de Uibres 
y de qualseuol genero de Estampas Suplican a V. S. sie seruit de 
eregir vn Collegi, o, Comunitat de dit Estament de Estampers; lo 
qual sia deis mes honorifichs de la present Ciutat, com son los Artis- 
tas, y axi mateix, que sia V. S. seruit aprouar los Capitols, y Ordina- 
cions necessaris, y conuenients per lo bon gouern y Administracio de 
dit Collegi deis Estampers, Y si a V. S. be aparexera aprouar los de- 
munt dits y donari sa autoritat en la forma sobre dita, y altrament 
acostumada. — Altissimus etc. — Par (rubricat) 
V.t Joffreu Ad[uoca].t"s ciuitatis 
V.t Molins Ad[uoca].tus Ciuitatis Subr[oga].tus 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1676, document senyalat de 
n.« I, iusertat originalment entre folis 169 y 170.) 



ESTAMPERS 163 



N." 4 



Molt lUvstre señor. 

Los Estampers de la present Ciutat de Barcelona, diuhen, y repre- 
sentan á V. S. que la Coníraria deis Libraters della, los vexan, y 
molestan cada día, volentlos prohibir la venda deis Llibres Iligats, 
ó per relligar, y encara prohibir ais mateixos Liibraters, que nols 
pugan vendrer, sino que los Llibres sian seus propris; Y de alguns 
Llibres, com son Psalms, Bessarolas, y Missas, prohibir la estampa. 
y la venda, fentne distret, de que la estampa sie del eos de la Confraria 
deis Liibraters, y la venda singular, y que nols pugan comprar á altres. 

Estas pretensions, las volen fundar dits Liibraters, y fer observar, 
y executar en virtut de Ordinacions que V. S. los ha concedidas, las 
quals son las seguents. 

La ordinació feta ais 2. de Mars 1553. ques lo Capítol en orde 13. 
de las ordinacions, diu desta manera. 

ítem, per qiiant se es tvohat en lo passat, que alguns jovens, ó apre- 
nents de dits Liibraters, furtaven Llibres de casa sos amos, y aquells 
venían, ó daven á vendrer, á algunes persones en la dita Ciutat, los 
quals vevenien dits Llibres, y feyen pagar la mitat mes que dits Llibres 
valian ais compradors: Pergo statuhiren, y ordenaren los dits honora- 
bles Consellers, y Prohomens de dita Ciutat, que per obviar ais dits 
abusos Que de assi al devant, ningu que no sia de dita Art, ó no sie 
examinat, no gós teñir Llibres nous iligats, ni per relligar pera vendrer, 
sots pena de $ ^ Barcelonesas, per cascü, y cascuna vegada, en lo modo 
sobredit divididores, y exequutadores, y de perdrer los Llibres. 

En lo mateix any 1553. seis concedí altra Ordinació, que es la 19. 
en orde, y diu desta manera. ítem, statuhiren, y ordenaren los dits 
honorables, etc. Que ningtm Llibrater examinat, no puga vendrer Llibres 
Iligats, ni pera relligar, sino seus propris, y no de altres Liibraters 
estrangers, ni del present Principat de Cathaliinya, per obviar molts 



.# 



104 DOCUMENTS JUSTlFICATIUS 



fvaus que en assó se povian fev, sois pena de 30 % pev cada vn, y per 
cada vegada que será fet lo contravi, aplicadovs, com es ja dit irremi- 
siblement. 

Ais 22. de Agost 1669. se concedí altre Ordinació del tenor se- 
guent. ítem, pev llevar los abusos se fan pev molts negociants, en gran 
dany pev quiscun de dits niestves Llibvalevs, venent Llibves nous en- 
quadevnats, expevimentant notable detviment, pev poderse temer, que 
alguns aprenents, y altres personas, poch tements á Deu, furtan dits 
Llibres Iligats, valentse de altves persones, pera que vengan aquells; y 
desitjant que pev lo esdevenidor, se done evasió á semblants danys: 
Statuhiren, y ordenaren, que desta hova en avant, per via directa, ni 
indirecta, no pugan, ni sia licit, y permes á persona alguna, que no 
sie mestve Llibrater examinat en la present Ciiitat, vendrer Llibres 
nous enquadernats en la present Ciutat, sots pena de perdrer dits 
Llibves nous enquadernats que voldrán vendrer, y assó per quiscit, y 
quiscuna vegada; Exceptuant empero de la present Ordinació, que 
no son compresos en ella aquelles persones Ecclesiasticas, ó Seculars, 
que á lluv visch, y perill ne faran venir de fora Regne, ó de dintre de 
aquell. 

La Ordinació concedida ais 4. de Setembre 1619. diu també: ítem, 
statuhiren, y ordenaren, dits Magniftchs Consellers, y Promens, qu^ de 
assi al devant, ningún Confvare, ni Confravessa de dita Confraria, no 
puga, ni li sia licit, ni permes fer estampar, ni comprar de ninguna 
persona Psalms, Basserolas, ni Missas, ans aquellas haje, y dega 
comprar, y haver del cós de la dita Confraria, sots pena, y ban de 
30 % per quiscuna vegada que será contvafet, aplicadovs á la lluminaria 
de la dita Confraria, los qiials Psalms, Basseroles, y Missas, donará 
dita Confraria ais dits Confrares á raho de 25 ^ la rayma. 

Las referidas Ordinacions (encara que no poden compendrer los 
Estanxpers, ni prejudicar al exercici de la Estampa deis Llibres) ab 
tot, dita Confraria deis Llibraters, abusant de ditas Ordinacions, y 
volentlas executar absolutament, y á son modo de intelligencia, vé á 
prejudicar no sois al estament deis Estampers, pero y encara ais de- 
més Ciutadans, al be publich, bona administració, y govern polítich 
de V. S. del que podrá restar informat, servintse fer reparo, y ponde- 
rar los seguents discursos, y llegitims fonaments. 

Primerament se deu donar per assentat, que en la present Ciutat 
los officis mecanichs están dividits per Confrarias, y Estaments, ais 
quals en forQa de Reals Privilegis, y consuetut antiquissima dona 



ESTAMPERS l6s 



V. S. á vtilitat deis Officials, Lleys, Statuts, y Ordinacions ab ques 
governen, en las quals Ordinacions sempre se reserva V. S. la clausula 
de reteñirse la facultat de corregir, y esmenar aquellas, en for9a, de la 
qual, y de altres Privilegis Reals a V. S. concedits, las muda, revoca, 
y corregebc, segons las occurrencias deis temps, y com li apar mes 
convenient á la vtilitat publica. Las Ordinacions comunas, que teñen, 
y acostuman teñir ditas Confrarias concedidas per V. S. totas son 
á fi, y efecte, de que los officials de vn exercici, ó fimció, no se immis- 
cuescan en la operació, y peculiar de altres, pera que dexa manera 
nos confongan los exercicis; antes be politicament se conserven los 
officials en pau, y quietut, treballant quiscu de son propri offici; 
restant empero sempre salvo lo libero comers de comprar, y vendrer, 
y commerciar qualsevols especies de mercaderias en la present Ciutat. 
Que en conformitat del sobredit, la Contraria deis Llibraters ob- 
tingués de V. S. Ordinació privativa ad quoscunque alios, de que 
ningu que no fos mestre examinat Llibrater, no pogués en la present 
Ciutat, relligar, cusir, encodernar, posar cubertes ais Llibres, y teñir 
botiga, y porta vberta de dit exercici (operació en que tant solament 
consisteix lo peculiar de dita Contraria) gozarla de la prerogativa que 
teñen concedida las demés Confrarias de la present Ciutat: empero 
tenint las referidas Ordinacions, y majorment volent dits Llibraters, 
á son modo de intelligencia, que ditas Ordinacions comprengan los 
Estampers, y demés Ciutadans, nos pot negar, que ab la execució de 
ditas Ordinacions se aparta tant del fi, y política que V. S. observa, 
en que vn official no se immiscuesca en lo exercici peculiar de altre; 
com també, de que en la present Ciutat sie libero lo commerciar qual- 
sevols mercaderias: Y sino veja V. S. que aprontaría ais Estampers 
la impressió deis Llibres (cosa de tant ingeni, y cabals) si despres de 
haverlos estampats nols podien vendrer publich, y liberament, ni 
Uigats, ni per relligar, com se prohibeíx en las sobredítas Ordinacions? 
De que serviría ais dits Estampers, y á qualsevols altres persones 
de la present Ciutat, lo fer venir Llibres de qualsevol part, y negociar 
ab aquellas si despres en la present Ciutat esta ve prohibít lo comers, y 
negociació de la venda, y compra deis dits Llibres, com també pre- 
teñen dits Llibraters en for^a de las referidas Ordinacions? Es cert, 
que seria privar los Estampers de son exercici, y extinguir lo libero 
comers de aquells; prívant també en assó ais Ciutadans del gran 
íruyt, y vtilitat que naix de la Estampa: perqué ab los Llibres se 
alcan9an los modos de saber, y entendrer, las sciencias majors, Divi- 



l66 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

ñas, y humanas, y de totas las Arts Uiberals, y de tot lo ques pot 
desitjar, y es necessari saber, tant per los governs del temps de pau, 
com de guerra, nianeig de papers, y altres officis de la República, y 
adminisrtracio de la lusticia. 

A mes del sobredit, la execució de ditas Ordinacions en lo modo 
pretenen dits Llibraters, encontra ab Constitucions de Cathalunya, 
y ab Privilegis concedits a la Ciutat, y Ciutadans, ahont se disposa, 
que lo comers de comprar, vendrer, y commerciar qualsevols géneros, 
y especies de mercaderias, es libero en nostre Principal de Catha- 
lunya, y en la present Ciutat; Y es tanta la conveniencia del be pu- 
blich ques considera en lo comers deis Llibres, que la Magestat de 
nostre Rey, y Señor (qui Deu guarde) en lo Privilegi que concedi ais 
Mercaders de Llibres, perqué las estampes de aquells correguessen 
liberament, y se poguessen commerciar sens estar subjectes á contra- 
bando, disposa ab estas formáis páranles, ibi: H avernos resuelto de- 
clarar, como declaramos, que los Libros no son de las mercaderías com- 
pvehendidas en las provisiones de contrabando, y que assi no se deve 
impedir el commercio dellos ni la entrada, y salida de qualquier parte 
que sean. 

Finalment nos poden posar en execució ditas Oi'dinacions, tant 
per las referidas rahons, com també per quant la Confraria deis Lli- 
braters ha instades las ditas Ordinacions en emulació deis E^ampers, 
y de tots los Ciutadans que negocian ab la venda, y compra de Lli- 
bres, per no esser ohits dits Estampers, ni altres, per poder deduhir, 
y allegar los prejudicis que ara de present se representan á V. S. en 
lo qual cas censentitv prohibitr£ qualsevols Oi'dinacions concedidas en 
benefici de certas personas, y dany de altres, sens causa rahonable, 
segons doctrina de Xammar de Privilegis de la Ciutat de Barcelona, 
§. 14. num. 28. la qual doctrina es aplicable en lo nostre cas. 

Ni obstaria sis deya, que de las referidas Ordinacions ni havria 
algunas, com son las dos del any 1553. que estarían confirmadas ab 
Real Privilegi, y que aixi no podria V. S. revocar, corregir, ni esmenar 
aquellas; perqué se respon, que V. S. sempre té facultat de revocar 
qualsevols Ordinacions encara que sien confirmades ab Real Privi- 
legi; perqué la stabilitat, y firmesa de aquellas, se ha de entendrcr 
y se entén mentres V. S. no las revoca, tant perqué las Ordinacions 
son equiparadas á las vltimas voluntats, que de sa naturaleza son 
mutables; com també en for^a de la clausula que acostuma V. S. po- 
sar en ellas, de reteñirse la facultat de corregir, y esmenar, &c. 



ESTAMPERS 167 

Per lo que y altrament, dils Estampers suplican á V. S. sie de son 
servey concedirlos per modo de Ordinació, que no obstant qualsevols 
Ordinacions á la Confraria deis Llibraters concedidas, pugan dits 
Estampers vendrer publicament no sois los Llibres que imprimirán 
en llurs Estampas, sino també lo que íarán venir de altres Regnes, 
tant encodemats, com sense encodernar en llurs casas, y botigas; no 
entenent ab aixó prejudicar al exercici, y operació peculiar deis 
Llibraters, antes be declarant, que resten ab la privativa en quant 
ai encodernar, cusir, relligar tots los Llibres, tant deis que se impri- 
mirán en la present Ciutat, com deis ques farán venir de altres Regnes 
sens encodernar. Que á mes de ser cosa tant justa per lo be publich, 
y bona administració, dits suplicants ho tindrán á gracia, y favor 
de V. S. Officio, &c. — Altíssímus, &c. — Mel.o^ Prats. — V.t Joffreu 
Ad.t«s civitatis. —V.t Molins Ad.t"s Civitatis subs.tus,> 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions de 1678, inserta entre folis 287 y 288. ) 



l68 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N."» 5 



Molt lUustre Senyor. 
I La pretensió que los Impressors, ó Estampers de la present 
Ciutat teñen, de que sie del servey de V. S. lo concedirlos per modo 
de Ordinació, que no obstant qualsevols Ordinacions á la Confraria 
deis Llibraters, eo de Relligadors de Llibres de la present Ciutat 
concedidas, pugan dits Estanxpers vendrer publicament, no sois los 
Llibres que imprimirán en llurs Estampas, sino també los que farán 
venir de altres Regnes, tant encodernats, com sens encodernar, en 
llurs cases, y botigas, axi privades, com publicas, no entenent ab 
axó prejudicar lo exercici, y operació peculiar de dits Relligadors, 
antes be declarant, que resten ab la privativa en quant á encodernar, 
cusir, y relligar tots los llibres, tant deis que se imprimirán en la pre- 
sent Ciutat, y se voldrán vendrer encodernats, com deis que se farán 
venir de fora Regne: se funda ab las rahons que á dits Estampers 
assistexen, y en la suplicació per part de aquells presentada á V. S. ais 
1 6. del corrent mes de Noembre 1678. se motivan; los quals apoyats 
de la vtilitat publica, en lo libero comers, y de que los Ciutadans 
de V. S. pugan lucrar, vendrer, y beneficiar publicament, lo que sens 
ocultado, ans bé palesament, seis permet fabricar, y operar, com son 
los llibres á dits Estampers; se prometen dits Impressors lo consuelo, 
de que los abra9ará, y admetrá benignament la potestat de V. S. que 
la te (en declarar, commutar, y revocar qualsevols Ordinacions á 
qualsevol Confraria concedidas, segons la ocurrencia del temps, y 
donarles, y concedirlas á sos Ciutadans, y altres Comuns, si, y con- 
forme apar mes convenient á la vtilitat publica) tant gran, com la 
asseguran los Privilegis per los Senyors Reys concedits á V. S. que 
reíereix Xammar en lo de Privileg. §. 13. num. 24. in addit. y la pu- 
blican las decisions, y vots que ha V. S. obtinguts contra los qui mes 
deurian (reconeguts deis beneficis de V. S.) defensar dits Privilegis. 



ESTAMPERS 169 



2 No obstaría si per part de la Confraria deis Llibraters, ó de 
Relligadors de Uibres, se proposa ve á V. S. lo esser concedidas ditas 
Oi'dinacions á la Confraria, erigida, y creada per V. S. la qual per 
beneficiar ais Estampers, que no participan, ni gozan de prerrogati- 
vas de comu de Confraria, ni CoUegi, no es be se prejudiqíie, y danye 
en derogarli las Ordinacions que ha merescut obtenir: Perqué se 
respon, que los Privilegis referits; ab los quals V. S. pot revocar, y 
commutar les Ordinacions concedidas, y donades á vna Confraria, 
no sois los alcansá, y meresqué V. S. per las Confrarias, pero, y encara 
per participarlos ais demes Ciutadans, qui baix del amparo, y pro- 
tecció de V. S. viuhen, y ab sos treballs embellexan, y adornan lo 
eos de la Ciutat: quant la vtilitat publica ho demana, y lo modo ab 
que obtingueren dits Relligadors ho solicita, per los motius (que de 
las matexas Ordinacions) se veuhen paliats, y se han experimentat 
coloráis, y no verdaders, ab que seis poria dir los honra V. S. ab ditas 
Ordinacions ab la condició, si preces veritate niterentuv; per esser indu- 
bitada, y jurídica la pena, qitod careat impetratis maedax precafor, 
1. 3. de in integr. rest. 1. vlti. C. si contratus (?) ius, vel vtilitatem pub. L 
vU. C. de divevsorum, et ihi DD. 

3 Menos obstaría sí per part de la Confraria deis Llibraters se 
oposave de la atendencia tant acertada, que ha sempre tingut V. S. de 
que vn oñci en la operació del altre no se inmiscuesca, per la regla, 
vt qiiam quisque norit avteni exerceat, ne tutor vltra crepidam faber 
vUra malleum: Perqué deuse advertir, que lo vendrer los Ilibres es 
peculiar, y mes proprí deis qui forman, operan, y fabrican aquells 
com son los Estampers, que no deis qui aquells relligan; ab que ia 
objecció de dits Relligadors, manifesta lo argument, y fundamental 
raho de la justicia deis Estampers. 

4 Recorren los Relligadors á la Real Audiencia, de hont diuhen 
han obtíngut manaments de níhil innovando, pera que nos passe 
avant en lo consuelo, que esperan de V. S. pensant (en cas que V. S. 
com pot, honre á dits Estampers ab lo que suplican) oposar de la 
emulació de dit plet. Empero quant insubsistent es sa pretensió, 
resulta del que se servirá V. S. advertir, y es, que la potestat de 
revocar, corregir, y esmenar la té, encara que sobre de dits estatuts, 
ó intelligencia de aquells hi hage plet pendent en la Real Audiencia, 
quant nos fa emulació de dita causa, ho prova Xammar vbi suprá, 
y se ha votat en la present Casa, en la questio deis Notar is de Barce- 
lona. 



170 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

5 A mes de que la causa que en la Real Audiencia se ventilave, 
entre dits Relligadors, y Estampers, sois fonch acerca de alguns penyo- 
raments fets á instancia de dits Relligadors, en virtut de vna manu- 
íenció, en que diuhen estaven de vendrer Ilibres privativé; la qual 
manutenció (es de notar) obtingueren los Impressors, saltém, en 
quant á vendrer Ilibres, tant relligats, com sens relligar en sos maga- 
zens, ab que com en lo que solicitan, y suplican dits Estampers, nos 
demana com ni demanar se vol, que los penyoraments que han fels 
dits Relligadors, los revoque V. S. sino sois, que de aqui al devant 
pugan dits Impressors vendrer lo que es tant peculiar de son esta- 
ment, y ofici; se veu, que sens escrupol algu de que embarassen dits 
manaments, pot fer V. S. dita gracia: son elegants les páranles de 
Font. en la decís. 393. á n. 13 ibi: Quia tura si in contrarium allégala 
tantum procedebanf, et procedunt, guando noves impetvatio concevnif 
deductcB in lite, secus si futura etiam eiusdem matevics, del que se 
jnfireix exclosa del tot la inhibició de no innovar, y emulació pretesa, 
perqué com la dita causa sie de penyoraments fets, y no en manera 
alguna acerca de la potestat de revocar, y corregir; no parlantse de 
revocacio de dits penyoraments fets, no se innova cosa en dita causa, 
majorment haventse donada la suplicació per part de dits Impressors, 
antes de la inhibició, ho prova lo dit vot contra los Notaris a n 35. 

6 Y lo que lleva tota dificultat acerca del que per part de dits 
Impressors se suplica, es, que en la primera de las Ordinacions de dits 
Relligadors, feta ais 2. de Mars 1553. parlant deis Llibraters, los con- 
cedeix la venda deis Llibres, y teñir aquells ab estas páranles. Que 
de assi al devant, ningu que no sie de dita Avt, ó no sie examinat: no gós 
ieniv Ilibres nous ¿ligáis, ni per relligar, del que se infereix, que dita 
Qrdinació es propia deis Impressors; provas esta veritat per esser 
axi, que aquella fonch concedida ais Llibraters, que son los que ían, 
y fabrican los Llibres, y axi be los Impressors. De tal manera, que 
lo fabricar, y operar los Llibres, no consisteix en relligarlos, sino en 
imprimirlos, com apar ho prova Casiodoro variar, lib. ii. epistol. 38. 
ibi: Erat indecorum fateor doctos sermones commitere tabulis impulitis, 
et in veternosis vamalibus imprimere, etc. Per lo que meresqueren los 
Impressors en la llengua Llatina lo nom de Librarii, S. Geroni Doct. 
de la Iglesia in epi. 1^ ad Domn. et Rogatian. en lo proem del digest. 
circa fin. Litterarum scriptores Librarii appellantur. L. si Librarius 92. 
//. de reg. iur. L. fin. §. omnia enim, C. C(Btero iuve enucleando, que no 
meresqueren los Relligadors, sino sois lo nom de Bibliopola, Calepin. 



ESTAMPERS 17I 



in verbo Librarius, ¿ü. L. et Bibliopola, lit B. ad quem est recurrendum 
pro decidendis causis, Franch. decis. 662. num. 17. loann. Bapt. de 
Luca teatv. vevit. et iiistüicB, lib 2. de vegal. discurs. 97. n. 2, 

7 Ya que dita Ordinació, y las demes en la Suplicació referidas, 
se entenguessen concedidas ais Relligadors, no empero aquellas foren 
privativé á aquestos permesas, perqué en la Ordinació referida en lo 
num. 6. aquellas páranlas Que ningii no sie de dita avt de Llibratev, 
ó no sie examinai, etc. compendrien dos diferents personas, 90 es, qui 
seria de la art de Llibrater, y no examinat, y lo que seria de la dita 
art examinat, las quals, y quiscuna de aquellas poria vendrer Llibres, 
tant relligats, com sens relligar, segons dita Ordinació, y com dat cas 
ques pogués dir no ser Llibreters los Impressors (lo ques nega, per 
lo que en lo antecedent num. 6. se ha dit) nos poria per lo menos 
negar, que dits Impressors serian de la dita art de Llibraters, y axi 
be no prohibits, ans be ab exprcssa facultat de poder vendrer dits 
Llibres. 

8 Del fins assi representat, en legitima consequencia se infereix 
que en tot cas lo ques suplica per part de dits Estampers, no seria 
revocar, ni corregir, ni en manera alguna innovar, sino declarar mes, 
lo que ditas Ordinacions expressan, assó es, que la prohibició de 
aquellas, no ha compres los Estampers, ans be declarant las páranlas 
Llibvatevs, y de dita art, compendrer, y anomenarse en ellas los Impres- 
sors, y Estampers, donanllos la facultat de vendrer los Llibres ab la 
explicació per part de dits Estampers proposada; es tant fundada 
esta declaració, com cert, de que no innova, ni corregeix qui declara: 
ho prova la 1. heredes palám, §. quid. ff. de tesfam. 1. adeó, §. videtiiv, ff. 
de acquiv. rerum domin. Barbos, axiomat. 66. á num-. i. antes se enten 
esser la declaració en la mateixa disposició, Fontan. de pact, claus. 
4. glos. 5. a num. 17. et claus. 7. glos. 2. part. 2. á num. 8. Castillo 
de interpret, vltivn. volunt. iom. 6. cap. 182. á num. 57. ex pluribus 
quos recensere omictitur. Salgad, de supplicat. ad sancliff. part. 2. 
cap. 2. a num. 2. Los quals, 90 es Salgad, en lo mmi. 3. y Castillo 
en lo num. 59. parlan en termens de declaració de estatuts, y sois 
concedeLxen en la declaració, á qui ha fet aquelles. Per lo que consi- 
derats per V. S. motius tant justificats, y fonaments tant juridichs, 
se prometen los Estampers lo amparo, que experimentan, y sempre 
han conseguit del zel de V. S. sos Ciutadans. Salva sempre la censura 
de V. S. — Altíssimus, &c. — Malchior Prous. 



172 DOCüMENTS JUSTIFICATIUS 



N.^ 6 

Iesvs, María, Ioseph, con San Geronymo Doctor Máximo, 
Patrón de la Cofadria de los Libreros de la presente 
Ciudad de Barcelona. 



Ivstificacion del drecho assiste á dicha Cofradria. 

1 La Cofradria de San Gerónimo de los Libreros desta Ciudad 
de Barcelona, tuvo su principio, mucho antes del año 1553, como 
consta en el Archivo Real de Cathaluña; en la Escrivania mayor 
de la Casa de la Ciudad, y en las Ordinaciones, que goza por dicha 
Ciudad dicha Cofradria; confirmadas por la Cesárea Magestad dei 
invictissimo Señor Carlos V. (de gloriosa memoria) la qual Cofradria 
se compone de los Libreros de la presente Ciudad, formando entre 
ellos su Consejo con sus Cónsules, Clavario, y demás Officiales, según 
la disposición de dichas ordinaciones. 

2 La execusion de las quales tiene fundada desde dos de Margo 
1553. hasta hoy con diferentes declaraciones hechas por los Señores 
Conselleres de la dicha Ciudad de Barcelona, con parec^&r de sus As- 
sessores, y Abogados; y muy en particular en 24. de Setiembre 1560. 
contra luán Bel ver, layme Bonafe, y otros. Y en 5. de Deziembre 
1612. contra luán Molner Tendero, y muchos otros. 

3 Pruevase assi mismo la execusion de aquellas, con la sentencia 
obtuvo dicha Cofradria en la Real Audiencia de Cathaluña, á Rela- 
ción del Magnifico Rafael Alzina, Escrivano Pablo Daroca, contra 
Sebastian Cormellas, Impressor de Libros, el qual en 21. de Octubre 
1595. facto verbo declaró, ibi: Qucb ordinationes cum disponant solum, 
circa locum, in quo libri vendí possint, non censetur impeditivé liberi 
commertij, alias ómnibus permissi, quin potius ab ómnibus incolis, 
e. hábil aioribus dictce Civitatis Barcinone observan debent. Se infrá 
Providel, et de ciar at non licuisse dicto Sebastiano Cormellas, ñeque 
licere Botigiam, pro vendendis libris, etiam insuo prelo, sivé Estampa 



ESTAMPERS 1 73 



impressis, vel aliimdé extra Civilatem ad eimi delatiSy etiam ivveligatis 
publicé, et palam apevtam teneve; non ohstantibits dedtictis, ef allegatis 
pro parte dicti Cormellas, etc. 

4 Y en 21 de Noviembre .1595, fue, de dicha declaración hecho 
el decreto de execucion, por dicho Magnifico Olzina. 

5 Y en la causa, que loseí Porcada Notario Real, lacinto Andreu, 
Antonio Lacavallaria, Rafael Fígaro, y otros intentaron en la Real 
Audiencia en 10 de Noviembre 167 1. á Relación del Magnifico luán 
de Carbonell, Escrivano Cervera, hoy Rufasta En 12. de lunio 1677, 
declaró, ibi: Providet pro nunc interim, et hac lite pendente, et sine 
pfCBiudicio iurium, prcstentionum, partium, tám in possessorio plena- 
riOy quam in petitorio dictos Cónsules, et Confrairice, Divi Hieronymi 
Bibliopolarum prcBsentis Civiiatis, manutenendos , et conservandos 
fore, et esse; prout cuní prcssenti manuteneri, et conservari mandat, in 
possessione, seu quasi vendendi in suis operatoriis publicis; omne 
genus librorum novorum, seu vetermn religatorum, et non religatorum, 
impressorum in hac Civitate, vel extra; ac etiam prohibendi quibuslibei 
personis, qucs non sint magistri Confratves dictes Confratrice dictorum 
librorum venditionem, et pignorandi contrafacienies iuxta Ordinationes 
Confratrice; in casu contrafactionis. 

6 Y en causa de suplicación en 15. de Enero 1678. fue por el 
Magnifico Doctor luán Bautista Roca, y luliá, facto verbo, confir- 
mada dicha provisión Real. 

7 Y en el pleyto, que ante dichos señores Conselleres intentó en 
13. de lunio 1672 Bernardo Blasi Ropero de viejo, contra dicha 
Cofradria Escrivano Trelles; con concejo y parecer del Doctor luán 
loífreu Assessor de dicha Ciudad en 18. de lunio 1677 declaró, ibi: 
His igitur, et aliis meritis processus aitentis, et alias: Ad modum I Ilus- 
tres Dordini Conciliarii, prcBsentis Civitatis Barcinone de consilio, etc. 
sententiant, pronuntiant, et declarant; dictas, et prcBcalendatas ordinatio- 
nes, tam Regio privilegio conftrmafas anni 1553. quam 22. Aiigusii 1669. 
inviolabiliter observandas fore, et esse; provt cum prcesenti observari 
mandant; lictoque Bernardo Blasi in, et per eum prcBtensis, et petitis 
silentium imponendum fore, et esse, prout cum presentí imponunt, etc. 

8 Y con justa razón en dichas declaraciones se declaró en favor 
de dicha Cofradria; pues su exiercicio proprio es vender libros, según 
la declaración del Magnifico luán de Carbonell; y su nombre se lo 
trahe; pues ab antiquo Bibliopolas en latin se nombraron; el qual 
Bibliopolas, se compone de dos nombres Griegos; que son Biblio; 



174 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



que es lo mesmo que vender; Pola que es lo mesmo que libros i; y 
siendo nombres Griegos; en latin se dize librontm venditor. Calepinus 

verbo Bíbliopol, Laurentius Beyerlinck verbo BibliopolcB, vbi dicit: 
BihliopolcB simt qiii vendunt libros; Thesaurus tingues latinee verbo 
Bibliopo a ait Bibliopola le mascitlini generis; qui libros vendit. Mar- 
sial lib 48. 

Exigis vt donem nostros Ubi quinte libellos: 
Non habeo, sed habeí Bibliopolas Triphon. 

9 Silva alleg. verbo liber. Covar. en el thesoro de la lengua Cas- 
tellana 1 524. in verbo librero, dize: que el librero es el que tiene tienda 
de libros para vender; Librería quando es publica, se llama por nom- 
bre particular Biblioteca, como en Roma la Biblioteca vaticana, 
Antonio de Nebrissa pone algunas diferencias de libros, como libro, 
como quiere liber. Codex, ¿cís; libro pequeño, libellus, i libro de quentas 
que cerca de mercaderes comunmente se llamó libro de caxa; ratio- 
narium; libro abreviado, breviarium; libro manual, y que se deve 
tener en la mano, pugillare, libro acabado, liber expliciius. Y lo que 
tan claramente consta en los libros, y es notorio á todo el mundo, 
han querido algunos quitarlo á los Libreros siendo assi verdad, que 
ellos mismos lo han dexado escrito en diferentes tomos, como es en 
los Fontanellas, Cancers, Xammars, y comunmente esta verdad se 
halla verificada en todos, y quantos libros se hallan en el mundo, 
pues en vnos leemos á costa de fulano Librero mercader de libros, en 
otros impresso á costa de sutano que habita en la calle de los Libreros, 
y en latin para nuestros términos in via Bibliopolarum. 

10 Assegurase esta verdad de ser tant proprio de Libreros ven- 
der los libros, y pertenecerles á ellos privativé el venderlos, que 
quando no tuviere esta Cofradria las ordinaciones. Privilegios, y sen- 
tencias Reales sobredichas, se lo tendría ganado por la nobleza de 
que gozan; y prueba esta verdad el Doctor Cristo val Suarez de Fi- 
gueroa en el discurso 110. en donde dize, que la profession de los 
Libreros mereció en todos tiempos ser contada entre las nobles, y 
honrosas, y con justa razón: pues es la que hadalgaza los ingenios, y 
la que abre vn camino íacilissimo para todas sciencias, y disciplinas, 
insitando maravillosamente nuestros ánimos a los estudios de las 



1 Conceptúan! equivocada la cxplicació que en aquest document es £a de lo 
que significa Bibliopolce, puix es sabut que Biblia prevé de hiblion, Ilibre, y Pola, 
de polein, vendré. 



ESTAMPERS I75 



letras diguissimas de toda reverencia, y honor. De su nobleza nos 
dexo escrito San Isidoro lib. 6. Ethym. cap. 3. y no es mucho pues 
la estimación de los Libreros se vio yá en tiempo antiguo estimada 
por los Emperadores, Reyes, señores particulares, y hombres doctos 
de toda suerte, Alcxand. Magno escrive, San Isidoro haverse deley- 
tado mucho en juntar con todas sus fuerzas quantitad de libros, y el 
Rey Ptholom. Filadelpho en la Ciudad de Alexandria juntó setenta 
mil libros, en los quales ñie depositado el testamento viejo de los 72. 
Interpretes, y otro gran numero de cuerpos de libros congregados; 
Aunque Aulo Gelio, y Amiano Marselino con Séneca dizen llegó el 
numero al de setecientos mil. Piinio lib. 35. cap. 2. dize que Assinio 
Pollion fue el primero que conduxo grande suma de libros en Roma, 
y dize aver juntado trescientos mil libros, y que Gordiano Emperador 
juntó setenta dos mil volúmenes. Cassaneo de gloria mtmdi par. ij. 
con. 73. Plin. cap. 2. Polidorus de invenlaribiis renim lib. 2. cap. 7. 
Plato de legibus, Plutarch. probat. 40. Conzen. lib. 5. cap. 7. y aun por 
San luán Crisostomo hom. in epistol. ad. collosen. llamó á los Libreros, 
salubris anime pharmaca, y otros sin numero que se omiten por evitar 
prolixidad. 

11 Y quando esto no fuere assi tienense ganada la nobleza por 
si mesmo, ó sino digalo Pedro Mexia en su historia Imperial, en la 
qual haze mension de las vidas, y hechos de los hombres eminentes 
ha tenido la Europa, y en la vida de Don Fernando II. Emperador, 
la qual devide en sinco capítulos, en el §. varones Illustres en tiempo 
de Fernando III. dize, ibi: Después destos varones esclarecidos justa- 
mente se deve lugar á Gabriel de León (el qual vive) famoso Librero, 
y de los mas beneméritos de Castilla, hasta este tiempo, que con tanto 
desvelo, zelo, y liberalidad la ha enriquecido con el mas precioso íezoro 
que pudiera dezear, franqueando á los doctos, y curiosos inmensos 
volúmenes latinos, y Castellanos, que con razón puede gloriarse de aver 
sido pava su patria vn Planíino, y Moreto Flamencos, que la acrediten 
vn Manucio Italiano, que la honre, y vn Grifo, y Cardón Franceses 
que la illustran. Hágase pues memoria de un León generoso que olvidado 
de sus interesses proprios ha eternizado a tantos sacando del olvido sus 
trabajos. 

12 Antero Maria de Santo Buenaventura in verbo Bibliopola- 
rum charitas. Suarez discurso iio. ibi.: Puede pues dezir ser la profes- 
sion de los Libreros por estremo noble respeto de estar siempre en com- 
pañia de personas virtuosas, y doctas, como Theologos, Legistas, Medi- 



176 DOCUMENTS JUSTIFICATIüS 

eos, Matemáticos, Humanistas, y otros muchos científicos con cuya 
conversación, y manejo se buelven muchas vezes mas agudos, inteligen- 
tes, y platicos, no solo de la arte, sino de las cosas de todo el mundo, 
y abajo: también participan de noheleza por la limpieza, y curiosidad 
tienen en si: adquiere el arte nombre del beneficio vniversal que produce 
á todos, porque de los libros se recibe el modo de entender, y saber lo que 
se quiere, y no solo nos hazen posseher sciencias, y artes, sino quanto 
se puede dezear de guerra, estado, amor, letras, maneyos de papeles, 
Officios, y otras cosas. Y aun por esto Polidoro de inventoribus rerum 
iib. 2. cap. 7. Patricius de recta institutione reipublicé lib. 8. tit. 15. 
dize: Que fue el exercicio de Librero honesta, y antigua ocupación de 
muchos Reyes, y Principes, pues se ocuparon en dicho exercicio Ptolo- 
meo Rey de Egito, Alexandro Magno, Alfonso Rey de Cicilia, y otros. 

13 Y que esto sea assi á rnas de lo sobredicho la verdad se nos 
viene á los ojos todos los días, y sino diga el curioso la Libraria que 
se goza en el Real de San Lorenzo del Escurial de Madrid naanues- 
ci'ita, por ventura no es Libraria! el libro que goza el Convento de 
Santa Catharina Martyr de la Orden de Santo Domingo en la presente 
Ciudad escrito de la santa mano del jamás nunca bastantamente 
alabado el Angélico Maestro, y Maestro de todos Santo Thomás de 
Aquino, no es libro? los que gozan en el Real Convento de Poblete 
Orden del Cister escritos de mano, y letra del Zeraphin abrassado 
de la Iglesia la santa Madre Thereza de lesvs, y S. Vicente Ferrer, 
el nobiliario de España, y los que goza el Real de la Murtra, que 
son los libros de armas, y antigüedad de la nobleza Cathalana libros 
no son? y tales, y de tanta estimación, que por ellos mereció el Es- 
curial ser no menor maravilla, que la mesma obra, Santa Catalina, 
Poblete, y la Murtra ser írequentados solo por essos libros, de que se 
ve que el libro para ser, y dezirse libro, no le es necessario (como 
quieren algunos) que sea impresso, y que esto sea assi nos lo dexó 
san luán Evangelista en el Capitulo 5. de su Apocalypsi, ibi: Et vidi 
in destera sedentis supra tronam librum scriptum intus, et foris signa- 
ium sigil-lis septem, & infrá: quis est dignus aparire librum} & infrá: 
Nemd dignus inventus est aperire librum, nec videre eum. lustiniano 
Emperador en la ley tanta circanos, en el §. omnia enim, ibi: Ipse 
autem Librarius, qui ea inscribere ausus fuerit, non solum criminali 
pcena plectetur, etc, C. de vet. iur. encicl. 

14 Y assi se ve quan antiguo, y noble sea el exercicio de Librero, 
y que dicho exercicio de Librero sea centenares de años antes que el 



ESTAMPERS 1 77 



oficio de Impressores, quando no constare de lo sobredicho, nos lo 
dcxó escrito el Doctor Covarrubias verbo Emprenta, por otro nom- 
bre; prensa, donde se imprimen Libros: el qual dize, que el primero 
que sacó á luz el imprimir, fue Gutembergo Alemán natural de Ar- 
gentona, siendo Emperador Federico IIL el año de 1440. aunque 
el Doctor Christoval Suarez de Figaroa en el discurso loi, diga que 
fue el año de 1442. y según otros, el de 145 1. en la Ciudad de Magun- 
cia, aviendo hallado también la tinta que vsan los Impressores de 
donde Beroaldo escrivió, 

O Germania muneris vepertrix 
quo nihil vtilius dedit vetustas 
libros scribere que doces premendo. 

15 El Doctor Aldarete in verbo Emprenta, dize, ibi: Y porque 
el ingenio de imprimir las letras, es muy semejante á la prensa con que 
aprietan, y estrujan, la huva se llamó Prcelum, el qual: lata manu, des- 
cribe, y haze larga mension del officio de Impressores; y assegura ser 
mucho mas antiguos los Libreros, que no dichos Impressores, y aun 
assegura, que los que dan el ser á dichos Impressores, son los Libreros, 
pues es cierto, que mucho antes de la Imprenta avia Libreros, y es 
assi, pues para ser Libro no se necessita la Imprenta, ni es verdadero 
dezir, que para ser libro se necessita de que sea impresso, con que se 
ve la verdad tan manifiesta en favor de dichos Libreros; y se aplica 
á la presente Ciudad de Barcelona, pues también goza en el archivo 
Real muchissimos libros manuescritos, que lo son, y de mucha esti- 
mación, sin ser impressos, y destos mismos goza dicha Ciudad de Bar- 
celona en su Archivo, que lo son sin ser impressos de donde se ve 
no ser assi (lo que algunos quizieron) que los Impressores da va la 
forma al libro, y el ser á los Libreros. 

16 Y según nos dexó escrito el dicho Doctor Aldarete vienen 
á ser dichos Impressores, como a subordinados de dichos Libreros, 
pues estos son (dize dicho Autor) el que dan el ser á los Impressores, 
dándoles que trabajar en sus imprentas; y esta verdad la abrá visto 
confirmada el curioso en particular en las partes que hay mucha 
abundancia de Libreros, y al mesmo passo abundancia de Impressores, 
como es Madrid, en donde el sobredicho Gabriel de León librero, del 
qual arriba se ha hecho mension, hoy haze ricos á los Impressores. 

17 De todo lo sobredicho se ve claramente la antigüedad de los 
Libreros, nobleza deilos, y ser mucho antes sin comparación, que los 

13 



178 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

Impressores, y assi mesmo no darles como quisieron algunos el áer 
los Impressores, antes bien consta de lo sobredicho al contrario, y á 
qualquier curioso que tenga ojos se le viene á ellos todos los dias esta 
verdad. 

18 Que los Libreros sean primeros en nuestra Ciudad de Bar- 
celona que los Impressores (digan lo que quizieron algunos) que lo 
cierto es lo son, pues los Impressores hasta hoy, ni Cofadria, ni común 
alguno constituyen, ni la Ciudad de Barcelona los ha dado Cofradria. 
ni ordinaciones algunas, y con razón, pues según Conzen. lib. 5. cap. 7. 
ibi: Privilegia vero que sine causa legitima dantur pro ratione rerum 
nocent reipublice, y aun por esso los passados (tal vez) no dieron 
ordinaciones algunas á dichos Impressores a viéndolo solicitado vna, 
y muchas vezes de los señores Conselleres, y sino que causa puede 
tener loseph Porcada Notario Real Collegiado, para que se le conceda 
por la Ciudad de Barcelona ordinacion? la imprenta que tiene no es 
su3^a, ni puede trabajar de Impressor, y su officio proprio es Escri- 
vano. Assi mismo á Francisco Pasqual, loseph Soler, Martin Ascona, 
Simón Serrano, Martin Gelabert, Vicente Suriá, luán Noguera, y luán 
lolis que no la tienen, y es assi, pues la Ciudad de Barcelona hasta 
hoy solo goza de siete Imprentas, que son la de Mathevad, que hoy 
es de los Religiosos de la Compañía de lesus, la de Francisco Corme- 
llas, el qual goza del Privilegio de Mercader de la Longa de Barcelona, 
la de Loren90 Déu, que hoy vsufructua dicho Porcada, la de Antonio 
Ferrer, y Balthazar Ferrer Libreros, la de Antonio Lacavalleria, la 
de lacinto Andreu, y la de Rafael Figueró, las quales quatro vlti- 
mas dizen ser suyas proprias; y a estos parece tenia lugar la petición 
solicitan los sobredichos, sino les obstare á Antonio Ferrer, y Baltha- 
zar Ferrer Libreros, que no las solicitan, a Antonio Lacavalleria la 
ordinacion que los señores Conselleres, y Consejo de 36. hizo en 15. 
de Octubre 1 631. la qual comprehende á Collegios, y Cofradrias: y 
assi quedar solos lacinto Andreu, y Rafael Figueró para constituyr 
la Cofradria; y que á estos por ser dos solos, no se les puede conceder 
semejante gracia lo dispone el derecho. 

19 A vista de lo sobredicho se ve claramente la poca razón an 
tenido los sobredichos Impressores de representar á los señores Con- 
selleres con su suplica presentada en el mes de Noviembre passado 
1678 calumniando á la Cofradria de San Geronymo de los Libreros 
de la presente Ciudad de Barcelona, quitándoles el nombre que tan 
proprio les es, nombrándoles relligadors de Llibres, siendo assi, que lo 



KSTAMPKRS I79 



sobredicho consta claramente, que en la presente Ciudad, ni en toda 
la Europa ayan tenido semejante nombre, ni aun en latin se ayan 
nombrado religatores, sino BibliopolcB, y con este nombre les ha nom- 
brado la Magestad Cesárea de Carlos V en su Real Privilegio, los 
señores Conselleres de la Ciudad de Barcelona en las ordinaciones les 
ha dado, el Real Consejo de Cathaluña, y aun los mesmos Impressores 
en los libros que á su costa, y de otros han impresso, les han nombrado 
con dicho titulo de Libreros, Llibraters, Eibliopolce, y no relligadors. 
Yaviendoles querido quitar, lo que tant proprio les es, no es de ad- 
mirar ayan puesto en la suplica que presentaron en el num .4. en 
donde deduzen, que dicha Cofradria ha obtenido en el pleyto que en 
la Real Audiencia está pendiente contra los dichos nombrados man- 
datos de nihil innovando, para que la Ciudad no passasse adelante 
en el consuelo que solicita van dichos Impressores, siendo assi verdad, 
que ni tal ha sonyado dicha Cofradria, pues (á mas de lo que abaxo 
se vera) el fin que tuvo dicha Cofradria, ñie dar noticia á los señores 
Conselleres del pleyto, que sobre aquello mesmo solicita van los Im- 
pressores tenian en la R. Audiencia, y del estado en que estava dicho 
pleyto, y esta verdad se ve de la Real provisión, que el Magnífico 
Doctor luán de Carbonell hizo, ibi: Facto verbo in Regia Audientia 
providet, quod expediantur cavtella citatoria, et inhibitoria petita; y de 
que no se pedian otros, se ve en el mesmo pleyto, y a esto obligó el 
poco consuelo experimentaron los Cónsules de dicha Cofradria, pues 
jamás les quisieron hoyr, ni menos permitir, allegassen de sus dere- 
chos, y razones, hasta que se representó en el consejo de 36. el qual 
fue servido hazer elección de dos personas de dicho consejo para que 
juntos con los Assessores de dicha Casa hoyeren á los de dicha Cofra- 
dria, y a los dichos Impressores, y del derecho de ambas partes hi- 
ziessen relación á dicho Consejo, con que se ve la ocasión que tuvo 
dicha Confradria, para solicitar dichos carteles, ó mandatos, y de la 
provisión de aquellos constar no ser de nihil innovando, ni penales, 
y assi se ve el fin que han tenido de representar los Impressores con 
su suplica en el num. 4. de aquello muy al contrario de la verdad. 
Y assi mismo en el num. 5. en el qual contra la mesma verdad han 
representado en dicha suplica, que el pleyto que en la Real A. está 
pendiente entre dichas partes, era solo acerca de algunas prendas se 
les avia notado, que en nuestra lengua dizimos penyoraments hechos 
á instancia de dicha Cofradria, siendo assi verdad, que del mesmo 
pleyto consta como en 10. de Noviembre 167 1. por parte de los mismos 



1 8o DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

nombrados Impressores, se presentó suplica introduziendo, y empe- 
9ando dicho pleyto en la R. A. á relación del dicho Magnifico luán 
de Carbonell, suplicaron, y pidieron, ibi: Que sie declarat esser licita 
y permés ais Estampers vendrer, y teñir puhlich, y palezameni qual- 
sevols ¡libres, etc. revocani qualsevols ordinacions, etc. y de la R. pro- 
visió dicha en num. 5 se ve pretender en dicho pleyto muy al con- 
trario de lo que deduzieror en la suplica en el num. 5. presentada en 
el mes de Noviembre á dicho Consejo de 36. y assi no ser al proposito 
ia decis. 393. de Fontan. ni menos lo que allegan en dicha suplica en 
dicho num. 5. del voto, ó parecer de los Notarios á num. 35. de lo 
que se ve aveí querido colorar su pretensión, tiznando á la Cofradria 
de los Libreros; y deduciendo al contrario de la verdad: como mas 
largamente se ve en dicho pleyto. 

20 Ni menos en el num. 6. de dicha suplica en donde quiere 
apropiarse lo que tan ageno es del Impressor, que es la ordinacion 
de la Cofcidria de los Libreros de 2. de Mar9o 1553. ibi: Que de assi 
al devant ningu que no sie de dita art, ó no sie examinat no gos teñir 
¡libres nous Iligats, ni per relligar: palabras que por si solas excluyen 
toda la pretensión de los Impressores; y muy en particular, si se 
atiende al sentido de ellas; que es: constituyr dos diferencias de libros: 
atados, ó Iligats; d pev relligar ; los atados, 6 Iligats, que están pera 
religar: son aquellos están en vn fardo, ó paquete, en el qual ay mu- 
chos libros de vna especie, ó diferentes; y estos atados assi con su 
rotulo, se tienen venales en los estantes de sus tiendas; como se vé 
en las tiendas de los Libreros; los religados, d encodernats, son aque- 
llos, que están apunto para vender en dichas tiendas, y en este sentido 
se ha de comprehender dicha ordinacion. Sin embargo de querer 
imputar á los Libreros, si su exercicio es este, ó aquel pues del num. 8. 
consta evidentemente qual sea el exercicio del Librero, y qual el de 
Impressor, con que el lugar de Casiadoro vav. lib. 11. epíst. 38. mas 
es contra de ellos mismos, pues, erat indecorum doctos sermones in 
pulitis tabiilis commitere: et multum decorum veternosis ramalibus 
imprimere. Y assi bien pueden dichos Impressores contentarse con la 
contraria que se saca del num. 7. de su suplica, que los Libreros que- 
dan muy gustosos de la que gozan sus ordinaciones, pues aquellas 
al pie de la letra han jurado observar, y en nada contravenir á ellas, 
y esso de interpretarlas, no les toca a dichos Impressores, interpré- 
tense las que solicitaron pocos años ha, ó por lo menos el logro de ellas. 
Que las de la Contraria de San Geronymo quedan executadas, como 



1 



ESTAMPERS l8l 



se ha dicho. Y se espera el logro dellas; con el aplauso que hasta hoy; 
como lo esperan, y suplican, diziendo con su Santo Patrón; fiduciam 
hahete in me; ego enim pro vobis orabo ad Dominnm Jesum-Christmn; 
qui vos protegat, atqtie defendat insecula sectüorum. Amen. 

losef Toda Dotor en Ambos Derechos. 

Félix Graells Dotor en Ambos Derechos 



{Folleto imprés en la Estampa d'Antoni Ferrer y Baltasar Ferrer, LU- 
breters, per Pere Pau Matheu. Any 1678.) 



/ 
1 82 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 7 



Molt 111. tre Senyor 

No es dubtable la ampia facultat que te V. S. atorgada ab diffe- 
rens reals priuilegis concedits per los Serenissinas Senyors Reys de 
Arago (de immortal memoria) de poder erigir, y crear en la present 
Ciutat novas confrarias donantlos aquellas ordinacions que necessitan 
per lo govern politich, y economich, separant, y diuidint las opera- 
cíons que son proprias de vna Confraria ab altre, de calitat que aquells 
que son de vn estament no se atrevexen en immiscuirse, y posarse 
en las operacions, y fabricas de altre estament, sino que cada hu se 
acontente de de (sic) obrar, y fabricar lo que es propi, y peculiar de 
son offici permetent V. S. que en cas de confractio (contrafacció) 
pugan aquells que son de vn procehir contra los contrafaens penyo- 
rantlos y fent altres procehiments executius, y ab exa forma son 
innumerables los Confrares, y comuns ques regonexen en esta ciutat 
creadas de nou per V. S. y com de temps immemorial se trobia en 
esta ciutat vna Confraria de deuocio sots la inuocatio de S.t Juan 
ante portam Latinam vulgarment anomenada deis impressors tenint 
sos Confrares publich y palesament botigas obertas ab sos fadrins, 
y aprenents, treballant, y imprimint totas, y qualsevols obras ques 
dcgan, y sia licit imprimir, essent aixi, que fins vuy no logran ni han 
pogut lograr de la dicha, que las demes Confrarias, y comuns gosan 
90 es que V. S. la aja autorisada erigintla politica, y ciuil concedintli 
ordinacions per poderse regir, y gouernar com las demos de que re- 
sultan molts danys, y inconuenients perniciosos al be publich y pre- 
judicials ais ciutedars de V. S. y estos son tans, que per no cansar 
á V. S. se omitexen ponderant ne sois tres, y dexant los demet- ala 
gran comprehensio de V. S. 

Lo primer inconuenient es per que no tenint los impressors con- 
fraria politica, y ciuil, en son offici noy ha examens sino que sens 
aquells pot qualseuol encara que imperit, y sens hauer may practicat 
lo offici de impressor vsar de aquell imprimint, y tenint operatori y 



ESTAMPERS 183 



botiga oberta, publich, y palesament en la present ciutat com vuy se 
experimerta ahont se troban differents estampes gouernades, y regi- 
das per personas sens hauer noay practicat sewblant facultat no obs- 
tant que de dret esta disposat que aquells que voldran vsar de algún 
oífici ajan de ser primerament exaniinats, y aprobats perqué altrament 
sen[s] precehir dits exaniens facilment se podan falcificar las fabricas, 
y obras mayorment en lo oífici deis impressors que no es tan fácil 
coni los demes, com notoriament se dexa conpendrer, y seruirse V. S. 
de concedir d[it]. - contraria política y ciuil cessara del tot del tot (sic) 
eix inconuenient per quant solament podran exercir, y vsar de dit 
oífici aquells que auran passat per lo rigor de vn examen, ques la 
raho principal perqué aconsellen los politichs hauerse de permetrer 
i as Conírarias en las repúblicas, y ser de tota conueniencia pera 
aquelles puix ab sa erectio se te alcansat lo fi de que las obras no 
restien íalsificades y desabuts los ciutedans. 

Aiustar ais sobredits (y es lo segon inconuenient) per que no te- 
nint dits impressors confraria politica, y ciuil seis ocasiona grandissim 
perjudici danyos al benefici publich per quant sent d[it].* confraria 
lo exercici, y vs deis dits impressors es comu, y íacultatiu á tots lo 
que no permet lo dret, antes be vol, y disposa que ningu vsa ni puga 
vsar de oífici de altre, sino que cadaqual se senyesca, y se aconsenta 
ab son oífici, y propria operacio, y per eixa causa te V. S. en la present 
Ciutat diuidits los officis, y sos exercicis ab CoUegis, y Conírarias, 
y es la raho perqué si los oíficials no se restrenyan en los limits, y 
esfera de sos propris, y peculiars officis, sino que vns y altres se vsur- 
paven, y apropia ven las operacions que son proprias deis altres se 
perturbarían, y coníondrian entre si ditas operacions, y desta confusio 
se destruirían las Repúblicas, per consistir llur conseruacio segons sen- 
tir de molts authors en que las operacions deis oíficials nos confon- 
guen, y que cada qual estigue ab son oífici, y propria operacio sens 
posar ma en aquellas, que son peculiars de altres oíficials de tal ma- 
nera que de drets se troban imposades granes penas contra de aquells 
que exercexan, y vsurpan lo oífici de altres. 

Lo tercer, y vltim inconuenient ques posa ala consideracio de V. S. 
es per que entre altres rahons per las quals los collegis y Conírarias 
son estats introduhits y se permetan en las Repúblicas es per que 
en los casos ques coníereix hauerse de fer algún seruey a Sa Mag.<í 
(que Deu guarde) y á V. S. y aja forma per que luego dit seruey se 
puga alcansar, com de íet se alcansen per medi deis Consells y Proms 



184 DOCUMENTS JUSTIFICATIU3 

respectiue de dits CoUegis, y Confrarias, y en exa conformitat los ha 
alcansat V. S. deis collegis, y Confrarias que te V, S. en esta Ciutat 
en los lances se an esdeuingut, y es constant que en fer dits senieys 
sois contribu exan, y teñen obligado de contribuir aquellas ques 
troban decorats ab lo timbre de coUegi, o, confraria y los que son del 
eos de aquellas, y no altres de calitat, que los demes ni son com- 
pellits, ni tawpoch ho poden ser y dignarse V. S. de concedir, y erigir 
d[it]. ' Confraria, tindra V. S. altre comu mes ab vius desigs de en- 
plearse ala puntual obediencia de tot quant sera del Real seiuey de 
Sa MsLgA y conueniencia vtil, y profit de V. S. 

Per totas las quals consideracions postrats los Confrares de d[it].' 
Confraria de deuocio ais peus de V. S. suplican sia de son semey 
honrrar los concedint los, y erigint los Confraria politica, y ciuil sots 
inuocatio de S.t Juan ante portam Latinam, y aprobarlos las ordi- 
nacions que posan en mans de V. S. eo be donarlos y concedirlos 
aquellas ordinacions que á V. S. aparexaran milloi conduiran per 
la conueniencia publica, y seruey de V. S. que ho rebran a singular 
gracia, y merce déla ma de V. S. Officii &c. — Altissimus &c. — 
Guell V. I. D. — Habilitada Asprer. — Habilitada Joffreu júnior.» 

(Arxiu Municipal, — Deltberacions de 1684; document n.*' i, insertat 
entre folis 158 y .159.) 



ESTAMPKRS 185 



N.» 8 



Molt Illvstre Senyor 

Tenint noticia algunas personas de la present Ciutat, que antes 
de air, que cx)ntavem ais 20 del corrent mes de Abril, se ajuntave 
Trentenari, a efecte de despedir una suplica de alguns Ympressors, 
en que demana ven se formes Confraria de Ympressors en la present 
Ciutat, de la manera que en ella se t roban Confrarias deis demés 
Estaments, acudi a casa la Ciutat ab son Advocat pera representar 
a dita junta los inconvenients gráns, y prejudici universal, que se 
havia de seguir de la íormació de dita Confraria. Y com lo moU 
Illustre Consistori se servís manar a dit Advocat, que escusés dita 
representació dient, que la resolució de la materia proposada, requiria 
madura, y llarga discusió, y que donaría lloch pera poder los interes- 
sats formar, y donar sa suplica, han formada la present, que posan 
en mans de V. S. valentse del temps de pocas horas, que donan las 
instancias de dits Ympressors. 

No es nova en los Estampers la pretensió que solicitan de V. S. 
antes apareíx, que poch assosegada en sos ánimos, va renaixent de 
temps en temps. En altre ocasió pretengueren, y suplicaren a V. S. 
fos servit concedirlos forma de Collegi, de la manera que la gozan 
en la present Ciutat los Notaris, Chirurgians, Adroguers, y Candelers 
de Cera, ponderant ser la art de la Estampa, no sois igual a las arts 
sobreditas, sino encara major, y mes excellent, y per conseguent 
digna de íguals, o majors prerrogativas, y arribaren a teñir per tant 
certa, y segura la pretensió, que encara se poden ensenyar treballadas 
las ordinacions, ab que se havia de governar dit pretés Collegi. Pero 
no lograntse a les hores aquest intent, procuran vuy forma de Con- 
fraria, acontentantse de ser contats, entre las arts mecánicas, de las 
quals a les hores aborriren fins al nom, fent a la art de la Estampa, 
la injuria notoria de habatrerla, havent de ensal9arla. 



1 86 DOCIMENTS JUSTIFICATIUS 

Encara que sia molt just, y convenient, que V. S. conserve en 
forma de Confraria ais estamients, que per Privilegis Reals, y conces- 
sions de V. S. teñen dita forma, y gozan de particulars Ordinacions, no 
sera fora de proposit referir lo que senten los Auctors, y particular- 
ment nostres pratichs Catalans, quant tracten la questió, si son utils 
a la República semblants Confrarias, y si es mes convenient extinguir- 
las, que conservarlas, pues servirá pera la ocasió preferir, en que se 
suplica sie del servey de V. S. disposar, que no sen form,en de novas. 

Ciar esta, que de dret Civil son permessas Confrarias deis qui exer- 
ceixen una mateixa art en una Ciulat, ó Vila, com se pro va de la lley 
pen. §. quibusdam Collegiis de juv. immunitat. 1. I. ff. quod cuiusque 
Vniversüatis nomine, Novell. 136 et passim, en molts titols del Ilibre 10. 
del Código, y ho ensenyau Xammar de Offic. judie, par. I qiicest. 10. 
nu. 83. y Fontanella decis. io8 num. I. Encara que Nicolau Leseo en 
son tractat de jure Vniversiiatum par. 5 cap. I. num. 46. diu que regu- 
larment son prohibidas menos algunas, de algunas arts particulars. 

Pero en quant a la utilitat los mes Autors ensenyan no ser aquellas 
convenients á la República, y encara que los mes deis inconvenients 
que en ellas consideran, peí la misericordia Divina no se expeiimenten 
en nostra Catalunya, y en la present Ciutat de Barcelona; pero tant 
en ella com en altres parts, es universal y comuna la rahó ques con- 
sidera deis Monopolis, y complicació de artificis, pues es Monopoli, 
que sois certas personas, y no altres pugan e?¿eicir una art, y se 
experimenta la complicació en moltas arts mecánicas, lo exercici de 
jas quals es casi un mateix, ó molt simil. 

Per aixo semblants Confrarias foren extinguidas en Castella, y en 
Fran9a com ho diu Fontan. en dita decisió 108. nu. 3. et 4. y los que 
cita, y lo mateix Fontanella despres de ponderadas, y pesadas estas 
rahons diu: Hcbc posterior ratio apud nos non est in aliqua considera- 
iione, cum ea non siant, qucB ibi timentur, prior vero (paila deis Mono- 
polis, y complicacions) satis urget apud expertos in hac re: sed relin- 
quamus eas in suo statu, donech ad quos spectat aliud staruant: De ma- 
nera que be se deixa veurer lo que Fontanella sentia en esta materia. 

Los qui mes se son allargats en favor de las Confrarias han dit 
ques conservessen las antigás; pero que no sen fessen de modernas. 
Aixi Julio Cesar revoca tots los Collegis de Roma deixant sois los an- 
tichs, com ho refereix Suetonio in Julio cap. 42. y semblant revo- 
cació feu Octaviano Augusto, com ho diu lo mateix Suetonio in Au- 
gusto cap. 32. y Libio lib. 39. Y Tarquino Rey de Romans feu lley 



ESTAMPERS 1 87 



particular en que ]os prohibí á tots, menos los que avia instituit 
Nunxa son predecessor, conn n;es llarganxent ho conta Xanamar de 
offic. iiidic. d. p. I. q. 10. á num: 88 los quals exemplars, y altres 
que deixan de referirse poden inclinar lo animo de V. S. á que con- 
servan! las antigás, no done lloc á modernas Confrarias, prenent 
aqueix medi per no faltar á las Confrarias que ja se troban formadas, 
ni á ditas doctrinas, y exemplars formantne de novas. 

En quant á la pretesa Contraria de Estampers, son molt particu- 
lars las ralions perqué V. S. pot servirse de no condecendir al que 
demanan. Pues en Barcelona las Confrarias se troban formadas de 
las arts, y Estaments mecanichs. Pero no de las arts liberáis qual 
se regoneix ser la Estampa. Y encara que pera fer notoria esta veritat 
no se necissita de mes pro va, que de la que subministraren dits Es- 
tampers á V. S. en altre ocasió, en que com se ha dit volien forma 
de Collegi; pero pera major satisfació se anirian discorrent algunas 
de las rahons ab la brevedat possible. 

Si se mira al inventor, y primer que exercitá en Europa (pues volen 
dir que en la China es mes antiga) la art de la Estampa fou Juan 
Guthemberg Cavaller jDrincipal de la Ciutat de Maguncia, y de la 
Orde Teutónica Cassaneo Cathalag. glor. mund. considev. pt. 39. 
Polidor. Virgil. de inventor, ver. lib. 2. cap. 7 y lo Doctor Christofol 
Suares de Figueroa en sa pla9a universal discurs iii. 

Si se mira á son progrés es estada illustrada, abragada, y afavo- 
rida de Summos Pontifices, y deis majors Monarcas, y Princeps, que 
seria cosa llarga referir. Cassan. d. considerat. 39. Suares de Fu güero 
d. dic. III. 

Si se mira á sa operació, se veu fer aquella mes intellectual , que 
corpórea, puix lo mes principal della es compondrer, corregir, orto- 
grafiar, apuntar, y accentuar los vocables. 

Si se mira á son estudi, lo menos requireix la pericia en totas 
llenguas, y principalment en la llatina, com á mes frequent; pues ja 
may será bon Impressor, qui no será pratich en la llengua llatina, 
sens que puga valerli la experiencia de la Estampa, sino ha fot estudi 
de la llengua en las Escolas, com ho fan los Professors de las demes 
facultats, ni es posible que ab la sola practica puga lo Estamper 
corregir, accentuar, y ortografiar, per lo menos ab fonament, y sabent 
lo que fa, y perqué ho fa. 

Si se mira á las personas que la exercitan, en Alemania, Italia, 
Flandes, Fran9a, y demes Provincias se ocupan en ella las personas 



l88 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

mes Illustres, y do hi ha ninguna persona per Noble que sia que se 
dedigne de tan decorosa, y Uoable ocu pació. 

Si se mira á las cosas que tracta, son sagrats Uibres, obres de Sans 
Pares, y de altres escriptors Eglesiastichs, y Seculars, Sagrats, y pro- 
fans, dignes de encomanarse á la memoria, que totas poden dirse son 
objecte. 

Si se mira á sos elogis, y alaban9as, son casi infinitas, y totas 
degudas. Lo Consili Laterenense celebrat en temps de Lleó lo. diu 
ser inventada, per gracia del Esperit Sant, á gloria de Deu, augment 
de la Fe, y propagació de las bonas arts. Y finalment si se mira á 
sa vtilitat, es inexplicable, pues á comunicát los escrits de quants 
homens doctes han celebrat las edats, fentlos facils, y possibles al 
gran, y al xich, al rich, 3^ al pobre, y pera dirho ab pocas paraulas es, 
mineral de la sabiduría, cami de las sciencias, desterro de ignorancias, 
trono de la veritat, vida de la memoria, llum del enteniment, empenj^o 
de la voluntat, despertador de la virtut, representado de las cosas 
passadas, teatro de las presents, exemple de las futuras, y finalment 
digne compendi de quants elogis, y alaban 9as la mes fecunda elo- 
quencia pot donar; luego la art de la Estampa no es art mecánica. 

En lo any 1638. pretengueren los Magnifichs Consols, y Consell 
de vint del Magistrat de la Llotja de la Mar de la present Ciutat, 
que Sebastiá de Cormellas Mercader devia abstenirse de exercir la 
art de Impressor, con a art mecánica, y servil, pero donant dit Corme- 
llas son memorial firmát de nou Advocats deis mes classichs de aquella 
era, y entre altres lo Doctissim Fontanella, en que mostrá la Noblesa 
de dita art, cessaren dits Consols, y Consell de tal pretensió, y proseguí 
dit Cormellas en son exercici, y se continua fins vuy la Estampa 
en sa casa á gastos de sos ereus, y descendents, 

A vista del sobredit se manifesta ser universal lo prejudici que 
resultaría de la formació de dita pretesa Confraria; pues haventse 
de contar dita art entre las mecánicas, y com las demes de que se 
troban formadas las Confrarias de la present Ciutat, no sois quedaría 
exclos lo Plebeyo á qui acompanya estudi, y ingeni de exercitarla, 
sino també lo Noble, Cavaller, Ciutada, y Mercader, y Artista, quedant 
sórdida, y desacreditada una art, que vuy en la estimació de estran- 
gers, y naturals es decorosa, y digna ocupació de qualsevol persona. 

Ni se llevaría est inconvenient, sis deya, que quede facultat á 
qualsevol de teñir Estampa, sois los Officials de ella sien de dits 
Confrares Estampers: perqué lo que se pretén, no es que puga tothom, 



ESTAMPERS 1 89 



tenint Estampa, administiarla per altres Officials, que aixó es cosa 
clara, y se veu cada dia en altres Estaments, en los quals negocian 
personas de lots estats, y condicions, fentlos exercir per sos Institors, 
y Factors; en lo qual cas nos dihuen propriament Artificis, /. fin. de 
excitsat. tutor 1. eum qui vectigal de vectigal. Mascard. de probat. concl. 
135. num. 2. Ni derogan á la Nobleza. Tiraquel. de Nobüirai. cap. 27 
á num. 7, cum seq. sino que puga qualsevol persona teñir Estampa, 
admnistrarla, y exercirla per si mateix, ó per los Officials á si ben 
vistos, encare que no sien Confrares de dita pretesa Confraria; y en 
aqueix sentit se ha dit, que la Estampa era Art liberal, que qualsevol 
persona la pot exercir, y que no deu ser prohibida, ni reduhida á 
Confraria. 

A mes, que si lo Cavaller que vol teñir Estampa, avia de servirse 
de Ofñcials Confrares, vindrian per indirecte á conseguir son fi los 
Estampers, pues son ells mateixos los que teñen emulació á esta 
natural Ilibertat, y son infinits los medis, escusas, y gravamens que 
podrian inventar para deixar sens Officials las Estampas de diferents 
particulars, que procuran extinguir. 

La vtilitat de dita pretesa Confraria, en quant al bé publich, no 
prepondera; pues en ques forme Confraria de Estampers, quin profit 
ne trau lo Comú? Quina vtilitat ne resulta á la República? Ninguna. 

Perqué encara que dita Art sie tan excellent, no empero es necés- 
saria per la societat humana com la Notaria, ni per la publica salut 
com la Chirurgia, y altres Arts, de les quals al pas que necessita la 
República, necessita tambe quels qui las exerceixen sien perits, y 
passen per los anys estatuits de practica, exercici, y Examens, antes 
de exercirlas publicament. 

Y encara que dita Art de la Estampa se volgues dir Art neces- 
saria, y á ella se poguessen aplicar las referidas rahons, no están vuy 
las cosas en estat que seis puga concedir lo que demanan: Perqué 
que V. S. forme Confraria de vn Estament, ó Art, en ocasió que en la 
Ciutat se troba ya copiós numero de Officials della, y los tais son 
molt pratichs, y perits, de manera que ya no se necessita de ense- 
nyan^a estrangera, pareix cosa que te alguna raho; pues per lo menos 
se consegueix, que dits Officials, en forma de Confraria, se vtiian 
deis lucros de sa Art, sens estar subjectes á que altre persona, que 
no sie del gremi, los lleve la ganancia: Pero vuy en dia son poquis- 
sims los Ympressors ques troban en la present Ciutat; y en cas que 
fossen molts, se avrie tambe de mirar si teñen la pericia que se re- 



1 90 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

quereLx per la excellencia de la Art, y si son tant practichs, y versats, 
com es menester, en las llenguas Castellana, y Cathalana; y particu- 
larment si han ben estudiat la Gramática, y llengua Llatina, Accent, 
y Ortographia; perqué altrament (salvat lo millor parer de V. S.) 
no apar sie just concedirlos Confraria, precissant ais naturals á que 
passen lo Aprenentatjc, ab los que encara han de ser ensenyats. y 
llevant que no pugan treballar forasters, quant no teñen bastant 
pericia los naturals, en lo qual cas apar ser mes propri del cuydadós 
zel de V. S. convidar ais estranys, que formar Confraria deis natu- 
rals, fins que la Art estiga ben sabuda en la present Ciutat, y ab 
lo credit que está en Antuerpia, Roma, Venecia, Lyó, y altres parts. 

Y se deixa veurer, que los Estampers en la gracia que solicitan han 
sois considerat lo corporal, y mecanich de la dita Art, volent Con- 
fraria, Aprenents, Fadrins, y Mestres, com las demés Arts mecánicas, 
y servils; quant del sobredit apart que lo estudi della avrie de ser 
antes Curs en las Escolas, y Vniversitats, que aprenentatjc en las 
oíficinas, y operatoris, y son Examen seria mes digne de vn Teatro 
entre Doctors, que de vna casa entre gent privada. 

Y sino bastan totas las rahons ponderadas, avrie de bastar lo 
consistir los lucros de la Estampa en lo comers publich, y negociacid, 
y requerir molt fondo, y capital: de tal manera, que en la Estampa 
que vuy se ha format en Barcelona pera Ilibres de Cor, Missals, Bre- 
viaris, y tota sort de Ilibres en casa Vilella Botiguer de telas, se 
troban empleadas en los aparells mes de 25000 «, Y en las Ciutats 
referidas de Roma, Antuerpia, Venecia, y Lyó, com hi també en Viena, 
Madrid, Bruselas, Geneva, Francfort, Amsterdam, Delinga, Napols, 
Paris, y altres, es tant gran la negociació ques fa en las Impressions, 
que en ellas se troban Companyas de gent YUustre, y riquissima, 
que portan de capital molts milanars, com en Antuerpia Balthazar 
Moreto, en Venecia Cieras, y en Lyó la Companya deis Anisfons, 
Huguetans, Bordes, y altres. Axi que los Ympressors de Barcelona 
en lo que solicitan apar que sois miran lo trist jornal, y la Ympressió 
de vnas Conclusions, ó de vn Memorial, y no la empresa de la Ym- 
pressió de grans volums, y jochs de Ilibres, que requereix lo fondo, 
y capital de homens de negoci y gent acomodada, y de major fortuna 
que la de vn ordinari, y mecanich official. 

Si se pondera ven las considerables ganancias, que ab las Im- 
pressions de tota sort de Ilibres se fan en ditas Ciutats, seria niay 
acabar: com al contrari si se avien de contar los diners que exits 



ESTAMPERS I9I 



de Barcelona, sois pera Ilibres, desta part de deu de anys, en tanta 
Ilibreria de Juristes, y demés facultáis, y ab tants Auctors moderns 
que se han estampat, y se estampan cada dia, espantaría la suma, 
y apareixeria increíble. 

Totas estas cantitats poden quedarse entre sos Ciutadans, y en- 
cara entrarni de altres, si V. S. afavoreíx la Uibertat, y comers de la 
Estampa, y se lleva del tot la esperan9a de lograrse lo fruit de esta 
negociació, si V. S. condecen deíx á la pretesa Confraria de Ympres- 
sors, pues fins vuy no se ha emprés en Barcelona Ympressió de 
importancia, y sen empendrán menos en avant, si se introdueix esta 
nova Confraria, en emulació del Cavaller, Ciutadá, ó Mercader, que 
deurien fer ab Ilibertats, y Privilegis convidats á tal empresa, puix 
poden emplear en aqueix negoci sumas considerables, y esperar-ne 
ganancias proporcionadas en benefici de la publica vtilitat, pues se 
trobarán en Barcelona Ilibres, que per no teñir los Impressors poder 
pera imprimirlos, se han de embiar á buscar fora. 

Y finalment las pocas Estampas, que vuy se troban en Barcelona, 
las mes las teñen personas de diferents estats, y condicions, que no 
poden, nils está decoros entrar en tal Confraria, com es la Estampa 
deis Pares de la Companya de lesus, que fou de Mathevat; la de 
Cormellas Mercader; la de Porcada Notari Real; la de Vilella Botí- 
guer; la de Antón Ferrer, y Balthazar Ferrer; la de Paissa, y Com- 
panyia; la de Joseph Moya, y Companyia, tots Llibraters, que están 
en la pacifica possessió de teñir Estampas, y de la Uibertat de teñir 
qualsevols Officials naturals, ó forasters, ab tota independencia, ais 
quals no pot deixar de fer notori prejudici la pretesa Confraria, sens 
que dit prejudici se salve, permetent ais sobredits húsar de ditas 
Estampas, y servirse de qualsevols Officials, de vida sua, ó de son 
primer hereu tantsolament; perqué redundant lo prejudici en dany 
deis demés hereus, y successors, vé á ser en dany deis qui vuy son, 
y seis lleva la facultat de trobar estranya persona que las compre, 
en cas de venda, y altres infinits prejudicis, que la brevedat del temps 
no dona lloch de ponderar. Per tots los quals esperan los sobredits, 
que será del servey de V. S. repellir, com altres vegades, la pretensió 
de dits Impressors. Officio &c. — Altissimus, &c. — Don Pedro de 
Potau. 



{Folleto estampat en casa Antoni Ferrer y Baltasar Ferrer, Llibreters, 
per Pere Pau Matheu. Any 1678.) 



192 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.° 9 



Molt lil.tr* Senyor 
En lo saui Concell de trenta sis tingut y celebrat ais vint del mes 
de Abril proppassat se serui V. S. deliberar que fos eregida y creada 
Confraría política y ciuil en la present ciutat, de Estamipers sots inuo- 
cació del glorios Sanct Joan ante portan^ Latinam, Y cora per lo bon 
gouem y regirmen de dita Confraría se necessitia de differents ordina- 
cions; Pergo Rafel Figueró, Jacintho Andreu, Joan Jolis, Vicens Suriá, 
Joseph Llopis y Antoni Lacauallaría tots Estampers de la present 
Ciutat y Conírares de la Confraría de deuoció sots la mateixa inuoca- 
ció de S.t Joan suplican hun^ilment á V. S. sie de son seruey conce- 
dirlos las ordinacions seguents. 

1. Primerament que lo die o íesta del glorios S.* Joan ante portam 
Latinanx que es ais sis de Maig tingan obligado tots los sobredits 
Conírares de dita Confraría política y ciuil que uuy son y serán Mestres 
de dita Confraría y agregats á aquella y se trobarán presents en la 
present Ciutat (no tenint just impedimient) de assistir en la Iglesia 
á hont se celebrará la festa de dit glorios sanct tot lo temps se cele- 
brarán los diuinals officis sots pena en cas de contrafacció de una 
Iliura de cera per quiscuna negada, aplicadora a dita confraría y de 
hauer de pagar los gastos al official fará la execucio. 

2. Iteni que lo endema de la festa de dit glorios S.* Joan tingan 
obligació dits Confrares que vuy son y per temps serán de asistir al 
Uniuersari se celebrará per las animas deis Confrares difuncts sots la 
mateixa pena. 

3. ítem que se hage de celebrar un Uniuersari per la anima de 
quiscu deis Confrares, o, muUer deis dits Confrares de dita Confraría 
quant aquells muyran en la mateixa Iglesia á hont se celebrará la 
íesta de dit glorios S.* Joan y axi mateix se hagen de fer dir y celebrar 
vuyt missas baixas, celebrador dit Uniuersari y missas en lo endema 
de la mort del tal Confrare o muller de algu de aquells tenint obligació 
los restants Confrares de asistir en dita Iglesia mentres se celebrará 



ESTAMPERS I93 



dit Uniuersari lant solament sots las mateixas penas contengudas en 
lo primer capítol . 

4. ítem que dita Confraría hage de teñir una bol^a pera fer 
extracció de Consols, o, Prohomens en lo qual estigan inceculats tots 
los Mestres que vuy se troban agregats á dita Confraría y los que per 
auant se agregaran exceptat lo vltim perqué aquell ha de seruir de 
Andador fins y a tant que sen agregará de altre, en lo qual cas de 
haueri altre agregat, lo dit tal ques trobará penultim hage de ser 
inciculat a la dita bol9a y que recusant lo vltim agregat de fer y seruir 
]o oífici de Andador puga ser executat per la mateixa pena sobre 
referida en lo capítol primer quiscuna vegada que ho recusará. 

5. ítem que tots los anys quinze dies antes de la festiuítat de dit 
glorios S.t Joan ante portam Latinam se hage de fer extracció de dos 
Consols, o, Prohomens deis quals sie Consol, o, Prohomen en cap 
aquell que sera mes antich en la agregació de dita Confraría y deis 
que vuy son lo que sera major en edat. 

6. ítem que lo mateix die ques íara la extracció de dits Consols, 
o, Prohomens se hage de fer en lo mateix Concell nominació de Cla- 
uari de dita Confraría y que sie Clauari aquell que tindra mes vots; 
lo qual Clauari no puga gastar diners alguns de dita Confraría sens 
teñir polissa de dits Consols, o, Prohomens. 

7. ítem que quiscun any quinze dies despres de passada la fes- 
tiuítat de sanct Joan tingan obligació dits Consols o Prohomens y 
Cía vari de donar comptes del per ells adminístrat ais Consols, o, 
Prohomens y Clauari nouament extrets. 

8. ítem que las Personas uoldran apendrer y practicar la facultat 
de imprimir y estampar hagen de estar per aprenents en casa de un 
deis Mestres de la present Ciutat y Confrares de dita Confraría per 
temps de sinch anys complerts y apres degan anar per fadríns dos 
anys tambe complerts lo qual temps finit pugan sils apareixerá dema- 
nar la Mestría y agregació de dita Confraría. 

9. ítem que en la ocasió que lo fadri, o, fadríns voldran demanar 
dita Mestría y agregació hagen de demanar aquella ais Consols, o, 
Prohomens que a las horas se trobarán de dita Confraría y demanada 
aquella tingan obligació dits Consols de ajuntar lo Concell a fi y effecte 
de mirar y examinar si lo tal fadri, o, fadríns te, o, teñen las qualitats 
son menester y tingudas aquellas se li assei:yale die per fer los examens 
?os quals examens hagen de fer tres Mestres confrares de dita Con- 
fraría extrets á sort de rodoli y que en dits examens hagen de asistir 



14 



194 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

los dos Consols, o, Prohomens per a veurer com se fa lo examen los 
quals juntament ab los tres examinadars tingan vot a la Mestría de 
dit fadrí, o, fadrins. 

10. ítem que los dits fadrí, o, fadrins que voldran ser Mestres 
tingan de fer son ex:amen en casa del Consol, o, Prohomen en cap 
tenint obligació dit Consol, o, Prohomen de deixarli los arreus neces- 
saris pera fer son examen portant empero dit fadrí, o, fadrins lo paper 
tinta y demes ingredients. 

11. ítem que dit fadrí, o, fadrins en dit examen tingan obligació 
de compondrer una plana de foleo quart o octau a coneguda deis 
Examinadors dictant aquells lo que be los apareixierá, sens teñir dit 
fadrí, o, fadrins original deuant ni copia del que se li dictara y que 
axi mateix: tinga obligació de respondrer a las preguntas faran dits 
Examinadors concern ents, a, la facuitat y offici de estamper y sem- 
blantment que tinga obligació de imposar dos formas de las planas 
haura composadas hauent de tirar de la una una forma dos mans 
de paper y ab la altie forma retirai los fulls haurá tirat ab la forma 
primera y que de ditas formas ne hage de tirar una ma ab Uetras 
part coloradas y part negras mudant la Rubrica de dits fulls y del 
mateix modo dega fer las tintas son conuenients y menester per im- 
primir y estampar com son, tinta comuna, fina y de colorat vermell 
hauent de respondrer a las preguntas li farán los Examinadors en 
orde ais ingiedients de ditas tintas. 

12. ítem que hauent fet dit fadrí, o, fadrins lo dit Examen si 
será trobat hábil tenint la major part deis sinch vots; es asaber tres, 
sie admes y agregat a dita Confraría y tingut per Mestre de aquella y 
al contrari sino sera trobat hábil hage de aguardar lo any subseguent 
en lo qual podrá demanar altre vegada la pla9a y fer nou examen y 
no trobantlo hábil y hage de tornar altre any fins y a tant sie trobat 
hábil, declarant empero que lo votar si es hábil, o, no lo tal fadrí, o, 
fadrins y si ha de ser admes a dita Confraría hage de ser per scrutini. 

13. ítem que lo fadrí, o, fadrins serán trobats habils y idóneos 
per teñir dita Mestría antes de admetrerlos y agregarlos a dita Con- 
fraría hage de pagar quiscu trenta sinch Uiuras moneda Barcelonesa 
repartidoras; es asaber una Uiura a quiscu deis sinch uotants y las 
restants trenta Iliuras hagen de entrar y posarse a la caixa de dita 
Confraría entregant aquellas al Clauari pera pagar los gastos que se 
offereixen en la festa del glorio s S.* Joan y los demes que se offerirán 
a dita Confraría. 



ESTAMPERS I95 



14. ítem que los fadrins y aprenents que vuy se troban practi- 
cant y aprenent la dita facultat de estamper tenint lo temps sobre 
referit de set anys de pratica entre aprenent y fadrí pugan demanar 
la pla9a y Mestría fent lo examen deis filis de mestres (que baix en 
altre capítol se mencionará) donant y pagant a cada hu deis sinch 
votants una Iliura moneda Barcelonesa á quiscu y deu Uiuras per la 
Caixa de dita Confraría. 

15. ítem perqué en tot temps conste y se tinga noticia deis fa- 
drins y aprenents que vuy se troban en las casas de dits Confrares 
que per 90 encontinent de ser feta la extracció de dits Consols, o, 
Prohomens tingan obligado aquells de anar per totas las botigas de 
dits Confrares juntament ab lo nottari de dita Confraría pera asentar 
lo nom y cognom deis dits fadrins y aprenents per que en qualseuol 
temps conste los sobredits fadrins y aprenents esser hu de aquells 
ques trobaren lo die que lo nottari prengué los noms y cognoms deis 
qui ja se trobauan practícant la facultat gaudint de las sobre ditas 
prerrogatiuas y no altres. 

16. ítem que los que serán filis de Mestres de dita Confraría y los 
que casaran ab filias de Mestres y desijaran ser agregats a dita Con- 
traría y Mestres de aquella hauent anat per aprenents per lo dit 
temps de sinch anys y dos per fadrins ara sian en casa deis Pares, o, 
sogres, o, be en casa de qualseuol altre Mestre hage de ser admes y 
agregat a dita Contraria y, ser mestre de aquella fent empero lo 
seguent examen; 90 es compondrer un full en foleo de original es- 
tampat tenint aquell deuant, imposar aquell tirantne y retirantne 
una ma de paper responent á las preguntas seis faran hauent de pagar 
solament sinch Uiuras moneda Bar[celone].sa per la caixa de dita 
Confraría y sens teñir obligació de pagar cosa ais dos Consols, o, 
Prohomens y Examinadois entenent empero que per ser mestres 
tingan de teñir la major part deis dits sinch vots, 90 es tres.. 

17. ítem que solament pugan teñir botiga de impressor y es- 
tampa parada en casa treballar y fer treballar de Estamper en la pre- 
sent Ciutat y son territori aquells que serán Confrares de dita Con- 
fraría y agregats á aquella y no altres si y de tal manera que si altres 
personas uolian teñir eo tenían dita Estampa treballar y fer treballar 
de Estamper pugan los Consols o Prohomens ab asistencia de un offi- 
cial penyorar á las tais Personas ques trobarán hauer contrafet per 
la pena de sinch Uiuras per quiscuna vegada aplicaderas a la caixa 
de dita Confraría y axí mateix que los fadrins que aniran á treballar 



196 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

sien penyorats per la mateixa pena tantas y quantas vegades serán 
trobats contrafer al present capítol. 

18. ítem que en cas per algún tenips se esdeuingues uenir en la 
present Ciutat algún foraster sent aquell vassall de sa Magestat (que 
Deu g.^) lo qual fos praáich en la facultat de Estanxper y desitjas 
agregarse a dita Confraría pugan dits Consols, o, Prohomens extrau- 
rerli tres Examinadors los quals hagen de exaniinar aquell del modo 
y manera los apareixerá y despres de hauerlo examinat dits Exami- 
nadors degan íerne relacio al Concell y trobat hábil y tenint la major 
part deis vots del Concell puga ser agregat a dita Confraría y sie Con- 
frare de aquella pagant empero dos Uiuras moneda Barcelonesa a 
quiscu deis dos Consols, o, Prohomens y de dits tres examinadors y 
de altra part sinquanta Iliuras per la caixa de dita Confraría tenint 
obJigació tambe lo dit tal fer constar com es Catholich christiá. 

19. ítem que las viudas de dits Confrares mentres mantindran 
3o nom de llurs marits y los filis, o, filias de aquells pugan teñir la 
Estampa; es asaber mentres viurála viuda en nom de aquella y morta 
la viuda los filis eo sos Tudors y Curadors en son nom de manera 
que en los sobre dits casos nos puga teñir sino una Estampa y botiga, 
y que lo fin, o, filia en son cas y Uoch la puga teñir fins a la edat de 
setze anys inclusiue y passat dit termini se hage de passar Mestre 
per poderla teñir y la filia fins sie collocada ó hage pres estat y no 
altrament pagant empero en tots los dits casos los talls y tatxas de 
dita Contraría. 

20. ítem que ningún Mestre y Conírare de dita Confraría no puga 
ni li sie licit y permes regir ni gouernar ni prestar son nom en estampa 
aliena sots pena de ser perduda dita Estampa y de pagar sinquanta 
Iliuras lo Confrare que prestará dit nom la qual pena sie diuididora 
en tres parts; es asaber la una per lo Hospital General de la present 
Ciutat, altre a obs de murs y valls y la altre tercera part per los gastos 
de la execució y caixa de la dita Confraría tenint per9o poder dits 
Consols, o, Prohomens de pendrer de jurament al Mestre, o, Mestres 
que se presumirá contrafer al present Capítol. 

21. ítem que del die de vint de Abril de mil sis cents vuytanta 
quatre en hauant ques lo die fou eregida dita Confraría no sie licit 
ni permes a persona alguna sino ais sobredits Confrares de dita Con- 
fraría y ais que dit die de vint de Abril actualment tenían Estampa 
en la present Ciutat pagant empero los talls y tatxas de dita Con- 
fraría lo parar ni teñir estampa parada en la present Ciutat imprimint 



ESTAMPERS I97 



y estampant en aquella sots las matexas penas contengudas en ío 
capítol disset. 

22. ítem que dits Estampera pugan vendrer y teñir pública- 
ment y palesament en sas portas y botigas obertas tot genero de 
Ilibres estampats priuatiue a altres sots pena de sinch Uiuras per 
quiscuna vegada ques contrafará, entes empero que dits Ilibres se 
entengan plegats no empero cusits y encolats ni que en lo present 
Capitol uingan compresos los Mestres Uibraters de la present Ciutat. 

(Arxiü Municipal. — Deliberacions, any 1684, entre folis 203 y 204.) 



igS DOCUMENTS JUSTlFICATIUS 



N.^ 10 



Molt Ilustre Señor, 
Anyadint á la suplica, que impressa se presenta al Savi Consell 
de trenta sis en lo any passat á efecte de impedir la formació de Con- 
fraria de Estampers, que se solicitave, y suplicant á V. S. que se ser- 
vesca de passar los vlls per ella ab aquella atenció que V. S. sol nairar 
las demes cosas concernents al be public, dihuen los mateixos supli- 
cants, que en efecte se forma dita Confraria donantseli lleys, y ordi- 
nacions particulars, y entre altres la privativa es á saber, de que nin- 
guna persona que no fos Confrare, y examinat de dita Confraria, 
pogues teñir Estampa, ni exercitarse en ella, fentse tant notable 
perjudici, y lley tan ambiciosa, com es privar al demes que tindrán 
cabal per teñir Estampa, y habilitat pera exercitarla lo poder ocu- 
parse en ella, majorment si se considera, que dita Confraria fou for- 
mada, y ditas ordinacions concedidas á instancia solament de sinch 
personas, qui eran Hiacinto Andreu, Rafel Figaró, Vicens Suriá, 
Joan Jolis, y Joseph Llopis; deis quals sinch se forma la bossa de 
Consols, y sen extragueren dos, qui foren Hiacinto Andreu, y Vicens 
Suriá, quedant per Clavari Rafel Figaró, y los altres dos Jolis, y 
Llopis per Confrares, y fins vuy no ha crescut lo numero de dita Con- 
fraria, pues solament se ha anyadit Pere Brugar, ques diu se ha passat 
Mestre: Aixi que vuy en dia son sis los Mestres Confrares de dita 
Confraria, no haventhi exemplar, que V. S. haye format Confraria 
de tant poch numero de personas, y coneixentse clarament, que lo 
sobredit fou mera sugestio, y sinistre informe, y se manifesta la 
ambició deis instants dita Confraria, pues aventse donat la suplica 
pera la formació de dita Confraria á 20. de Abril 1684. y aventse 
suspes la concessió per aver sobrevingut lo siti de Gerona, vinguda 
deis Veixells Francesos, y demes negocis de mayor importancia, fou 
comesa la materia a quatra personas, que junt ab los sis molt Ilustres 



ESTAMPERS 199 



Señores Consellers la mirassen, y formessen las ordinacions, y ho 
reportessen tot á dit Sabi Consell de 36. y aventse aixi íet, y reportat 
á 26. de Maig, se feu ordinació expressa, que fou la en que se dis- 
posa que dita Confraria se entengues formada, y ditas ordinacions 
concedidas desdel dia 20. de Abril antecedent; Cosa nova, inaudita, 
y jamies vsada en privilegis, y concessions, pues si las ordinacions sois 
se donaren á 26. de Maig, com se podia dir, que se entenguessen teñir 
valor desde 20. de Abril? fent en esta materia fictions, o retrosictions, 
sois pera que los qui en aqueix medi temps avient parat Estampa, 
no poguessen ayudarse de la possessio de estampar, descubrintse en 
lo sobredit la sugestió, y ambició deis qui solicita ven dita Confraria. 

Anyadeixen tambe que ningún estament te, ni deu teñir lley que 
se opose al publich comers, y negociació, y aixi veiem, que los mes 
teñen prohibició, que ningu puga teñir publica botiga; pero no que 
en paratges, ó aposentos retirats no pugan vendrer, y exercitar: De 
la manera que botiga de telas ningu la pot teñir publica, sino los 
Mestres de aquella Confraria; pero magatzems privats los pot teñir 
qualsevol persona, y en ells vendrer á son gust. Y lo mateix es deis 
Llibraters, que sois ells poden vendrer Ilibres en publichs obradors, 
y botigas que trahuen porta al carrer; pero be pot qualsevol persona 
teñir magatzem, y botiga privada de Ilibres, y en ella vendrerlos, o 
comerciarlos; y encara Antón i Cavalleria en lo mateix carrer de la 
Llibreria sens ser Llibrater, te vn modo de Magatzem que no pot 
dirse botiga privada, sino publica, y en ella ven tota sort de libres, 
com V. S. pot veurer, si be per ser aposento tan publich, y descarat, 
que noy ha botiga mes publica en tot lo carrer se li ha introduhit 
causa per raho de la dita publicitat. Y aixi en tot cas se deurian 
moderar ditas ordinacions, dient, y declarant, que en aposentos 
retirats puga qualsevol persona teñir Estampa, y en ella imprimir, 
y vendrer qualsevol cosa, encara que no sie Mestre, ó Confrare de 
dita Confraria, perqué á no ser aixi, vindrá dita Confraria á teñir 
molt mes del que teñen las mayors Confrarias de la present Ciutat, 
com se ha vist en los exemples referits, y en infinits altres ques podían 
allegar, y será llevar totalment a moltas personas lo arbitre de poder 
viurer ab son treball, y sustentar sa casa, y familia. 

Tambe anyadeixen, que á mes de las ocasions que en la suplica 
impressa se refereixen en que dits Estampers volent que V. S. los 
formes ya collegi, y ya Confraria, tingueren repulsa, fou molt senya- 
lada la ocasio que vent que peí medi de V. S. no podien eixir ab la 



200 DOCUMENTS JÜSTIFIC \TIUS 

pretensió, procuraren encaminaria per lo Real Conseli; pero alli mi- 
rada la materia ab la premeditado, y madureza que se acostuma 
tingueren tambe repulsa: Aixi que ni per medi del Real Conseli, ni 
per medi de V. S. pogueren dits Estampers veurer lograt son intent, 
fins en lo any passat, com se ha dit. 

Semblantment anyadeixen la ponderació del notable inconvenient, 
que de la formació de dita Confraria se ha de seguir á las personas 
que teñen Estampa, y no poden ser Mestres Impressors, quals son 
actualment los Pares de la Companyia de Jesús, que teñen la Es- 
tampa que fou de Mathevat, Teresa Cormellas, y Ginebrada viuda, 
que te la Estampa que fou de Sebastiá Cormellas Mercader, y altres 
que no es posible sien may Mestres Estampers, y aixi be no podrán 
servirse de las Estampas. Sens que puga dirse que podrán servirse 
dellas, fentlas treballar per Mestres Estampers, aixi com vuy las fan 
treballar per terceras personas, perqué sent los referits, particular- 
ment los Pares de la Compañía, personas Eclesiásticas, y no subjectes 
á Ueys Seculars, no es just, que V. S. haya per indirecté de obligarlos 
á aver de servirse precisament de Mestres Estampers, pera fer tre- 
ballar Ja Estampa, pues no pot teñir dupte algu quels aura de ser 
mayor gasto, y enfado lo aver de valerse de certas, y determinadas 
personas, que si poden valerse de qui be los apar vsant de la libertat 
que han tingut fins vuy. 

Finalment anyadeixen, que las demes Estampas del mon se go- 
veman, y administran per Llibraters, com resulta del memorial apart 
que se presenta á V. S. Y ab formació de la sobredita Confraria, no 
se ha pogut prejudicar ais Llibraters, y Estampers, y demes personas 
que tenian dret adquirit; per lo menos en quant al efecte de poder 
agregarse á dita Confraria, sens examen, ni gasto algu; perqué las 
sinch personas de que se forma dita Confraria, no tenian mes dret, 
ni habililat de Estampers, que los suplicants, y no pot averhi raho; 
perqué ells sens aver precehit examen, ni gasto, se hayen de trobar 
Mestres Estampers, y ais demes los haye de costar. Quant es cert 
que deis sinch de que se forma la Confraria, solament Hiacinto Andreu, 
y Joseph Llopis son Oficiáis de Compondrer, y los demes, qui son 
Vicens Suriá, Rafel Figaró, y Joan Jolis, sois entenen de la Premsa, 
que es io mecanich de la Art de Estamper; mayorment, que aventhi 
causa de suplicació pendent devant de V. S. no ha pogut al suplicants 
correrlos temps algu pera agregarse. Y aixi en tot cas podria V. S. 
favoreixer ais suplicants, assenyalant vn cert termini, dins lo qual 



ESTAMPERS 201 

fos libero á qualsevol persona, sie Fadri Estamper, y Mestre, ó Fradi 
Llibrater de agregarse á dita Confraria, manant ais dits Estampers, 
que sens exlamen, ni gasto los hayen de adnietrer en atencio de tot lo 
sobredit, y de que no deu examinar á altri que no es estat examinat, 
y per ventura no sab peía examinarse. 

Y en efecte, que la Art de la Estampa no sie Art mecánica, y servil, 
á mes del ponderat en la primera suplica impressa se manifesta de 
que los Estampers, menos lo tirar á la premsa, poden exercitarla en 
dita Festa de precepte, Diana par .8. ar .7. resol .56. et par .4. av .4. 
resol .62. Pasqualig dec .150. Jul. Caponio discept .209. num .13. lo 
que no podrían fer si fos Art servil, y aixi es cert, que se li ha fefc 
notoria injuria formant deJla Confraria, y se ha fet perjudici á la 
vtilitat de moltas personas de suposicio, que com ho fan en Flandes, 
y Alemania molts Cavallers, poden preciarse de exercitarla, y noís 
será decoros aventhi formada Confraria. 

Y en orde á que quant se forma dita Confraria no fossen meS de 
sinch las personas, y vuy solament sis, pera que V. S. puga enterarse 
de que dita Confraria no podia formarse ab tant poc numero de per- 
sonas, se pondera, que los qui contradeien, y vuy contradiuhen á 
dita formació son tants, y mes, y las Estampas son tambe mes, que 
los de dits Conírares, y son la Estampa deis Pares de la Compañía, 
que la administra Jaume Cais, la Estampa de Teresa Cormellas, que 
la administra Joseph Soler, la Estampa de Antón, y Baltasar Ferrer 
Llibraters, que la administran ells mateixos, la Estampa de Joseph 
Moya, Llibrater, que la administra ell mateix, la Estampa de Joan 
Paissa Llibrater, que la administra ell mateix, y la Estampa de Pere 
Villela Botiguer, que tambe ell mateix cuida della, sens los Officials 
que respectivament treballan en ditas Estampas. No apareixent 
raho, que per sinch personas solas, y ab la contradició de tants mayor 
numero, se haya de concedir dita foimació. Y per que conste, que lo 
sobredit es la pura veritat se firniant, suplican á V. S. sie de son 
servey aconsolarlos en lo que suplican, extinguint dita Confraria, y 
ordinacions, ó en tot cas moderantlas en la forma sobredita, que 
ho rebrán á merce de la grandeza de V. S. 

{Folleto estampat en casa Antoni Ferrer y Baltasar Ferrer, Llibreters, 
per Pere Pau Mathcu. Any 1678.) 



202 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 



N.*' II 



Molt IlJ.e S.r 
A noua noticia deis proms y Confrares de la Confraria de S.* Ge- 
roni deis Llibraters á preuingut que auent diferents inpressors de la 
present Ciutat obtingut diferents ordinacions per V. S. en orde a 
que dits Impressors tinguessen eregida noua Confraria de S.' Joan 
ante portaní Latinam concedintlos diferens ordinacions; Y particu- 
larment en la ordinacio 22 de aquelles seis concedí que dits Estam- 
pers puguessen vendrer y teñir en publich, y palessament en sas 
portas y Botigas obertas tot genero de Ilibres priuatiue á altres en 
pena de 5 ffi 9 per los contraíeens entenense solarnent de aquells que 
eran plegats, no empero, cusits ni encolats, sens venir compresos los 
Mestres Llibreters de la present Ciutat com mes llargament es de 
veurer de dita ordinacio 22. Y com Molt Ill.e S.^ los proms, y Con- 
frares de la Confraria de S.* Geroni deis Llibraters ab sas ordinacions 
concedidas per V. S. en lo any 1553. tingan diferens ordinacions 
ques contraposan a la ordinacio, 22 deis Impressors, y perticular- 
ment, la ordinacio, ítem per quant en la qual se concedeix a dits 
Llibraters que ningu que no siga de en dit art examinat puga vendrer 
Ilibres, nous, ni vells, relligats, ni sens relligar en pena de ^ ^ % per 
los contrafaens, com literalment es de veurer de la dita ordinacio las 
quals se presentan a V. S. de tot lo que marifestament se veu la 
contrarietat de ditas ordinacions. Y per quant las nonas ordinacions 
ques contrarian, y contraposan á altres ordinacions mes antigües de 
diferent Confraria, y estament no pugan ser permesos, per ocasionar 
varias dicencions, y rinyas y ser molt iustificat en via de dret lo que 
sempre a mirat atentament per V. S. per lo que suplican dits Proms, 
y Confrares de la Confraria de S.* Geroni deis Llibraters sie del ser- 
ueix de V. S. ab tot cuidado, y rezel mirar, y premeditar la contra- 
rietat de las ditas ordinacions, y aquella coneguda sia la ordinacio 



ESTAMPERS 2O3 

deis Impressors, y reuocada, y anullada, com, a contrafaent, á ordi- 
nacions mes antiguas Lo que ademes de ser molt iust, o, tindran á 
particular grandesa, y liberalitat de V. S. — Officio — Altissimus &c. 
— Pro D. Pedro de Jo han & Salvador Graell. 
Habilitada Joífreu Júnior. 

(Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1685, inserta n.° 5, entre'ls fo- 
lis 183 y 184.) 



204 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 



N." 12 



Molt lilustre Senyor 

Haveñt pervingut a noticia deis Proms, y confrares de la Con- 
fraria de Sant Joan Anteportant-iatinana deis Impressors de la present 
ciutat, que a instancia de alguns Mestres Ilibraters de aquella, se 
avrien presentat á V. S. dos Suplicacions, en efecte contenint, es a 
saber: la una que V. S. no donas lloch a la erecció, y nova fornxació 
de Confraria, que per part deis dits Impressors se solicitava; y la 
altre, que ja que aquella era estada erigida, fos revocada, y del tot 
extingida, ó alómenos moderada la Ordinació de la privativa a dits 
Impressors otorgada, permetent ais dits particulars Uibraters lo 
poder imprimir, y teñir Estampa parada, quant no en botiga pu- 
blica, alómenos en aposentos retirats, vulgarment dits Magatzems, a 
exemple deis demes Oficis ques regonexen en esta Ciutat, en los quais 
se permet puga qualsevol, encara que no sia Mestre examinat, teñir 
Magatzem, o botiga tancada; y que en tot cas, dits particulars Lü- 
braters aurian de ser agregats a la dita Confraria de Impressors. 

No han pogut en manera alguna dits Impressors, dissimular taut 
extraordinaria pretensió, alómenos ab la forma que se es intentada, y 
axi han resolt, no lo respondre ais medis, y fonaments ab que aquelles 
se vol colorar, tant per ser aquells de merits de las causas se mencio- 
naran, com tambe per no cansar a V. S. sino per desvaneixer las 
sombras que dita pretensió podia ocasionar, y representar a V. S. 
com ais 20 de Abril 1684, per los molt lUustres Senyors Consellers, 
y Savi Consell de Trenta sis, que aleshores eran, fonch erigida, y 
concedida Confraria política, y civil, baix la invocado de S. Joan 
Ante Poilam-Latinam vulgarment anomenada de Impressors, y 
deliberat, que pera que las Ordinacions que per dits Impressors se 
su plica ven, no encontrassen, ni se complicassen ab las que teñen 
concedidas las demés Confrarias, se cometia ais matexos molt illustres 
senyors Consellers, y a quatre Magnifichs Consellers del mateix Savi 
Consell de Trenta sis pera que ab tot cuydado, y vigilancia ho miras- 



ESTAMPERS 205 



sen, regoneguessen, y premeditassen , y despres ho reportassen a 
altre Consell, pera pendrerse aquella resoliició apareixeria ser mes 
acertada al servey de Deu N. S., de sa Magestat (que Déu guarde) 
y benefici de sos ciutadans. 

A vista de la qual deliberació, los quatre Consellers anomenats, 
tingueren diferents conferencias, premediiant las Ordinacions se 
podian concedir, tenint sempre la mira, a que aquellas no fossen 
contrarias a las que tenían atorgades las demés Confrarias, concor- 
rent en ditas conferencias los Magnifichs Assessors de V. S. pera que 
ab son vot, y parer, se pogués procehir ab major acert, y se evitassen 
plets y questions. 

Y per quant en aquell frangent, se trobava la Ciutat de Gerona 
oprimida del siti que en ella tenian posat las Armas Francesas, y 
ocupat V. S. en son socorro, servint a sa Magestat ab un nou Tercio 
de las Confrarias (en lo qual dits Impressors molt gustosos de poder 
servir a sa Magestat, y a V. S. contribu iren tambe per sa part) fonch 
íorgos lo suspendrer la resolució de ditas Ordinacions fins al dia 26 
de Maig de aquell any, en lo qual en lo Savi ConceJl de Trentasis 
ques tingué, oyda la relació ques feu, se concediren ais dits Impres- 
sors algunas Ordinacions, y entre altres, Que aquell que no seria 
confrare de dita Confraria de S. Joan Ante Portam-Latinam, no 
pogues, ni li ios licit lo imprimir, ni teñir Estampa parada en la 
present Ciutat, y son territori, sino los que la tenian ja lo dia de 20 
y antes, pagant empero los talls, tatxes, y demés carrechs a dita 
Confraria. 

De esta erecció, y concessió de Ordinacions, se suscitaren diferents 
plets per dits particulars Llibraters, axi en la Real Audiencia, com 
devant V. S. es á saber, en la Real Audiencia per part de Antón, y 
Balthasar Ferrer, per una mateixa Estampa; per Joseph Moya, 
Jacinto Azcona, Joan Terresanchez, y Francisco Llopis, per altra 
Estampa; per Joan Paissa, Bemat Nivell, Joan Cassanyes, Pere 
Pau, Miquel Ranella, Joan Roca, y Miquel Badia tots mestres lli- 
braters, per altre: per Pere Vilella Botiguer de Telas, per altre; y per 
Jaume Cays, jove impressor, pera que pogués treballar liberament 
en las Estampas li aparegués: y devant V. S. per lo Syndich de la 
Confraria de S. Geronim deis Llibraters; pretenent en ditas causas, 
90 es, en las de la Real Audiencia, que no obstant la dita erecció de 
Confraria, y Ordinacions concedidas los era licit, y permés lo impri- 
mir, y teñir Estampa parada en la present ciutat, y son territori: 



206 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 

ab motiu, que tots ells lo dia de 20 de Abril y antes, la tenían, y 
estaven en possessio sen quasi de imprimir tot género de obras, 
sens poderlos causar prejudici algu las ditas Ordinacions; per ser 
estades concedides ab falsos suposits, valentse en ditas causas deis 
mateixos fonaments, y medis en ditas dos Suplicacions ponderats; 
conclohent ab ellas, que las ditas Ordinacions eran surrepticias, y 
que com á tais han de ser declarados. 

Y en la causa que devant V. S. se aporta, preten lo dit Syndich 
de la Confraria deis Llibraters aver de teñir lloch lo recurs per ell 
interposat de la concessió y nova formació de Confraria y Ordina- 
cions que antiguament foren atorgades a dita Confraria de S. Gero- 
nim, confirmades ab Reals Privilegis com de tot pot V. S. manar 
cerciorarse, y quant a V. S. li aparegue, los suplicants posaran en 
mans de V. S. los trasUats de ditas causas, ab los quals restara tot lo 
referit plenament justificat. 

De manera, que trobantse las ditas causas introduhidas (en una 
de las quals haja obtingut la Confraria deis Impressors declaració 
de Summarissima en son favor, es a saber, en la causa de Jaume 
Cays, a relació del Magnifich Doctor Miquel Joan de Taverner, com 
apar de aquella ques presenta a V. S. aprobant així be las ditas 
Ordinacions) y tractantse en ellas de tot lo ques deduheix en las 
ditas dos Suplicacions, apar que en ditas causas es lo degut lloch 
de disputarse si ha pogut o no V. S. erigir dita Confraria, y conce- 
dirli Ordinacions, y no voler embara9ar, y cansar a V. S. ab tantas 
repetidas Suplicacions: Majorment trobantse encara indecisa la causa 
de Recors devant V. S. interposada en la qual es son propri y peculiar 
lloch de averiguar, y acrisolar si dits impressors ab falsos y supo- 
sats motius han alcan9at la mercé, y gracia que actualment gosan, 
ques lo remey ordinari concedit ais que pretenen restar gravats de 
las declaracions fetas per lo Savi Consell de Trenta sis, y no voler 
anar per medis extraordinaris, y extrajudicials, y ab ells, sens cog- 
nició de causa, y per indirecte, intentant llevar lo dret que teñen 
adquirit los dits Impressors, 

Quant, y mes, que la intencio deis dits Impressors en ditas causas, 
no es may estada, ni es impedir lo imprimir, y teñir Estampa parada 
a tots aquells que llegitimament la tenian lo dit die de 20 de Abril, 
y antes, pagant empero los talls, y tatxes que paguen los Confrares 
Impressors, y los ques troban agregats a llur Confraria, tant per 
que així fonch disposat en ditas Ordinacions, (de la observan9a de 



ESTAMPERS 20/ 



las quals no enteneu dits Impressors en manera alguna apartarse) 
com tambe, perqué es molt conforme a tota rahó, y justicia natural, 
que aquells que gosan deis profits, igualment suportian los danys, 
com aixi en estos propris termens de CoUegis, y Confrarias ho ense- 
nyan Fontan. decis. 393. n.° 6. Xam. rer. iud. p. 7. defin. 52. n. 6. 
et de Privileg. Civis. Barcin. § 14. nu. 38. y modernament Julio 
Caponio en sa discep. foren. tom. 4. cap. 262. concl. 2. ms. 18. y 
pergo dits Impressors no han impedit a Antón, y Balthasar Ferrer 
(que pretenen tenían ja Estampa lo dit dia de 20 de Abril, y antes,) 
lo imprimir, y teñir aquella parada, ab que paguen los talls, tatxes, 
y demes carrechs, lo que fins avuy no se ha pogut conseguir, no 
obstant son estats interpellats a pagarlos, com tampoch no hao 
impedit a Joseph Forcada Notari Real CoUegiat, y Theresa Cor- 
mellas viuda, per teñirla, estos, antes del dit die de 20 de Abril, y 
averse acontentat de pagar los dits talls, y tatxes, com efectivament 
los pagan. 

Si empero pretenen impedir las Estampas deis demes, perqué 
ningu de aquells llegitimament las tenian lo die 20 de Abril, ni antes, 
perquant tenint noticia dit Joseph Moya, que per part deis Impres- 
sors, se suplicava a V. S. seis concedís Confraria política, y civil, 
lo die de 17 del mateix mes de Abril, compra una Estampa, y prempsa 
en la Ciutat de Tarragona a Bona ventura Torroella, la qual feu en- 
trar en la present ciutat ais 25 del mes de Abril, y ais 9 de Maig del 
mateix any la feu parar en sa casa, y se posa a imprimir, y Joan 
Payssa Mestre Llibrater havent tingut noticia de dita erecció, lo 
mateix die de 20 de Abril a la nit, feu passar de la casa de Antón 
Ferrer a la sua, ques cerca de ella, una prempsa ab un joch de caxas, 
y lletras y pera que aquella no estava assentada de la manera ques 
menester per poderhi imprimir; la mateixa nit se compongué, y tira 
en casa del mateix Ferrer una Oracio de S. Thomás de Aquino, sobre 
posant en ella, ser estada imprimida en casa de dit Payssa, y en sa 
Estampa, y Companyia, segons de tot lo sobredit consta plenament 
deis testimonis se han ministrats per dits Impressors en las causas 
sobrereferidas. 

Ni la moderado de la sobredita privativa pot teñir Uoch, per 
que a mes que aqueix article es de merits de las causas referidas, lo 
cert es, que sis permetia ais dits particulars Llibraters lo imprimir, 
y teñir la Estampa en aposentos retirats, seria concedidos la mateixa 
facultat, y prerrogativa que gozan los confrares Impressors, per 



208 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 



quant las Oficinas de Impressors, sempre son en aposentos retirats, 
3^ que no trauen porta al carrer, exercint allí sa operacio, a dife- 
rencia deis demes oficis, que sos oficiáis, y Mestres las teñen sempre, 
y las han de teñir en part publica. 

Menos se pot donar lloch a la agregacio ques preten, perqué de 
ella se seguirían majors plets, y questions, perqué com dits Llibraters 
sian majors en numero que no los Impressors, y tinguen ja son ofici 
propri, y peculiar, lo die ques trobarian agregats, procurarían per 
íots los medis possibles extinguir la dita Confraria deis Impressors, 
ques lo que unicament anhelan, y solicitan, y altrament se oposarian 
sempre al dictamen, y sentir de aquelhs. 

Particularment, ques digne de tota ponderacio, que los dits 
particulars Llibraters ja teñen son propri, y peculiar ofici, ques enco- 
demar Ilibres, ara sian impressos, o sens imprimir, y los Impressors 
no teñen altre Ofici, y operacio, sino la única de imprimir, ques 
propria, y peculiar de aquells, com la etimología del mateix nom 
ho denota, y en esta materia, sempre se te mira que las operacions 
se exercescan per aquells que es mes propri de llur Art y Ofici, y no 
per altres, com axi ho aportan los DD. y assenyaladament Julio 
Caponio díscept. for. lo, 4. cap. 262. concl. 3. nu. 25 allegant algunas 
decisions del Senat de Nápols, en aquellas páranlas ibi: Probatur 
ultimOy quia per S. Consüium fuit decisum. quod Suiores non possint 
exevceve artem vulgo dictam, delli Giupponavii, ut per Rovit. pragmat. 
de magistrat. artütrn, nu. 2. cuius decisionis meminit Novarius ad 
eandem rubricam de Magistvat ariium. n. 4. et in eodem D. C. fuit 
judicatum Chirothec arios posse faceré calceamenta mulierum aura, et 
sérico ornata, et odorifera, non obstante prohibitione Calceolariorum, 
quia faceré calceamenta prcedicta, modo quo supra, magis confert officio 
Chirothec ariorum, qui auro sérico, et odoribus utuntur in chirothecis, 
et calceamentis mulierum, difforme omnino áb exercitio Calceolariorum, 
qui sérico auro, et odoribus non utuntur, cuius decisionis meminit 
Thorus in compendio p. 2 in verbo Artifex. 

La raho del sobredit es molt justificada, perqué de dret, no es 
permés, ni licit a níngu, vsurparse, ni immiscuirse en los oficis, y 
operacions de altres, sino que cada qual ha de cenyirse, y restre- 
nyerse dins los limíts, y esfera de llur Art, y Ofici, segons lo text 
exprés de la Uey Consultadivalia 23. de iestam. Georg. Cabedo decis. 
158. p. I, Rovit. in rubr. dé magist. art. nu. 2. Cesar Carena res. 164. 
a n. I. Fontan. decis. 393. a n. I. Xam. rer. iud. p. I. defin. 52. á 



ESTAMPERS 2O9 

nu. I, et de Privil. § 14. n. 37. D. Pedro Quesada et Pilo contr. for. 
cap. 29. n. 34. vers. Sal est, y es formalment lo que digué lo gran 
politich Bovadilla to. I. lib. 2. cap. 18. á n. I. ibi: Quod quilibet tev- 
minis sihi consti tutus, deheat se continere contentitm, puix altraraent 
restarian turbades, y confusas las operacions, cora ho diu nostre 
insigne pratich Font. en dita decis. 393. n. 3 et 4 ni.utuantho de dita 
lley Consíiltadivalia, y de eixa m.anera se assegura vn bon govern 
en la República, y decorosa ocupació de sos habitants, ques la rahó 
que dona Osorio lib. I. de reg. instit. en aquellas páranles, que per 
ser tant elegants no poden on;itirse, ibi: Omnis Reipublicce interitus 
immunerum perturbatione consistit, dum enim quilibet suum negotium 
non facit, sed alienum officium, atque munus vsurpat nihil redé, vel 
órnate fieri potest. Sed omnia perturban, et commiceri necesse est, etc. 
De aqui es, que en la present Ciutat, los Oficis, y exercicis de aquells, 
se regonexen dividits, y separats, ab Collegis, y Confrarias, y no 
poden los que son de vna Confraria, ocuparse, ni fer las operacions 
que son peculiars de altre, segons aixi ho ensenyan Fontanel. en 
la allegada decis. 393. num. I. y Xammar de privileg. en lo §. 14. 
num. 37. in fine. 

Per tot lo que esperan los Impressors de la present Ciutat, qui 
son, lacinto Andreu, Antoni Lacavalleria, Rafel Figueró, Vicens 
Suriá, loan lolis, loseph Llopis, y Pere Brugas, que V. S. se servirá 
remetrer las pretensions deis particulars Llibraters, a las causas 
sobre naencionades, que ho rebrán á singular gracia de la poderosa 
ma de V. S. — Officio &c. — Altissimus, &c. GVELL. — Habilitata, 
Asprer Advoc. Civii. Habilitata, loffreu iunior Advoc. Civit. sub- 
rogatus. 

(Arxiu Municipal. — D eliber ación s, any 1685, inserta n." 6, entre folis 
183 y 184.) 



i5 



\ 



210 DOCUMENTS JÜSTIFICATIUS 



N.'' 13 



Molt Yll.re Señor 
Les quatre Per9ones nomenadas per V. S. inseguint la deliberatio 
presa per lo Saui Concell de 36 tingut ais 7 del present y corren t 
mes de Juliol: Attenent que tant en via de bona politicha, con; en 
via de dret, consta que lo Art de la Estarapa, es Art liberal Noble, 
y licit y permes á qualseuol estat de per9onas, axi ecclesiastich, y 
Noble com plebeo; y que aquell pot exercitar, lo Ecclesiastich, y 
Noble sens derogatio alguna de Uur estat y priuilegi militar; y molt 
útil a la República; no sois per lo que dona que treballar a moltas 
perdonas, sino tambe per lo molt augment que ocasiona al Comers. 
Attenent mes auant lo graue perjudici es a la República la priuatiua 
y distret, puix que se experimenta que per causa de ella deixan, 
y se desalentan las personas poderosas de enplear los capiíals en 
formar Estampas de aquells libres, que se estampan fora del Regne, 
y deixan de venir los officials que vindrian de altres Regnes y Pro- 
uintias, en que se estampa ab mes perfectio, que no en la present 
Ciutat, y aportan la notisia del modo mes perfet, ab que en aquells 
se estampa. Attenent mes auant que en lo Capítol en orde n.° 17 
de las Ordinations concedidas a la noua Confraria deis Estampers 
erigida ais 20 de Abril y ais 26 de Maig 1684 se priua la Ilibertat 
de poder estampar, a totas las perssonas que no serán Confrares de 
dita Confraria, Ibi. Que solament pugan teñir botiga de impressor, 
y estampa parada en Casa, treballar, y fer treballar de estamper en 
la present Ciutat, y son territori aquells que serán Confrares de dita 
Confraria, y agregáis a aquella, y no altres; Sí, y de tal manera, que 
si altres perssonas volian teñir, e, o, tenían dita Estampa, treballar y 
fer treballar ar de estamper, pugan los Proms penyorar a las tais per- 
sonas &. Y axi mateix, que los fadrins aniran á treballar sien penyo- 
rats &. y, mes auant en lo Capítol en orde n." 21 de ditas ordinations 
se priua ab la mateixa generalitat: Ibi. Que del día 20 de Abril 1684 
en auant, que es lo dia fou erigida dita Confraria, no sia licit, ni permes 



ESTAMPERS 211 

a persona alguna, sino ais sobre dits Confrares de dita Confraria, y ais 
que dit die de 20 de abril actualment tenien estampa en la present Ciutat; 
pagant enpero los talls, y iatxas de dita Confraria, lo posar, ni teñir 
estampa parada en la present Ciutat, imprimint, y estampant en aquella^ 
sots las mateixas penas. &. Y, que los dits Capitols no poden teñir 
lloch, perqué essent assentat, y ciar, com ho es en via de dret, que 
la dita Art de estamper es liberal y com a tal la poden exercitar, 
com en effecte la exercitan, lo Eclesiastich y lo Militar, y com en dits 
Capitols se priua generalment a qualseuol persona que no sia Con- 
írare de dita Confraria y que no paga talls ni tatxas de aquella; lo 
posar y teñir estampa parada; y axi mateij; priua ais fadrins lo anarhi 
a treballar: Se preten lo que nos pot pretendrer, ni posar en exequ- 
tio, que es lo vexar al ecclesiastich, y al militar ha entrar en con- 
fraria, y pagar talls, y tatxas; Y com aso sie incompetible a Uur estat, 
com se deixa veurer, se segueix que semblants ordinations no poden 
teñir lloch; axi en la priuatiua de posar, y teñir estampa, com en 
la priuatiua de treballar los fadrins en ella, no subjectantse ha entrar 
en la dita Confraria, y pagar talls, y tatxas de aquella. Per las quals 
rahons y altres, que per cuitar prolixitat, se deixan a la alta con- 
prehencio de V. S., son de sentir que la Ereccio de dita Confraria; 
no sois no pot teñir lloch, sino que tambe es prejudicial a la vtilitat, 
y benefici publich, perqué priua lo libero comers, y desiorbaria lo 
erigirse companyias de per9onas, que ab crescuts cabals posarian 
estampas de consideracio, que de no teñirlas, en tot, sino sois en prin- 
cipis, posadas en lo estat present, resulta que serua molt diner de la 
present Ciutat, y del Regne, a Venecia, Lio y altres parts, Y per90 
apar, que V. S. ; Usant de la facultat que per Reals Priuilegis si y 
concedida de Erigir, y extinguir Confrarias, corregir, y esmenar, 
Ordinations de aquellas, deuria extinguir dita Confraria nouament 
erigida deis estampers, tornantla al estat de Confraria de deuotio, 
com antes estaue: Concedint Ilibertat pera posar y teñir estampa 
en la present ciutat, y son territori, a qualseuols personas de qual- 
seuol estat y condicio sien, y pera treballar y fer treballar en ella 
y axi mateix ais fadrins Ilibertat de poder treballar en qualseuols 
estampas, sens estar obligats á entrar, ni agregarse en dita Con- 
fraria, ni ha pagar talls, ni tatxas de aquella, 

Y pasant al segon fet, que V. S. comete a las dita quatre personas, 
en orde al mirar, y examinar les Ordinations fetas a la Confraria 
de Sant Hieroni deis Llibraters; han mirat aquelles, y no han trobat 



212 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

ordinatio que donas facultat pera poder imposar petixo algu sobre 
Uurs obras, Y com se hage participat a V. S. que la dita Confraria, 
e, o, los Confrares de aquella, haurian iraposat, ais Confrares llibraters, 
que hagen de correspondrer al comu de la Confraria tres sous per 
quiscuna rayma de paper, que igualaran y picaran, Y cora dita 
irnpositio sie difectarnent petixar lo Ecclesiastich, y denles esíats, 
que no poden, ni deuen estar subjectes a la dita Confraria; perqué 
si lo Ilibrater pot picar y igualar la raynaa del paper (vervi gracia), 
per un sou, tenint de correspondrer al comu de la Confraria tres sous, 
seria precis ferne pagar quatre sous, que seria petxar al Ecclesiastich, 
y demes perdonas que tindrian menester paper picat y igualat; Per90 
9om de sentir ordene sie extinch, y lleuat dit petxo, y priuat junta- 
ment lo poder imposar la dita Confraria semblants, ni altre petixos, 
sobre las obras, o, feines fan los confrares de dita Confraria de S.t 
Hieroni deis llibraters. Saluo sempre lo sentir de V. S, que tot sera 
lo mes assertat. 

(Arxiu Municipal. — Deliheracions, any 1685, inserta n."» i, entre folis 
216 y 217.) 



ESTAMPERS 21 3 



N.° 14 



REGIA PROVISIO MANVTENTIONIS, 1 1 facta die 20. lunij 
1685. in Regia Audientia, & 1 1 in Aula Admodum Reverendi 1 1 Can- 
cellarij. 1 1 Referente Magnifico Michaelle 1 1 loanne de Tauerner et 
Rubi Regio 1 1 Consiliario dignissimo, 1 1 In cavsa syndici Confratrise 1 1 
Sancti loannis Ante Portanx Latinam Typogra- 1 1 phorurn prsesentis 
Civitatis 1 1 Barcinonae. 1 1 Contra 1 1 lacobvm Cays, 1 1 Not. loannes 
Petrus Fabra. 

Die 20, Junij 1685. visso processu, et partium altercato super 
interdicto surnrnarissinao retinenda possessionis interim appellato. 
Videlicet vtrurn interim, et lite pendente Proceres, et confratres 
Confratriae Tupographorum Barcinone, sint manutenendi, et conser- 
vandi in possessione seu quasi, prohibendi lacobo Cays exercitium 
Artis Typographi in praesenti Civitate Barcinone, et illius territorio, 
et illuní pignorandi quotiescumque in ea dictara Artem exercere 
tentaverit. An vero dictus lacobus Cays, sit rnanutenendus, et con- 
servando s in possessione seu quasi, exercendi dictam Ai'tem Typo- 
graphi liberé in quacunque Typographia illi benevisa, pro vt manu- 
teneri fuit per illos respective petitum, quibus extitit pro parte 
Syndici dictae Confratriae, et lacobi Cays respective contradictunm. 
Visis articulis, & testium depositionibus super illis nxinistratorum, 
scedulis, & deductionibus per partes respective oblatis, instrunaenlis 
exhibitis, & onxnibus alijs videndis visis. 

Attento ex deliberationibus Consilij ordinarij praesentis Civitatis, 
vulgo nuncupati de Trenta sis, factis 20. Aprilis, & 26. Maij 1684. 
de quibus fidem facit Petrus Trelles Civis honoratus, & Scriba maior 
dictae Civitatis, constat per Consiliarios, & Consilium ordinarium 
praesentis Civitatis Barcinone, in virn Regioruna Privilegiorum fuisse 
forniatarn, & erectarn in praesenti Civitate Barcinone, Confratriam 
Typographoruní, sub invocatione Sancti loannis Ante-Portam Lati- 



214 DOCUMENTS JUSTIFICATIUS 

nam, & concessum illius confratribus, quatenus in posterum ipsi 
soli, & illi qui habebant Typographiam in praesenti Civitate paratam 
die 20. Aprilis 1684. talcas Confratriae solvendo, & non alij, possent 
habere in praesenti Civitate, & eius territorio Officinas Typogra- 
phorum, & Artenx praedictarn exercere, irnponendo contra factoribus 
poenam quinqué libratum, archae dictas Confratriae applicandarum, 
& concessara facultatem Proceribus dictae Confratriae, pignorandi 
contrafactores, cum assistentia Regij Officialis. Constat ex testium 
depositionibus rninistratorum super articulis pro parte Syndici Con- 
fratriae oblatis 25. Octobris 1684. ^^ executionem dictarum deli- 
berationura, & erectionis dictae novae Confratriae Typographorum, 
fuisse die 27. praedicti mensis Maij 1684. in Domo praesentis Civi- 
tatis, extractos Prohornines, sive Proceres dictae Confratriae, provt 
solitum est fieri per alias Confratrias a praesenti Civitate erectas. 
Constat ex certificatoria facta per loannem Naves Not. pub. Bar- 
cinone, fuisse consilium dictae Confratriae Typographorunx (praece- 
dente licentia Regentis Vicariam Barcinone) congregatum die 3. 
lunij 1684. <^ fuisse creatos Clavariuna, & Syndicum dictae Confratriae. 
Constat instrumento recepto penes dictum Naves Not. die 7. lunij 
1684. instante dicto Syndico, fuisse erectionem dictae Confratriae 
Typographorum, & illius Ordinationes, notificatas dicto lacobo Cays. 
Constat instrumentis receptis penes dictum Naves Not. diebus 6, 
& II. Septembris 1684. fuisse ad instantiam dictae Confratriae, per 
Proceres illius, cum assistentia Regij Officialis, pignoratum dictum 
lacobum Cays, vti contracfactorem dictarum Ordinationum, pro 
quinqué libris pro quolibet pignoramento: Et consequenter constat 
de tempore litis motae, & ante, fuisse erectionem Confratriae Typo- 
graphorum exequutioni demandatam, & dicto Cays notificatam, ac 
per consequens per dictam Consiliariorum, & Consilij ordinarij prae- 
sentis Civitatis concessionem Typographis indultam operandi priva- 
tivo ad alios, Artem Typographiae translatam fuisse in illos quasi 
possessionem exercendi dictam Artem, & contrafactores dictarum 
Ordinationum pignorandi, & in dicta quasi possessione manutenen- 
dos, & conservan dos ese; & quasi possessionem, seu statum, quem 
ante dictam erectionem novae Confratriae, habebat dictus Cays, non 
esse manutenibilem. 

His igitur, & alijs meritis processus attentis, & alias, sine prae- 
iudicio iurium, & praetensiorum partium in iudicio petitorio, vel 
possessorio plenario, pro nunc, interim, & hac lite pendente, ac doñee 



ESTAMPERS 215 



fuerit super illis ius dictum. Providet, & declarat, Proceres, & con- 
fratres Confratriae Typographorura Barcinone, manutenendos, & 
conservandos, fore, & esse, provt cura praesenti raanuteneri, & con- 
servari mandat in possessione seu quasi prohibendi lacobo Cays 
exercitium dictae Artis Typographi in praesenti Ci\itate Barcinone 
& illius territorio, & illum pignoran di quotiescuni.que dictam Artem 
contra tenorenx dictarun^ Ordinatioruní exercere tentaverit, vt cun^ 
praesenti nianuteneri, & conservari niandat, & dictun^ lacoburn Cays 
cessare, & se abstinere deberé, pro vt cum praesenti cessare, & se 
abstinere raandat á molestijs, & turbationibus illatis, & forsan in- 
ferendis Proceribus, & Syndico dictae Confratria; & quod in conse- 
quentiani dictae manutentionis, possessionisvé solvat dictus Cays 
Proceribus dictae Confratriae, seu illorurn Clavario, decena libras pro 
niernoratis duobus pignorarnentis, et quod ad id fiant, & expedian- 
tur littera, cartella, & aliae provisiones oportunse iuxta styluní, non 
obstantibus in contrarium, deductis, articulo expensaruní in posterun^ 
reservato, exequantur bistracta. Intinxetui. 

Taverner, y Rvbi. 
Per Monmany d. d. d. lacobo Cays 



(Arxiu Municipal. — Deliberacions, any 1685, inserta entr« folis 183 
y 184.) 



FACSÍMILS DE VARÍES PORTADES 
Y PRIMERES PLANES D'ESTAMPACIONS BARCELONINES 



. Segles XV y XVI 



le 



219 




Vi^' 



\ . 



ÍEn nom t)C noftrc Tcnyor e t)ela himíl verfljc 
^t)9ria m3vc (\x^. Comenta lo pfaltírí crec 
iDcUblíbu x>c ílampa: la qll e^ cfltat>a cmp rép 
taoa cnla cmtat De ii^alcncia-.c fon corregí 
Da vífta c rcgoncgui^a ^ lo rcucrcnD mcftrc 
^acmc borrcll mcílrc en facra cbcologia ocl 
oTt)c t)e pricai)or9 eínqfioor en lo rcfrnc oe 
^^alencía c oalcree ícgondcn aqjlla te conce# 

£)catttd vír quí no abiit in cofiUo ímpiop» 

£amen|¡a lo t>rimcr píalm td pfaltin^ 

ímaüítunenge» 

jgnagenmrar ce lome q 
^s^eaanac en lo confell 
Uímpiatjofoa: cenia 
ipeccatH>r0noe9 
Te en U candirá t)c pe 
ncía no ha fejur» 
^aa en la Icf t)el fcn^ or 
: e en la lep De eU penf a 
r a tna e nte. ¿g fer» ayícoj larbre lo qnall es 
plancat prop loa oecorr tmecs belea ai^^eg; 
lo qllüonara lofcafru)^ en fonteinpa. ÍB U 
fulla )>cdlnocaiMra; ctoce;gc)ii$ireuol coica 



:at; 



Wh^i 



eU: 



-t 



PsALTiRi. Primera plana. 
Estampado d'En Nicolau Spindeler, 1480. 



Xa'tndat)d TRcy Slcyanare (inca per Síqadl 
fíngá^Uíff^ h'fñúzísA l^hitarcf^o fine en aqlüt 
pm on lo Étmmo curdo roffo comencs.Sle/^ 

)^:obemí^ 

£1 tley Slex^naíe la l?íaa «i ^ qiielV 

txAmt fcriure p2opofanf pcf la g2ane^ 

^ od» gdle9 fueg: tH>n9r ala qut U [e^ 

^flufosfaoo XxÁan . perqué üc repzc 

fio no (iam fced £gnra:f? torc9 lee co/ 

íes mottfunDÍed Urgamenr ao no cjy 

(lícam^ Car OeócB£9lo0 grane feto folament la lotda 

rainrebauem odbberar.übno^menrqloe ^cub graB 

odíee mrcDW o viái no perfetamcni: fah oemojlrano ^ 

ano aleo l>olc<9 tma mínima cofa páranla otocb me^ 

odko cantono oe aígp en conet^cen^anfpoimi : que 

baoer mozc? en batalla infinito enemícbo e grandííR ^ 

meobofto^^m^ndeoocjqpngnaoeocmeate. S>cncbs 

leíjpoeo \a^ güm» coico com fanloo pintcao qm fola/ 

máit 9da cara oonlo indicí «do coftumo eo conc^ : 

orcncn ke fimíltfotoifdío loo íentalo c«l anhno oeS^ 

k^sm¿b^ per loo cpudo figoif^ 

r<r admce Tmorcico 9*ano btfbaco e Qoeo bcQuo^^ 

tfl^akreeoeípnr» 

l^da^erocio conccNmcnt e narioitat te 3Icpo3re« 

£ita cKoifa es te Caraii^: lo {kdttrnal U^ 

€ tiflcgie^aleptidrc serajles tfenv ^ dui £• 

acti9: lo nucemal 9d9 sencracio oe lRepn> 

loRineeflér* £ra']^bdi^ai9dol£fceDa3 

fBant jgIiiD£ia oifaiqps m ^imomicid raiioa> \n^ 



' 



Vida del' Rey AtEXAMORE. Primera plana. 
EsUmpació d*En Pere Posa y Pere Bruo, 1481. 



223 



^íbae primer be tncftrc 

Joban ^erfon canceller 

oel^arid oda ítnítacto 

"5clejucb2íft e oel menrTp^eu oc 

aqueílmoii/erplanatoelan en 

valenciana lengua petlo mac^/ 

niñcben /níquel pereda utada 

Capítol primer* . 



iQ on oaaonncn g xi% fcguojc a mi: no 
IgJ^'^gSlj^^^^a camina en teneb»» . 

i 



inaobauralusocvt 
Da. ¿Iqucíhe doiío 
ice parauke foit dc 
^efuefakiadoinof 
trcoblcequaleito» 
amoneílatcnquma 
manera fe^uiremlod 

■---^ ,^ Diere camie oda fuá 

fanra c bciidiiciiüirada vjda.lS fivokm ab (u 
niiiiofa lum bandciar oel iioftre aifofquitcot 



u 



"^^h 



La iMiTACio DE Jesucrist. Primera plana. 
Estampado d'En Pere Posa, 1482. 



I 



■.»1 



30boce qmmmtiá ct fuininí 
oz^tonG oepímcípalíbu0O2a 
tío IIÍ0 partíb? líber máxime co 
pcdíofus ídpir* ILc^e fdícitcr*. 

H rs mtñ niuíro j2 ce: quoe fecfa piífca culeruc 
0cd noua te bteuítae alTerit elTc meam. 
0(niuacutn veterum fincerplo^aca Ubellie: 
Z^ulca loqui b¿euirafic nouitatie opue* 
Xe rtlegat tuufnid:qn¿garrula pagina t^ntt. 
auc ft quem pauae fcna nolíe luuar? 
Xe (oii^nquá perene corneé fibi fcrrt viatd: 
Iñon Dubitet.paruo pondere mnlta vebit. 
Xe fí quídfcnpíiíre voler:non vtla qucremr 
^amna.nec tngraá críílelaboztdonua 
l£0:qttod qmíqj petet^tiun^cenfura oifeiti 
Vdaconrtn!netopu0:ü modo tiuo; abell* 



Hiedo nonnuUod boc meum mi 
racurod opufailuin.g' m tanca 00/ 
ccíiíiinoiuinbaniinum copia qui 

vane oiltgquer cp emendací fermo 

me p^ccepaa oadidoiint: ego potilíimú aufue 



c<^. 



Phoce grammatici et summi ORATORis. Primera plana. 
Estampado d'En Pere Posa, 1488. 





y:^; 



Savíoactranlit&el gloríes fanctíbí 
roním Doctore ilbunínaooroe fancta 
tnacefgleria^ 

interpretado 6( ttom íberoi 
jCapttoIprímer^ 



W 



l^erontmeeDttd 

f eraKqwl Dtr lact cnt 
tno0 que vól Dtr bofcH 
qnaít lact bofcb* ea 
Dttí^enomatque vol 
oír kfton aila foa le ^ 
g¿6a fe oiu: que ibero 
nimce tnterpzetat fan 
cta ief « Car ell fon (act 

^ , ^^íoeerermenetetenrit 

oe íancb e ocputat al fanet ro^ajctco losvqxllo 
oci ccmpie ere oite «cts^perío com eren oepu^ 
tata al fana V9. Ooncbs rana fijeronim fon fatl 
ío ee fenu en ob?a bona per longnefa oe perle # 
iieranciatfon neoeo enla penfa per pnrirat^fon 
tcnKitocrancbpptfamentUlapaflíoóíefuenft 
€fonoeputatalfancrv8 perla eypofíictoemter | 



sm^- 



La vida e transit del glorios sanct iheronim. Primera plana. 
Estampado d'En Pere Miquel, 1493. 



229 



^ba ííitítulaDd lo £drcer oamon 

Compeled vl?02t>aiat>a per t><e0o&e fant t^ 
bto a pen'cto ^ ptegance oeoon oUgo fetrá&to 
8kattt>eto0&on5elc0 ^ altree Cauallera Ocla 
cotr oetiRev deípan va noUre rcñ^ot Craouic d 
Umm caíteUanarcn M oc valenciana ptofa: 
p3emat>ívaUmanta0ea'etarf t>el Ipcctable 
cootc ooU'ua /6tcomen$a lo ptoleel^, 

^ol( virtnoe <6etípon 

iRcara que algún compc}t.per9cal 
larmefaltemom fatl coneijcen^ g 
avettre:qttS ferfa mfllot cíhmarme 
&elqttepo{(acaUar:ooel qne i^ótia 



^^^l^atterourpeneofrmetvab totq arf 
yon conega encara que'mírantroela verírat tín 
¿a clara coneCren^a«regue(;rcl? la opento.v fenr 
lo contrarí nunca lene repl^enfto rakcJ^ i i erre 
perJgnotanda:ab vergonvapagantbo acabad 
le>£d verírat quen la p:e(enr ob» tat carréela 
iiorepo2te»puüeeneUa:me9p necefTtratoe obc 
l^inque ab voluntat defcrture i?e volgur pofar^ 
ilie*Perque fwf pzegat 9 v ollra merce Deguee 
feralgunaobtaoietefífloevnaojacio ^ l?aufa 
trameeala iSen^oiabOna marina manuel:laql 
U remblaua feria mente malque lo que vo ^a^ 
uía f a efcriten aUre tracfar úut be mi renra« v é 
que fod manamenta: compftdamct: nugueiTen 
cfiecteJ^eUibett f ei1a:l?auenr g miUot erraren. 



Lo Carcer da mor. Primera plana. 
Estampació d'En Joan Rosembacb, 1493 



47 



231 




C-aqueA hhié tí a ppelíM (cala ha :ío qual l?a 
cl^ona^ e firt infffrc franfefcl? ejrunenis 5e( oií? 
l>e ocle frarcs mcnoís :e*parnard)a Of ierufalé. 

2La molt alra.emolf occdlenr fé 
pow lo fenpoja Dona inanai>er 
(a gracia oe Dcu regina barago: 
fiare fra necfc^ etimení» ocl oi/ 
oe Del9 írares mcnoza tofícinpf 

ro Tcruiooz e facrura en aqueltq 

ca rep oifj rcpe icrucbriíí faluaoo: e amaooi'oe 
fofa confacncía pura.Scftpoia molt alta uimr 
fea vegaoe ma Itimular la voftra gran rctipo2í« 
q p enojecameiit Déla voíf ra rpiritual vioa vos 
wt>cnas qiralque pocbvwluftiet oel qual poguef 
leu penoze algún lum c oirectio a milloi guar < 
t>ar ií>os i>e tora offeTa De oeu :c poguefrcu pu3 
aptaitient apjoffitar en tota vírtur.e mes aDeu 
piaure.Cl^erque fcnpoza molt alta po rolent 
latirfer ala woftra raneta mtencío.c acrenment 
S !í!?í? ^"<>"<"?« oiX>cndt lo Iib2e feguent : 

cSnte "^ ^'^ '^"•"f P^"'^»'- « ierras. V. 
5-^i"^ ai rcnpo2 De tot lo mon.a cartañ » 
f |2P««>erbemfetacarta5: "^"^^ w! 
« gel fcgon bcnífct a cartas Sí 

^^eiteríbemfetgcarras/ 2 



mi 



ScALA Dei. Primera plana. 
Estampado d'En Diego Gumiel, 1494. 



233 



toDfíimcíom oc Catbalunp^. 




Portada, 
Estampació d'En Joan Rosembach, 1494. 



235 




Gravat que exorna'l Ilibre deis Usatges y Constüucions de Catalunya, 
primera edició estampada en i495- 

Representaos tres estaments que constitulen les Corts del Principal, aplegáis 
sots la presidencia del rey Ferrán lo Catóhch. 



Cl^nmcr 



237 



u 



Í¡ l^ck íaiKta fe catbo 
lícatepduile^Dclfanct 
babtííma 



Clacme primee ai la coit 
oeleyoa* 



3píen 
tuftq 

noem 

plagra 
f ríaóóu 

rq^oca 
raaoDc 
* mallo:/ 

qucdt c oe 'Elakncía £omtc oc 
Baríalona : c BurgelUc féf ot 
De ía&untpallcr per noe: e per 
totsnoftroe íucccfíbie ajn en 
arago com en Catbalunf a : e 
fl&allozqueste ílB>anozca:c 
fl&antpaller:com encara en /^ 
lo Begne oe 'Elalencía e per to 
ta la fenf o:ía e íurífoíctio no^/ 
ttrc comen qlfeuol altre locb 
que ara bauem : e oaquianant 
no9 : e noftros fuccelioj^ no ^ 
ftro fenf o: aíuDat bauremper 
amo: De noftre fenf o: 3eru // 
cb:ill e Delaverge fl&aria glo^ 



tofa mare fuá e en remef Déla 
noftra anima en pertoltempd 
ílatubtm que cafcu íubeu|o fer 
rabí qut (pirat per gracia Del 
ípirít íact volra reeoza la fe ca 
tbolicaelfaluDable lauament 
61 babtífma/que francament : 
e fene tota contraDictto De al / 
gun bo pufca fer/ no contref # 
tantílatutp:obtbício:o pacte 
De noftres p:eDecefTo:0/o Dal^ 
ere / o encara coQuma fob:e a# 
^ obtenguDaüajctque per a/ 
ío no perDa ree ó foe benemo^ 
ble9 e tmmobled e ft mouentd/ 
q p:imerament bauía ane totf 
aquella bene fegurament e ira 
ca bage tengua e poflebefca p 
aucto:itat noltra falúa la legtt 
tima Deis filiare Dele pwbif ^ 
mee Del conuere:a]ri empero 
que Dele t>itQ bene 6 aftal con 
uere loe filie /nc loe pwbífmcf 
noli pu;cen ree Demanar ell ri/ 
uent mae ap:ee la mo:t De aqll 
alio folament e no refmee pu // 
jcen Demanar que fi mo;iTen iu 
Daifma/O en paganifma rabo^í' 
nablement Demanar poguer¿# 
car ajcicom aquefte af tale per 
ajcomerejcenla Diuinal gracia 
ajcimateijc fe coneguen oBtenir 
lanollra quioeucm larolun-í^' 
tat e b eniplaci t De Deu refem / 
blar 4F3i^^^tnhm en per 
toftempeefermamentfote pe 
na peccuniaria a arbitre 61 iut 
ge tmpofaDo:ap:obtbimque 



USATGKS Y CONSTITUCIONS DE CATALUNYA. EdiciÓ de I495. 

Primera plana del text. 



a.u 



239 








Portada. 
Estampado d'En Gabriel Pou, 1504. 



I-J 




1 ■ 1 ■ I ——i ■ ■Mí a l il i 1 — — ¿a.^ — ir Mí WUt — MT i 

Comcnraría lace/ 



W oc íHarquílIcs 

füpcr vfafíds 

barcbíñ. 





»• 




18 



Portada. — Estampado d'En Joan Luschner, 1505. 



243 




Delmon* £ oeía ^mítacío oe noílre 
SoiFozOeu'lcfucríílXopoíl per 

^oba ¡5cffíon cófeUer 6la ¿íurat ce t>ar ia: oí 
rigttdla JUuflre Scipoja t)orla y rabel oc íaíl# 
Iena.3badcíraO€l moncftír&cU ^rmítatoe 
ÉaUncía. 




Portada. 
Estampació d'En Caries Amorós, 1518. 



215 




Portada. 
Estampado d'En Duran Salvanyach, 1525. 



247 




^lantoelaver^ 

^c ¿l&dríaab les oolo}d:eIa 
^019 oe a<)ueUa : e la vifiracio 
oc faticta £lt5abed?*£ altres 
bobzes fctcd en labo: oelfa^ 
^amenc oe alrarreoe Soa^ 
cbtme fanctaBnnateDefam 
il&íquel: e oe fanr í0nofre : e 
ioiCredotn t^unusibwapio 
tcí>atío.*la2ltiemaha4o pa^ 
ccr noder : c la Balue regina* 
l^b íc$íí^ñotic$cottdpon&$¡ 



<z 




-.^^xsS. 



^ 



Plant de la Verge María. Primera plana. 
Estampació d'En Joan Rosembach» 1538 







:oniqucdDc£í^ 

bkec'llnuictífrims ñefútde 0oí9:pgeftco 
ocaqudteip oeÍ0 Cotes eje^arcefonatcTRcfg 
De ^ mgo: ab moitcs col^ ai^neeoe perpetua 
memona .Compilada per lobono^ablef díTcrtí 
moflen l^ere^líqudCarbondítíacriiia f?2lr/ 
(biuerod'Rej^noftrefenfo:, etñoíarípubKíb 
oe:&9rc4ona «IDouainemímpnniídá cníanp* 






I 



í 
S 







Portada, — Estampació d'En Caries Amorós, 1546. 



;7 < 



MARQUES 



»■. ;J 






Després de la introducció de l'Art d'imprimir en nostra 
ciutat, no trigaren los mestres tipógrafs a adoptar-Íes, per a 
distingir los Ilibres sortits deis obradors llurs y senyalar-ne, 
així, la procedencia. La marca, donchs, venía a ésser Tequi- 
valent y omplía'l meteix objecte que'l peu d'impremta, ab 
que-fou mes tart sotstituida. 

Com a mostra curiosa d'elles, creyem d'interés iMustrar 
aqüestes breus claricies ab los facsímils de les que havem 
replegades en nostra recerca. 

Les primeres que aparegueren se remonten a les darreríes 
del segle xv. Les usaren los mestres Pere Miquel, Diego Gu- 
miel, Joan Rosembach. 

D'En Nicolau Spindeler, altre tipógraf de la época, no'n 
coneixem cap de publicació barcelonina. Reproduim, no obs- 
tant, un fragment de la espléndida orla que figura en la 
primera plana del text de Tirant lo hlanch, estampat per ell 
a Valencia Tany 1490. (Vegi's la marca a.) 

La característica de les marques era una vinyeta o di- 
buix, de diferents tamanys, ab les iniciáis — compostes, al 
principi, en forma de monograma — de l'Estamper que les 
usava. No sempre, cada mestre, conservava la meteixa, car 
trobam que en diferents temps En Rosembach, Joan Caries 
Amorós, Jaume Cortey, Claudi Bornat, Sebastiá de Corme- 
llas, Pere Mompezat, Pere Malo y Josep Moya, n'usaven de 
vari a des. 

En quant a la proprietat de les referides marques, esde- 



S^S^ MARQUES 

venía sovint ben ilusoria. Los Estampers poch escrupulosos, 
s'adjudicaven mólt guapament les de qualsevol altre com- 
pany, introduint-hi sois petits detalls d'adaptació. Així apa- 
reix, per exemple, que En Pere Malo, pels voltants de 
l'any 1570, feya ús d'una marca que l'Impressor de Lyó, 
Ludovicus Martinus, usava ja Tany 151 5. En Malo ne tingué 
prou per a fer-se-la seva, ab sotstituir la lletra L — inicial 
del nom de fonts d'aquell — per una P, (Vegin-se les mar- 
ques b y c.) 



253 




(a) NicoLAu SpiNDELER, Estampcr. 
Segle XV. 





Pere Miquel, Estamper. 
Segle XV. 



Diego Gumiel, Estamper. 
Segle XV. 



19 



255 





Joan Rosembach, Estamper. 
Sesle XV. 





»»r>*<v,» — ifc^^. 



AVOV.CRBK.I 

ffe trn 

m 

Vi 

♦ # 

m 

^' 
m 



Joan Rosembach. b^stamper. 
Sesle XVI. 



257 





JoAx C AKí.i'S Amouós, ívstaiuper. 

Si gU' XVI. 



259 




Dirán Salvanyach, Estamper. 
Segle xvf. 





HuEEKT GoTAKD, Estaiiiper, 
Segle XVI. 



Samsó Arbús, Estamper. 
Segle XVI. 



2ÓI 





Jaume Cortey, Llibreter-Estamper. 
Segle XVI. 






Clauoi Bounat, Uibnter-Estamper. 
Segle XVI. 



26' 





(b) LuDOvicus -Maktinus, de Lyó. (1515.) (r) Pkre Malo. Í1570.) 




Perk Mai-o, Estampen 
Seglo XVI. 




205 



(lABRiEL Pou, Estaniper. 
Segle XVI. 




Jaume Cendkat y Vda. Mo.mi'lzai, Estampers. 
Segle XVI. 




J AUME Cendrat, Estamper. 
Segle XVI. 




Pere Posa, Estamper. 
Segle XVI. 





Pere IMomplzat. Estampar. 
Segle XVI. 



26< 




Sebastiá de Cormellas, 
Estampar. Segle xvi. 




Sebastiá de Cormellas, 
Estamper-Llibreter. Segle xvir. 




Sebastiá de Cormellas, Estamper-Llibreter. 
Segle XVII. 



-20 



271 





Sebastiá de Cormellas, Estamper-Llibreter. 
Sesle XVII. 




Antón Lacavallería, Estampen 
Segle XVII. 



273 




Gabriel Graells y Gerard Dotil, Estampers. 
Segle XVII. 



275 





JosF.PH Moya, Llibreter-Estanipcr. 
Segle XVII. 



277 




Francisco Llopis, 
Llibreter-Estamper. Segle xvii. 




Jaume Matevat, 
Estamper. Segle xvii. 




Vda. de Matevat. 
Estampera. Segle xvii. 

Aquesta marca també la usa 
Jaumc Cendrat. 




Marca que usava la Confraría. 
Segle XVII. 



POST SCRIPTUM 



Notes sobre estampéis antics a Catalunya. — Sots 
aquest títol, l'erudit Oficial Arxiver de la Catedral Basílica 
de nostra ciutat, Mossén Joseph Mas, en lo Butlletí de la 
Biblioteca de Catalunya — núm.° 7, Janer-Desembre 1917, 
página 37, — inserta un treball interessantíssim, en lo que 
extrayent-les deis Uibres de comptes, esposalles, baptismes, 
óbits y altres documents obrants en dit Arxiu Capitular, 
dona una extensa llista y curioses noticies de molts deis 
qui exerciren TArt de la Impremta a Barcelona, durant les 
centuries xvi.% xvii.* y xviii.^ 

Com en ell apareixen nous noms y altres claricies molt 
apreciables no continuades en la Monografía d'Estampers del 
nostre Ilibre, per tal d'ampliar-les y arrodonir-les, estimem 
prontos transcriure, integralment, la part substancial d'aquell 
treball, que és com segueix: 

SEGLE XVI 

Pere Posa, impressor. — 1513, febrer, 17. Rebuda de 4 ^ 
de les esposalles de Pere Posa, estampador de iJibres, amb Joana 
Vallrells, íeta per l'Obra de la Seu de Barcelona. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 1511-1513.) 

N. Vendeli, impressor. — 1516, octubre, 20. Apoca de 20 §>, 
firmada per N. Vendeli, estampador de Ilibres, a favor de mossén 



21 



28o POST SCRIPTUM 



Rabassa, obrer de la Seu, per 250 cartells deis Perdons de l'Obra 
de la Seu de Barcelona. (Arxiu Catedral, Albarans solts de l'Obra, 

1515-1517-) 

Mestre Rosenbach, impressor."— 1521, maig, 25. Rebuda de 
4 <^ de les esposalles de Mestre Rosenbach, estamper, amb Ursola 
Carreras, viuda, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Spo- 
salles, 1521-1523, f. 5.) 

Joan de Gilí, impressor. — 1522, gener, 20. Rebuda de 2 %>, 
o sia un rea], de les esposalles de Joan de Gili, piamontés, es- 
tamper, amb Isabel, feta per l'Obra de la Seu. Sois pagaren un 
real, o 2 %>', perqué eren pobres, criats de Mestre Caries, estamper. 
(Arxiu Catedral, Sposalles, 1521-1523, f. 34.) 

N. C ARLES, impressor. — 1522, gener, 20. Rebuda de 2 <§5 de 
les esposalles de Joan de Gili, piamontés, impressor, amb Isabel, 
feta per l'Obra de la Seu. Eren pobres, criats de Mestre Caries, 
estamper. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1521-1523, f. 34.) 

Pere Monpesat, impressor. — 1529, juny, 16. Rebuda de 4 <^ 
de les esposalles de Pere Monpesat, estamper, amb Francisca 
Sech, feta per l'obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

1529-1531, f- 12.) 

Nicolau RosEL, impressor. — 1532, agost, 25. Rebuda de i §> 
de les esposalles de Nicolau Rosel, estamper, amb Antiga, filia 
de pobre, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Spo- 
salles, I53i-i533> f- 46.) 

Joan Odiger, impressor. — 1533, abril, 29. Rebuda de 4 <9> 
de les esposalles de Joan Odiger, estamper, amb Anna Strolla, 
viuda, feta per i' Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

I53i-i533> í. 62.) 

Joan Carles, impressor. — 1539, gener, 7. Rebuda de 4 g> 
de ¡es esposalles de Joan Carles, estamper, amb Joana, viuda 
de Joan Vantallols, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, I537-I539' í- ^i.) 

Carles Amorós, impressor. — 1547, desembre, 23. Apoca de 
18 <§5 firmada per Joan Carles Amorós, estamper, a l'Obra de la 
Seu, per estampar dos escuts i quaranta cartells per la fábrica 
(o sia per TObra). (Arxiu Catedral, Albarans d'Obra, 1541-1549, 
f. 164.) 

Pere Botín, impressor. — 1550, juny, 10. Rebuda de 4 «^ de 
les esposalles de Pere Botin, estamper, francés, amb Bárbara, 
filia de Mestre Joan Sastre, de Vich, feta per l'Obra de la Seu. 
(Arxiu Catedral, Sposalles, 1549-1551, f. 57.) 

Joan de Retestries, impressor. — 1552, desembre, 19. Re- 
buda de 4 §> de les esposalles de Joan de Retestries, castalia. 



NOTES SOBRE ESTAMPERS ANTICS A CATALUNYA 28 1 

estampar, amb Joana, filia de Mestre Antoni, naiper, feta per 
robra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1551-1553, 
f. 69.) 

Pere Monsarrat, impressor. — 1555, febrer, 9. Rebuda de 
4 <^ de les esposalles de Pere Monsarrat, estampar, amb Aldonsa 
Puix, donzella, feta per l'Obra de la Seu. Les féu mossén Martí 
Clari. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1553-1555, f. 88.) 

Valero d'en Campos. — 1555, juliol, 10. Rebuda de 4 <§> de 
les esposalles de Valero d'en Campos, inprimedor, amb Gracia 
Samora, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

1555-1557. f- 8.) 

Pere Monpesat, impressor. — 1558, dcsembre, 22. Rebuda de 
4 <^ de les esposalles de Pere Monpesat, estamper, amb Eulária, 
viuda de Joan Galvay, feta per TObra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 1557-^559. í- 75-) 

Mestre Antoni ¿'Oliva, impressor. — 1560, gener, 24. Bateig 
d' Ángel, fill de Mestre Antoni d' Oliva, estamper, i d' Angela, sa 
muUer. (Arxiu parroquial de Sant Just, de Barcelona, Llibre 
primer de baptismes, f. 368.) 

Cristófol Estrada, impressor. — 1561, octubre, 26. Rebuda 
de 4 <9> de les esposalles de Christophol Estrada, estamper, fill 
de Joan Estrada, amb madona Esperanza Serra, viuda, muller 
que fonc de tal Serra, baster, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu 
Catedral, Sposalles, 1561-1563, f. 21.) 

N. Fuentes, impressor. — 1562, marg, 31. Rebuda de 4 «^ 
de les esposalles d'Alexandre, italiá, argenter, amb madona 
Hierónima, viuda, que fou muller de N. Fuentes, estamper, feta 
per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1561-1563, 37.) 

Joan Francesch, impressor. — 1564, marg, 10. Rebuda de 
^ %> ÚQ les esposalles de Mestre Joan Francesch, notari real, fill 
de Mestre Joan Francesch, difunt, estamper, amb Elisabet Mon- 
ferrís (a) Peralta, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 1563-1565, f. 36.) 

Tomás Montado, impressor. — 1564, juliol, 16. Bateig de 
Joana, filia de Tomás Montado, estamper, i de Pereta, sa muller. 
(Arxiu parroquial de Sant Just, de Barcelona. Llibre primer de 
baptismes, f. 448.) 

Joan Francesch, impressor. — 1565, abril, 23. Rebuda de 
4 <§> de les esposalles de Joan Francesc, notari real, fill de Joan 
Francesc, estamper, difunt, amb Angela Castelló, feta per l'Obra 
de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1563-1565, f. 81.) 

Pere Malo, impressor. — 1566, gener, 11. Rebuda de 4 '^^ de 
les esposalles de Pedro Malo, estamper, del regne d'Aragó, ha- 



282 POST SCRIPTUM 



bitant a Barcelona, amb Eulária Masdeu, feta per l'Obra de la 
Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1565-1567, f. 48.) 

Jaurae Delvant, impressor. — 1566, abril, 16. Rebuda de 
4 -^ de les esposalles de Jaurae Delvant, estamper, ciiitadá de 
Barcelona, amb Esperanza Magdalena Frexes, feta per TObra 
de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1565-1567, f. 66.) 

Joan Serrat, impressor. — 1566, setembre, 5. Rebuda de 
4 §> de les esposalles de Joan Serrat, estamper, castellá, amb 
Eleonor Jo, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

1565-1567, I 90-) 

Antoni Saliner, impressor. — 1567, mar^, 14. Rebuda de 
4 ^ de les esposalles d' Antoni Saliner, estamper, francés, habitant 
a Barcelona, amb Anna Romagosa, feta per l'Obra de la Seu. 
(Arxiu Catedral, Sposalles, 1565-1567, f. 117.) 

Francesc Arnandis, impressor. — 1570, agost, 23. Rebuda de 
4 «^^ de les esposalles de Francesc Arnandis, estamper, del regne de 
Castellá, amb Elisabet, viuda deixada de Joan Batista, cisteller, 
del regne de Castellá, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 1569-1571, f. 91.) 

Bernat Dótil, impressor. — X575, octubre, 20. Rebuda de 4 <9> 
de les esposalles de Bernat Dótil, estamper, del bisbat d'Aux, 
amb Jerónima, filia de Ferran Cantaren, estamper, francés, ha- 
bitant a Barcelona, feta per i' Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 157 5-^577 > f- 26.) 

Ferran Cantarell, impressor. — 1575, octubre, 20. Rebuda 
de 4 «^ de les esposalles de Bernat Dótil, estamper, del bisbat 
d'Aux, amb Jerónima, filia de Ferran Cantarell, estamper, fran- 
cés, habitant a Barcelona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Ca- 
tedral, Sposalles, 1575-1577, f. 26.) 

Jaume Sendrat, impressor. — 1576, setembre, 5. Apoca de 
2S ^ firmada per Jaume Sendrat, estamper, a favor de l'Admi- 
nistració de l'Obra, per 300 cartells estampáis. (Arxiu Catedral, 
Albarans de l'Obra, 1575-1577, f. 96.) 

Umbert Gotaret, impressor. — 1581, juliol, 11. Bateig de 
Francesc, fill d' Umbert Gotaret, estamper, i de Maria, sa muUer. 
(Arxiu parroquial de Sant Just, de Barcelona, Llibre tercer de 
bapismes, f. 192.) 

Guillem Serata, impressor. — 1583, juny, 24. Bateig de 
Guillem, fill de Joan Serata, estamper, i d'Adonor, sa muUer. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1583-1589, f. 2.) 

Andreu Thomás, impressor. — 1584, maig, 12. Rebuda de 
4 'Jt' de les esposalles d' Andreu Thomás, estamper, del bisbat de 
Marsella, regne de Fran9a, habitant a Barceíona, amb Mont- 



NOTES SOBRE ESTAMPERS ANTICS A CATALUNYA 283 

serrada Francina Sancromá, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu 
Catedral, Sposalles, 1583-1585, f. 57.) 

Arnau Repapin, impressor. — 1584, novembre, 17. Rebuda 
de 4 «1^ de les esposalJes d* Arnau Repapin, estamper, natural de 
l'arquebisbat úe Besan^on, regne de l'alta Borgonya, habitant 
a Barcelona, amb Mariana Argemí. (Arxiu Catedral, Sposalles, 
1583-1585. f. S7.) 

Francesc Gotar, impressor. — 1585, gener, 16. Bateig de 
Francesc, fiU de Francesc Gotar, estamper, i de Maria, sa muller. 
(Arxiu parroquial de Sant Just de Barcelona, Llibre tercer de 
baptismes, f. zyz.) 

Jaume Cendrat, impressor. — 1586, juny, 27. Apoca de 18 ^ 
firmada per Jaume Cendrat, estamper, a favor de TObra de la 
Seu, per 100 cartells per exigir la fábrica. (Arxiu Catedral, AI- 
barans de TObra, 1585-1587, f. 50.) 

Narcís Sampsó Argües, impressor. — 1586, octubre, 6. Re- 
buda de 4 §> de les esposalles de Narcís Sampsó Argües, estamper, 
de Franca, habitant a Perpinyá, bisbat d'Elna, amb Jerónima 
Canovellas, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

Francesc Rossell, impressor. — 1587, juliol, 16. Rebuda de 
4 *^ de les esposalles de Francesc Rossell, estamper, del bisbat 
de Rius, del regne de Franga, habitant a Barcelona, amb Lluisa 
Cortada, feta per TObra de la Seu. (Arxiu Cátedra^, Sposalles, 
1587-1589, f. 21.) 

Garau Dótil, impressor. — 1588, agost, 23. Rebuda de 4 «¡^ 
de les esposalles de Garau Dótil, estamper, del regne de Fran9a, 
bisbat d'Aux, amb Eulária Benbui, feta per l'Obra de la Seu. 
(Arxiu Catedral, Sposalles, 1587-1589, f. 128.) 

Hubert Gotare, impressor. — 1590, gener, 24. Rebudr. de 
4 '^ de les esposalles de Sebastiá Cormellas, estamper, d' Alcalá 
d' Henares, habitant a Barcelona, amb Maria, viuda de Huber- 
Gotare, ciutadá de Barcelona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu 
Catedral, Sposalles, 1589-1591, f. y8.) 

Sebastiá Cormellas, impressor. — 1590, gener, 24. Rebuda 
de 4 §> de les esposalles de Sebastiá Cormellas, estamper, d' Alcalá 
d' Henares, habitant a Barcelona, amb Maria, viuda d' Hubert 
Gotare, estamper, ciutadá de Barcelona, feta per l'Obra de la 
Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1589-1591, f. yS.) 

Mateu Speteaferro, impressor. — 1590, agost, 4. Rebuda 
de 4 Ǥ) de les esposalles de Mateu Speteaferro, estamper, de 
Bréscia, senyoriu de Venécia, habitant a Barcelona, amb Maria 
Lacruz, viuda de Martí Perezo, tintorer de seda, habitant a 



284 POST SCRIPTUM 



Barcelona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 
1589-1591, f. 46.) 

Joan Galvany, impressor. — 1590, setembre, 6. Rebuda de 
4 «^^ de les esposares d'Antoni Mas Arnau, notari de Mataró, 
habitant a Barcelona, amb Elisabet, filia de Joan Galvany, difünt, 
estamper, ciutadá de Barcelona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu 
Catedral, Sposalles, 1584-1591, f. 53.) 

Andreu Genart, impressor. — 1590, desembre, 31. Rebuda de 
4 '^ de les esposalles de Martí Coperot, estamper, amb Munda, 
viuda d' Andreu Genart, estamper, ciutadá de Barcelona, feta per 
l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1589-1591, f. 74.) 

Martí Coperot, impressor. — 1590, desembre, 31. Rebuda de 
4 ^^ de les esposalles de Martí Coperot, estamper, fill de Martí 
Coperot, cheneyt, del comtat de Borgonya, amb Munda, viuda 
d' Andreu Genart, estamper, ciutadá de Barcelona, feta per 
l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1589-1591, f. 74.) 

Joan Gallart, impressor. — 1593, niaig, 15. Rebuda de 4 <§> 
de les esposalles de Joan Gallart, estamper, ciutadá de Barcelona, 
amb Margarida Ma3/nou, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Cate- 
dral, Sposalles, i593-i595> f- 3-) 

Mateu Spesaferro, impressor. — 1593, agost, 14. Rebuda 
de 4 <§5 de les esposalles de Mateu Spesaferro, estamper, del bisbat 
de Dudon, senyoriu de Venécia, habitant a Barcelona, amb Eli- 
sabet, viuda de Pere Coll, pagés, de Corbera, habitant a Barce- 
lona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 

i593-i595> f- 15- ) 

Gabriel Grahells, impressor. — 1594, setembre, 5. Rebuda 
de 4 -9^ de les esposalles de Gabriel Grahells, estamper, de la vila 
de Cardona, bisbat d'Urgell, habitant a Barcelona, amb Eulária 
Oliva, de Solsona, feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, i593-i595. f- 81.) 

Joan Dalmau, impressor. — 1594, setembre, 6. Rebuda de 
4 «^ de les esposalles de Joan Dalmau, estamper, de Sant Lloren^ 
Savall, habitant a Barcelona, amb Dominga Oualler, de Ribes, 
feta per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1593-1595, 
f. 81.) 

Joan Torres, impressor. — 1594, octubre, 8. Rebuda de 4 <§> 
de les esposalles de Joan Torres, estamper, ciutadá de Barce- 
lona, amb Anna Montagut, de Santa Coloma de Queralt, feta 
per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1593-1596, f. 8y.) 

Joan DiMAS, impressor. — 1594, desembre, 20. Rebut de 4 ^ 
de les esposalles de Joan Dimas, jove estamper, de Lió de Franga, 
habitant a Barcelona, amb Margarida Xarmes, de Barcelona, 



NOTES SOBRE ESTAMPERS ANTICS A CATALUNYA 285 

fet per l'Obra de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1593-1595, 

f. 98.) 

Jaume Vilallonga, impressor. — 1595, abril, 28. Rebuda de 
4 '^ de les esposalles de Jaume Vilallonga, estamper, ciutadá de 
Barcelona, fiH d' Este ve Vilallonga, negociant, i de Maria, amb 
Elionor Este ve, feta per TObra de la Seu. (Arxiu Catedral, Spo- 
salles, 1593-1595. f. II9-) 

Jaunae Galvan, impressor. — 1596, mar9, 17. Bateig de 
Jaume, fill de Jaume Galvan, estamper, i d'Anna, sa muUer. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1589-1597, f. 114.) 

Valentí Vilamar, impressor. — 1596, juny, 16. Bateig de Fran- 
cesc, fill de Valentí Vilamar, estamper, i d'Elisabet, sa muller. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1589-1597, f. 120.) 

Gaspar Letget, impressor. ■ — 1597, íebrer, 8. Rebuda de 4 §> 
de les esposalles de Gaspar Letget, estamper, ciutadá de Barce- 
lona, fill de Salvador Letget, notari real, amb Elisabet, viuda 
de Guillem Samboray, feta per TObra de la Seu. (Arxiu Catedral, 
Sposalles, 1595-1597, f. loi.) 

Fermí Marescot, impressor. — 1597, abril, 30. Rebuda de 
4 <9^ de les esposalles de Fermí Marescot, estamper, natural de 
Darnius, regne de Franca, amb Elisabet Vinyals, feta per l'Obra 
de la Seu. (Arxiu Catedral, Sposalles, 1597-1599, f. 133.) 

Joan Torres, impressor. ■ — 1598, gener, 2. Bateig de Rafel, 
ñll de Joan Torres, estamper, i d'Anna, sa muller. (Arxiu Cate- 
dral, Baptismes, 1598-1606, f. i.) 

Arnau SiRÉ, impressor. — 1598, gener, 20. Bateig d'Antoni, 
fill d' Arnau Siré, estamper, i de Magdalena, sa muller. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 2.) 

Joan DuMAs, impressor. — 1598, marg, 19. Baptisme de Jo- 
sep, fill de Joan Dumas, estamper, i de Margarida, sa muller. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 5.) 

Miqüel Peruy, impressor. — 1598, mar9, 19. Miquel Peruy, 
estamper, fou padrí de Josep, fill de Joan Dumas, estamper. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 5.) 

Joan Dalmau, impressor. — 1599, gener, 25. Bateig de Pau, 
fill de Joan Dalmau, estamper, i de Joana, sa muller. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 21.) 

Joan DiMARS, impressor. — 1599, juliol, 12. Bateig de Josep, 
fill de Joan Dimars, estamper, i de Margarida, sa muller. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 30.) 

Joan Toras, impressor. — 1599, novembre, 27. Bateig de 
Jaume, fill de Joan Toras, estamper, i d'Anna, sa muller. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 41.) 



286 POST SCRIPTUM 



Gabriel Graells, impressor. — 1600, ago3t, 10. Bateig de 
Marianna, filia de Gabriel Graelis, estamper, i d'Eulária, sa 
muller. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 55.) 



SEGLE XVII 

N. Margarit, impressor. — 1601, maig, 17. Rebuda de 11 %> 
feta per l'Adrainistració de la Sagristia, de la sepultura de Capítol 
complida, de Vicensa, muUer de mossén Margarit, estamper. 
(Arxiu Catedral, Administració de la Sagristia, 160X-1603, f. 40.) 

Pere Palou, impressor. — 1603, gener, i. Bateig de Maria 
Constans, apadrinada per Pere Palou, estamper. (Arxiu Catedral, 
Baptismes, 1598-1606, f. 114.) 

Jaume Galvan, impressor. — 1603, agost, 28. Bateig de 
Onofre, fiU de Jaume Galvan, estamper, i d'Anna, sa muller, 
tots habitants a Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1598-1606, 

f- 133.) 

Sebastiá Colmelles, impressor. — 1604, setembre, 21. Sebas- 
tiá Colmelles, estamper, fou padrí de Sebastiá, fiU de Gaspar 
Pont, fuster, i d'Anna, sa muller. (Arxiu Catedral, Baptismes, 
1598-1606, f. 168.) 

Noé Groset, impressor. — 1605, juliol, 14. Bateig de Bona- 
ventura, fill de Noé Groset, estamper, i d'Esperan9a, sa muller. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1598-1606, f. 188.) 

Onofre Anclada, impressor. — 1606, febrer, 14. Bateig de 
Contesina, ñlia de Nofre Anglada, estamper, i de Francisca, sa 
muller. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1606-1612, f. 4.) 

Noé Grosset, impressor. — 1607, octubre, 22. Bateig de Joan, 
fill de Noé Grosset, estamper, i d'Esperan9a, sa muller, tots de 
Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1606-1612, f. 52.) 

Lloren9 Deu, impressor. — 1607, novembre, 25. Baptisme de 
Caterina, filia de Lloren? Deu, estamper, i de Maria, sa muller, 
tots habitants a Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1606-1612, 

f. 57) 

Joan Amello, impressor. — i6ir, febrer, 26. Apoca de i ^ 

4 >^j>, firmada per Joan Amello, estamper, a favor de 1' Administra- 
ció de la Sagristia de la Seu, per deu mans d'Albarans de com- 
bregar. (Arxiu Catedral, Albarans de la Sagristia, 160 9- 161 1, f. 19.) 

Francesc Metge, impressor. — 1614, novembre, 29. Bateig de 
Benet, fill de Francesc Metge, estamper, i de Joana, sa muller, 
tots de Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1612-1617, f. 76.) 

Este ve Lliberós. impressor. — 1615, agost, 18. Bateig d'Aga- 



NOTES SOBRE ESTAMPERS ANTICS A CATALUNYA 287 

pit, fill d' Este ve Lliberós, estamper, i d' Angela, sa muUer. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1612-1617, f. 94.) 

Esteve Lliberós, impressor. — 1622, juny, 28. Apoca de 12 ^ 
firmat per Esteve Lliberós, estamper, a favor de TObra de la Seu, 
per estampar 200 cartells, per monitoris per a exigir fabriques. * 
(Arxiu Catedral, Albarans de l'Obra, 1621-1623, f. Sy.) 

Jeroni Margarit, impressor. — 1625, agost, 25. Anna Maria, 
filia de Jeroni Margarit, estamper, fou padrina de Joan, fill de 
Miquel Grassia, ilibreter, i de Jerónima, sa mulier. (Arxiu Ca- 
tedral, Baptismes, 1617-1626, f. 396.) 

Esteve Liberós, impressor. — 1626, abril, 13. Bateig de 
Francesc, fill d' Esteve Liberós, estamper, i de Mariángela, sa 
mulier. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1617-1626, f. 436.) 

Lloren^ Deu, impressor. — 1627. Apoca de 9 <^, 18 §>, fir- 
mada per Salvador Fayol, preveré, procurador i síndic del Ca- 
pítol de Tesglésia de Barcelona, a favor de Lloren^ Deu, estamper, 
ciutadá de Barcelona. (Arxiu Catedral, Manual 15 d'Enric Coll, 
notari, f. 38.) 

Esteve Liberós, impressor. — 1637, agost, 22. Baptisme de 
Filiberto, fill d' Esteve Liberós, estamper, i de Maria, sa mulier. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1627-1636, f. 14.) 

Miquel Fontana, impressor. — 1628, febrer, 20. Miquel 
Fontana, estamper, fou padrí de Miquel, fill de Dionís Audivert 
i de Susanna, sa mulier, tots de Barcelona. (Arxiu Catedral, 
Baptismes, 1627-1636, f. 26.) 

Esteve Lliberós, impressor. — 1628, marg, 17. Apoca de 
I ^ y 10 §^, firmada per Esteve Lliberós, estamper, a favor deis 
sagristans de la Seu, per una resma d' Albarans de combregar, 
per servei de la Sagristia. (Arxiu Catedral, Albarans de la Sa- 
gristia, 1627-1629, f. 7.) 

Francesc Angula, impressor. — 1628, agost, 21. Bateig d'An- 
toni, fill de Francesc Angula, estamper, i de Maria, sa mulier, 
tots de Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1627-1636, f. 41.) 

Pau Font, impressor. — 1628, agost, 21. Eulária, mulier de 
Pau Font, estamper, fou padrina d'Antoni, fill de Francesc An- 
gula, estamper, i de Maria, sa mulier, tots de Barcelona. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1627-1636, f. 41.) 

Antoni Plantada, impressor. — 1631, novembre, 28. Bateig 
de Francesc, fill d'Antoni Plantada, estamper, i de Maria, sa 
müUer, tots de Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1627-1636, 
f. 123.) 



Drets corresponents per t'tols eclesiástics, a la Fábrica o Obra. 



288 POST SCRIPTUM 



Gabriel Noguer, impressor. — 1635, octubre, Z'j. Marianna, 
muí 1er de Gabriel Noguer, estamper, fou padrina de Benet, íill 
de Gabriel Isachs, llibreter, i de Maria, sa muller, tots de Barce- 
lona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1627-1636, f. 219.) 

Gabriel Noguer, impressor. — 1640, octubre, 7. Gabriel No- 
guer, estamper, fou padrí de Gabriel, fi]l de Jaume Plantada, 
estamper, i d'Anna, sa muller, tots de Barcelona. (Arxiu Cate- 
dral, Baptismes, 1636-1642, f. 150.) 

Jaume Plantada, impressor. — 1640, octubre, 7. Bateig de 
Gabriel, fill de Jaume Plantada, estamper, i d'Anna, sa muller, 
tots de Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1636-1642, 
f. 150.) 

Pere de la Cavalleria, impressor. — 1640, desembre, 2. Ba- 
teig de Joan, fill de Pere de la Cavalleria, estamper, i d'Elisa- 
bet, sa muller. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1636-1642, f. 154.) 

Jaume Matevat, impressor. — 1641, octubre, 31. Jaume 
Matevat, estamper, fou padrí de Jaume, ñil de Joan Simón, 
hortolá, i d'Jerónima, sa muller. (Arxiu Catedral, Baptismes, 
1636-1642, f. 183.) 

_ Joan Vatxer, impressor. — 1644, setembre, 14. Rebuda de 
5 ^ feta per la Sagristia de la Seu, peí dret de sepultura de Joan 
Vatxer, estamper. (Arxiu Catedral, Administrado de la Sa- 
gristia, 1643-1646, f. 39.) 

Gabriel Nogués, impressor. — 1646, febrer, 4. Gabriel No- 
gués, estamper, fou padrí de Maria Anna, filia de Francesc Llinell, 
oripaller, i de Jerónima, sa muller, tots habitants a Barcelona. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1642-1649, f. 91.) 

Pere Joan Dexen, impressor. — 1647, setembre, 20. Apoca 
de I ^, 10 ^, firmada per Pere Joan Dexen, estamper, a favor 
de r Administrado de la Sagristia de la Seu, per estampar unes 
lletres d'excomunió. (Arxiu Catedral, Albarans de la Sagristia, 
1647-1649, f. 7.} 

Martí ScoNA, impressor. — 1648, febrer, 9. Bateig de Fran- 
cesc, fill de Martí Scona, estamper, i d* Oliva, sa muller. (Arxiu 
Catedral, Baptismes, 1642-1649, f. 155.) 

Francesc Pasqual, impressor. — 1648, febrer, 9. Francesc 
Pasqual, estamper, i barreter, fou padrí de Francesc, fill de 
Martí Scona, estamper, i d' Oliva, sa muller. (Arxiu Catedral, 
Baptismes, 1642-1649, f. 155.) 

Francesc Pasqual, impressor. — 1656, marg, 16. Apoca de 
3 <^, firmada per Francesc Pasqual, estamper, a favor de l'Obra 
de la Seu, per sis mans d' Albarans de combregar. (Arxiu Cate- 
dral, Albarans de TObra, 1657-1659, f. 15.) 



NOTES SOBRE ESTAMPERS ANTICS A CATALUNYA 289 



Jeroni Palol, impressor. — 1660, juny, 4. Bateig de Jeró- 
nima, filia de Jeroni Palol, estamper, i d'Agna María, sa muller. 
(Arxiu Catedral, Baptismes, 1658-1669, f. 55.) 

Jaume Plantada, impressor. — 1664, desembre, 10. Rebuda 
de 5 ^^ feta per la Sagristia de la Seu per la sepultura de Capítol 
simple de Jaume Plantada, jove estamper. (Arxiu Catedral, 
Administrado de la Sagristia, 1663-1665, f. 31.) 

Antoni Lera, impressor. — 1666, novembre, 18. Baptisme de 
Josepa, filia d' Antoni Lera, jove estamper, i de Jerónima, sa 
muller, tots habitants a Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 
1658-1669, f. 290.) 

Josep Soler, impressor. — 1676, agost, 7. Rebuda de i <^, 
3 ^, feta per la Sagristia pels quatre ciris de Talbat de Maria, 
filia de Josep Soler, estamper. (Arxiu Catedral, Administrado 
de la Sagristia, 1675-1677, f. 44.) 

Josep Soler, impressor. — ^^77, agost, 10. Bateig de Maria, 
filia de Josep Soler, estamper, i de Maria, sa muller. (Arxiu Cate- 
dral, Baptismes, 1674-1681, f. 181.) 

Rafel Fígaro, impressor. — 1677, novembre, 20. Catarina, 
filia de Rafel Figaró, estamper, fou padrina de Gaspar (?), íill 
de Joan Butiñá, emblanquinador, i de Margarida, sa muller, 
tots habitants a Barcelona. (Arxiu Catedral, Baptismes, 1674- 
1681, f. 194.) 

Joan JoLis, impressor. — 1680, juliol, 16. Bateig de Francisca, 
filia de Joan Jolis, estamper, i de Maria, sa muller. (Arxiu Ca- 
tedral, Baptismes, 1674-1681, f. 230.) 

Vicens Suriá, impressor. — 1680-1700. En diferents Ilibres de 
l'Arxiu consta que Vicens Suriá estampa diversos treballs per 
Ja Seu. 

Pere Figueró. — 1691, octubre, 8. Rebuda de 13 %> feta per 
la Sagristia pels quatre ciris de l'albat de Margarida, filia de Pere 
Figueró, estamper. (Arxiu Catedral, Administració de la Sa- 
gristia, 1681-1693, f. 31.) 

Jaume Gascón, impressor. — 1692, agost, 7. Rebuda de 13 %> 
feta per la Sagristia, pels quatre ciris deixats per l'albat parti- 
cular de Ventura, fiU de Jaume Gascón, jove estamper. (Arxiu 
Catedral, Administració de Ja Sagristia, 1691-1693, f. 36.) 

Jaume Gascón, impressor. — 1697, agost, 3. Rebuda de i <©, 
6 ^, feta per la Sagristia de la Seu, per la sepultura del eos de 
Jaume Gascón, jove estamper. (Arxiu Catedral, Administració 
de la Sagristia, 1697-1699, f. 28.) 

Benet Cais, impressor. — 1698, febrer, 24. Rebuda de 13 ^, 
feta per la Sagristia de la Seu per l'albat de Calino, fill de IBenet 



.^ 



DEL METEIX AUTOR 



La República en Barcelona. 

Un volum de 5oo planes, en 4.* (2.' edició), 
5 pessetes. 

Mendicidad y Beneficencia en Barcelona. 

Un volum de 400 planes^, en 4.^, 5 pessetes. 

La Mendicidad es una llaga social que aver- 
güenza A LOS PUEBLOS QUE LA TOLERAN. 

Monografía llorejada ab menció honorífica, 
una pesseta. 

CONTRIBUCIÓ A LA HISTORIA DELS ANTICHS GREMIS 
DELS ARTS y OfICIS DE LA ClUTAT DE BARCE- 
LONA: Agullers, Apotecaris^ Argenters. 

Volum primer, de 464 planes, en 4.^ 





M 


^r 


n0 




OF MEDIAFVAL STUí 



0R0N70 5, Canadá 



i