Skip to main content

Full text of "Contribució a la historia dels antichs gremis dels arts y oficis de la ciutat de Barcelona"

See other formats 


SS*.V-'" 


WALTER  MUIR 

WHITEHILL  JÚNIOR 

DONATED  BY 

MRS.  W.  M.  WHITEHILL 

1979 


V.,»tÍL£^|| 


V.'»íí''¿ííí 


■-.^     .  '^ií^ 


"'-^"'^'•-'■' "" *?<. .í V-: -"^ 


'^'^    "  "'Z  M^Wííi^ 


x¿  y^iScj' ií 


MIQUEL  GONZÁLEZ  Y  SUGRAÑES 


CONTRIBUCIÓ 

a  la 

Historia  deis  antichs  Gremis 

deis 

Arts  y  üficis  de  la  Ciutat  de  Barcelona 


VOLUM   SEGON 


LLIBRETERS  ^  ESTAMPERS 


BARCELONA 

LLIBRERÍA    ANTIGA   Y  MODERNA    DE  SALVADOR   BABRA 
CARRER    DE    LA    CANUDA,  ^.S 

i9'8 


ARTS  Y  OFICIS  DE  LA  CIUTAT  DE  BARCELONA 


MIQUEL  GONZÁLEZ  Y  SUGRAÑES 


CONTRIBUCIÓ 

a  la 

Historia  deis  antichs  Gremis 

deis 

Arts  y  Oficis  de  la  Ciutat  de  Barcelona 


VOLUM   SEGÓN 


LLIBRETERS  ^  ESTAMPERS 


BARCELONA 

ESTAMPA   D'HENRICH  Y  COMPANYÍA 

1918 


TAULA  DE  MATERIES 


Planes 

Advertiment  preliminar XI 

MÓLTES  MERCÉS XV 

LLIBRETERS 

Antecedents i 

Confraría  politico-civü. 

Fundado 5 

Lo  Comú  de  la  Confraría  actúa  per  primera  vegada. 

Concell  general 7 

Nomenament  d'insaculadors 8 

Primera  extracció  de  noms:  Proclamació  de  Cónsols 9 

Duració  del  consolat • 9 

Elecció  de  Cía  vari  y  Examinadors : . .  .  9 

Caixa  de  la  Confraría 9 

Retiment  de  comptes 9 

Installació  de  la  Confraría. 

Concordia lO 

Llochs  hont  abans  se  reunía  l'ofici 11 

Festa  patronímica,  misses,  etc.:  Despeses 11 

Professó  del  Corpus:  Assistencia  obligada:  Manament 13 

Ordinacions  emanades  de  la  Ciutat. 

Agavellament  de  primeres  matarles:  Prohibició 13 

Nomenament  de  quatreta  per  a  la  compra  de  papers  y  pergamins  .  .  15 

Fraus  comesos  per  lo  mestre  confrare  Claudi  Bornat:  Querella 17 

Continúen  los  agavellaments:  Noves  prohibicions 18 

Prohibició  de  possehir  mes  d'un  establiment 19 

Nomenament  de  confrares  encarregats  de  defensar  les  Ordinacions. .  19 

Mes  Ordinacions. 

Obediencia  deguda  ais  Cónsols 20 

Fraus  y  lladronicis:  Disposicions  per  a  evitar-los:  Penes 21 


VI  TAULA  DE  MATERIES 


Planes 

Excepció 22 

Privativa  de  fer  ventalls 23 

Llibres  de  text:  Abusos:  Prohibició:  Penes 23 

Los  Antonis  y  Er asmes  que's  llegíen  en   l'Estudi   general  eren  di- 

íerents:  Queixa  de  la  Confiaría 23 

Estampado  de  Salms,  Beceroles  y  Misses:  Exclusiva  atorgada  a  la 

Confraría 24 

Per  Cédula  reyal  resta  derogada  la  exclusiva  a  favor  de  la  Confraría.  26 

Regles  a  observar  quan  raoría  un  confrare  ab  establiment  obert ....  27 

Reglamentado  de  l'ofici. 

Aprenentatge 27 

Fadrinatge 27 

Demandes  d'examen:  Exercicis  a  practicar 28 

Exámens  aprovats:  Llicencia  per  a  posar  botíga 28 

Inciden!  promogut  per  teñir  mes  d'una  botiga 29 

Segueixen  los  exámens ; 29 

Drets  d'examen  per  a  passar-se  mestre 30 

Suplicació  demanant  l'augment  deis  drets  d'examen 31 

Llibreter  de  la  Generalüat  de  Catalunya. 

Nomenament 31 

Llibreter s  de  la  Ciutat. 

Nomenaments 34 

Varíes  noves. 

Llibreter  a90tat 43 

Esperit  de  ciutadanía:  Efemérides 44 

DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS. 

N.°     I.  — Confratrie  librariorum  ciuitatis  Barcinone 47 

N,°  2.  —  Ordinacions  de  la  Confraría  de  Sanct  Hieronim  deis  Libra- 
ters  de  la  Ciutat  de  Barcelona  publica  des  per  los  lochs 
acostumats  de  la  dita  Ciutat  a  2  de  Mar9  any  1553  ...  55 
N.°  3. — Capitulatio  feta  per  y  entre  la  Reverent  Priora  y  Convent 
de  les  Hieronimes  de  una  part  y  la  Confiaría  deis  hono- 
rables Libraters  de  la  pait  altra 63 

—  Ordinacions  deis  Libraters  o  Ligadors  de  libres 65 

—  Oidinations  fahents  peí  los  Llibraters  de  la  present  Ciutat.  68 

—  Ordinacions  de  Llibraters 70 

—  Instancia  de  la  Confraría 72 

—  Altra  instancia  de  la  Confiaiía 74 

—  Llista  de  Llibieteis  y  Llibieteies  agremia ts  des  de  la  fun- 
dació  de  la  Confraría y6 

—  Instancia  deis  Cónsols  de  la  Confraría 87 

—  Inventar!  de  la  Ilibrería  d'En  Miquel  Cabrit 88 

—  Testament  d'En  Joan  Trinxer : 98 


N.° 

4- 

N.° 

■;• 

N.o 

6. 

N.° 

7- 

N.° 

8. 

N.° 

9- 

N.° 

10. 

N.° 

II. 

N.° 

12. 

TAULA  DE  MATERIES  VII 


Planes 

ESTAMPERS 

La  Impremta  a  Barcelona 103 

Obres  impreses  a  Barcelona  durant  lo  segle  xv:    Estampes  d'iiont 

sortiren 104 

ídem,  ídem,  en  lo  segle  xvi 110 

ídem,  ídem,  en  lo  segle  xvii 113 

Impremtes  cedides  a  distintes  persones  per  a  que  les  administressin: 

Obres  que  en  elles  s'estamparen 114 

Imprera  ta  deis  Cormellas 115 

Contráete  de  treball 117 

Contráete  d'aprenentatge 118 

Confraría  de  devoció. 

Consentiment  reyal 119 

Sant  Joan  Ante-Portam  Latinam,  Patró 119 

Petició  deis  Estampers  práctichs  per  a  formar  Confraría  político-civil: 

Los  Consellers  ajornen  donar-hi  Uoch 120 

Penyoraments  fets  ais  mestres  Impressors  per  la  Confraría  deis  Lii- 

breters:  Queixa  elevada  ais  Consellers 121 

Los  técnichs  de  i'ofici  insten  novament  per  a  que  se'ls  autorisi  fundar 

Confraría  político-civil:  Lo  Trentenari  hi  accedeix 123 

Campan^'^a  iniciada  per  la  Confraría  deis  Llibreters  y  altres  particu- 

lars  oposant-se  a  que'l  Trentenari  concedís  la  pretesa  agremiació.  124 
Nomenament  d'una  ponencia  encarregada  de  dictaminar  si  la  con- 

cessió  atorgada  a  la  Confraría  deis  Impressors  podía  perjudicar 

la  Ilibertat  de  comer9 1 26 

La  ponencia  opina  ésser  perjudicial  a  la  utilitat  y  benefici  públich.  .  126 
Lo  Trentenari  acorda  revocar  ]a  concessió  y'ls  Capítols  o  Ordinacions 

aprovades 1 26 

En  lo  regnat  de  Caries  III  los  Llibreters  y  Impressors  se  fusionaren 

en  un  sol  Gremi 127 

Los  Capítols  revocáis  estatuíen: 

Govern  de  la  Confraría 127 

Festa  patronímica:  Aniversaris 128 

Aprenentatge:  Fadrinatge:  Duració 128 

Mes  tría:  Opera  cions  a  fer  per  a  obtenir-la:  Drets 128 

Empadronament  d'aprenents  y  fadrins 130 

Intrusos:  Prohibició  de  teñir  Impremta 1 30 

Regencia  d'impremta  d'altri:  Prohibida  ais  mestres  confiares 131 

Llibres  sense  relligar:  Venda  lliure  pels  mestres  Estampers   131 

Estamper  de  la  Ciutat 131 

Notes  deslligades. 

Pena  imposada  al  mestre  Estamper  Jaume  Cays 132 

Provisió  reyal  atorgada  ais  Impressors  pare  y  fill  Rafe]  Figueró  ....  133 
Alarma  de  la  Confraría  deis  Llibreters  y  Impressors:  Instancia  opo- 
sant-se a  dita  Provisió 136 

Lo  Síndich  de  la  Confraría  acut  a  la  Reyal  Audiencia  entaulant  plet 

contra  lo  pare  y  fill  Figueró:  Fonaments  de  la  demanda 140 

Arguments  emplea ts  per  la  defensa 140 


VIII  TAULA  DE  MATERIES 


Planes 


Sentencia  prenunciada  per  la  Reyal  Audiencia 140 

Una  uUada  ais  fets  capdals  realisats  per  Estampéis  barcelonins  des 

del  segle  xvii 144 


DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS. 


N." 
N.° 
N.» 
N.° 
N." 


—  Concordia  feta,  entre'l  mestre  Estamper  Joan  Geriinch  y 
En  Pere  Miquel,  Llibreter,  y  altres 149 

—  Llibreria  de  Mossen  Pere  Posa  (segle  xv):  Escriptura  de 
venda 151 

—  Petició  deis  Estampers  práctichs  per  a  que  se'Is  concedis 
poder  formar  Confraría  político-civil 154 

—  Instancia  deis  Estampers  queixant-se  deis  abusos  que  con- 
tra ells  cometía  la  Confraría  deis  Llibreters 163 

—  Instancia  deis  Estampers  demanant  poder  vendré  pública- 

ment  los  ilibres  que  imprimíen  en  sos  establiments  y'ls 

que  fessen  venir  d'altres  Regnes 168 

N.«  6.  —  Justificació  del  dret  que  assistía  a  la  Confraría  deis  Lli- 
breters        172 

N.°     7.  —  Súplica  deis  Impressors  técnichs  demanant  que  sa  Confraría 

de  devoció  tingues  lo  carácter  de  político-civil 182 

N."  8.  —  Alguns  particulars,  fent  lo  joch  a  la  Confraría  deis  Llibre- 
ters, acudeixen  ais  magistrats  municipals  oposant-se  a 
la  pretesa  agremiació 185 

N."  9.  —  Instancia  de  varis  Impressors  práctichs  acompanyant  uns 
Capítols  que  redactaren  referen ts  al  bon  orde  de  son 
ofici 192 

N.os  10  y  II. — La  Confraría  y  particulars  Llibreters  soMiciten  de 
nou  que'l  Consistori  negás  ais  Impressors  práctichs  lo 
que  demanaven 198-202 

N."  12.  —  Instancia  deis  Prohoms  y  confrares  de  la  Confraría  deis 
Impressors  demanant  que  no  s'accedís  a  lo  que'ls  Lli- 
breters preteníen,  90  es,  fos  revocada  y  del  tot  extin- 
gida  la  que  se'ls  concedí  a  20  d' Abril  de  1684 204 

N.°  13. — Los  Consellers  y  qua  treta  nomenada  per  en  tendré  de  les 
peticions  fetes  per  la  Confraría  deis  Llibreters  y  la  deis 
Impressors,  son  de  parer  contrari  a  lo  que  aquests  úl- 
tims  preteníen 210 

N.°  14.  —  Regia  provisio  contra  lo  mestre  Estamper  Jaume  Cays  . .  .      213 


TAULA  DE  GRAFICHS 


Entre  planes 

Alegoría  de  la  Llibretería xvi  y      i 

Facsímils  d'enquadernacions  catalanes  deis  segles  xv  y  xvii.  ...     28  y    29 

Alegoría  de  la  Impremía 102  y  103 

Facsímil  de  la  primera  y  darrera  plana  de  la  Gramática  d'En 

Bartomeu  Mates 104  y  105 

Facsímil  de  la  primera  plana  del  núm.  i  del  Diari  de  Barcelona, 

lo  qual  aparegué  el  i.er  d'Octubre  de  l'any  1792 146  y  147 


Facsímils  de  varíes  portades  y  primeres  planes  d'estamp ación s  barcelonines: 

Segles  XV  y  XVI 

Planes 


PsALTiRi,  primera  plana.    Estampació  d'En  Nicolau   Spindeler. 

Any  1 480 219 

Vida  del  Rey  Alexandre,  primera  plana.  Estampació  d'En  Pere 

Posa  y  Pere  Brun.  Any  1481 221 

La  imitacio  de  Jesucrist,  primera  plana.  Estampació  d'En  Pere 

Posa.  Any  1482 223 

Phoce  grammatici  et  sumíMI  oratoris,  primera  plana.  Estam- 
pació d'En  Pere  Posa.  Any  1488 225 

La  vida  e  transit  del  glorios  sanct  Hieronim,  primera  plana. 

Estampació  d'En  Pere  Miquel.  Any  1493 227 

Lo  Carcer  damor,  primera  plana.  Estampació  d'En  Joan  Ro- 

sembach.  Any  1493 229 

Scala   Dei,    primera   plana.    Estampació   d'En   Diego    Gumiei. 

Any  1494 231 

CoNSTiTUCiONs  DE  Cathalunya,  portada.  Estampació  d'En  Joan 

Rosembach.  Any  1494 233 

Gravat  que  exorna'l  Uibre   deis  Usatges  y  Constitucions  de 

Catalunya.  Primera  edició  estampada  en  1495 235 

Usatges  y  Constitucions  de  Catalunya.  Edició  de  1495.  Pri- 
mera plana  del  text 237 


TAULA  DE  GRAFICS 


Planes 

CoNSTiTUCiONS  NOUES.  M.D.iii,  portada.  Estampació  d'En  Ga- 
briel Pou.  Any  1504 239 

Comentaría  Jacobi  de  Marquilles,  portada.  Estampació  d'En 

Joan  Luschner.  Any  1 505 241 

Libre  del  menyspreu  del  mon,  portada.  Estampació  d'En  Car- 
ies Amorós.  Any  1518 243 

Stella  Clericorum,  portada.  Estampació  d'En  Duran  Salva- 

nyach.  Any  1525    245 

Plant  de  la  Verge  María,  primera  plana.  Estampació  d'En 

Joan  Rosembach.  Any  1528 247 

Chroniques   de    Espanya,    portada.    Estampació   d'En   Garles 

Amorós.  Any  1 546 249 

Marques  d'Estampers 251a  277 


ADVERTIMENT   PRELIMINAR 


Dues  circumst ancles  especiáis  ben  diverses  —  de 
carácter  voluntar!  la  una,  del  tot  fortuita  Taltra  — 
han  estat  causa  del  llarch  retardament  ab  que  ve  a 
la  llum  lo  present  volum,  segon  de  la  serie  que  inau- 
guraren! en  1915  sots  lo  títol  Contrihució  a  la  Historia 
deis  antichs  Gremis  deis  Arts  y  Oficis  de  la  Ciutat  de 
Barcelona. 

Seguint  lo  plan  que  aleshores  adoptar em,  de  donar 
a  r estampa,  per  successiu  orde  alfabétich,  les  mono- 
grafíes  d'aquelles  Corporacions,  al  posar  a  la  venda 
lo  volum  primer  teníem  ja  arreplegats  y  a  punt  de 
redactar  nombroses  dades  y  materials  destinats  a  la 
confecció  d'aquest;  mes,  veus-ací  que  alguns  literats 
y  bibliófils  bons  amichs  nostres,  que  havíen  acollit 
ab  estima  benévola  les  primicies  de  nostra  noven9ana 
y  modesta  obra,  ab  insistencia  vivíssima  nos  instaren 
que,  prescindint  de  la  norma  alfabética  adoptada, 
publiquéssem  ab  preferencia  les  mono graf íes  históri- 
ques  deis  Gremis  de  Llihreters  y  Estampers,  d' interés 
for9a  mes  atractívol  y  de  major  valor,  per  a  aquells 
—  y  adhuc  per  a  nosaltres  meteixos,  —  que  qualse- 


XII  ADVERTIMENT  PRELIMINAR 

vulla  deis  altres  nombrosos  Cóssos  gremials,  per  im- 
portants  qu*ells  fossen. 

Ho  confessem  ab  ingenua  franquesa:  la  idea,  que 
de  bell  anduvi  meresqué  la  nostra  simpatía,  no  triga 
a  fer-se'ns  irresistiblement  temptadora,  fins  a  abran- 
dar-se'ns  en  obsessió  entusiasta  y  sugestiva.  Vera- 
ment  no  podía  ésser  d'altra  manera,  car  se  tractava 
de  l'estudi  de  dos  Gremis,  mes  que  afins,  germans, 
y  Tun  d'ells,  lo  á'Estampers,  just  era'l  de  la  nostra 
propria  Art  professional,  amor  de  les  nostres  amors, 
en  lo  conreu  de  la  qual  portem  cons agrades  les  ener- 
gíes,  iniciatives  y  suors  deis  anys  millors  d'una  llarga 
existencia  de  treball,  al  que,  agrahits,  devem  tot  lo 
poch  que  personal  y  socialment  som  y  valem. 

Decidits,  donchs,  a  complaure  no  sois  los  desigs 
reiterats  de  nostres  amables  instigadors,  sino  a  acom- 
plir  la  propria  satisfacció  de  retre,  encara  que  mo- 
dest,  un  tribut  personal  a  FantigaCorporació  gremial 
de  nostres  confrares  Estampers,  deixant  per  a  mes 
endavant  la  continuació  deis  treballs  monográñchs- 
alfabétichs  que  mig  embastats  teníem  en  cartera,  nos 
calgué  escometre  una  intensa,  laboriosa  y  no  inter- 
rompuda  tasca  d' investigado  en  diíerents  arxius  y 
altres  fonts  d'escorcoll,  en  recerca  deis  materials  ne- 
cessaris  per  a  dur  a  terme'l  nou  plan  d'aqueixa  tasca, 
pacientíssima,  invisible,  que  sois  los  iniciats  poden 
apreciar  en  sa  justa  valúa,  la  que'ns  ha  xuclat,  com 
és  natural,  un  temps  dilatadíssim  y  inexcusable,  mal- 
grat  nostre  bon  zel  y  diligencia  y  les  facilitats  que'ns 
foren  amprades  arreu  y  de  manera  singularment  re- 
marcable—  mereixedora  de  tot  nostre  agrahiment  — 


ADVERTIMENT  PRELIMINAR  XIII 


per  mólts  deis  meteixos  que  ab  major  insistencia  ens 
havíen  esperonat  a  rectificar  la  pauta  prelativa  de 
nostra  publicació. 

A  aquest  motiu  voluntari  de  triga,  vingué  a  afegir- 
se-n'hi  un  altre  de  forga  major:  lo  sensible  encariment 
del  paper  y  deis  materials  d'impremta,  ocasionat  per 
les  ano rm ais  circumst ancles,  prou  sabudes  de  tothom, 
a  que  ha  donat  lloch  Tafrosa  guerra  que  fa  quatre 
anys  té  trasbalsada  la  vida  económica  de  tot  lo  món. 
Certament,  los  temps  crítichs  que  travessem  no  son 
pas  gens  a  propósit  per  a  la  publicació  de  Ilibres, 
sobre  tot  per  qui  com  nosaltres,  órfens  d'ajuda  y 
subvenció  de  cap  mena,  no  contem,  per  a  fer-ho,  ab 
altres  mitjans  que'l  sacrifici  graciós  d'una  part  dé 
90  deis  cabals  propris.  Davant  d'aytal  dificultat,  es- 
távem  ja  resolts  a  ajornar  la  edició  d* aquest  segón 
volum  per  a  quan  la  pau  del  món  vingués  benhaura- 
dament  a  normalitzar  la  crítica  situació  creada  per 
la  Iluyta  actual.  Pero,  com  per  dissort,  la  desitjada 
fi  d* aquesta,  en  lloch  d'ésser  una  realitat  oviradora, 
hom  preven,  segons  los  fets  demostren,  que  encara 
es  mólt  llunyana,  no  volent  perllongar  mes  lo  terme 
de  publicació  del  nostre  treball,  havem  pres  lo  ferm 
determini  de  donar-lo  a  llum,  adhuc  arriscant-nos  co- 
ratjosament  a  les  irremeyables  desaventatges  d'orde 
económich  que  avuy  nos  imposen  les  circumstancies. 


Agost  de  19 1 8. 


MÓLTES  MERCES 


Les  donam  mólt  expressives,  en  primer  lloch  a  les  Re- 
daccions  deis  Diaris  y  Revistes  que's  publiquen  en  aquesta 
Ciutat  per  Vhonor  que'ns  feren  d'emetre  en  ses  respectives  pu- 
blicacions  lo  judici  que'ls  meresqué  lo  primer  uolum  d'aquest 
nosire  modest  trehall;  y  en  segón,  a  les  persones,  devotes  a 
tot  lo  refereni  a  la  Historia  de  la  nostra  ierra,  que'ns  encorai- 
jaren  a  prosseguir  la  tasca  comentada.  MitjanQant  Den,  aixi 
ha  farem,  com  n'es  palesa  proua  la  publicado  del  present 
volum  II, 

També  hauriem  volgut  expressar  nostre  agrahiment  a  la 
Excma,  Corporació  municipal  barcelonina;  empero  nos  ho 
veda  la  indiferencia  ab  que,  per  part  deis  senyors  Regidors 
de  la  Comissió  de  Governació  que  actuaven  Vany  Í915  y 
deis  de  la  nova  Comissió  de  Cultura  en  i9id,  acolliren  nostra 
instancia  acompanyada  d'un  exemplar  de  Vesmentat  treball, 
ja  que  deixaren  transcórrer  tretze  mesos  y  dies  sens  pendre' s 
la  molestia  d' ocuparse  poch  ni  mólt  de  lo  que  en  dita  ins- 
tancia demanávem  y  consegüentment  d'elevar  dictamen  al 
Consisíori  en  qualsevulla  sentit.  ¿Comentaris?  ¿Per  a  qué? 
Per  lo  vist  los  actuáis  temps  han  reformat  les  costums  en 
oide  a  guardar  les  consideracions  degudes  ais  Ciutadans,  y 
mes  si  aquesís  han  exercit  la  primera  magistratura  de  la 
Ciuiíi. 


«■ 


i 


¡^agÉí 


alegoría  de  la  LLIBRETERIA. 

Pintura  de  I'artista  Flauger,  proccdent  de  la  casa  Indar,  Impressor  y  Llíbreter,  de 
Barcelona,  qual  establíment  estava  en  lo  carrer  de  I' Argentería,  en  la  primera  meytat 

del  segle  x<x. 

La  figura  capdal  de  la  composíció  representa  la  deesa  Minerva,  qui  está  asseguda,  ab  un 
Ilibrc  a  la  má  dreta,  esguardant  una  donzella  que,  míg  agenollada  a  son  costat  esquerrc. 
Vi  presenta  un  volum  obert.  A  la  part  drcta  un  infant  guarda  la  llanca  y  I'escut,  armes 

simboliques  de  la  deesa. 


COHFRARI A  D£LS> 


Antecedents.  —  En  los  primitius  temps  eren  coneguts 
per  Llibreters  los  Relligadors  de  Ilibres  y  les  persones  que 
ab  los  manuscrits  mercadejaven,  abundant-hi'ls  jueus. 

Aquesta  branca  del  comerg  fou  considerada  com  una  de 
les  mes  nobles  y  honroses. 

Prengué  gros  desenrotllo  durant  la  Edat  Mitjana,  respo- 
nent  al  grau  de  cultura  literaria  que  existía  dintre  la  nacio- 
nalitat  catalana. 

De  bell  principi  foren  los  convents  les  oficines  hont  se 
multiplicaven  les  copies  deis  treballs  literaris  que  l'ingeni 
produhía,  essent  los  d'assumptes  bíblichs  y'ls  jurídichs  los 
que  donaren  mes  jóch,  puix  se'ls  considera  d'immediata 
aplicació. 

Si'ns  fixam  en  los  inventaris  particulars  del  segle  xiv 
en  amunt,  tindrem  idea  de  la  infinitat  d'obres  que's  publi- 
caren. Era  rar  trobar  un  personatge,  cavaller  o  eclesiástich, 


ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


notari  o  mercader  adinera!,  que  no  tingues  son  cabal  de 
Ilibres;  a  aixó's  degué  que'ls  Llibreters  d'aleshores  units  en 
Confraría  de  devoció,  ampliassen  llur  negoci  per  tots  los 
indrets  de  Catalunya. 

A  afavorir-los  contribuí  lo  disposa t  peí  Rey  En  Jaume  II 
d'Aragó,  qui,  en  les  Ordinacions  que  dicta  per  a  la  fundació 
de  la  Universitat  de  Lleyda  (any  1300),  estableix:  «...  Si 
libri  etiam  vel  pergamena  causa  vendendi  ad  dictum  stu- 
dium  a  quocumque  mercatore  vel  alio  portata  fuerint  vel 
vendita  in  eodem  nulla  similiter  lezda  vel  pedagium  exi- 
gatur...»  ^  Si  algú  fortes  Ilibres  o  pergamins  per  a  vendré  a 
dit  estudi  no  se  li  cobre  lleuda  ni  se  li  exigesca  peatge. 


* 
*      * 


.  i-iiiir- "'^°*'- 


Es  lley  fatal,  que  tota  inno vació  en  la  vía  deis  avenaos 
humans,  ensemps  que  un  aventatge  beneficios,  comporta 
sempre  un  dany  immediat.  Per  un  cantó  crea,  per  l'altre 
enderroca. 

Abans  d'aparéixer  la  Impremta,  vivíen  del  Ilibre  los  co- 
pistes,  los  iMuminadors  de  cap-lletres,  los  gravadors  d'es- 
tampes  y'ls  Relligadors  o  Enquadernadors.  Ais  primers  los 
mata  la  xilografía,  no  tardant  gayre  a  desaparéixer  aquesta 
juntament  ab  los  segons,  engolits  per  la  nova  art,  que  fent 
fácil  y  abaratint  ab  la  senzillesa  deis  seus  procediments 
mecánichs  la  múltiple  reproducció  deis  Ilibres,  dota  a  la 
Humanitat  d'un  práctich  y  eficacíssim  mitjá  per  a  la  mes 
ampia  difusió  de  les  lletres,  les  ciencies  y  les  arts,  que  abans, 
degut  al  preu  costosíssim  deis  exemplars  manuscrits,  eren 
sois  accessibles  a  l'estament  aristocrátich  o  a  la  gent  acaba- 
lada. Y  aquelles  magnifiques  peces  ab  tanta  pulcritut  escri- 
tes  y  bellament  ornades  ab  cap-lletres  y  miniatures  damunt 


1     Col-lecció  de  Documents  inédits  de  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  vo- 
lum  sisé,  plana  215,  ratlla  17. 


LLIBRETERS  3 

pergamí,  veritables  joyes  d'un  inestimable  valor  extrínsech 
—  tant,  que  mólts  cops  eren  donades  en  penyora  de  fer- 
manga,  —  feren  lloch  ais  Ilibres  d'Estampa,  de  modesta  valúa 
material  ^ 

Per  lo  que  respecta  ais  Llibreters  barcelonins,  l'expressat 
invent  los  vingué  com  l'anell  al  dit  y  Tacolliren  ab  ver- 
dader  entusiasme.  Altre  tant  feren  mólta  gent  acomodada, 
esmergant  sos  cabals  en  fer  imprimir  y  en  editar  Ilibres. 
De  manera  que  aquest  ram  d'industria  de  sobte's  convertí 
en  una  font  de  comerg  actiu. 

Tal  importancia  tindría,  que  la  Cort  general  celebrada 
per  lo  Católich  Rey  Don  Ferrán  II  en  lo  Capítol  de  la  Séu 
a  8  d'Octubre  de  1481,  acordá :  . 


«ítem  ne  son  exceptats  (Drets  d'entrades  y  eixides)  f  tota 
vexella  dor,  e  dargent,  joyes,  vestiduras,  llibres,  armes,  é  altres 
vtensilies  que  algu  traurá,  ó  metra  en,  ó  de  Cathalunya  per  son 
propi  vs,  é  no  per  via  de  mercaderia,  axi  que,  entrant  ne  exint 
ay  tais  coses,  si  nos  metien  per  via  de  mercaderia,  no  paguen 
algún  dret. 

» Pero  en  ago,  sia  considerada,  é  arbitrada  la  condició  de  les 
persones,  qui  ay  tais  coses  metrán,  traurán,  ó  trametrán...» 


1  «Cambis  introduhits  per  l'Imprempta.  —  Prova  d'una  manera  com- 
pleta la  revolució  que  va  moure  l'imprempta  per  tot  el  món,  un  acort  del 
Capítol  de  la  Catedral  de  Vich  l'any  1485.  Fins  aleshores,  per  fer  el  dipósit 
que  s'exigfía  peí  pago  de  la  capa  pluvial,  qu'estava  obligat  a  donar  a  qual- 
sevol  canonge  al  entrar,  s'havien  admeses  fermances,  consistents  principai- 
ment  en  objectes  d'orfebrería  casulana  ó  religiosa  ó  Ilibres.  Mentres  no  fou 
coneguda  l'imprempta,  ab  pochs  Ilibres  n'hi  havía  proti  per  cobrir  la  quan- 
titat  exigida,  pero  ab  la  depreciació  que  sofriren  aquests,  el  Capítol  vigatá, 
a  3  de  Novembre  del  dit  any,  volent  defensar  els  séus  interessos,  va  pendre 
l'acort  de  no  admetre  mes  Ilibres,  puix  que  havien  sortit  uns  artífices  périts 
en  Tart  d'imprimir  lletres  que  ab  formes  metáliques  omplien  trescentes  ó 
mes  fulles  de  pergamí:  extante  causa  quia  diebus  nostris  quidem  inventi  sunt 
artífices  imprimendarum  liUerarum  periti  in  memhranis  cum  metallicis  for- 
mis  tres  cenias  cartas  et  amplius  per  diem  faceré  noscuntur,  díu  el  preámbul 
d'aquesta  determinació,  com  pot  veures  en  el  Ilibre  V  del  Porter,  existent 
en  la  Secretaría  Capitular  de  Vich.  Aquest  acort  fou  ra tífica t  per  tots  els 
Canonges  l'any  1491,  puix  que,  haventhi  peste  en  la  ciutat,  mólts  no  havien 
pres  part  en  la  reunió  del  any  1485.  —  J.  Gudtol,  Pbre.  »  —  Catalana.  Re- 
vista setmanal,  núm.  3,  corresponent  al  21  d'Abril  de  1918  (Secció  de  Notes 
d'Arxiu). 


ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


De  les  facilitáis  que  donava  la  art  d'estampar,  se  n'apro- 
fitaren  tant  los  eclesiástichs  com  los  qui  no  ho  eren.  Sa 
aparició  íou  causa  que'l  Tribunal  del  Sant  Ofici  ^  tingues 
mólta  mes  feyna  que  abans,  perseguint  les  obres  que  no 
s'emmotllaven  a  les  creencies  religioses. 

Les  penes  imposades  ais  Llibreters  que  les  editaven,  foren 
crudelíssimes.  Diga-ho,  si  no,  la  decretada  contra  Antoni 
Ramón,  alias  Corro,  Llibreter  de  la  Generalitat  de  Catalimya, 
a  qui  se'l  condemná  per  heretge  a  ésser  estrangulat  y  cremat. 
Igual  pena  fou  imposada  a  sa  muller  Joana.  L'acte  de  fe 
se  complimentá  lo  dia  9  de  Febrer  de  1489  en  lo  cadafalch 
aixecat  en  la  pla^a  del  Rey,  hont  s'executaven  les  rigoroses 
sentencies  de  dit  Tribunal. 

Ais  13  de  Marg  del  meteix  any,  o  sia  al  mes  y  dies 
d' ha  ver  sigut  executats  sos  pares,  pujava  al  cadafalch  men- 
cionat  Joan  Corro,  Llibreter,  filius  prcedictorum  Antonii 
Raimundi  Corro  et  Joanna  eius  uxoris  pro  hereticis  con- 
demnatorum  et  concrematorum,  devallant-ne  moments  després 
d'haver-se  reconciliat.  La  rigorosa  condemná  li  sigue  com- 
mutada  per  la  de  presó  temporal  —  un  any  y  dies,  —  es- 
sent-li  concedit  passar  en  sa  casa  lo  temps  d'empresonament 
y  complir  allí  la  penitencia  que  se  li  ordena.        — 

Altra  de  les  victimes  elegides  sigue  En  Joan  9a  Coma, 
lihratarium  sive  bibliopola  morahatu-r  in  vico  S.  Dominici,.peT 
haver  editat  la  obra  Visió  delectable  del  batxiller  Torra. 

«La  impresión  y  publicación  de  esta  obra  —  diu  lo  qui 
íou  contemporani  y  amich  nostre,  senyor  Sanpere  y  Miquel  — 
cuando  teníamos  a  la  Inquisición  haciendo  gran  presión  para 
entrar  en  Barcelona,  era  tal  vez  una  temeridad  que  podía 
costar  cara  al  impresor  y  al  editor. »  ^ 

Empero,  com  En  9a  Coma  a  mes  de  Llibreter  prestigios 


1  Vingué  de  Castella  en  1487,  essent  mólt  funest  son  domini.  A  25  de 
Janer  de  1488  inaugura  sa  tasca  ab  crudels  y  barbres  espectacles. 

2  De  la  Introducción  y  Esiablecimienios  de  la  Imprenta  en  las  Coronas  de 
Aragón  y  Castilla  y  de  los  Impresores  de  los  incunables  catalanes,  plana  149. 


LLIBRETERS  5 

era  home  acabalat,  abans  que  la  Inquisició  pogués  atrapar- 
lo, posa  térra  de  per  mig.  No  obstant,  l'inexorable  tribunal, 
condemnant-lo  en  rebeldía,  maná  fer-lo  cremar  en  estatua 
y  segrestar-li'ls  béns. 

D'aquests  crims  no  se  n'escaparen  altres  Llibreters  y  di- 
verses Llibreteres,  condemnant-lo s  a  ésser  exposats  en  la 
Catedral,  portant  al  cap  la  mitra  deis  heretges  y  vestits  ab 
túniques  infamants,  hont  esta  va  pintada  herética  pravitas 
qua  defecerant,  y  després  tancats  en  presó  perpetua.  ^ 

Confraría  político-civil. 

Fundado.  —  L'ofici  na  vega  va  sens  rumbó  per  falla  de  re- 
glamenta ció  y  de  persona  o  persones  que'l  governassen,  Tant 
cert  és  lo  que  afirmam,  que  «A  14  de  Mars  1446,  per  que 
los  Llibreters  no  tenían  Consol,  per  qo  los  Consellers  en 
virtud  del  privilegi  del  Rey  D.^  Joan  elegiren  Consol ».  ^ 

A.remeyar  aquell  estat  d'abandó  acudiren  alguns  mes- 
tres  Llibreters  desitjosos  de  teñir  certa  forma  y  orde  en 
la  manera  d'exercir  lo  treball,  per  tal  que  tots  poguessen 
viure  cómodament.  A  l'efecte,  pensaren  en  associar-se  en 
Confraría  político-civil.  La  idea  fou  acoUida  ab  aplaudiment 
per  quants  integra  ven  l'ofici;  y  previa  Ilicencia  del  Regent 
la  Veguería,  se  reuniren  per  a  llegír  y  aprovar  uns  Capítols 
encaminats  a  regir-se  y  govemar-se.  Mes  com  sia  que  sens 
la  aprovació  deis  magistrats  municipals  los  referits  Capítols 
no  podíen  surtir  los  meteixos  efectes  legáis  que  les  Ordi- 
nacions  emanades  de  la  Ciutat,  a  dits  magistrats  acudiren 
per  a  conseguir-ho. 

Aquest  propósit  s'iniciá  a  mitjans  del  segle  xvi,  época 


1  Així  ho  conta  En  Pere  Miquel  Carbonell,  Notari  que  fou  de  la  es- 
mentada Inquisició. 

2  Col-lecció  de  Documents  histdfichs  inédits  de  VArxiu  Municipal  de  la 

Ciutat  de  Barcelona.  —  Rubriques  de  Bruniquer,  volum  V,  plana  215.  / 


ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


en  que  lo  nombre  de  mestres  Llibreters  ab  botiga  o  obrador 
obert  a  Barcelona  era  suficient  per  a  alcanzar  lo  que's  pre- 
tenía  ^  Tots  o  quasi  tots  esta  ven  agrupáis  en  una  meteixa 
parroquia:  la  de  Sant  Jaume. 

Vistos,  regoneguts  y  signats  pels  Advocats  del  Concell, 
ais  qui  s'enviaren  los  Capitols  de  referencia  per  a  que'ls 
inspeccionassen,  lo  Trentenari'ls  aprová  remeten t-los  ais  in- 
teressats  a  fi  de  que  recabassen  lo  placel  de  la  autoritat 
reyal,  com  era  costum. 

En  nom  y  r^presentació  de  l'Emperador  Carlos  V,  lo  mar- 
qués d'Aguilar,  son  Lloctinent  a  Barcelona,  l'últim  dia  del 
mes  de  Janer  de  l'any  1553,  sanciona,  aprová  y  autorisá'ls 
repetits  Capitols,  manant  fossen  observats  sens  contradicció, 
baix  pena  de  mil  florins  d'or  *. 

A  prechs  deis  aMudits  suplicants,  lo  Concell  ordinari  ce- 
lebrat  a  11  de  Febrer  de  Tindicat  any,  autorisá  la  fundació 
de  la  Confraría,  en  vista  d'haver  obtingut  lo  soMicitat  pri- 
vilegi  reyal.  Referint-se  a  la  esmentada  fundació,  en  la  res- 
senya  de  la  junta  tinguda  per  dit  Concell  s'hi  llegeix : 

«...  Quant  al  que  es  demanat  y  suplicat  a  dits  honorables 
Consellers  y  present  consell  per  lo  ofici  y  confraría  deis  libraters 
poblats  en  la  present  Ciutat  los  quals  ara  nouament  han  obtin- 
gut privilegi  real  de  fundar  Confraría  de  llur  ofici  en  la  present 
Ciutat  sots  inuocacio  del  glorios  Doctor,  e  Illuminadór  de  S.**  mare 


1  Heus  ací  llurs  noms:  Rafel  Dauder,  Joan  Bages,  Jaume  Manescal, 
Climent  Trinxer,  Joan  Trinxer,  Francesch  Lenia,  Jaume  Pía,  Joan  Gordiola, 
Jaume  Cortey,  Francesch  Cabrit,  Bartomeu  Gauarro,  Hieronim  Badia,  Joan 
de  Leya,  Lorens  Rialp,  Claudi  Bornat,  Hieronim  Pi,  Lorens  Laceres, 
Joan  Farrer  y  Joan  Jordá.  (Arxiu  Notarial.  —  Liber  Confratrie  sancH 
HieYonimi  hihliopolarum  Barchinone.  Notari  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mam- 
bla, anys  1553  y  següents.) 

En  Documenis  justificatius ,  n.os  u  y  12,  donam  a  conéixer  l'interessant 
Inventari  deis  Ilibres,  mobles  y  altres  coses  que  al  morir  (any  1538)  deixá 
En  Miquel  Cabrit,  Llibreter,  suposat  germá  de  l'abans  anomenat  En  Fran- 
cesch; y  lo  curios  Testament  d'En  Joan  Trinxer,  atorgat  a  28  de  Juny 
de  1589. 

Dits  antichs  documents  los  posseheix  TiMustrat  Llibfeter-antiquari  En 
Salvador  Babra,  qui  ens  autorisá  per  a  publigar-los. 

2  Documents  jusHficatius,  n.*"  i. 


LLIBRETERS  7 

iglesia  Sant  Hieronym,  quels  placia  admetre  en  dita  Ciutat  dita 
sena  confiaría,  E  les  ordinacions  per  conseruacio  y  bon  régimen 
y  administracio  de  aquella  íetes  y  ordenades  y  statuides  entre 
eUs...» 

Lo  Concell  acordá : 

«...  que  dita  Confraria,  e  ordinacions  sien  admeses  statuides 
y  ordenades  segons  lo  present  Consell  aquelles  admet,  statueix  y 
ordena  Remetent  lo  present  Consell  la  forma  y  ordinacio  de  dites 
ordinacions  ab  la  imposicio  deis  bans  y  penes  imposadores  y  pu- 
blicado de  aquelles  ais  dits  honorables  Consellers  remogut  empero 
de  aquells,  los  Capitols  que  parlen  de  vendré  paper  a  dinades  y 
amans  y  lo  capítol  del  vendré  deis  ventalls  y  que  lo  capítol  que 
prohibeix  de  vendré  libres  antichs  nos  puixen  vendré  sino  a 
S.*  Jaume  y  sia  aiustat  la  pla9a  noua  y  totes  les  altres  plasses  de 
Ciutat  y  que  de  totes  les  penes  sien  fetes  tres  parts  y  que  la  terga 
part  sia  de  murs  y  valls  de  dita  Ciutat. >>  ^ 

Constituida  donchs  ab  tots  los  requisits,  los  Consellers  y 
Prohoms  dé  la  Ciutat  donaren  a  conéixer  dita  fundació  mit- 
jangant  pública  Crida,  ab  so  de  quatre  trompetes.  S'efectuá 
lo  dia  2  de  Marg  de  l'any  1553.  "" 

A  partir  de  Texpressat  dia,  tot  Llibreter  ab  botiga  oberta 
en  Barcelona  o  en  son  territori,  havía  d'ingressar  én  la 
Confraria,  pagant,  en  concepte  d'entrada,  vint  sous,  y  cinch 
cada  any  per  la  Iluminaría  y  demés  despeses  que  s'oferissen. 

Ais  fadrins  que  guanyaven  soldada,  se'ls  imposá  també 
la  obligació  de  pagar  anyalment  cinch  sous  per  ajuda  de  la 
Iluminaría. 


Lo  Comú  de  la  Confraria  actúa  per  primera  vegada. 

Concell  general.  —  Ais  pochs  dies  d'haver  sigut  aprovada 
la  Confraria,  los  associats  se  reuniren  en  les  cases  del  Notari 


1  Arxiu  Municipal.  — Deliheracions,  any  1553,  foli  20  girat. 

2  Documents  justíficalius,  n.°  2. 


ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


En  Francesch  Mulnell  —  Escrivá  del  Gremi  S  —  situades 
en  lo  carrer  Condal,  essent  presents  a  l'acte  los  confrares 
Rafael  Dauder,  Joan  Bages,  Climent  Trinxer,  Joan  Trinxer, 
Francesch  Lenia,  Jaume  Pía,  Joan  Gordiola,  Jaume  Cortey, 
Franci  Cabrit,  Barthomeu  Gauarro,  Hieronim  Badia,  Joan 
de  Leya,  Lorens  Rialp,  Claudi  Bornat,  Hieronim  Pi,  Lorens 
Laceres,  Joan  Farrer  y  Joan  Jordá,  a  qui  los  referits  Joan 
Bages  y  Joan  Trinxer  notificaren 

«...  que  los  senyors  consellers  los  haien  dit  que  attes  les  ha- 
uien  consentides  les  dites  ordinacions  era  ara  menester  que  lo  dit 
consell  fes  electio  de  algunes  persones  les  quals  tingan  poder  y 
íacultat  del  present  consell  de  ensecular  en  les  bosses  de  dita 
confraria  nouament  en  la  casa  de  la  present  ciutat  recondides 
per  a  consols  axi  en  cap  com  segon  de  dita  confraria  les  quals 
tinguen  acerca  la  dita  enseculatio  fahedora  tot  aquell  y  tant  bas- 
tant  poder  qual  y  quant  lo  present  consell  te. » ^ 

Nomenament  d'insaculadors.  —  Acte  seguit  s'acordá,  per 
majoría  de  vots,  que'ls  meteixos  Joan  Bages  y  Joan  Trinxer 
íossen  los  encarregats  d'insacular  en  les  aMudides  dues  bosses 
los  noms  deis  confrares  antichs  y  moderns  capacitats  per  a 
exercir  los  oficis  de  Consol  en  cap  y  de  Consol  segon. 

Temps  a  venir,  ais  Consols  se'ls  faculta  per  a  elegir  les 
persones  que  s'havíen  d'insacular  «tota  via  per  maior 
cautela » ;  empero  havent-se  donat  lo  cas  que  mes  d'una 
vegada  la  majoría  deis  confrares  queda  ven  preterits,  aixe- 
cant  clams  de  queixa  per  la  parcialitat  ab  que's  feyen  les 
coses,  lo  Concell  general,  hont  dita  queixa  tingué  son  corres- 
ponent  ressó,  acordá 

« ...  que  per  cuitar  malicies  y  questions  íossen  donats  los  noms 
deis  qui  se  hauia  y  se  podian  ensecular  pera  consols  maiors  y 


1  En  la  Relació  de  Dates  y  Despeses  fetes  peí  Clavan  l'any  1560,  hi 
figura  una  partida  «  pagada  a  Pere  Mabla,  notari  de  la  Confraria,  per  son 
salari  2  S  4  ^  ».  Es  de  creure  que  igual  salari  cobraría  dit  Mulnell. 

2  Arxiu  Notarial.  —  Líber  Confratrie  sancti  Hieronimi  hihliopolarum 
Barchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güents. 


LLIBRETERS 


menors  ab  memorial  ais  Consellers  pera  que  ells  de  aquells  pu- 
guen  pendrer  y  ensecular  los  quels  aparra...»  ^ 

Primera  extracció  de  noms:  Proclamació  de  Cónsols. — 

La  extracció  s'efectuá  a  presencia  deis  Consellers,  essent  un 
d'ells  qui  llegía  en  veu  alta  lo  nom  que's  trobava  escrit 
en  lo  rodolí  extret.  De  la  bossa  deis  Llibreters  antichs 
sortí  Rafel  Dauder,  qui  fou  proclamat  Consol  en  cap;  de 
la  deis  moderns,  Francesch  Cabrit,  Consol  darrer,  tenint 
tots  dos  cárrech  de  regir  y  administrar  la  Confraría  sens 
poder  renunciar-lo,  incorrent  en  pena  de  cinch  Iliures  si 
ho  feyen. 

Les  extraccions  successives  s'havíen  d'efectuar  cada  any 
lo  dia  22  de  Setembre,  vigilia  de  Santa  Tecla. 

Duració  del  consolat.  —  Era  tant  sois  d'un  any.  Fins 
haver-ne  transcorregut  dos,  comptadors  del  dia  que  cessa- 
ven,  los  confrares  no  podien  concórrer  ni  ésser  admesos  a 
aytal  ofici. 

Elecció  del  Cía  vari  y  Examinadors.  —  La  elecció  de  Cla- 
vad que,  a  proposta  deis  Cónsols  Dauder  y  Cabrit  s'efectuá 
moments  després  d'haver  sigut  ells  extrets  per  a  dit  cár- 
rech, recaigué  en  la  persona  de  Joan  Trinxer.  La  d'Exami- 
nadors  deis  fadrins  que  teníen  demanat  se'ls  examinas,  en 
Climent  Trinxer  y  Hieronim  Badia.  Tots  prestaren  I'oportú 
jurament. 

Caixa  de  la  Confraría.  —  Les  claus  d'ella  —  distinta  la 
una  de  l'altra,  —  esta  ven  en  poder  deis  dos  Cónsols  y  del 
Cía  vari.  No's  podía  obrir  que  a  l'acte  no  estiguessen  los  tres 
presents. 

Retiment  de  comptes.  —  Cada  any,  peí  mes  de  Novembre, 
los  Cónsols  y  Clavari  que  cessaven  en  son  respectiu  ofici, 
havíen  de  « donar  fel  bo,  y  Ueal  compte »,  ais  qui'ls  substi- 


1  Arxiu  Notarial.  — Liber  Confratne  sancti  Hieronimi  bibliopolarum 
Barchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  aays  1553  y  se- 
güents. 


10  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

tuíen  en  dits  cárrechs,  de  tots  los  diners  y  demés  coses  de 
la  Confraría  que  en  lo  transcurs  de  son  consolat  y  clavaría 
haguessen  entrat  y  sortit  ^ 

InstaMació  de  la  Confraría. 

Concordia.  —  Tenint  ja  Ordinacions  passades  y  aprovades 
peí  Concell  ordinari  de  la  Ciutat  y  sancionades  peí  Rey,  sois 
íaltava  assentar  la  Confraría  en  alguna  esglesia  o  capella, 
a  l'objecte  de  que  tots  los  anys,  en  la  diada  del  gloriós  sant 
Jeroni,  los  confrares  poguessen  anar  a  festejar-lo  com  acos- 
tumaven  fer  los  demés  Gremis  ab  son  respectiu  Patró. 

A  les  gestions  deis  Cónsols  fou  degut  que  la  Priora  del 
Monastir  de  les  Jerónimes  accedís,  mitjan9ant  Concordia  ^, 
a  que  s'instaMassen  allí. 

D'ella  se'n  dona  coneixement  al  Concell  general  tingut  a 
12  de  Maig  de  1553. 

Hi  assis tiren  los  Cónsols  Dauder  y  Cabrit,  Francesch 
Lenia,  Claudi  Bornat,  Hieronim  Badia,  Rafe!  Dauder  me- 
nor, Jaume  Menescal,  Lorens  Láseres,  Anthoni  Oliver,  Joan 
Jordá,  Lorens  Rialp,  Pau  Cortey,  Hieronym  Pi,  Jaume  Cor- 
tey,  Jaume  Pía,  Climent  Trinxer  y  Joan  Trinxer,  ais  qui 
dits  Cónsols  manifestaren : 

«...  que  attes  que  per  la  R.°*  priora  del  Monestir  del  glorios 
sant  Hieronim  de  la  present  ciutat  los  es  stat  ofíert  lo  cap  del 
altar  de  dit  Monestir  lo  qual  esta  molt  ben  ornat  axi  de  palits 
stoualles  vestiments  y  altres  ornaments  per  a  fer  los  oíñcis  diui- 
nals  lo  que  no  tindrien  en  altra  part  y  com  la  dita  confraría  de 
present  no  stiga  en  disposicio  de  poder  ne  fer,  per  90  la  dita  con- 
fraría se  fundas  en  dit  Monestir  de  S.*  Hieronim  y  alli  cascun  any 
anassen  a  fer  la  íesta  de  dita  confraría  ab  aquell  modo  y  forma 


1  Entre  les  partides  rebudes  peí  Clavari  Joan  Trinxer  (any  1554),  n'hi 
ha  una  de  dos  sous  per  la  Ilicencia  que'Is  Cónsols  donaren  a  certa  persona 
per  a  poder  vendré  «  vnes  cobles  noues  ». 

2  Documenis  justificatius,  n.°  3. 


LLIBRETERS  II 


que  a  la  dita  Reuerent  priora  y  convent  se  concordaran  y  stipu- 
laran.» 

Per  vía  d'escrutini  y  majoría  de  vots,  s'acordá  lo  pactat 
entre  la  Reverenda  Priora  y'ls  representants  de  la  Confraría. 

* 

*  * 

Llochs  hont  abans  se  reunía  Pofici.  —  Per  no  teñir  Casa 
gremial  ni  disposar  d'alberch  segur  per  a  poder-se  reunir 
y  deliberar,  los  confrares  eren  convocats,  unes  vegades  a  la 
Rectoría  de  la  esglesia  de  Sant  Jaume,  en  lo  cor,  o  capella 
de  Taltar  major;  altres  en  la  de  les  Jerónimes,  en  la  ca- 
pella del  Sepulcre  que's  trobava  a  l'entrar  a  má  esquerra, 
o  bé  en  la  sagristía  del  Monastir  de  les  Monges  de  dita  orde. 

* 

*  * 

Festa  patronímica,  misses,  etc.:  Despeses.  —  En  distintes 
Relacions  continuades  en  los  Ilibres  de  la  Clavaría,  hi  ha  in- 
sertes les  següents  partides : 

Per  pago  a  la  Priora  y  Convent  de  les  Jeró- 
nimes la  celebració  de  la  iesta  religiosa, 
aniversari  y  misses 4^17^ 

Per  la  cera  gastada 3^    6^6  diners 

Per  les  tolles  o  remellets  distribuits  ais  assis- 

tents  a  la  festa  , .  .- 14  ^ 

Per  pago  ais  juglars  qui  sonaven  durant  Tofici.     2*4^ 

Per  pago  ais  cantors • ,    2  tí 

De  consuetut  tots  los  diumenges  se  resava  una  missa  ab 
assistencia  de  mólts  confrares  y  confrareses.  L'import  anual 
de  les  celebracions,  pujava  2  ft  12  §>. 

Temps  a  venir  s'hagueren  de  suspendre  per  haver-se 
negat  algún  confrare  a  pagar  cada  dissapte  la  quota  que  li 
pertocava. 

Convocat    y    ajustat    lo    Consell    general    (23   de   Marg 


12  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  1556)  en  l'hort  de  la  sagristía  del  Monastir  de  les  Jeró- 
nimes  per  a  que  digués  lo  que  s' ha  vi  a  de  fer,  així  com  per  a 
recordar-li  que  acostant-se  lo  dia  del  Dijous  Sant  convenía 
saber  si  la  Iluminaría  que  la  Confraría  acostumava  donar 
al  « moniment »  de  dita  esglesia  se  continuava  o  no,  per 
majoría,  lo  Consell  fou  de  parer 

« ...  que  la  dita  luminaria  del  dijous  Sant  se  fassa  com  fins  aci 
se  es  acostumada  fer  cascun  any  y  tambe  la  missa  se  diga  ys  ce- 
lebre cascun  diumenge  com  fins  aci  se  es  acostumada  de  celebrar 
que  tots  pagarien  com  be  tenien  acostumat. » 

L'únich  que  dissentí  y  s'oposá  a  lo  acordat,  fou  mestre 
Llorens  Rialp,  qui  digué  «que  ell  no  pagaría  res  ni  may 
hauia  pagat  tampoch  »  ^ 

Altres  dades  curioses  relacionades  ab  la  aprovació  del 
Gremi,  antiguitat  de  ses  Ordinacions,  festa  patronímica, 
misses  resades  y  donatiu  de  cera  per  al  Monument,  ens 
dona  a  conéixer  la  Certificació  que  transcrivim: 

«Jaime  Osset,  y  Raimundo  Casademunt,  Cónsules  del  Gremio 
de  Libreros  de  la  Ciudad  de  Barna.  infrascritos,  Y  en  virtud  de 
la  carta  que  por  el  muy  111.^  Ayuntamiento  de  ella  nos  fué  co- 
municada su  fecha  en  12  noviembre  1770 

»  Certificamos:  Que  dicho  Gremio  se  halla  obtener  la  aprobación 
con  sus  ordinaciones  firmadas  por  Felipe  de  Farrera  Regente  la 
Veguería,  y  por  Miguel  des  Bosch  Baile  de  Barna.  con  la  publi- 
cación de  ellas,  con  fecha  de  dos  Marso  1553.  Y  acostumbra  ce- 
lebrar todos  los  años  en  el  dia  de  su  Patrón  san  Gerónimo  en 
30.  Septiembre,  Ocho  missas  resadas  de  caridad  tres  reales  de 
ard[ite].*  cada  una  en  la  Parr[oqui]al  Iglesia  de  san  Jaime  Após- 
tol de  esta  Ciudad:  Y  se  ponen  en  el  Monumento  de  la  misma 
Iglesia  dos  velas  grandes  por  cuenta  del  mismo  Gremio,  para  cuya 
disminución  de  cera  pagan  veinte  reales  ard[ite].'  cada  año  á 
los  Obreros  de  dicha  Parroquial  Iglesia.  Y  junto  todo  importa 


1  Arxiu  Notarial.  —  Líber  Confratrie  sancti  Hietonimi  hihliopolarum 
Barchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güeats. 


LLIBRETERS  1 3 

44  reales  ard.^,  que  se  pagan  de  los  dos  reales,  y  medio  de  ard.^ 
que  a  dicho  fin  paga  cada  un  Individuo  de  los  que  le  componen 
por  el  drecho  de  añada  en  cada  un  año  en  virtud  de  ordenansa 
del  predicho  Gremio;  Y  para  que  conste  damos  las  presentes  de 
otra  mano  escritas,  y  firmadas  de  la  propria  en  dicha  Ciudad 
de  Barcelona,  á  20  de  Marzo  de  1771. 

»Jayme  Osset  Consol:  Raymundo  Casademunt  Cónsul.»' 


* 
*       * 

Professó  del  Corpus:  Assistencia  obligada:  Manament.— 

Per  acort  deis  Obrers  de  la  Ciutat  (i.^'^  de  Juny  de  1661), 
s 'ordena  a  la  Confiaría  deis  Llibreters,  entre  altres,  a  que 
sos  confrares  acudissen  y  assistissen  ab  sa  bandera  a  les 
professons  del  Corpus  com  acostumaven  fer  los  demés  Gre- 
mis,  sots  pena  de  vint  Iliures  moneda  de  Barcelona,  «...  en 
la  qual  serán  irremisiblament  executats  en  cars  de  contra- 
faccio  y  si  en  raho  de  ago  tindran  justas  causas  y  rahons 
per  que  fer  non  degan  las  deduhira  devant  dits  magniñchs 
obrers  dins  lo  spay  de  dos  dias  contadors  del  dia  punt  y 
hora  que  lo  present  los  será  estat  presentat... » ^ 

Ordinacions  emanades  de  la  Ciutat 

Agavellament  de  primeres  materies :  Prohibició.  —  Los 

freqüents  disgustos  ocorreguts  en  lo  si  de  Toñci,  a  causa 
de  la  cobdicia  de  les  persones  que  mercadejaven  en  perga- 
mins  3  y  papers,  y  de  la  d'alguns  Llibreters  o  Relligadors 
que  sens  reparar  en  los  per  judiéis  que  ocasiona  ven  ais  seus 
companys,  singularment  ais  de  posició  modesta,  agavellaven 
tot  lo  genere  que  a  mercat  sortía  per  a  traure'n  un  preu 


1  Arxiu  Municipal.  —  Funciones  religiosas  de  Gremios  y  Cofradías. 

2  Arxiu  Municipal.  — Registre  d' Ordinacions  d' Obrería,  anys  1654-1661 
folis  228  girat  y  229. 

3  Lo  Gremi  de  Pergaminers  s'establí  a  Barcelona  Tany  1311. 


14  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

mólt  mes  crescut  del  que  realment  valía,  obliga  ais  Conse- 
llers  y  Prohoms  de  la  Ciutat,  per  utilitat  del  bé  públic  y 
posar  aquells  en  repós,  fer  publicar  una  Crida  —  porta  la 
data  de  3  de  Novembre  de  1445  \  —  ordenant  que  tots  los 
Enquadernadors  de  Ilibres  y  tota  altra  persona  habitant  en 
la  Ciutat  y  sos  térmens  que  compras  pergamins  y  papers 
«no  scrits»  de  qualsevol  forma  que  fossen,  dins  dos  dies 
ha  vía  de  denunciar-ho  a  l'ofici  per  si'n  volía,  en  qual  cas 
lo  comprador  o  compradors  veníen  obligats  a  cedir  part 
de  la  compra  que'ls  fos  demanada  peí  meteix  preu  o  for 
que  n'haguessen  pagat,  previ  sagrament,  «comptant  per 
prorata »,  sots  ban  de  cent  sous  cada  vegada  que's  fes  lo 
contrari. 

En  igual  penyora  incorríen  los  qui  feyen  venir  de  fóra 
Fexpressada  mercadería,  si  passat  un  dia  natural  d'haver-la 
rebuda  no  la  denunciaven. 

Lo  re  part  de  papers  y  pergamins  s'efectuava  de  la  se- 
güent  manera :  corresponía  la  terga  part  al  comprador;  les 
dues  restants  ais  Relligadors  o  venedors  de  Ilibres  que  ho 
sollicitaven,  per  parts  iguals.  Empero,  si  aquests  eren  un  o 
dos  solament,  aleshores  lo  comprador  se  quedava  ab  los  dos 
tergos  del  genere,  deixant  l'altre  terg  per  a  aquell  o  aquells 
que'n  volguessen.  Si  s' esdevenía  que  lo  comprat  fos  de  poca 
valúa,  la  partició  també  es  feya  per  iguals  parts. 

A  fi  d'esquivar  fraus  que's  poguessen  cometre,  igualment 
s' ordena  que  si  algún  Llibreter  o  altra  persona,  directa  o 
indirectament,  cdmprava  pergamins  en  la  vila  de  Caules  — 
Caldas  —  o  en  altre  Uoch  circumvehí  per  a  revendré  a  Ciutat, 
si  eren  de  cinch  dotzenes  en  amunt  los  havía  de  compartir 
en  la  forma  o  manera  abans  expressada. 

Aqüestes  Ordinacions  foren  ampliades  en  l'esmentada 
Crida  de  2  de  Mar^  de  1553,  lo  qual  demostra  que'ls  plau- 
sibles propósits  deis  Consellers  y  Prohoms  de  la  Ciutat  de 


1     Documents  jUstificaiius,  n.°  4. 


LLIBRETERS  I5 


l'any  1445  s'estrellaríen  al  caminar  deis  anys,  sia  perqué 
llurs  successors  no  cuidassen  de  perseguir  ais  acaparadors,  sia 
perqué  aquests  comptassen  ab  medis  de  burlar  les  sancions 
penáis  ab  que  se'ls  comminava. 

La  humanitat  ha  sigut,  és  y  será  sempre  la  meteixa.  Lo 
peix  gros  volent  engolir  lo  peix  petit.  Sa  fam  no  té  mesura. 

A  tal  grau  d'escándol  arribaría  lo  procehir  deis  agavella- 
dors,  quant  entre  les  Ordinacions  pregonades  a  mitjans  del 
segle  XVI,  n'hi  ha  una  que  reflexa  l'estat  d'opressió  en  que 
vivíen  los  Llibreters  pobres.  Diu  així : 


« ítem  per  que  los  exercints  dita  art  de  librater  mes  cómoda- 
ment  pusquen  viure  y  los  richs  no  opprimesquen  ais  pobres  sta- 
tuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  promens  de 
la  Ciutat  que  deci  al  deuant  ningún  librater  pugue  comprar  dins 
la  veguería  de  Barcelona  de  ningún  mercader  ni  de  altra  qualseuol 
persona  mes  auant  de  sinquanta  raymes  de  paper  ni  mes  auant 
de  vint  y  sinc  dotzenes  de  pregamins  sens  que  primer  nou  diga 
ou  fassa  a  saber  ais  Consols  qfii  les  hores  serán  de  dita  art. 
E  los  dits  Consols  encontinent  que  sabrán  la  dita  mercadería 
ho  haien  de  denunciar  a  tots  los  altres  libraters  y  sapien  dells  si 
volran  comprar  part  de  dits  paper  e  pregamins  y  volent-ne  ells 
comprar  ha  ja  de  esser  partida  la  dita  mercadería  entre  tots  los 
confrares  de  la  dita  art  quin  volran.  Y  si  sera  fet  lo  contrari  lo 
tal  qui  mes  de  dites  sinquanta  raymes  de  paper  o  mes  de  les 
dites  vint  y  sinc  dotzenes  de  pregamins  sens  denunciar  ho  a  dits 
Consols  dins  la  dita  veguería  de  Barcelona  comprades  haura  en- 
correga  en  pena  de  vint  y  sinch  liures  irremisiblement  del  tal 
exhigidores  y  apphcadores  per  la  terga  part  a  la  dita  Contraria  y 
acusador  de  aquells,  per  la  altra  terga  part  a  la  Cort  o  oñicial 
qui  de  ago  fara  la  executio  y  per  la  restant  terga  part  a  les  dites 
obres  de  murs  y  valls  de  dita  Ciutat  irremisiblement.» 

Nomenament  de  quatreta  per  la  compra  de  papers  y  per- 
gamins.  —  Les  penes  senyalades  en  la  precedent  Ordinació 
detingué  de  moment  l'afany  immoderat  d'enriquir-se  alguns 
Llibreters  a  despeses  deis  de  pochs  cabals.  Mes,  cercant 
aquells  diverses  argucies  per  burlar  la  lley,  tornaren  a  aga- 
vellar  los  papers  y  pergamins  cometent  tota  mena  d'abusos. 


l6  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Com  l'ofici  ja  esta  va  constituit  en  Confiaría,  a  ella  arriba 
l'indignació  deis  atropellats,  obligant  ais  Cónsols  a  convocar 
Consell  general.  Aquest  s'efectuá  en  Thort  de  la  casa  de 
mossén  Jaume  Pía,  Llibreter,  situada  en  lo  carrer  de  «mo- 
niohic  prop  la  seu»  S  en  qual  acte  —  junta  tinguda  a  21 
d'Octubre  de  1554,  —  lo  Consol  Bartomeu  Gavarró  proposá 

«...  Que  iat  sia  fos  prohibit  ais  confrares  libraters  de  dita  con- 
fraria  no  poder  comprar  per  son  opts  a  cada  hu  mes  de  sinquanta 
raymes  de  paper  y  vint  y  sinch  dotzenes  de  pregamins  sino  ab 
la  forma  y  manera  en  vna  ordinacio  de  dita  confraria  contenguts 
registrada  en  lo  libre  de  les  ordinacions  en  cartes  sis  y  a^o  ab 
pena  de  vint  y  sinch  liures  a  la  qual  ordinacio  per  molts  deis  dits 
confrares  es  stat  contrafet  cerquant  diuersos  modos  en  les  dites 
compres  y  íer  frau  perjudi  serte  a  la  dita  ordinacio  per  hont  seria 
molt  conuenient  que  ningu  deis  dits  libreters  no  pogues  comprar 
paper  ni  pregamins  en  Barchinona  ni  en  son  territori  sino  que 
per  la  dita  confraria  hi  fossen  dedicades  persones  qui  comprassen 
dit  paper  y  pregamins  y  aquells  compartissen  entre  los  confrares 
de  dita  confraria  segons  cadahu  deells  ne  volria  com  en  dita 
ordinacio  es  contengut,  Lo  qual  redundaria  en  molt  gran  be  y 
vtilitat  de  dita  confraria  axi  perqué  nos  cometesen  fraus  en  lo 
comprar  de  dits  paper  y  pregamins  com  fins  asi  ses  fet,  y  tambe 
que  comprant  vns  a  soles  y  no  molts  los  mercaders  serán  for9ats 
de  íer  millor  mercat  y  comoditat  que  si  tenien  molts  compra- 

dors... »  i 

I 

Lo  Consell,  lloant  y  recomanant  molt  lo  proposa t  per 
dit  Gavarró,  prengué  Tacort  següent : 

« ...  ques  fes  electio  de  quatre  persones  que  tinguessen  carrech 
de  comprar  per  tots  los  dits  libraters  paper  y  pregamins  lo  qual 
paper  y  pregamins  compartissen  entre  los  libraters  al  preu  em- 
pero que  comprat  lo  hauran  y  si  per  cars  lo  comprauen  a  fiar  los 
dits  comprador s  tinguen  carrech  de  assegurar  se  deis  confrares 
que  dita  mercaderia  compraran  a  fiar  tant  per  via  de  fermances, 
o  penyores  axi  com  a  ells  millor  los  apparra  y  lo  dit  confrare 
nols  donaue  la  seguretat  que  dits  compradors  volran  que  en  lo 
dit  cars  los  dits  compradors  no  sien  obligats  a  dar  los  part  de 
dita  mercaderia  donant  los  tambe  poder,  que  los  dos,  o  los  tres 
deis  dits  quatre  pugnen  fer  les  dites  compres  en  observia,  o  def- 


1     Avuy  Montjuich  del  Bisbe. 


LLIBRETERS  I 7 

íalliment  deis  altres  o  del  altre  E  que  desialdenant  negu  deis 
altres  libraters  no  puga  comprar  per  si  meteix  mes  de  sinch 
raymes  de  paper  sino  ab  la  forma  desobredita  sots  pena  de  xxv  ^ 
en  la  dita  ordinacio  contenguda.»  ' 

Foren  elegits  Joan  Bages,  Joan  Gordiola,  Joan  Trinxer 
y  Jaume  Cortey. 

Fraus  comesos  per  lo  mestre  confraie  Claudi  Bornat: 
Querella. —  Per  ha  ver  sigut  infringits  alguns  deis  anteriors 
acorts  y  comesos  diversos  fraus,  lo  Consell  de  Tofici  s'ajustá 
y  congrega  (17  de  Maig  de  l'any  1557)  dins  la  casa-habitació 
del  mestre  Jamne  Cortey,  situada  en  la  pla9a  de  Sant  Jaume, 
en  qual  acte  los  Cónsols  notificaren  a  sos  companys 

♦ ...  que  com  se  sia  trobat  que  mestre  Claudes  bornat  librater 
de  la  present  ciutat  y  confrare  de  dita  confraria  haia  comesos 
diuersos  fraus  y  contrafet  a  les  ordinacions  de  dita  confraria  axi 
per  íer  companyia  ab  persones  per  dites  ordinacions  prohibides 
com  encara  per  hauer  comprat  paper  contra  la  forma  en  dites 
ordinacions  contenguda  per  la  qual  cosa  es  incidit  en  les  penes 
per  dites  ordinacions  expressades  per  raho  de  la  qual  cosa  los  dits 
consols  ne  han  feta  querela  deuant  lo  Veguer  de  barchinone  Ins- 
tant  lo  dit  mestre  Claudes  bornat  esser  executat  per  les  penes  en 
que  es  incidit  conforme  a  dites  ordinacions,  E  com  lo  dit  mestre 
Claudes  entenga  segons  se  diu  deñensarse  del  que  es  stat  incidit, 
y  prouar  los  dits  fraus  per  dit  mestre  Claudes  comesos  y  prose- 
guir la  dita  exencio  nos  puga  fer  sens  alguns  gastos  y  despeses 
per  90  los  dits  consols  notificaren  dites  coses  al  dit  consell  pera 
que  lo  dit  consell  ne  fes  la  desliberacjo  que  ben  vista  li  fos. » 

L'acort  recaigut  sigue : 

«...que  la  dita  execucio  comensada  deuant  lo  dit  honorable 
veguer  de  Barchinona  contra  lo  dit  mestre  Claudes  bornat  sia 
proseguida  fins  adeguda  conclusio  de  aquella  y  que  per  raho  de 
dita  execucio  y  obseruacio  de  dites  ordinacions  los  dits  consols 
despenen  tot  90  y  quant  sia  menester  que  se  ffasi  y  que  prenguen 
aquell  aduocat,  o  aduocats  que  menester  hauran  y  volran  y  pera 
a90  los  dits  consols  fassen  entre  ells  talla,  o  talles  que  tots  pro- 


1  Arxiu  Notarial.  —  Liber  Confratvie  sancti  Hieronimi  biblio polar um 
Barchinone,  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güents. 


1 8  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

meten  y  son  promptes  pera  pagar  tot  90  y  quant  per  dits  consols 
los  sera  tatxat  per  dita  causa  y  efíecte.»  ^ 

Continúen  los  agavellaments :  noves  prohibicions.  —  A 

conseqüencia  deis  fraus  que's  cometeren  per  part  d'alguns 
confrares  y  Consols  de  l'ofici,  gent  egoísta,  que  malgrat  les 
sancions  penáis  establertes  continuaven  fent  de  les  seues, 
los  qui  actuaven  l'any  1558  se  vegeren  obligats  a  convocar 
altre  Consell  general  en  la  casa-habitació  del  mestre  Joan 
Gordiola  —  28  de  Setembre  de  dit  any  —  per  a  posar  terme 
a  aquelles  escandaloses  pirateríes.  A  l'efecte  exposaren 

«...  que  iat  sia  per  ordinacions  de  la  present  confraria  fetas  y 
per  altres  desliberations  de  conselles  sobre  a90  fetes  sia  donada 
certa  forma  en  lo  comprar  del  paper  y  pregamins  a  effecte  que 
los  pobres  de  dita  confraria  ne  puguen  auer  y  comprar  y  no  sia 
aguebellat  per  los  richs  la  qual  forma  ses  rompuda  per  alguns 
deis  dits  confrares  y  per  alguns  deis  consols  passats  qui  jatsia 
a^o  no  pogues  ser  fet  contra  desliberacio  del  consell  general  de 
dita  confraria,  Ells  empero  res  no  obstant  han  haber  de  cedirles 
o  diuersos  de  dits  confrares  de  comprar  paper  y  pregamins  contra 
forma  de  dites  ordinacions  y  desliberacions  de  consellers  ademes 
del  jurament  teñen  prest at  Per  90  los  ho  proposauen  y  notifi- 
cauent  pera  que  lo  dit  consell  sobre  les  dites  coses  fes  la  desli- 
beracio que  fer  li  paragues.» 

Acte  seguit  s'acordá 

«...que  deci  auant  ningún  confrare  de  dita  confraria  no  puga 
ni  li  sia  licit  ni  permes  comprar  dins  la  present  ciutat  de  barchi- 
nona  ni  lo  territori  de  aquella  Qo  es  paper  mesanant  de  deu 
raymes  de  paper  y  de  pregamins  mesanant  de  sinch  dotzenes  de 
pregamins  sens  que  abans  de  fer  dita  compra  ho  haia  de  denun- 
ciar y  nottificar  ais  consols  de  dita  confraria  qui  les  ores  serán, 
Afñ  y  efecte  que  los  dits  consols  de  la  dita  compra  fahedora  ne 
pugan  fadigar  y  ferne  par  a  tots  los  confrares  de  dita  confraria 
qui  de  dit  paper  y  pregamins  ne  volran  comprar  perqué  los 
pobres  puguen  millor  viure  entre  los  richs  y  no  sien  per  aquells 
oprimits  E  que  no  sia  licit  ni  permes  ais  consols  de  dita  confraria 
donar  licencia  alguna  a  ningún  confrare  de  dita  confraria  ni  ha 


1  Arxiu  Notarial.  —  Líber  Confratrie  sancti  Hieronimi  hihliopolarum 
Barchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güents. 


LLIBRETERS  IQ 

altra  persona  per  aquell  de  fer  lo  contrari  sots  pena  de  sinch 
liures  pagadores  per  lo  dit  consol  qui  semblant  licencia  dada 
haura  y  de  altres  sinch  liures  per  lo  tal  confrare  qui  ab  licencia, 
o  sens  licencia  de  dits  consols  dits  paper  o  pregamins  comprat 
haura  de  la  qual  pena  sian  fetes  tres  parts  la  vna  per  la  dita 
confraria  laltre  per  lo  acusador  y  la  tercera  per  lo  ofíicial  que  de 
a^o  fara  la  execucio.  »  ^ 

Quatre  anys  després,  o  sia  a  24  de  Novembre  de  1562, 
a  proposta  deis  Consols  Joan  Bages  y  Perot  Climent,  se 
reuní  l'expressat  Consell  en  la  esglesia  parroquial  de  Sant 
Jaume,  acordant  que  no  fos  permés  a  cap  confrare  comprar 
paper,  pergamins  y  estrasses,  que  primer  no  ho  notificassen 
a  l'ofici,  ni  desembalar  o  desfer  la  mercadería  comprada 
fins  que  los  Consols  estiguessen  allí  presents,  o  al  menys 
un  d'ells. 

Prohibició  de  possehir  mes  d'un  establiment.  —  La  du- 
plicitat  de  botigues  o  obradors  que  alguns  Llibreters  aco- 
modats  posseíen,  mermant  considerablement  lo  treball  deis 
qui  tant  sois  ne  teníen  una,  determina  fos  prohibida  tal 
multiplicitat.  La  pena  imposada  ais  contraventors  era  de 
trenta  sous,  que  com  se  veu,  no  guardava  pas  relació  ab 
la  importancia  de  l'abús  que's  tractava  de  corregir. 

Nomenament  de  confrares  encarregats  de  defensar  les 
Ordinacions.  —  A  31  de  Marg  de  1570,  lo  Consell  general 
acordá  donar  a  Tomás  Oliver,  Damiá  Bages,  Pau  Cortey  y 
Miquel  Ortis,  pie  y  bastant  poder  per  a  que  poguessen  de- 
fensar les  Ordinacions  de  la  Associació  contra  qualsevols 
persones,  y  gastar,  de  diners  de  la  caixa,  lo  que  sigues  just 
per  dita  causa. 

Los  designats  acceptaren  lo  cárrech  «prometent  regir  y 
administrar  dit  oíñci  be  y  leyalment ». 

A  16  de  Juny  del  meteix  any,  « de  son  grat  y  certa 
scientia»,  congregats  los  confrares  en  la  capella  de  Faltar 


1  Arxiu  Notarial.  —  Liber  Confratrie  sanctt  Hieronimi  bibliopolarum 
Barchinone,  Notaxis  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güents. 


20  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

major  de  la  esglesia  de   Sant  Jaume,  constituiren  y  orde- 
naren procurador  seu  y  de  la  Coníraría  a  Pau  Cortey 

« ...  perqué  en  nom  de  aquella  sobre  cert  plet  se  aporta  contra 
Claudes  bornat  librater  sobre  vns  priuiiegis  de  algunes  sorts  de 
libres  puga  pledejar  y  procehir  contra  dit  Claudes  bornat  y  qual- 
seuol  procehiments  fer  en  nom  de  dita  Confraria  contra  dell  axi 
ciuilment  com  criminalment  y  prometen  dita  Confraria  y  Confrares 
de  pagar  tots  los  gastos  y  despeses  que  per  dit  efecte  fara  lo  dit 
procurador  seu...  »  ^ 

*       * 

Ab  motiu  d'haver  sorgit  entre  Llibreters  y  Impressors 
acalorades  discussions,  de  les  que  se  n' originaren  bon  nom- 
bre de  plets  tramitats  a  la  Reyal  Audiencia,  a  21  de  Marg 
de  1577  íou  proposat  per  Antoni  Oliver,  Consol  en  cap, 

«...que  com  la  Confraria  deis  Ilibraters  de  la  present  ciutat 
aporten  un  plet  ab  los  estampers  y  que  ells  dits  cónsols  no  poden 
aportar  lo  treball  de  dit  plet,  que  sia  seruit  lo  Consell  de  tots  los 
libraters  a  elegir  personas  suficients  per  a  tal  cars  per  a  que  ab 
nom  de  tota  la  Confraria  prouen  fer  qualseuols  coses  tocants  al 
plet  de  dits  estampers  y  a  altres  plets  y  questions  si  en  lo  any 
present  ni  haura,  axi  les  que  son  mogudes  com  les  que  per  auant 
se  mouran  durant  dit  any. » ^ 


Mes  Ordinacions. 

Obediencia  deguda  ais  Cónsols. —  Sempre  que'ls  confrares 
eren  cridats  o  convidats  pels  Cónsols  a  Consell  o  par  lame  nt, 
havíen  d*acudir-hi.  En  cas  contrari  queyen  en  ban  d'una 
Iliura  de  cera,  salvat  just  impediment  a  coneguda  deis  me- 


1  Arxiu  Notarial.  —  Líber  Confrairie  sancti  Hieronimi  bihUopolatum 
Batchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
güents. 

2  Ibid.,  ib  id. 


LLIBRETERS  21 


teixos  Cónsols.  Si  algún  d'aquells  los  injuria  va  o  maltractava, 
tant  de  páranla  com  d'obra,  incidía  en  pena  de  deu  Uiures 
y  presó  peí  temps  que'ls  Consellers  determinassen. 


Fraus  y  lladronicis:  Disposicions  per  a  evitar-los:  Penes. 

—  Ha  ven  t- se  experimental  que  alguns  fadrins  y  aprenents 
roba  ven  Uibres  de  la  botiga  o  obrador  hont  estaven  ocupats, 
y'ls  donaven  a  altres  persones  que'ls  reveníen  fent-ne  pagar 
la  meytat  mes  de  son  valor,  s'estatuí  que  cap  Llibreter  no 
examinat  pogués  teñir  en  son  poder  Uibres  nous  Uigats  ni 
per  a  Iligar  destinats  a  fer-ne  diners,  baix  pena  de  perdre'ls 
y  teñir  que  pagar  cinch  Uiures  de  ban. 

Ademes,  per  a  evitar  que'ls  Uibres  robats  pels  criats  deis 
juristes,  metges  y  altres  persones  anassen  a  mans  deis  rega- 
tons  que  després  los  reveníen  « ...  per  les  plages,  cantons  o 
taulers  amagadament »,  s'ordená  que  a  excepció  deis  Llibre- 
ters  examinats,  ningú  pogués  vendré  Uibres  veUs  ocultament. 
Ara,  si  de  la  venda  n'hi  havía  necessitat,  los  portassen  a  la 
pla^a  de  Sant  Jaume,  o  a  la  pla^a  de  l'Encant  de  mar,  o  a 
la  plaga  Nova,  Uochs  hont  s'efectuaven  di  tes  vendes  ab  in- 
tervenció  de  corredor. 

Per  lo  vist,  aquests  fraus  y  lladronicis  recordats  y  ame- 
nagats  de  punició  en  la  Crida  pregonada  l'any  1553,  apare- 
gueren  nóvame nt  un  segle  mes  tart,  per  quant  en  unes 
Ordinacions  fahents  per  los  Ilihreters  de  la  present  ciutat  S 
redactades  per  una  quatreta  nomenada  peí  Concell  de  Tren- 
tasís  celebrat  a  16  de  Juny  de  1669  y  aprovades  per  dit 
Concell  a  22  d'Agost  del  meteix  any,  hi  figuren  los  capítols 
següents : 

«  Primerament  statuhiren  y  ordenaren  dits  molt  III.^  S.'^  Con- 
cellers,  y  prohomens  que  no  sie  licit  ni  permes  a  ninguna  persona 


1     Documents  fustificatius,  n.»  5. 


2a  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  qualseuol  stament  grau,  o,  condicio  que  sie,  que  no  sie  mestre 
Uibrater  de  la  present  ciutat  per  si  ni  per  interposada  persona 
vendrer  directa,  o,  indirectament  sino  es  per  ma  de  corredor,  y 
al  mes  donant  ninguna  quantitat  ni  sort  de  Llibres  encodernats 
ara  sien  nous,  o,  vells  sino  es  que  aquells  fossen  propris  de  las 
personas  quels  voldran  vendrer;  no  empero  quels  haguessen  com- 
prats  per  al  dit  efíecte  de  tornarlos,  á,  vendrer.  Y  si  acars  alguna 
persona  de  qualseuol  grau,  o,  condicio  que  sie  que  no  sera  mestre 
examinat  Uibrater  de  la  present  ciutat  Comprara  llibres  pera 
tornar  a  Vendrer  hils  vendrá  junts  de  poch  en  poch  o,  de  hu  en 
hu  sens  interuencio  de  corredor  y  sens  anar  al  publich  subast 
cayga  en  pena  de  sinch  Iliures  per  quiscu  y  per  quiscuna  vegada, 
y  los  llibres  perduts. 

ítem  per  leuar  los  abusos  se  fan  per  molts  negociants  en  gran 
dany  de  dits  mestres  Llibraters  venent  Llibres  nous  encodernats 
experimentat  notable  detriment  per  poderse  temer,  que  alguns 
aprenents,  y  altres  persones  poch  tement,  a,  Deu  furtan  dits  lli- 
bres, Iligats,  valentse  de  altres  persones  pera  que  vengan  aquells 
y  desitjant,  que  per  lo  sdeuenidor,  se  done  euasio,  a  semblant 
dany,  statuhiren  y  ordenaren,  que  desta  hora  en  anant  per  via 
directa  ni  indirecta,  no  puga  ni  sie  licit  ni  permes  a  persona  al- 
guna que  no  sie  mestre  Uibrater  examinat  en  la  present  Ciutat 
vendrer  llibres  nous  encodernats,  que  voldran  vendrer,  y  a9o  per 
quiscu,  y  per  quiscuna  vegada :  Exceptant  empero  de  la  present 
ordinacio,  y  que  no  son  compreses  en  ella  aquelles  persones  eccle- 
siasticas,  o,  seculars,  que,  a,  llur  risch,  y  perill  ne  faran  venir  de 
íora  Regne,  o,  de  dintre  de  aquell.» ' 

Excepció.  —  Atenent  y  considerant  que  Joan  Molner, 
fadrí  Llibreter  no  examinat,  estigué  en  la  Ciutat  per  apre- 
nent  de  l'ofici  per  espay  d'alguns  anys,  essent  casat  y  te- 
nint  casa  y  familia,  «per  equitat»  a  26  d'Octubre  de  1607, 
los  Consellers  acordaren  donar-H  Uicencia  per  a  poder  ven- 
dré y  comprar  llibres  vells  y  enquadernats  a  fi  de  susten- 
tar-se,  y  mantenir  y  alimentar  sa  muller,  casa  y  familia, 
empero,  «...  prohibintli  expressament  ab  la  present  lo  ques 
fer  y  enquadernar  de  ses  mans,  libres  nous  lo  que  dit  Joan 
molner  no  puga  fer  en  manera  alguna «  ^ 


1  Arxiu  Municipal.  —  D elibcr ación s,  any  1668  a  1675,  íoli  22  girat  a  24* 

2  Akxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1607,  íoli  211. 


LLIBRETERS  23 


*         * 


Privativa  de  fer  ventalls.  —  Ünicament  los  mes  tres  Lli- 
breters  examináis  podíen  fer-los  y  vendre'ls.  Eren  de  paper 
blanch  d'escriure.  La  persona  que  ho  contravenía  queya  en 
ban  de  vint  sous  y  pérdua  deis  ventalls. 


* 
*      * 


Llibres  de  text:  Abusos:  Prohibido:  Penes.  —  Per  medi 
d'estrenes,  alguns  Llibreters  conseguíen  deis  mestres  de  l'Es- 
tudi  de  la  Ciutat  que  tan  sois  llegissen  los  llibres  que  aquells 
los  donassen,  deixant  de  banda  los  deis  demés  companys  no 
convinguts.  Atenent  dits  mestres  mes  a  son  propri  interés 
que  a  Tutilitat  deis  estudiants  « llegien  llissons  infructuoses 
y  de  poch  profit»  en  greu  dany  deis  deixebles  y  de  mólts 
Llibreters.  Tais  pactes  foren  declaráis  iMícits  pels  magistrats 
municipals  y  penats  ab  vinticinch  Iliures  de  ban. 


* 
*      * 


Los  Antonis  y  Erasmes  que's  llegien  en  PEstudi  general 
eren  dif erents :  Queixa  de  la  Confraria.  —  Fundant-se  en  los 
perjudicis  que  portava  la  falta  d  unitat  en  los  llibres  que's 
llegien,  la  Confraria  acudí  ais  Consellers  mitjan9ant  supli- 
cació  —  se'n  dona  lectura  en  lo  Concell  de  Trentasís  celebrat 
a  26  d'Agost  de  1624,  —  manifestant-los-hi  que  en  l'Estudi 
general  per  les  diverses  opinions  deis  mestres  que  en  ell  lle- 
gien, havíen  ensenyat  y  ensenyaven  ais  estudiants  ab  Anto- 
nis y  Erasmes  comentats  per  diferents  autors;  y  com  d'aixó 
se'n  seguía  —  de  ya  —  notable  dany  ais  estudiants  per  la  va- 
rietat  de  les  doctrines  explicades  y  gran  incomoditat  pels  . 

Llibreters  «...  per  hauer  de  fer  imprimir  diuersos  anthonis  y 
erasmos  y  ab  la  mudansa  se  han  de  restar  ab  aquells  sens 


24  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

poderlos  despedir»,  lo  qual  s'evitaría  —  afegía  —  si  s'es- 
coUissen  los  millors  comentaris  y  fos  manat  que  ab  ells 
se  llegís  sens  poder-Ios  mudar,  demana  va  s' ordenas  que  no's 
llegís  altre  Antoni  ni  Erasme  sino  el  que  de  nou  s'havía 
corregit  ab  mólta  diMigencia. 

La  deliberació  y  acort  del  Concell  consistí,  en 

«...  que  tot  lo  fet  proposat  sie  comes  com  lo  present  concell 
ho  comet  ais  senyors  Concellers  y  a  quatre  persones  vna  de  cada 
stament  del  present  Concell  per  dits  senyors  concellers  anomena- 
dores  Los  quals  prenent  parer  de  les  demes  persones  quels  apa- 
rexera  aplicarhi  vegen  miren  tracten  y  resolguen  tot  alio  quels 
aparexera  conuenir  cerca  les  coses  contengudes  en  dita  supplicacio 
y  proposicio  y  alio  que  resoldran  sie  ordinacio  pera  que  sie  ser- 
uada  ab  les  penes  que  a  dits  senyors  Concellers  y  persones  per 
dit  eñ'ecte  anomenadores  los  aparexera  posar  donant  los  acerca 
de  dites  coses  larch  y  bastant  poder  tal  qual  y  quant  te  lo  present 
Concell  sens  refíeriment  algu.»  ' 

* 

Estampació  de  Salms,  Beceroles  y  Misses:  Exclusiva 
atorgada  a  la  Confraría.  —  La  escassetat  de  recursos  ab  que 
aquella  contava  per  a  subvenir  a  les  despeses,  cárrechs  y 
demés  obligacions  que  cada  dia  s'oferíen,  determina  que  sos 
Cónsols  acudissen  ais  Consellers  en  súplica  de  que  fossen 
servits  donar  certa  forma  a  les  Ordinacions  per  la  sua  Con- 
fraría acordades  en  4  de  Setembre  de  1619  y  14  de  Febrer 
de  1623,  o  sia  que'ls  confrares  que  volguessen  vendré  Salms, 
Beceroles  y  Misses,  acudissin  a  ella  per  a  adquirir-Íes,  a  qual 
efecte  les  obtindríen  a  rahó  de  vinticinch  sous  la  rayma  ^ 

Considerant  lo  Concell  ordinari  —  al  qui  fou  enviada  la 
referida  súplica,  —  que  les  aMudides  Ordinacions  ana  ven  en- 
caminades  a  la  utilitat  y  benefici  de  la  agremiado,  ja  que 
era  manifest  son  estat  de  pobresa,  en  junta  celebrada  a 


1  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1624,  foli  145. 

2  Documents  justifícaHus,  n."  6. 


LLIBRETERS  25 

23  de  Juny  de  l'expressat  any  1623,  les  aprová  en  sa  to- 
talitat. 

Així  seguiren  les  coses  per  espay  de  mig  segle,  no  obs- 
tan! haver  experimental  una  puja  considerable  lo  preu  del 
paper  y  la  estampado  en  dit  lapso  de  temps.  Mes  arribant- 
los  l'aygua  al  coll,  com  vulgarment  se  diu,  los  Cónsols  y 
Clavari  d'aleshores  se  vegeren  obligats  a  acudir  novament 
ais  Consellers  —  se  dona  compte  de  llur  instancia  en  junta 
de  Trentenari  tinguda  a  9  de  Marg  de  1675,  —  demanant 
ios  corregida  la  sobredita  Ordinació,  a  qual  efecte  deyen, 

«...  es  nociua  a  la  dita  Confraria  perso  que  vuy  la  raima  del 
paper  val  deu  reals  y  lo  feria  estampar  vna  Uiura  vuyt  sous  ab 
que  auent  la  Confraria  de  prouehir  ais  Confrares  y  Confrareses 
de  Sams  Bassaroles  y  misses  a  raho  de  vint  y  sinch  sous  la  raima 
segons  la  sobredita  Ordinació  adames  de  perderi  molt  ve  a  des- 
truirse de  tal  manera  que  se  imposibalite  del  tot  aixis  per  los 
gastos  de  dita  Confraria  com  per  fer  lo  seruey  de  V.  S.  que  en 
tantes  ocasions  a,  V.  S.  experimental  y  no  teñir  dita  Confraria 
altres  lucros  y  emoluments  sino  lo  que  redunde  de  benefici  deis 
dits  Sams  y  Bassaroles...»  ^ 

En  sa  virtut,  lo  Concell  acordá: 

«...  Y  en  quant  a  la  suplicatio  presentada  per  la  Confraria 
deis  Ilibraters  sie  lo  contengut  en  ella  comes  a  quatre  persones 
del  present  consell  les  quals  premediten  lo  suplicat  y  lo  que  apa- 
rexera  poderse  obrar  y  hauerse  de  disposar,  refíerintho  al  present 
consell  pera  que  tingudas  las  degudas  intelligencias  se  puga  resol- 
drer  ab  tot  assert  lo  fahedor.»  ^ 

A  28  de  Novembre  del  referit  any  1675,  en  lo  me- 
teix  Concell  fou  Uegida  altra  suplicado  sotscrita  pels  Cón- 
sols, demanant  ios  corregida  o  esmenada  la  Ordinació  de 
i'any  1623, 

«...  manant  ordenar,  y  decretar  que  la  dita  Confraria  dega 
donar  los  dits  sams,  basserolas  y  missas  ais  dits  Confrares  a  raho 


1  Documents  justificatius,  n."  7. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1675,  foli3  87  girat  y  88. 


26  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  70  <9»  per  rayma;  com  y  aixi  mateix  confirmar  que  no  sia  licit 
a  ningún  Confiare  fer  estampar,  ni  comprar  sino  es  del  Cos  de 
dita  Confraria  los  dits  sams,  basserolas,  y  missas...»  ' 

L'acort  de  Trentenari  sigue : 

«...  que  dita  suplicacio  ios  posada  en  forma  de  ordinacio  en  la 
forma  disposada  per  los  senyors  de  la  quatreta  nomenada  pera 
que  mirassen  y  censurassen  les  suplicacions  que  per  diferents  per- 
sones en  dit  Consell  eren  estades  presentades.  >>  ^ 

Per  Cédula  reyal  resta  derogada  la  exclusiva  a  favor  de 
la  Confraria.  —  A  Tésser  arrabassats  los  Furs  y  Privilegis 
que  disfruta  Barcelona  per  espay  de  bon  nombre  de  segles, 
remangué  sens  efecte  ni  valor  la  exclusiva  que  nostres  ma- 
gistrats  municipals  concediren  a  la  mencionada  Confraria, 
de  poder  estampar  y  vendré  Salms,  Beceroles  y  Misses, 
ja  que  per  Reyal  Cédula  de  Felip  V  expedida  en  Balzain 
a  23  de  Juny  de  171 8,  per  a  mes  afavorir  y  beneficiar 
la  Universitat  de  Cervera,  dit  monarca  li  concedí  Privilegi 
perpétuu  y  privativa  d'una  Impremía  en  la  que  únicament 
s'hi  estampas  sen  los  Ilibres  y  papers  necessaris  per  a  la  en- 
senyan9a  comuna,  comengant  pels  de  les  primeres  lletres,  o 
sien  les  Cartilles  y  Beceroles  catalanes,  los  Salms,  los  Mira- 
cles  de  la  Verge  del  Roser,  los  Erasmes  comentats  y  no 
comentats,  los  Antonios  de  Nebrija  y  altres. 

Mes  com  la  reyal  disposició  no  tingué  la  deguda  obser- 
vanga,  experimentant-se  notoris  fraus  y  contravencions  en 
dany  y  perjudici  de  la  Universitat  aMudida,  per  quant  s'es- 
tampaven  y  veníen  públicament  mólts  deis  Ilibres  relacionats 
en  lo  repetit  Privilegi,  lo  marqués  de  Risbourcq,  governador 
y  capitá  general  de  l'Exércit  y  Principat  de  Catalunya,  in- 
seguint  lo  acordat  per  la  Reyal  Audiencia,  ordena  y  maná  a 
tots  los  Impressors,  Llibreters  y  a  qualsevulla  altra  persona, 
ios  de  l'estat,  grau,  calitat  o  condició  que's  volgués,  guar- 


1  Documents  justificatius,  n."  8. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1675,  íoli  366. 


LLIBRETERS  27 

dassen  y  complissen  lo  disposat  en  Tesmentada  Cédula  reyal, 
baix  pena  de  perdre  los  Ilibres  y  lo  que  en  dret  corresponía. 
Lo  manament  fou  firmat  en  Barcelona  a  17  de  Setembre 
^^  1733  y  pregonat  en  los  llochs  acostumats,  lo  dia  25  del 
meteix  mes. 

Regles  a  observar  quan  moría  un  confrare  ab  establi- 
ment  obert.  —  Si  al  morir  un  confrare  no  deixava  filis,  la 
viuda  podía  continuar  la  botiga  o  obrador  per  espay  d  un 
any  y  un  dia  sens  impediment  ni  contradicció  de  ningú 
mentres  visques  « vidualment » ;  empero,  si'n  deixava  y 
aquell  era  varó,  aleshores  lo  termini  senyalat  s'allargava 
fins  que'l  fill  arribes  a  l'edat  de  divuyt  anys,  en  qual  data 
se  feya  cárrech  del  negoci  mitjangant  Ilicencia  deis  Cónsols 
y  pago  d'un  florí  d'or.  Si  era  ñlla,  fins  haver-la  maridada  y 
no  mes  avant. 


Reglamentado  de  Tofici. 


Aprenentatge. —  L'aprenentatge  dura  va  cinch  anys,  atesa 
la  diversitat  d'operacions  a  fer,  passats  los  quals,  tot  jove 
hábil  y  suficient  de  l'ofici  podía  soMicitar  examen  per  a 
poder  optar  a  la  mestría  y  establir-se. 

Si  en  lo  decurs  deis  cinch  anys  l'aprenent  pretenía  cam- 
biar de  mestre  ab  qui  estava  contractat,  no  li  era  permés, 
salvat  que  dit  mestre  hi  accedís,  o  que  la  causa  aMegada 
per  l'aprenent  fos  de  tal  naturalesa,  que  obligues  ais  Cónsols 
a  consentir-ho.  Si  eixía  de  la  casa  sens  aqüestes  dues  con- 
dicions,  no  era  admés  en  cap  altre  establiment. 

Fadrinatge.  —  No  obstant  haver  exercit  Tofici  los  cinch 
anys  ordenats,  los  fadrins   no   podíen  treballar  per  compte 


arS  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

propri  ni  per  altra  persona  estranya  a  l'art  fins  després 
d'aprovat  son  examen,  sots  pena  de  cinch  Iliures  cada  ve- 
gada que's  contravenía  semblant  disposició.  Estaven  excep- 
tuáis de  l'examen  los  qui  ja  teníen  botiga  o  obrador  obert 
al  constituir-se  la  Confraría. 

Demandes  d' examen:  Exercicis  a  practicar.  —  Los  aven- 
tatges  que  obteníen  los  Llibreters  establerts  tan  prompte 
sigue  autorisada  la  Confraría,  despertá  en  alguns  joves 
fadrins  de  l'ofici  que  ja  portaven  cinch  anys  o  mes  de 
práctica,  lo  desig  de  prese ntar-se  a  examen  per  a  poder- 
les també  gandir.  Los  primers  en  soMicitar-ho  foren  Pau 
Cortey  y  Anthoni  Oliver.  A  proposta  deis  Cónsols,  lo  Consell 
general  acordá  que  l'examen  consistís  en  que  «...  quiscun 
d'ells  lig  vn  missal  del  bisbat,  o  altre  consemblant »;  pre- 
sentar «vn  breuiari  de  octau  roma  vn  diomal  de  trenta 
dos  cartes  y  full  ab  pots  y  cuyro  y  gaffets  ab  tot  son 
compliment ».  ítem  «vn  libre  de  full  de  stampa  en  cu- 
bertes  de  pregami  ab  sa  color  y  cuyrets  a  la  squena  vn 
libre  de  quart  de  estampa  ligat  ab  pregami  color  y  cuyros 
y  vn  libre  de  octau  de  estampa  ligat  ab  pregami  y  color  y 
cuyrets ». 

L'examen  ha  vía  de  efectuar-se  en  casa  d'un  deis  Exami- 
nador s. 

Exámens  aprovats:  Llicencia  per  a  posar  botiga. — Trans- 
corregut  lo  temps  reglamentan,  lo  tribunal  examinador  s'ins- 
taMá  en  la  casa  del  Consol  segon  Francesch  Cabrit  «...  E 
aportats  en  dit  consell  los  missals  breuiaris  diornalls  y  altres 
libres  ligats  y  encuernats  axi  ab  pots  com  ab  cartro  f  ab 
pregami  axi  ab  cuyro  com  sense  cuyro  per  Pau  Cortey  y 
Anthoni  oliver  per  llur  examen...»,  dit  tribunal,  després  de 
veure  y  regonéixer  los  missals,  breviaris,  diornals  y  altres 
llibres,  fou  de  vot  y  parer  «...  deuien  essér  admesos  com 
ells  de  y  ab  lo  present  admetien  en  libraters  de  la  present 
ciutat  donant-los  licencia  y  facultat  per  poguer  parar  botiga 
en  la  ciutat  eo  en  son  territori  alia  hon  ells  volran  juxta 


Enquadernació  catalana,  d'estil  mudéixar.  Segle  XV, 
Facsímil  cxtret  de  Bibliofilia  publicada  per  En  Ri  Miquel  y  Planas. 


^^^^^>*^g9^&)tíe¡t»S»h^>%X¿'.Z&SKm.-» 


'^^iC»^'*^*>:'*P»wr><iW><p>;:&N¿^^ 


ENQUADERNACIÓ  catalana  del  SEGLE  XVII. 
Facsímil  extrct  de  Bibliofilia  publicada  per  En  R.  Miguel  y  Planas, 


LLIBRETERS  29 

fonna  de  les  ordinacions  de  dita  Confiaría  E  axi  mateix  los 
admeten  en  conírares  de  aquella  »  ^ 

Acte  seguit  d'haver-se'ls  comunicat  Tadmisió,  los  exami- 
náis prestaven  jurament. 

Incident  promogut  per  teñir  mes  á'una  botiga.  —  A 
l'acabar  1' examen  Pau  Cortey,  los  Cónsols  recordaren  a  son 
germá  Jaume,  allí  present,  que  juxta  forma  d'Ordinacions, 
cap  Llibreter  podía  teñir  mes  d'una  botiga,  y  com  ell  ne 
possehía  dues,  era  necessari  que'n  plegás  una.  A  dit  reque- 
riment  respongué  En  Jaume,  «...  que  eil  de  present  y  ab  lo 
present  ne  feya  donació  de  la  vna  de  les  di  tes  dues  botigues 
al  dit  Pau  Cortey  germa  seu  nouament  examinat  90  es  de 
tot  lo  paper  libres  axi  ligats  com  pera  ligar  farramenta  y 
altres  aynes  la  qual  dix  valia  doscents  ducats  90  es  aquella 
que  ia  vuy  lo  dit  son  germa  habitaua... »  ^ 

Segueixen  los  exámens.  —  En  Abril  de  1553,  dins  l'Es- 
crivanía  de  Francesch  Mulnell,  situada  en  lo  carrer  dit  de  la 
Diputació,  s'efectuá  l'examen  de  Raíel  Dauder,  menor  de  dies, 
qui  presenta  « ...  vn  tulli  de  oífirs  ligat  ab  pregami  tenyit  de 
groch  y  ab  cuyrets  ligat  y  encuernat... »;  y  en  Setembre  del 
meteix  any,  dins  l'hort  de  mossén  Raíel  Dauder  —  suposem 
pare  d'aquell,  —  situat  en  la  Rambla,  tingué  iloch  lo  d'Es- 
teve  Moret,  qui  també  presenta  « ...  vn  missal  ligat  ab  posts 
cubert  de  vermell  fogueiat  vn  breuiari  y  vn  dionall  ligats 
de  cartro  fogueiats  y  tres  altros  libres  ligats  ab  pregami  ab 
cuyrets  capsats  y  tenyits  ligats  y  gornits...»,  lo  qual,  vist 
y  regonegut  per  los  Cónsols  y  Examinadors,  igualment  foren 
de  vot  y  parer  que  ais  expressats  Dauder  menor  y  Moret, 
se'ls  admetés  com  a  confrares,  donant-los  Ilicencia  per  a 
posar  botiga  en  la  Ciutat  o  en  son  territori,  juxta  forma 
d'Ordinacions,  després  de  prestar  Toportú  jurament. 


1  Arxiu  Notarial.  —  Liher  Confrairie  sancíi  Hieronimi  bihliopolafum 
Barchinone.  Notaris  Francesch  Mulnell  y  Pere  Mambla,  anys  1553  y  se- 
giients. 

2  Ibid.,  ibid. 


30  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Altres  treballs  mólt  pareguts  ais  consignáis  presentaren 
al  tribunal  censor  ios  joves  Joan  Pau  Manescal,  qui  efectúa 
son  examen  l'any  1554;  Jaume  Gonzalbo,  l'any  1555;  Mi- 
quel  Nualles  y  Gabriel  Bages,  l'ciny  1556;  Joan  Malí  y  Perot 
Climent,  l'any  1557;  Jaume  Cabrit  y  Jaume  Joan  Gordiola, 
l'any  1562;  Janot  Burgués,  l'any  1563;  Francesch  Climent 
Trinxer,  l'any  1565;  Perot  Deltell,  l'any  1567;  Joan  Thomás 
y  Pau  Biscarra,  l'any  1568;  Antoni  Prima,  l'any  1569; 
Francesch  Trinxer  y  Francesch  Rafel  Dauder,  l'any  1570;  y 
Antoni  Bonalt  y  Francesch  Ravella,  l'any  1571. 

En  los  anys  1563  y  1567  fou  donada  y  atorgada  lli- 
cencia  per  a  teñir  botiga  en  Barcelona  o  en  son  territori, 
conforme  a  Ordinacions,  ais  joves  Bernat  Menescal  y  Damiá 
Bages,  filis  de  confrare,  mitjangant  lo  pagament  d'un  flori 
d'or  y  vint  sous  cada  hu  d'entrada. 

L'últim  examinat  havia  de  servir  l'oñci  de  Síndich  y 
estar  a  les  ordes  deis  Cónsols  en  tot  alió  que  interessés  al 
Gremi. 

Per  resultar  mólt  interessant  y  curiosa,  creyem  del  cas 
donar  a  conéixer  una  Llista  de  Llibreters  agremiats,  ab  ses 
corresponents  dates  d'altes  d'ingrés  y  baixes,  extreta  d'un 
Manuscrit  que  los  Hereus  de  la  senyora  Viuda  Pía  con- 
serven actualment.  Sa  mólta  extensió  ens  obhga  a  portar-la 
a  Documents  justificatius,  n.°  9. 

Drets  d' examen  per  a  passar-se  mestre.  —  De  consuetut 
estaven  íixats  a  disset  sous.  Empero  la  pobresa  ab  que  la 
Confraria  vivía,  obliga  que  fossen  augmentáis  per  acort  del 
Consell  general,  «...  90  es  los  filis  de  mestres  sinch  Iliures 
deset  sous,  los  naturals  del  principal  de  cathalunya  y  comp- 
tats  de  Rossello  y  cerdanya  deu  lUures  deset  sous,  y  los  que 
no  serán  naturals  de  dits  principal  y  complals,  vint  Hiures 
deset  sous». 

Com  per  a  surtir  efecte  semblant  modificació,  havía 
d'ésser  sancionada  per  Trentenari,  a  ell  acudiren  los  Cónsols 
en  súplica  de  que  fos  servit  concedir-los  per  via  d'ordinació 


LLIBRETERS  31 

lo  que  delibera  lo  Comú  de  la  Confraría  a  4  de  Setembre 
de  1619  ya  4  de  Febrer  de  1623  «en  raho  de  crexer  los 
examens)).  Y  dit  Trentenari  fent-se  cárrech  de  la  necessitat  de 
tal  augment,  en  junta  de  23  de  Juny  de  l'expressat  any  1623, 
acordá  que  lo  deliberat  se  poses  en  forma  d'ordinació. 

En  quant  a  lo  demanat  per  Antoni  Molins  y  altres  joves 
llibreters  « deduynt  en  eñecte  que  ells  no  teñen  de  ser  com- 
presos en  lo  creximoni  de  dits  examens»,  igualment  s'acordá 
« que  los  Jouens  Ilibraters  que  examinaran  en  dit  oñici  de 
Uibrater  dins  sis  mesos  proxims  no  sian  compresos  en  ditas 
ordinacions »  ^ 

Nova  suplicado  demanant  s'augmentassen  los  drets 
d' examen.  —  Les  móltes  cárregues  que  per  distints  concep- 
tas pesaven  sobre  la  agremiado,  impossibles  de  poder  so- 
portar si  no  s' arbitra  ven  medis  per  a  cobrir-les,  decidí  ais 
Cónsols  a  acudir  ais  Consellers  en  súplica  de  que  s' aug- 
mentas « lo  salari  deis  examens  com  a  medi  mes  propor- 
cionat  y  suau»  ^ 

Fou  Uegida  en  Concell  ordinari  celebrat  a  21  de  Febrer 
de  1 69 1,  adoptant-se  lo  següent  acort : 

« ...  que  lo  fet  en  ella  contengut  sie  comes  com  lo  present  Con- 
sell  ho  comet  ais  Señors  Consellers  y  quatre  persones  del  Trente- 
nari sdevenidor  perqué  miren  lo  que  deura  disposarse  y  ferse  fetne 
relacio  en  altre  consell.»  3 


Llibreter  de  la  Generalitat  de  Catalunya. 

Nomenament.  —  Recaigué  a  favor  d'Antoni  Ramón,  qui 
ja  provehía  de  material  d'oficines  a  la  Diputado  y  a  la 
Ciutat  mólt  abans  del  27  de  Janer  de  1440,  data  de  l'acort. 


1  Arxiu  Municipal.  — Deliber ación s,  any  1623,  foU  141. 

2  Documents  justificattus,  n."  lo. 

3  Arxiu  Municipal.  —  Deliberado ns,  any  1691,  foli  60. 


^ 


32  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

En  ell  consta,  que  provehint  los  senyors  Diputáis,  digueren 

«...  que  volien  e  ordenauen  que  los  libres  paper  e  pregamins 
que  han  aprouir  a  la  casa  de  la  deputacio  del  General  de  Ca- 
thalunya  e  per  afers  de  aquella  e  per  los  drets  daltres  genara- 
litats  qui  no  son  e  no  serán  arrendats,  e  axi  dins  com  íora  la 
dita  casa,  Fa9e  nantoni  ramón  librater  del  dit  General  e  los  dits 
libres,  paper  e  pregamins  se  haien  es  compren  del  dit  Anthoni 
ramón.» ' 

Aquest  manament  fou  impugnat  per  altre  Llibreter,  un 
tal  Francesch  Mascar  ó,  qui  acudí  en  instancia  afirmant  que 
a  ell  pertanyía  fer  los  « libres  e  quoerns ))  per  los  drets  de 
la  Generalitat  no  arrendats. 

De  la  aMudida  instancia  se'n  dona  compte  lo  dia  2 
de  Juny  de  l'indicat  any,  resolent  los  Diputats  y  Oidors  de 
comptes : 

♦  Vista  la  suplicacio  per  en  Ffrancesch  mascharo  libreter  de- 
nant  los  dits  deputats  donada  ab  la  qual  afermaue  a  ell  pertanyer 
íer  los  libres  e  quoerns  per  los  drets  de  les  generalitats  no  arien- 
dats  vista  altra  suplicacio  donada  per  nanthoni  ramón  libreter 
del  dit  General  afermant  lo  contrari,  E  vistes  dues  prouisions  al 
dit  Anthoni  ramón  del  dit  ofici  de  hbreter  fetes  vna  en  temps  del 
Reuerend  fra  March  abbat  de  Montserrat  en  lo  segon  Trienni  e 
altra  per  los  are  deputats,  los  dits  deputats  e  oidors  de  comptes 
de  consell  deis  aduocats  del  dit  General,  declararen  e  digueren 
(diuendres  .iij.  de  Juny)  que  al  dit  Anthoni  ramón  com  a  libreter 
del  dit  General  se  pertany  e  es  degut  fer  e  que  dell  se  haien  los 
libres  paper  e  pregamins  que  han  a  prouir  a  la  casa  de  la  depu- 
tacio del  dit  General  e  per  afers  de  aquella  e  axi  per  los  dits  drets 
de  les  generalitats  qui  no  son  o  serán  arrendats  com  en  altra 
manera  e  axi  dins  com  fora  la  dita  casa  imposants  al  Ffrancesch 
mascharo  salenci. »  * 

Ignorara  lo  temps  que  Antoni  Ramón  desempenyá  la 
pla9a  que  li   fou  atorgada,  perqué  d'ell  se'n  pert  lo  rastre 

1  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. — Dietari  de  la  Generalítai,  des  de  1431 
a  40,  volum  primer,  íoli  62  girat. 

2  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.  — Dietari  de  la  Generalitat,  de  1431 
a  34;  de  1434  a  27;  y  de  1437  a  400,  volum  primer,  íoli  72. 


LLIBRETEKS  33 

per  espay  de  quaranta  anys,  en  que  apareix  ab  lo  segón 
cognom  Cortó  afegit,  y  encarta!  en  una  causa  incoada  peí 
Tribunal  del  Sant  Ofici,  qui,  com  havem  vist  al  comen^a- 
ment  d'aquesta  Monografía,  pronuncia  sentencia  comdem- 
nant-lo  a  ésser  estrangulat  y  cremat  per  heretge. 

Lo  substituí  en  dit  cárrech  son  fill  Joan  Corro,  ab  lo 
cognom  modificat  peí  de  Cortey,  alias  Corro,  suposem  a 
causa  de  la  condemna  que  sobre  ell  pesava. 

De  lo  consignat  en  la  provisió  feta  a  28  de  Febrer 
de  1565  per  los  Diputats  ab  intervenció  deis  Oidors  de 
comptes,  se'n  desprén,  que  per  mort  de  Joan  Cortey,  alias 
Corro,  lo  reemplaza  en  l'ofici  de  Llibreter  del  General  son 
fill  Jaume  Cortey,  qui  també  morí,  deixant  sinc  criatures 
y  la  muller  prenys. 

La  vacant  fou  proveída  a  favor  de  Joan  Cortey,  fill  del 
susdit  Jaume;  pero  com  aquell  era  menor  de  dies,  sa  mare, 
Joana  Corteya,  acudí  ais  Diputats  demanant-los-hi  que  lo 
cárrech  confiat  a  son  fill,  lo  transferissen,  durant  llur  be- 
neplácit  y  la  minoritat  d'aquest,  a  son  onde  Pau  Cortey. 
Segons  es  de  veure,  així  s'acordá : 

iiDie  mercurti  xxviij  mensis  Februarii  et  anni  M.D.LXV. 

»  Los  senyors  diputats  ab  interuensio  deis  honorables  oidors  de 
Comptes  del  dit  general  Vagant  de  present  lo  ofíici  de  librater 
del  dit  general  y  de  la  casa  de  la  diputatio  per  mort  den  Jaume 
cortey  librater  vltim  possehor  de  aquel  Per  90  atesos  los  molts 
treballs  per  ell  presos  y  los  molts  serueys  al  dit  general  fets  per 
lo  dit  Jaume  cortey  y  ates  que  ha  dexats  sinc  criatures  y  la 
muller  prenys  per  90  atteses  les  dites  coses  Prouexen  a  Johan 
cortey  fill  del  dit  Jaume  cortey  del  dit  ofíici  de  librater  ab  lo 
salari  carrechs  preheminenties  y  porrogatiues  al  dit  ofíici  proue- 
nients. 

»E  a  petitio  de  Johana  Corteya  muller  del  dit  q°  (quondam) 
Jaume  cortey  e,  mare  del  dit  Johan  cortey  los  dits  senyors  depu- 
tats  y  oydors  de  comptes  del  dit  general  acomenaren  lo  dit  ofíici 
de  librater  a  pau  cortey  oncle  del  dit  Johan  cortey  qui  durant  la 
menor  edat  de  aquell  y  lo  beneplacit  deis  dits  senyors  deputats 
y  de  lurs  succesors  seruesqua  lo  dit  ofíici  E  lo  dit  pau  cortey  ac- 
cepta  lo  dit  ofíici  y  carree  y  promet  en  lo  regiment  y  exercissi  de 


34  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

aquell  hauer  se  be  y  lealment  En  obbliga  sa  persona  y  bens  com 
per  deutes  fiscals  y  reals  En  presta  sagrament  y  homanatie  en 
ma  y  poder  den  Johan  Sanxo  altre  deis  porters  obseruints  lo  of- 
fici  de  la  casa  de  la  deputasio.»  ^ 


Llibreters  de  la  Ciutat. 

Nomenaments.  —  Abans  del  segle  xv  no  existía  tal  ofici. 
La  Ciutat  acostumava  adquirir  lo  material  que  necessitava 
peí  servey  de  ses  dependencies,  del  Llibreter  o  Llibreters  que 
millor  la  servíen  y  beneficiaven.  Les  preferencies  no  existíen. 
Tots  eren  mesurats  per  un  meteix  raser,  ja  que  tots  contri- 
buíen  a  les  cárregues  y  obligacions  contretes  per  la  Ciutat. 
Per  aixó  la  designa  feta  pels  Conselle rs  y  Concell  ordinari  de 
l'any  1482,  nomenant  Llibreter  de  la  casa  a  l'abans  indicat 
Antoni  Ramón  alias  Corro,  aixecá  forta  protesta.  Lo  recurs 
que's  presenta  contra  dit  nomenament,  diu  així: 

« A  vostres  Magnificencies  exposen  en  Pere  ripoll  librater  e 
altres  libraters  de  la  present  ciutat  ciutadans  e  filis,  com  ells 
contribuesquen  en  los  carrees  e  drets  de  dita  ciutat  e  axi  es  de 
raho  que  seiiten  de  les  vtilitats  que  sentirse  poden,  e  en  lur  ofici 
comunament  e  ab  egualitat,  o  al  menys  a  beneplacit  del  clauari 
sia  seruida  la  dita  ciutat  e  clauari  per  qui  dita  clauari  volra  axi 
com  en  lo  antich  era  acustumat  *  e  axi  molts  sentien  benefici,  e 
per  hu  no  ere  vsurpat  lo  benefici  que  deu  esser  comu  o  almenys 


1  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.  —  Deliheracions  de  la  Generalitai,  del 
trieni  de  1563  a  1566,  folis  245  y  245  girat. 

2  Com  a  dato  curios  de  la  época  —  anys  1358  y  1400, — donam  a 
conéixer  varis  notaments  consignáis  en  lo  Llibre  que  portava  lo  Clavari  de 
la  Ciutat,  capítol  de  Dates  o  messions  comunes.  Se  contrauhen  a  la  paga  del 
cost  del  paper  y  enquadernació  deis  Ilibres  necessaris  peí  servey  de  la  ad- 
ministració  municipal  en  sos  diversos  rams. 

« ítem  costa  j.  rayma  de  paper  prim  que  compre  obs  del  ofñci  meu 
de  la  clauaria  e  per  fer  los  libres  deius  scrits  qui  son  necessaris  al  dit 
ofñci j.  S  vj  ^ 

» ítem  costaren  de  fer  iij.  libres  de  paper  que  ñu  fer  obs  del  dit  meu 
offici  so  es  lo  present  libre,  e  altra  semblant  d'aquest  per  scriure  lo  compte 


LLIBRETERS  35 

ab  libertat  e  tal  liberta!  redundaue  en  be  no  sois  deis  qui  dita 
feyna  feyen  mes  encara  de  la  ciutat  com  los  huns  per  los  altres 
se  mirauen  a  seruir  millor  la  dita  ciutat  e  ab  mes  benefici  lo  que 
are  com  forsadament  se  pren  de  hu  cert,  nos  pot  axi  cercar  lo  be 
de  dita  ciutat  e  auentatge  lo  que  mes  se  deu  atendré  que  no  les 
complacencies  per  les  quals  en  dies  passats  contra  la  costum  an- 
tich  e  stil  de  la  casa  se  diu  que  per  ordinacio  de  consell  volent 
íauorir  nanthoni  Ramón  alias  corro  de  vida  haurien  donat  que 
ell  age  seruir  la  dita  ciutat  de  hont  redunden  los  dans  e  inconue- 
nients  demundits,  per90  et  alias  los  demunt  dits  librates  supliquen 
a  vosaltres  mossenyors  de  conselles  e  consell  per  les  dites  rahons 
et  alias  \nillan  reuocar  la  dita  ordinacio,  e  tornar  dites  coses  en 
lo  primer  stament  afi  que  la  dita  ciutat  sia  millor  e  ab  libertat 
seruida,  e  ab  comuna  vtilitat  com  es  just  e  jatsia  etc.»  ^ 

Al  vagar  la  plaga  per  def unció  d'Antoni  Ramón,  acudi- 
ren  a  soMicitar-la,  mitjangant  instancia,  los  Llibreters  Joan 


del  any  esdeuenidor  e  j.  altre  libre  obs  de  continuar  les  pensions  deis  cen- 
sáis e  uiolaris  que  la  Ciutat  fa  e  per  aquest  libre  que  hac  a  fer  quarna-" 
dues  uegades tB  xj ,  ^. »  * 

« ítem  done  an  ffrancesch  9a  calm  maestre  de  ligar  libres  les  quals  los 
honrats  Consallers  volgueren  que  jo  li  liuras  Es  assaber  —  J.  tE  J.  ^  viij  di- 
ners  que  hauia  pagats  per  ordinacio  llur  per  preu  de  v.  mans  de  paper  de 
forma  maior  a°  de  iiij  ^  iiij  diner  la  ma  de  que  feu  j.  gran  libre  cobert 
de  pell  vermella  de  vadell  que  jo  reebi  el  intitule  libre  comu  deis  affers  déla 
claueria : 

ítem  XJ.  solidos  que  paga  per  preu  de  miga  pell  vermella  de  vadell 
de  que  íeu  coberta  al  dit  libre. 

ítem  iij  solidos  que  paga  per  perfilar  la  dita  coberta  entorn  de  les 
vores. 

ítem  viij  diners  que  paga  per  .j.  fiuella  de  lauto  ab  la  qual  se  clou 
lo  dit  libre. 

ítem  j.  ^  iiij  diners  que  paga  per  .j.»  pell  de  albadina  blanca  de  que 
folra  la  dita  coberta. 

ítem  viij  que  paga  per  j.  pergami  de  que  feu  coberta  al  dit  libre  entre 
lo  paper  e  laltre  coberta  de  vadell. 

ítem  ij  ^  viij  diners  que  paga  per  .iij.  pergamins  roses  que  mes  ala 
part  dauant  del  dit  libre  per  scriure  hi  rubriques. 

ítem  VI j  solidos  per  sos  treballs  de  fer  lo  dit  libre. 

ítem  XVII j  solidos  que  paga  per  preu  de  xij.  mans  de  paper  de  forma 
menor  que  compra  a°  de  j.  ^  vj  diners  la  ma  de  que  feu  .ij.  libres  coberts 
de  aludes  verts  en  .j.  deis  quals  jo  he  scrits  los  comptes  de  reebudes  e 
dates  que  he  fets  per  loffici  déla  clauaria  en  mig  any. »  ** 

•      Arxiu  Municipal.  —  Uibre  del  Clavari,  any  1358,  foli  353  girat. 
••     Arxiu  Municipal.  —  Llibre  del  Clavari,  any  1400,  foli  183. 

1     Arxiu  Municipal.  —  Lligall  segón  de  papers  solts  de  Gremis,  n."  90. 


36  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Cortey,  alias  Corro,  fill  d'aqu^ll,  y  Pere  Miquel.  S'adjudicá 
a  aquest  últim,  malgrat  los  serveys  de  llarch  temps  prestáis 
al  Consistori  pels  indicáis  pare  y  fill  Corro.  ¿  Sería  per  T in- 
terdicte que  sobre  d'aquest  pesava  ?  La  unanimitat  que  hi 
bagué  en  provebir  la  pla^a  a  favor  d'En  Pere  Miquel,  nos 
ho  fa  creure.  Vegi's  lo  que  referent  a  aquest  assumpte  se 
troba  en  la  acta  de  la  sentada  tinguda  peí  Concell  de  Tren- 
tadós  lo  dia  17  de  Novembre  de  1489 : 

«...  Ultimadament  hi  foren  proposades  dues  supplicacions  vna 
ofíerta  per  en  Pere  miquel,  laltre  per  en  Johan  corro  librater  ab 
les  quals  quescu  demanaue  per  si,  que  la  ciutat  lo  prouehis  de 
esser  librater  e  fer  totes  les  coses  de  dit  ofñci  per  la  ciutat,  les 
quals  supplicacions  foren  legides  en  lo  dit  e  present  conceD,  afñ 
que  per  aquell  fos  delliberat  sobre  aquelles  en  la  forma  que  li 
seria  vist  esser  fahedor. » 

La  deliberació  y  consegüent  acort  sigue: 

«...  En  lo  derrer  fet  de  les  dues  supplicacions  donades  e  legi- 
des en  dit  concell  la  vna  per  en  Pere  miquel,  e  laltre  per  en  Johan 
corro  libraters,  lo  dit  concell  tot  concorde  prouehi  lo  dit  Pere 
miquel  del  dit  oífici  de  hbrater  a  beneplacit  de  la  dita  ciutat. » ' 

Ais  cinch  anys  torna  a  vagar  la  pla^a.  Aleshores  acudí 
de  nou  a  sol  "licitar-la  lo  tantes  voltes  anomenat  Joan  Corro, 
o  sia  Joan  Cortey  alias  Corro,  la  qual  se  li  adjudica  en 
Junta  de  Trentenari  celebrada  a  23  d'Octubre  de  1494,  a 
tenor  de  la  següent  proposició: 

«...  Que  com  Joan  Corro  librater  lonch  temps  hauia  seruit  la 
ciutat  de  libres  e  ja  en  lo  passat  dit  seruici  son  pare  hauia  acos- 
tumat  fee,  demanaue  que  de  aquell  per  lo  present  Concell  del  dit 
exercici  fos  prouehit  en  manera  que  per  auant  per  algún  altre 
librater  non  fos  sostret.»  * 

Segons  apareix  en  la  ressenya  de  la  Junta  tinguda  en  la 
casa  de  XXX«  peí  Concell  ordinari  a  17  d'Octubre  de  1533, 


1  Arxiu  Municipal.  —  Deliheracions,  anys  1488  a  1489,  foli  138. 

2  Arxiu  Municipal.  — Deliheracions,  anys  1494  a  1495,  íoli  69. 


LLIBRETERS  37 

O  sia  ais  39  anys  d'haver-se-li  concedit  oficialment  la  pla^a 
de  Llibreter  de  la  Ciutat,  Joan  Cortey,  alias  Corro,  demaná 
ais  Consellers  li  fos  donat  en  adjunt  son  fiU  Jaume,  qui 
feya  mólts  anys  l'ajudava  en  regir,  exercir  y  servir  dit  ofici, 
a  causa  de  sa  vellesa.  Coneguda  la  instancia,  lo  Concell  de- 
libera : 

«...  Quant  en  lo  que  es  stat  demanat  per  en  Joan  Cortey  alias 
corro  librater  de  la  dita  ciutat  que  li  sie  donat  en  adjunt  en  lo 
dit  oñici  de  librater  en  Jacme  cortey  alias  corro  fiU  seu  lo  qual 
alguns  anys  ha  li  ajuda  en  regir  y  exercir  e  seruir  lo  dit  oíñci  per 
causa  de  la  vellesa  sua  Lo  dit  consell  informat  de  la  habilitat  e 
sufficiencia  del  dit  Jacme  cortey  y  los  bons  serueys  per  lo  dit  pare 
fets  a  la  dita  Ciutat  y  attesa  la  sua  vellesa  e  antiguitat  en  lo  dit 
offici  feu  deliberacio  e  conclusio  que  lo  dit  Jacme  cortey  sie 
donat  segons  lo  dit  Consell  de  present  dona  en  adjunt  al  dit 
Johan  cortey  en  lo  dit  offici  de  librater  de  la  dita  Ciutat  axi  que 
vnynse  los  dos  ensemps  tinguen  y  lo  sobre  viuent  dells  tinga  lo 
dit  offici  de  librater  de  la  dita  Ciutat  ab  los  emoluments  acostu- 
mats.»  ' 

Dos  anys  després  trobam  a  la  viuda  Corteya  exercint  lo 
ofici  abans  mencionat.  Ab  tal  carácter  acudí  en  súplica  ais 
Consellers  demanant  se  li  augmentas  la  paga  del  paper  y 
pergamins  que  dona  va,  perqué  —  deya  —  hi  perdía  mólt. 

De  dita  suplicació  se'n  dona  lectura  en  Concell  de  Tren- 
tas  ís  celebrat  a  27  de  Febrer  de  1567,  qui  fou  de  vot  y 
parer  «  per  esser  de  importancia »,  se  proposás  en  Concell  de 
Cent  Jurats  per  a  que  fes  la  deliberado  que  ben  vista  li  fos.  ^ 

Y  efectivament,  a  15  d' Abril  del  propri  any,  la  esmen- 
tada Assamblea  s'ocupava  de  la  petició  formulada  per  la 
viuda  Corteya,  dient : 

« ...  90  es  quant  a  la  suplicació  de  dita  viuda  Corteya  que  li 
sia  pagat  lo  que  la  present  Ciutat  pendra  de  la  botiga  al  preu  y 
for  conexeran  los  magnifichs  Consellers  y  lo  scriva  del  Racional 
de  la  present  Ciutat...  »  3 


1  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1533,  foli  44  girat. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  15Ó7,  foli  49  girat. 

3  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1567,  foli  68  girat. 


38  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

En  compliment  de  lo  ordenat,  los  cinch  Consellers  y 
in°  Thomas  Valléis,  Notari  de  Barcelona  y  Escrivá  del  Ra- 
cional, a  2  de  Setembre  de  1567  s'ajustaren  en  la  sala  vella 
del  Concell  de  Trenta  y  deliberaren  que  a  la  Llibretera  de 
la  Casa  li  fos  pagat  lo  paper,  plomes  y  pergamins  que  se  li 
prenguessen  de  la  botiga,  ais  preus  y  fors  següents : 

Lo  paper  bastart  a.»  de  vint  sous  la  rayma .  j  « 

Lo  paper  genoues  a.°  de  diuuyt  sous  la  rayma .  ft  xviij  ^ 

Les  plomes  de  signa  a.°  de  quatre  sous  dot- 

sena a  iiij  ^ 

Les  plomes  de  ocha  bones  a.»  de  dos  sous  la 

dotzena «  i J  ^ 

Libres  del  Clauari, 

P"  dos  sedulas  de  full  regladas  ab  lo  senyal 

de  la  Ciutat e  xj  ^ 

A  mes  dos  Vademécum «  vj  ^ 

mes  vn  libre  de  vna  ma  de  full  dos  sous  y 

sis ft  ij  ^  vj 

mes  vn  libre  Uarch  de  dos  centes  Chartes 

quatre  sous «  viii j  ^ 

mes  quatre  semestres  a.»  setze  sous  quiscu  .         IIJ  e  iiij  ^ 

mes  per  vn  Juratorj  deu  sous e  x^ 

mes  per  scriure  los  titols  en  rose  los  libres  .  e  xiiij  ^ 

mes  per  vna  rayma  de  paper  per  quiscun  any .  ft  xvii j  ^ 
ines  per  vna  dotzena  de  plomes  de  ocha  per 

quiscun  any  a.°  ij  ^ «  ij  ^ 

Del  pes  de  la  fariña  per  vna  terga. 

Dos  libres  de  format  maior  per  quiscun  any 

de  dos  centes  y  vint  y  sinch  cartes  la  hu 

per  lo  credencer  laltre  per  lo  receptor  re- 

glat  en  doble  a. o  vint  y  sinch  sous  per 

Ilibre  valen iij  ffi       xvj  ^ 

mes  dos  libres  de  dues  mans  y  mija  quiscu.  e    viiij°  ^ 

ítem  vn  libre  de  full  de  dos  centes  cartes 

que  son  quatre  mans  reglats  ab  sa  baga 

y  boto «        vij  ^ 

mes  vn  libre  de  full  de  cccc  chartes ft         xj  ^ 

mes  vn  libre  de  ccc  chartes  per  la  romaneta 

sis  mans «  viiij°  i  %> 


LLIBRETERS  39 

Libres  de  forments  vj. 

P®  Dos  libres  de  CL  charles  quiscu  que  a  tres 

mans  los  dos  valen  dotze  sous   e       xij  %> 

Dos  libres  de  dos  centes  chartes  per  los  dos .     xiiij  «  %> 

mes  vn  libre  de  forma  mitjana  de  cccc  cartes 

ab  rubrica  ab  lo  matex  Uibre  cubert  de 

pergami j  s     xiiij  %> 

mes  los  cuerns  de  les  quinsenades  a. o  la  dot- 

sena  de  onse  sous «         xj  ^ 

Libres  de  Cabessatge, 

Dos  libres  de  fuU  de  dos  centes  chartes  quiscu 

ab  rubriques  en  los  matexos  libres  cuber- 

tes  de  pregami e       xvj  %> 

mes  dos  hbres  del  traues  ab  rubriques  de 

ce  cartes e      xvj  ^ 

mes  tres  libres  llarchs  de  doscentas  chartas 

quiscun  per  recort  llarguets c  x  ^  vj 

mes  vn  Ilibre  per  les  falles  de  la  carn  per  los 

capellans  de  ce  chartes ffi      viij  % 

mes  vn  libre  llarch  de  recort  de  doscentes 

Cartes tt        iij  ^  vj 

mes  per  lo  porch  fresch  vn  libre  larch  de  dos 

centes  chartes e        iij  ^  vj 

Libres  per  lo  palloler, 

P°  vn  libre  de  ce  Cartes  de  full  reglat  ab 

rubrica e       viij  %> 

Vn  libre  mi  ja  ma  de  quart  vn  sou  sis «  J  ^  vj 

Pes  del  rey. 

P°  vn  libre  de  vna  ma  de  full  dos  sous  y  mix.  «  ij  %>  vj 

mes  per  dos  libres  del  traues  del  menut  de 

dues  mans  quiscu s  vii j  %> 

mes  dos  libres  de  pesades  tres  mans  quiscu.  s         xj  ^ 
mes  vn  hbre  llarch  ab  rubricha  per  lo  mani- 

fest  de  dues  mans e  iiij  %>  ^ 

Transcorreguts  alguns  anys,  la  viuda  Corteya  sigue  subs- 
tituida per  un  tal  Miquel  Ortis,  fins  que  a  mitjans  de  1584 


Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1567,  folis  104  girat  al  lOó. 


40  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

apareix  en  possessió  de  la  plaga  de  Llibreter  de  la  Ciutat 
aquell  Joan  Cortey  que'ls  Diputáis  y  Oidors  de  comptes  del 
General  a  28  de  Febrer  de  1565  nomenaren  Llibreter  de  la 
llur  casa. 

Ab  la  mort  de  dit  Joan,  desaparegué  la  dinastía  deis 
Corteys,  alias  Corro. 

Lo  reemplaza  interinament,  per  vot  de  Consellers,  lo  Lli- 
breter Rafel  Nogués,  qui  fou  admés  y  confirmat  per  Trente - 
nari  en  lo  susdit  cárrech  lo  dia  27  de  Marg  de  1586,  segons 
se  llegeix  en  la  deliberació  recaiguda,  o  sia, 

«...  que  lo  dit  Rafel  noguers  sie  confirmat  y  admes  y  obtinga 
dit  ofíici  segons  que  lo  present  Concell  ab  lo  presen t  aquell  ad- 
met  y  confirma  per  al  dit  ofíici  ab  los  salaris  y  emoluments  acus- 
tumats. » ' 

Ais  vuyt  mesos  escassos  d'elegit,  En  Nogués  acudí  ais  Con- 
sellers exposant-los-hi  «  ...  que  com  a  XV  de  Abril  M.Dxxvij. 
per  lo  present  Consell  sie  stada  feta  vna  tatxa  en  los  preus 
del  paper  plomes  y  libres  que  la  present  Ciutat  pren  y  reb 
de  ell  y  lo  dit  es  obligat  donar  lo  qual  es  ab  moita  perdua 
sua  com  los  dits  preus  sien  crescuts  en  gran  manera  mes 
del  que  abans  se  solie  vendré...»,  suplicava  que  essent  ve- 
ritat,  com  ho  era,  que  dites  coses  y  altres  costaven  de  pri- 
mera compra  mólt  mes  de  lo  consignat  en  la  al'ludida  tatxa 
o  relació,  se  servís  modificar-la  conforme  los  preus  aleshores 
establerts.  La  súplica  fou  sotsmesa  al  Concell  ordinari  de 
Trentasís  qui,  en  junta  celebrada  a  22  de  Novembre  de  1586,. 
resolgué : 

«...  que  dites  coses  preposades  sien  coses  que  no  les  pot  de- 
terminar lo  present  Consell  que  sien  pujades  a  Concell  de  Cent 
perqué  y  faga  la  desliberatio  que  ben  vista  li  sera. » ^ 

En  vista  d'aquesta  resolució,  lo  demanat  per  En  Nogués 
puja  a  Concell  de  Cent,  qui,  després  de  coneguda  la  súplica 


1  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1586,  foli  55. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1586,  foli  151  girat. 


LLIBRETERS  4I 

formulada  per  aquell,  en  Consistori  tingut  ais  25  dies  del 
meteix  mes  y  any,  acordá : 

«...  que  los  mag.<=^*  S.°"  Consellers  y  la  quatreta  del  Rational 
vegen  y  miren  la  tatxa  feta  entre  la  Ciutat  y  lo  Ilibrater  y  at- 
iesa la  mutatio  del  temps  y  que  tots  los  Preus  son  crescuts  y  si 
aparra  creschan  y  tatxan  los  Preus  conforme  los  aparexera  y  que 
tambe  tatxen  y  retrinxen  les  porcions  se  donen  ais  officials  de  la 
Ciutat  si  aparexera  se  degan  retrinxar  donantlos  sobre  dites  coses 
píen  poder.»  * 

Per  defunció  de  Rafel  Nogués,  qui  serví  la  expressada 
pla^a  de  Llibreter  de  la  Ciutat  per  espay  de  vint  y  set  anys, 
tenint  també  cárrech  de  fer  y  donar  ramellets  ^  ais  Conse- 
llers y  oficiáis  de  la  casa  per  a  la  festivitat  del  Corpus,  fou 
designat  Rafel  Vives.  De  dita  substitució  se'n  dona  compte 
al  Concell  ordinari  celebrat  a  15  de  Novembre  de  1613,  a 
fi  de  que  deliberas  «...  si  sera  admes  en  y  per  librater  de  la 
Ciutat  ab  dit  carrech  de  donar  los  ramallets  com  y  segons 
lo  obtenia  dit  quondam  Rafel  nogues »  3. 
-     L'acort  fou  de  que  se  Tadmetés. 

Ais  sis  anys  escassos  —  25  d'Octubre  de  16 19,  —  l'in- 
dicat  Rafel  Vives  acudí  al  Concell  demanant  se  li  donas  per 
adjunt  a  son  íill,  també  Llibreter,  a  l'objecte  de  que,  al 
morir,  lo  substituís  en  lo  cárrech  que  desempenyava. 

La  conclusió  adoptada  sigue : 

«...  que  a  dit  Rafel  viues  major  li  sia  donat  segons  que  lo 
present  Consell  li  dona  per  adjunt  en  dit  ofñci  de  Ilibrater  de 
la  Ciutat  lo  dit  Rafel  viues  son  fiU  proueyntlo  de  dit  offici  de  la 
manera  fou  prouehit  son  Pare.»  ♦ 

Després  de  25  anys  de  serve ys.  En  Vives  fill  renuncia  li- 
berament  lo  cárrech.  D'aquesta  determinado  lo  Conseller  en 


1  Arxiu  Mumciv al.  •—  Deliberactons,  any  1586,  foli  159  girat. 

2  Los  ramellets  eren  de  paper  d'or  barberí. 

3  Arxiu  Mviíicif al.  —  Deliberacions.  any  1613,  foli  294. 
*  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1619,  foli  140. 


42  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

cap  ne   dona  coneixement  al  Concell  ordinari  tingut  a  28 
d'Agost  de  1638,  y  a  Tensemps  proposá  en  Uoch  d'aquell 
«  ...  ja  que  dit  ofñci  —  aMegava  —  no  pugue  star  sens  per- 
sona que  regesca»,  al  Ilibreter  Joan  Sapera. 
Acte  seguit  s*acordá : 

«  ...  que  la  nomina  tic  y  conclusio  feta  per  los  senyors  conselles 
de  la  persona  de  Joan  sapera  Ilibrater  en  llibrater  de  la  casa  de 
la  present  ciutat  en  lloch  y  per  renuntiatio  de  Rafel  viues  lli- 
brater sia  admesa  com  lo  present  concell  la  admet  Iloa  y  aproua 
ab  tots  los  salaris  y  emoluments  de  dit  ofíici  de  llibrater.»  ^ 

A  Tany  escás  fou  revocat  lo  nomenament  aMudit  per 
acort  unánim  de  Consellers  (29  d' Abril  de  1639).  En  ell  s'hi 
llegeix  « ...  que  lo  paper,  tinta  y  plomes  que  Joan  Sapera 
donava  y  provehia  tant  a  dits  magistrats  com  a  les  distin- 
tes de  pendencies  municipals  es  molt  dolent  y  ruhi  que  nos 
pot  seruir  dell».  Interinament  s*ordená  que  Geroni  Qabata, 
Escrivá  del  Racional, 

«...prouescha  a  dits  senyors  conselles  officials  axi  dins  la  pre- 
sent casa  com  fora  della  de  tot  lo  paper  plomes  tinta  y  fil  y  os- 
ties  que  sera  menester...»  ^ 

Apoyant-se  los  Consellers  que  reemplagaren  ais  de  Tany 
1639,  ^^  Q^^  1^  deliberado  y  conclusio  feta  per  sos  anteces- 
sors  era  contraria  a  lo  disposat  peí  superior  jerárquich,  90  es, 
per  lo  Concell  de  Trentasís  —  se  re  ferien  al  de  28  d'Agost  de 
Tany  1638  abans  mencionat,  —  y  que  la  experiencia  ense- 
nyava  que  En  Qapera  acudía  a  les  obligacions  de  son  ofici,  de- 
liberaren—  junta  celebrada  a  21  d'Agost  1640  —  se  tingues 
per  revocat  l'acort  pres  a  29  d'Abril  de  1639,  y  restituit 
Joan  Qapera  «...  en  la  administratio  y  exercici  de  son  ofíici 
de  Ilibreter  com  de  abans  hi  estaue»  ^. 

Novament  possessionat  de  la  plaga,  En  Qapera  la  desem- 


1  Arxiu  MTjsiciTAh.  —  Deliberacions,  any  1638,  folis  232  girat  y  233. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberactons,  any  1639,  foli  131  girat. 

3  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1640,  folis  293  y  293  girat. 


LLIBRETERS  43 

penyá  fins  lo  dia  de  sa  mort  (any  1661),  substituint-lo  Ra- 
fela  Castelló,  donzella,  a  qui  los  Consellers  en  junta  tinguda 
a  17  d'Abril  de  1662,  deliberaren  li  fossen  pagades 

«...  noranta  sinch  Iliures  y  onse  sous  a  ella  degudes  per  las 
toyas  y  ramallets  ha  de  donar  ais  S."  Consellers  clauari  y  demes 
officials  de  la  Casa  de  la  present  Ciutat  com  se  acostuma  quiscun 
any  y  son  per  lo  corrent  any.» ' 

Ademes,  dita  Llibretera  tenía  cárrech  de  subministrar  lo 
material  necessari  peí  servey  deis  Regidors  y  de  les  depen- 
dencies  municipals,  tant  en  paper  com  en  plomes,  osties, 
tinta,  fil  y  Ilibres.  Serví  durant  26  anys. 

Deis  treballs  d'enquademació  deis  Ilibres  de  la  Conse- 
llería,  cusint  en  la  má  los  de  deliberacions  y  altres  dife- 
rents  papers,  en  rahó  de  son  ofici,  n'estava  encarregat  lo 
Llibreter  Thomas  de  Lizau. 

A  l'ocórrer  la  mort  de  la  Castelló  íou  nomenat  Ramón 
papera  —  21  d'Abril  de  1688  ^  —  «  ab  los  lucros  y  emolu- 
ments  a  dit  ofñci  pertanyents » ,  reempla9ant-lo,  també  per 
defunció,  després  de  divuyt  anys  de  servir,  son  fill  Fran- 
cisco, qui  desempenyá  la  plaga  que  a  15  de  Setembre  de  1706 
se  li  confia,  ñns  lo  cambi  del  regiment  municipal,  any  17 14. 

Varíes  noves. 

Llibreter  apotat.  —  Les  nombroses  malaltíes  malignes 
y  contagioses  aparegudes  en  nostra  Ciutat  al  comentar 
Tany  1651,  decidí  ais  Consellers  y  Dotzena  del  Morbo  a 
isolar  ais  atacats,  enviant-los  al  Monastir  deis  Angels  Vells. 
Mes  com  resulta  insuñcient  o  poch  capas  per  a  albergar 
la  mólta  gent  que  cada  dia  s'hi  portava,  constrenyits  per  la 
necessitat,  dits  magistrats  habilitaren  lo  Cpnvent  y  Monastir 


1  Arxiu  Mvmcj-p al.  —  Deliberacions,  any  1662,  foli  115. 

2  Arxiu  MumciT al.  —  Deliberacions,  any  1688,  foli  86. 


44  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  Jesús.  Entre'ls  malalts  allí  en  tractament  hi  figurava  lo 
Llibreter  Pau  Artes,  qui  per  dues  vegades  escapa  del  Uat- 
zaret,  entrant  a  Barcelona  abans  d' acabar  lo  temps  de  la 
purga  o  quarentena,  contravenint  les  Crides  sanitaries  ma- 
nades  publicar.  En  cástich  se  li  donaren  cent  agots  ^ 

* 

Esperit  de  ciutadanía:  Efemérides. — Nos  pot  negar  que 
l'esperit  de  ciutadanía  regnava  ab  fermesa  en  lo  Gremi  de 
Llibreters.  Ne  dona  palesa  mostra  quan  los  Consellers,  per 
orde  del  Rey  Caries  III — Arxiduch  d' Austria,  any  1706, — 
formaren  la  Coronela. 

Tots  los  confrares  de  l'ofici,  aptes  per  a  empunyar  les 
armes,  acudiren  a  allistar-se,  donant  im  contingent  de  42  in- 
di vi  duus  entre  filis  de  mestres  y  fadrins,  basa  per  a  la  for- 
mació  d'una  Companyía  que  s*apeMá  Companyía  deis  Llibre- 
ters, A  ella  s'hi  agregaren  22  confrares  y  fadrins  Flassaders, 
27  Vidriers  y  25  Esculptors  y  Dauradors. 

Lo  govern  o  comanament  de  dita  unitat  armada,  lo  com- 
posava  un  Capitá,  un  Tinent,  un  Alferig,  un  Sargent  y  un 
cap  d'Esquadra. 

A  indicado  deis  Llibreters  fou  proposat  per  a  Capitá 
Don  Ignasi  Dalmases;  mes  com  sia  que  aquest  senyor  se 
trobava  pres  a  Madrit  per  haver  sigut  enviat  embaixador 
deis  Comuns  de  la  Ciutat,  los  qui  tal  designa  feren  acudiren 
a  son  Pare  —  d'igual  nom, — dient-li  que  tenint  de  nomenar 
capitá  a  causa  de  que  son  ñll  estava  absent,  lo  substituís  ell 


1  «Dimars  a  xxiij  de  dit  (mes  de  Maig),  a  las  nou  horas  de  ma tinada 
de  orde  deis  senyors  Consellers  y  dotsena  de  morbo  se  donaren  cent  assots 
per  los  llochs  acostumats  de  la  present  ciutat  á  Pau  Artes  Ilibrater  per  ser 
aquell  aixít  de  la  purga  de  Jesús  per  dos  vegadas,  y  sersen  entrat  en  la 
present  Ciutat  antes  de  acabar  lo  temps  de  dita  purga  contrafent  las  Cridas 
manadas  publicar  per  los  Senyors  Consellers  y  junta  de  morbo,  la  qual  sen- 
tentia  se  executa  sens  fer  proces  algu,  trobantse  lo  senyor  Gouemador  pre- 
sent en  Barcelona.»  {Dietati  de  VAntich  Conseü  Barceloni,  volum  quinzé, 
plana  154.) 


LLIBRETERS  45 

O  la  persona  que  volgués.  La  elecció  recaigué  en  Don  Ramón 
Falguera,  qui  serví  la  indicada  plaga  fins  que  retorna  a  Bar- 
celona Tesmentat  Don  Ignasi  Dalmases. 

Lo  Tinent  fou  elegit  pels  Esculptors  sois,  y  TAlferig, 
Sargent  y  cap  d'Esquadra  pels  Dauradors. 

La  1.3  guarda  que  monta  la  Companyía  sigue  en  lo  Portal 
de  Sant  Antoni,  enviant  una  esquadra  a  la  bretxa  ab  l'Al- 
feri9,  y  lo  Tinent  al  Portal  de  Sant  Bertrán,  tenint  Tavant- 
guarda  per  haver-se  jugada  y  eixida  a  sort.  La  2.*  guarda, 
al  Portal  Nou.  La  3.*,  a  la  Dressana.  La  4.^,  al  Baluart  del 
Rey.  La  5.»,  al  Portal  Nou.  La  6.^  a  Montjuich.  La  7.^  a  la 
Universitat  o  Estudi  general.  La  8.^  9.^  io.«,  11. ^  12.», 
13.",  14.3  y  mes,  per  los  Baluarts,  Cortina  de  la  Muralla, 
Cap  del  Molí,  Baluart  de  Santa  Eularia  y  Portal  de  l'Angel, 
que  fou  quant  —  diu  lo  document  d'hont  trayem  la  present 
claricia  —  «  sen  anaren  los  francesos  y  estant  la  retaguardia 
devant  lo  Portal  del  Ángel  se  eclipsa  lo  Sol,  per  temps  de 
un  quart  y  (fou  sol  eclipsat  per  la  Franca)  advertint  que 
sempre  que  ferem  la  guardia  al  Baluart  de  Lie  van  t  comen- 
saren  a  tirarnos  bombas  de  mar.  A  Montjuich  comensaren 
a  pujar  los  francesos  envers  nosaltres,  a  la  Dressana  bombas 
de  mar  y  térra,  en  fi  ab  tot  es  estada  de  la  mes  asseny alada 
y  aumentada  de  numero  tant  com  ha  durat  lo  siti». 

En  lo  setge  de  Barcelona  —  anys  171 3-14  —  la  Com- 
panyía deis  Llibreters  se  trobava  adscrita  al  tercer  batalló 
de  la  Coronela  nomenat  de  Santa  Eularia.  Lo  dia  11  de 
Setembre  de  1714  fent  guardia  en  lo  Portal  Nou,  la  sor- 
prengué  Tassalt  de  les  tropes  de  Felip  V,  tenint  d'obrir-se 
pas  ab  la  bayoneta  calada.  Lo  Capitá  d'aleshores  Don  Fran- 
cisco Bassols  y  Rafart,  morí  acompanyant  la  bandera  de 
Santa  Eularia  a  Tañar  a  reconquerir  lo  Baluart  de  Sant 
Pere. 


* 


46  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

•  «De  tot  aquell  esplendor  gremial  —  diu  nostre  bon  amich 
l'iMustrat  Llibreter  En  Joan  B.*^  BatUe  —  sois  ne  queda  un 
esfumat  recort,  y  fins  sembla  que  se  sent  com  una  aversió 
a  agremiarse,  y  es  que  en  veritat  lo  que  no's  coneix,  no's 
pot  estimar.  Si  estessem  assadollats  del  esperit  que  animava 
la  agremiació  d'antany,  la  qual  sois  servía  pél  millorament 
de  les  arts  en  general,  y  en  particular  «  perqué  los  richs  no 
oprimesquen  los  pobres»,  son  páranles  de  les  ordinacions 
del  1553,  compendríam  la  necessitat  y  utilitat  de  la  metexa, 
y  procuraríam  estudiarla  per  implantarla  de  nou. »  ^ 


1  Lo  ram  de  Llibreria  a  Barcelona  en  lo  segle  XV,  Treball  publicat  en 
r«Almanac  de  l'Institut  Cátala  de  les  Arts  del  Llibre»,  per  a  l'any  1918, 
planes  103  a  109. 


DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  I 

CONFRATRIE  LIBRARIORUM  CIUITATIS  BaRCINONE. 


Nos  Carolus  etc.  Nos  Joannes  Fernandez  etc.  Cum  pro  parte  vestra 
dilectorum  regiorum  bibliopolarum  siue  libreterioruni  presentís  ciui- 
tatis  et  territorii  barcinone  fuerint  nobis  reuerenter  oblata  et  pre- 
sentata  quedara  capitula  siue  ordinationes  per  dilectos  regios  consi- 
liaiios  et  proceres  huius  ciuitatis  barcinone  ad  vestri  supplicacionem 
factas  et  statutas  erectionem  coníratrie  in  dicto  vestro  oíficio  biblio- 
polarum sub  inuocascione  diui  Hieronymi  et  bonum  statum  conser- 
uationem  et  incrementum  illius  ac  concordiam  confratiura  et  dicti 
offici  comunera  quietem  concernentes  tenoris  sequentis.  —  En  nom 
de  nostre  Senyor=deu=Jesucrist  y  de  la  sacratissima  verge  raaria 
mare  sua  y  del  glorios  doctor  e  illuminador  de  sancta  mare  sglesia 
Sanct  Hieronym  sots  titol  e  inuocasió  del  qual  la  confraria  e,  ger- 
mandat  deuall  scrita  ha  de  esser  fundada  e,  instituida  sia  Amen 
Cora  sia  cosa  molt  justa  e,  rahonable  que  tots  los  qui  habiten  en 
vna  matexa  ciutat  y  vischen  de  vna  matexa  art  o,  offici  tingan  certa 
forma  y  orde  en  lo  modo  del  exiercir  dita  art  o,  offici  per  tal  que 
tots  los  exercints  dita  art  puguen  comodament  e  sens  prejudici  los 
vns  deis  altres  viure  E  sie  carrech  e,  offici  deis  consellers  o,  regi- 
dors  de  les  tais  ciutats  posar  y  ordenar  los  arts  y  officis  qui  son  en 
aquelles  a  be  y  vtilitat  de  la  cosa  publica  y  dotar  aquells  de  statuts 


4^  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

y  ordinations  conuenients  y  saludables  Per90  la  confraiia  deis  li- 
braters  poblats  en  la  dita  ciutat  obtenguda  licencia  del  honorable 
regent  la  vegueria  de  Barcelona  segons  que  en  seniblants  actes  y 
negocis  se  acostuma  de  obtenir  supplican  a  vostres  magnificencies 
y  al  honorable  consell  ordinari  de  la  dita  presen t  ciutat  de  Bai ce- 
lona,  loar  approuar  y  confirmar  e  de  nou  statuyr  y  ordenar  les 
ordinations  seguents  per  dita  confraria  y  collegi  deis  libreters  fetes. 
Primeíament  statuyren  y  ordenaien  los  dits  honorables  consellers  y 
promens  de  la  dita  ciutat  que  deci  al  deuant  tots  los  qui  vuy  teñen 
y  per  auant  tindran  botiga  o,  obrador  de  librater  dins  la  present  ciutat 
de  barcelona  e,  en  son  territori  se  hajen  de  fer  confrares  de  la  dita 
confraria  del  glorios  Sanct  Hieronym  deis  libraters  y  haje  de  pagar 
per  entrada  de  dita  confiarla  vint  sous  y  apres  cascun  any  cinch 
sous  per  la  lun^inaria  y  altres  despeses  de  dita  confraria.  —  ítem  sta- 
tuyren y  ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  promens  de  la 
dita  ciutat  que  sien  fetes  y  recondides  en  la  casa  del  consell  de  la  dita 
ciutat  dues  bosses  de  la  dita  confraria  en  les  quals  estiguen  ense- 
culats  los  libraters  de  la  dita  confraria  o,  part  de  aquells  90  es  en 
la  vna  los  mas  antichs  y  en  la  altre  los  qui  no  serán  tan  antichs  de 
cada  vna  de  les  quals  cascun  any  a  vint  y  dos  de  Setembre  que  es 
la  vigilia  de  la  gloriosa  Sancta  tecla  per  los  dits  honoiables  consellers 
sien  extrets  de  les  dites  bosses  dos  rodolins  90  es  de  cada  vna  de  les 
dues  bosses  hun  rodoli  lo  qual  sie  vbert  y  legit  lo  noni  del  librater 
confrare  qui  en  aquell  se  trobara  y  aquells  sien  y  hagen  esseí  consols 
de  dita  art  deis  libraters  per  aquell  an}'  E  lo  qui  sera  extret  de  la 
bossa  deis  antichs  sia  is  anomen  consol  en  cap  y  lo  qui  sera  extret 
de  la  altre  bossa  sia  is  nomen  consol  derreí  los  quals  consols  hagen 
de  regir  y  administrar  la  dita  confraria  y  no  pugnen  renunsiar  ni 
dexar  lo  dit  carree  íins  sia  acabat  lo  dit  any  a  pena  de  cinch  liuies 
applicadores  la  meytat  a  la  dita  confraria  y  laltre  meytat  al  official 
qui  de  a90  faria  la  executio.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits 
honorables  consellers  y  promens  de  la  dita  ciutat  que  los  dits  con- 
frares de  la  dita  confraria  haien  esser  y  sien  obedients  ais  dits  consols 
de  dita  confraria  y  no  gozen  ni  presumesquen  injuriar  ni  maltrectar 
de  páranles  ni  de  obres  ais  dits  consols  sots  pena  de  deu  liures  appli- 
cadores la  meytat  a  la  dita  confraria  e,  laltra  meytat  a  la  cort  o, 
official  qui  de  a90  fara  la  executio  y  de  estar  a  la  preso  a  coneguda 
de  dits  honorables  consellers.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits 
honorables  consellers  y  promens  de  la  dita  ciutat  que  tostemps  y 


LLIBRETERS  49 

quant  los  dits  confrares  serán  cridats  conuidats  o,  demanats  per  los 
dits  consols  de  dita  confraria  a  consell  o,  parlament  ha  gen  de  anar 
a  dit  consell  o,  parlament  sots  pena  de  pagar  vna  liura  de  sera  a  la 
dita  confiaria  cada  hu  y  per  cada  vegada  que  sera  contrafet  saluat 
empero  just  impediment  a  coneguda  de  dits  consols.  —  ítem  orde- 
naren los  dits  honorables  consellers  y  piomens  que  los  qui  sersiu.  stats 
extrets  en  consols  hagen  de  vagar  apres  que  hauran  finit  soi  any 
del  consolat  dos  anys  dins  los  quals  no  puguen  concorrer  ni  esser  ad- 
mesos  a  dit  oífici  de  consol.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits 
honorables  consellers  y  promens  de  la  dita  ciutat  que  deci  al  denant 
los  qui  volran  posar  botiga  en  barcelona  o,  en  son  territori  se  hajen 
primer  a  presentar  ais  dits  consols  de  la  dita  confraria  y  demanar  lo 
examen  pera  poder  exercir  lo  dit  art  de  librater  y  los  dits  consols 
dins  un  mes  apres  quels  sera  demanat  lo  tal  examen  haien  de  veure 
y  regonexer  si  lo  tal  qui  d emane  dit  examen  hauía  piacticat  en  dita 
art  lo  temps  deuall  statuydor  y  si  seía  corjforme  a  les  ordinacions  de 
dita  art  y  en  essent  conforme  anaquelles  los  dits  consols  ensemps  ab 
los  altres  de  dita  art  los  quals  ells  elegirán  y  anomenaran  en  exami- 
nadors  examinen  y  vejen  lo  tal  qui  demanat  hauia  lo  dit  examen  si 
es  abil  y  sufficient  per  a  teñir  y  exercir  lo  dit  art  de  librater  E  si  sera 
trobat  esser  abil  y  sufficient  sie  admes  y  sie  li  dada  licencia  per  los 
dits  consols  de  teñir  y  parar  botiga  dins  la  present  ciutat  de  barce- 
lona e  son  territori  alia  hont  lo  dit  examinat  voldra  E  si  no  sera 
tiobat  abil  ni  sufficient  pera  dita  art  per  aquella  vegada  sie  repellit 
lo  qual  examinat  per  lo  dit  examen  do  y  pac  a  la  dita  confraria  per 
ajuda  y  supportacio  deis  carrechs  de  aquella  hun  ñori  de  or  exceptats 
empero  y  no  volen  en  la  present  ordinatio  esser  compresos  los  filis  deis 
mesties  qui  ja  tindran  o,  hauran  tinguda  botiga  ans  aquells  sen  subir 
lo  dit  examen  ab  sola  licentia  deis  dits  consols  y  pagant  lo  dit  ñori 
de  or  puguen  teñir  botiga  axi  com  si  realment  y  de  fet  se  fossen  exa- 
minats  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  conse- 
llers y  promens  de  la  dita  ciutat  que  totstemps  lo  qui  sera  derrer 
examinat  o,  derrerament  haura  parat  botiga  haje  esser  y  sie  sindich 
de  dita  confraria  lo  qual  haje  de  seruir  a  dits  consols  de  conuidar  los 
confrares  ais  consells  y  altres  coses  concements  al  bon  stament  y 
directio  de  dita  confraria  axi  com  per  los  dits  consols  los  sera  manat. 
—  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  pro- 
ncens  que  tots  los  qui  volran  subir  lo  dit  examen  de  libreter  haien 
primer  star  per  apranents  ab  libreter  examinat  o,  tenint  botiga  per 


50  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 

temps  de  cinch  anys  exceptáis  empero  los  ñlls  deis  mestres  de  dita 
art  qui  tindran  o,  tinguda  hauran  botiga  com  desobre  es  dit.  —  ítem 
statuyren  y  ordenaren  los  honorables  consellers  y  promens  de  la  dita 
ciutat  que  si  per  cars  morra  algún  libreter  confrare  de  dita  confraria 
sens  filis  ni  filies  en  tal  cars  la  viuda  muUer  de  dit  defunct  puga  teñir 
la  dita  botiga  per  temps  de  hun  any  y  hun  dia  axi  com  si  son  marit 
visques  sens  empaig  ni  contradictio  de  dita  confraria  y  no  mes  anant. 
Empero  si  lo  dit  librater  moria  dexant  algún  fill  o,  filia  en  tal  cars 
la  dita  viuda  viuint  empero  vidualment  puga  teñir  la  dita  botiga  per 
los  dits  fill  o,  filia  seus  y  del  dit  defunct  sens  empaig  ni  contradictio 
de  alguna  cort  o,  persona  fins  atant  que  lo  dit  fill  si  fill  sera  tingue 
edat  de  diuuyt  anys  y  no  mes  anant  y  apres  que  dit  fill  tinga  dita 
edat  de  deuu>i;  anys  no  pugue  teñir  dita  botiga  sens  hauer  dema- 
nada y  obtinguda  licencia  deis  consols  de  dita  art  y  hauer  pagat  dit 
flori  de  or  com  de  sobre  es  dit  E  si  sera  filia  pugue  teñir  la  dita  viuda 
la  dita  botiga  íins  a  tant  haje  casada  la  dita  filia  y  no  mes  anant.  — 
ítem  statuyren  y  ordenaren  los  honorables  conselleis  y  promens  de 
la  dita  ciutat  que  si  algún  aprenent  no  volra  acabar  lo  temps  que  sera 
afermat  ab  son  amo  ans  se  volra  mudar  ab  altre  amo  sens  licencia 
del  quil  tindra  afermat  que  no  sie  licit  ni  permes  a  ningu  de  dita  art 
donar  feyna  a  dit  aprenent  ni  teñir  lo  en  sa  casa  fins  a  tant  que  peí 
ios  dits  consols  sie  vista  la  causa  per  la  qual  sen  sera  anat  de  son  amo 
y  haura  haguda  licencia  de  dits  consols  de  fer  feyna  y  ago  apena 
de  deu  liures  applicadores  la  meytat  a  dita  confraria  y  laltre  meytat 
a  la  cort  o,  official  qui  de  ago  fara  la  executio.  —  ítem  statuyren  y 
ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  promens  de  dita  ciutat 
que  ningún  libreter  no  prenga  ni  tinga  ningún  aprenent  qui  haje  stat 
ab  altro  librater  sens  voluntat  o,  consentiment  de  aquell  ab  lo  qual 
haura  abans  stat  o,  deis  consols  de  dita  art  sots  la  prop  dita  pena 
en  lo  modo  prop  dit  diuididora.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los 
dits  honorables  consellers  y  promens  de  dita  ciutat  que  ningún  joue 
que  no  sie  examinat  no  gose  ni  presumesca  fer  feyna  per  si  mateix 
ni  per  altre  persona  que  no  sie  de  la  dita  art  de  librater  palesament 
ni  amagada  sots  pena  de  cinch  liures  per  cada  hu  e  per  cada  vegada 
que  fara  lo  contrari  en  lo  modo  prop  dit  diuididora  Exceptats  empero 
los  qui  vuy  teñen  botiga  o,  obrador  paiat  en  la  present  ciutat.  — 
ítem  per  quant  se  es  trobat  en  lo  passat  per  alguns  jouens  o,  apre- 
nents  de  dits  iibraters  furtauen  libres  de  casa  sos  amos  y  aquells 
venien  o,  dauen  a  vendré  a,  algunes  persones  en  la  dita  ciutat  les 


LLIBRETERS  5 1 

quals  reuenien  dits  libres  y  feyen  pagar  la  meytat  mes  que  dits  libres 
vaiien  ais  compradors  Per  90  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honora- 
bles consellers  y  prom.ens  per  obuiar  a  dits  abusos  que  deci  al  denant 
ningu  que  no  sie  de  dita  art  e  no  sie  exanainat  no  gos  teñir  libres 
nous  ligats  ni  per  a  ligar  per  auerdre  sots  pena  de  cinch  liures  barce- 
loneses per  cascu  e  per  cascuna  vegada  en  lo  modo  sobredit  diuidi- 
dores  e  de  perdre  los  dits  libres.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los 
dits  honorables  consellers  y  promens  que  ningu  que  no  sie  confrare 
de  dita  confraria  examinat  gos  ni  presumesca  vendré  paper  a,  menut 
90  es  adinades  ni  amans  sots  pena  de  vint  sous  barcelonesos  a  cada 
hu  qui  fara  lo  contrari  y  cada  vegada  en  lo  modo  sobre  dit  applica- 
dora.  —  ítem  per  que  los  exercints  dita  art  de  librater  mes  comoda- 
ment  pugnen  viure  y  los  richs  no  opprimesquen  los  pobres  statuyren 
y  ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  promens  de  la  dita  ciutat 
que  deci  al  denant  ningún  libiater  pugue  comprar  dins  la  veguería 
de  barcelona  de  ningún  mercader  ni  de  altre  qualseuol  persona  mes 
anant  de  cinquanta  raymes  de  paper  ni  mes  anant  de  vint  y  cinc 
dotzenes  de  pregamins  sens  que  primer  nou  diga  ou  fassa  a  saber 
ais  corsols  qui  les  hores  serán  de  la  dita  art  E  los  dits  consols  encon- 
tinent  que  sabrán  la  dita  mercadería  ho  hagen  de  denunciar  a  tots 
los  altres  libraters  y  sapien  dells  si  voldran  comprar  part  de  dit  paper 
o,  pregamins  y  volentne  ells  comprar  haja  de  esser  partida  la  dita 
mercadería  entre  tots  los  confrares  de  la  dita  art  quin  volran  y  si 
sera  fet  lo  contrari  lo  tal  qui  mes  de  dites  cinquanta  raymes  de  paper 
o,  mes  de  les  dites  vint  y  cinc,  dotzenes  de  pregamins  sens  denun- 
ciar ho  a  dits  consols  dins  la  dita  veguería  de  Barcelona  comprades 
haura  encorrega  en  pena  de  vint  y  cinch  liures  irremisiblement  del 
tal  exigidores  y  aplicadores  per  la  ter9a  part  a  la  dita  confraria  per 
la  altre  ter9a  part  al  accusador  y  per  la  restant  ter9a  part  a  la  cort  o, 
official  qui  de  a90  fara  la  ex:ecutio.  —  ítem  per  obuiar  y  proueyr 
a  diuerses  machinations  y  monopolis  y  stucies  que  alguns  libraters 
han  tingudes  y  íetes  ab  los  mestres  que  ligen  en  lo  studi  de  la  dita 
ciutat  fent  y  procurant  ab  strenes  y  altrement  que  los  tais  mesties 
legissen  los  libres  que  los  tais  libraters  tenien  yn  stauen  proueyts  y 
no  los  altres  libres  que  los  altres  libraters  qui  no  cabien  en  dits  mono- 
polis  ni  machinasions  tenien  per  hont  los  dits  mestres  no  mirant  la 
utilitat  deis  studiants  sino  de  Uur  propri  interés  legien  ais  dits  stu- 
diants  lissons  infructuoses  y  de  poca  vtilitat  per  ais  dits  studiants 
mes  per  dar  speditio  de  libres  ais  tais  libraters  que  ab  ells  se  eren 


52  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

pactats  y  conuinguts  que  no  per  vtilar  ais  dits  studiants  lo  que  fins 
aci  ha  redundat  en  gran  dany  axi  de  dits  studiants  com  encara  deis 
altres  libraters  qui  ab  dits  pactes  conuentions  o,  tractes  no  tenien 
part  hoc  encara  de  la  cosa  publica  Pergo  y  altrement  los  dits  honora- 
bles consellers  y  promens  volent  obuiar  a  dits  abusos  y  danys  orde- 
naren que  deci  al  denant  no  sie  licit  ni  permes  a  ningún  libre ter  íer 
pactes  conuentions  ni  partits  alguns  ab  ninguns  deis  dits  mestres  qui 
ligen  de  presen t  ni  per  anant  legiran  en  lo  dit  studi  de  Barcelona  ni 
ab  altres  persones  per  ells  directament  ni  indirecta  sots  pen?  a  cada 
hu  y  per  cada  vegada  que  sera  contrafet  a  la  present  órdinatio  de 
vint  y  sinc  liures  applicadores  per  la  ter9a  part  a  la  dita  coníiaria  y 
la  altre  ter9a  part  al  acusador  y  per  la  restant  ter9a  part  a  la  cort  o, 
oíficial  qui  de  a90  fara  la  executio.  —  ítem  per  obuiar  ais  íraus  y 
Jadronicis  que  molts  mo90s  de  juristes  metges  y  de  altres  persones 
fan  en  casa  de  llurs  amos  furtant  los  libres  de  aquells  y  apres  los 
venen  a,  alguns  regatons  qui  aquells  reuenen  per  les  pla9es  cantons 
o,  taulers  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  pro- 
mens que  daci  anant  ninguna  persona  que  no  sia  librater  examinat 
no  goze  ni  presumesca  vendré  libres  vells  amagadameht  ans  aquells 
haien  de  vendré  y  aportar  en  la  pla9a  de  Sanct  Jaume  o,  en  la  pía 9a 
del  encant  de  mar  ahont  dits  libres  son  acustumats  de  vendré  sots 
pena  de  perdre  los  dits  libres  y  de  pagar  cinc  liures  barceloneses  a 
coneguda  deis  consols  de  dita  art  si  donchs  dits  libres  nos  venien  per 
alguna  marmessoria  o,  ab  interuentio  de  corredor  publich  de  la  dila 
ciutat  o,  per  executio  de  alguna  cort.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren 
los  dits  honorables  consellers  y  promens  de  la  dita  ciutat  que  no  sie 
licit  ni  permes  a  ningún  librater  teñir  en  la  present  ciutat  de  Barce- 
lona mes  de  vna  botiga  o,  obrador  tot  frau  en  a90  cessant  sots  pena 
de  trenta  sous  per  cada  hu  e  per  cada  vegada  que  sera  fet  lo  contrari. 
—  Ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  consellers  y  pio- 
mens  que  ningún  librater  examinat  no  pugue  vendré  libres  ligats 
ni  per  aligar  sino  seus  propris  y  no  de  altres  libraters  strangers  del 
present  principat  de  cathalunya  per  obuiar  a  molts  íraus  que  en  a90 
se  porien  íer  sots  pena  de  trenta  sous  per  cada  hu  y  per  cada  negada 
que  sera  íet  lo  contrari  applicadors  per  la  ter9a  part  a  la  dita  con- 
fraria  y  per  la  altre  ter 9a  part  al  acusador  y  per  la  restant  ter 9a  part 
al  acusador  y  per  la  restant  ter9a  part  al  oíficial  qui  de  a9o  íara  la 
executio.  —  ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  conse- 
llers y  promens  de  la  dita  ciutat  que  deci  al  denant  ninguna  persona 


LLIBRETERS  53 

puga  fer  ventalls  de  paper  blaac  que  sie  per  scriure  per  a  vendré  ni 
vendré  dits  ventalls  de  paper  per  altri  sino  los  ditslibraters  sots  pena 
de  vint  sous  en  lo  modo  propdit  applicadors  y  de  perdre  los  dits  ven- 
talls. —  Iten;  per  quant  par  rahonable  cosa  que  tots  los  qui  viuen 
de  un  mateix  art  o,  offici  ajuden  asupportar  los  carrechs  y  despeses 
de  aquell  Per  90  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  conseliers 
e  promens  de  la  dita  ciutat  que  tot  joue  de  librater  qui  anira  per  joue 
en  la  dita  art  y  com  a  joue  guanyara  soldada  pac  cascun  any  cinc  sous 
per  ajuda  de  la  luminaria  de  la  dita  confraria.  —  Fueritque  etiam 
nobis  pro  parte  vestra  predictorum  bibliopolarum  siue  libreteriorum 
presentís  ciuitatis  et  territorii  Barcinone  humilime  supplicatum  qua- 
tenus  preinserta  capitula  siue  ordinaciones  erectionem  dicte  confra- 
trie  in  predicto  vestro  officio  sub  inuocasione  dicti  beati  Hieronymi 
bonum  comuna  dicte  ciuitatis  conseruationemque  et  incrementum 
prelibati  officii  concernentes  omniaque  et  singula  in  eis  contenta  et 
ordinata  laudare  approbare  et  firmare  autoritzare  et  concederé  ex 
munificentia  regia  dignaremur.  Nos  vero  quia  bonum  comune  dicte 
ciuitatis  et  particulare  dicti  officii  preinserte  ordinationes  concer- 
nere  videntur  dicte  vestre  supplicacioni  benigne  annuentes  tenore 
presentium  de  certa  scientia  regiaque  qua  fungimur  autoritate  delli- 
berateque  et  consulto  capitula  et  seu  ordinationes  preinsertas  et 
omnia  et  singula  in  eis  et  earum  qualibet  contenta  statuta  et  ordi- 
nata vobis  dictis  bibliopolis  et  seu  librateriis  presentis  ciuitatis  et 
territorii  Barchinone  presentibus  et  futuris  laudamus  aprobamus 
ratifficamus  autoiitzamus  et  concedimus  nostroque  et  seu  regie  con- 
cessionis  et  ordinationis  munimine  seu  presidio  roboramus  et  vali- 
damus  licenciamque  et  permissum  vos  pro  negociis  dicte  confratrie 
quoties  opus  fuerit  impune  congregandi  in  loco  ad  hoc  destinando 
quatenus  opus  est  confratribus  eiusdem  presentibus  et  futuris  libere 
concedimus  et  liberaliter  elargimur.  Mandantes  propterea  venerabili- 
bus  nobilibus  magnificis  consiliariis  dilectisque  et  fidelibus  regiis 
carcellario  vicecan cellar io  Regenti  cancellariam  gerenti  vices  gene- 
ralis  gubernatoris  in  presenti  principatu  cathalonie  vicario  baiulo 
consiliariis  et  probis  hominibus  dicte  ciuitatis  Barcinone  ceterisque 
vniuersis  et  singulis  officialibus  et  subditis  regiis  in  eodem  principatu 
constitutis  et  constituendis  et  eoium  locumtenentibus  ad  penam 
florenorum  auri  aragonum  mille  regiis  inferendorum  erariis  quatenus 
huiusmodi  capitula  siue  ordinationes  ac  omnia  et  singula  in  eis  et 
eorum  quolibet  contenta  statuta  et  ordinata  nostramque  huiusmodi 


54  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

concessionem  babean t  teneant  et  obseruent  tenerique  et  obseruari 
faciant  per  quos  decet  nec  in  his  contrafaciant  seu  veniant  seu  ali- 
quem  contrafacere  vel  venire  permittant  ratione  aliqua  siue  causa 
pro  quanto  gratiam  regiam  charam  habent  et  penam  preappositam 
cupiunt  cuitare.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus 
regio  comuni  sigillo  in  pendenti  munitam.  Datum  Barcinone  die 
vltimo  mensis  Januarii  anno  a  natiuitate  Domini  Millessimo  quin- 
gentessimo  quinquagessimo  tercio  Imperii  III. 
El  marques  de  Aguilar. 
Dominus  locum  tenens  generalis  mandavit  michi  Philippo  Au- 
gustino  masio.  Visa  per  mon tañer  Regen tem  cancellariam  et  Johan- 
nem  íerrer  et  Dezpuig  Regentem  thesaurariam. 

(Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.  — Registre  4205,  fo]i  221.) 


LLIBRETERS  55 


N.°    2 

Ordinacions  de  la  Confraria  de  Sanct  Hieronim  dels  Li- 

BRATERS  de  LA  ClUTAT  DE  BARCELONA  puhUcadeS  pCY  los  lochs 

acostumais  de  la  dita  Ciutat  a  ii  de  Marg  any  M.D.Liij. 


Ara  oiats  tothom  generalment  per  manament  dels  honorables 
Veguer  e  BatUe  de  la  Ciutat  de  Barcelona  90  es  de  quiscu  dells,  tant 
com  tocha  a  la  sua  jurisdiccio  Que  los  honorables  Consellers  e  Pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  per  benefici  de  la  cosa  publica  e  maior  aug- 
ment  de  aquella,  ab  Concell  ordinari  de  la  dita  Ciutat  celebrat  a  onze 
dies  del  mes  de  febrer  prop  passat,  ab  lo  qual  han  adnzesa  en  aquella 
la  Confraria  dels  libraters  de  la  dita  Ciutat,  per  donarlos  forma, 
bon  orde,  y  modo  en  llur  exercici  de  dita  Confraria,  e  conservado 
de  aquella  ordenaren  e  statuiren,  les  ordinations  seguents: 

Que  tot  librater  haia  de  esser  confvare  del  glorias  Sanct  Hieronim 
y  del  que  ha  de  pagar  a  la  confraria. 

E  primerament  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Conse- 
llers y  promens  de  la  dita  Ciutat  que  de  a^i  anant  tots  los  qui  vuy 
teñen  y  per  anant  tindran  botiga  o,  obrador  de  librater  dins  la  present 
Ciutat  de  Barcelona  eo  en  son  territori  se  haien  de  fer  confrares  de 
la  dita  Confraria  del  glorios  Sanct  Hieronim  dels  libraters  y  haia  de 
pagar  per  entrada  de  dita  Confraria  vint  sous  y  apres  quiscun  any 
sinch  sous  per  la  luminaria  y  altres  despeses  de  dita  Confraria. 

De  la  forma  de  la  enseculacio  y  extraccio  fahedora  de  Consols 
de  la  dita  Confraria. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens de  la  dita  Ciutat  que  sien  fetes  y  recondides  en  la  casa  del  Con- 
cell de  la  dita  Ciutat  dues  bosses  de  la  dita  Confraria  en  les  quals 
stiguen  enseculats  los  libraters  de  la  dita  Confraria  o  part  de  aquells 
90  es  en  la  una  los  mes  antichs  y  an  laltra  los  qui  no  serán  tan  antichs. 


56  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

De  cada  una  de  les  quals  cascun  any  a  XXII.  de  Setembre  que  es 
vigilia  de  la  gloriosa  Sancta  Tecla  per  los  dits  honorables  Consellers 
sien  extrets  de  les  dites  bosses  dos  rodolins  90  es  de  cada  una  de  les 
dues  bosses  un  rodoli  lo  qual  sie  ubert  y  legit  lo  nom,  del  librater 
confrare  qui  en  aquell  se  trobara  y  aquells  sien  y  haien  esser  Consols 
de  dita  art  deis  libraters  per  aquell  any  E  lo  qui  sera  extret  de  la  bossa 
deis  antichs  sia  y  se  anomene  Consol  en  cap  y  lo  qui  sera  extret  de 
la  altra  bossa  sia  y  se  anomene  Consol  derrer  Los  quals  Consols  haien 
de  regir  y  adniinistrar  la  dita  Confraria  y  no  puguen  renunciar  ni 
dexar  lo  dit  carree  fins  sia  acabat  lo  dit  any  a  pena  de  sinch  liures 
applicadores  90  es  la  ter9a  part  a  la  dita  Confraria  y  laltra  ter9a 
part  al  official  qui  de  a 90  fara  la  executio  y  la  restant  ter9a  part 
a  les  obres  deis  murs  y  valls  de  dita  Ciutát  irremisiblement. 

Que  los  confrares  sien  óbedients  ais  Consols. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  que  los  dits  confrares  de  la  dita  Confraria 
haien  esser  y  sien  óbedients  ais  dits  Consols  de  dita  Confraria  y  no 
gosen  ni  presumesquen  injuriar  ni  maltractar  de  páranles  ni  de  obres 
ais  dits  Consols  sots  pena  de  deu  liures  applicadores  en  la  dita  forma 
90  es  per  la  ter9a  part  a  la  dita  Confraria  e  laltra  ter9a  part  a  la 
Cort  o  official  qui  de  a9o  fara  la  executio,  y  per  la  restant  ter9a  part 
a  les  dites  obres  de  murs  y  valls  de  dita  Ciutat  irremisiblement  y  de 
star  a  la  preso  a  coneguda  de  dits  honorables  Consellers. 

Que  los  confrares  convidáis  a  Concell  hi  haien  de  esser. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  que  tots  temps  y  quant  los  dits  Confrares  serán 
cridats  convidats  o  demanats  per  los  dits  Consols  de  dita  Confraria 
a  Consell  o,  parlament  haian  de  anar  a  dit  Consell  o,  parlament  sots 
pena  de  pagar  una  liura  de  cera  a  la  dita  Confraria  cada  hu  y  per 
cada  vegada  que  sera  contrafet  saluat  empero  just  impediment  a  co- 
neguda de  dits  Consols. 

Que  los  qui  serán  stats  extrets  en  Consols  haien  a  vagar  dos  anys. 

ítem  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  promens  que  los 
qui  serán  stats  extrets  en  Consols  haien  a  vagar  apres  que  hauran 
finit  son  any  del  Consolat  dos  anys  dins  los  quals  no  puguen  con- 
correr ni  esser  admesos  a  dit  ofnci  de  Consol. 


LLIBRETERS  57 


Del  orde  que  ha  de  teñir  en  lo  demanar  del  examen  y  la  forma  de  aquel  I 

y  lo  queste  a  pagar. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  que  deci  al  denant  los  qui  volran  posar  botiga 
en  Barcelona  o  en  son  territori  se  haien  primer  a  presentar  ais  dits 
Consols  de  la  dita  Contraria  y  demanar  lo  ex:amen  pera  poder  extercir 
la  dita  art  de  librater  y  los  dits  Consols  dins  un  mes  apres  quels  sera 
demanat  lo  tal  examen  haien  de  veure  y  regonexer  si  lo  tal  qui  de- 
mane  dit  examen  haura  practicat  en  dita  art  lo  temps  deuall  sta- 
tuydor  y  si  sera  conforme  a  les  ordinacions  de  dita  art,  y  en  essent 
conforme  an  aquelles  los  dits  Consols  ensemps  ab  los  altres  de  dita 
art  los  quals  ells  elegirán  y  anomenaran  en  examinadors  examinen 
y  vejen  lo  tal  qui  demanat  haura  lo  dit  examen  si  es  abil  y  sufficient 
per  a  teñir  y  exercir  la  dita  art  de  librater  E  si  sera  trobat  esser  abil 
e  sufficient  sie  admes  y  sie  li  dada  licencia  per  los  dits  Consols  de 
teñir  y  parar  botiga  dins  la  present  Ciutat  de  Barcelona  eo  son  terri- 
tori alia  hont  lo  dit  examinat  volra  E  si  no  sera  trobat  abil  ni  suffi- 
cient per  a  dita  art  per  aquella  vegada  sie  repellit  lo  qual  examinat 
per  lo  dit  examen  do  y  pac  a  la  dita  Confraria  per  aiuda  y  suppor- 
tacio  deis  carrechs  de  aquella  hun  flori  de  or  exceptats  empero  y  no 
volen  en  la  present  ordinatio  esser  compresos  los  filis  deis  mestres 
qui  ja  tindran  o  hauran  tinguda  botiga  ans  aquells  sens  subir  lo  dit 
examen  ab  sola  licentia  deis  dits  Consols  y  pagant  lo  dit  flori  de  or 
puguen  teñir  botiga  axi  com  si  realment  y  de  fet  se  fossen  exa- 
minats. 

Que  lo  darrer  examinat  haia  esser  Sindich  y  servir  a  convidar. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  que  tots  temps  lo  qui  sera  derrer  examinat 
o  derrerament  haura  parat  botiga  ha  je  esser  y  sie  sindich  de  dita 
Confraria  lo  qual  haje  de  seruir  a  dits  Consols  de  conuidar  los  confra- 
res  ais  concells  y  a  altres  coses  concernents  al  bon  stament  y  directio 
de  dita  Confraria  axi  com  per  los  dits  Consols  los  sera  manat. 

Que  los  quis  volen  examinar  haien  primer  stat  per  aprenents. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  que  tots  los  que  volran  subir  lo  dit  examen  de  librater  haian 
primer  star  per  aprenents  ab  librater  examinat  o  tenint  botiga  per 


5S  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

temps  de  sinch  anys  Exceptáis  empero  los  filis  deis  mestres  de  dita 
art  qui  tindran  o  tinguda  hauran  botiga  com  de  sobre  es  dit. 

De  la  forma  que  les  viudas  mullers  de  lihraiers  y  los  filis  de  aquells 
poden  teñir  boiiga  apres  morí  de  llurs  marits  o  pares. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  honorables  Consellers  y  promens 
de  la  dita  Ciutat  que  si  per  cars  morra  algún  librater  confrare  de  dita 
Confraria  sens  filis  ni  filies  en  tal  cars  la  viuda  muller  de  dit  deffunct 
püga  teñir  la  dita  botiga  per  temps  de  hun  any  y  hun  dia  axi  com 
si  son  marit  visques  sens  empaig  ni  contradictio  de  dita  Confraria 
y  no  mes  anant  Empero  si  lo  dit  librater  moria  dexant  algún  fiU  o 
filia  eii  tal  cars  la  dita  viuda  viuint  empero  vidualment  puga  teñir 
la  dita  botiga  per  los  dits  fill  o  filia  seus  y  del  dit  deffunct  sens  empaig 
ni  contra diccio  de  alguna  cort  o  persona  fins  a  tant  que  lo  dit  fill 
si  fill  sera  tingue  edat  de  diuuyt  anys  y  no  mes  anant  y  apres  que  lo 
dit  fill  tinga  dita  edat  de  xviij  anys  no  puga  teñir  dita  botiga  sens 
hauer  demanada  y  obtinguda  licencia  deis  Consols  de  dita  art  y  hauer 
pagat  dit  flori  de  or  com  desobre  es  dit  E  si  sera  filia  pugue  teñir  la 
dita  viuda  la  dita  botiga  fins  a  tant  ha  ja  casada  la  dita  filia  y  no 
mes  anant. 

Deis  aprenents  que  no  solen  acabar  lo  temps  en  casa  de  llurs  amos. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens de  la  dita  Ciutat  que  si  algún  aprenent  no  volra  acabar  lo  temps 
que  sera  afermat  ab  son  amo  ans  se  volra  mudar  ab  altre  amo  sens 
licentia  del  quil  tindra  afermat,  que  no  sia  licit  ni  permes  a  ningu 
de  dita  art  donar  feyna  a  dit  aprenent  ni  teñirlo  en  sa  casa  fins  a  tant 
que  per  los  dits  Consols  sie  vista  la  causa  per  la  qual  sen  sera  anat  de 
son  amo  y  haura  haguda  licentia  de  dits  Consols  de  fer  feyna  y  ago 
a  pena  de  deu  liures  applicadores  com  dit  es  per  la  ter^a  part  a  la 
dita  Confraria  y  laltra  ter9a  part  a  la  Cort  o  official  qui  de  ago  íara 
la  executio  y  per  la  restant  ter9a  part  a  les  dites  obres  de  murs  y 
valls  de  dita  Ciutat  irremisiblement. 

Que  ningu  no  prenga  aprenent  de  altre  librater  qui  no  haia  acabat 

lo  temps. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens de  dita  Ciutat  que  ningún  librater  no  prenga  ni  tinga  ningún 
aprenent  qui  haje  stat  ab  altro  librater  sens  voluntat  o  consentí- 


LLIBRETERS  59 

ment  de  aquell  ab  lo  qual  haura  abans  stat  o  deis  Consols  de  dita 
art  sots  la  prop  dita  pena  en  lo  modo  prop  dit  diuididora  e  execu- 
tadora. 

Que  ningún  jove  libraíer  no  examinat  gos  fer  feyna  per  ells  matexos 
ni  per  persones  fora  de  dita  art. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens  de  dita  Ciutat  Que  ningún  joue  qui  no  sia  examinat  no  gos  ni 
presumesca  fer  íeyíia  per  si  mateix  ni  per  altre  persona  que  no  sie 
de  la  dita  art  de  librater  palesament  ni  amagada  sots  pena  de  sinch 
liures  per  cada  hu  e  per  cada  vegada  que  fara  lo  contrari  en  lo  modo 
propdit  diuididora  y  executadora  Exceptats  empero  los  qui  vuy  teñen 
botiga  o  obrador  parat  en  la  present  Ciutat. 

Que  ningu  qui  no  sia  librater  puga  teñir  libres  nous  ligáis  ni  per  a  ligar 

per  a  vendré. 

ítem  per  quant  se  es  trobat  en  lo  passat  que  alguns  jouens  o  apre- 
nents  de  dits  libraters  furtauen  libres  de  casa  sos  amos  y  aquells 
venien  o  dauen  a  vendré  a  algunes  persones  en  la  dita  Ciutat  les 
quals  reuenien  dits  libres  y  feyen  pagar  la  meytat  mes  que  dits  libres 
valien  ais  compradors  Per  90  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honora- 
bles Consellers  y  promens  de  dita  Ciutat  per  obuiar  a  dits  abusos 
Que  daci  al  denant  ningu  qui  no  sie  de  dita  art  e  no  sie  examinat  no 
gos  teñir  libres  nous  ligats  ni  per  a  ligar  per  auendre  sots  pena  de 
sinch  liures  barceloneses  per  cascu  e  per  cascuna  vegada  en  lo  modo 
sobre  dit  divididores  y  executadores  e  de  perdre  los  dits  libres. 

De  la  forma  que  los  libraters  han  de  servar  en  comprar  lo  paper 
y  pregamins  dels^  mercaders. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers  y  pro- 
mens que  ningu  que  no  sie  conírare  de  la  dita  Confraria  examinat 
gos  ni  presumesca  vendré  paper  a  menut  90  es  a  dinades  ni  a  mans 
sots  pena  de  vint  sous  barceloneses  a  cada  hu  qui  íara  lo  contrari  y 
cada  vegada  en  lo  modo  sobredit  aplicadora. 

ítem  per  que  los  exercints  dita  art  de  librater  mes  comodament 
pusquen  viure  y  los  richs  no  opprimesquen  los  pobres  statuyren  y  or- 
denaren los  dits  honorables  Consellers  y  promens  de  la  dita  Ciutat 
Que  deci  al  denant  ningún  librater  pugue  comprar  dins  la  veguería 
de  Barcelona  de  ningún  mercader  ni  de  altra  qualsevol  persona  mes 


6o  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

anant  de  sinquanta  raymes  de  paper  ni  mes  anant  de  vint  y  sinc  dot- 
zenes  de  pregamins  sens  que  primer  nou  diga  ou  fassa  a  saber  ais 
Consols  qui  les  hores  serán  de  dita  art.  E  ios  dits  Consols  encontinent 
que  sabrán  la  dita  mercaderia  ho  haien  de  denunciar  a  tots  los  altres 
libraters  y  sapien  dells  si  volran  comprar  part  de  dits  paper  e  prega- 
mins y  volent-ne  ells  comprar  haja  de  esser  partida  la  dita  mercade- 
ria entre  tots  los  confrares  de  la  dita  art  quin  volran.  Y  si  sera  fet  lo 
contrari  lo  tal  qui  mes  de  dites  sinquanta  raymes  de  paper  o  mes 
de  les  dites  vint  y  sinc  dotzenes  de  pregamins  sens  denunciar  ho 
a  dits  Consols  dins  la  dita  veguería  de  Barcelona  comprades  haura 
encorrega  en  pena  de  vint  y  sinch  liures  irremisiblement  del  tal  exhi- 
gidores  y  applicadores  per  la  ter9a  part  a  la  dita  Confraria  y  acusador 
de  aquells,  per  la  altra  ter9a  part  a  la  Cort  o  official  qui  de  a90  fara 
la  executio  y  per  la  restant  ter9a  part  a  les  dites  obres  de  murs  y  valls 
de  dita  Ciutat  irremisiblement. 

Que  ningún  librater  puga  fer  pactes  ni  conventions  ah  los  mestres  qui 
ligen  al  estudi  ni  ah  altres  persones. 

ítem  per  obuiar  y  prouehir  a  diverses  machinations  y  monopolis 
e  stucies  que  alguns  libraters  han  tingudes  y  fetes  ab  los  mestres 
qui  ligen  en  lo  Studi  de  la  dita  Ciutat  fent  y  procurant  ab  strenes  y 
altrament  que  los  tais  mestres  legissen  los  libres  que  los  tais  libraters 
tenien  y  staven  prouehits  y  no  los  altres  libres  que  los  altres  libraters 
qui  no  cabien  en  dits  monopolis  ni  machinations  tenien  per  hont 
los  dits  mestres  no  mirant  la  vtilitat  deis  studiants  sino  de  llur  propri 
interés  legien  ais  dits  studiants  lissons  infructuoses  de  poca  utilitat 
per  ais  dits  studiants  mes  per  dar  speditio  de  libres  ais  tais  libraters 
que  ab  ells  se  eren  pactats  y  conuinguts  que  no  per  vtilar  ais  dits 
studiants  lo  que  fins  aci  ha  redundat  en  gran  dany  axi  de  dits  studiants 
com  encara  deis  altres  libraters  qui  ab  dits  pactes  conventions  o  trac- 
tes  no  tenien  part  loe  encara  de  la  cosa  publica,  Per  90  y  altrement 
los  dits  honorables  Consellers  y  promens  volent  obviar  a  dits  abusos 
y  danys  ordenaren  que  deci  al  denant  no  sia  licit  ni  permes  a  ningún 
librater  fer  pactes  conuentions  ni  partits  alguns  ab  ninguns  deis  dits 
mestres  qui  ligen  de  present  ni  per  anant  legiran  en  lo  dit  Studi  de 
Barcelona  ni  ab  altres  persones  per  ells  directament  ni  indirecta 
sots  pena  a  cada  hu  y  per  cada  vegada  que  sera  contrafet  a  la  present 
ordinatio  de  vint  y  sinch  liures  applicadores  per  la  ter9a  part  a  la 
dita  Confraria  y  acusador  y  per  la  ter9a  part  a  la  Cort  o  official  qui  de 


LLIBRETERS  6l 

a9o  íara  la  executio  y  per  la  restant  ter9a  part  a  les  dites  obres  de 
murs  y,  valls  de  dita  Ciutat. 

Del  modo  y  lloch  ahont  los  libres  vells  deuen  esser  venuts. 

ítem  per  obviar  ais  íraus  y  ladrouicis  que  molts  mossos  de  iuristes 
metges  y  de  altres  persones  ían  en  casa  de  lurs  amos  furtant  los  li- 
bres de  aquells  y  apres  los  venen  a  alguns  regatons  qui  aquells  reue- 
nen  per  les  pla9es  cantons  o  taulers  amagadament  y  altrament  sta- 
tuyren  per  90  y  ordenaren  los  dits  honorables  Concellers  y  promens 
Que  daci  al  denant  ninguna  persona  que  no  sie  librater  examinat  no 
gos  ni  presumesca  vendré  libres  vells  amagadament  ans  aquells  haien 
de  vendré  y  aportar  y  teñir  per  corredor  en  la  pla9a  de  Sanct  Jaume 
o  en  la  pla9a  del  Encant  de  mar  o  a  la  pla9a  nova  ahont  dits  libres 
se  son  acustumats  vendré  e  altres  pla9es  de  la  dita  Ciutat  sots  pena 
de  perdre  los  dits  libres  e  de  pagar  sinch  liures  Barceloneses  a  cone- 
guda  deis  Consols  de  dita  art  si  donchs  dits  libres  nos  venieu  per 
alguna  marmessoria  o  ab  interuentio  de  corredor  publich  de  la  dita 
Ciutat  o  per  exencio  de  alguna  cort  en  lo  modo  y  forma  prop  dits 
divididora  y  executadora. 

Que  ningún  librater  puga  teñir  mes  de  una  botiga  tot  frau  cessant. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Concellers  y  pro- 
mens de  la  dita  Ciutat  que  no  sia  licit  ni  permes  a  ningún  librater 
teñir  en  la  present  Ciutat  de  Barcelona  mes  de  una  botiga  o  obrador 
tot  frau  en  a90  cessant  sots  pena  de  trenta  sous  per  cada  hu  e  per 
cada  vegada  que  sera  íet  lo  contrari  divididora  y  executadora  en  lo 
modo  y  forma  demunt  dits. 

Que  ningún  librater  puga  vendré  libres  ligats  ni  per  a  ligar  que  no 
sien  setts  propris  y  de  la  pena  deis  contrafahents. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Concellers  y  pro- 
mens Que  ningún  librater  examinat  no  pugue  vendré  libres  ligats  ni 
per  aligar  sino  seus  propris  y  no  de  altres  libraters  strangers  ni  del 
present  Principat  de  Cathalunya  per  obuiar  a  molts  fraus  que  en 
a9o  se  porien  fer  sots  pena  de  trenta  sous  per  cada  hu  y  per  cada 
uegada  que  sera  fet  lo  contrari  applicadors  per  la  ter9a  part  a  la  dita 
Contraria  y  acusador  y  per  laltra  ter9a  part  al  official  qui  de  a90 
íara  la  executio  y  per  la  restant  ter9a  part  a  les  dites  obres  de  murs 
y  valls  de  dita  Ciutat  irremisiblement. 


62  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


Que  tot  iove  de  lihrater  qui  guanya  soldada  pach  cascun  any   V  sous 
per  la  luminaria  de  la  Confraria. 

ítem  statuiren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Concellers  y  pro- 
mens  de  la  dita  Ciutat  que  de  aci  al  denant  ninguna  persona  puga  fer 
ventalls  de  paper  blanc  que  sie  per  scriure  per  a  vendré  ni  vendré 
dits  ventalls  de  paper  per  altri  sino  los  dits  libraters  sots  pena  de  vint 
sous  en  lo  modo  prop  dit  applicadors  y  de  perdre  los  dits  ventalls. 

ítem  per  quant  par  rahonable  cosa  que  tots  los  qui  viuen  de  un 
mateix  art  o  offici  aluden  a  supportar  los  carrechs  y  despeses  de 
aquell  Per  90  statuyren  y  ordenaren  los  dits  honorables  Consellers 
e  promens  de  la  dita  Ciutat  Que  tot  joue  de  librater  qui  anira  per 
joue  en  la  dita  art  y  com  a  joue  guanyara  soldada  pac  cascun  any 
sinc  sous  per  ajuda  de  la  luminaria  de  la  dita  Confraria.  Retenense 
empero  los  dits  Concellers  y  promens  poder  de  interpretar  corregir 
y  smenar  en  les  dites  ordinacions  tot  lo  que  ben  vist  los  sera  a  llur 
bona  coneguda, 

Phelip  de  íarrera  Miquel  des  boch 

Reg.^t  la  vagueria  baile  de  Barchinona 

Fonch  feta  y  publicada  la  present  Crida  per  los  Uochs  acostumats 
de  la  present  Ciutat  de  Barcelona  per  mi  Francesch  flor  corredor  de 
la  dita  Ciutat  ab  so  de  quatre  trompetas,  feta  a  11  de  Mar9  M.D.LIIJ. 

(Arxiu  Municipal.  —  Ordinacions  y  Bans,  any  1553.) 


LLIBRETERS  6^ 


N.°  3 

CapITULATIO  FETA  per  y  entre  la  R.'f  PRIORA  Y  CONVENT  DE 
LES  HiERONIMES  DE  UNA  PART  Y  LA  CONFRARIA  DELS  HONO- 
RABLES LiBRATERS  DE  LA  PART  ALTRA  en  podev  den  Francescus 
Mulnell  notari  de  Barcelona  de  dits  Monestir  y  Confraria  a 
XVII  de  Maig  del  any  M.D.liij. 

En  nom  de  nostre  Señor  deu  Jesuchrist  e  de  la  sacratissima  verge 
María  mare  sua  e  del  benaventurat  Sanct  Hieronim  sia  Amen. 

Per  y  entre  la  R.Q'  priora  y  con  ven  t  del  Monestir  de  Sanct  Hiero- 
nim de  la  present  Ciutat  de  Barcelona  de  una  part  E  los  honorables 
libraters  de  la  dita  Ciutat  de  la  part  aitra  son  stats  fets  fermats  pac- 
tats  y  jurats  los  capitols  pactes  y  avinenses  seguents: 

Primerament  es  pactat  y  avingut  entre  les  dites  parts  e  la  dita 
R.°^  priora  y  convent  de  dit  Monestir  atorguen  y  consenten  ais  dits 
honorables  libraters  de  la  dita  Ciutat  presents  y  sdevenidors  Que  ells 
fassen  y  celebren  festa  del  dit  glorios  sanct  Hieronim  lo  qual  ells 
dits  libraters  ara  en  la  nova  instiiutio  y  fundatio  de  lluT  Confraria 
y  fraternitat  han  pres  per  patro  y  advocat  en  lo  altar  maior  de  dit 
llur  Monestir  lo  qual  es  fundat  e  instituit  en  honor  y  reverentia  de  dit 
glorios  sanct  Hieronim  prometent  a  dits  honorables  libraters  que 
elles  lo  dia  o  festa  de  dit  glorios  sanct  Hieronim  faran  y  celebraran 
en  lo  dit  altar  maior  solemne  offici  ab  preveré  diaca  sotdiaca  orgue 
e  sermo  e  empaliaran  y  enramaran  la  dita  Sglesia  com  millor  y  mes 
solemnament  poran  servintse  deis  millors  vestiments  palit  y  altres 
ornaments  a  la  celebratio  de  dita  festa  necessaris  que  elles  tindran 
E  lo  matebc  faran  y  servaran  a  les  primeres  y  segones  vespres  de  dita 
festivitat  Les  quals  vespres  e  offici  prometen  que  no  dirán  ni  cele- 
braran lo  dit  dia  y  vigilia  fins  a  tant  los  dits  honorables  libraters  eo 
la  major  part  de  aquells  sien  presents  en  la  sglesia  de  dit  Monestir. 

ítem  es  pactat  y  avingut  entre  les  dites  parts  e  la  dita  R.^^t  priora 
y  Convent  de  dit  Monestir  convenen  y  prometen  ais  dits  honorables 


64  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

libraters  que  cascun  any  lo  sendema  de  la  festa  del  dit  glorios  sanct 
Hieronim  elles  celebraran  y  celebrar  faran  en  la  dita  sglesia  de  sanct 
Hieronim  un  solemne  anniversari  per  les  animes  deis  dits  confiares 
de  S.t  Hieronim  deis  libraters  de  la  present  ciutat  ab  preveré  diaca 
sotdiaca  absolta  ab  Creu  alsada  ab  aygua  beneyta  e  orations  e  axi 
com  millor  semblants  aniversaris  se  acostumen  celebrar  en  dit  mo- 
nastir. 

ítem  los  honorables  Consols  y  Confraria  de  dits  libraters  Attenent 
que  qui  serveix  altar  es  raho  visque  de  altar  per  90  con  ven  en  y  pro- 
meten a  dita  R.^t  priora  y  convent  que  ells  donaran  y  pagaran  cascun 
any  a  dit  Monastir  y  convent  eo  al  honorable  procurador  de  aquell 
lo  dit  dia  de  sanct  Hieronim  per  la  celebratio  de  dit  solenxne  oífici 
y  sermo  vespres  pitansa  empaliada  y  enramada  o  festa  xxv  sous  de 
moneda  Barcelonesa  E  mes  auant  donaran  cascun  any  a  la  segrestia 
de  dit  Monestir  dos  siris  de  sera  blancha  cascu  de  pes  de  tres  liures  y 
altres  dos  siris  de  la  matexa  sera  blancha  de  pes  de  mija  liura  cascu 
per  los  canalobres.  Los  quals  siris  cremaran  les  primeres  y  segones 
vespres  y  al  dit  oífici  de  la  dita  festa  del  glorio s  sanct  Hieronim  y 
apres  tot  lany  a  la  elevatio  del  corpus  domini  de  la  missa  conventual 
de  dit  Monestir  90  es  a  les  festes  manades  y  diumenges  tant  quant 
los  dits  siris  duraran  e  durar  poran. 

ítem  tambe  donaran  y  pagaran  cascun  any  per  aiuda  de  la  lantia 
qui  creiDA  tot  lany  lo  corpus  domini  de  la  ymatge  del  glorios  S.*  Hie- 
ronim X.  sous  de  la  dita  moneda  E  mes  anant  per  la  celebratio  de  dit 
anniversari  cascun  any  en  lo  modo  sobredit  celebrador  en  dita  sglesia 
altres  x.  sous  de  dita  moneda  barcelonesa.  Volen  empero  les  dit  es 
parts  que  per  la  present  capitulacio  y  pacte  les  dites  parts  no  sien 
obligades  a  les  coses  desobre  capituiades  sino  tant  quant  a  elles  ditas 
parts  los  plaura  yls  aparra  y  no  mes. 

(Arxiu  Notarial.  —  Liber  Confrairie  sancii  Hieronimi  bibliopolarum 
Barchinone.  Notaiis  Francesch  Mulneil  y  Pere  Mambla,  anys  1553  Y  le- 
guen ts.) 


LLIBRETERS  65 


N.°  4 

OrDINACIONS  DELS  LIBRATERS  /  o    LIGADORS   DE  LIBRES. 


Ara  hoiats  per  manement  del  honorable  mossen  Bernat  Splugues 
caualler  regent  la  vagerie  de  Barchinona  de  agolade  de  valles  de  moya 
e  de  Moyanes  e  del  honorable  en  Pere  dez  tor[r]ent  batle  de  la  dite 
Ciutat  90  es  de  cascun  deis  tant  com  se  pertany  a  sa  jurisdicció  /  or- 
donaren  los  honorables  Consellers  e  prohon^ens  de  la  dita  Ciutat  per 
vtilitat  del  ben  publich  de  aquella  e  per  posar  en  repos  los  quarna- 
dors  de  libres  e  vanadors  de  pregan^ins  /e  papers  habitans  en  la  dita 
Ciutat  e  per  cessar  inconvenients  qui  entre  els  se  porien  seguir  90  es 
que  de  quiauant  tots  e  sengles  quarnadors  de  libres  e  qualsevol  altres 
persones  habitants  en  la  dita  ciutat  e  termens  de  aquella  de  com,prar 
e  vendré  papes  e  pragamins  no  scrits  haien  e  sien  tenguts  de  Nunciar 
dins  dos  dies  al  ofici  deis  quarnadors  o  ais  quarnadois  de  libres  de  la 
dita  ciutat  totes  e  sengles  compra  /o  compres  que  facen  de  papers 
de  qualsevol  forma  /o  de  pregamins  conjunctament  o  de  partida  E 
si  lo  dit  offici  o  part  de  aquell  o  algún  o  alguns  singular  o  /  singulars 
de  aquell  volra  o  volran  part  deis  dits  papers  o  pregamins  que  laltre 
del  dit  offici  qui  haura  fetes  les  dites  compra  o  compras  haie  aconcen- 
tir  e  jaquir  al  dit  ofñci  o  part  de  aquell  dins  dos  dies  apres  que  sera 
denunciat  90  es  entre  tots  siu  volran  les  dues  parts  deis  dits  papers 
e  pregamins  que  comprats  hauran   per  semblant  for  o  preu  que  li 
hauran  costat  /comptant  per  prorarata  romament  la  ter9a  part  de 
aquell  no  volie  part  de  les  dites  compra  o  compres  deis  dits  papers 
o  pregamins  o  solament  ne  volran  vn  o  dos  que  en  aquell  cas  roman- 
guen  vers  lo  comprador  les  dues  parts  la  restant  ter9a  part  haia  o 
hagen  a  conscentir  a  aquella  vn  o  dos  quin  volran  comptant  porata 
del  preu,  que  haurien  costar  los  dits  pregamins  o  papers  sots  ban  de 
cent  solidos  a  cascun  e  per  quescune  vegade  que  sera  fet  lo  contrari. 
ítem  ordonaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  los  dits  com- 
prador o  compradors  deis  dits  papers  o  pregamins  habitants  en  la 


66  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

dita  Ciutat  o  termens  de  aquella  no  gossen  reabre  los  dits  papers  o 
pregarains  fins  haien.  feta  la  dita  denunciacio  al  dit  offici  de  quarnador 
de  libres  o  a  la  maior  art  de  aquelle  E  fins  que  sia  passat  vn  jorn 
natural  apres  que  sera  feta  la  dita  denunciacio  sots  lo  dit  ban  per 
quescuna  vegade  que  sera  fet  lo  contrari. 

ítem  ordenaren  los  Consellers  e  prohornens  que  los  dits  papers 
e  pregamins  la  ora  que  serán  comprats  se  haien  a  partir  en  aquesta 
forma  90  es  que  lo  comprador  deis  dits  papers  o  pregamins  ne  haie  la 
ter9a  part  entegre  E  les  restan[t]s  dues  parts  sien  partides  entre  los 
quarnadors  de  libres  vsants  del  dit  offici  qui  part  ne  volra  en  deme- 
nera  per  eguals  parts  /  Empero  si  tot  lo  dit  ofici  o  maior  part  de 
aquell  no  volie  part  de  les  dites  compra  o  compras  e  solament  ne 
volien  un  /o  dos  que  en  aquell  cas  ne  romanguen  vers  lo  comprador 
les  dues  parts  e  la  ter9a  sia  de  aquells  un  o  dos  quin  volran,  E  si 
sesdeuendra  cas  que  los  papers  sien  en  pocha  quantitat  90  es  de 
tres  caxes  de  papers  e  xx.  dotzenes  de  pregamins  en  aual  en  aquell 
cas  tais  pape[r]s  e  pregamins  se  haien  a  partir  entre  lo  comprador 
deis  dits  papers  e  pregamins  e  los  altres  del  dit  offici  quin  damanaran 
en  volran  per  eguals  parts,  E  encare  que  algu  o  alguns  deis  dits  quar- 
nadors de  libres  demanadors  deis  dits  papers  e  pregamins  no  pos- 
quessen  pagar  la  part  quels  tocaria  deis  dits  papers  e  pregamins  que 
le  donch  sien  donats  papers  e  pregamins  a  aquell  qui  tota  sa  part  no 
porie  pagar  com  hauran  diners  per  pagar  e  no  pus  anant  E  si  cas  sera 
que  lo  comprador  o  compradors  deis  dits  papers  o  pregamins  no  de- 
nunciara o  denunciaran  les  dites  compra  o  compres  al  dit  offici  de 
quarnador  o  ais  singulars  del  dit  offici  ans  de  finar  lo  mercat  o  con- 
tráete que  decontinent  apres  que  hauran  comprat  sien  tenguts  de 
denunciar  ho  al  dit  offici  o  a  la  maior  part  de  aquell  denunciant  lo 
preu  que  haura  costat  ab  sag[r]ament  la  ora  que  raquest  ne  serán, 
En  haien  a  donar  part  aquells  del  dit  offici  de  quarnadors  qui  part 
ne  volran  en  demeneran  segons  demunt  es  contengut  E  qui  contra 
lejS  dites  coses  o  alguna  de  aquell[e]s  fara  encorregue  per  quescuna 
vegada  que  sera  contrafet  en  ban  de  Cent  solidos  E  si  cas  sera  que  no 
sia  denunciat  ans  de  comprar  que  en  tais  cas  lo  dit  offici  o  singulars 
de  aquells  haien  libertat  de  pendre  o  de  lexar. 

ítem  ordonaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  per  esquiuar 
fraus  que  sia  nou  era  prouehit  se  porien  seguir  e  cometre  que  si  algu 
o  alguns  libraters  o  altre  qualseuol  persona  compraue  o  comprauen 
per  via  directa  o  indirecta  pregamins  en  la  vila  de  Caules  o  altre  loch 


LLIBRETERS  67 

circumuehi  a  la  dita  Ciutat  per  reuendre  aquells  en  la  dita  Ciutat 
que  aquells  pregamins  pus  fossen  de  Cinch  dotzenes  en  sus  haie  o 
haien  a  compertir  entre  lo  dit  offici  de  librates  o  singulars  de  aquell 
en  la  forma  e  manera  dessus  expressades  90  es  les  dues  parts  entre  los 
dits  quarnadors  de  lib[r]es  E  la  terga  part  remangue  entregua  de 
uers  los  dits  comprador  o  compradors  que  los  dits  pregamins  hauran 
comprats. 

ítem  ordenaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  los  demunt 
compradors  deis  dits  papers  o  pregamins  no  mogue  ni  fa9a  moure 
los  dits  papers  o  pregamins  que  comprats  hauían  de  loch  on  los  dits 
papers  o  pregamins  sera  en  lacte  de  les  dites  compra  o  compres  fins 
que  los  dits  papers  o  pregamins  sien  partits  entre  aquells  qui  part 
ne  demenaran  en  la  forma  dessus  contenguda  E  qui  contra  íara 
encorregue  en  ban  de  Cent  solidos  per  quescun  o  per  quescuna  vegada 
que  sera  fet  lo  contrari. 

ítem  ordenaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  aquell  qui 
volra  papers  o  pregamins  e  no  pora  o  no  volra  donar  compliment 
a  la  part  del  preu  que  li  vendrá  per  la  part  que  haura  demenada  deis 
dits  papers  o  pregamins  si  dins  vn  die  natural  no  haura  pagada  la 
dita  part  que  lin  peruendra  encorregue  en  ban  de  Cent  solidos. 

Deis  quals  bans  sien  fetes  tres  parts  eguals  la  vna  de  les  quals  sia 
del  official  qui  fara  la  exequcio,  E  laltre  ter9a  part  del  acusador,  E 
la  restant  ter9a  part  de  la  obra  deis  murs  e  valls  de  la  dita  Ciutat. 

Retenense  empero  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  si  en  les 
presents  ordinacions  hauia  algunes  coses  escures  o  duptoses  que  ells 
e  lurs  successors  ho  puxen  esmenar  declarar  e  interpretar  aytantes 
vegades  com  se  vuUen  a  lur  conegude. 

Fonch  publicada  per  en  Bernat  Cadireta  a  iij  de  Noembre  del 
any  M.CCCC.xxxxv. 

(Arxiu  Municipal.  — Registre  de  Crides  y  Ordinacions.  anys  1445  a  1458, 
folis  20  y  21.) 


68  documentís  justificatius 


N.«  5 


Ordinations  fahents  per  los  Llibraters 
de  la  presen!  ciutat. 


Com  ab  diuersas  ordinations  en  diííerents  temps  fetas  sie  estat 
disposat  y  ordenat  lo  que  conipetia,  á  quiscuna  de  las  Confrarias  de  la 
present  ciutat  pera  que  los  Conírares  de  aquellas  ab  la  opefacio  de 
son  oífici  estiguessen  ab  tota  unió  entre  los  quals  es  vna  la  Confraria 
deis  Llibraters  de  la  present  ciutat,  La  qual  es  estada  axi  mateix 
insignida  y  decorada  ab  diuersas  ordinations  per  lo  Concell  de  36  de 
la  present  ciutat  feta  Y  encara  que  segons  aquelles  se  sien  gouernats 
ab  tota  tranquilitat  la  experiencia  ha  fet  entendres  que  la  ambicio 
deis  homens  desitjosos  de  acquirir  encara  que  per  medi  de  officis 
alíenos  ha  donat  causa  y  motiu  de  granes  danys  ais  particulars  Con- 
írares llibraters,  y  que  pera  cuitarlos  majors  en  lo  esdeuenidor  era 
necessari  de  nou  disposar  lo  que  ya  en  altres  ternps  per  dit  Concell 
ordinari  era  estat  disposat  per  totas  las  quals  rahons  y  desijant  lo 
remey  conuenient  íonch  per  part  de  dita  Confraria  presentada  Su- 
plicatio  en  lo  Concell  de  36  de  la  present  ciutat  celebrat  ais  .6.  del 
mes  de  Juny  prop  passat  per  lo  qual  fonch  comes  tot  lo  Suplicat 
á  quatre  persones  del  mateix  concell  pera  que  apres  en  altre  fessen 
relatio  de  son  sentir.  Y  hauent  ditas  quatre  personas  posada  en  exe- 
cucio  dita  deliberado  apres  de  vistas  las  ordinations,  a  dita  Confraria 
concedidas.  Y  lo  quels  aparexeria  deurene  obrar  en  benefici  del  comu, 
y  particular  de  dita  Confraria  confrares  de  aquella,  y  habitants  en  la 
present  Ciutat  referiren  son  Sentir  en  altre.  concell  ordinari  tingut 
y  celebrat  ais  22  del  mes  de  Agost  any  j66g.  Lo  qual  desitjant  en  tot 
lo  dit  major  assert  Statuhi  y  ordena  en  la  forma  seguent. 

Primerament  Statuhiren  y  ordenaren  dits  molt  Ill.es  S.^s  Conce- 
llers,  y  prohomens  que  no  sie  licit  ni  permes  a  ninguna  persona  de 
qualseuol  stament  grau,  o,  condicio  que  sie,  que  no  sie  mestre  lli- 
brater  de  la  present  ciutat  per  si  ni  per  interposada  persona  vendrer 
ni  íer  vendrer  directa,  o,  indirectament  sino  es  per  ma  de  corredor. 


LLIBRETERS  69 

y  al  mes  donant  ninguna  quantitat  ni  sort  de  Llibres  encodemats 
ara  sien  nous,  o,  vells  sino  es  que  aquells  fossen  propris  de  las  perso- 
nas quels  voldran  vendrer;  no  enxpero  quels  haguessen  comprats  per 
al  dit  effecte  de  tornarlos,  a,  vendrer.  Y  si  acars  alguna  persona  de 
qualsevol  grau,  o,  condicio  que  sie  que  no  sera  mestre  examinat 
Ilibrater  de  la  present  ciutat  comprara  llibres  pera  tornar  a  Vendrer 
hils  vendrá  junts  de  poch  en  poch  o,  de  hu  en  hu  sens  interuencio 
de  corredor  y  sens  anar  al  publich  subast  cayga  en  pena  de  sinch 
lUures  per  quiscu  y  per  quiscuna  vegada,  y  los  llibres  perduts. 

ítem  desitjan  cuitar  los  danys  que  poiia  reportar  la  dita  Contra- 
ria de  retardarse  donar  los  comptes  de  aquella  per  los  officials  a  qui 
toca  Statuhiren  y  ordenaren,  que  de  assi  al  deuant  quiscun  any  per 
tot  lo  mes  de  nohembre  tingan  obligado  los  Consols  y  Clavari  vells 
donar  fel  bo,  y  Ueal  compte  ais  Consols,  y  clavari  nous  de  tots  los 
diners,  y  demes  coses  de  la  dita  confraria  que  en  lo  discurs  del  any 
de  Uur  offici  hauran  entrat  en  Uur  poder,  y  per  quin  effecte  havian 
gastat  las  pecunias  en  llur  poder  entrades  entregant  encontinent 
tot  lo  que  restaran  debito rs,  en  ma,  y  poder  deis  consols  y  Clauari 
nous  sots  pena  de  3  s  ^  per  quiscun  contrafahent,  a  la  present 
ordinatio.  Y  ademes  de  dita  pena  hauer  de  pagar  tot  lo  que  hauran 
rebut  com  dit  es  y  a90  per  quiscuna  vegada. 

ítem  per  leuar  los  abusos  se  fan  per  molts  negociants  en  gran 
dany  de  dits  mestres  Llibraters  venent  Llibres  nous  encodemats 
experimentat  notable  detriment  per  poderse  temer,  que  alguns  apre- 
nents,  y  altres  persones  poch  tement,  a,  Deu  furtan  dits  llibres, 
Iligats,  valentse  de  altres  persones  pera  que  vengan  aquells  y  desi- 
jant,  que  per  lo  sdeuenidor,  se  done  euasio,  a  semblant  dany  sta- 
tuhiren y  ordenaren,  que  desta  hora  en  auant  per  via  directa  ni 
indirecta,  no  puga  ni  sie  licit  ni  permes  a  persona  alguna  que  no  sie 
mestre  Ilibrater  examinat  en  la  present  Ciutat  vendrer  llibres  nous 
encodernats  en  dita  present  ciutat  sots  pena  de  perdrer  dits  llibres 
nous  encodernats,  que  voldran  vendrer,  y  a90  per  quiscu,  y  per  quis- 
cuna vegada:  Exceptant  empero  de  la  present  ordinacio,  y  que  no  son 
compreses  en  ella  aquelles  persones  ecclesiasticas,  o,  seculars,  que,  a, 
llur  risch,  y  perill  ne  faran  venir  de  fora  Regne,  o,  de  dintre  de  aquell. 
Retenentse  empero  dits  molt  111. es  S.^s  Concellers  &c. 

Foren  publicades  a  22  d'Agost  de  l'any  1669. 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  anys  1668  a  1675,  foUs  22  girat  a  24.) 


70  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  6 

Ordinacions  de  llibraters. 


Com  per  part  deis  consols  y  confraria  de  S.*  Hieronym  deis  llibra- 
ters de  la  present  ciutat  se  haya  supplicat  ais  mag.cíis  señors  con- 
sellers  y  consell  ordinari  fossen  seruits  statuir  y  ordenar  certas  ordi- 
nations  per  llur  confraria  deslliberades  en  dos  consells  tinguts  a 
quatre  de  setembre  nail  ciscents  y  denou  y  a  catorse  de  febrer  prop- 
passat  en  raho  de  augmentar  los  examens  y  donar  certa  forma  en 
que  los  salms  bassarolas  y  misses  se  donen  al  Cos  de  la  confraria 
y  dé  alli  se  tinga  de  proueyr  quiscun  confrare  quin  volra  vender  tot 
per  lo  bon  gouern  y  administratio  del  comu  de  dita  confraria  y  pera 
subuenir  adaquella  Per^o  dits  mag.cí^s  señors  Gonsellers  y  Prohomens 
en  lo  consell  ordinari  dit  de  trentasis  celebrat  a  xxiij  (23)  de  Juny 
M.D.C.XXIIJ  (1623)  attenent  y  considerant  que  las  ditas  ordinations 
concernexen  la  vtilitat  y  beneffici  de  dita  confraria  la  qual  es  tant 
pobre  que  los  emoluments  de  aquella  no  bastan  de  gran  part  a  pagar 
los  gastos  y  carrechs  ordinaris  y  altres  que  se  oferexen  de  cadaldia 
statuyren  y  ordenaren  les  coses  seguents: 

Primerament  statuyren  y  ordenaren  dits  mag.^hs  Gonsellers  y 
Prohomens  que  passats  sis  mesos  del  die  present  en  auant  contadors 
sien  crescuts  y  augmentáis  los  examens  deis  qui  se  uoldran  examinar 
de  mestres  confrares  de  dita  confraria  los  quals  hagen  de  pagar  per 
raho  de  llur  examen  qo  es  los  filis  de  mestres  sinch  lliures  deset 
sous  los  naturals  del  principat  de  caihalunya  comptats  de  Rossello  y 
cerdanya  deu  lliures  deset  sous  y  los  que  no  serán  naturals  de 
dits  principat  y  comptats  vint  lliures  y  deset  sous. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  dits  mag.chs  Gonsellers  y  Prohomens 
que  de  asi  aldauant  ningún  Gonfrare  ni  confraressa  de  dita  confreria 
puga  ni  li  sie  licit  ni  permes  fer  stampar  ni  comprar  de  ninguna  per- 
sona salms  bassarolas  ni  missas  ans  aquellas  haja  y  dega  comprar 
y  hauer  del  cos  de  la  dita  confreria  sots  pena  y  ban  de  trenta  sous 


LLIBRETERS  7I 

perquiscu  y  quiscuna  vegada  que  sera  contrafet  aplicadors  a  la  llu- 
minaria  de  dita  coníreria  los  quals  salms  bassarolas  y  Missas  donara 
dita  coníreria  a  dits  conírares  a  raho  de  vint  y  sinch  sous  la  Raynaa. 

ítem  que  los  consols  de  dita  coníreria  hagen  y  degan  íer  stampar 
per  compte  de  dita  coníreria  los  sainas  bassarolas  y  missas  quels 
aparexera  tants  quants  sera  manester  perals  conírares  quin  volran 
comprar  y  que  tingan  obligatio  dits  consols  de  contar  les  mans  quant 
les  rabran  perqué  no  vingan  íaltas  de  casa  del  estamper  y  aquellas 
hagen  y  degan  comanar  al  clavari  de  dita  coníreria  o,  a  la  persona 
quels  dits  consols  aperexera  y  lo  die  que  dit  clavari  donara  compte 
de  son  clauariat  se  haja  de  donar  compte  deis  dits  salms  bassarolas 
y  missas  en  presentia  deis  consols  y  clauari  y  de  dos  oydors  de  comtes 
nomenadors  per  lo  consell  general  de  dita  coníraria  lo  qual  consell 
general  quiscun  any  lo  mateixí  die  fa  electio  de  clauari  haja  de  íer 
nominatio  del  confrare  que  li  aperexara  per  uenedor  de  dits  sams 
basserolas  y  missas,  o,  vell  o,  Joue  donant  lin  tants  y  tant  pochs 
com  los  consols  voldran  de  ma  del  qual  y  no  de  altre  part  hagen  de 
comprar  y  hauer  tots  los  conírares  los  sams  bassarolas  y  missas 
que  voldran  a  la  dita  raho  de  vint  y  sinch  sous  la  Rayma  a  la  qual 
persona  se  li  done  per  son  traball  quatre  diners  per  Iliura  del  que 
vendrá  y  sia  obligat  dit  venedor  de  tres  en  tres  mesos  donar  compte 
y  raho  deis  sams  bassarolas  y  missas  li  serán  estades  Uiurades  y  del 
diner  proceyt  de  la  venda  de  aquellas  y  si  comte  no  donara  no  se  lin 
entregan  mes  fins  haja  donat  compte  y  raho  deis  que  abans  li  serán 
estats  Iliurats. 

ítem  statuyren  y  ordenaren  que  la  caxa  de  la  coníreria  y  haja 
de  hauer  tres  claus  diííarents  les  quals  hagen  y  degan  teñir  los  con- 
sols y  clauaii  vna  cada  hu  deis  en  la  qual  caxa  se  haje  de  diposar  tot 
lo  diner  que  procehira  de  la  venda  de  dits  salms  bassarolas  y  missas 
y  de  alli  nos  puga  traurer  ni  gastar  sino  ab  interuentio  y  presentia 
de  dits  consols  y  clauari. 

Retenense  empero  dits  mag.^hs  Consellers  y  Prohomens  poder  de 
corregir  y  esmenar  etc.  —  Fiualler  ad.^us  Ciuitatis.  — Gelabert  ad.^^s 
Ciuitatis. 


(Arxtu  Municipal.  —  Ordinacions  y  Bans,  anys  1622  a  27,  folis  45   a 
46  girat.) 


72  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  7 


Molt  Ili.e  Sr. 
La  Coníraria  de  S.^  Hyeroni  deis  Uibraters  de  la  present  Ciutat 
entre  altres  ordinacions  que  te  es  vna  feta  per  V.  S.  ais  23  de  Juay 
1623  ques  del  thenor  seguent  ^  ítem  estatuhiren  y  ordenaren  dits 
Mag.cbs  Consallers  y  proms  que  de  assi  al  deuant  ningún  Confrare 
ni  Confraresa  de  dita  Coníraria  puga  ni  li  sia  licit  ni  permes  fer  es- 
tampar ni  comprar  de  ninguna  persona  Sams  Basarolas  ni  mises, 
ans  aquelles  ajen  y  degan  comprar  y  auer  del  Cos  de  dita  Coníraria 
sots  pena  y  ban  de  trenta  sous  per  quiscuna  vegada  que  sera  contra- 
fet  áplicadora  a  la  Iluminaría  de  dita  Coníraria  los  quals  Sams  Basa- 
roles  y  misses  donara  dita  Coníraria  ais  dits  Conírares  a  raho  de 
vint  y  sinch  sous  la  raima  =  La  qual  Ordinacio  es  nociua  a  la  dita 
Coníraria  perso  que  vuy  la  raima  del  paper  val  deu  reals  y  lo  feria 
estampar  vna  Iliura  vuyt  sous  ab  que  auent  la  Coníraria  de  prouehir 
ais  Conírares  y  Conífareses  de  Sams  Basaroles  y  mises  a  raho  de 
vint  y  sinch  sous  la  raima  segons  la  sobredita  Ordinacio  adames  de 
perderi  molt  ve  a  destruirse  de  tal  manera  que  se  imposibilite  del  tot 
aixis  per  los  gastos  de  dita  Coníraria  com  per  íer  lo  servey  de  V.  S. 
que  en  tantes  ocasions  a,  V.  S.  experimentat  y  no  teñir  dita  Con- 
íraria altres  lucros  y  emoluments  sino  lo  que  redunde  de  benefici 
deis  dits  Sams  y  Basaroles  Per  lo  que  los  Consols  y  Clauari  en  nom 
de  dita  Coníraria  a  V.  S.  suplican  sie  de  son  seruey  estatuir  y  ordenar 
(corregint  la  sobredita  ordinatio)  que  attes  la  raima  del  paper  y  es- 
tampar aquella  coste  a  raho  de  2  ffi  8  9  raima  no  teñir  obligado  la 
dita  Coníraria  de  prouehir  a  sos  Conírares  y  Conírareses  si  no  es  a 
raho  3  €  10  9  puix  costant  lo  paper  y  íer  estampar  aquell  2  ft  8  ^  per 
les  disminutions  y  los  gastos  que  reporta  la  dita  Coníraria  ve  ab  lo 
poch  aument  que  hi  ha  de  dites  2  ffi  8  ^  fins  a  3  ffi  10  9  a  no  perdrer 
cosa,  ni  tampoch  los  Conírares  a,  carregarse  puix  correntment  los 
Conírares  y  Coníraresses  los  paguen  a  dita  raho  de  3  S  lo  9 ;  com  y 
tambe  lo  confirma  la  dita  ordinatio  y  de  nou  estatuhir  que  no  pugan 


LLIBRETERS  73 

los  Confrares  ni  Confraresses  comprar  aquells  sino  es  del  Cos  de  dita 
Confraria  com  en  dita  ordinacio  estaue  disposat,  que  adames  de  ser 
conforme  al  de  justitia  o,  rebran  a  singular  gracia  de  V.  S.  y  ho 
esperen  del  bon  zel  de  V.  S.  —  Altissimus  &.  —  Toda. 

(Arxiu  Municipal.  —  D eliber ación s,  any   1675,  inserta  entre  folis  87 
y  88.) 


7^  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  8 


Molt    111. e    S.f 

La  Confraria  de  S.°  Geroni  deis  Uibraters  de  la  present  Ciutat, 
entre  altres  ordinacions  que  te  fetas  per  V.  S.  es  vna  que  íonch  feta 
ais  23  de  Juny  de  1623.  que  comensa:  ítem  statuiren,  y  acabe  la 
Rayma;  copia  de  la  qual  se  presente.  En  la  qual  ordinacio  fonch 
statuit  y  ordenat  que  ningún  Confrare,  ni  Confraressa  puga  ni  ly  sia 
licit,  ni  permes  fer  estampar,  ni  comprar  de  ninguna  persona,  Sams, 
bassarolas,  ni  míssas;  ans  aquellas  haja,  y  dega  comprar,  y  ha  ver 
del  Cos  de  dita  Confraria,  sots  pena,  y  ban  de  30  9.  per  quiscu,  y  quis- 
cuna  vegada;  Com  y  tambe  aixi  mateix  fou  ordenat  que  la  Confraria 
donarla  los  dits  sams,  bassarolas,  y  missas  a  dits  Confrares  a  raho 
de  25  S.  la  Rayma:  com  tot  es  de  veure  de  dita  ordinacio.  E  com  noly 
sia  vuy  possible  a  la  dita  Confraria  donar  la  rayma  deis  dits  sams, 
basserolas,  y  missas  a  la  dita  raho  de  25  ^ ;  perso  que  lo  paper  vuy 
comunament  va  a  20  ^  la  rayma;  y  lo  tirar  después  aquell  de  sams, 
bassarolas,  y  missas  coste  a  28  9.  per  rayma  com  a  demes  deser 
publich,  y  notori,  se  fara  constar.  Y  en  lo  any  1623.  donantlo  la 
dita  Confraria  venia  a  guanj^ar  alguna  cosa  per  lo  servey  de  ella, 
de  V.  S.,  y  de  Sa  Magestad  (que  deu  guarde)  encara  que  aparega 
modich  preu  lo  de  25  9,  per  rayma,  perso  que  lo  paper,  y  fer  tirar 
aquell  era  ab  molt  major  comoditat  que  no  en  estos  temps.  Perso 
a  V.  S.  supliquen  los  Consols,  y  Confraria  sia  de  son  servey  manar 
corregir,  o,  esmenar  la  dita  ordinacio,  manant  ordenar,  y  decretar 
que  la  dita  Confraria  dega  donar  los  dits  sams;  basserolas  y  missas 
ais  dits  Confrares  a  raho  de  70  9.  per  rayma;  com  y  aixi  mateix  con- 
firmar que  no  sia  licit  a  ningún  Confrare  fer  estampar,  ni  comprar 
sino  es  del  Cos  de  dita  Confraria  los  dits  sams,  basserolas,  y  missas, 
sots  la  mateixa  pena,  o,  altra  a  V.  S.  ben  vista:  perso  que  ab  aqueix 
poch  de  lucro,  la  confraria  se  conservara;  y  no  vindra  a  destituirse 


LLIBRETERS  75 

de  forjas,  y  medis  pera  continuar,  com  a  íet  fins  assi  en  lo  servey 
de  V.  S.  y  de  Sa  Magestat  en  las  ocasions  se  han  offert,  y  se  offeriran, 
coni,  o,  de  V.  S.  experimental,  y,  o,  espere  del  bon  zel,  recta  intentio 
de  V.  S.  Officio  &c.  —  Altissimus  &c.  —  Toda. 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1675,  inserta  n.°  14,  entre  fo- 
lis  365  y  366.) 


7^  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N,°  9 

Llista  de  Llibreters  y  Llibreteres  agremiáis  des  de  la 
FUNDACió  DE  LA  CoNFRARiA.  Dates  d'ingrés  y  haixes  per 
causa  de  mort. ' 


Pau  Cortey,  4  Setembre  1553  fins  1576 obiit 

Eularia  Cortey,  Vda.,  Setembre  1577  a  1579 » 

Antón  Oliver,  18  Marg  1553  a  1584 » 

Joan  Pau  Manescal,  16  Juliol  1554  a  1584  » 

Joan  Malí,  21  Setembre  1557  a  1596 » 

Pete  Climent  de  Turpiá,  26  Octubre  1557  a  1594  » 

Joan  Trinxer,  21  Juliol  1559  a  1562  ^ 

Joan  Burgés,  29  Juliol  1563  a  1572 » 

Sra.  Burges,  Vda.,  1573  a  1589 » 

Bernat  Manescal,  10  Novembre  1 563  a  1 572 . .  » 

Francesch  Climent  Trinxer,  i  Setembre  1565  a  1586 » 

Damiá  Bages,  27  Juliol  1567  a  1586 » 

Pere  del  Tell,  21  Desembre  1567  a  1594 ^  . .  » 

Joan  Trinxer,  menor,  9  Mar9  1568  a  1574 » 

Antón  Prima,  15  Janer  1569  a  1595 » 

Francesch  Climent  Trinxer,  menor,  23  Abril  1570  a  1595.- .  •  » 

Francesch  Dauder,  23  Setembre  1570  a  1584 » 

Antón  Bonalt,  3  Mar^  157 1  a  1577 » 

Francesch  Ravella,  20  Agost  1571  a  1584 » 

Joan  Gernós,  6  Juny  1573  a   158 1 » 

Simón  Gracia,  9  Desembre  1573  a  1584 , » 

Onofre  Gori,  7  Juliol   1575  a   1584 , » 

Antón  Llaneras,  12  Desembre  1575  a  158 1   » 

Joan  Castelló,  12  Juliol  1576  a  1579 » 

Joan  Torres,  3  Setembre  1576  a  1578 » 


1    Aquesta  Relació,  segons  lo  Manuscrit,  fou  feta  l'any  1698. 


LLIBRETERS  77 

Joan  Cortey,  2  Abril  1597  a  1584 obiit 

Llorena  Rialp,  25  Setembre  1577  a  1582   » 

Isabel  Cortey,  Vda.,  1585  a  1595 » 

Claudi  Bomat,  27  Febrer  1575  a  1595 » 

Francesch  Laya,  22  Mar9  1575  a » 

Geroni  Genovés,  30  Abril  1578  a  1594 » 

Galzerán  Sanglés,  10  Mar9  1579  a  1595   ^. . . . . . .  » 

Jaume  Llives,  8  Abril  1579  a  1584 » 

Geroni  Pi,  major,  7  Juliol  1580  a  1591 p 

Joan  Cortey,  menor,  11  Desembre  1581  a  1596 » 

Joan  Pau  Manescal,  15  Juny  1584 » 

Rafel  Nogués,  9  Juliol  1580  a  1584 » 

Miquel  Miga,  30  Desembre  1580  a  1584 » 

Valentí  Monfort,  3  Juliol  1581  a  1584 » 

Miquel  Genovés,  2  Mar9  1582  á  1585 » 

Isabel  Nogués,  Vda.,  1580  a  1596 » 

Sra.  Genovés,  Vda.,  1583  a  1597 » 

Lluis  Rovira,  17  Abril  1582  a  1589 » 

Pere  Oliveras,  23  Desembre  1583  a  1587  » 

Pere  Farrer,  28  Desembre  1583  a  1584    » 

Joan  Riera,  14  Juny  1584  a  1585 » 

Antón  Oliver,  19  Febrer  1585  a  1586 » 

Bertrán  Andreu,  24  Juny  1585  a  1595 » 

Mariangela  Andreu,  Vda.,  1586  a  1594 » 

Gabriel  Llobera,  25  Agost  1585  a  1595 » 

Bernat  Domingo,  15  Juliol   1588  a  1590 » 

Bemat  Cussana,  8  Setembre  1588  a  1600 » 

Jaume  Mico,  26  Maig  1590  a  1595 » 

Joan  Llorens,  14  Juny  1590  a  1592    » 

Alexandre  Banús,  15  Agost  1593  a  1627 » 

Margarida  Mico,  Vda.,  1596  a  1599 » 

Joan  Sever,  7  Juliol  1590  a  1596 . .  » 

Rafel  Vives,  28  Agost  1590  a .........  » 

Antón  Oliver,  2  Agost  1590  a  1608 » 

Miquel  Manescal,  24  Setembre  1590  a  163 1 » 

Onofre  Bargadá » 

Francesch  Mella,  7  Novembre  1591  a  » 

Llu:s  Manescal  (germa  de  Miquel),   15  Juny  1591  a  1595  ...  » 

Sra.  Bargadá,  Vda,,  1595  a  1599 » 


78  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 


Margarida  Mella,  Vda. ,  1591  a  1598 obiit 

Joan  Vella,  4  Novembre  1591  a  1595   •  •  •  •  •  * 

Alexandre  Banús,  4  Octubre  .1592  a  1595 » 

Sebastiá  Cormellas,  10  Desembre  1595  a » 

Jaume  Soler,  11  Agost  1594  a  1595 , » 

Cristófol  Storch,  26  Agost  1595  a » 

Joan  Sinió,  26  Agost  1595  a             •  •  ••  •.•>;i»-«f  t•,^:fJ1>-'í*,f:•.' •  * 

Llorens  Rossell,  28  Juny  1596  a v. •  •  •  » 

Sra.  Rossell,  Vda.,  1597  á  1606 » 

Joseph  Andreu,  15  Maig  1596  a » 

Francisco  Torres,  3  Desembre  1597  a              » 

Francisco  Lleonart,  7  Juny  1598  a » 

Francisco  Biosca,  16  Novenabre  1598  a » 

Geroni  Guerra,  6  Novenabre  1598  a            » 

Geroni  Aleu,  6  Desembre  1598  a  1600 » 

Geronima  Biosca,  1599  a  1606 .•••••. * 

Joseph  Corominas,  5  Maig  1601  a *>>.a » 

Antich  Ribera,  i  Maig  1601  a             » 

Joan  Pons,  23  Desembre  1601  a » 

Geroni  Pons,  1602  a  1609 » 

Montserrat  Castelló,  28  Abril  1602  a            » 

Onofie  Bergadá,  30  Desembre  1604  a              .•••?••  * 

Antoni  Malí,  27  Octubre  1605  a            «ív^ .  •  * 

Nal  oís  Pons,  10  Juny  1607  a            » 

Francesch  Masquera,  23  Juny  1607  a            ........  .-j,,,^;^,.. .  » 

Bemat  Masquera,  12  Octubre  1608  a » 

Francesch  Colomer,  15  Mar9  1609  a            » 

Lluis  Burgués,  17  Novembre  1610  a             » 

Joan  Llorens,  27  Setembre  161 1  a » 

Sebastiá  Cormellas,  17  Maig  1612  a            » 

Gabriel  Tisach,  5  Juny  1616  a             » 

Llorens  Soler,  15  Juliol  1617  a             » 

Joan  Argemí,  23  Agost  1595  a             » 

Bernat  Sanarench,  27  Setembre  i6i8a              » 

Jacinto  Argemí,  27  Setembre  1619  a » 

Antón  Castanyer,  22  Maig  1619  a           » 

Francesch  Subirá,  22  Novembre  1620  a           » 

Joan  Fillol,  22  Maig  161:^  a            » 

Geroni  Genovés,  3  Maig  1614  a           » 


LLIBRETERS  79 

Lluch  Duran,   i6  Maig  1613  a obiit 

Andreu  Roure,  20  Agost  1615  a             » 

Rafel  Barrera,  10  Octubre  1615  a           . : .  » 

Rafel  Vives,  menor,  3  Juny  1616  a ;,.,. . ... .- .  .  » 

Miquel  Gracia,  3  Juny  1616  a .'. ....  .4 » 

Antón  Rodoler,  4  Juny  1620  a . .  ^ » 

Francesch  Alella,  12  Octubre  1621  a            .................  » 

Antón  Molins,  22  Novembre  1623  a            » 

Joan  Sapera,  30  Novembre  1623  a  1661 » 

Joan  Marquet,  20  Janer  1624  a » 

Rafael  Socias,  21  Abril  1624  a           -.....,,. * 

Miquel  Paysa,  15  Setembre  1626  a » 

Baltasar  Isach,  26  Setembre  1624  a , » 

Bonaventura  Castells,  21  Setembre  1625  a            » 

Isidoro  Nogués,  30  Octubre  1627  a » 

Joseph  Alella,  1 1  Agost  1630  a » 

Narcisa  Alella,  Vda.,  163 1  a » 

Rafel  Tomás,  6  Agost  1630  a           , » 

Francesch  Manescal,  2  Juny  1636  a           » 

Joseph  Frató,  8  Novembre  1636  a  1640 >► 

Joseph  Prats,  3  Mar9  1637  a » 

Sebastiá  Guasch,  10  Juny  1636  a            » 

Vicens  Sapera,  9  Setembre  1636  a             » 

Agustí  Maduxer,  6  Janer  1640  a » 

Joan  Coma  del  Vi,  6  Desembre  1640  a            » 

Pau  Artes,   13  Desembre  1640  a             » 

Pere  Pau  Iglesias,  13  Desembre  1640  a            » 

Rafela  Castelló,  donzella,  1640  a            » 

Joseph  Soler,  menor,  12  Maig  1640  a             » 

Salvador  Feliu,  13  Desembre  1640  a             » 

Gerónima  Feliu,  Vda » 

Joseph  Corominas,  14  Juliol  1641  a           » 

Josefa  Soler,  Vda » 

Tecla  Fillol,  Vda » 

Miquel  Bigorria,  4  Febrer  1643  a            » 

María  Aymerich,  Vda » 

Miquel  Badia,  23  Agost  1643  a            » 

Gerónima  Gracia,   1640  a            » 

Jaume  Roca,  19  Janer  1644  a            » 


8o  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

Narcís  Freyxas,  lo  Agost  1646  a obiit 

Bernat  Masquera,  13  Setembre  1646  a           » 

Pau  Argemí,  17  Novembre  1646  a  1647 » 

Sra.  Argemi,  Vda.,  1647 » 

Raíel  Llorens,  17  Novembre  1646  a ....  » 

Joan  Cantó,  12  Abril  1647  a » 

Francesch  Badía,  28  Setembre  1652  a           . .  .-A  w.*^ » 

Pere  Aymerich,  18  Juny  1653  a . .  » 

Ramón  Boxeda,  28  Juny  1653  a » 

Joan  Selma,  28  Juny  1653  a  1706 » 

Joan  Cata,  28  Juny  1653  a             . .  .^ * 

Jacinto  Cleriana,  24  Novembre  1658  a  1675 » 

Sra.  Prató,  Vda.,  1654  a          p 

Tomás  de  Lizau,  10  Setembre  1662  a  1689 » 

Jacinto  Ascona,  10  Setembre  1662  a  1710 » 

Isidro  Nogués,  26  Juny  1664  a  1682 » 

María  Badía,  Vda.,  1675  ^          -•  • •  • • * 

María  Cleriana,  Vda.,  1679  a           - » 

Antón  Ferrer,  30  Desembre  1664,  morí  12  Agost  17 12 »" 

Joan  Paysa,  22  Maig  1667  a  1694 » 

Joseph  Moya,  31  Maig  1667  a  1706 » 

Ramón  Sapera,  19  Mar9  1670  a  1706 » 

Baltasar  Ferrer,  13  Setembre  167 1,  morí  12  Desembre  1720.  » 

Joan  Terrésanchez,  3  Agost  1672  a  17 16 » 

María  Terrésanchez,  donzella,  17 16    .^ » 

Francisco  Llopis,  3  Desembre  1673  a  1688   . » 

Miquel  Planella,  17  Juny  1674  a  1717 » 

Pau  Agell,  23  Setembre  1674  a  17 16 '. » 

Gertrudis  Llopis,  Vda.,  1689  a  1712 » 

Joan  Pí,  10  Octubre  1674  a  ^^7^ •  •  •  » 

Magdalena  Pí,  1679 » 

Bernat  Nivell,  5  Novembre  1675,  morí  1722 » 

Eudalt  Carol,  6  Novembre  1675  a  1696 » 

Manel  Serra,  23  Abril  1676  a  1680 » 

Joseph  Argemí,  26  Abril  1676 » 

Joan  Cassanyas,  31  Mar^  1676  a  1732 » 

Miquel  Badia,  7  Maig  1679  a  1692 ; » 

Antón  Colomer,  17  Abril  1679  a  1682 » 

Pere  Pau  Duran,  9  Mar9  1685  a  1696    » 


LLIBRETERS 


8l 


Gabriel  Subirana,  17  Abril  168 1,  morí  Abril   i7;>5 obiit 


Fran.co  Ferrer,  4  Maig  1683  a  1696 

Joan  Veguer,  11  Janer  1683  ^  1696    

María  Ferrer,  Vda.,  1696 

Fran.ca  Veguer,  Vda.,  1697  a  1727 

Joan  Roca,  15  Abril  1683  a  1692    

Antón  Moya,  4  Maig  1685  a  1737 

Joan  Pau  Martí,  1684,  naorí  en  1722 

Joseph  Sanbonet,  27  Maig  1685  a 

Joan    Sanmar,  14  Octubre  1685 

Joan  Pí,  menor,  26  Juliol  1688  a  1708 

Tomás  de  Lizau,  12  Desembre  1688  a  1704 

Carlos  Puig,  20  Novembre  1688  a  1729 

Eudalt  Terrésanchez,  5  Febrer  1690  a  17 13 

Jacinto  Gener,  18  Mar9  1690,  morí  Abril  1720 

Batista  Pinyol,  10  Setembre  1690  a  1734 

Maurici  Generas,  10  Setembre  1690 

Vicens  Suriá,  1690  a  1698    

Jaume  Batlle,  1690  a  1737    

Francesch  Ascona,  16  Novembre  1694  a  17 13 

Francesch  Avinyó,  1694  ^  ^7^3    

Ramón  Bons,  1698  a  1735 

Jaume  Suriá,  4  Novembre  1696  a   1743 

Joseph  Ferrer,  1698  a   17 14,  per  lo  siti 

Francisco  Sapera,  Juny  1698  a  1752 

Tomás  Moya,  10  Juny  1698  a  1738    

Joan  Piferrer,   15  Juny  1698  a   1748 

Joseph  Llopis,  1693  a  1699 , 

Anna  Llopis,  Vda.,  1699  a  1705 

Joan  Veguer,  6  Setembre  1702  a  1739   

Joan  Cassanyas,  menor,  22  Setembre  1704  a/ 1757    . .  . 

Francisco  Subirana  menor,  19  Novembre  1704  a  1743 

Joseph  Subirana,  menor,  19  Novembre  1704  a  1713  ., 

Joseph  Ascona,  16  Mar9  1705  a   17 16   

Ramón  Ferrer,  26  Mar9  1706  a  1724 

Joseph  Llopis,  26  Mar^  1706  a   17 17 

Joseph  Texidor,  26  Mar9  1706,  morí  en   1735 

Baitomeu  Giralt,  26  AIar9  1706  a  1729    

Joan  Martí,  22  Juny  1709  a   1744   


82  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

Francisco  de  Lizau,  22  Juny  1709  a  17 12 obiit 

Joan  Jaumar,  22  Juny  1709,  naorí  en  1776 » 

Joseph  Pí,  10  Agost  1709  a  1768 » 

Jaunie  Roig,  12  Agost  1709  a  1755 » 

Gregori  Jaunaar,  3  Octubre  171 1  a  1712    » 

Pau  Ferrer,  17 12  a  1745 » 

Pau  Pons,  17 12  a  173 1 » 

Fran.co  Camprnany,  i  Maig  17 12  a  1757 » 

Antoni  March,  172 1  a  1733  » 

Olaguer  Avinyó,  17  Abril  172 1  a  1748 » 

Joseph  Ferrer,  1723  a  1734 » 

Antón  Llopis,  25  Agost  1722  a » 

Joseph  Nivell,  25  Agost  1722 » 

Mauro  Martí,  25  Agost   1722,  morí  6  Maig  1754 » 

María  Martí,  1724  a  1727 » 

Joan  Subirana,  10  Octubre  1725  a  1764 » 

Franc.co  Ferrer,  30  Octubre  1726  a  177 1 » 

Joseph  Gomita,  18  Juny  1727  a  1743 » 

Esperanza  Gomita,  1744 » 

Antón  Cassanyas,   1729  a   1750    » 

Francesch  Feliu,  1729,  morí  1734 * 

Joseph  Giralt,  13  Setembre  1732  a  1344   » 

Joseph  Avinyó,  13  Setembre  1732  a  1769 » 

Ramón  Sapera,  13  Setembre  1732  a  1745 » 

Pau  Pons,  13  Setembre  1732  a  1774 » 

Magí  Cañáis,  28  Octubre  1732 » 

Bruno  Cassanyas,  1735  ^  ^757    * 

Margarita  Cassanyas,  1757 » 

Gisleno  Manyach,  1733  a  1779    » 

Joseph  Altes,  10  Agost   1735  a   1780 » 

Gabriel  Pagés,  23  Juny  1737  a  178 1 » 

Margarida  Pagés,  1782  a  1783 * 

Joseph  Roig  y  Terresanchez,  3  Desembre  1740  a  1767 » 

Fran.co  Avinyó,  3  Desembre  1740  a  178 1    » 

Joseph  Roig  y  Mora,  4  Desembre  1740  a  1743    » 

Eulalia  Roig,  1744 » 

Francesch  Suriá,  20  Agost  1742,  morí  1783 » 

Jaume  Osset,  Agost  1742  a  1780  » 

Carlos  Sapera,  13  Setembre  1743  a  1780 , » 


LLIBRETERS  83 

Tomás  Piferrer,  14  Setembre  1743  a  1774 obiit 

Joseph  Alsamora,  15  Setembre  1743  a  1780 » 

Esteve  Cassañas,  3  Maig  1746  a  1764 » 

Margarita  Cassañas,  1778    » 

Ignasi  Jordi,  1747  a  1783 » 

Joan  Roger » 

Jacinto  Subirana,  5  Octubre  1745  a  1787    » 

Pere  Gomita,  12  Octubre  1745  a  1783 » 

Joseph  Giralt,  25  Occubre  1748  a   1782    » 

Joan  Pan  Martí,  29  Octubre  1748  a   1769   » 

Honorat  Santiago,  Novembre  1748  a  1783 » 

Joseph  Gibert,  1749  » 

Pere  Triat,  1750  a  1780 » 

Eularia  Tria,  178 1  a  1783 » 

Fran.co  Franch,  Agost  175 1  a  1756 » 

Ramón  Casademunt,  Setembre  175 1  a  1772    » 

Joseph  Garriga,  Octubre  1754  a   1773   » 

Fran.co  Generas,  2  Abril   1754  a  1783   » 

Miquel  Rubio,   1750  a   175 1    » 

Jaume  Subirana,  1760  a  1770 » 

Carlos  Gibert,  1758  a  1783 » 

Joan  Centené,  26  Novembre  1759  a  1783 » 

Joseph  Cassañas    » 

Isidro  Aguarvivas,  26  Mars  1760  a  1783 » 

Francesch  Ribas,   1764  a   1783 » 

Joseph  Avinyó,  menor » 

Ramón  Sapera  y  Pí,   1766  a   1783 » 

Bruno  Ferrer,   1766  a   1776 » 

Esteve  Cassañas,  menor,  1767  a  1787 » 

Joseph  Garriga  y  Vilarrasa,  1767  a  1790 » 

Pere  Caral,   1767   » 

Carlos  Sapera,  menor,  1767  a  1783    » 

Joseph  Manyach,  16  Maig  1768  a   1783    » 

Fran.co  Suriá,  menor,  23  Maig  1768  a  1783    » 

Joan  Antón  Roca,   1766  a   1783    » 

Joan  Magrinyá,   1769  a   1783    » 

Joan  Massuet,  2  Juny  1769  a   1783 » 

Fran.co  Oliver  y  Marti,  29  Setembre  1770  a  1783 » 

Antón  Cassañas,  177 1  a  1783 » 


84  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

Raíel  Ferrer  y  Costa,  1772  a  1783 obiit 

Pere  Batlle,  1773  a  1783 » 

Pau  Fonoll,  1776  a  1783    » 

Fran.co  Generas,  menor,  1778  a  1783    » 

Joseph  Santiago,  17  Janer  1778  a  1783 » 

Joan  Cerqueda,   1778  a   1787 » 

Joan  Jordi,  20  Desenibre  1779,  moñ  17  Febrer  1818 » 

Carlos  Gibert  y  Costa,  20  Desembre  1779  a  1783 » 

Agustí  Roca,  20  Desembre  1779  a  1783 » 

Pere  Fulla,  16  Janer  1780  a  1783 » 

Joan  Giralt  (francés),  23  Novembre  1783 ; » 

Joan  Sallent,  26  Novembre  1783,  morí  Janer  1818 » 

Gaspar  Jordi,  27  Novembre  1783,  se  íeu  francisca    » 

Fran.co  Garriga,  27  Novembre  1783 » 

Jaume  Magrinyá,  27  Novembre  1783    p 

Pau  Magrinyá,  27  Novembre  1783 » 

Valero  Sierra,  aragonés  y  mestre  a  Zaragoza,  5  Desembre  1783  » 

Pere  Nolasco  Aguasvivas,  21  Abril   1787    * 

Joseph  Cerqueda,  21  Abril  1787 » 

Joan  Fran.co  Cassañas,  28  Abril   1787 » 

Mariano  Ramón  Batlle,  21  Abril  1787 » 

Rafel  Ferrer,  menor,  21  Abril  1787,  es  capellá » 

Mateu  Echterling  de  Ungría,  6  Maig  1787,  andador   » 

Antón  Oliveras,  18  Desembre  1787 » 

Fran.co  Sola,  3  Mar?  1788 » 

Joan  Fran.co  Piferrer,  18  Maig  1788 » 

Fran.co  Monet,  18  Maig  1788 » 

Ramón  Obiols,  18  Maig  1788    » 

Ignaci  Estivill,   18  Maig  1788 » 

Joan  Foms,  estamper,  18  Maig  1788 .  .■ » 

Bernat  Pía,  estamper,  18  Maig  1788  » 

Mateu  Barceló,  estamper,  22  Maig  1788 » 

Ramón  Martí,  estamper,  22  Maig  1788  . » 

Joan  Serra  Nadal,  estamper,  3  Agost  1788 » 

Ramón  Rubio,   17  Agost  1788,  andador » 

Manuel  Texero,  estamper,  7  Mar?  1791 » 

Vicens  Verdeguer,  26  Novembre  179 1   » 

Tomás  Gaspar,  5  Janer  1794 » 

Bartomeu  Lautrech,  6  Abril  1794    » 


LLIBRETERS  85 

Jaume  Tauló,  6  Abril   1794    obiit 

Mariano  Parera,  i  Mar9  1794    » 

Antón  Brusi,   i  Febrer  1793 » 

Joseph  Rubio,  23  Novembre  1795 » 

Antón  Sastres,  22  Abril  1794    » 

Francesch  Ifern,  21  Febrer  1796 » 

Miquel  Serra,  27  Febrer  1796 .  * » 

Miquel  Gaspar,  21  Mars  1797    » 

Antón  Xarcas,  21  Mars  1797 » 

Joseph  Torner  (de  la  Concordia),  21  Mar9  1797 » 

Pau  Vigil,  3  Agost  1798   » 

Antón  Vigil,  18  Desembre  1798 » 

Joseph  Guix,  18  Desembre  1798 » 

Miquel  Cassanyes,  22  Deseni.bre  1799 » 

Pedro  Pablo  Husson  de  la  Pasarana,  22  Desembre  1799  ...  » 

Jaime  Farigola,  22  Desembre  1799 » 

Rafel  Ferrer,  1 1  Agost   1800 » 

Joseph  Risoto,  25  Abril  1801 » 

Joseph  Cerqueda,  15  Juliol  1801    » 

Tomás  Gorchs,  27  Abril  1802    » 

Joan  FonoU,  6  Novembre  1803 » 

Vicens  Magrinyá,  17  Mars  1804    » 

Joseph  Antón  Cerda,  21  Juny  1804  . , » 

Ignasi  Oliveras,  21  Juny  1804 » 

Pere  Barral,  9  Octubre  1806  » 

Lluis  Ribas,  23  Maig  18 15  » 

Joan  Sellent,  23  Maig  18 15 » 

Joseph  Piferrer,  23  Maig  18 15 » 

Joan  Oliveres,  23  Maig  18 15   » 

Joaquim  Jordi,  23  Maig  18 15 » 

Antón  Sierra,  23  Maig  18 15 » 

Tomás  Gaspar,  menor,  23  Maig  18 15    » 

Joseph  Sellent,  23  Maig  18 15 » 

Gayetá  Forns,  23  Maig  18 15    » 

Ramón  Piferrer,  23  Maig   1815   » 

Joseph  Lluch,  23  Maig  1815 * 

Fran.co  Font,  23  Maig  18 15  » 

Joan  Roídos,  23  Maig  18 15   » 

Matías  Cateura,  23  Maig  18 15 * 


86 


DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


Vicens  Ferrando,  24  Febrer  18 16 obiit 

Llorens  Rocabella,  24  Febrer  18 16 » 

Joan  Gaspar,  24  Febrer  18 16 » 

Jaume  Gaspar,  24  Febrer  18 16 » 

Domingo  Oviol,  24  Febrer   18 16 » 

Joan  Estivill,  24  Febrer  18 16 » 

Joan  Dorca,  24  Febrer  18 16 » 

Joseph  Matarrodona,  24  Febrer  18 16,  de  la  Concordia » 

Silveri  Lleyx:á,  24  Febrer  18 16 i> 

Seginión  Bou,  24  Febrer  18 16     » 

Joaquina  Abadal,  24  Febrer  1816 » 

Manel  Compte,  24  Febrer  1916 » 

Narcís  Noguera » 

Pere  Santiago,  16  Juny  1817 p 

Joseph  Oliveres,  8  Juliol  18 17 » 

Joseph  Sola,  11  Febrer  18 18   » 

Pere  Tulla,  1 1  Febrer  1818    » 

Joan  Tomer,  11  Febrer  18 18 » 

Magí  Saurí,  1 1  Febrer  18 18   » 

Joaquina  Mayol,  11  Febrer  18 18  » 

Narcís  Oliva,  1 1  Febrer  18 18 » 

Pere  Lleixer,  1 1  Febrer   18 18 » 


LLIBRETERS  87 


N.°  10 


Ex.'^  Señor. 
Los  Consols  de  la  Coníraria  de  S.°  Geroni  deis  Llibreters  de  la 
present  Ciutat  de  Barcelona  diuen  que  aquella  se  troba  ab  lo  carrech 
de  moltas  obligacions,  com  son  alguns  Censáis  ques  prestan  a  diíe- 
rents  Personas  entre  tots  de  preus  de  nxes  de  700  «.  despesas,  y  gastos 
de  plets  que  necessariament  ha  de  suportar,  que  uns  anys  ab  altres 
importan  considerables  quantitats,  y  gastant  de  altre  part  ab  cosas 
pias  raolts  diners  en  las  festas  celebra  a  son  Patro  S.°  Geroni  en  los 
mesos  de  maitx:,  y  setembre  en  la  iglesia  de  S.*  Jaume,  y  en  los  píos 
suíragis  ha  celebrar  en  lo  día,  o,  conimemoracio  deis  difuns,  y  altres 
dias,  oferintse  sempre  alguns  accidents,  y  los  quals  te  de  gastar  dita 
Coníraria,  particularment  en  los  casos  an  succehit  de  Ueuas  en  anys 
passats  pagant  com  pagana  a  alguns  Soldats  per  lo  seruei  de  Sa  Ma- 
gestat  (Deu  lo  guarde)  per  tots  los  quals  carrechs  se  troba  dita  Con- 
íraria tant  cansada,  que  es  impossible  poder  suportarlos  en  auant, 
sino  se  serca  algún  medi  pera  subuenirla.  E  com  lo  medi  mes  propor- 
cíonat,  y  suau  sia  lo  de  aumentar  lo  salari  deis  examens  de  las  personas 
entran,  y  se  agregan  a  dita  Coníraria;  en  considerado  també  de  que 
aquell  es  molt  modich,  es  a  saber  de  10.  «.  10.  -9.  quantitat  de  altre 
part  indigna  per  vna  Coníraria  de  tanta  estimacio,  y  vtil  a  la  Repú- 
blica, de  tal  manera  que  la  Coníraria  del  exercici  mes  vulgar  de  la 
present  Ciutat  gosa  salaris  de  60,  y  70.  tt.  Per  tant,  y  altrament  los 
dits  Consols  suplican  sia  V.»  E.*  seruit  ordenar,  y  decretar  que  de 
aquí  al  deuant  los  salaris  deis  examens  de  las  personas  entraran  a  la 
dita  Coníraria  de  llibraters  sian  de  60  ffi.  aplicado  ras  a  la  caxa  de  dita 
Coníraria,  sens  comprehensio  empero  deis  íadrins,  y  aprenents  que 
vui  se  troban  per  las  casas  deis  Conírares  llibrateis  lo  que  rebran  los 
suplicants  a  singular  maree  de  la  generosa  ma  de  V.  E.*  —  Oíficio  &. 
—  Altissimus  &. — Pro  Aguirre.  L.  Gailart  y  Pastor.  — Habilitada 
de  Asprer,  ad.^^  ciuitatis. 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1691,  entre  folis  58  y  59.) 


88  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  II 

Imventarium  bonorum  hereditatis  Michaelis  Cabrit  quondam 

LIBRETERII  CIVIS  BaRCINONE.  CePIT  EXORDIUM  DIE  LUNE  XIIIJ 
DECEMBRIS  ANNO  M.DXXXVIIJ. 


Noverint  universi  etc. 

Primo  attrobam  en  les  cases  ahont  lo  dit  quondam  marit  meu 
mentres  visque  vivia  [y]  habitava,  situades  en  lo  carrer  vulgarment 
apellat  de  la  calseteria.  Qo  es  en  la  entrada  hun  armari  de  parar  y 
teñir  ores,  ab  franasses,  en  lo  qual  atrobam: 

ítem  hun  vocahularium  uíriusque  juris  de  forma  de  octau,  cusit, 
sens  cubertes. 

ítem  hun  libre  de  stampa  en  paper  nomenat  sermones  dormi 
secura  de  octau  cusit,  sens  cubertes. 

ítem  hun  libre  texíus  selusti,  forma  de  octau  cusit  sens  cubertes. 

ítem  hun  libre  textus  retorices  dulli  cusit  sens  cubertes. 

ítem  dos  libres  epistoles  de  tullí  de  forma  de  octau  cusit,  sens  cu- 
bertes. 

ítem  dos  librets  ores  segons  lo  orde  del  carme  cusides. 

ítem  hun  breviari  petü  del  orde  deis  frares  predicadors,  guarnit. 

ítem  hun  breviari  roma  guarnit  stampat  en  lo  any  MDXXXIIIJ. 

ítem  dos  libres  epistoles  de  tulU  de  forma  largueta  guarnides. 

ítem  dos  librets,  90  es  hun  marcial  e  hun  catullo  tihullo  properci 
de  forma  largueta  guarnit. 

ítem  quatre  librets  ores  en  pía  guarnides. 

ítem  dos  librets  cato  ligats  la  hu  ab  cubertes  e  altre  sens  cu- 
bertes. 

ítem  tres  librets  en  los  quals  ha  stampats  diversitat  de  monedes. 

ítem  unes  ores  petites  en  lati  guarnides. 

ítem  hun  libre  petit  en  vulgar  castellá  de  loracion  del  paternóster, 
desligat. 

ítem  vuyt  basseroles  y  quatre  set  psalms  de  pregami. 


LLIBRETERS  89 

ítem  sinch  set  psalms  stampats  en  paper  de  letra  grossa. 

ítem  deu  oracions  de  sant  cabria. 

ítem  quaranta  oracions  de  sancí  agusíí. 

ítem  setze...  salms  y  hacer  oles. 

ítem  hun...  confessionari  petit  en  vulgar. 

ítem  nn  smariet  de  fusta  ferrat  ab  posts  sens  pany. 

ítem  quatre  lunaris  petits  en  stampa  castellana  ligats. 

ítem  en  los  parestatges  quatre  libres  de  ores  en  laíi  cusides. 

ítem  set  confessionaris  en  pía  sens  ligar. 

ítem  hun  libre  officina  textoris  sens  ligar. 

ítem  quatre  arts  de  cant  pía  petits  en  castellá. 

ítem  hun  libre  intitulat  sinquanta.  romansos  y  deu  flors  romanes 
desligats. 

ítem  onze  libres  ores  franceses  en  lati  petites  sens  ligar. 

ítem  vuyt  libres  epistoles  da  ovidi  petites  sens  ligar. 

ítem  deu  libres:  quatre  plañís  déla  verqe  mavia,  tres  donzella 
Theodor  y  tres  infant  don  Pedro. 

ítem  vuyt  libres  donsella  magalona  en  pía  sens  ligar. 

ítem  huns  quants  quoerns  del  libre  del  ase. 

ítem  deu  libres  infant  don  Pedro  sens  ligar. 

ítem  sinch  libres  flors  de  virtuts  sens  ligar. 

ítem  dos  librets  de  officio  et  dignitate  sacerdotum  ligats. 

ítem  dos  librets  golenos  de  ossibus  ligats. 

ítem  sis  librets  de  pctau  diverses  obres  ligats  se  poca  valor. 

ítem  vuyt  librets  entre  catos  e  modos,  confiíendi  desligats. 

ítem  dos  psaltiris  romans  petits  desligats. 

ítem  v\iy±  (sic)  y  quatre  coherns  ores  juy  e  tresor  de  la  anima. 

ítem  hun  aplech  petit  de  cohles. 

ítem  sis  libres  de  coch  ligats. 

ítem  tres  libres  infant  don  Pedro  ligats. 

ítem  vuyt  libres:  sis  flors  de  virtuts  e  dos  lunaris  ligats. 

ítem  set  libres  del  ase  ligats. 

ítem  hun  libre  vell  imnes  ligat. 

ítem  catorse  alphabetos  sacerdotum  ligats. 

ítem  hun  libre  ordinacions  del  general  ligat. 

ítem  hun  libre  petit  concordancies  de  la  biblia  ligat. 

ítem  hun  libre  ovidi  matamorfoseos  ab  coment  ligat. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sis  libres  del  ase. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vint  y  dos  libres  del  ase. 


90  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sis  mans  de  coherns  del  ofici  de... 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vint  y  sinch  flors  de  virtuts. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sis  terensis  petits  de  forma  de  octau. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  deu  breviaris  romans  petits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  quatre  libres  intituláis  testamenium 
novum  e  altres  quatre  libres  intitulats  epístola  petri  hemhi. 

ítem  altre  en  que  ha  sinch  breviaris  romans  petits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  dotze  terensis,  textus. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sinch  virgilis,  quatre  sermones  gábrielis 
barleies. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vuyt  fuvenals,  dues  institutes  petites 
y  dotse  copia  verborum  erasmi. 

ítem  altre  plech  en  lo  qual  ha  set  bucholiques  de  mantua,  quatre 
patenice  meriana  ab  comento. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  quatuor  rosa  áurea  super  evangelia. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  una  biblia  de  forma  de  octau,  lo  text, 
y  quatre  ores  y  quatre  psaltiris  de  fran9a. 

ítem  altre  plech  en  lo  qual  ha  dues  summes  angélicas  y  tres  brixes 
de  forma  de  quart  de  f ranga. 

ítem  una  summa  silvestrina  no  cosida. 

ítem  hun  plech  en  lo  qual  ha  dos  rationals  de  quart  y  dos  vallas 
de  forma  de  octau. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dues  sumes  rollandines,  dos  dotrinale 
florum,  dos  gesta  romanorum,  dos  confessionals  anthonini  e  hun  dis- 
panteri  de  forma  de  quart. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  quatre  sumes  gayetanes. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  quatre  missals  romans  de  forma  de 
octau  sens  ligar. 

ítem  [en]  hun  plech  son  una  rayma  [de]  magalones. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  hun  virgili  ab  coment,  una  officina 
textoris  tres  terensis,  petits  de  forma  largueta  y  una  suma  angé- 
lica. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  dos  tractats  sacerdotals  de  octau,  dos 
prosperi  galani  e  huns  sermones  diciculi  de  sanctis  e  huns  sermones 
dormi  secure,  no  cosits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  dos  missals  romans  de  forma  de  quart 
no  cosits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  dos  xenophontis  philosofi  e  dos  ser- 
mones anime  fidelis  no  cosits. 


LLIBRETERS  QI 

ítem  altre  plech  en  que  ha  deset  tuUis,  90  es  lo  text,  forma  de 
octau,  no  cosits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sinch  virgilis,  90  es  lo  text  de  íorma 
de  octau,  no  cosits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  quatre  virgilis,  90  es  lo  text,  de  foima 
de  octau  no  cosits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  tres  mans  de  orations  de  sanct  agusti 
y  cobles. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  quatre  epistoles  de  ovidi  e  hun  rational 
de  íorma  de  quart  no  cosits. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  sinch  libres  magalona  y  set  lunaris  tot 
cusit. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  tres  mans  misses  de  la  verge  marta  no 
ligats. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vuyt  mans  de  catos. 

ítem  una  rayma  de  ores  en  latí  petites  no  cusides. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dos  diurnals  romans,  hun  hreviari  roma 
petit,  hun  senasaro  de  partís  vivginis  marte,  no  cosits. 

ítem  dues  retoriques  de  tullí  de  forma  de  octau  ligades. 

ítem  hun  terencí  de  forma  de  octau  ligat. 

ítem  sinch  hucolíques  de  mantua  de  forma  de  octau  ligades. 

ítem  dos  anthonís  de  nebrissa  de  octau  ligats. 

Ítem  tres  copia  verhorum  ligats. 

ítem  hun  libre  declaraciones  erasmí  ad  censuras  ligat. 

ítem  huns  evangelís  en  latí  ligats. 

ítem  hun  libre  de  octau,  lorens  de  valla. 

ítem  dos  libres  alberti  noti  de  perfecto  clerico  petits  desligats. 

ítem  tres  libres  manipulus  curatorum  desligats  petits. 

ítem  huns  testuals  de  jure  canónico. á^sMgaXs. 

ítem  tretze  raymes  y  mija  de  paper  blanch  de  forma  petita. 

ítem  onze  lunaris  desligats. 

ítem  dotze  libres  anthonís  de  nebrissa  petits  desligats. 

ítem  sis  mans  de  franselms  y  catos  plegats. 

ítem  tretze  librets  ores  en  latí  plegadas. 

ítem  tres  libres  blanchs,  los  dos  de  forma  mitjana  e  lo  hu  de  forma 
major  de  dotze  coherns  qui  son  cuberts  de  pregami. 

ítem  hun  libre  forma  de  octau  cusit,  textus  quintilíani. 

ítem  altre  libre  forma  de  octau  cusit,  textus  btblie. 

ítem  di  vuyt  librets  del  coch  descusits. 


92  DOCUMENTS  JUSTíFICATIUS 

ítem.  vuy[t]  mans  entre  libres  del  ase  y  flors  de  virtuis  y  ores  pe- 
tites  en  lati. 

ítem  en  hun  plech  ha  sinch  ores  petites  romanes^  quatre  catos  y 
vuyt  ores  petites  del  orde  de  predicadors  y  quatre  breviaris  romans. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  (quatre  mans)  sis  mans  magalones  y  lu- 
naris. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  vint  y  una  ores  en  lati  petites  sens 
plegar. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  sinch  mans  orations  de  sanct  cehriá  y 
tres  mans  [de]  ores  e  una  ma  misses  déla  ver  ge  maria  sens  ligar. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  vint  libres  del  ase  descusits. 

ítem  hun  plech  en  que  [ha]  trenta  sornnis  de  Johan  Johan. 

ítem  hun  plech  vint  y  vuyt  flors  de  virtuts. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  vint  y  dos  libres  del  ase. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dues  mans  vesprals  ¿¿escusits. 

ítem  un  plech  en  que  ha  quatre  salustis,  dos  oracis,  dues  epis- 
toles  de  tulli  dos  marcials,  textus,  descusits. 

ítem  altre  plech  en  lo  qual  ha  quatre  oracis,  quatre  salustis  y 
quatre  de  conscribendis  epistolis  erasmi  descusits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  dotze  retoriques  de  cicero,  textus, 
descosides. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  tres  libres  orlando  furioso  dos  stefani 
doleti  descusits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  onze  terensis  de  forma  de  octau,  textus, 
descusits. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  sis  virgilis  y  sis  pharafrasis  erasmi, 
textus,  de  forma  de  octau  descusits. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  una  biblia  de  forma  de  octau  y  quatre 
diornals  romans  petits  descusits  y  dotze  ores  de  forma  longueta  tot 
descusits. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dos  formolaris  instrumentorum  ecclesia- 
storum,  tres  sermones  dormi  secure,  tots  desligats. 

ítem  altre  plech  en  lo  qual  ha  trenta  libres  flors  de  virtuts  des- 
ligats. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  deu  mans  de  libres  del  ase. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vint  ores  petites  en  latí. 

ítem  altre  plech  en  lo  qual  ha  divuyt  ores  petites  en  latí. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  vint  y  quatre  ores  molt  petites  en  latí. 

ítem  altre  plech  en  que  ha  divuyt  ores  romanes  en  latí. 


LLIBRETERS  93 

Itera  una  summa  gayetana  de  forma  de  octau  ligada. 

IterQ  hun  vocabularium  utriusque  juris  mullat  ligat. 

Itera  hun  salusti  de  forma  de  octau. 

ítem  huns  sermones  dornii  secure  de  forma  de  octau  ligat. 

ítem  hun  virgili  de  forma  de  octau  ligat. 

ítem  hun  cicero  de  forma  de  octau  ligat. 

ítem  hun  libre  portenice  mariana  ligat. 

ítem  hun  libre  de  conscribendis  epistolis  ligat. 

ítem  dos  oracis  de  forma  de  octau  ligats. 

ítem  hun  libre  paráfrasis  ligat. 

ítem  una  retorica  de  cicero  ligada  de  octau. 

ítem  unes  epistoles  de  ovidi  forma  de  octau. 

ítem  hun  libre  Inchiridion  psalmorum  petit  ligat. 

ítem  hun  arte  de  canto  laño  cusit. 

ítem  hun  libre  vell  ligat  Insiitutiones  joannes  monardi. 

ítem  altre  arte  de  canto  laño  ligat. 

ítem  hun  ovidi  matamorfoseos  vell  ligat,  lo  text. 

ítem  altre  libre  vell  Institutiones  greca  liter ature  dragmata  loannis 
colampadi  ligat. 

ítem  altre  libie  vell  fiameta  ligat. 

ítem  unes  epistoles  de  ovidi  de  forma  de  quart  plegades. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dos  diornals  romans  petits,  dos  ihe- 
sauruní  spiritualis  y  unes  ores,  no  cosits. 

ítem  hun  plech  en  que  ha  dos  terensis  de  forma  de  quart  ab 
coment. 

ítem  deu  mans  de  libres  de  flors  de  viriuts. 

ítem  mija  rayma  de  paper  prim  del  senyal  déla  serp. 

ítem  hun  libre  gabriel  biel,  sinch  cañones  misse  plegat  de  forma 
de  quart. 

ítem  hun  plech  de  oretes  petiies,  son  tres  mans,  no  ligades. 

ítem  onse  libres  epistoles  de  ovidi  y  hun  tulli  de  forma  de  octau, 
no  ligats. 

ítem  deu  libres  epistoles  de  ovidi  de  la  dita  forma  de  octau  no 
ligades. 

ítem  una  suma  angélica  de  forma  de  octau  no  complida  desU- 
gades. 

ítem  tres  mans  de  paper  de  forma  mitjana. 

.'tem  hun  ovidi  metamorfoseos  vell. 

ítem  hun  terenci  vell. 


94  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

ítem  dos  anthonis  de  nebrissa  ab  coment  de  forma  de  full  no 
cosits. 

ítem  quinze  o  setze  mans  de  paper  en  lo  qual  ha  moltes  mans 
cascades. 

ítem  vuyt  libres  de  paper  blanch  de  foima  de  full  cubertes  de 
pregami,  son  vint  y  tres  mans  de  paper  entre  tots. 

ítem  hun  frapolo,  son  quatre  mans  de  paper. 

ítem  dues  mans  de  hesseroles  de  paper  descosides. 

ítem  hun  caxonet  petit  de  fusta  de  xiprer  sens  pany. 

ítem  quaranta  quatre  pregamins  de... 

ítem  doscents  sinquanta  pregamins  entre  strosses  y  trossos  molt 
dolents. 

ítem  dos  libres  de  pregami  vell  per  fer  cubertes. 

ítem  dues  dotzenes  de  pregamins  strosses. 

ítem  sinch  dotzenes  y  nou  pregamins  d'escriure. 

ítem  sinch  volums  petits  regule  cancellerie  domini  papeterro, 
forma  de  octau  no  cosides. 

ítem  dues  dotzenes  de  ores... 

(Segueixen  dues  planes  il -legibles  per  l'acció  corrosiva  de  la  tinta; 
pot  endevinarse  que  s'acaben  los  Uibres  y  comencen  altres  objectes, 
Al  mig  de  la  segona  de  dites  planes  diu:  <'die  veneris  mensis  et  anni 
predicti...,  etc.  En  lo  menjador:  ítem  hun  cofre  de  fust...  ítem  tres 
lansols...  ítem  sinch  stovalles...»  A  la  plana  següent:) 

ítem  unas  telas  danant  lit  de  flenqua,  la  una  guarnida  de  listes 
de  seda  groga,  l'altra  plana. 

ítem  dos  coxins  grans  de  parar  ab  ses  coxineres  guarnides  de 
cordons  de  seda  de  grana  pleus  de  palla  los  quals  dix  la  dita  madona 
cabrida  que  son  seus. 

ítem  dues  dotzenes  de  torcaboques  entre  bous  y  dolents,  los  quals 
dix  madona  cabrida  que  son  seus. 

ítem  hun  cofre  gran  de  fusta  de  alber  lo  qual  dix  la  dita  madona 
cabrida  que  es  seu,  en  lo  qual  ha  fariña. 

ítem  hun  mig  cofre  de  fusta  de  alber  ab  pany  e  clau  lo  qual  dix 
la  dita  madona  cabrida  es  seu. 

ítem  dues  culleres  de  argent  pesen...  (en  blanch)  los  quals  dix 
la  dita  madona  cabrida  son  seues. 

ítem  una  jossa  de  argent  de  marcha  de  barcelona  pesa...  (en 
blanch). 

ítem  hun  bressol  de  fusta  pera  bressar  minyó. 


LLIBRETERS  95 

ítem  una  taula  de  fusta  de  alber  ab  quatre  frontisses  e  ab  dos 
capitells  de  fusta,  lo  qual  dix  la  dita  madona  cabrida  que  es 
seu. 

ítem  hun  bancal  de  fusta  ab  dos  caxons  ab  sos  panys,  lo  qual 
dix  la  dita  madona  cabrida  es  seu. 

ítem  una  cadira  de  fusta  de  noguer  guarnida  de  cuyro. 

ítem  vint  y  nou  llins  de  fil  part  li  e  part  de  stopa,  part  canejat 
e  part  per  canejar. 

En  la  cuyaa. 

ítem  una  pastera  de  fusta  de  alber  ab  lo  fons  de  noguer  bona. 

ítem  hun  sedas  de  seda  dolent. 

ítem  hun  servidor  per  posar  fariña. 

ítem  tres  canters  de  aram,  los  dos  grans  e  lo  hu  petit. 

ítem  hun  perol  de  coure  petit. 

ítem  dues  copes  de  aram,  la  una  gran  l'altra  petita,  las  quals  dix 
la  dita  madona  cabrida  son  su  es. 

ítem  hun  fogó  de  aram  ab  rexa  de  ferro  lo  qual  li  dix  la  dita 
madona  cabrida  es  seu. 

ítem  hun  perol  de  aram  gran  lo  qual  dix  la  dita  madona  cabrida 
es  seu. 

ítem  una  paella  de  ferro  ab  sa  giradora  la  qual  dix  la  dita  madona 
cabrida  que  es  sua. 

ítem  dos  asts  de  ferro  los  quals  dix  la  dita  madona  cabrida  que 
son  seus. 

ítem  una  bassina  de  lauto  pera  donar  torquamans  la  qual  dix 
la  dita  madona  cabrida  es  sua. 

ítem  tres  canelobres  de  lauto  los  quals  dix  la  dita  madona  cabrida 
son  seus. 

ítem  dos  parells  canelobres  de  lauto  de  tall  de  canelobres  de  ar- 
gent  los  quals  son  de...  y  fan  penyora  per  sis  sous. 

En  la  cambra. 

ítem  una  litotxa  de  fusta  de  alber  ab  son  pany  en  lo  qual  a  trobat 
les  robes  següents: 

ítem  una  cota  de  canitzes  (?)  blancha  del  minyó,  bona. 

ítem  hun  sayonet  de  drap  vert  del  minyó  nou. 

ítem  una...  de  contrany  negra  guarnida  de  una  faxa  de  vellut 
negre  bona  ja  usada. 


96  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

ítem  brial  de  xamellot  naranjal  sens  aygues  guamit  de...  vellut 
negre  bo. 

ítem  hun  mantell  de  sayo  de  filades  de  seda  negra...  de  vellut  bo. 

ítem  hun  jaquet  de  vellut  negre  ab  manega  a  la  portuguesa. 

ítem  hun  gipo  de  vellut  negre  [del]  deífunct  bo. 

ítem  hun  sayo  de  contray  negre  enfonat  de  drap. 

ítem  en  hun  mig  cofre  de  ella  dita  madona  margarida  atrobam 
lo  següent: 

ítem  hun  capell  y  cosset  obrat  de  pomarejo  ab  fulleteria  de  or. 

ítem  una  cx)ha  o  trensada  de  tela  de  orlanda  ab  fulleteria  de 
or  bona. 

ítem  dos  veis  de  glassa  e  una  guarnició  de  vel  feta  de  or  pessigat. 

ítem  una...  de  fustani  vergat  blanch  del  minyó. 

ítem  una  camisa  de  tela  de  compra  del  dit  deífunct  vella. 

ítem  dos  draps  de  cap  del  minyó  lo  hu  guarnit  de  flochadura  e 
l'altra  guamit  de  trena  foradada  an  flochs  y  botons  de  fil. 

ítem  [en]  una  caxeta  petita  per  teñir  robes  del  minyó  ab  pany 
sens  clau,  lo  qual  dix  la  dita  madona  cabrida  que  es  sua,  atrobam  lo 
següent: 

ítem  dos  fassets  de  cotonina  blancha  per  al  minyó  nous. 

ítem  set  gambuxos  ab  quatre...  vells  del  minyó. 

ítem  set  banofalls  del  minyó. 

ítem  hun  capellet  del  minyó.  ^ 

ítem  hun  lit  encoxat  de  fust  de  alber  ab  márfega  de  dues  vores, 
plena  de  palla  ab  dos  matalassos  de  lana  vells,  lo  qual  dix  la  dita 
madona  cabrida  que  es  seu. 

ítem  sinch  pesses  de  costures  pintades  de  xamellots  ab  huns 
rollos  ab  scuts  ab  hun  cabtit  e  una  morera,  las  quals  dix  la  dita  noa- 
dona  cabrida  que  son  su  es. 

En  la  cambra  de  dalt. 

ítem  hun  lit  encaxat  de  fusta  de  alber  ab  márfega  de  dues  vores 
plena  de  pallas  y  dos  matalassos  de  cana  molt  dolents,  lo  qual  dix 
la  dita  madona  cabrida  que  es  seu. 

ítem  tres  coxins,  los  dos  grans  e  hu  petit,  plens  de  ploma,  los  quals 
dix  la  dita  noadona  cabrida  son  seus. 


1  Lo  minyó  de  referencia  era  fill  del  difunt  Miquel  Cabrit,  portant  lo  meteix 
nom  que  son  pare.  A  28  de  Febrer  de  l'any  1562  ingressá  en  la  Confiaría  de 
Sant  Geroni  deis  Llibreters. 


LLIBRETERS  97 

ítem  tres  flassades  cardados  velles  las  quals  dix  la  dita  madona 
cabrida  son  su  es. 

ítem  atrobí  dotze  doblons,  lo  hu  deis  quals  se  diu  es  den  franci 
cabrit  los  quals  te  la  dita  madona  Elisabet  cabrida. 

ítem  atrobi  hun  paper  en  lo  qual  lo  dit  quondam  mon  marit  molt 
poch  abans  que  ell  morís  de  ma  sua  scrigue,  en  lo  qual  se  conta  que 
sant  francesch  li  deu  sis  liures  per  pregamins. 

ítem  una  capa  o  manten  de  pardillo  o  peí  de  rata  guarnida  de  hun 
passamá  filadís  vell. 

ítem  hun  sayo  de  gris  ciar  vell. 

ítem  unes  calses  de  cordellat  negre  velles  del  dit  deffunct, 

ítem  hun  fasset  o...  enforrat  de  pell  blancha  dolent. 

ítem  una  gorra  vella  del  dit  deffunct  molt  dolenta. 

ítem  hun  arcabús  ab  son  flascó. 

ítem  hun  morter  ab  la  ma  tot  de  coure  lo  qual  dix  la  dita  madona 
Elisabet  cabrida  es  seu. 

ítem  hun  morter  de  pedra  lo  qual  dix  la  dita  madona  cabrida 
es  seu. 

ítem  una  cassa  de  aram  la  qual  dix  la  dita  madona  cabrida  que 
es  sua. 


gS  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°    12 

Testament  del  Llibreter  Joan  Trinxer. 


Die  mercurii  xxviij  funii  M.D.LXXXVIIIJ. 

En  nona  de  Deu  sia,  Amen.  Jo  Joan  Trinxer,  Uibrater  ciutadá 
de  barcelona,  fill  de  Joan  TrinKei*  Uibrater  ciutadá  de  barcelona  e  de 
Clara  rnuller  de  aquell,  deffuncts,  sa  per  la  gracia  de  Deu  de  cors  e 
de  pensa,  estant  en  mon  bon  seny,  sana  e  integra  m,emoria,  ferma 
loquela  y  ciar  parlar,  fas  y  ordon  lo  present  m.eu  testanient  eo  darrera 
voluntat  mia. 

Primerarnent  vull  y  naan  que  tots  los  deutes  que  lo  dia  de  naon 
obit  jo  deuré  sian  pagats  y  totes  les  iniuries  y  torts  a  restitutió  de  les 
quals  jo  sia  tingut  y  obligat,  sien  smenades  breument,  simplement, 
summarianient  y  de  pía  sens  strepit  ni  figura  de  juhi,  sola  la  veritat 
del  fet  attesa,  segons  que  los  dits  deutes  iniuries,  y  torts  millor  se  porán 
mostrar  per  cartes,  albarans  o  altres  legitimes  proves  y  specialment 
a  Valentí  Villomara  y  Joan  Remiras  com  a  resta  de  aquelles  vnitanta 
y  sis  Iliures  ab  sotascrita  de  Joan  Valls,  mon  gendre,  y  de  francesch 
Trinxer,  mon  fill,  que  no  sé  quant  es  y  també  al  dit  mon  gendre  fran- 
cesch Valls,  alguna  trentena  de  liures  poch  mes  o  mancho  y  a  mossen 
Casamitjana  mercader  de  una  resta  de  un  paper  dotse  liures  poch  mes 
o  menys. 

Elegint  marmessors  y  de  aquest  meu  darrer  testament  exequutoris 
lo  Reverent  señor  mossen  Agosti  de  Tamarit,  prior  de  Santa  Marga- 
rida  de  Vilasecha  en  lo  bisbat  de  Vich  y  rector  de  Sant  Jaume  de 
barcelona,  Angela  Trinxera  amada  muller  mia,  francesch  Trinxer  Ui- 
brater fill  meu  y  Eleonor  genovesa  muller  de  Hieronym  genovés 
Uibrater  y  Aldonsa  filias  mias  y  tots  sinch,  quatre,  tres,  dos  o  hu 
dells  a  soles  en  absentia.  Pregant  los  etc. 

ítem  deix  y  'm  prench  de  mos  bens  per  la  mia  anima  deu  Iliures 
volenfc  que  los  tres  dies  de  les  misses  que's  digan  deu  misses  per  la 
mia  anima  en  los  altars  privilegiats  que  placia  a  mos  marmessors  y 
un  trentenari  en  la  parrochia  de  Sant  Jaume. 


LLIBRETERS  99 

Elegint  la  sepultura  al  meu  cors  fahedora  en  lo  Monastir  de  Sant 
francesch  déla  preseut  Ciutat  en  lo  vas  hon  son  sotarrats  mon  pare  y 
ma  n^aFe  per  la  qual  y  per  tot  lo  daniunt  dit,  deix  dites  deu  liures 
y  lo  mes  avant  a  coneguda  de  mos  noarmessors. 

ítem  deix  a  la  parrochia  per  dret  de  parroquiatge  cinch  sous. 

ítem  deix  a  Eleonor  Trinxera,  neta  mia,  filia  de  mon  fill  Joan  trin- 
xer  quondam  y  Ilibrater  ciutadá  de  barcelona  pet  tota  part  de  heretats 
legittimes  patemals  y  matemals  y  supplement  de  aquelles  e  per  la 
part  a  ella  pertanyent  en  lo  screix  per  mi  fet  a  la  dita  mare  sua  e  per 
la  part  a  ella  competent  en  la  successió  ab  intestat  de  la  dita  quondam 
naare  del  dit  Joan  trinxer  ñll  meu,  en  primeres  nupties  muller  mia,  y 
per  altres  qualsevols  drets  a  dita  neta  mia  com  hereva  per  sa  portió 
del  dit  Joan  trinxer  fill  meu  e  altrament  en  los  ben  meus  o  de  la  dita 
quondam  mare  del  dit  Joan  trinxer  son  pare  pertanyents  o  pertanyer 
podents  o  devents  y  altrament  de  ma  libera  y  espontanea  voluntat, 
tot  aquell  cens  de  vint  y  dos  sous  y  sis  diners  que  jo  reb  sobre  unes 
cases  situades  en  la  present  Ciutat  eií  la  plassa  déla  Blanquería,  les 
quals  vTiy  les  posseheix  steve  verges,  sabater,  ab  lo  domini  o  senyo- 
ria,  ferma  y  fadiga  y  altre  qualsevol  dret;  la  qual  casa  lo  dit  verges 
compra  de  la  senyora  ysabet  theophila,  viuda,  en  poder  del  discret 
m°  pere  ferrer  notari  de  barcelona  en  lo  any  mil  sinchcents  vuy- 
tanta  dos;  en  lo  qual  cens  y  en  dos  centes  liures  que  doní  en  capi- 
tols  matrimoniáis  al  dit  joan  trinxer  fill  meu  y  en  la  liberatio  que 
ab  la  present  li  fas  a  ella  y  a  sos  germans  y  germanes  al  dit  son 
pare  ab  intestat  succehints  de  mes  de  quatre  centes  liures  que  per 
lo  dit  pare  seu  e  pagades  com  par  en  mon  libre  deis  Albams,  y  axi 
ab  dita  summa  dit  son  pare  me  era  debitor  o  en  la  portió  en  dites 
qualitats  a  ella  pertanyent,  la  dita  neta  mia  a  mi  hereva  particular 
instituhesch  ab  pacte  empero  y  condició  y  no  altrament,  que  la  dita 
neta  mia  ni  aitri  ningu  per  ella  no  moguen  ningún  plet  ni  questio  a 
mon  hereu,  ans  de  la  present  dexa  e  institució  se  contente,  y  si  cars 
sera  que  dita  neta  mia  no's  contentara  del  que  li  dex  o  mourá  plet 
algú  a  mon  hereu,  que  en  tal  cars  la  present  institució  que  li  fas  sia 
haguda  per  no  feta  ni  scrita  ni  tinga  ninguna  forsa  ni  valor  y  la  dita 
liberado  tambe  del  dit  deute  me  devia  son  pare  sia  hagut  per  no 
fet  ni  scrit  y  reste  lo  deute  en  sa  forsa  y  valor  y  tinga  en  mos  bens 
sois  lo  que  de  dret  li  tocará. 

ítem  deix  a  francesch  Trinxer,  libreter,  fill  meu  y  de  la  dita  Beatriu 
en  primeres  nupties  muller  mia,  per  tota  part  de  heretats  legittimes 


100  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

patemals  y  maternals  y  per  la  part  a  ella  pertanyent  en  lo  creix  per 
mi  íet  a  la  dita  mare  sua  e  per  la  part  a  ell  competent  en  la  successió 
ab  intestat  a  la  dita  quondanx  mare  sua  y  per  altres  qualsevol  drets 
a  dit  fin  meu  o  altrament  en  los  bens  meus  o  de  la  dita  quondam 
mare  sua  a  ell  pertenyents  o  pertanyer  podents  y  devents;  dos  centes 
lliures  en  comptants  o  deu  Uiures  en  annua  pensió,  ab  ferma,  fadiga 
y  tota  señoria  de  aquell  cens  de  setanta  tres  lliures  deset  sous  y  sis 
diners  que  dit  Hieronym  genovés,  Ilibrater,  mon  gendre,  me  ja  y  preste, 
y  unes  cases  he  stablertes  en  la  Ilibreteria  en  poder  del  notari  davall 
scrit,  a  (en  blanch)  en  les  quals  dos  centes  liures  o  cens  de  deu  liures 
y  en  aquella  vinya  que  li  doní  ab  acte  rebut  per  t.  garcia,  notari  de  bar- 
celona,  dia  y  anys  en  aquells  continguts  y  enla  liberació  que  li  fas  ab 
la  present  del  que  ell  me  deu  per  50  que  com  li  parí  botiga  al  costat  de 
ma  casa  y  prengué  de  ma  botiga  los  millors  Ilibres  li  apparegué  que  be 
valien  mes  de  tres  centes  lliures  y  per  haver  li  feta  la  despesa  en  ma 
casa  a  ell  y  a  sos  criats  y  tota  sa  familia  sense  haveime  pagat  res  de 
despesa  ni  de  lloguer  de  la  botiga,  lo  dit  fiU  meu  a  mi  hereu  particular 
instituhesch,  ab  pacte  empero  y  condició,  y  no  altrament,  que  lo 
dit  francesch  trinxer  fill  meu,  ni  altri  ningu  per  ell,  no  moguen  ningún 
plet  ni  questió  a  mon  hereu,  ans  de  la  present  dexa  e  institutió  se 
contente,  y  si  cars  será  que  dit  francesch  trinxer  fill  meu  no  's  con- 
tentará del  que  li  deix  o  mourá  plet  algú  a  mon  hereu,  que  en  tal 
cars  la  present  institutió  que  li  fas  sia  aguda  per  no  feta  ni  scrita 
ni  tinga  ninguna  forsa  ni  valor  y  també  la  dita  liberatio  del  dit 
deute  me  deu  sia  hagut  per  no  fet  ni  scrit  y  reste  lo  deute  en  sa 
forsa  y  valor  y  tinga  lo  dit  francesch  fill  meu  en  mos  bens  sois  lo 
que  de  dret  li  tocará. 

ítem  deix  a  Eleonor  genovesa  filia  mia  muUer  de  Hieronym 
genovés  per  tota  part  de  heretats  y  legittimes  paternals  y  maternals 
y  per  la  part  del  creix  per  mi  fet  a  Angela,  en  segones  nupties  muller 
mia  y  mare  sua,  y  per  altres  qualsevol  drets  en  mos  bens  a  ella  per- 
tanyents,  deu  sous  en  los  quals  y  en  la  dot  e  altres  coses  li  doni  al 
temps  de  contraure  segon  matrimoni,  aquella  a  mi  hereva  particular 
instituhesch,  los  vineles  empero  en  los  capítols  matrimoniáis  posats, 
sempre  salves. 

ítem  semblanment  pe  los  mateixos  respectes  prop  dits,  deix  a 
Aldonsa  donzella  filia  comuna  a  mi  y  a  dita  Angela  en  segones  nup- 
ties muller  mia,  deu  sous  en  les  quals  y  en  les  vint  liures  en  annua 
pensio  que  li  he  donades  del  dit  cens  que'm  ía  m^  Hieronym  genovés 


// 


LLIBRETERS  I 01 

ab  acte  rebut  en  poder  del  notari  del  present  testament  a  dos  de 
maig  MDLxxxvij  aquella  a  mi  hereva  particular  instituhesch. 

ítem  confesse  y  regonech  a  la  dita  Angela  trinxera,  en  segones 
nupties  muller  mia,  son  dot  lo  qual  son  dos  centes  liures  les  quals  de 
ella  eo  per  ella  he  hagudes  y  rebudes  e  mes  regonesch  que  li  he  fet 
d'escreix  cent  liures.  Los  capitols  matrimoniáis  entre  ella  e  mi  son 
en  poder  del  quondam  m°  Joan  llunes  notari  de  barcelona  en  l'any 
MDxxxij,  poch  mes  o  mancho. 

Tots  los  altres  empero  bens  meus  mobles  e  immobles,  qualsevulla 
y  honsevulla  que  sien,  de  actes,  veus  y  actions  mies  que  a  mi  perta- 
nyen  o  pertanyerán  ara  o  en  esdevenidor  per  qualsevol  rahons,  drets, 
títols  o  causes,  deix  y  atorch  a  la  dita  Angela  trinxera  charíssima 
muller  mia  y  aquella  a  mi  hereva  universal  instituhesch.  Si  empero 
la  dita  Angela  a  mi  hereva  sua...  esser  no  podrá  o  no  voldrá,  mes 
morra  apres...  substituhesch  a  ella  y  a  mi  hereu  instituhesch  a  la 
dita  Eleonor  filia  mia,  muller  de  Hieronym  geno  vés,  librater,  ciutadá 
de  barcelona  y  aquella  a  mi  hereva  universal  instituhesch  a  totes  ses 
voluntats  liberament  fahedores  "" 

E  aquesta  etc.  de  la  qual  etc.  — 

Testimonis  cridats  y  pregats  son  lo  Illustre  y  molt  reverent  señor 
Augusti  de  Tamerit  preveré  rector  de  sant  Jaume  de  bar.*  y  prior 
de  sancta  Margarida  de  Vilasecha  bisbat  de  b.*  y  Miquell  stadella,  pare 
y  fill,  ciutadans  de  barcelona. 


alegoría  de  la  impremta. 

Del  meteix  pintor  y  d'ígual  provínen?a  que  la  de  la  Llíbretería. 

Esta  composta  per  una  beíía  matrona,  sentada  davant  ía  caixa  deis  típus,  girada  la 
testa  envers  ('espectador;  té  a  prop  seu  dos  nens,  o  amoretes;  un,  com  esperant 
original,  esta  recolzat  al  caireíl  de  la  cat2a,  a  mitta  penombra;  l'altre,  dret,  tocant 
a  la  figura  de  la  Estampa,  sosté  íes  bales  de  donar  tinta  que  durant  ío  primer  terg  de 
la  XIX.*  centuria  encara  esperaven  la  introducció  deis  roleus  estilats  en  nostra  época. 


ESTAMPERS 


La  Impremía  a  Barcelona. —  Nos  pot  negar  que  la  in- 
troducció  de  la  Impremía  a  Barcelona  se  deu  ais  alemanys 
que  tant  contribuiren  a  difundir  los  progressos  d' aquesta 
industria  per  tot  lo  món  civilisat. 

Lo  que  s' ignora  es  la  data  exacta  en  que'ns  la  donaren 
a  conéixer. 

Tampoch  se  sab  qui  o  quins  foren  aquells,  tota  vegada 
que  les  opinions  deis  escriptors  que  d'aixó  han  tractat  están 
en  desacort.  Mentres  uns  atribueixen  dita  introducció  a  Joan 
Spindeler  y  a  Pere  Brun,  associats,  altres  la  adjudiquen  a 
Joan  Gherlinc.  ¿  Quins  están  en  lo  ferm  ? 

A  judici  nostre,  los  partidaris  de  Gherlinc,  per  quant  d'ell 
n'hi  ha  un  testimoni  vivent,  lo  mes  antich  que's  coneix,  90 
és,  la  Gramática  d'En  Bartomeu  Mates,  impresa  a  Barcelona 
a  9  d'Octubre  de  1468. 

Cert  que  aquesta  data  sigue  combatuda  o  posada  en 
dubte  pels  autors  que  afermaren  que  Gherlinc  no  imprimía 
a  Barcelona  fins  Tany  1489  —  així  vingué  creyent-se  per 
espay  d' algún  temps;  —  empero  la  existencia  d'un  Con- 
tráete que  en  l'Arxiu  Notarial  de  nostra  Ciutat  descobrí  lo 
qui  fou  historiador  entusiasta  de  les  coses  de  Catalunya, 
En  Salvador  Sanpere  y  Miquel  —  document  autorisat  a  15 
d' Abril  de  Texpressat   any   peí   Notari   d'aquell  temps  En 


104  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Guillem  Jordá,  —  tira  per  térra  la  esmentada  afirmació,  ja 
que  dit  Contráete  ^  demostra  plenament  que  Gherlinc,  abans 
de  1489,  havía  imprés  unes  Hores  de  Nostra  Senyora,  his- 
toriades  o  iMustrades  ab  gravats. 

Per  lo  demés,  los  mestres  impressors  que  vingueren  a 
exercir  en  nostra  Ciutat,  van  ésser  rebuts  ab  goig,  tant  per 
les  Corporacions  religioses,  com  per  los  Llibreters  y  persones 
d' alguna  mentalitat,  esfor9ant-se  uns  y  altres  en  contractar- 
los  y  tenir-los  en  llur  casa  o  a  llurs  despeses,  acabant  mólts 
d'ells  per  posar  estampa  propria. 

Los  primers  Ilibres  que  aparegueren  foren  compostos  y 
impresos  ab  lo  material  ambulant  que  dits  mestres  portaven. 

* 
*      * 

Mercés  a  una  reprodúcelo  fidel  de  la  susdita  Gramática, 
feta  fotografié  ame  nt  a  despeses  de  YInstitut  Cátala  de  les  Arts 
del  Llihre  ^,  rar  exemplar  que  lo  canonge  Don  Jaume  RipoU 
y  Vilamajor  regala  l'any  1835  a  nostra  Academia  de  Bones 
Lletres  3,  coneixem  que  tal  Ilibre  conté  116  planes  de  text, 
de  tamany  octau,  de  pur  y  bellíssim  gótich,  sens  foliació  ni 
lletres  iniciáis  o  cap-lletres  en  los  comentos  deis  capitols  o 
parts  que  integren  la  obra. 

Va  encap9 alada  ab  les  páranles 

^Pro  condendis  oraiionibus  juxta  grammaticas  leges  litteratissimi 
autoris  Bartholomei  mates  lihellus  exorditur.» 

En  lo  colofó  s'hi  llegeix: 

«Gratie  habentur  deo.  Lihellus  pro  offíciendis  orationihus.  vt  gram- 
matice  artis  leges  expostulant.  e  docto  viro  Bertholomeo  mates  condi- 


1  Documents  justificatius,  n.°  i. 

2  A  la  galantería  de  dit  Instituí,  remerciant-ho  mólt,  podera  donar  a 
conéixer  la  primera  y  última  plana  de  la  al'Iudida  obra,  que  es,  com  si  di- 
guéssim,  la  portada  y  peu  d'impremta  o  colofó  d'ella. 

3  Dita  Corporació  lo  conserva  com  joya  preciosa. 


"^20  conof  neis  oioní  bus  íux  ía  grlmatícis  legee  (fifrtaríí 
fttni  auco2i0  l:)t:rtboloniei  mates  libellue  cjiozoitun 

rammatíca  cíl  fcíentía 

gnara  re<íe  ícctbcnDi  recre  ioquf  noi.  ]t)ec  oifFi 

nítio  eft  pctn  be  líe.quc  perfecte  continet  neceí 

íaria.Ct  Díciujr  gramática  a  grama  ton  quoD  c 

líttera,x  grámaton  a  gramma  quoD  elt  Imea. 

fo  ^  Ifttere  Itneíe  quibuíoam  oepinguntur.Bícítur  ergo  grá 

manca  a  getiere  fuo.qfí  líf  tcralie  fcIa  eo.q:  lutctatU5  ¿fUciu 

©arree  grámatíces  fimtquatuoj.f.littera  íyllabaoictio  t 

02at10.DC  qiííbuepcr  oioinem  Oicctur.  6t  píimo  oe  (ittera.q 

cft  puma  pare  gtammatice3    Xí ittera  eft  mínima  pare  vo 

cí9Cópoíite.©el  HcXiíteraeft  vot.queícribípoícftiDiuíDu« 

fuñí  Diffmitionee  iftc  piifciani  i  piimo  maio2i0.€t  oicitur  lit 

tcra  quaíi  legíttera  q?  Icgenoí  ítcr  p:ebt  at.Dcl  a  lítura  vt  quí 

buHoam  placer q^plcrunq^  míeraíietabuUeanriqm  faíbcrc 

folebant. 

Ilitterarum  queoam  funt  vocales.qucoam  ^ero  confona 
ics.Bocalesfuntquinq^.f.a.e.i  o.u.ÜoníonantiuumqueDa^ 
funt  mute.t  queoam  fcmíuocaleeODutcíuntnoucm.f.b.c.o. 
f.g.h.p.q.t.Semíuocalee  funt  fcjr.f.l.mn.r.i'jc.Bocalie  eft  q 
fací t  íonum  per  fe.  vt  a  e.  íonfona  eft. que  cu^  alia  facit  fonu^ 
vi  b.c.tc.6t  oríie  termmantur  ín  e.pieter  q.  que  termmatur  i 
tj.tlícetli.terminetürína.0emiuocale0 funt  que  icípiunta 
ipocali  X  finíunt  m  feípfis.vt  Lm.n.€t  owe  incipiunt  ab  e.p:ic 
terr.queincipitabi.tbocfecunDumpiifaanum. 

^tqmtwrocfpUaba» 

Byll  aba  eft  compiebenfio  liturarum  confequenD  fub  vno  ac 
cenfU  X  vno  fpirítu  p^olato.  vel  (íc,  avilaba  eft  vo)C  luterali* 

que  íub  vno  accentu  z  vno  fpirítu  moiftanter  pwfcrtwr.pjíf^ 

a 

Primera  plana  de  la  Gramática  d'En  Bartomeu  Mates. 


íupinumoebet  íuppkrtpa  meotum  gcrunoíuum  cum  ífta 
picpoíítíotu oc  6fcmplum  pnmúvaíg cantaren  rcfpons. 
Xomponífur  ítc. vapo  ao  pfallenoum  vnum  r^fponfutn.  6?:^ 
cmplu5  fccunoí  vt  oícenoo  50  vine oc  poler paraoís  JCoponí 
cur  fíe.  venío  oc  volenoo  paraDÍru>.9í  auté  '^bu5  no  babcant 
ínpía  nec  getunoía.tunco}  freci'fuppletíoper  íupína  oe  facó 
10  <>cl  DC  patíoi  ríe  t  perfutu?optatiiií  cíumWi.ut  fíDicatut 
vaíg  anmar  la  gent.  tóponítur  fíe  vaoo  fcmv>t  meí  tcocat  ge 
f  cm.fímílúcr  oícenoo.  vaíg  barre  los  oejrebles.  Xóponítur  fíe 
vaoo  fcm  vt  vapulent  oífcípuli.qi lícet  íñrS'^hmn  vapulo  ba 
beat  fupína  i  gerunoía.ru)  qi  oatur  e^tra  fígnífícatíone  pío 
piía  Jabino  babem^qmó  poífum'col  locare  perfonápa  tiente 
AÓ  ctn  poífet  poní  ín  actó.qi  no  baberet  vrí  regí,  lupina  aut 
nó  reqrunt  fuppofítu^  vt  oícít  pe.be.ncc  p5t  poní  ín  abitó. qi 
ín  fígnífíca ntí bu9  paífíoné  pcrfoa  patíens  no  póítur  ín  abitó 
reíiat  ergo^^  no  pót  fíerí  per  fupia.per  gerunoía  poffet  bñ  to 
lerari.vt  oícenoo  vaooao  vapuláouj  oífcípuloe.pót  regípio 
fuppofíto  a  geru noío  íllo  €t  1  ímílíter  oícconm  c  oe  a Iííb  3  fíg 
nífícantpafUoné.9í  oetur  vulgare  ín  fígnífícatoe  actía  ín^  fu 
pínÍ9.Cjcéplu5  vltímífupíníur  oícéoo.víncoe  énuíarlopob 
le.£6ponítur  ftc.venío  factu  vt  pplíri  teoeat  meí.Crépluí  qfí 
oatur  ín  fígnífícatoe  paffíua.  vt  oícenoo.  vine  xS  effer  ennuíat 
oe  mó  cópaío. £5ponítur  fíe. venío  paffu  ut  me  teoeat  vel  re 
oeret  meí  focíí.íta  q>  poffum^ponere  pne  optati  vel  futu?  eíuí 
De5jn  talíb^i  fímílíb^fuppletíóíb^fctím  ^fniareqrít.6tfícjí 
fuppletíoníbue  Dicta  fuífícíant.T  oe  bis  que  fpeetant  aooía 
fvntadícam.  óiaríebabenturoeo. 

¿íbellus  pío  effícíéoís  ozóníbus.  vt  grámatíce  artíe  leges  eje 
poílulant.e  ooctoví:o  l)crtbolomeo  mates  cóoítus.i  per  p. 
lobáne^  matofes  cbtíftí  mínííl?  piefb)?tc)?q^  callígat^  i  eme 
Datusfubímpenfís  6uíllermíros.  t  mira  arte  ímpieíTapec 
líobanem  gbetlínc  alamanum  fínítur  barcpnone  noníaocto 
bzíís.anní  a  natíuítare  cbííftí.CO.cecc.íj:vííL 

Barrera  plana  de  la  Gramática  d'En  Bartomeu  Mates. 


ESTAMPERS  IO5 

tus.  et  per  P.  Johannes  mafoses  christi  ministrum  presbiterumque 
castigatns  et  emendatus  sub  impensis  Guillermi  ros,  et  mira  arte 
impressa  per  Johannem  gherlinc  alamanum  finifur  barcynone  nonis 
octobriis.  anni  a  natiiiitate  christi  .M.CCCC.LXVIII.» 

De  Spindeler  y  Bnin  se  sab  que's  trobaven  a  Barcelona 
exercint  d'Estampers  Tany  1475.  ¿Serien  ells  los  qui  en 
dit  any  acabaren  d'imprimir  lo  Ilibre  titolat  De  epidemia 
y  peste  —  primera  edició,  —  escrit  per  Valasco  de  Taranto, 
ab  motiu  d'haver  aparegut  en  nostra  Ciutat  la  glánola  que 
^tants  damnatges  causa?  ^ 

No's  té  noticia  de  la  existencia  de  cap  exemplar. 

Al  parlar  de  dit  Ilibre,  lo  sabi  Don  Nicolau  Antonio, 
Arquebisbe  que  sigue  de  Sevilla,  diu: 

«loannes  Villar,  iuris  doctor,  Catalanus,  at  suspicari  aequum 
est,  anno  MCDLXXV.  edidit  Barcinone  vernaculam  huius  linguae 
traslationem  operis  De  epidemia  et  peste,  Magistri  Valasci  Taren- 
tini,  artium  medicinaeque  doctoris  eximii  quam  vidimus.  Valascus 
de  Taranta  Monspeliensis  hic  audit  apud  Lindanum  De  scriptis 
mediéis,  diligentem  auctorem;  qui  tamen  hoc  opus  De  epidemia  et 
peste  non  laudat;  ñeque  Villarium  interpretem. » ^ 

Com  se  veu,  l'aMudit  prelat  tant  sois  dona  a  conéixer 
l'any  en  que  fou   acabada   la   impressió,  pero  no   lo  nom 


1  «Dijous  X  d'Agost  M.CCCC.LXXV. — Lo  dit  die  se  comensa  a  fer 
la  sereba  per  les  perroquies  per  causa  de  les  morts.  Mori  hu  de  glanola.  » 
(Volum  segón,  plana  525,  del  Dietari  del  antich  Consell  Barceloní.) 

«Dimecres  XX  Deembre  M.CCCC.LXXV.  —  Lo  dit  jorn  la  perroquia 
de  la  verge  Maria  de  la  mar  per  que  nostro  senyor  Deu  per  mitia  del  glories 
apóstol  Sant  Jacme  e  per  se  clemencia  e  infinida  misericordia  nos  vulla 
levar  la  pastilencia  qui  vuy  corrí  en  la  present  Ciutat  feu  dos  palagrins  90 
es  dos  bons  preveres  per  anar  a  Sant  Jacme  de  Galicia.  E  lo  dit  jorn  per- 
tiran  per  fer  lo  dit  romiatge,  ab  serimonia  entre  les  altres  que  los  dits  dos 
p^ilagrins  foren  acompanyats  ab  la  gran  proííesso  deis  preveres  de  la  sglesia 
de  la  dita  perroquia  ab  creu  e  gamfanons  ñns  al  portal  de  Sant  Anthoni  e 
fora  lo  portal  isque  la  dita  profiíesso  e  fou  los  donada  la  benediccio.  Nostro 
senyor  Deu  per  se  misericordia  los  do  cami  segur  els  vulla  hoyr  per  mitia 
del  glorios  Sant  demunt  dit  en  tal  forma  que  li  sia  plasent  levar  la  dita 
p  istilencia  amen. »  (Volum  segón,  plana  531  y  532  del  Dietari  del  antich 
Consell  Barceloní.) 

2  Biblioteca  Hispana  Vetus,  volum  segón,  plana  306. 


I06  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  la  persona  que  Testampá.  Aqüestes  omissions,  a  judici 
nostre,  obeiríen  mes  a  oblit  que  a  altra  cosa,  tota  vegada 
que  en  un  deis  Comentaris  de  Sant  Tomás  referents  a  la 
Etica  y  a  la  Política  de  Aristótil,  Ilibres  sortits  l'any  1478 
de  r obrador  deis  meteixos  Spindeler  y  Brun,  s'hi  consigna : 
«Die  XV  Juny  de  M.CCCC.LXXVIII,  se  imprimí  en  la 
noble  ciutat  de  Barcelona  lo  Comentan  de  S.^  Thomas 
sobre  los  libres  Ethicorum,  sobre  la  edicio  de  Beroaldo 
Aretino  per  Pere  Brun  y  Nicolau  Spindeler  Alemanys. » 

Per  motius  que  desconeixem,  aquests  dos  mestres  se  se- 
pararen a  últims  del  referit  any,  treballant  cada  hu  per  son 
compte.  De  manera  que  a  Spindeler  sol,  en  1479  se'l  troba 
donant  per  acabada  la  estampació  de  la  obra  Manifulus 
curatonim;  en  1480,  Lo  Psaltiri  y  la  obra  Regiment  de 
Princeps,  coste  jada  peí  venedor  de  Ilibres  Joan  9a  Coma; 
en  1482,  per  encárrech  d'aquest  y  del  Notari  Nadeu  Mir, 
conciutadans,  lo  rar  Ilibre  Antiquitats  de  Josepho;  en  1484 
—  segons  se  creu,  —  la  primera  edició  oficial  del  Llihre  del 
Consolat  y  La  Visio  delectahle  de  Alfongo  de  la  Torra,  ba- 
chiller, editada  peí  repetit  ga  Coma  en  moments  en  que  la 
Inquisició  castellana  trucava  fort  per  a  entrar  a  Barcelona. 

Spindeler  tenía  fama  d'ésser  un  impressor  de  mérit, 
acreditant-ho  la  acurada  execució  deis  Ilibres  estampats  en 
son  establiment.  També  era  fundidor  de  lletra  tipográfica 
y  mólt  destre  en  gravar  orles  y  iniciáis  o  cap-lletres. 

Ademes  deis  abans  mencionats,  Joan  de  Salburga  y  Pau 
Constanga,  a  12  Desembre  de  1475,  acabaren  la  impressió 
del  Ilibre  Rudimenta  Grammatices,  de  Perottus. 

Lo  preveré  Pere  Posa,  cátala  de  natura,  desitjós  de  co- 
néixer  prácticament  la  técnica  de  la  Impremta  en  ses  dis- 
tintes branques,  fou  deixeble  de  Pere  Brun,  ab  qui  s'associá 
després.  Com  dita  societat  tan  sois  dura  un  any,  Posa,  ab 
aquest  lapso  de  temps,  pogué  apendre  lo  que  li  convenía 
conéixer. 

Los  únichs  Ilibres  de  que  tenim  noticia,  estampats  pels 


ESTAMPERS  IO7 

aMudits  Posa  y  Brun  (any  1481),  foren  la  Vida  del  Rey 
Alexandre,  escrita  per  Quinto  Curdo  Ruffo,  y  Art  breu, 

Deslligat  per  complet  del  qui  oficia  de  mestre  y  consoci 
seu,  Posa  dona  gran  impuls  a  la  estampació.  Així  es  que 
en  1482  sortiren  de  son  obrador  les  obres  La  Imitado  de 
Jesuchrist  e  del  menyspreu  del  mon,  Arbre  de  sciencia  y  Janua 
artis  Raim.  LuUii;  en  1488,  Phoce  grammatici  et  summi  ora- 
toris  de  principalihus  orationis  partihus;  en  1489,  Liher  Lotari 
Levite  et  Cardinalis;  en  1491,  Opusculum  tantum  quinqué; 
en  1494,  altra  edició  corretgida,  del  Llihre  del  Consolat,  lle- 
gint-se  en  sa  capgalera  «A  Gloria  e  laor  de  nostre  senyor 
deu  Jesuchrist,  e  de  la  gloriosa  verge  mare  sua  aduocada 
nostra,  e  deis  gloriosos  sants  mossenyor  sant  Helm,  sant  Ni- 
colau,  sant  Antoni,  e  santa  Clara  patrons  e  aduocats  deis 
nauegants,  e  de  tota  la  cort  celestial»;  en  1496,  Lum  de 
la  vida  cristiana;  y  en  15 18,  Extragrauatorium  Curiar um, 
en  qual  colofó  s'hi  consigna  «Diuino  auxilio  fauente  Ex- 
plicit  extragrauatorium  curiarum  editum  a  domino  Jacobo 
de  calicio.  Impressum  Barchin.  per  Petrum  Posa  Anno  a 
nati.  domini  M.D.xviíj.  die  vero  .iij.  mensis  Julij. »  ' 

De  la  estampa  de  Pe  re  Miquel,  Uibreter  *,  sortiren :  a  26 
de  Setembre  de  1492  VInventari  o  collectori  de  cirurgia,  de 
Guido  de  Cauliac;  en  1493,  La  Vida  e  transit  de  Sant  Je- 
rónim;  en  1494,  les  Transformacions  del  poeta  Ovidi,  Uibre 
dedicat  «A  la  Illustrissima  Senyora  dona  loana  d'Aragó, 
filia  del  molt  alt  e  potentissim  Senyor  Don  Ferrando  segon 
nostre  Rey  e  Senyor»,  y  lo  Llihre  deis  Angels;  en  1495,  les 
Meditacions  de  la  vida  de  Cristo,  los  Proverbis  de  Lulio,  la 


1  A  28  del  mes  de  Mar9  de  l'any  1498,  mossén  Pere  Posa  cedí  a  Gaspar 
Mir,  menor  de  dies,  y  a  Antoni  Vernet,  Llibreter,  un  abundós  cabal  de  Ui- 
bres  y  altres  coses  que  li  pertanyíen,  peí  preu  de  cinquanta  sis  Iliures  ca- 
torze  sous.  En  Documents  justificatius,  n.°  2,  nostres  Ilegidors  trobarán  la 
Escriptura  de  venda  y  la  Relació  de  dits  Ilibres  ab  lo  nombre  d'exemplars 
de  cada  títol. 

2  Per  accrt  del  Ccnsell  ordinari  celebrat  a  17  de  Novembre  de  1489, 
se'l  nomená  Llibreter  de  la  Ciutat.  Vegi's  la  Monografía  de  la  Confraría 
deis  Llibreters,  plana  36. 


I08  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Metafísica,  de  Fra  Nicolau  Boneti,  y  la  famosa  edició  deis 
Usatges  de  Barcelona  y  Constitucions  de  Catalunya,  llegint-se 
en  son  final  «La  present  obra  es  stada  stampada  en  la  in- 
signe Ciutat  de  Bargalona,  E  acabada  a  XX.  del  mes  de 
Febrer  any  Mil.CCCC.LXXXXV. »  ^ 

Lo  Ilibre  Tirant  lo  Blanch  comengat  a  estampar  per  dit 
Pere  Miquel,  per  defunció  d'ell,  hi  dona  fi  Diego  Gumiel, 
castellá,  a  i6  de  Setembre  de  1497. 

Gumiel  obrí  son  establiment  tipográfich  Tany  1494, 
sortint-ne,  lo  meteix  any,  les  importants  obres  Scala  Dei, 
Flor  de  virtuts  e  de  costums,  y  lo  Missal  Barcinonense,  acabat 
en  1498. 

A  Joan  Luschner  se'l  troba  associat  ab  Geraldo  Preus, 
abdós  alemanys.  A  mitjans  de  1495  acabaren  d' imprimir 
la  obra  Prima  pars  doctrinalis ,  per  Alexandre  de  Villadei, 
y  a  meytat  de  l'any  següent,  la  del  Missale  secundum  morem 
et  consuetudinem  Vicensis  diócesis, 

Distints  autors  afirmen  que  Luschner  era  qui  dirigía  los 
treballs  de  la  casa,  continuant-la  quant  d'ella  se'n  aparta 
son  consoci  Preus.  De  manera  que  en  1498  donava  fi  a  la 
impressió  del  Ilibre  Regiment  de  Princeps;  en  14  de  Setembre 
de  1502  a  altra  edició  del  Consolat  de  Mar;  y  a  7  de  Se- 
tembre de  1505  ais  Comentaris  sobre' Is  Usatges  de  Barcelona, 
fets  per  fra  Jaume  Marquilles.  Aquesta  obra  íou  estampada 
a  des  peses  de  Joan  Andreu  Riquer,  doctor  en  Ueys  y  Jutge 
de  la  Cort  Reyal. 


1  Paga  d'un  exemplar  de  les  «Constitucions  de  Catalunya». — 
Concell  ordinari.  — «  Die  xxxj  de  Maig  de  15 15  en  lo  verger  de  la  casa  del 
Concell  proposa  m.°  Fiueller  —  Quant  en  la  paga  de  deu  Iliures  fahedora 
a  la  dona  Joana  que  fou  muller  de  micer  Joan  oliba  quondam  doctor  per 
preu  de  vn  libre  de  pergamins  cubert  de  posts  en  que  son  les  constitucions 
de  cathalunya  nouament  compilades  y  stampades  e  comprades  per  los  dits 
honorables  consellers  a  obs  e  seruey  de  la  dita  ciutat  lo  dit  consell  attenent 
que  les  dites  constitucions  son  molt  necessaries  a  la  dita  ciutat  per  los  fets 
e  negocis  que  quescun  die  ocorren  a  aquella  Per  tant  et  alias  feu  delibe- 
ra tío  e  conclusio  que  les  dites  deu  Iliures  sien  pagades  a  la  dita  dona  per  la 
raho  demunt  dita,  saluades  les  ordinations  de  la  taula  de  la  dita  Ciutat. 
(Arxiu  Municipal. — Deliheracions,  anys  151 5  y  16,  foli  15.) 


ESTAMPERS  IO9 

De  la  Impremía  que  Tesmentat  Luschner  instaMá  en  lo 
Monastir  de  Montserrat,  ne  sortiren  abundor  de  Uibres  de 
reso  y  a  miMers  les  Butlles  per  a  vius  y  difunts.  ^ 

Mestre  Joan  Rosembach  fou  un  deis  Estampers  mes  im- 
portan ts  de  Barcelona.  Vingué  a  establir-se  a  primers  de  1492. 
A  3  d'Octubre  del  meteix  any,  sortí  de  ses  premses  lo  Ilibre 
conegut  per  La  Biblia  petita,  de  Sant  Pere  Pascual. 

«...  El  hecho  de  que  este  libro  —  diu  lo  senyor  Haebler  —  lleva 
en  el  frontis  el  escudo  de  la  orden  de  la  Merced  me  hace  suponer 
que  llamado  por  ésta,  vino  Rosenbach  a  Barcelona,  y  compuso, 
además  de  esta  obra,  las  bulas  de  indulgencias  que  en  grandes 
cantidades  ha  gastado  esta  orden,  y  de  las  que  se  conocen  varias 
ediciones... » ^ 

Un  any  després,  o  sia  en  1493,  acaba  la  impressió  del 
Carcer  de  Amor  y  lo  Ilibre  Opusculum  epistolarum  familiar um 
et  artis  earumdes  scribendi  máxime  in  generibus  vigenti;  y  a 
14  de  Febrer  de  1494  les  ConstiUicions  de  Catalunya,  sancio- 
nades  per  lo  Rey  En  Ferrán  en  les  Corts  tingudes  a  Barce- 
lona Tany  1483. 

Lo  Memorial  del  Pecador  Remut,  Ilibre  sens  nom  d'es- 
tamper  ni  data  de  la  impressió,  se  creu  sortit  de  Tobrador 
de  l'indicat  mestre. 

Altrament,  Rosembach  continua  imprimint  en  nostra 
Ciutat  durant  lo  primer  quart  del  segle  xvi^. 

A  20  de  Marg  de  1507  dona  per  acabada  la  estampació 
d'un  Compendi  vtilissim  contra  pestilencia,  en  quin  colofó 
s'hi  llegeix  «Deo  gratias  Mijansant  la  gracia  de  deu  Fou 
emprentat  lo  present  tractat  en  la  insigne  Ciutat  de  Bar- 
celona per  mi  Mestre  Johan  Rosembach  Alemany  .a.  XX. 
del  mes  de  Martz  Mil.  d.  e.  VIL»;  en  1515  la  interessant 
obra  Spill  de  la  Vida  religiosa;  a  6  de  Maig  de  15 18  altra 


1  La  primera  fundido  de  carácters  d'impremta  que  hi  ha  hagut  a  Es- 
panya,  s'instaMá  en  lo  mencionat  Monastir  l'any  1499. 

2  Tipografía  Ibérica  del  siglo  XV,  plana  59. 


lio  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

edició  del  Llibre  del  Consolat;  a  i6  d'Octubre  del  meteix  any 
y  a  despeses  de  Joan  Trinxer,  mercader  de  llibres,  la  obra 
Lo  primer  del  Cartoxá;  en  1523  la  Gramática  ¡latina  de  Ne- 
hrija;  en  1524  lo  Missal  de  la  diócesis  de  Tortosa;  y  en  1528 
lo  Plant  de  la  Verge  María, 

Resumint,  direm :  que  Pere  Brun  y  Nicolau  Spindeler 
imprimiren  en  nostra  Ciutat  des  de  l'any  1475  a  1478. 

Spindeler,  sol,  des  de  1479  a  1482. 

Pere  Posa  y  Pere  Brun,  des  de  1481  a  1492. 

Pere  Posa,  sol,  des  de  1492  a  151 8. 

Pere  Miquel,  des  de  1491  a  1498. 

Joan  Rosembach,  des  de  1493  a  1518. 

Diego  Gumiel,  des  de  1494  a  1499. 

Bemat  Preus  y  Joan  Luschner,  des  de  1495  a  96. 

Y  Luschner,  sol,  des  de  1498  a  1505. 

* 
*       * 

Segle  XVI.  —  Per  lo  que  respecta  a  les  Impremtes  que 
s'establiren  y  funcionaren  a  Barcelona  en  dit  segle  —  apart 
de  les  que  ja  existíen,  —  y  los  llibres  en  elles  estampáis, 
havem  de  contraure'ns  a  lo  que's  llegeix  en  lo  Cathalogo 
—  imprés  —  de  mollas  estampas  qve  son  estadas,  y  son  de  Lli- 
hraters,  y  P articular s  de  tots  estats,  tant  secular s  com  Eccle- 
siastichs,  que's  troba  per  inserta  en  lo  Llibre  de  Deliberacions 
de  nostre  Arxiu  Municipal  de  l'any  1685,  entre  folis  183 
y  184. 

Deixant  de  banda  les  d'altres  poblé s  o  nacionalitats,  que 
per  res  nos  interessen,  es  de  notar  que 

De  la  estampa  de  Joan  Trinxer  y  Francisco  Costa,  lli- 
bre ters,  a  29  d' Abril  de  l'any  1521,  ne  sortí  lo  Missal  de 
Barcelona  (Missale  Barcinonensi); 

De  la  de  Joan  Gordiola,  altre  Ilibreter,  Calido  luris  con- 
sult.,  any  1546; 

De  la  de  Pere  Mompezat,  qui  exercía  d'impressor  des 


ESTAMPERS  III 


de  l'any  1529,  entre  altres  obres,  les  Constitucions  de  Cata- 
lunya, edició  de  1548  ^;  Capitols:  e  ordinacions  deis  drets 
de  la  Bolla  de  plom:  e  segell  de  Cera  del  General  del  Princi- 
pal de  Catalunya:  y  Capitols  e  ordinacions  per  los  Drets  del 
General  de  les  entrades  e  exides  del  Principal  de  Cathalunya, 

any  i557- 

De  la  de  Jaume  Cortey,  Ilibreter  del  General  del  Princi- 
pal de  Catalunya,  les  Constitucions  jetes  per  la  Sacra  Sesarea 
Cafholica  y  Real  Magestat  del  Emperador  don  Caries:  y  per  la 
molt  alta  y  excelentissima  senyora  dona  Joana  Mare  sua  Reys 
de:  Castella:  y  de  Arago:  y  de  les  dos  Sicilies.  etc.  (23  Jim  y 
de  1553);  lo  Despertador  del  Anima,  que  edita  a  ses  costes 
(30  d'Agost  de  1554),  Y  ^^  obra  In  Aristotelis  Philosoph. 
acroamaticam,  Ludovic.   loannis  Vileta  Canon,  (any  1596); 

De  la  de  Claudi  Bornat,  Ilibreter,  Victoria  del  Mundo, 
del  P.  Fray  Alonzo  de  Horosco  (any  1567);  Summa  Armill. 
(any  1568),  y  C oblas  novas  del  r abato,  y  encontra  deis  Ban- 
doler s  (30  de  Maig  de  1593); 

De  la  de  J.  Galvan,  Primera  parte  del  Espejo  de  conso- 
lación de  tristes  (any  1580); 

De  la  de  Pere  Malo,  Ilibreter,  Compendium  Phisicae  ti- 
telmani  (any  1572),  y  El  heroico,  y  hazañoso  hecho  del  valiente 
Moro  albencaydos  (any  1581); 

De  la  de  Lelio  Marino,  Ilibreter,  Tractat  de  la  historia 
natural  de  las  Indias,  del  P.  Costa  de  la  Companyía  de  Jesús 
(any  1591); 

De  la  de  Sebastiá  de  Cormellas,  Historia  de  las  guerras 
civiles  de  los  Romanos  (any  1592),  y 

De  la  de  Grabiel  Graells  y  Gerardo  Dotil,  bibliógraf,  Vn 
libro  de  Gramática  de  Construcción  (any  1599). 


1  Referint-se  a  dit  tipógraf,  lo  senyor  Serra  y  Oliveres,  en  son  Manual 
de  la  Tipografía  Española  ó  sea  el  Arte  de  la  Imprenta  (Nota  de  la  plana  40), 
diu:  «Este  esclarecido  artista  imprimió  la  magnífica  obra  catalana  titulada 
Constituciones  de  Cataluña,  en  lengua  del  principado,  dada  á  luz  en  Barce- 
lona el  dia  13  de  abril  da  1548. » 


112  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


* 
*         * 


Segons  una  extensa  Relació  d'Estampers  que  apareix 
en  la  Revista  de  Archivos,  Bibliotecas  y  Museos,  publicada 
Tany  1899,  en  Tesmentat  segle  funcionaren  també  les  Im- 
premtes 

De  Joan  Caries  Amorós,  proven9al  (151 2-51)  ^; 

De  Dimas  Ballester  y  Joan  Grilo  (1523); 

De  Duran  Salvanyach  (1525-27)  ^; 

De  Joan  Pau  Manescal  (1537-83); 

De  la  Viuda  de  Caries  Amorós  (1551-54); 

De  Joan  de  Bonilla  (1567); 

De  Miquel  Ortiz  (1568); 

De  Pere  Regnier  (1568); 

De  Pau  Cortey  y  Pere  Malo  (1570-71); 

De  Bartomeu  Noguera  (1572); 

De  Sansón  Arbús  (1576); 

De  Joan  Corten  (1578); 

De  Hubert  Gotard  (1581-89); 

De  Damiá  Bagner  (1584-86); 

De  Geroni  Geno  vés  (1587); 

De  Felip  Roberto  (1590); 

De  la  Viuda  de  Hubert  Gotard  (1590-91);  y 

De  Joan  Amello  (1598-1611). 

Havem  d'observar  que  en  la  precedent  Relació  hi  manca 
l'Estamper  En  Grabiel  Pou,  qui  Tany  1504  imprimí  les 
Constitucions  noues,  fetes  per  lo  Rey  En  Ferrán  II  en  la 
Cort  celebrada  a  Barcelona,  en  lo  Monastir  de  Sant  Fran- 


1  Entre  altres  estampacions,  sortiren  de  T obrador  d' En  Caries  Amorós, 
lo  Llibre  del  menyspreu  del  mon  E  de  la  Imitado  de  nostre  Senyor  Deu  Jesu- 
cvist  (any  1518);  lo  Pronóstich  per  a  l'any  1533;  les  Cróniques  de  Espanya, 
d'En  Pere  Miquel  Car bonell  (any  1546);  y  les  Paules  d'Isop,  impresa  a  des- 
peses de  Joan  Gordiola,  Llibreter  (any  1550). 

2  Stella  Clevicorum,  fou  un  deis  primers  Ilibres  que  estampa  (any  1525). 


ESTAMPERS  II3 


cesch,  l'any  1503.  L'únich  exemplar  que  coneixem  de  la 
susdita  estampació,  lo  posseheix  lo  distingit  jurisconsult 
barceloní  En  Guillem  M.^  de  Broca,  qui  tingué  la  bondat 
—  que  li  agrahim  —  de  deixar-nos  reproduir  la  Portada  de 
dites  Constitucions  y  la  marca  usada  per  En  Grabiel  Pou. 

* 
*      * 

Varíes  obres  impreses  en  lo  segle  XVII:  Estampes  d'hont 
sortiren.  —  Continuant  lo  consignat  en  lo  Catálech  aMudit, 
de  la  impremta  del  Convent  de  Santa  Catarina  Mártir  ne 
sortí  la  obra  Regula  S.  Agusti,  episcopi,  et  constitutiones 
fratum  predicatorum  (any  1620); 

De  la  de  Sebastiá  de  Cormellas,  mercader,  lo  Libro  In- 
titulado otro  tomo  de  Sermones,  de  Santos  de  Avendaño 
(any  1629).  Al  morir,  any  1654,  ^o  succei  son  fill  Fran- 
cisco, també  mercader; 

De  la  d'Elena  Deu,  viuda  de  L.  Deu,  ne  sortiren  diferents 
Ilibres,  entre  altres  Exercici  Cotidiá,  per  lo  Pare  Moixet  de 
Sant  Domingo.  Mes  tart,  dita  Impremta  se  troba  adminis- 
trada per  Francesch  Pasqual,  mestre  correter; 

De  la  de  Grabiel  Nogués,  Ilibreter,  qui  en  1604  ja  exercía 
d'impressor,  Filosofía  de  las  armas  de  narvaez  (s'ignora  l'any); 
y  Certamen  poético  de  Sor  Catharina  Tomasa  (any  1636); 

De  la  del  Doctor  en  Medecina  Miquel  del  Munts,  Officio 
Curati  de  Posevino  (any  1650);  y  Escuela  de  discurs.  del 
P.  Porras  (any  1653); 

De  la  de  Joseph  Porcada,  Notan  reyal,  Decisiones  de  Cor- 
tiada,  I.  2.  tom.  (any  1661);  Xammar  de  Privilegis  Civitatis 
Barcinone  (any  1668);  Cortiada  de  Jurisdiction.  (any  1681);  y 
Combate  Espiritual,  del  P,  Scupuli  (any  1683).  En  aquesta 
data  era  administrada  per  Joseph  Llopis; 

De  la  de  l'esmentat  Francisco  Cormellas,  aparegueren 
los  Ilibres  Lo  Temporal  y  Eterno  (any  1670);  Sermones  del 
Padre   Massó   (any   1677);   y  Flores   de  Guido   (any  1682); 


114  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Indistintament  fou  administrada  per  Jacinto  Andreu,  fadrí 
escudeller,  per  Vicens  Suriá,  y  per  Jaume  Cays; 

De  la  d'Antón  y  Baltasar  Ferrer,  Ilibreters,  Suma  de 
Remigio  Noydens  (any  1683); 

De  la  de  Joan  Paissa,  y  Companyía  de  Llibreters,  Una 
Orado  de  Sant  Thomds  de  Aquino  (any  1684);  Y 

De  la  de  Joseph  Moya,  y  Companyía  de  Llibreters,  Arhol 
de  la  vida,  Frutos  de  la  Cruz,  Gerlaco  el  2,  Tomas  a  Kempis, 
y  Directori  a  la  vida  espiritual  (any  1685). 

Ignoram  Tany  que  de  la  impremta  de  Sebastiá  de  Cor- 
mellas  sortí  Vocabulario  E eclesiástico;  de  la  pertanyent  a  la 
viuda  Matevat,  Los  Capitols  de  Corts  y  Llihre  deis  quatre 
senyals;  de  la  d'Antoni  Lacavallería,  Ilibreter,  Las  obras  de 
Fray  Luis  de  Granada;  y  de  la  de  Pere  Vilella,  y  Compa- 
nyía de  Llibreters,  Octavari  deis  Predicadors  de  la  octava  del 
Corpus  de  Santa  Maria  de  la  Mar. 

De  móltes  altres  Impremtes  que  en  lo  transcurs  de 
l'expressat  segle  s'establiren,  passam  a  donar-ne  compte. 
Citarem,  entre  altres,  la  del  Ilibreter  Rafel  Vives;  la  de  Se- 
bastiá y  Jaume  Matevat;  la  de  Llorens  Deu;  la  de  Pere  La- 
cavallería; la  de  Rafel  Figueró  (mestre  perayre);  la  de  Joan 
Jolis;  la  d'Antoni  Ferrer;  la  de  Vicens  Suriá;  la  de  Joan  Pau 
Martí;  etc.,  etc. 

* 

Impremtes  cedides  a  distintes  persones  per  a  que  les 
administressin:  Obres  que  en  elles  s' estamparen.  —  La  de 

l'abans  anomenat  Doctor  Munts,  en  1654  1^  administrava 
Francisco  Cays,  mestre  daguer,  estampant-s'hi  Lo  Dietari 
del  P.  Mesura  de  S.  Agusti.  La  meteixa  impremta,  sens 
conéixer  les  causes  que  ho  determinaren  ni  l'any  en  que 
succeí,  la  trobem  regida  per  Tomas  Visiana.  S'hi  estampa 
Jar  din  de  Maria. 

La  de  Matevat  (any  1673),   la  dirigía   Narcís   Cases,  y 


ESTAMPERS 


115 


en  1677  Martí  Jalabert.  Durant  la  administració  del  pri- 
mer, s'hi  imprimí  lo  Ilibre  Montón  de  Alegría,  y  de  la  del 
segón,  La  construcció  de  Arasma.  Mes  tart,  dit  Jalabert  ad- 
ministra la  impremta  deis  Pares  de  la  Companyía.  No  se 
sab  Fany. 


*      * 


Com  acabam  de  veure,  móltes  Estampes  establertes  en 
lo  segle  XVII  pertanyíen  a  persones  de  diferents  estats,  tais 
com  la  del  Doctor  en  Medecina  En  Miquel  del  Munts,  la 
del  Notari  Reyal  En  Joseph  Forcada  y  la  deis  Cormellas, 
mercaders.  Per  cert  que  en  1638  los  Cónsols  y  Consell  de 
vint  de  la  Llotja  de  la  Mar,  pretengueren  que  dit  Corme- 
llas (Sebastiá),  s'abstingués  d'exercir  la  art  de  la  Impremta 
per  considerar-la  art  mecánica  y  servil;  empero,  en  vista  del 
parer  sotscrit  per  nou  advocats  deis  de  mes  fama  d'aquell 
temps,  entre'ls  quals  hi  figurava  lo  doctíssim  Fontanella, 
demostrant  la  noblesa  de  dita  art,  aquells  magistrats  ces- 
saren  de  tal  pretensió  y  TaMudit  Cormellas  prosseguí  son 
exercici  sens  altre  contrate  mps. 

De  la  Estampa  deis  Cormellas  avuy  encara  en  resta  un 
apreciable  recort:  la  casa  senyalada  ab  lo  n.°  14  en  lo 
carrer  del  Cali,  en  qual  fatxada,  esgrafiada,  s'hi  veuen  varis 
dibuixos  que  reproduim. 


ii6 


ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


A  partir  d'últims  del  segle  xv  la  Impremía  a  Barcelona 
gosá  de  gran  renom,  per  comptar  mólts  mestres  famosos 
que  cap  mes  altra  nació  posseía,  degul,  en  par!,  ais  esfor90s 
deis  Llibrelers  y  mercaders  de  Ilibres. 

Dila  arl  assolí  tan  alt  grau  de  perfecció,  que  mestres 
Estampers  d'altres  llochs  enviaven  sos  filis  a  practicar  Tofici 
en  nos  tres  tallers,  essent  en  ells  admesos  mitjangant  escrip- 
tura  de  compromís,  sostscrita  per  les  parts  contractants  y 
autorisada  per  Notari. 

Lo  senyor  Sanpere  y  Miquel,  a  l'investigar  l'Arxiu  de 
Protocols  de  nostra  Ciutat,  trobá  continuades  en  lo  Manual 
del  Notari  Anglés,  les  dues  que  a  seguit  transcrivim. 


ESTAMPERS  II7 


«CONTRATO  DE  TRABAJO. 

» Barcelona,  sábado  ii  de  Diciembre  del  año  1535. 

»Yo,  Martin  de  Ayala,  de  oficio  estampero,  hijo  de  Juan  de 
Ayala,  impresor  de  Toledo,  reino  de  Castilla,  del  presente  princi- 
pado de  Cataluña  ausente,  asegurando,  en  virtud  del  juramento 
del  infrascrito,  haber  pasado  plenamente  de  la  edad  de  quince 
años,  y  de  voluntad  de  dicho  mi  padre  para  las  infrascritas  cosas 
tratar,  consentir  y...  ^  para  un  año,  que  empezará  á  correr  en  el 
dia  primero  del  mes  de  enero  próximo  venidero,  las  obras  mias, 
me  asocio  con  vos,  Pedro  Montpesat,  estampero,  ciudadano  de 
Barcelona,  presente,  y  abajo  aceptante,  con  causa  de  servir  á  vos 
en  el  oficio  vuestro  de  estampero  bajo  la  forma  infrascrita,  con- 
viniendo y  prometiendo  á  vos  que  por  todo  dicho  tiempo  de  un 
año  estaré  en  dicho  vuestro  servicio,  y  así  en  cualquier  dia  com- 
pondré en  vuestra  casa  una  forma  y  media  de  letra  romana  cor- 
recta, según  la  práctica  y  consuetud  de  dicho  oficio  vuestro;  y  si 
viniese  el  caso  de  que  mudaseis  de  obra,  compondré  una  de  letra 
bastarda  corregida  como  conviene;  y  que  vos,  por  la  soldada  y 
trabajos  mios,  deis  y  paguéis  á  mí  la  cantidad  infrascrita  y  me 
proveáis  de  comer  y  beber;  y  durante  dicho  tiempo  estaré  con  vos 
y  en  vuestra  casa  atento,  solícito  é  interesado,  y  no  me  iré  de 
vuestro  servicio  sin  haber  pedido  y  obtenido  vuestra  licencia;  y 
si  lo  contrario  hiciere,  doy  á  vos  pleno  poder  para  hacerme  pren- 
der en  cualquier  parte  que  me  encontraréis,  y  preso  en  vuestro 
poder,  reducirme  y  aprisionarme,  &.  Pues  yo  durante  dicho  tiempo 
prometo  enmendar  á  vos  todos  los  dias  y  horas,  &.  Y  también,  si 
se  presentase  el  caso  que  algún  dia  no  componga  el  trabajo  según 
lo  prometido  y  sobre  declarado,  enmendaré  á  vos  todos  los  per- 
juicios por  vos  sufridos  por  ocasión  de  no  componer  yo  lo  conve- 
nido. Y  las  predichas  cosas  prometo  atender  bajo  obligación  de  mi 
persona  y  bienes,  y  en  virtud  de  mi  prestado  juramento  prometo 
no  contravenir  por  razón  de  mi  menor  edad,  &.  Viceversa,  yo, 
dicho  Pedro  Montpesat,  aceptando  dicho  Martin  en  fámulo,  con- 
vengo y  prometo  á  tí  que  por  todo  dicho  tiempo  te  tendré  en  mi 
casa,  y  te  proveeré  en  comida  y  bebida,  y  también  te  daré  y  pa- 
garé, cumpliendo  y  efectuando  las  predichas  cosas,  por  tu  soldada 
y  trabajos,  es  á  saber,  por  cada  mes,  treinta  sueldos,  y  si  hicieres 


1     «La  escritura  está  en  latín  —  diu  lo  senyor  Sanpere,  — y  ofrece  difi- 
cultades su  lectura.  > 


Il8  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

dos  formas  de  letra  romana  diarias  ó  una  forma  y  media  de  letra 
bastarda,  corregidas  como  está  dicho,  te  daré  y  pagaré  por  mes 
treinta  y  seis  sueldos  barceloneses;  entendido  y  declarado  por 
pacto  convenido  como  está  arriba  expresado,  que  si  algún  dia  no 
compones  el  trabajo  según  lo  queda  prometido  y  arriba  declarado, 
tengas  á  mí  que  restituirme  de  todos  los  perjuicios  por  mí  sufri- 
dos por  el  motivo  de  no  cumplir  tú  lo  predicho.  Y  asi  con  dicho 
pacto  prometo  á  tí  cumplir  lo  predicho,  &,  bajo  obligación  de 
mis  bienes.  Estas  cosas,  pues,  &,  háganse  dos  copias  por  extenso.» 

«CONTRATO  DE  APRENDIZAJE. 

)} Barcelona,  sábado  ii  de  diciembre  de  1535. 

»Yo,  Juan  Labori,del  reino  de  Francia,  hijo  de  Pedro  Labori, 
de  dicho  reino  ausente,  asegurando,  en  virtud  de  juramento  del 
infrascrito,  tener  la  edad  de  veinte  años  expresos  cumplidos,  y  de 
voluntad  de  dicho  mi  padre  infrascrito,  proveedor  por  tres  años, 
que  empezaron  á  correr  el  dia  15  de  septiembre  próximo  pasado, 
como  asociado  con  vos,  Pedro  Montpesat,  estampero  y  abajo 
aceptante,  con  motivo  de  morar  con  vos  y  de  aprender  el  oñcio 
de  estampero,  y  también  de  servir  á  vos,  á  vuestra  esposa  y  fa- 
milia, en  todos  vuestros  mandatos  lícitos  y  honestos,  conviniendo 
y  prometiendo  á  vos  que  por  todo  dicho  tiempo  moraré  con  vos  y 
serviré  con  vos  á  vuestra  esposa  y  famiha  en  todos  los  mandatos 
honestos  y  de  los  mismos,  lícitos  y  honestos,  y  seré  fiel  y  legal, 
y  no  me  apartaré  de  vuestro  servicio  sin  vuestra  licencia,  &;  y, 
si  en  contrario  hiciese,  doy  á  vos  pleno  poder,  en  cualquier  parte 
me  encontraréis,  de  prenderme  y  preso,  &,  y  de  prender,  &.  Pues 
yo,  en  el  final  de  dicho  tiempo,  prometo  enmendar,  &,  y  si  come- 
tiese algún  hurto  ó  daño  en  vuestra  casa,  daré  todo  aquello  que 
fuese  y  cuanto  fuese  lo  haré  y  enmendaré  á  vos,  obligando  mi 
persona  y  bienes,  &,  y  estas  cosas,  &.  Yo,  dicho  Pedro  Montpesat, 
aceptando  á  tí  dicho  Juan  Labori  en  fámulo,  convengo  y  prometo 
á  tí  que  por  todo  dicho  tiempo  te  tendré  en  mi  casa  y  te  pro- 
veeré en  comida  y  bebida,  sano  y  enfermo,  á  uso  y  costumbre  de 
Barcelona;  también  te  daré  y  pagaré  por  soldada  de  todo  dicho 
tiempo  siete  ducados  de  oro  de  valor  ocho  libras  ocho  sueldos 
barceloneses,  dentro  de  dicho  tiempo  por  mí  á  tí  pagaderos  como 
á  mí  me  plazca  y  á  la  necesidad  conviniera.  Y  por  estas  cosas 
obligo  los  bienes,  &.  Ambos  juramos,  &,  en  cuya  virtud  yo,  dicho 
Juan  Labori,  prometo  no  contravenir  por  razón  de  mi  menor 
edad,  &,  estas  cosas,  pues  &  háganse  dos  copias  por  extenso. » 


ESTAMPERS  IIQ 


Confraría  de  devoció. 


Consentiment  reyal.  —  La  Confraría  de  devoció  va  viure 
prop  de  tres  quarts  de  segle  sots  lo  patronal  de  Sant  Joan 
Ante-Portam  Latinam  ^ 

Fou  instituida  Tany  1491  ab  autorisació  reyal. 

No  tenía  altre  objecte  que  practicar  actes  pietosos  y 
benéfichs  y  auxiliar  ais  confrares  en  casos  de  malaltía 
y  mort. 

La  organisació  y  avenaos  de  l'ofici  era  lo  de  menys. 
Tant  es  així,  que  móltes  de  les  persones  que  l'exercíen,  eren 
« inhabils  o  imperitas  »,  patint-ne,  no  poch,  la  fama  europea 
merescudament  obtinguda  en  pretérits  dies. 


1  Curiosa  és  la  nota  relativa  a  Voúgen  del  patronatge  que  dedi- 
caren los  Estampéis  a  Sant  Joan  Ante-Portam  Latinam,  Vegi's  lo  que 
diu  En  Joaquim  Bastús  en  son  Memorándum  anual  y  perpetuo,  vol.  I, 
plana  771. 

«SAN  JUAN  Ante  povtam  latinam.  —  Suelen  los  impresores  poner  el 
nombre  de  San  Juan  Ante  Portam  latinam,  particularmente  en  los  calen- 
darios, con  letras  mayúsculas,  como  un  obsequio  tributado  a  este  Santo, 
por  ser  el  patrón  de  su  oficio  ó  profesión. 

» Sabido  es  que  otro  de  los  martirios  que  sufrió  el  Apóstol  y  Evan- 
gelista San  Juan,  antes  que  fuese  desterrado  a  la  isla  de  Patmos,  como 
refiere  San  Gerónimo,  fué  meterlo  en  una  gran  caldera  de  aceite  hirviendo, 
delante  de  la  puerta  latina  de  Roma;  y  como  al  mismo  tiempo  para  con- 
feccionar la  tinta  de  imprenta  sea  menester  hervir  los  ingredientes  en 
aceite,  dicen  que  de  aqui  tomaron  pretexto  los  impresores  para  elegir  á 
este  Santo  por  su  patrono.  » 

La  Confraría  de  fadrins  Estampers,  constituida  segons  sembla  a  mitjans 
de  la  XVII.»  centuria,  tenía  també  per  Patró  a  Sant  Joan  Evangelista,  com 
així  consta  en  l'apartat  de  n.e  14  d'un  extens  informe  donat  en  i.er  de  Janer 
de  1771  per  Fr,  Manuel  Rovira,  Ministre  de  Trinitaris  Cal9ats,  a  l'Ajunta- 
ment,  cumplint  la  orde  expedida  per  aquest  ab  data  1 1  de  Novembre 
de  1770,  sobre  la  existencia  de  les  Confraríes  establertes  en  l'Esglesia  de 
dit  Convent.  Heus  ací  son  contex:  (Al  marge:)  «Mancebos  Impressores.  = 
14.  Su  hermandad  de  tiempo  de  130  años,  con  interpolación  de  pocos  en 
este  siglo,  celebra  su  fiesta  á  S.n  Juan  ante  portam  Latinam  coq  Sermón, 
y  un  Aniversario  en  el  dia  siguiente.   No  contando  el  Sermón,  es  su  total 

Gasto 3  í6  10  ^>> 

(Arxiu  Municipal.  —  Funciones  religiosas  de  Gremios  y  Cofradías.) 


20  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 


* 
*         * 


Petició  deis  Estampéis  práctichs  per  a  formar  Confraría 
político-civil :   Los  Consellers  aj  ornen  donar-hi  Uoch.  —  A 

rescabalar  de  nou  aquella  anomenada,  dirigiren  llurs  esfor90s 
los  Impressors  práctichs,  los  qui  en  tots  temps  no  feren  altra 
cosa  que  esmergar  los  treballs  y  cabals  llurs  en  enlayrar  la 
art  de  la  estampado.  A  l'efecte  demanaren  ais  Consellers 
en  rabonada  instancia,  se  servissen  concedir-los  permís  per 
a  formar  CoMegi  o  Comunitat  entre  sí  com  la  teníen  los 
demés  CoMegis  y  Confraríes  «...  ab  distret,  o  prohibicio 
—  deyen  —  de  que  ninguna  persona  de  qualseuol  gran  ,o, 
condicio  que  sia  no  puga  exercitar  ningún  art,  ni  estament 
no  essent  examinats  y  habilitats  en  la  forma  acostumada  )>, 
afegint  tot  seguit : 

«Lo  ingeni  ques  requereix  pera  Exercitar  lo  Art  deis  Impres- 
sors ,0,  Estampers,  se  ueu  manifestaraent  que  mes  concisteix  en 
la  operacio  intellectual,  que  en  la  operacio  manual,  com  en  los 
demes  arts  Iliberals;  perqué  es  necessari  teñir  noticias  de  aque- 
llas per  la  Ortographia,  Etymologia,  Apuntacio,  Collocacio  de  ac- 
cents,  per  la  correccio,  y  alocucio,  Reglas  de  Música  per  Ilibres 
de  cant,  per  los  detectes  ques  fan,  y  poden  fer. 

»Item,  per  lo  juntar  y  compondrer  las  Uetras,  que  es  molt 
dificultes  exercitaro  perfectament,  correspondencia  de  paginas, 
comparticio  de  números,  traga  de  arbres  Genealogichs,  Ana- 
grammas,  labyrinthos,  Inscripcions,  Cifras,  Caracters,  Grechs  y 
Hebreus,  Lligaturas,  diferencias  de  accents,  y  Esperits,  contar 
de  vn  original,  perqué  nos  compon  consecutiu,  y  altres  moltas 
y  diuersas  cosas,  trages  y  abilitats  necessarias,  que  per  cuitar 
prolixitat  nos  referexen,  y  axi  be  se  veu,  que  la  especulacio  del 
enteniment,  meditacio  y  ingeni  que  an  menester  los  Estampers 
per  exercitar  lo  dit  art  be,  y  legalment  es  en  tot,  y  per  tot 
superior  al  treball  corporal,  Y  axi  be,  que  de  necessitat,  y  per 
la  estimacio  que  sempre  sen  ha  fet,  goza  deis  priuilegis  de  art 
Iliberal.  »  ' 


Documents  justificatius,  n."  3. 


ESTAMPERS  121 

Al  peu  de  la  suplicado  hi  afegiren  uns  Capítols  redactáis 
per  ells  meteixos,  referents  al  regiment  y  bon  govern  de 
l'ofici,  per  a  que  en  cas  de  trobar-los  conformes,  lo  Trente- 
nari  los  aprovás  y  posas  en  forma  d'Ordinacions. 

De  dits  documents  se'n  dona  lectura  en  Concell  tingut 
a  27  de  Juliol  de  1676,  en  qual  acte,  segons  costum,  lo 
Conseller  en  cap,  en  veu  sua  y  en  la  deis  seus  companys 
ho  dona  com  a  proposició  per  a  que's  resolgués  lo  de  major 
benefici  públich. 

Lo  deliberat  y  convingut  sigue  desfavorable  a  la  pre- 
tensió  deis  Impressors,  lo  que  origina  dissencions  inacabables 
entre  ells  y'ls  Llibreters. 

Diu  l'acort : 

«...  Que  en  ordre  al  fet  proposat  contenint  la  peticio  feta  per 
alguns  impressors  de  la  present  Ciutat  attes  nos  judica  esser  ma- 
teria del  benefici  comu  ni  publich,  sino  sois  tirar  al  benefici  de 
alguns  particulars  Que  per90  dit  fet  se  dexe  a  major  deliberatio 
restantse  en  lo  estat  se  troba  estar  vuy  en  dia. »  ^ 

Aquesta  inesperada  sortida  del  Concell  encoratjá  a  la 
Confraría  deis  Llibreters  a  prosseguir  la  campanya  de  llarch 
temps  sostinguda  contra'ls  Impressors,  penyorant-los  perqué 
veníen  peí  seu  compte  los  Uibres  que  estampa  ven;  facultat 
tan  sois  otorgada  a  dita  Confraría  per  virtut  de  les  Ordi- 
nacions  de  Marg  de  1553. 

Tan  abusiva  sería  la  interpretació  a  elles  donada,  que  era 
rar  lo  dia  que  dits  Impressors  escapassen  de  les  molesties  y 
vexacions  ocasionades  pels  penyoraments  que  se'ls  feyen  y  les 
causes  que  contra  ells  se  promovíen  en  la  Rey  al  Audiencia. 

Cansats  de  Iluytar  y  sofrir,  acudiren  novament  ais  ma- 
gistrats  municipals  queixant-se  de  la  forma  com  procehíen 
los  Prohoms  deis  Llibreters  qui,  entre  altres  coses,  prete- 
níen  prohibir-los  la  estampa  y  venda  de  Salms,  Beceroles 
y  Misses,  fundant-se  en  les  Ordinacions  abans  esmentades. 


1     Arxiu  Municipal. — Deliberacions,  any  1676,  foli  170. 


122  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Després  de  citar-ne  varíes,  deyen  los  recurrents: 

«Les  referides  Ordinacions  (encara  que  no  poden  compendrer 
los  Estampers,  ni  prejudicar  al  exercici  de  la  Estampa  deis  Libres) 
ab  tot,  dita  Confraria  deis  Llibreters,  abusant  de  ditas  Ordinacions, 
y  volentlas  executar  absolutament,  y  a  son  modo  de  intelligencia, 
vé  á  prejudicar  no  sois  al  estament  deis  Estampers,  pero  y  encara 
ais  demés  Ciutadans,  al  be  publich,  bona  administració,  y  govern 
politich  de  V.  S.  del  que  podrá  restar  informat,  servintse  fer  re- 
paro, y  ponderar  los  seguents  discursos,  y  llegitims  fonaments... »  ' 

Entengué  de  dita  queixa  lo  Concell  ordinari  celebrat  a 
1 6  de  Novembre  de  1678,  qui  acordá: 

«...  Que  lo  fet  proposat  sie  comes  com  lo  present  consell  lo 
comet  ais  Señors  Consellers,  y  a  dos  persones  del  present  consell 
los  quals  juntament  ab  los  Magniíxchs  Aduocats  de  la  present 
Casa  pagant  los  gastos  se  poran  ofíerir  los  dits  estampers  y  no  la 
present  Ciutat,  miren  y  vejen  lo  que  pora  disposarse  sobre  dit  fet 
informantse  axi  tambe  de  la  confraria  deis  Jlibraters,  y  del  que 
los  aparexera  a  dits  Señors  sen  fasse  relatio  en  altre  consell  en  lo 
qual  se  pendra  la  deliberatio  mes  conuenient.»  * 

Aquest  acort  facilita  ais  Estampers  poder  aportar  nous 
arguments  en  favor  de  lo  que  preteníen,  o  si  a,  «...  que  no 
obstant  qualseuol  Ordinacions  á  la  Confraria  deis  Llibraters, 
60  de  Relligadors  de  Llibres  de  la  present  Ciutat  concedi- 
das )),  poguessen  vendré  públicament,  no  sois  los  llibres  que 
imprimissen  en  ses  Estampes,  sino  també  los  que  fessen 
venir  d'altres  Regnes,  ja  fossen  enquadernats  com  sense  en- 
qu  ademar,  en  llurs  cases  y  botigues,  així  publiques  conl  pri- 
vades,  no  en  teñen  t  ab  aixó  perjudicar  l'exercici  y  operació 
peculiar  de  dits  Relligadors  —  enquadernar,  cosir  y  relligar 
tota  classe  de  llibres  3;  —  ya  la  Contraría  deis  Llibreters 
una  extensa  Justificado  del  dret  que  la  assistía,  rublerta 
de  cites  jurídiques  y  de  fallos  obtinguts  en  la  Reyal  Au- 
diencia ^. 


1  Documents  justificaíius,  n.°  4. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1678,  folis  2^7  y  288. 

3  Documents  justificatius,  n.°  5. 

4  Documents  justificatius,  n.°  6. 


ESTAMPERS  123 


* 


Després  d'alguns  anys  viscuts  en  perpetua  Iluyta,  los 
Impressors  técnichs  tornaren  a  instar  per  a  que  sa  Confraría 
de  devoció  tingues  lo  carácter  de  político-civil,  aliegant, 
entre  altres  coses,  que  per  no  poder-se  regir  y  governar 
com  les  demés  Confraríes,  resultava  que  en  son  ofici 

«...  noy  ha  examens  sino  que  sens  aquells  pot  qualseuol  encara 
que  imperit,  y  sens  hauer  may  practicat  lo  ofíici  de  impressor 
vsar  de  aquell  imprimint,  y  tenint  operatori  y  botiga  oberta,  pu- 
blich,  y  palesament  en  la  present  ciutat  com  vuy  se  experimenta 
ahont  se  troban  differents  estampes  gouernades,  y  regidas  per  per- 
sonas sens  hauer  may  practicat  semblant  facultat  no  obstant  que 
de  dret  esta  disposat  que  aquells  que  voldran  vsar  de  algún  ofifici 
ajan  de  ser  primerament  examináis,  y  aprobáis  perqué  altrament 
sens  precehir  dits  examens  facilment  se  podan  falcificar  las  fabri- 
cas, y  obras  mayorment  en  lo  ofíici  deis  impressors  que  no  es  tan 
fácil  com  los  demes,  com  notoriament  se  dexa  conpendrer...»  ^ 

De  la  referida  suplicació  se'n  dona  lectura  en  lo  Concell 
ordinari  de  Trentasís  celebrat  a  20  d' Abril  de  1684. 
L'acort  prés  fou: 

«...Que  oyda  la  suplicació  presentada  per  part  de  alguns  par- 
ticulars  que  exercexen  lo  imprimir  en  la  present  Ciutat,  demanant 
que  aixi  com  teñen  vna  Congregatio  ab  pretext  de  Confraria  de 
deuoció  los  concedesca  la  present  Ciutat  Confraria  en  forma  a, 
efíecte  puga  gouernarse  al  major  benefíici  publich  y  disposarlos 
Ordinacions  per  son  régimen;  Y  en  concideració  de  la  facultat  te 
la  present  Ciutat  en  virtut  de  sos  Reals  priuilegis  de  erigir  Con- 
frarias  y  disposar  sobre  aquellas  lo  que  millor  judica  conuenir: 
Que  per90  desde  ara  se  delibere  lo  concedirlos  Confraria,  Y  que 
lo  mirar  lo  modo  y  forma  com  seis  haurá  de  disposar  per  son 
gouern  se  comete  ais  S."  Concellers  y  á  quatre  persones  del  pre- 
sent Concell  pera  que  miren  com  seis  poran  concedir  Ordinacions 
qui  no  encentren  á  disposicions  de  altres  Confrarias  Y  que  preme- 
ditat  y  disposat  tingan  lo  quels  aparexerá  mes  conuenir,  se  reporte 


Documents  jusiificatius,  n.°  7. 


124  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

les  hores  en  lo  present  Concell  en  lo  qual  se  pendra  la  deliberació 
n^es  convenient.»  ' 

Per  lo  vist  no  n'hi  hagué  prou  ab  la  forta  oposició  feta 
per  la  Confraría  deis  Llibreters  a  que  Trentenari  concedís 
la  pretesa  agremiació,  sino  que  en  auxili  d'aquells  acudiren 
alguns  particulars,  dient : 

«...  no  sera  fora  de  proposit  referir  lo  que  senten  los  Autors,  y 
particularment  nostres  pratichs  Catalans,  quant  tracten  la  questió, 
si  son  utils  a  la  República  sembla nts  Confrarias,  y  si  es  mes  con- 
venient extinguirlas  que  conservarlas,  pues  servirá  pera  la  ocasió 
preferir,  en  que  se  suplica  sie  del  servey  de  V.  S.  disposar,  que 
no  sen  formen  de  novas... »2 

A  25  de  Maig  de  Tindicat  any  se  notifica  a  dit  Trente- 
nari que  les  quatre  persones  nomenades  pels  Consellers  per  a 
que,  juntament  ab  ells,  mirassen  la  manera  y  forma  com 
s'havía  de  disposar  lo  referent  a  les  Ordinacions  demanades 
pels  Impressors,  eren  lo  senyor  Joseph  d'Amigant,  Joseph 
Massana,  mercader,  Onofre  Estalella,  cirurgiá,  y  T.  Jovany, 
vayner. 

Per  a  facilitar  la  tasca  comanada  a  dita  ponencia,  los  pe- 
ticionaos Rafel  Figueró,  Jacinto  Andreu,  Joan  Jolis,  Vicens 
Suriá,  Joseph  Llopis  y  Antón  Lacavalleria,  redactaren  varis 
Capitols  referents  al  bon  orde  de  son  oñci,  acompanyats  de 
respectuosa  instancia,  que  li  enviaren,  en  prech  de  que  si 
los  trobava  ajustats  a  l'esperit  que  informa  l'acort  pres  per 
Trentenari,  se  servissen  donar-hi  sa  conformitat  3. 

* 

A  mida  que'l  temps  avan9ava,  la  oposició  de  la  Confraría 
y  particulars  Llibreters  que  teníen  estampa  era  implacable. 


1  Arxiu  Municipal. — Deliheracions,  any  1684,  folis  158  y  159. 

2  Documenís  justificatius,  n.<»  8. 

3  Documents  justificatius,  n.°  9. 


ESTAMPERS  125 

Altra  volta  tornaren  a  acudir  ais  Consellers  ab  noves  su- 
plicacions,  soMicitant  que'l  Consistori  negás  ais  Impressors 
práctichs  lo  que  demana  ven. 

D'elles  se'n  dona  lectura  en  Concell  de  Trentasís  tingut 
a  7  de  Juliol  de  1685,  juntament  ab  una  extensa  Relació 
d'establiments  tipográfichs,  pretenent  provar  que'ls  primers 
que  posaren  Impremta  a  Barcelona  foren  los  Llibreters  ^ 

Acabades  de  llegir,  lo  Conseller  en  cap  dona  com  a  pro- 
posició  les  suplicacions  y  papers  mencionats,  a  l'objecte  de 
que's  prengués  Tacort  mes  convenient. 

També  convertí  en  proposició  altre  memorial  deis  Prohoms 
y  confrares  de  la  Confraria  de  Sant  Joan  Ante-Portam  Lati- 
nam,  llegit  en  lo  meteix  Concell,  demanant  que  no  s'accedís 
a  lo  que'ls  Llibreters  preteníen,  90  es,  que  ios  revocada  y 
del  tot  extingida  la  que  se'ls  concedí  a  20  d' Abril  de  1684, 
o  al  menys  moderada  la  Ordinació  de  la  privativa  que  se'ls 
atorgá,  permetent  ais  particulars  Llibreters  poder  imprimür 
y  teñir  estampa  parada,  y  quan  no,  en  botiga  pública  o  en 
Uochs  retirats,  vulgarment  coneguts  per  magatzems  ^. 

Després  de  deliberar,  lo  Concell  acordá, 

«...ohidas  las  Suplicacions presentades  per  las  particulars  per- 
sonas qui  teñen  estampas  en  la  present  Ciutat,  per  la  Confraria 
deis  Ilibraters,  y  per  los  confrares  de  la  confraria  deis  Estampers 
totas  llegidas  en  lo  present  consell,  y  incertades  en  la  proposició, 
Attenent  esser  la  materia  graue  y  de  pes,  y  requerener  major 
discussio,  Que  pergo  los  Señors  Concellers  y  quatre  persones  del 
present  consell  per  Sa  Senyoria  nomenadores  sien  seruits  preme- 
ditar y  discorrer  tot  lo  que  sie  concernent  a  la  materia  subjecta 
a,  las  ditas  Suplicacions,  procurant  tot  lo  que  sie  possible  al  be 
public  y  libero  comers,  y  del  que  discorreran  y  altrament  sobre 
la  subjecta  materia  ho  reduescan  en  vn  paper  y  quant  antes  per 
dits  Señors  Consellers  sie  reportat  al  present  consell  pera  que  sie 
presa  la  deliberacio  conuenient,  y  que  dits  Senyors  Consellers  y 
quatre  persones  tingan  facultat  axi  mateix  de  mirar,  y  regonexer 


1     Documents  justificatias,  n.os  lo  y  ii, 
^     Documents  fusiificakuSf  d.°  12. 


126  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

las  ordinacions  y  deliberacions  de  la  confraria  deis  llibraters  per 
veurer  si  en  ellas  trobaran  alguna  cosa  que  esmenar,  y  lo  que 
trobaran  y  los  aparexera  hauer  de  repararse,  y  esnaenarse  se  re- 
porte axi  mateix  ab  dit  papar  al  present  consell. » ^ 

Poch  tardaren  los  Consellers  y  senyors  de  la  quatreta  en 
complimentar  Tencárrech  que  se'ls  feu,  malgrat  lo  temps  in- 
vertit  en  les  distintes  entrevistes  que  tingueren  ab  les  parts 
interessades,  escoltant-les  en  ses  respectives  pretensions. 

En  eíecte:  després  de  premeditat  y  censurat  tot  quant 
los  aparegué  ésser  convenient  tocant  a  la»materia  que's  de- 
batía, dits  Consellers  y  quatreta  formularen  son  parer  con- 
trari  a  lo  que  preteníen  los  Estampers. 

« ...  Son  de  sentir — digueren  los  dictaminadors, — que  la  Ereccio 
de  dita  Confraria  no  sois  no  pot  teñir  lloch,  sino  que  tambe  es 
prejudicial  a  la  vtilitat,  y  benefici  publich,  perqué  priua  lo  libero 
comers,  y  destorbaria  lo  erigirse  companyias  de  per9onas,  que  ab 
crescuts  cabals  posarían  estampas  de  considerado,  que  de  no  te- 
ñirlas, en  tot,  sino  sois  en  principis,  posadas  en  lo  estat  present, 
resulta  que  serua  molt  diner  de  la  present  Ciutat,  y  del  Regne, 
a  Venecia,  Lio  y  altres  parts.  »^ 

Aquest  document  fou  llegit  en  junta  tinguda  per  Tren- 
tenari  ais  31  dies  del  meteix  mes  y  any,  y  com  era  de 
preveure,  l'acort  sigue  de  complerta  conformitat  ab  lo  que 
proposá  la  ponencia  delegada.  Diu  així: 

«...  Ohit  lo  paper  fet  per  los  señors  Consellers  y  quatre  personas 
del  present  Consell  aserca  la  pretencio  de  las  dos  conírarias  deis 
Impressors  y  llibraters  insertat  en  la  proposicio,  y  conciderant  lo 
contengut  en  ell  esser  de  molt  beneffici,  y  conueniencia  a  la  vtili- 
tat publica,  y  libero  comers:  Que  per^o  lo  contengut  en  dit  paper 
sie  posat  en  execucio  si  y  conforme  en  ell  se  conté  extinguint  en 
virtut  de  la  present  com  se  extingueix  la  Confraria  de  Estampers 
sots  inuocacio  de  S.*  Joan  ante  Portamlatinam  que  en  los  dies  de 
vint  de  Abril,  y  vint  y  set  de  Maig  Mil  sis  cents  vuytanta  quatre 
respectiuament  fou  erigida,  Reuocant  aixi  mateix  totas  y  qual- 
seuols  Ordinacions  que  en  dits  respectius  dias  o,  altres  mes  serts 


1  Arxiu  Municipal. — Deliberacions,  any  1685,  folis  183  girat  y  184. 

2  Documents  fustificatms ,  n."  13. 


ESTAMPERS  127 


fossen  estades  concedides  per  lo  Consell  de  trenta  sis  a,  dita  Con- 
irada  de  Estampers  per  lo  gouern  de  aquella  de  tal  manera  que 
reste  aquella  reduhida  en  lo  mateix  estat  que  antes  de  la  erectió 
de  dita  Confraria  estaue,  de  Confraria  de  deuocio:  Y  en  lo  segon 
cap  de  dit  paper  que  te  respecte  a  la  Confraria  deis  Ilibraters  que 
sie  posat  en  execucio,  si  y  conforme  en  dit  paper  se  conté,  posant 
aquell  en  forma  de  Ordinacio,  reseruantse  lo  present  Consell  la 
facultat  que  te  de  statuhir  corregir  y  esmenar  com  es  acostumat. »  ' 

Ipso  fado  la  pretesa  Confraria  deis  Estampers,  que  tants 
afanys  costa  conseguir  ais  práctichs  Rafal  Figaró,  Joan 
Jolis  y  Vicens  Suriá,  premsistes;  Jacinta  Andreu  y  Joseph 
Llopis,  caixistes;  y  a  Antoni  Lacavallería,  queda  del  tot 
extingida,  així  com  restaren  sens  afecte  los  aMudits  Capítols 
per  ells  radactats  y  aprovats  pal  Concell  ordinari  celebrat 
a  20  d'Abril  da  1684,  pertanyants  al  ragiment  da  l'ofici. 

De  manera  que  la  Contraría  político-civil  dais  Imprassors 
tant  sois  estigué  vigent  uns  catorze  mas  os. 

Ven9uts,  dits  práctichs  no  tingueren  mes  remey  que  sots- 
metras,  continuant  ab  sa  Confraria  da  davoció.  Aquesta  per- 
dura fins  lo  regnat  de  Caries  III,  época  en  que's  fusionaren 
ab  los  qui  foren  causa  de  no  ha  ver  conseguit  sos  propósits, 
denominant-se  d'aleshores  en  avant  Gremi  de  Llihreters  y  Im- 
pressors, 

* 
*      * 

Los  Capítols  revocats,  estatuíen: 

Govern  de  la  Confiaría.  —  Que's  composés  de  dos  Cón- 
sols,  un  Cía  vari  y  altres  oficiáis;  que  tots  los  anys,  quinze 
di  es  abans  de  la  festa  patronímica,  s'efectuás  la  extracció 
deis  primers,  proclamant  Consol  en  cap  al  confrare  mes 
antich;  que  en  la  insaculado  hi  entrassen  tots  los  mestres 
y  agregats,  exceptat  l'últim  d'aquests  que  ha  vía  d'exercir 
lo  cárrech  fins  y  tant  que  altre  lo  substituís;  que  lo  Clavan, 


Arxiu  Municipal. — Deliheracions,  any  1685,  folis  217  y  218. 


\ 


128  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

elegit  lo  meteix  dia  per  majoría  de  vots,  no  fes  cap  des- 
pesa sense  póliga  deis  Prohoms;  y  que  tant  uns  com  altres, 
quinze  dies  després  de  cessar  en  son  ofici,  donassen  compte 
de  sa  gestió  ais  companys  que'ls  reemplagassen. 

Festa  patronímica:  Aniversaris.  —  Que  tots  los  anys,  la 
diada  del  6  de  Maig,  festivitat  de  Sant  Joan  Ante-Portam 
Latinam,  los  confiares  que's  trobassen  presents  a  Barce- 
lona, no  tenint  just  impediment,  assistissen  a  la  esglesia 
hont  se  celebres  Tofici  divinal;  que  la  incompareixenga  se 
penyorás  ab  una  lliura  de  cera  que  l'oficial  encarregat  de 
íer  la  execució  havía  de  rebre  del  contrafactor;  que  en  igual 
pena  incorreguessen  los  qui  deixassen  d'assistir  a  TAniver- 
sari  que  Tendemá  de  dita  festa  se  celebres  en  sufragi  de 
les  animes  deis  companys  difunts,  així  com  los  qui  al  sobre- 
venir la  mort  a  qualsevulla  deis  sobrevivents  o  de  sa  mu- 
11er,  no  fes  acte  de  presencia  a  l'Aniversari  y  vuyt  misses 
baixes  que  s'havíen  de  resar  Tensendemá  d'ocorreguda  la 
defunció. 

Aprenentatge :  Fadrinatge :  Duració.  —  Que'ls  qui  de- 
sitjassen  apendre  y  practicar  F ofici,  estiguessen  en  calitat 
d'aprenents  cinch  anys  complets  en  la  casa  d'un  deis  mes- 
tres  de  Barcelona,  confrare  de  la  Confraría;  que  lo  fadri- 
natge duras  dos  anys,  també  complets,  passats  los  quals,  lo 
fadrí  soMicités  examen  per  a  poder  pujar  a  mestre  y  ésser 
agregat  a  la  Associació;  que  les  demandes  se  dirigissen  ais 
Cónsols,  qui,  tot  seguit  de  rebudes,  havíen  de  convocar  lo 
Consell  de  la  Confraría  a  fi  de  mirar  o  conéixer  si'l  preten- 
dent  reunía  les  condicions  necessaries  per  a  ésser  admés,  y 
si  així  resultava,  se  procehís  a  la  extracció  de  tres  mestres 
centrares  en  concepte  d'Examinadors  y  se  senyalás  dia  per  a 
efectuar  dit  examen. 

Mestría:  Operacions  a  fer  per  a  obtenir-la:  Drets. — Que 
la  mestría  s'alcansás  mitjanyant  haver  practicat  set  anys 
r ofici  y  obtingut  la  aprovació  d'examen;  que  aquest  fos 
presidit  pels  Examinad ors  ab  assistencia  deis  dos  Cónsols, 


ESTAMPERS  1 29 

tenint  vot  tots  cinch;  que'ls  exercicis  a  practicar  se  verifi- 
cassen  en  la  casa  o  obrador  del  Consol  en  cap,  devent  dit 
Consol  posar  a  disposició  del  qui  anas  a  examinar-se  los 
arreus  y  materials  necessaris  per  a  compondré  y  estampar, 
aportant  lo  fadrí  lo  paper,  tinta  y  altres  ingredients;  que 
l'examen  consistís  en  compondré  una  plana  de  a  foli,  quart 
o  octau  a  coneguda  deis  Examinadors,  dictant  ells  lo  que'ls 
aparegués,  sens  teñir  lo  fadrí  cap  original  davant  ni  copia 
de  lo  que  se  li  dictas,  contestant,  ademes,  les  pregimtes  que 
se  li  íessin  referents  a  la  estampado,  imposant  les  di  tes 
planes  en  dos  formes,  imprimint  ab  la  primera  dues  mans 
de  paper  «en  lletras  part  colorades  y  part  negras»,  retirant 
ab  l'altra  forma  lo  meteix  paper  imprés  mudant  la  Rúbrica 
deis  íuUs,  fer  tintes  comunes,  fines  y  «colorat  vermell», 
propries  per  a  estampar,  y  contestar  a  les  preguntes  en 
orde  ais  ingredients  que  entrassen  en  les  exprressades  tintes; 
que  si  acabat  l'examen  lo  fadrí  fos  calificat  d'hábil  y  idoni 
tenint  la  major  part  deis  cinch  vots,  se  l'admetés  com  a 
mestre  y  se  l'agregás  a  la  Contraría  previ'l  pagament  de 
trenta  cinch  Iliures  barceloneses,  repartidores,  una  per  a 
cada  hu  deis  cinch  votants,  y  les  altres  trenta  per  a  in- 
gressar  en  la  Caixa  per  má  del  Clavari,  qui  se  n'havía  de 
fer  cárrech  per  a  pagar  les  despeses  que  la  Associació  con- 
tragués  o  hagués  contret  y  les  que  s'oferissen  ab  motiu  de 
la  festa  dedicada  al  Sant  Patró;  que  en  cas  de  no  sortir 
aprovat,  lo  tal  fadrí  no  pogués  soMicitar  nou  examen  fins 
haver  transcorregut  un  any;  que  los  filis  de  mestre  confrare 
y  los  que  casassen  ab  filies  d'aquests,  si  desitjaven  conseguir 
la  mestría  y  ésser  agregats,  havíen  d'acreditar  haver  estat 
d'aprenents  durant  cinch  anys,  y  dos  de  fadrí,  ja  sia  en  casa 
de  sos  pares  o  sogres,  ja  en  la  de  qualsevulla  altre  mestre, 
practicant  a  satisfácelo  deis  Examinadors  lo  següent  examen: 
compondré  un  full  en  foli  d'original  imprés  tenint-lo  al  da- 
vant, imposar-lo  y  tirar-ne  y  retirar-ne  una  má  de  paper,  y 
respondre  a  les  preguntes  que  se'ls  hi  fessen;  y  que'ls  drets 

10 


130  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  dit  examen  tant  sois  importassen  cinch  Iliures,  moneda 
barcelonesa. 

Si  s'esdevenía  que  algún  impressor  foraster,  vassall  de 
sa  Majes tat,  acudís  a  Ciutat  ab  lo  proposit  manifest  d'agre- 
gar-se  a  la  Confiaría,  los  Cónsols  podíen  nomenar-li  tres 
Examinadors  per  a  que  efectúas  l'examen  en  la  manera  y 
forma  que  a  aquells  aparegués,  y  de  son  resultat  íer-ne  re- 
lació  al  Consell  general  de  l'ofici.  Si  la  major  part  de  vots 
emesos  deyen  que  era  hábil,  se  l'havía  de  declarar  agregat, 
pagant  previament  deu  Iliures  a  cada  hu  deis  Examinadors 
y  Cónsols,  y  cinquanta  destinades  a  ingressar  a  la  caixa. 
Ademes,  havia  de  prestar  declarado  de  que  era  católich 
cristiá. 

Empadronament  d'aprenents  y  fadrins.  —  Per  a  que 
en  tot  temps  constes  o  se  tingues  noticia  deis  fadrins  y 
aprenents  que  practicaven  l'ofici,  los  Cónsols,  acompanyats 
de  l'Escrivá  de  la  Confraría,  havíen  de  passar  per  tots  los 
obradors  a  inscriure  lo  nom  y  cognom  d 'aquells. 

Intrusos:  prohibició  de  teñir  Impremía.  —  Que  cap  per- 
sona, si  no  era  confrare,  pogués  teñir  Impremta,  treballant 
o  fent  treballar,  en  Ciutat  o  en  son  territori.  Les  contra- 
vencions  havíen  d'ésser  penyorades  pels  Cónsols  ab  assis- 
tencia  d'un  deis  oficiáis  reyals,  en  cinch  Iliures,  aplicadores 
a  la  Caixa  de  la  Confraría;  incorrent  en  la  meteixa  pena 
los  fadrins  que  anassen  a  treballar  en  obradors  quals  amos 
no  reunissen  les  expressades  condicions.  Quedaven  excep- 
tuades  les  Estampes  regides  o  governades  per  les  mullers 
deis  mestres  difunts  mentres  conservassen  lo  nom  de  sos 
respectius  marits,  com  tampoch  hi  ana  ven  compresos  los 
filis  que  restassen  al  morir  la  mare,  y  en  son  cas  y  Uoch 
los  Tutors  y  Curadors  llurs.  Si's  donava'l  cas  que'l  fill  fos 
varó,  aleshores  l'establiment  passava  a  nom  d'aquest  fins 
arribar  a  la  edat  de  setze  anys,  en  qual  época,  si  volía 
continuar-lo,  se  l'obligava  a  examinar-se  per  a  conseguir  la 
mestría.  Si  era  femella,  tant  sois  gandía  de  dit  beneñci  si 


ESTAMPERS  I3I 

ha  vía  pres  estat  « y  no  altrament »,  pagant  en  qualsevulla 
deis  expressats  casos  los  talls  y  tatxes  que  la  Confiaría 
ordenas. 

Regencia  d' impremía  d'altri:  prohibida  ais  mestres  con- 
frares.  —  Que  cap  mestre  confiare  pogués  regir,  governar  ni 
prestar  son  nom  «en  estampa  aliena»,  sots  pena  de  perdre 
la  sua  y  teñir  de  pagar  cinquanta  Iliures,  distribuidores  en 
tres  parts  iguals,  o  sia,  una  a  l'Hospital  general  de  la  Ciutat, 
altra  a  obs  deis  murs  y  valls,  y  la  terga  restant  aplicadora 
a  les  despeses  d'execució,  y'l  sobrant  a  la  Caixa  comuna. 
Los  Cónsols  estaven  facultats  per  a  pendre  júrame nt  al 
mestre  o  mestres  de  qui  sospitassen  ha  ver  contrafet  lo  es- 
tatuit. 

Llibres  sense  relligar:  venda  Uiure  pels  mestres  estam- 
péis. —  Que  dits  mestres  poguessen  teñir  y  vendré,  pública 
y  palesament,  en  la  porta  o  botiga  de  ses  cases,  tota  sort 
de  llibres  impresos  «priuative  o  altres»,  entes,  empero,  «se 
entengan  plegats  no  cusits  y  encolats ». 

* 

Estamper  de  la  Ciutat.  —  Fms  a  30  de  Juliol  de  1631 
no  fou  provehida  oficialment  la  plaga.  En  dit  día  lo  Concell 
ordinari  de  Trentasís,  a  petició  de  Sebastiá  Matevat,  acordá 
admetre'l  com  a  Estamper  de  la  Ciutat  y  de  la  Universitat 
de  l'Estudi  general,  ates  que  feya  mólts  anys  que  servía  los 
impresos  que  necessitaven  per  a  son  servey;  empero  « ...sens 
salari  algu  y  sois  pagantli  lo  que  estampara  per  dita  Ciutat 
y  universitat »  ^ 

Segons  deliberado  de  Consellers  de  8  de  Janer  de  1638, 
l'esmentat  Sebastiá  exercía  aquells  oficis  juntament  ab  un 
tal  Jaume  Matevat  —  suposem  próxim  parent  seu,  —  per 
quant  en  ella  consta  «...  f  ossení  pagades  a  Jaume  y  sebastiá 


Arxiu  Municipal.  —  Dclibeyacions,  any  1631,  íoli  142. 


132  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

matheuat  quinze  Iliures  a  ells  degudes  per  las  estampas  de 
les  ordinacions  del  nou  redres  per  los  forments  fetas  es- 
tampar lo  any  1632  y  les  ordinacions  ques  acostuman  donar 
quiscun  any  ais  qui  son  de  concell  de  cent »  '. 

Es  de  creure  que  a  partir  d'aquí  se  suprimiría  la  indi- 
cada plaga,  puix  totes  les  ordes  de  pagament  que's  troben 
reíerents  al  servey  municipal  d'impresos,  van  consignades 
a  diversos  Estampers,  no  al  de  la  Ciutat  com  era  na- 
tural que  aixi's  fes  constar  d'haver-n'hi  hagut.  Corrobora 
aquesta  creenga  nostra,  no  sois  la  deliberació  de  Consellers 
de  2  d'Octubre  de  1643,  la  qual  disposa  «fossen  pagades  a 
Jaume  IMateuat  estampar  coranta  una  Iliura  sis  sous  y  mitj 
per  lo  valor  y  mans  y  paper  de  la  estampada  ha  feta  del 
sermo  y  funeraries  de  Sa  Magestat  defunt  y  per  la  estampa 
de  mil  planxes  finas  per  posar  a  la  cara  de  cada  Sermo»  *, 
sino  la  de  9  de  Marg  de  1644,  ordenant  a  Pere  Mallol, 
Notari  del  Racional,  donas  y  pagas  a  Sebastiá  Matevat 
cinch  Iliures  «  per  estampar  la  carta  del  Rey  nostre  senyor 
enviada  a  la  Ciutat »  3. 

Ademes  deis  mencionats,  altres  Estampers  y  Estamperes 
provehiren  d'impresos  a  la  Ciutat.  Aquests  foren  Pere  La- 
cavallería;  Gabriel  Nogués;  Joan  Dexent;  Paula  Matevat, 
viuda;  Catherina  Matevat  y  Pomareda;  Jacinto  Andreu;  y 
Teresa  Cormellas  y  Ginebreda,  viuda. 

Notes  deslligades. 

Pena  imposada  al  mestre  Estamper  Jaume  Cays.  —  Per 

negar-se  a  inscriure's  en  la  Confraría,  contravenint  lo  es- 
tatuit  en  una  de  les  Ordinacions  aprovades  peí  Concell  de 


1  Arxiu  Municipal.  — Deliber ación s,  any  1638,  íoli  32  girat. 

2  Arxiu  Municipal.  — Deliberacions,  rny  1643,  foli  282. 

3  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1644,  foli  106. 


ESTAMPERS  133 

Trentasís  (20  d'Abril  y  26  de  Maig  de  l'any  1684)  durant 
lo  poch  temps  que  aquelles  estigueren  en  vigor,  dit  Cays 
fou  penyorat  pels  Cónsols  o  Prohoms  de  rofici  y  a  l'ensemps 
privat  d'exercir-lo  tant  en  la  Ciutat  com  en  son  territori. 

Com  a  pesar  d'aquesta  punido  Cays  continua  treballant 
ab  la  creenga  de  que  podía  fer-ho  mentres  no  s'hagués  fallat 
lo  procés  que  contra  ell  s'incoá,  lo  Síndich  de  la  Confraria 
acudí  a  la  Reyal  Audiencia,  hont  hi  foren  portats  tots  los 
antecedents  de  l'assumpte,  per  a  que  dictas  la  Provisió  que 
de  dret  correspongués. 

Aquesta  fou  donada  a  20  de  Juny  de  1685,  declarant 
que  dits  Prohoms  y  Confrares  havíen  d'ésser  mantinguts  y 
conservats  en  la  possessió  de  prohibir  a  Jaume  Cays  Texer- 
cici  de  la  art  d'estampar  en  la  Ciutat  de  Barcelona  y  en 
son  territori,  penyorant-lo  cada  cop  que  provés  d'exercir 
dita  art  contra  lo  establert  en  les  Ordinacions,  manant,  a 
la  vegada,  que  cessás  y  s'abstingués  de  causar  molesties  y 
turbacions  ais  Prohoms  y  al  Síndich  de  la  Contraría,  y  que 
com  a  conseqüencia  del  manteniment  y  possessió,  entregues 
ais  repetits  Prohoms,  o  al  Cía  vari,  deu  Uiures  per  los  dos 
penyoraments,  fent-se  a  Tefecte  y  enviant-se  les  lie  tres,  car- 
tells  y  provisions  oportunes,  segons  astil,  «no  contrastant 
lo  aduhit  en  contra,  reservat  l'article  de  les  despeses  per 
després»  ^  \ 

* 
*      * 

Provisió  reyal  atorgada  ais  Impressors  pare  y  fiU  Rafel 
Figueró.  —  Entre  les  mercés  concedides  a  distints  ciutadans 
peí  Rey  Caries  III  (Arxiduch  d' Austria),  durant  sa  estada  a 
Barcelona,  en  recompensa  de  serveys  prestats  a  la  monar- 
quía, hi  figuraven  los  Estampers  Rafel  Figueró,  pare  y  fiU. 

A  petició  Uur  los  fou  expedit  Privilegi,  nomenant-los  im- 


1     Documents  justificatius,  n."  14. 


134  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

pressors  de  Sa  Majestat  durant  son  beneplácit,  ab  facultat 
d'estampar  Gasetes,  Relacions  de  serveys,  Papers  polítichs 
y  d'Estat  y  demés  anexes  a  la  reyal  Casa,  prohibint  ex- 
pressament  que  cap  altra  persona,  fóra  d'ells  o  qui  d'ells 
tingues  lo  consentiment  en  lo  Principat  de  Catalunya  y  sos 
Comtats,  imprimís  o  reimprimís  dits  papers,  ampliant  la 
prohibició  a  algunes  de  les  obres  que  a  ses  despeses  hagues- 
sen  imprés  o  imprimissen  los  esmentats  Figueró. 
Heus  aquí  TaMudit  Privilegi : 

«Nos  Don  Carlos,  por  la  gracia  de  Dios,  Rey  de  Castilla,  de 
Aragón,  de  León,  de  las  dos  Sicilias,  de  Jerusalen,  de  Vngria, 
de  Dalmacia,  de  Croacia,  de  Navarra,  de  Granada,  de  Toledo,  de 
Galicia,  de  Mallorca,  de  Sevilla,  de  Serdeña,  de  Cordova,  de  Murcia, 
de  Jaén,  de  los  Algarbes,  de  Algecira,  de  Gibraltar,  de  las  Islas  de 
Canaria,  y  también  de  las  Indias  Orientales,  y  Occidentales,  y 
de  las  Islas,  y  Tierra  firme  del  Mar  Occeano,  Archiduque  de  Aus- 
tria, Duque  de  Borgoña,  y  Brabante,  de  Milán,  de  Atenas,  y  de 
Neopatria,  Conde  de  Abspurg,  Flandes,  Tirol,  Barcelona,  Rossellon, 
y  Serdaña,  Marques  de  Oristan,  y  Conde  de  Gocceano.  Por  quanto 
Rafael  Figueró  mayor,  y  Rafael  Figueró  menor,  Padre,  y  Hijo, 
nos  han  representado  lo  mucho  se  han  adelantado  al  Real  servicio 
ázia  nuestra  Augusta  Casa,  en  el  Reynado  de  nuestro  Tio,  y  Señor 
Don  Carlos  II.  (que  Gloria  aya)  como  también  durante  el  tiempo 
de  la  ilegitima  intrusión  del  Duque  de  Anjou,  en  el  qual  se  mos- 
traron con  la  enteresa  correspondiente  á  la  fidelidad  devian  pro- 
íessarnos,  y  que  de  mas  de  quarenta  años  á  esta  parte  han  siempre 
impresso  tantos  papeles  Reales,  quantos  huvieron  de  dar  á  la  Im- 
prenta nuestros  gloriosos  Predecessores,  y  que  assi  mesmo  en  con- 
sideración á  sus  Servicios,  nuestros  Lugartenientes,  y  Capitanes 
Generales  en  diferentes  ocasiones  les  concedieron  varios  Privilegios 
para  imprimir  vnas,  y  otras  obras,  y  papeles,  assi  Históricos,  Mo- 
rales, y  Políticos,  y  muchos  otros,  como  también  de  Vidas  de 
Santos,  Resos,  y  demás,  y  en  particular  para  imprimir  los  Anales 
Históricos  de  los  gloriosos  sucessos  de  la  Cesárea  Magestad  del 
Emperador  Leopoldo  nuestro  Padre,  y  Señor  (que  Dios  tiene)  la 
qual  suspendieron  por  la  dicha  ilegitima  intrusión  del  Duque  de 
Anjou,  nos  han  suplicado  les  hiziessemos  gracia,  y  merced  de  con- 
cederles Privilegio,  para  que  ninguno,  sino  dichos  Padre,  y  Hijo 
Figueró  puedan  imprimir  Gazefas,  Relaciones  de  Servicies,  Papeles 


ESTAMPERS  1 35 

políticos,  de  Esíado,  y  demás,  que  de  su  sola  inspección  se  com- 
prehenda  pertenecer  á  nuestro  Impressor,  cuyo  titulo  assi  mismo 
nos  suplican  les  otorguemos,  con  la  facultad  de  imprimir  guales- 
quier  obras,  que  á  sus  cosías,  actividad,  y  diligencia  saldrán  á  luz 
en  este  Principado,  con  expressa  prohibición  de  que  ninguna  otra 
Persona  en  dicho  Principado,  y  Condados  pueda  reimprimir  dichas 
Obras,  ni  Papeles,  ni  los  que  tienen  ya  impressos,  como  son  los 
Oficios,  y  Resos  de  los  Santos  Nuevos,  que  actualmente  se  hallan,  y 
los  venideros,  assi  en  forma  de  libro,  como  de  por  si;  el  gran  Pis- 
cafore  de  Sarraval;  Interrogationes,  brevesque  Responsiones,  d  por 
otro  nombre  MilleCasus,  su  Autor  el  Padre  Ottavio  Maria;  Luz  de 
Verdades  Católicas;  Mlij  Aníonij  Nebrissensis,  con  las  addiciones 
que  nuevamente  ha  impresso;  la  Corte  Santa;  y  los  dichos  Anales 
Históricos,  que  de  presente  se  están  componiendo.  Y  Nos  atendiendo 
á  los  Servicios  de  los  susodichos  Figueró,  y  á  que  es  muy  proprio 
de  nuestro  Paternal  amor,  mostrarnos  agradecidos  á  sus  Servicios, 
para  alentarles  á  mayores,  y  á  que  es  bien  que  aya  Sugetos  de 
cuydado,  y  dihgencia  para  sacar  á  luz  diferentes  Obras,  para  el 
mayor  establecimiento,  y  conservación  de  la  Santa  Fe  Católica, 
y  del  Estado  Monárquico,  hemos  resuelto  hazerles  merced,  como 
con  tenor  de  las  presentes  les  hazemos  á  dichos  Rafael  Figueró 
mayor,  y  Rafael  menor,  y  al  otro  de  ellos,  durante  nuestra  mera, 
y  libera  voluntad,  de  el  titulo  de  nuestro  Impressor  Real,  con  la 
facultad  de  imprimir  Gazeías,  Papeles  políticos,  de  Estado,  Relacio- 
nes  de  Servicios,  y  otros  que  pertenezcan  á  dicho  nuestro  Impressor 
Real,  con  prohibición  expressa,  de  que  ningún  Impressor  en  dicho 
nuestro  Principado,  y  Condados,  ni  otra  Persona  alguna,  sino  el 
vno,  ú  el  otro  de  dichos  Figueró,  ú  quien  su  consentimiento  tu- 
viere, puedan  imprimir  dichos  Libros,  Obras,  y  Papeles,  ni  reim- 
primirles; y  con  la  mesma  expressa  prohibición  mandamos  vengan 
comprehendidas  qualesquier  Obras,  y  demás,  que  de  presente,  y  por 
lo  venidero,  á  sus  costas,  y  diligencias  saldrán  en  este  nuestro  Prin- 
cipado, y  Condados,  y  darán  á  la  Imprenta,  y  que  dicha  prohibición 
se  entienda  por  el  termino  de  diez  años,  el  qual  ha  de  empe9ar  á 
correr  desde  el  dia  les  será  concedida  licencia  por  nuestro  Can- 
ciller, ó  quien  tuviere  legitimo  poder,  cada  vna  de  las  Obra?, 
Libros,  ó  Papeles  que  irá  imprimiendo,  50  la  pena  de  perder  las 
dichas  Obras,  ó  Papeles  que  se  reimprimirán,  moldes,  y  demás, 
y  de  mil  florines  de  oro  de  Aragón,  exigidores  irremissiblemente 
de  proprios  bienes  de  los  contrafactores,  los  quales  se  ayan  de 
aplicar  á  nuestras  Arcas  Reales,  y  con  la  mesma  mandamos  á 
todos,  y  qualesquier  Oficiales,  assi  Reales,  como  de  qualquier 
grado,  ú  condición  sean  de  el  dicho  nuestro.  Principado,  y  Con- 


136  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

dados,  que  esta  nuestra  ayan,  guarden,  tengan,  y  observen,  aver, 
tener,  guardar,  y  observar  hagan,  y  contra  no  vayan  en  ningún 
modo,  si  nuestra  gracia  desean  mantener,  y  en  la  susodicha  pena 
no  incurrir.  En  testimonio  de  lo  qual  mandamos  despachar  las 
presentes  con  nuestro  Sello  Real  Común  en  el  dorso  selladas.  Dat. 
en  nuestra  Ciudad  de  Barcelona  á  los  dos  de  Enero  mil  setecien- 
tos y  seys  años.  — Yo  el  Rey.  — Lugar  del  Se  >J<llo. 

»  Vf.  Thomás  Cancellarius. 

»Don  Ramón  de  Vilana  Perlas  Secret. 

»  Vt.  Alamany  Descallar  pro  Thesau.  Generali. 

»In  diversorum  secundo  fol.  xxxxij. 

»V.  Mag.  haze  merced  á  Rafael  Figueró  mayor,  y  a  Rafael  Figueró 
menor,  de  el  titulo  de  Impressor  Real,  con  las  facultades,  y 
prohibiciones  arriba  expressadas.» 

Divulgada  la  nova,  la  Confiaría  deis  Llibreters  y  Im- 
pressors  s'alarmaren  de  mala  manera,  ja  que  mólts  d'ells  se 
creyen  perduts  y  aniquilats.  A  l'efecte,  acudiren  ais  Conse- 
llers,  per  medi  d'instancia,  implorant  sa  protecció  y  ab  igual 
motiu  ais  tres  Bragos  del  Principat  que's  trobaven  junts  en 
les  Corts. 

La  esmentada  instancia  diu  així: 

«  Ex.i°^  SP"^ 

»La  Confraria  deis  Llibraters,  vulgarm[en].^  dita  de  S.*  Hieroni 
y  los  Impressors  ,0,  Estampers  de  la  present  Ciutat  respectiva- 
m[en].*  Diuhen:  Que  per  part  y  á  Instancia  de  Raíel  Figueró  Pare 
y  fill  Estampers  ,0,  Impressors  de  la  mateixa  Ciutat,  seis  presenta  y 
notifica  lo  die  13.  del  Corrent  vna  R.^  Concessio  ,ó,  Privilegi  á  ells 
Concedit  y  attorgada  per  la  S.  C.  y  R.^  Mag.*  del  Rey  nostre  Señor 
Carlos  Tercer  (que  Deu  g.^®)  ab  las  prohibicions  y  restriccions  en 
aquell  expressadas,  copia  de  la  qual  se  presenta  á  V.  E.  per  ex- 
cusar la  prolixitat  en  la  narrado  de  son  contengut,  a  la  qual  se 
refereix. 

» Segons  la  inspeccio  y  lectura  de  las  Reals  Concessions  ab  las 
prohibicions  expressadas  en  dit  R.^  Privilegi,  ab  las  quals  se  ha 
dignat  sa  Mag.*  afavorir  á  dits  Figueró,  apar,  que  per  lo  menos 
en  totas  las  concedidas  (salva  sa  R.^  benignitat  y  clemencia)  no 
poden  ser  practicables  en  la  present  Ciutat  y  Principat:  Perqué 
aquellas  de  vna  part  venen  á  esser  contra  del  libero  Comers,  lo 


ESTAMPE  RS  1 37 


qual  en  Catt[aluny].*  es  molt  franch,  sens  poder  ser  impedit  ais 
Provincials  per  ninguna  causa,  raho,  ni  pretext,  segons  lo  disposat 
en  las  Constitucions  collocadas  baix  lo  titol  de  Comer  sis  y  segure- 
iat  de  Camins,  en  lo  I.  volum.  de  las  Generáis  Constitucions,  y 
molt  en  particular  respecte  deis  Ciutedans  de  Bar.^*  per  lo  es- 
tatuit  y  ordenat  en  los  Cap.  8i.  84.  y  85.  de  las  Consuetuts  de 
Bar.°*  vulgarment  ditas  del  Recognoverunt  Proceres,  y  á  teñir  lloch 
ditas  R.13  Concessions,  vindrian  á  quedar  damnificats  los  Provin- 
cials y  Ciutedans  de  Bar."*,  en  lo  franch  y  libero  Comers  de  ne- 
gociar, vendrer,  y  comprar,  y  exercir  las  operacions,  que  fins  vuy 
indistinctament  han  gosat  en  forsa  de  ditas  Generáis  Constitucions 
y  demes  drets  municipals,  a  la  observansa  de  las  quals,  se  han 
dignat  los  SS.*°^*  SS.°"  Reys  per  sa  gran  clemencia  y  benignitat  in- 
cluirse y  venir  compresos;  Y  de  altre  part  perqué  en  Catt[aluny].* 
son  prohibits  semblantment  los  vets  ,0,  distrets,  y  per  altre  nom 
destrahiments  per  lo  mateix  dret  municipal,  y  particularment  per 
las  Constitucions  4.  y  5.  collocadas  en  lo  mateix  Titol  de  Comersis 
y  seguretat  de  Camins;  de  tal  manera,  que  per  Privilegi  ,0,  altre 
semblant  Provisio  nos  poden  aquells  en  Catt[aluny].*  adquirir 
(quid  quid  sit  en  altres  Regnes  y  Provincias)  menos  que  no  sia 
per  pacte  ,0,  expressa  convenció  ,0,  be  p3r  Ilegitima  prescripcio, 
com  en  estos  termens  ho  enseñan  los  Practichs  Cathalans,  tant 
exposant  ditas  Constitucions,  com  altres  que  tractan  y  disputan 
la  materia  districtual,  y  no  te  reparo  que  si  se  donava  lloch  á 
ditas  Reals  Concessions  y  prohibicions,  vindrian  dits  Figueró 
á  teñir  concedit,  y  adquirit  vn  distret  contra  las  ditas  Generáis 
Constitucions  prohibitivas  de  aquell,  á  las  quals  no  apar  hage 
volgut  Sa  Mag.*  damnificar  ni  contrafer. 

»  Axi  en  cas  semblant  ho  entengue  y  declara  la  Ss.^*^*  S/^  Reyna 
D.°*  Maria  consort  y  llocht[inen].t  General  del  Ss.^°*  S/  Rey  D.°  Al- 
fons  q[uar].*  en  las  Corts  que  celebra  en  la  present  Ciutat  en  lo 
any  1422.  en  lo  Cap.  18.  de  ditas  Corts,  que  vuy  es  la  Cons.°  5. 
en  orde  del  mateix  titol  de  Comersis  y  seguretat  de  Camins:  Ahont 
com  per  lo  SS.™  S.'  Rey  D."  Martin  fos  estat  concedit  per  via  de 
privilegi  ,0,  altre  provisio  al  lloch  de  Caplliure,  que  en  aquell  y 
no  en  altre  del  Comptat  de  Rossello  se  poguessen  desembarcar 
las  mercaderías,  que  venian  per  mar,  regoneixent  despres  dita 
S."^*  Re3ma,  que  la  dita  R.^  Concessio  se  encontrava  ab  las  lleys 
y  drets  municipals  del  Principat,  que  establian  lo  libero  comers,  y 
prohibían  los  vets,  distrets  ,0,  distraiments  se  digna  en  ditas  Corts, 
no  sois  confirmar,  y  ratificar  las  ditas  Gen.^'  Constitucions,  affa- 
vorints  al  dit  libero  Comers,  y  prohibints  los  distrets;  sino  que 
tambe  revoca  lo  dit  Privilegi  ,0,  provisio  concedit  per  lo  S."^  Rey 


138  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

D.°  Martin  cassant  y  declarant  aquell  nullo,  com  a  concedit  contra 
las  ditas  Generáis  Constitucions,  com  axi  ve  Uitg  en  la  dita  Cons.**  5. 
del  dit  titol  de  Comer  sis  y  segur  etat  de  Camins. 

»Igualm[en].*  ho  comprengue  axi  la  R.*  And.®  juntas  las  tres 
Salas  lo  die  6.  de  febrer  1510,  presidint  en  aquellas  lo  Ex.""  S.' 
Llocht[inen].*  Gen.'  que  en  dita  ocasio  y  temps  se  trobava  en  la 
present  Ciutat:  ahont,  com  per  part  del  Ss.^  S.^  Rey  D."^  Fer- 
nando 2.  cognominat  lo  Catholich  se  bagues  manat  ab  R}  Provisio 
de  6.  de  7.^^^  1509.  que  las  uituallas,  y  Mercaderías,  que  exian  y 
venian  respective  al  present  Principat,  no  se  poguessen  carregar, 
ni  descarregar  en  lo  Port  de  Salou,  ni  en  altres  parts  ,0,  llochs 
maritims,  sino  solam[en].*  en  los  destinats  ab  dita  R.'  Provisio,  y 
haventse  dignat  Sa  Magestat  ordenar  y  manar,  que  se  ves  y  exa- 
minas per  la  R.  A.  del  present  Principat  juntas  las  tres  Salas,  la 
ex.o  de  dita  orde,  íou  per  aquellas  resolt  ab  las  seguents  páranlas, 
que  per  ser  tant  del  cas  se  transcriuhen  de  vn  autor  Cathala,  que 
aporta  dita  resolucio,  y  ha  escrit  sobre  la  materia,  las  quals  son 
com  se  segueixen  ibi:  Cum  quihus  decef  reverentia,  et  humili  suh- 
gecfione  frcefatce  Regice  Mag}^^  quce  in  dicta  et  allijs  Regijs  Pro- 
visionihus,  ómnibus  juhet,  et  mandat  Ccnstitutiones  Catt.^  juratas 
observari,  dictam  Regiam  Proiisionem  obstantibus  ipsis  Generalibus 
Constitutionibus  Catt.^  non  esse  exequendam  7iec  posse  executioni 
mandari,  Y  per  las  mateixas  rahons  apar,  que  tampoch  ho  pot 
ser  la  R.'  Concessio  de  dits  Figuero,  per  encontrarse  aquella  no 
menos  ab  las  ditas  Generáis  Constitucions. 

»Y  altrament  perqué  si  ditas  R.^^  Concessions  se  posavan  en 
ex.°  com  se  preten  per  dits  Figuero,  vindria  á  quedar  damnificada 
la  pub.<^*  vtilitat,  la  qual  sempre  deu  preferir  y  prevalleixer  a  la 
privada;  Pergo  que  no  podentse  inprimir,  ni  íer  inprimir  dins  la 
present  Ciutat  y  Principat  los  Ilibres,  papers,  y  demes  cosas  ex- 
pressadas  en  dita  R.'  Concessio  per  altres  Inpressors  mes,  que  los 
dits  Figuero,  sens  reparo  algu  vindrian  á  estar  mes  cars,  ais  que 
los  farian  inprimir  y  haurian  de  comprar,  que  no  si  aquells  se 
trobavan  inpressos,  y  se  podian  inprimir  per  molts  y  diferents 
Impressors,  com  ho  manifesta  la  experiencia  en  la  abundancia  ,0, 
caristia  de  las  cosas,  y  mes  quant  son  recluidas  y  restretas  a  vna 
sola  part,  com  ho  serian  dits  Llibres,  papers,  y  demes  cosas  con- 
cedidas, y  ho  han  íet  notori  los  mateixos  Figuero  ab  la  inpressio 
que  feren  de  la  proposicio  que  Sa  Mag.*  se  digna  fer  ais  111.*™^  Bras- 
sos  de  las  presents  Corts,  la  qual  venian  publicam[en].*  á  raho  de 
vn  sou  lo  menos  per  quiscuna,  y  haventla,  poch  despres  reimpri- 
mida Marti  Gelabert  Inpressor  de  la  present  Ciutat,  sobre  vendrer 
aquella  á  raho  de  sis  diners  quiscuna,  y  axi  per  la  meitat  menos 


ESTAMPERS  1 39 

del  que  las  venían  dits  Figueró,  se  veu  privat  dit  Gelabert  á  ins- 
tancia de  aquells  de  poderlas  beneficiar  y  vendrer  com  es  public 
y  notori. 

»Y  vltimadam[en].*  se  diu  que  si  dita  R.^  Concessio  ab  las 
prohibicions  en  ella  contengudas  tenia  la  execucio  que  se  solicita 
per  dits  Figueró,  vindrian  los  suplicants  en  consequencia,  á  quedar 
privats  del  exercici  de  sas  operacions,  com  es  de  Inprimir,  Vendrer, 
y  Comprar  tots,  y  qualsevols  géneros  de  Ilibres  y  demes  cosas  que 
se  inprimeixen  y  desta  manera  imposibilitats  de  poder  viurer,  y 
mantenir  sas  familias,  per  consistir  vnicament  son  arbitre  en  lo 
exercici  de  las  preditas  operacions  en  las  quals  interessa  V.  E. 

»Per  tot  lo  que  y  aitram[en].*  recorrent  los  Suplicants  al  Em- 
paro  y  proteccio  de  V.  E.  posant  las  cesas  referidas  en  sa  alta 
comprehensio,  Sup[lip^°  á  V.  E.  sia  de  son  servey  deliberar  lo  mes 
convenient,  á,  fi  de  que  las  Generáis  Constitucions  sian  obser- 
vadas, y  no  lesiadas  lo  libero  comers,  y  publica  vtilitat  en  son 
primer  punt  y  estat,  y  los  Suplicants  aconsolats,  com  ho  esperan 
de  la  gran  justificado,  y  clemencia  de  V.  E.  y  ho  rebran  a  merce. 
Lo  offici  &.  =  Altissimus  &.  =  Balart. 

»V.t  de  Falguera  Ad.^^^  C.^ís»  ^ 

Llegides  les  transcrites  súplica  y  Concessio  reyal  en  As- 
samblea  celebrada  peí  Savi  Concell  de  Cent  a  17  de  Juny 
de  1706,  fou  deliberat : 

« ...  Attes  que  de  la  contextura  de  ella  —  se  referíen  a  la  sú- 
plica —  apar  resulta  dita  concessio  Real  ab  las  prohibicions  en 
ella  contengudas  encontrará  difíerents  Generáis  Constitucions 
en  dita  suplica  mencionadas,  y  al  libero  comers,  37  publica  vtilitat, 
de  tot  lo  que  ne  resulta  tambe  notable  prejudici  ais  Ciutadans  y 
habitants  a  que  deu  la  present  Ciutat  axi  per  la  conseruacio  de 
sos  Reals  Priuilegis,  com  per  la  publica  vtilitat  de  sos  Ciutadans 
y  habitants  acudir  en  quant  sia  possible  per  ser  á  mes  del  sobre- 
dit  dita  Concessio  surrepticia  Que  per90  sia  comes  dit  fet,  com  lo 
present  Concell  lo  comet  al  Concell  de  la  24."^  de  Corts  pera  que 
en  ell  se  premedite  y  censure  lo  que  aparega  hauerse  de  obrar  y 
executar  ab  facultat  de  posar  en  execucio  tot  lo  que  los  aparega 
mes  conuenir  sens  report  algu  al  present  concell.»  ^ 


1  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1706,  inserta  n.°  i,  entre  fo- 
lis  S6  y  87. 

2  Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1706,  folis  Sy  y  S^  girat. 


140  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Usant  d'aquesta  facultat,  dita  Vintiquatrena,  després 
d'examinar  y  premeditar  los  fonaments  de  dret  en  que  la 
Confraría  deis  Llibreters  y  Impressors  apoyava  sa  oposició 
al  referit  Privilegi,  acordá  remetre  rassumpte  ais  termes 
ordinaris  de  justicia. 

Per  sa  part  lo  Síndich  de  la  expressada  Confraría,  degu- 
dament  autorisat,  entaulá  plet  davant  la  Reyal  Audiencia 
ab  la  esperanza  de  conseguir  la  revocado  de  la  mercé  con- 
cedida. 

Dos  foren  los  punts  capdals  en  que  aquell  fonamentá  la 
demanda:  Primer,  que  la  Reyal  gracia,  en  quant  prohibía  que 
ningú  pogués  imprimir  ni  reimprimir  Gasetes,  Relacions  de 
serveys,  Paper s  Polítichs  y  d'Estat,  y  demés  coses  pertanyents 
a  l'Impressor  Reyal,  y  algunes  Obres  y  Papers,  que  lo  pare  y 
fill  Figaró  havien  imprés  y  los   que  en  avant  imprimissen, 

ERA  CONTRARI  A  LES  LlEYS  MUNICIPALS  DE   CATALUNYA. 

Y  segón,  QUE  la  Reyal  gracia  era  contraria  a  la 

PÚBLICA  UTILITAT  Y  EN   PERJUDICI  DE  TERCER,  hasta  el  punt 

—  deya,  —  que  los  Impressors  de  la  Ciutat  se  veuríen  preci- 
sáis a  deixar  ses  cases  per  no  poderse  sustentar  per  medi  de 
l'exercici  de  son  Art,  lo  que  sería  una  cosa  mólt  lamentable, 
que  per  enriquir-se  un,  los  demés  s'empobrissen. 

Los  advocats  de  la  part  deis  Figaró,  en  un  extensíssim 
escrit  —  porta  la  data  de  19  de  Mar9  de  1710  —  rublert  de 
textos  y  cites  d'autors  de  reconeguda  fama,  demostraren  lo 
contrari  de  lo  que  en  la  demanda  s'afirmava,  o  sia,  que  ni 
lo  Privilegi  era  contrari  a  les  Lleys  municipals  del  Principat, 
ni  a  la  utilitat  pública,  ni  perjudicava  a  tercera  persona. 

La  Reyal  Sentencia,  qual  contingut  donam  a  conéixer 
per  extens,  diu: 

«Christi  Nomine  Humiliter  Invocato.  Sacra,  Catholica,  &  Regia 
Maiestas.  Visa  in  primis,  &c. 

»Attento  Regio  Privilegio  per  suam  Sacram,  Catholicam,  & 
Regiam  Maiestatem  Domini  nostri  Regis  Caroli  IIL  (quem  Deus 


ESTAMPERS  I4I 

incolumem  servet)  in  forma  debita  expedito  Barcinonae  2.  lanua- 
rij  1706.  Constat  suam  Regiam  Maiestatem,  servitiorum  intuitu, 
condecorasse  Raphaelem  Fi güero  majorem,  &  altertim  Raphaelem 
Figueró  dierum  minorem,  Patrem,  &  Filium  Typographos  hujusce 
Civitatis  Barcinonae,  officio,  seu  titulo  Typographi  Regij  durante 
sua  mera,  &  libera  volúntate;  cum  facúltate  tamen  expressa  im- 
primendi  Notitias  Generales,  vulgo  Gazetas;  Scripturas  Políticas 
Status,  vulgo  Papeles  Poliiicos  de  Estado:  Relationes  Servitiorum, 
vulgo  Relaciones  de  Servicios:  &  alia  ad  dictum  Typographum 
Regium  pertinentia,  ibi:  Y  oíros  que  pertenezcan  á  dicho  nuestro 
Impressor,  cum  absoluta,  seu  ad  tempus  vllum  non  limitata  prohi- 
bitione  aliorum;  videlicét,  quod  nullus  Typographus,  in  hoc  Prin- 
cipatu,  &  Comitatibus,  nec  alia  aliqua  persona,  nisi  ambo  Pater, 
&  Filius  Figueró,  vel  alter  ex  illis,  aut  quivis,  qui  eorum  obti- 
nerent  consensum,  possent  imprimere  praefatos  Libros,  Opera,  seu 
Schedas,  vulgo  Papeles.  Constat,  suam  Regiam  Maiestatem  sub 
eadem  expressa  prohibitione,  cum  Clausula  immediate,  post  ante- 
cedentem  consequutiva,  Regium  animum  declarantem,  disposuisse, 
&  jusisse,  venire  pariter  sub  eadem  expressa  prohibitione  com- 
prehensa  quaecumque  opera,  &  reliqua,  tam  quse  de  tempore  dicti 
Privilegij  relati  Figueró  haberent  impressa,  quam,  quae  in  futu- 
rum  ex  tune,  sumptibus,  &  diligentijs  eorum,  in  lucem  prodent, 
&  Typis  mandabunt  in  hoc  Principatu,  &  Comitatibus,  cum  pras- 
fictione  tamen,  &  restrictione  termini,  quoad  dictam  privativam 
impressionem  dictorum  Operum,  &  Librorum;  videlicét,  decem 
annorum,  currere  incipientium,  á  die,  quo  ipsis  Figueró  fuerit 
impertita  licentia  per  Reverendum  Cancellarium,  seu  alium  legi- 
timam  auctoritatem  concedendi  similes  licentias  habentem,  ibi: 
y  con  la  mesma  expressa  prohibición  mandamos  vengan  comprehcn- 
didas  qualesquier  Obras,  y  demás,  que  de  presente,  y  por  lo  venidero 
á  sus  costas,  y  diligencias  saldrán  en  este  nuestro  Principado,  y 
Condados,  y  darán  á  la  Imprenta,  y  que  dicha  prohibición  se  en- 
tienda por  el  termino  de  diez  años,  el  qual  ha  de  empegar  á  correr 
desde  el  dia  les  será  concedida  licencia  por,  nuestro  Canciller,  ó  quien 
tuviere  legitimo  poder,  de  cada  vna  de  las  Obras,  Libros,  ó  Papeles, 
que  irán  imprimiendo:  Constat  in  hac  prope  transcripta  Clausula, 
&  signanter  per  illa  verba,  ibi:  Y  que  de  presente,  y  por  lo  venidero 
á  sus  costas,  <Jbc.  Voluisse  comprehendere  Dominum  Regem  in  hac 
nova  Gratia  Libros,  qui  in  precibus  dicti  Privilegij  per  relatos  Fi- 
gueró nominatim  expressi,  &  designati  fuerunt,  respectu  quorum 
petierant  supphcantes  privativam  reimpressionem,  ibi:  Ni  los  que 
tienen  ya  impressos,  como  son  los  Oficios,  y  Rezos  de  los  Santos 
Nuevos,  que  actualmente  se  hallan,  y  los  venideros,  assi  en  forma 


142  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

de  Libro,  como  de  por  si;  El  Gran  Pis calore  de  Sarraval;  Interroga- 
cioneSj  brevesque  Responsiones,  ó  por  otro  nombre  Mille  Casus,  su 
Autor  el  P.  Ottavio  Marta;  Luz  de  Verdades  Católicas;  Mlij  An- 
tonij  Neb/icensis,  con  las  Addiciones,  que  nuevamente  ha  impresso; 
la  Corte  Santa,  y  los  dichos  Anales  Históricos,  que  de  presente  se 
están  componiendo,  dbc.  Ex  quibus  ómnibus  liquet  de  manifesta, 
&  clara  intentione,  ac  volúntate  Domini  Regís,  quo  ad  elargitio- 
nem,  seu  gratiam  praelibatis  Figueró  factam  de  facúltate  priva- 
tiva ad  alios  per  dictum  tempus  imprimendi,  &  reimprimendi 
respective  prsedicta  Opera,  &  Libros,  tám  jam  impressos,  quám 
noviter  impensis  eorum  imprimendos;  Nam,  etsi  de  noviter  im- 
primendis  in  fine  transcriptae  clausulse,  cum  verbo  de  futuro,  vi- 
deatur  tantum  expressé  loqui  Privilegiüm,  respectu  initij  relati 
decennij  eorumi  privativam  includentis;  scilicét,  á  die,  quo  fuerit 
illis  licentia  concessa  per  Reverendum  Cancellarium,  seu  alium 
similem,  potestatem  habentem,  incipientis;  fuit  lamen  in  dicta 
specie  librorum  noviter  imprimendorum,  sic  exempli  gratia,  sin- 
gula  singulis  referendo  prolatum,  denotando  ex  idemptitate  ra- 
tionis,  initium  dicti  decennij,  quo  ad  privativam  operarum  jam 
impressarum,  incipere  debuisse  á  die  obtentionis  praesentis  Privi- 
legij,  vti  juri,  &  rationi  consonum,  ex  quo  noluit  dictam  Con- 
cessionem  perpetuam,  sicut  aliam  dictis  Figueró  factam  intuitu 
Typographi  Regij;  máxime  dúm  eádemmet  clausula,  tám  opera 
jam  impressa,  quám  noviter  imprimenda  complecti  voluit  Domi- 
nus  Rex  cum  relata  prohibitione  per  decennium. 

»Ex  licét  pro  parte  Syndici  Bibliopolarum  praesentis  Civitatis 
(Ínter  quos  aliqui  Artem  Typographiam  exercent)  deductum,  alle- 
gatum,  seu  prsetensum  sit,  expressi  Privilegij  gratiam,  in  favorem 
dictorum  Figueró  locum  habere  non  posse,  nisi  tantum  quoad 
nominationem  Regij  Typographi,  &  ad  ejus  Ofíicium,  &  exerci- 
tium  pertinentia;  Vti  Pacis  publicationes,  Praeconia  Regia,  &  alia 
hujus  thenoris;  non  vero  quoad  alia  fore  extendendam;  ideoque 
declarandum  fore,  non  fuisse  Regiae  intentionis  reliquas  gratias, 
in  dicto  Ptivilegio  contentas,  concederé,  vtpote  contrarias,  &  no- 
civas respective  (vti  asseritur)  luribus  Patriae,  tám  impedienti- 
bus  Concessionem  Cartae  contra  Cartam,  quám  Constitutionibus 
primae,  &  quartae  titulo:  De  Comeréis,  y  Segur etat  de  Camins,  & 
alijs;  Tum  libero  Comertio,  vtilitatique  publicae,  tum  etiam  juri 
tertij  laesivas,  vti  natura  districtus,  &  monopolij  vestitas  vt  ex 
deductionibus  dicti  Syndici  Bibliopolarum  latiús  est  videre. 

» Caeterúm  attento  constat,  in  viam  luris  licuisse  Principibus, 
máxime  Superiorem  non  recognoscentibus,  Typographum,  seu 
Impressorem  proprium  nominare,  illique  durante  mero,  &  libero 


ESTAMPERS  I43 


Principis  beneplácito  ipsum  concederé  posse  facultatem  alijs  Ty- 
pographis  absoluté,  &  stne  limitatione  privativam,  in  rebus  prae- 
cipué  ad  peculiarem  Principis  Typographum  pertinentibüs,  ac 
etiam  in  concernentibus  Politicae  Regai,  &  Status  istius  ad  Prin- 
cipis curam,  &  vigilantiam  spectantibus,  vt  Regni  infectiones  vi- 
tentur;  cujus  naturse  sunt  ea,  quse  in  primo  capite  dicti  Privilegij 
specificé  transcribuntur;  Similiterque,  quoad  alia  opera,  seu  libros, 
qualitatem  prsedictam  non  habentes.  Constat  Principam  posse  pri- 
vatae  personae,  seu  cui  voluerit  concederé  licentiam  imprimendi 
illos,  cum  privatione  ad  alios  intra  certum  tempus,  tám  quoad 
impressionem,  quám  quoad  reimpressionem  eorum;  adeó  vt  hujus- 
modi  Privilegia  elargiri  a  Principibus  sólita,  consulant  Doctores, 
vti  publicam  vtilitatem  importantia.  Constat  tándem  Privilegium 
praedictum,  de  quo  disceptatur,  quoad  secundum  caput,  non  ins- 
piciens  munus,  ac  Prserogativas  Typographi  Principis,  continere 
privativam  imprimendi  temporalem  ad  decennium;  videlicet,  re- 
strictam,  vt  supradictum  est;  ac  per  consequens  in  nihilo  ofíicere 
posse  objectiones  supradictas,  ponderatas  per  Syndicum  Biblio- 
polarum.  Constat,  petitum  fuisse  per  supradictos  Figueró,  cum 
clausula  omni  meliori  modo,  dictum  Privilegium  in  ómnibus  esse 
sustinendum,  silentiumque  fore,  &  esse  imponendum  dicto  Syn- 
dico  Bibliopolarum  praesentis  Civitatis  in,  &  per  eum  petitis,  ac 
praetensis  in  praesenti  Causa,  quorum  intentio  non  remanet  elisa 
modo  infra  explicando. 

»His  igitur,  &  alijs  meritis  processus  attentis,  &  alias  sua  Sacra 
Catholica,  &  Regia  Maiestas,  insequendo  conclusionem,  in  Regia 
Audientia  factam,  sententiat,  pronuntiat,  atque  declarat,  jus  com- 
peteré praedictis  Patri,  &  Filio  Raphaeli  Figueró,  vigore  dicti 
Regij  Privilegij,  vtendi  officio,  &  exercitio  Typograhi  Regij  du- 
rante Regio  beneplácito,  ac  etiam  licere  imprimere  per  se,  vel 
alium  ab  eis  facultatem  habentem,  cum  privatione  absoluta  ad 
alios;  Noticias  generales  vulgo  Gazetas,  schedas  políticas,  vulgo 
Papeles  Políticos  de  Estado,  Relationes  Servitiorum,  &  alia,  ad 
exercitium  Typographi  Regij  peculiariter  spectantia;  pariterque 
licere,  vigore  ejusdem,  imprimere  quaecumque  Opera,  seu  Libros, 
quae,  &  quos  in  futurum,  expensis  dictorum  Figueró  Typis  man- 
dare eis  placuerit,  cum  privativa  intra  tempus  decem  annorum 
ad  quoscumque  alios,  á  die  obtentae,  seu  praeocupatae  licentiae 
computandorum,  &  intra  illud  pariter  ipsis  competeré  facultatem 
impediendi  quibusvis  alijs  Typographis  reimpressionem  Librorum, 
de  quibus  supra,  jam  per  dictos  Figueró  impressorum,  die  datae 
dicti  Privilegij;  computandum,  tamen  in  istis  á  die  concessionis 
relatae  Gratiae,  seu  Privilegij. 


144  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

» Hoc  tamen  intellecto,  &  declarato,  quod  in  Decreto  Execu- 
tionis  habeatur  ratio,  qualis  de  jure  habenda  fuerit,  de  his,  quae 
ad  oíiicium,  &  exercitium  Typographi  Regij  spectent,  seu  ratione 
illius  peculiariter,  &  privativé  ad  alios,  Regio  Typographo  perti- 
nere  valeant,  neutramque  partem  in  expensis  condempnat,  sed  pro 
bistractis  sua  Regia  Magestas  solitam  executionem  fieri  mandat. 

»V.*  Minguella  F.  P.  A. 

»V.*  de  Copons. 

»Lata  per  Reverendum  Cancellarium,  die  22.  Aprilis  1711. 

^>Per  dictum  Monmany  dicto  Gallart  d.  n.  d,  d,» 

* 
*       * 

Ara,  per  arrodonir  aquesta  Monografía,  donam  a  co- 
néixer,  a  vol  d'aucell,  los  fets  capdals  realisats  per  varis 
Estampers  de  nostra  Ciutat  des  del  segle  xvii. 

Entre 'Is  que  mereixen  especial  esment  per  ses  inicia- 
tives,  citarem  a  Rafel  Figueró  y  Jolis,  fill  d'En  Rafel  Fi- 
gueró,  qui  fou  batejat  a  Santa  María  del  Mar  lo  dia  16  de 
Desembre  de  1669.  Se  diu  d'ell  que  emprengué  un  llarch 
y  penós  viatge  per  l'estranger,  havent-se  aprofitat  mólt  de 
tot  lo  bo  que  vegé  referent  a  la  art  d'estampar,  implantant 
una  fundició  de  tipus. 

La  casa  Cormellas  comengá  adquirint  la  Impremta  de 
Hubert  Gctard,  qui  ja  imprimía  a  Barcelona  des  de  Tany 
1 58 1.  Los  millors  fadrins  tipógrafs  passaren  per  la  regencia 
de  dita  casa,  anant  a  parar  en  1700  en  poder  d'En  Joan 
Pau  Martí,  Llibreter-Estamper,  qui  tenía  alberch  propri  a 
la  Plaga  de  Sant  Jaume,  cantonada  al  carrer  del  Bisbe.  La 
Impremta  d'En  Martí  arriba  fins  lo  segle  passat,  acabant  a 
mans  deis  Sierra  y  Martí  després  de  tres  cents  anys  d'exis- 
tencia. 

La  d'En  Jolis  nasqué  a  Tombía  de  can  Rafel  Figueró, 
casat  ab  Elisabet  Jolis,  en  1667.  Joan  Jolis,  vingut  de  To- 
relló,  practica  l'aprenentatge  de  Tofici  — al  menys  així  es  de 
creure  —  en  casa  de  son  cunyat,  y  al  casar-se  (5  d' Abril 
de  1676)  adquiriría  lo  taller  que  des  de  1659  administrava 


ESTAMPERS  1 45 

Martí  Jalabert  en  lo  carrer  deis  Cotoners.  Aquesta  deducció 
nostra  té  per  fonament  haver  trobat  a  dit  Jalabert  regen- 
tant  una  Estampa  davant  del  Pi  l'any  1676. 

Per  lo  demés,  la  familia  Jolis  s'extingí  en  1770,  conti- 
nuant  la  casa,  per  haver-la  adquirida  en  subasta,  Bernat  Pía, 
qui  la  dirigía  des  de  la  mort  de  Joan  Jolis,  fill,  ocorreguda 
en  1759.  Al  deixar  d  existir  dit  Bernat  Pía  (30  de  Desem- 
bre  de  1801),  sa  viuda.  Na  Tecla  Boix,  confia  lo  funciona- 
ment  d'aquella  a  Vicens  Vcrdaguer,  instituint  a  la  vegada 
en  hereus  seus  a  Francisca  Verdaguer,  ñlla  de  Tesmentat 
Vicens  —  famosa  caixista  qui,  en  temps  de  la  dominació 
francesa,  s'encarregá  d'una  Impremta  ambulant,  veyent-se 
obligada  a  emigrar  a  Mallorca,  —  ya  Joseph  Bocabella,  ab 
qui  casa  l'expressada  Francisca.  La  casa  perdura  encara 
ab  lo  nom  d' Hereus  de  la  Viuda  Pía. 

Altre  deis  establiments  que  han  produhit  mes  y  bo,  ha 
sigut  lo  d'En  Piferrer,  situat  a  la  Pla9a  de  FÁngel.  En  Joan 
Piferrer,  natural  de  La  Garriga,  casa  ab  Josepha  Llopis,  filia 
de  Joseph  Llopis,  Estamper,  ais  7  de  Novembre  de  1702. 
La  casa  Piferrer  ha  sigut,  en  tots  temps,  de  les  mes  cone- 
gudes,  lo  meteix  a  Espanya  que  a  l'estranger.  Un  deis  úl- 
tims  amos,  en  sos  freqüents  viatges,  no  descuydava  may 
de  portar  a  Barcelona  los  millors  Ilibres  que  trobava,  essent 
dita  casa  la  mes  ben  assortida  de  Ilibres  nous  y  vells  que 
havem  tingut.  Liquida  totes  ses  existencies  en  1894. 

Los  Suriá,  qui  teníen  sa  Impremta  en  lo  carrer  de  la 
Palla  des  de  1750,  foren  los  Estampers  oficiáis  de  la  Aca- 
demia de  Bones  Lletres,  produhint  mólt  belles  estampa- 
cions. 

Barcelona,  en  pie  segle  xix,  ha  estat  servida  per  bon 
nombre  d'Estampers,  fent  esforgos  sobrehumans,  no  per- 
donant  despeses,  per  a  contribuir  a  enlajrrar  al  nivell  de 
les  restants  Estampes  d'Europa,  la  art  d'En  Gutenberg. 

Entre'Is  mes  notables  s'hi  troba  N'Antoni  Brusi,  qui  no 
para  fins  a  establir  una  de  les  millors  Litografíes,  tal  volta 

11 


146  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

la  primera  de  son  temps.  D  ell  ne  parla  N'Aiitoni  Serra  y 
Oliveres,  autor  del  Manual  de  la  Tipografía  Española  o  sea 
el  Arte  de  la  Imprenta  \  en  los  següents  termes: 

«D.  Antonio  Bmsi,  ilustre  tipógrafo  español,  genio  empren- 
dedor cual  el  primero  y  artista  honrado  y  pundonoroso  sin  igual. 
Aprendió  el  arte  de  encuadernador,  en  Barcelona,  en  casa  de 
D.  Juan  Francisco  Piferrer.  En  1800  contrajo  matrimonio  con 
doña  Eulalia  Ferrer,  hija  huérfana  de  un  librero  de  aquella  ciu- 
dad bastante  acomodado.  Brusi  dio  grande  empuje  a  la  casa  de 
Ferrer,  la  cual  tomó  en  1808  el  nombre  de  Brusi.  Este  prestó 
grandes  servicios  durante  la  guerra  de  la  independencia  impri- 
miendo la  Gaceta  del  gobierno,  y  estableciendo  prensas,  á  despecho 
de  todas  las  contrariedades  de  la  guerra,  en  todos  los  puntos 
donde  eran  necesarias.  En  remuneración  de  sus  inmensos  servi- 
cios, se  le  concedió  después  de  la  guerra  el  privilegio  esclusivo 
de  imprimir  y  publicar  el  Diario  de  Barcelona  2,  que  aun  sigue 
viendo  la  luz  pública  y  con  grandes  elementos  de  vida.  La  im- 
prenta de  Brusi  ha  dado  un  sin  número  de  obras,  y  algunas  de 
ellas  notables,  como  Barcelona  cautiva,  7  tomos  en  4.°;  Memorias 
de  agricultura  y  artes,  12  tomos  en  4.°;  Matemáticas,  de  Valle  jo, 
i.^  edición;  Física  de  Libes;  Colección  de  decretos  de  las  Cortes 
de  1812;  Salat,  Tratado  de  monedas;  infinidad  de  obras  clási- 
cas, etc.,  etc.  — En  1819  estableció  en  su  casa  de  Barcelona  una 
fundición  de  letra  con  su  fábrica  de  moldes  y  punzones.  En  1820 
introdujo  en  España  la  litog/afia  haciendo  al  efecto  cuantiosos  des- 
embolsos y  prolongados  estudios.  —  Murió  en  Barcelona  en  1821, 
cuando  la  epidemia  de  calentura  amarilla,  á  la  temprana  edad  de 
42  años. 

En  el  nicho  que  depositaron  los  restos  mortales  de  tan  ilus- 
tre tipógrafo,  havía  la  siguiente  inscripción : 

Deten  lo  pas  viatjador 
Y  adverteix  aquesta  llosa, 
Aquí  en  santa  pau  reposa 
Don  Antón  Brusi  impresor, 
A  Barcelona  inductor 
Fou  de  la  litografía, 


1  Imprés  a  Madrit  l'any  1852. 

2  Comencá  a  publicar-se  lo  dia  i.er  d'Octubre  de  l'any  1792,  conforme 
pot  veure's  en  lo  facsímil  de  la  plana  inicial  de  son  primer  número. 


Niím.  I 
DIARIO  DE 


Del  Lunes   i  de 


BARCELONA, 

Octubre  de  1792* 


SAN   REMIGIO^  OBISPO  Y  CONFESOR. 

Bstí  la  Indulgencia  de  las  Quarcnta  Horas  en  la  Iglesia  de  los  Angeles, 
de  Religiosas  de  Santo  Domingo. 

FERIA. 

Mañana  i  hay  Feria  en  Alforge  Diumenge  y  Brafitn. 

Afecciones  Astronómicas  de  hoy. 

El  15  de  la  Luna  menguante.  Sale  ¿  las  c  hor.  con  ^7  min.  /  10  seg. 
del  anochecer  :  se  pone  á  las  7  hor.  con  ^9  min.  y  18  seg.  de  mañana  i: 
Y  esta  en  los  2)  grad.  2  min.  y  7  seg.  de  Aries.  Sale  el  Sol  á  las  6  hor. 
con  lo  mrn.  :  se  oculta  á  las  5  hor.  con  50  min.  ;  y  está  en  los  S  grad, 
^7  min.  y  50  seg.  de  Libra.  Debe  señalar  el  relox  al  mediodía  las  11  hor. 
con  49  min,  y  21  seg.  La  Eauacion  mengua  iS  seg.  en  i^  horas  \  y  el 
Equinoccio  dista  del  Sol  11  hor.  con  17  min.  y  5  seg.  Hoy  celebra  ía 
Luna  aspecto  de  conjunción  con  el  Planeta  Saturno  á  las  ii  horas  coa 
5}  min. 

AFICCION.es   METEOROLÓGICAS  DE  ANTES  DE  ATEIL 


Época  del  dia. 


A  las 

6  de 

la 

maf). 

A  las 

2  de 

la 

tard. 

A  las 

f  I  de 

la 

noc. 

Calor  medio. 


Termómetro. 


15   grad.  p 
«7  P 

17 


16 


Barómetro. 


28  pulg.  ol 
27  10  8 
27  9 


^7 


10  6 


Vientos  y  Armosfer. 


S.  S.  O.  Nubes. 
S.  Nub.  des.  cub.  llu. 
S.  fuerr.  entrecub.  llu. 


Elevación  media. 


EL  EDITOR  DEL  DIARIO  A  LA  CIUDAD  DR  BARCELONA. 


c 


_mna  siempre  gloriosa 
De  Héroes  y  Sabios  ,  donde  se  han  criado 
Letras  ,  virtud  ,  honor  acrisolado. 
Artes  ,  valor  ,  nobleza  victoriosaj 


Díg- 


KSTAMPERS  1 47 


De  impresor  la  nombradla 
Obtingué  de  Sa  Magestat; 
Prega  al  Deu  de  pietat 
Que  en  santa  gloria  sia. » 

L'Estamper-Editor  Paluzíe  y  Cantalozeila,  qui  fon  co- 
negut  per  tota  Espanya  per  ses  obres  educatives;  lo  pulcre 
coMeccionador  de  Uibres  clássichs  En  Joan  Oli veres  y  Ga- 
varró,  natural  de  Cervera,  qui  dona  bella  mostra  de  sos  co- 
neixements  técnichs;  En  Ribet,  qui  publica  les  millors  obres 
IMustrades  de  la  época;  En  Tomás  Gorclis;  En  Ramón 
M.  Indar;  En  Bergnes  de  les  Cases;  En  Pau  Riera;  En  Vicens 
Magriñá;  En  Narcís  Ramírez;  los  germans  Llorens,  y  mólts 
altres,  contribuiren  a  mantenir  lo  foch  sagrat  de  les  lletres 
durant  bona  part  del  segle  passat,  preparant  lo  terrer  ais 
Impressors-Editors  Montaner  y  Simón,  y  Espasa  germans, 
los  qui  devíen  fer  ben  oviradora  la  estampació  nostra  a  la 
altra  banda  del  mar. 

Finalment,  com  a  prova  de  que'ls  Estampers  barcelonins 
no  s'han  adormit  en  sos  llore rs,  han  creat  Vlnstitut  Cátala 
de  les  Arts  del  Llibre.  Vegi's  son  objecte : 

i.^  La  fundació  y  sosteniment  d'una  Escola  per  a  la 
ensenyanga  de  totes  les  materies  que  integren  les  Arts  del 
Llibre; 

2.^^  Establir  solidaritat  y  facilitar  les  relacions  profes- 
sionals  quan  aqüestes  se  referesquen  a  les  Arts  del  Llibre; 

^.^'^  Intervindre  en  les  disposicions  administratives,  dic- 
tades  per  los  poders  públichs,  quan  elles  se  relacionen  ab 
les  Arts  del  Llibre;  y 

4.*^^  Servir  d'amigable  componedor  entre  industriáis, 
operaris  y  clients,  sempre  que  sia  demanat  son  parer  per 
abdues  parts. 

Un  deis  actes  mes  brillants  portat  a  terme  per  dit  Ins- 
titut,  fon  ha  ver  concorregut  a  la  Exposició  internacional 
de  les  Arts  Gráfiques  y  de  la  Industria,  celebrada  a  Leipzig 
l'any  1914. 


148  ANTICHS  GREMIS  DE  BARCELONA 

Eli  tot  sol  s  encarregá  de  representar  les  Arts  gráfiques 
d'Espanya,  organisant  sa  concurrencia  de  la  manera  mes 
admirable.  jLlástima  que  l'esclat  de  la  guerra  malogras  tots 
sos  treballs,  fent  que  tothom  se  n'hagués  de  tornar  a  casa 
sense  veure  premiats  sos  esfor90s!  De  totes  maneres,  ha 
quedat  palesament  demostrada  sa  utilitat  y  lo  mólt  que'n 
pot  esperar  nostre  país  en  bé  de  les  Arts  gráfiques  en  ge- 
neral y  del  Ilibre  en  particular. 


DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N." 


Die  merciivii  XV*  mensis  Aprilis  anno  a  nativitale  domini 
M.CCCC.LXXXVIIII. 

«En  nom  de  Deu  sia,  e  de  la  gloriosa  Verge  Madona  Sancta  Maria 
mare  sua,  amen.  Concordia  feta  per  he  entre  mestre  lohan  Garlinch 
mestre  de  stampa,  alaniany,  de  una  part,  e  los  honorables  en  Pere 
Miquel,  librater,  e  Anthoni  Robinell,  mercader,  e  Ramón  de  Isaach, 
librater,  ciutedans  de  Barchinona,  de  la  part  altre,  sobre  certes  oras 
de  nostra  Dona,  son  entre  les  dites  persones  fets  e  concordats  los 
capitols  e  cartes  seguents:  Primerament  que  lo  dit  mestre  lohan  Gar- 
linch sia  tengut  de  fer  myll  oras  de  nostra  dona,  de  stampa,  de  paper 
de  senj-al  de  cap  de  moro,  o  de  pillar  fi,  o  de  altre  senyal  que  sia  tan 
bo  com  aquell,  segons  lo  original  que  li  sia  donat  per  los  dits  Pere 
Miquel,  Anthoni  Robinell  e  Ramón  de  Isach,  e  que  li  sia  mes  lo  ohseno! 
e  íetas  aquelles  ha  hauent  lo  dit  mestre  lohan  Garlinch  per  cascuna 
de  les  dites  oras  dotze  diñes  copletiades  de  uermell,  que  son  per  totes 
mili,  cinquanta  Uiures.  ítem  es  convengut  entre  les  dites  parts  que  los 
dits  Pere  Miquel,  Antoni  Robinel  e  Ramón  de  Isach  sien  tenguts  de 
pagar  les  dites  l  Iliures  al  dit  mestre  lohan  Garlinch,  90  es,  de  present 
XVI  Iliures  xiit  diners  m.  e  les  restants  com  sien  acabades  les  dites 
oras.  ítem  es  convengut  entre  les  dites  parts  que  lo  dit  mestre  lohan 
Garlinch  sia  tengut  de  donar  acabades  les  dites  oras  de  a9i  a  la  quin- 
cuagésima primer  vinent.   ítem   es  convengut  entre  les  dites  parts 


150  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

que  los  dessusdits  sien  tengutís  de  donar  lo  original  al  dit  mestre 
Tohan  Garlinch,  e  lo  dit  mestre  lohan  GarHnch  li  sia  tengut  donar  les 
dites  oras  corregides  juxta  la  forma  del  dit  original  dins  lo  dit  temps, 
e  les  qualls  sien  de  la  letra  deis  Diornalls  que  lo  dit  Pere  Miquel  fa  fer, 
e  historiades  de  tantes  istorias  com  hauria  en  les  pvimeres  que  lo  dit 
mestre  lohan  Garlinch  jen.  ítem  es  convengut  entre  les  dites  parts 
que  lo  dit  mestre  lohan  Garlinch  non  puga  fer  ni  fer  fer  per  via  directa 
ni  indirecta  mes  auant  de  les  dites  mili  oras.  E  prometen  les  dites 
parts  90  es,  la  una  e  la  altre,  a  en  desemps,  que  les  damunt  dites 
coses  totes,  e  sengles,  cascuna  de  les  dites  parts  compliran  e  atten- 
dran,  e  ago  sots  pena  de  i.  Iliures  barchinonesas,  adquiridoras  per  les 
dues  parts  e  la  present,  servant  e  complint  les  dites  coses,  e  per  la 
ter^a  part  aquella  sient  del  jutge  o  officiall  feria  la  execucio.  E  per 
a90  attendre  e  complir,  teñir  e  observar,  ne  obligesen  la  una  part  e 
la  altre,  e  endesemps  totes,  e  sengles  bens  llurs  mobles  e  immobles 
haguts  e  per  hauer.  E  ho  juren.* 

(Arxiu  Notarial. —  Protocol  n.»  21  del  Notari  En  Guillem  Jordá.) 


ESTAMPERS  151 


N.°  2 

Llibreria  de  Mossen  Pere  Posa  (segle  xv), 
escriptura  de  venda. 


Die    XXVIII    mensis    Marcii    anuo    a    natiuitate    domini 

M.'^CCCCLXXXXVIII.'' 

Nos  Gaspar  miv  minor  dieriim  et  Anthonius  vernet  libratevii  cives 
havchinone  etc.  confitemur  et  recognovinms  vohis  venevabili  et  discreto 
Petro  posa  presbítero  barchínone  Quod  debemus  vobis  utlayce  et  prí- 
vate persona  Quinqiiaginta  sex  libras  et  quatordecim  solidos  bavchinone 
pro  quibus  sen  quarum  precio  emibus  a  vobis  certas  libros  prout  in  uno 
memorial  i  manu  vestri  scripto  lacius  est  deductum  (vide  in  memo- 
noli):  Qtias  promitinius  vobis  solvere  in  hunch  videlicet  ni,odum  sci- 
licet  in  qualibet  septímania  ex  inde  sequenti  duodecim  solidos  tam- 
diu  donech  de  dictis  quinquaginta  sex  libris  quatordecim  solidis  fue- 
ritis  satisfactus,  sine  omni  videlicet  dilacione  excusacione  etc.  Et 
absque  omni  dampno,  missione  et  interesse  vestri  et  vestroimm  etc. 
Nech  non  promittimus  nos  faceré  in  is,  pena  l.  solidos  nech  uti  ali- 
quo  privilegio  etc.  Et  ad  maiorem  tuhicionem  predictorum  damus  in 
fideiussores  videlicet  ego  dictus  Gaspar,  Gasparem  Mir  pellerium 
civem  Barchinone  patrem  meum,  et  pro  parte  mei  dicti  Anthoni 
Vernet  dominam  Margaritam  matrem  meam  uxorem  que  Anthoni 
vernet  quondam  fonierü  pro  medietate  eiusáem  quantitatis.  Et  pro 
his  obligamus  omnia  bona  nostra  et  utriusque  nostrum  in  solidum. 
Renunciantes  quantum  ad  hec  lege  sive  juri  dicenti  quod  primus 
convenitur  principal  is  quam  fideiussor.  Et  etiam  renunciamus  bene- 
ficio minoris  ctatis  ambo  videlicet  ego  dictus  Gaspar  quia  sum^  minor 
XX  annorum  et  ego  dictus  Anthonius  vernet  XXII.  ítem  etc.  et  jitra- 
mus  largo  modo  fiat  large  cum  ómnibus  clausulis  et  cautelis  in  talibus 
fieri  solitis  et  scriptura  tercii  in  curia  honorabilis  vicarii  barchinone 
obligantes  nos  masculi  personas  et  bona  nostra. 

Testes  firme  dictorum  Gasparis  mir,  Anthonii  Vernet  principalium 


152 


DOCÜMENTS  JÜSTIFÍCATIUS 


coiitrahentium,  fideiussoris  qui  firmarunt  dicto  die  sunt  Bemardus 
cefont  et  Albertus  molió  notarius  habitator  barchinone. 

Testes  firme  dicti  Gasparis  mir  qui  firmatur  xxx  dictorum  mensis 
et  anni  fuit  discretus  lacobus  gilí  notarius  ville  Terracie  et  lacobus 
bartholomei  scriptor  barchinone.» 

(En  lo  marge  se  Uegeix:)  «Die  sabbali  xxviii  mensis  Angustí  anno 
a  natiuitate  domini  millesimo  quingentésimo  seamdo,  hujusmodi  cU- 
bitoritm  fuit  cancellatum  et  amtllatum  de  v^oluntate  dicti  venerabilis 
Petri  posa  presbiteri  adeo  quia  dixit  se  esse  satisfactum  et  contentum 
de  quantitate  in  dicto  debitorio  contenta  presentibus  testes  Anthonio 
calopa  perroehie  sancti  phelicis  de  lupricato  diócesis  barchinone  et 
lohanne  clapers  scriptore  barchinone.» 

« Ihs. 
Memorial  dels  libres,   e    altres  coses  oue  compraren  en 
Gaspar  Mir,  e  Anthoni  Vernet. 


Brixes,  vi. 

Doctrináis,  xii. 

Parts,  xxiiiL 

Principis,  xii. 

Vesprals,  xxiiil 

Septsalms,  i. 

Baceroles,  l. 

Francelms,  xxxvi. 

Gamaliels,  vl 

Lum  de  la  vida  cristiana, 

Fra  benet,  vl 

Testament  den  Serradell, 

De  la  missa,  xn. 

Passies,  xxiiiL 

Recomendacions,  vl 

Refrans  en  castella,  vl 

Hores  devotes,  xiL 

Consoláis  de  Mar,  vl 

Ruths,  VL 

Epistoles  francisci  me,  vl 

Oracions  de  Sant  Cebriá,  xxiin. 

Oracions  de  Sant  Agusti,  xxiiii. 

Epistoles  del  digmenge,  xil 


VL 


xil 


Profeties,  xil 

Confesionaris,  xn. 

Libre  de  tres.  l. 

Breviaris,  vl 

Dant  hystoriat,  i. 

Triunfos  de  petravca,  l 

Hysops,  VL 

Epistoles  de  Séneca,  vi. 

Postules,  VL 

Doctrináis  de  cavaüers.  iih. 

Centono velies,  il 

Misteris  de  hierusalem,  vl 

Tres  centes  de  iohan  de  mena,  n. 

Conde  partinoples,  n. 

Lunaris,  xxiiil 


Aludes,  I  dotzena. 
Pergamiiis,  mí  dotzenes. 


Conclusions  de  sentencies, 
Agustinus  de  trinitate,  il 
Repertorium  varrilionis,  il 
Suma  baptistiniana,  l 


IL 


ESTAMPERS 


153 


Casus  longi  sup.  sextum  et  cle- 
menti.  (No  consta  lo  nombre 
d'exemplars. ) 

Dialogo  laurentii,  vr. 

Epistoles  de  tuUi,  i. 

Epistoles  de  ovidi,  i. 

Epistoles  de  filelfo,  11. 

Canonges,  11. 

Albertus  magnus  su  per  físicos,  i. 

Suplementum  cronicamm,  ir. 

Arbre  de  sciencia,  i. 

Art  breu,  iir. 

Methaphisica  de  mestre  degui,  ni. 

In  nomine  jesu,  iit. 

Lógica  breu,  ni. 


Formalitats,  ni. 
Ingresus  facilis,  n. 
Paris  e  Viana  en  tosca, 


n. 


Una  caxeta  ab  iiii  ferros  de  fo- 

gueiar  e  una  caxa  de  metre  di- 

ners. 
Dues  prenses  e  un  cusidor  e  dos 

coltells. 
Una  serreta. 
Una  pedra  de  moldre  colors   ab 

son  moledor. 


Tot  lo  damunt  scrit  per  lvi  Uiu 
ras  xiiii  sous. 


154  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.*^  3 


«]Molt  Iil.«  Senyor 

v>Los  Estampers  de  la  present  Ciutat  de  Bar[celon].^  hauent  con- 
cjdcrat  y  experimentat  per  lo  disciirs  del  temps  en  esta  Ciutat  de 
Bíarcelon]."  los  dañís  grans  que  se  han  succeyt  y  se  esdeuenen  succeyr 
cada  dia,  no  sois  al  particular  deis  dits  Estampers,  pero  encara  al  be 
publich  de  la  Ciutat,  y  de  tots  los  Ciutadans;  Y  per  ser  ]a  present 
Ciutat  ]o  cap  de  aquest  Regne,  o,  Principat  de  Cathalunya.  Que  lo 
Estament  deis  dits  Estampers  no  tingan  Collegi,  o,  Comunitat  entre 
si  com  los  domes  Collegis  y  Confrarias  de  la  present  Ciutat  la  teñen, 
ab  distret,  o,  prohibicio  de  que  ninguna  persona  de  qualseuol  grau,  o, 
condicio  que  sia  no  puga  ejíercitar  ningún  art,  ni  e^stament  no  essent 
examináis  y  habilitats  en  la  forma  acostumada;  sino  que  liberament, 
segonslo  estat  present  en  esta  Ciutat,  qualseuols  personas,  encara  que 
altrament  sian  inutils,  o,  inabils  pera  exercitar  lo  dit  Estament  de 
Estamper,  o,  Impressor  de  llibres,  o,  altre  qualseuol  altre  genero  de 
Estampas,  la  exercitan,  o  fan  exercitar  per  altres  personas  inhabils,  y 
imperitas,  y  que  no  están  aprouats  per  los  Estampers,  antes  be  moltas 
vegades  se  ha  experimentat  que  lo  fer  estampar  llibres,  o,  imprimir 
aquells,  es  en  emulacio  y  total  destruccio  de  aquells  Estampers  que 
tota  sa  vida  no  an  fet  altra  cosa  que  emplear  sos  treballs,  y  cabals 
en  lo  exercici  de  la  Estampa;  ab  que  sent  vna  cosa  de  tanta  conci- 
deracio  y  vtilitat  per  lo  be  publich,  y  de  tanta  necessitat  en  qual- 
seuol República  de  las  ben  gouernades,  ue  a  faltar  lo  medi  mes  efficaz 
pera  poderse  conseruar,  y  aumentar  lo  Estament  deis  Estampers. 

»Lo  ingeni  ques  requereix  pera  Exercitar  lo  Art  deis  Impressors, 
o,  Estampers,  se  ueu  manifestament  que  mes  concisteix  en  la  opera- 
cio  intellectual,  que  en  la  operado  manual,  com  en  los  demes  arts 
Iliberals;  perqué  es  necessari  teñir  noticias  de  aquellas  per  la  Orto- 
graphia,  Etymologia,  Apuntacio,  Collocacio  de  accents,  per  la  correc- 
cio,  y  alocucio,  Reglas  de  Música  per  llibres  de  cant,  per  los  defectes 
ques  fan,  y  poden  fer. 


ESTAMPERS  1 55 


»Item.  per  lo  juntar  3-  compondrer  las  lletras,  que  es  molt  dificultos 
cxercitaro  perfectanient,  correspondencia  de  paginas,  comparticio  de 
números,  tra^a  de  arbrcs  Geneologichs,  Anagranimas,  Jab3'rinthos, 
Inscripcions,  Cifras,  Caracters,  Grechs  y  Hebreus,  Lligaturas,  dife- 
rencias de  accents,  y  Esperits,  contar  be  vn  original,  perqué  nos  com- 
pon consecutiu,  y  altres  moltas  y  diuersas  cosas,  tra9es  y  abilitats 
necessarias,  que  per  cuitar  prolixitat  nos  referesíen,  y  axi  be  se  veu, 
que  la  especulacio  del  enteninient,  meditacio,  y  ingeni  que  an  me- 
nester los  Estampers  per  exercitar  lo  dit  art  be,  y  legalment  es  en 
tot,  y  per  tot  superior  al  treball  corporal;  Y  axi  be,  que  de  neccs- 
sitat,  y  per  la  estimacio  que  sempi'e  sen  ha  fet,  goza  deis  privilegia 
de  art  Iliberal. 

»La  Honorificcncia  del  art  deis  Impressors  se  origina  de  moltas 
cosas  y  principalment  de  estar  sempre  en  companyia,  tráete  y  con- 
curs  de  personas  virtuosas,  y  doctes,  com  son:  Theolcchs,  Canonis- 
tas, y  llegistas,  Metges,  Matheniatichs,  Humanistas,  y  altres  moltas 
personas  eruditas,  intelligents,  y  practicas  en  las  siencias  y  arts  Ili- 
beral s. 

»Item,  per  la  limpieza,  y  curiositat  4;ant  admirable  del  exercici 
de  la  Estampa;  per  lo  qual  son  estats  sempra  molt  honrrats,  y  aíauo- 
rits  per  los  Princeps,  y  Senj'ors  Soberanos,  com  en  moltas  y  diferents 
historias,  y  Ilibres  esta  notat.  En  nostra  Espanya  es  ben  sabut  la 
estimacio  ne  íeu  la  Magestat  del  Rey  Don  Fernando  el  Catholich,  lo 
Rey  Don  Manuel  de  Portugal,  la  Cesárea  Magestat  del  Inclitissim 
Emperador  Carlos  quint  en  Lobayna,  y  lo  noateix  an  fet  altres  Rey'^ 
y  Emperadors  donantlos  Priuilegis  de  Estudiants. 

»En  Alcalá  de  Henares  essent  Goueniador  lo  Eminentissim  Car- 
denal Don  Fran[cis].':o  ximenez  los  concedi  Priuilegis,  deis  quals 
consta  en  lo  Arxiu  de  Simancas.  La  Santedat  de  Sixto  quint,  la  honra 
nouament  en  Roma  portant  en  son  Palacio  la  Estampa,  visitantla 
molt  souint,  adornantla  de  tot  lo  bo,  y  necessari  que  se  puga  imagi- 
nar, y  se  anomena  la  Vaticana.  De  tal  manera  que  en  Castella  ab 
diferents  Pragmáticas,  las  Magestats  Soberanas  de  nostres  Reys  de 
Espanya  an  priuilegiat  ais  Estampers  y  officials  de  Ilibres,  a  sas  mu- 
llers  y  familias  deslliurantlos  de  las  Contribu cions  y  petxos  que  la? 
personas  nobles,  y  Estament  Militar  son  exemps.  Aumentas  esta 
alaban 9a  ab  la  aclamacio  comuna  entre  la  gent  mes  docta,  ahont 
campeja  mes  sa  estimacio,  la  qual  resta  apoyada  de  las  honrras  y 
aplausos,  que  los  Estudiants  ab  sas  conclusions,  y  actes  differents 


156  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

)iteraris  an  alcan^at  per  aquest  medi,  Y  axi  mateix  molts  doctors 
desta  Ciutat  y  Naturals  del  Principat  de  Cathalunya  ab  sos  doctis- 
sims  escrits,  essent  gloria  de  nostra  nació,  y  adrniracio  de  las  es- 
tranyas  per  tot  lo  mon:  perqué  nos  pot  negar  ques  Mare  de  las  de- 
gudas  honras  ais  subjectes  de  mes  fania;  centro  y  explicacio  deis  in- 
genia sutils,  per  lo  qual  y  altrament  nos  pot  duptar,  ser  digna  de  tota 
honrra  3^  estimacio  lo  exercir  de  la  estampa  y  Estament  deis  Estam- 
pers,  o,  Impressors. 

»Lo  benefici,  vtilitat  y  gran  fruit  que  naix  de  la  Estampa  es  Vni- 
versal  perqué  ab  los  Ilibres  se  alcansan  los  modos  de  saber,  y  enten- 
drer  las  ciencias  majors,  diuinas,  y  humanas,  y  de  totas  las  Arts 
lliberals  y  de  tot  lo  ques  pot  desijar  y  es  necessari  saber  tant  per  los 
gouerns  del  temps  de  paus,  com  de  la  Guerra,  maneig  de  papers,  y 
altres  officis  del  Gouem,  y  administrado  de  la  Justicia,  la  necessitat 
es  tant  gran  axi  per  la  celebracio  deis  officis  de  la  nostra  Santa  Mare 
Iglesia  catholica  Romana,  com  per  la  ensenyansa  de  totas  las  Arts,  y 
Ciencias,  que  antes  de  la  Estampa,  y  Impressio,  los  Breuiaris,  Uibres 
de  Cor,  Pontificáis,  Missals,  y  altres  que  de  necessitat  son  menester 
pera  celebracio  deis  officis  diuinals,  y  del  Rezo,  alaban  gas  diuinas, 
y  de  tot  lo  necessari  del  seníey  de  la  Iglesia  Vniversal,  era  ab  Ilibres 
manuscrits,  y  aquéjeos  ab  tanta  penuria,  per  ser  costosos,  y  dificulto- 
sos de  copiar,  que  los  sacerdots  y  personas  de  Iglesia  se  auian  de  juntar 
pera  dir  los  Officis  que  sois  se  podian  seruir  de  alguns  manuscrits, 
que  los  Bisbes  y  Prelats  procurauen  teñir  per  la  celebracio  deis  dits 
officis,  y  del  rezo  y  demes  seremonials  de  Iglesia.  En  quant  al  e:¿ercici 
de  las  cosas  temporals,  y  professio  de  totas  las  Arts,  y  ciencias,  que 
ma3'Or  necessitat,  que  los  Theolechs  aguessen  de  teñir  la  Sagrada 
Escriptura,  y  tots  los  escrits  deis  Sants  Pares,  y  tot  lo  ques  auia  escrit 
fins  a  les  hores,  manuscrit;  Qui  y  agüera  agut  que  ho  agües  pogut 
alcansar,  sino  fos  estat  lo  medi  de  la  Estampa,  y  axi  mateix:  los  Ju- 
ristes,  vns  Ilibres  tant  grans,  y  tomos  los  majors  que  vuy  corran  a  la 
estampa,  deis  drets  Canonichs  y  Ciuil,  y  de  tot  lo  demes  que  se  ha 
escrit,  y  es  necessari  pera  alcansar  estas  ciencias,  com  si  podia  arri- 
bar sens  lo  medi  de  la  Estampa;  Y  axi  mateix  de  nostras  Constitucions, 
y  dret  Munycipal  de  Cathalunya  Lo  mateix  se  veu  teñir  lloch  en  las 
Ciencias  de  la  Medicina,  Mathematica,  Philosophia,  y  en  totas  las 
Arts  lliberals;  de  tal  manera  que  seria  molt  dificultos,  y  casi  impossi- 
ble,  ni  alcansar  los  principis  de  la  llengua  llatina  que  es  lo  medi  mes 
necessari  per  alcansar  las  demes  arts,  y  ciencias:  Perqué  com  seria 


ESTAMPERS  1 57 

possible  lo  apendrer  de  llegir  sens  los  Psalms,  Bassarolas,  Flantems, 
y  altres  Ilibres  que  ordinariament  se  estampan  per  dit  eífecte,  si 
aquestos  auian  de  anar  Manuscrit:  Y  com  seria  practicable  lo  saber 
de  Gramática,  y  Retorica  pera  entendrer,  y  saber  parlar  la  llengua 
Uatina  que  de  necessitat  se  ha  de  saber  per  alcansar  las  demes  cien- 
cias majors,  si  los  Antonis,  Aiasmes,  Virgilis,  Marcials,  Oracios,  Ouidis, 
y  molts  altres  que  son  necessaris  pera  entendrer,  y  parlar  totas  las 
llenguas,  se  auian  de  copiar,  o  escriurer  de  ma. 

»Lo  mateix  se  diu  de  las  altres  Arts,  y  ciencias  majors,  y  menors, 
que  seria  impracticable  lo  ferse  doctes,  pratichs  y  eminents  en  ellas, 
sino  ios  per  la  facilitat,  y  comoditat  de  teñir  los  ilibres  per  medi  de  la 
Estampa,  sent  vna  cosa  tan  immensa  los  Ilibres  estampats,  al  res- 
pecte deis  pochs  quey  auria,  y  ques  porian  alcansar  si  fossen  ma- 
nuscrits,  y  particularment  los  Estudiants  que  teñen  pocas  facultats. 
que  restarian  totalment  impossibilitats  de  poder  arribar  a  alcansar 
las  ditas  Arts,  y  Ciencias,  y  hi  auria  pochs  homens  aptes  per  lo  Gouem 
de  la  Iglesia,  y  deis  Princeps  y  Potestats  seculars. 

»Esta  necessitat,  y  conueniencia  tant  del  be  publich,  considera 
la  Magestat  de  Nostre  Rey,  que  Dcu  guarde,  en  lo  Despaig,  Cédula 
Real,  o,  Priuilegi  que  concedí  ais  Mercaders  de  Ilibres,  perqué  las 
Estampas  de  aquells  correguessen  librement,  y  se  poguessen  commer- 
ciar  sens  estar  subjectes  a  Contrabando  de  qualseuol  pail  que  fossen, 
son  las  paraulas  formáis:  «Hauemos  resuelto  declarar,  como  declara- 
mos, que  los  libros  no  son  de  las  Mercaderías  comprehendidas  en  las 
prouisiones  de  Contrabando,  y  que  assi  no  se  deue  impedir  el  Comer- 
cio dallos,  ni  la  entrada,  y  salida  de  qualesquier  partes  que  sean;» 
Com  es  de  veurer  en  lo  dit  Despaig  ques  concedí  ais  1 1.  dias  del  mes 
de  Maig  1668.  en  la  Vila  de  Madrid. 

)>Los  Capitols,  y  Ordinacions  que  suplican  dits  Estampers,  si 
apar  á  V.  S.  serán  en  la  forma  seguent,  ó  si,  y  conforme  V.  S.  sera 
seruit  deliberar. 

j^Primerament,  que  la  Estampa  de  present  administrada  per  la 
Senyora  Teresa  Cormellas  muller  que  fou  de  Sebastia  Cormellas 
quomdam  Mercader,  continué  en  la  materia  administrado  ella,  y  son 
primer  hereu,  y  puga  fer  treballar  en  aquella,  gaudint  de  las  matexas 
prerogatiuas  e  dits  Mestres  que  vuy  en  dia  teñen  estampa,  pagant 
empero,  y  contribuynt  com  los  demes  Mestres  examinats  de  dit 
CoUegi,  y  la  quantitat  que  se  assignara  en  aquells  ques  donaran 
per  examinats,  y  aquells  que  teñen  Estampa  propia. 


158  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

»Item.  Que  Rafel  Fígaro  i,  Jacinto  Andreu  2,  Antoni  la  Caua- 
lleria,  Francesch  Pasqual,  Narcis  Casas,  Marti  Azcona,  Joan  Noguera, 
Joan  Jolis  3,  Pere  Fígaro,  Joseph  Soler,  Vicens  Suria  4,  Guillem 
Badia,  Martí  Gelabert,  Geronim  Palol,  Pere  Larcher,  Joseph  Pasqual 
Bueno,  Jaume  Sala,  Francesch  Cros,  Pere  Pau  Matheu,  y  Pere  Brugas, 
que  viiy  se  troban  Estampers  practichs,  y  que  an  exercitat  lo  art  deis 
Estampers,  auent  seruit  de  aprenents,  y  de  officials  de  la  Estampa, 
que  sian  donats  per  exaniinats,  y  fets  Mestres  de  dit  Collegi  deis 
Estampers  sens  altre  examen,  ni  solemnitat,  sino  es  prestant  lo  Jura- 
ment  que  se  acostuma  prestar  en  ios  examinats  y  habilitats  en  los 
demes  estaments,  y  Collegis,  y  de  exercitai  be  y  llealment  lo  dit  Art 
de  Estamper,  y  obseruar  las  Ordínacions,  y  Capítulacions,  y  supor- 
tar los  carrechs  de  dit  Collegi,  y  altres  cosas  que  acostuman  contenir 
lo  dit  Jurament  a  la  acceptacio  y  ingres  de  dit  Art,  en  ma  y  poder 
del  Notari  que  sera  del  dit  Collegi  en  la  forma  acostuniada:  Entes 
empero  y  declarat  que  los  qui  vuy  teñen  Estampa  paguen  al  Collegi 
¡5  íÉ  ^.  quiscun  dells,  y  los  qui  \aiy  se  troban  no  teñirla,  y  per  altra 
part  restan  examinats  paguen  al  dit  Collegi  ...  íc  ...  ^  5  Y  lo  restant 
íins  al  cumpliment  de  las  quinse  Iliures,  paguen  lo  día  que  tindran 
Estampa:  Y  per  quant  se  poria  esdeuenir  que  algunes  persones  a  las 
quals  los  sera  priuat  poder  parar  Estampa  volguessen  valerse  de  al- 
guns  deis  Collegiats,  y  parar  aquella,  fentla  correr  en  nom  de  dit 
Collegiat,  sent  en  graue  perjudici  deis  Estampers:  Per^o  se  ordena 
que  de  assi  al  deuant  ningún  Collegiat  puga  fer  correr,  ni  parar  Es- 
tampa que  no  sia  su  a  propria. 

»Item  que  per  donar  forma  ais  Examens  y  habilitacio  deis  qui 
voldran  entrar  en  dit  Collegi,  y  exercir  lo  Art  de  Estamper  hajen  de 
estar  per  aprenents  de  la  Caixa  sinch  anys,  si  empero  lo  tal  sera  de  la 
Caxa,  pero  si  sera  de  la  Prempsa  tambe  los  sinch  anys,  Y  que  despres 
de  auer  acaba t  lo  aprenentatge  hagen  de  anar  dos  añis  (sic)  per  offi- 
cials, Y  passat  lo  dit  temps  pugan  demanar  la  pla9a  pera  ser  admesos 
al  Examen  de  ser  Mestres  Estampers,  Y  que  sian  habilitats  y  exami- 
nats tant  per  raho  de  la  Caxa,  com  de  la  prempsa,  90  es  aquells  que 
serán  trobats  habils  de  la  prempsa  sian  admesos,  y  examinats  encara 


1  Oficial  prempsista. 

2  Oficial  caixista. 

"  Oñcial  prempsista. 

4  Oficial  prempsista. 

^  En  blanch. 


KSTAMPERS  I 59 


que  no  sian  de  la  Caxa,  Y  axi  mateix  que  los  qui  serán  trobats  habils 
de  la  Caúca  sian  examináis  encara  que  no  sian  habils  de  la  prempsa. 

»Itein.  Que  ara  ni  en  ningún  tcnaps  lo  dit  CoUegi  deis  Estampers 
ni  los  Mestres  de  aquell  en  particular  pugan  pretendrer,  deis  que  se 
examinaran,  o,  serán  examinats,  en  lo  esdeucnidor  per  raho  deis 
examens,  quantitats  algunas  sino  tant  solament  las  ditas  15  tfi  ^. 
Ueuats  tots  abusos. 

»Item.  Que  de  assi  al  deuant  tots  los  qui  voldran  parar  Estampa 
en  Barcelona,  eo,  en  son  territori,  no  sent  empero  deis  dalt  anomenats, 
se  agen  primer  a  presentar  ais  Administradors  de  dit  Collegi,  y  dema- 
nar  volen  esser  agregáis  en  ell,  los  quals  Administradors  dins  Quinze 
dias  apres  quels  sera  estada  demanada  dita  agregacio,  hagen  de  veurer 
y  regoneixer  si  lo  tal  que  la  demana  aura  practicat  en  dit  art  lo  temps 
esta  demunt  assignat,  y  trobat  ab  los  deguts  requisits,  los  Adminis- 
tradors ensemps  ab  altres  de  dit  art,  los  quals  elis  elegirán,  y  anome- 
naran,  examinen  si  es  hábil,  y  suficient  pera  exercirlo,  e,  si  sera  trobat 
hábil  sia  admes  en  dit  Collegi  y  siali  donada  Uicencia  per  los  dits 
Administradors  pera  posar,  y  teñir  Estampa:  E,  sino  sera  trobat 
hábil  y  suficient  sia  per  aquella  vegada  repellit. 

»Item.  Que  si  per  cas  morra  algún  Estamper  Collegiat  del  dit 
Collegi  (lo  qual  tindra  Estampa),  sens  filis,  ni  filias,  en  tal  cas  la 
Viuda  muller  de  dit  defi,mt  puga  teñir  y  fer  correr  aquella  lo  temps 
estara  Viuda  y  ab  nom  del  dit  Collegial:  Empero  si  lo  dit  Collegial 
morra  dexant  algún  fiU,  o  filia,  en  tal  cas  lo  tal  fill  puga  fer  correr  la 
dita  Estampa  sens  empaig,  ni  contradiccio  alguna  fins  a  tant  que 
tinga  edat  de  vint  anys,  y  cumplits  aquells,  no  la  puga  teñir  mes  sens 
Uicencia  deis  Administradors  (la  qual  obtindra  passantse  Mestre)  y 
pagant  també  las  15  te  ^.  E,  si  será  filia  puga  teñir  la  dita  Estampa 
fins  a  tant  sia  casada,  y  no  mes  auant. 

»Del  que  ha  acordat  fer  dit  Collegi  a  Gloria  de  Deu  nosire  Senyor, 
y  de  Sant  Joan  Aiitepovtam  Latinam. 

»Primo.  Promet  obseruar  y  cumplir,  y  en  quant  puga  anar  multi- 
plicant,  en  fer  celebrar  lo  dia  de  Sant  Joan  Anteportam  Latinam 
Patro  de  dit  Collegi  vn  offici  solemjie  y  sermo. 

»Item.  Fer  celebrar  lo  endema  de  dita  festa  vn  offici  y  Aniuersari 
General  per  les  animes  de  tots  los  CoUegials  deffunts. 

»Item.  Fer  celebrar  vn  offici  de  Réquiem,  juntament  ab  \aiyt 
Missas  resades  lo  dia  del  enterro  de  qualseuol  Collegiat,  las  quals 


l6o  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

sien  aplicades  per  la  sua  anima,  fentli  vn  eos  present  en  la  Iglesia 
ahont  se  celebraran  los  officis  de  Sant  Joan,  fent  cremar  mentres  se 
celebrara  dit  offici  vuyt  atxes,  y  fer  tocar  dos  tochs. 

»Z-o  qite  se  assenyata  pev  manteniv  los  Gastos  fava  dit  Collegi. 

»Prijio.  Se  assenyala  per  los  Gastos  íara  dit  Collegi,  totas  las 
Capellas  de  totas  las  obras  ques  faran  en  las  Estampas  de  la  present 
Ciiitat  de  Bar[celon].=',  entenentse  per  Capellas  dos  Ilibres  de  tots 
aquells  ques  treballaran,  los  quals  se  agen  de  entregar  ais  Adminis- 
tradors  dins  quinse  dias  despres  que  será  acabada  la  obra. 

»Item.  Com  sie  vs  y  consuetut  que  los  officials  de  la  Estampa 
an  acostumat  pagar  proficiat  despres  de  auer  acabat  lo  aprenentatge 
del  qual  no  estaua  tatxada  la  quantitat  que  auian  de  pagar:  Per9o 
se  ordena  que  de  assi  auant  seis  agen  de  pagar  per  proficiat,  vna 
Iliura  dotse  sous,  y  estos  seruescan  per  Sant  Joan  y  demes  gastos 
de  dit  Collegi. 

»Item.  Se  assenyala  per  los  Gastos  íara  dit  Collegi,  sis  diners  cada 
dissapte,  los  quals  promet  pagar  cada  Collegial  en  benefici  de  S.*  Joan, 
y  demes  Gastos. 

»Dels  officials  ha  de  crear  dit  Collegi  pera  son  hon  Gonern  y  Admi- 
nistrado. 

»Primeram[en].t  peraque  vage  ben  administrat  lo  dit  Collegi,  se 
ordena  que  lo  endema  de  la  íesta  de  Sant  Joan  Euangelista  juntat 
lo  dit  Collegi  se  agen  de  elegir  a  vots  dos  Administradors,  vn  de  la 
Caxa,  y  altre  de  la  prempsa,  los  quals  agen  de  esser  Collegiats  de  dit 
Collegi,  y  estos  administren  y  ordenen  las  cosas  que  couingan  fer  per 
seruey  de  Sant  Joan,  y  benefici  de  dit  Collegi  sens  interés  algu,  la 
qual  administracio  dure  tant  solament  vn  any  cumplert,  y  semblant- 
ment  se  obseruara  la  matexa  forma  ab  lo  Clauari,  90  es  lo  Clauari  que 
acabara  anomenara  vn  deis  Collegials,  y  los  Administradors  ques 
trobaran  ne  anomenaran  altres  dos,  y  feta  la  terna  anomenara  lo 
Collegi  vn  deis  tres  proposats,  lo  que  just  a  ses  conciencias  los  apare - 
xera  millor  conuenir. 

»Item.  Que  los  qui  serán  estats  elegits  en  Administradors,  o,  Cla- 
uari agen  de  vagar  apres  que  auran  finit  son  any,  altre  any  dins  lo 
qual  no  puga  concorrer  en  los  matexos  officis. 

»Item.  Per  Andador  de  dit  Collegi  se  ordena  que  lo  ultim  sera 
estat  agregat  en  lo  dit  Collegi,  hage  y  dega  exercir  dit  offici  fins  en- 


ESTAMPERS  l6l 


trara  altre  en  son  Uoch,  y  desta  manera  seruir  lo  un  despres  del  altre; 
E  si  sera  cas  que  lo  tal  que  sei'uira  dit  offici  caygues  malalt,  o,  tingues 
altre  impedinient,  a  les  hores  se  dexa  a  coneguda  deis  Administradors 
lo  anomenar  altre. 

»Item,  Que  los  demes  officials  que  serán  menester  per  administrar 
cosas  particulars  del  dit  Collegi  sia  a  coneguda  deis  Administradors  lo 
anomenarlos. 

»De  la  obligado  teñen  los  Administradors  del  que  an  de  fer  lo 
íemps  Administravan  dit  Collegi. 

»Primeram[en].t  Que  los  Administradors  tingan  a  son  carrech 
sempre  quey  aura  algún  Collegiat  malalt,  y  demawera  se  li  sia  admi- 
nistrat  lo  Santissim  Sagrament,  anomenar  dos  Collegials  pera  que 
vagen,  a,  acompanyarlo  ab  dos  atxas  encesas  a  gasto  de  dit  Collegi. 

»Item,  Que  los  Administradors,  Clauari,  y  demes  officials  de  dit 
Collegi,  agen  de  acistir  ais  oíficis  se  celebraran  lo  dia  de  S.*  Joan 
Anteportam  Latinam,  y  lo  endema  de  dita  festa  al  Aniuersari  general , 
y  sempre  quey  aura  Cos  present  de  algún  Collegial  defunt,  sots  pena 
de  pagar  vna  Iliura  de  cera  per  cada  vegada,  per  Sant  Joan,  si  ya  noy 
agües  just  impediment. 

»Item.  Que  los  Administradors  tingan  a  son  carrech  ordenar  los 
Gastos  auran  de  ferse  per  Sant  Joan,  y  per  dit  Collegi,  y  despres  de 
íets  examinar  aquells  y  fer  polica  al  Clauari  peraquels  pague,  fir- 
mantse  al  peu  de  la  poliga. 

»Item.  Que  los  dits  Administradors  tingan  a  son  carrech  sempre 
que  conuinga  a  dit  Collegi,  manar  al  Andador  que  conuide  a  Consell, 
y  despres  de  ajuntat  dit  Collegi  proposara  la  Causa  de  dit  juntament 
perqué  se  determine  lo  que  se  aura  de  fer  en  benefici  de  dit  Collegi. 

»Z)e  la  obligado  del  Clauari^  y  lo  que  deu  fer  lo  temps  exercira 
dit  offici. 

»Primeram[en].t  Lo  dia  de  sa  eleccio  se  obligue  en  ma  y  pod,er  del 
Notari  de  dit  Collegi  en  que  donara  bo,  y  Ueal  compte  y  entrega  de 
tot  lo  que  tindra  de  dit  Collegi. 

»Item.  Que  lo  dit  Clauari  no  puga  pagar  ningún  partit  de  diners 
de  dit  Collegi  sens  póliza  firmada  deis  Administradors,  y  siu  fa  no  se 
li  sia  admes,  ni  passat  en  compte. 

»Item.  Que  lo  dit  Clavari  lo  primer  Diumenge  passat  los  Reys 
propseguent  despres  que  aura  per  acabat  de  exercir  son  offici  hage  de 

12 


102  DOCUMENTS  JUSTlFICATIUS 

donar  y  entregar  al  Clauari  que  sera  entrat  en  son  Uoch,  eo,  en  pre- 
sencia  de  dit  CoUegi,  tot  lo  que  tindra  entregat  de  dit  CoUegi  y  donar 
compte  del  que  aura  gastat  en  seruey  dell. 

itDel  que  determina  dit  CoUegi  contra  deis  Contrafahents  a  las  pre- 
sents  ordinacions. 

)>Primerain[en].<^  Se  ordena  que  sempre  y  quant  sera  conuidat  vti 
Collegial  a  Consell  pera  veurer,  y  determinar  lo  que  sera  menester  en 
benefici  de  dit  CoUegi,  y  no  acudirá  a  aquell,  hage  de  pagar  mitja 
Iliura  de  cera  per  quiscuna  vegada  que  faltara  per  seruey  de  Saut 
Joan,  si  no  fos  que  hi  agües  just  impediment,  la  coneguda  del  qual 
estiga  ais  Administ[rad].o»^s 

»Item.  Se  hordena  que  lo  Andador  tinga  obligacio  de  anar  a  co- 
brar cada  Dissapte  los  sis  diners  atrás  dits  que  ha  de  pagar  cada 
Collegial  cada  semana,  y  entregara  aquells  ais  Administradors,  y  dits 
Administradors  al  Clauari,  reseruantse  copia  del  que  se  entregara. 
Y  que  per  los  treballs  tindra  per  dit  offici  de  Andador  sia  franch  deis 
talls  y  tatxes  de  dit  Collegi. 

»Item.  Se  ordena  que  lo  dia  de  la  Nominado  de  Administradors 
y  Clauari,  no  puga  exercir  algu  de  dits  officis  ningún  Collegial  que 
sera  deutor,  per  ninguna  via  a  dit  Collegi,  sino  es  que  luego  pagas 
lo  deute. 

»Per  lo  qual,  y  altrament  los  Estampers,  o,  Impressors  de  Uibres 
y  de  qualseuol  genero  de  Estampas  Suplican  a  V.  S.  sie  seruit  de 
eregir  vn  Collegi,  o,  Comunitat  de  dit  Estament  de  Estampers;  lo 
qual  sia  deis  mes  honorifichs  de  la  present  Ciutat,  com  son  los  Artis- 
tas, y  axi  mateix,  que  sia  V.  S.  seruit  aprouar  los  Capitols,  y  Ordina- 
cions necessaris,  y  conuenients  per  lo  bon  gouern  y  Administracio  de 
dit  Collegi  deis  Estampers,  Y  si  a  V.  S.  be  aparexera  aprouar  los  de- 
munt  dits  y  donari  sa  autoritat  en  la  forma  sobre  dita,  y  altrament 
acostumada. — Altissimus  etc.  —  Par  (rubricat) 
V.t  Joffreu  Ad[uoca].t"s  ciuitatis 
V.t  Molins  Ad[uoca].tus  Ciuitatis  Subr[oga].tus 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1676,  document  senyalat  de 
n.«  I,  iusertat  originalment  entre  folis  169  y  170.) 


ESTAMPERS  163 


N."  4 


Molt  lUvstre  señor. 

Los  Estampers  de  la  present  Ciutat  de  Barcelona,  diuhen,  y  repre- 
sentan á  V.  S.  que  la  Coníraria  deis  Libraters  della,  los  vexan,  y 
molestan  cada  día,  volentlos  prohibir  la  venda  deis  Llibres  Iligats, 
ó  per  relligar,  y  encara  prohibir  ais  mateixos  Liibraters,  que  nols 
pugan  vendrer,  sino  que  los  Llibres  sian  seus  propris;  Y  de  alguns 
Llibres,  com  son  Psalms,  Bessarolas,  y  Missas,  prohibir  la  estampa. 
y  la  venda,  fentne  distret,  de  que  la  estampa  sie  del  eos  de  la  Confraria 
deis  Liibraters,  y  la  venda  singular,  y  que  nols  pugan  comprar  á  altres. 

Estas  pretensions,  las  volen  fundar  dits  Liibraters,  y  fer  observar, 
y  executar  en  virtut  de  Ordinacions  que  V.  S.  los  ha  concedidas,  las 
quals  son  las  seguents. 

La  ordinació  feta  ais  2.  de  Mars  1553.  ques  lo  Capítol  en  orde  13. 
de  las  ordinacions,  diu  desta  manera. 

ítem,  per  qiiant  se  es  tvohat  en  lo  passat,  que  alguns  jovens,  ó  apre- 
nents  de  dits  Liibraters,  furtaven  Llibres  de  casa  sos  amos,  y  aquells 
venían,  ó  daven  á  vendrer,  á  algunes  persones  en  la  dita  Ciutat,  los 
quals  vevenien  dits  Llibres,  y  feyen  pagar  la  mitat  mes  que  dits  Llibres 
valian  ais  compradors:  Pergo  statuhiren,  y  ordenaren  los  dits  honora- 
bles Consellers,  y  Prohomens  de  dita  Ciutat,  que  per  obviar  ais  dits 
abusos  Que  de  assi  al  devant,  ningu  que  no  sia  de  dita  Art,  ó  no  sie 
examinat,  no  gós  teñir  Llibres  nous  iligats,  ni  per  relligar  pera  vendrer, 
sots  pena  de  $  ^  Barcelonesas,  per  cascü,  y  cascuna  vegada,  en  lo  modo 
sobredit  divididores,  y  exequutadores,  y  de  perdrer  los  Llibres. 

En  lo  mateix  any  1553.  seis  concedí  altra  Ordinació,  que  es  la  19. 
en  orde,  y  diu  desta  manera.  ítem,  statuhiren,  y  ordenaren  los  dits 
honorables,  etc.  Que  ningtm  Llibrater  examinat,  no  puga  vendrer  Llibres 
Iligats,  ni  pera  relligar,  sino  seus  propris,  y  no  de  altres  Liibraters 
estrangers,  ni  del  present  Principat  de  Cathaliinya,  per  obviar  molts 


.# 


104  DOCUMENTS  JUSTlFICATIUS 


fvaus  que  en  assó  se  povian  fev,  sois  pena  de  30  %  pev  cada  vn,  y  per 
cada  vegada  que  será  fet  lo  contravi,  aplicadovs,  com  es  ja  dit  irremi- 
siblement. 

Ais  22.  de  Agost  1669.  se  concedí  altre  Ordinació  del  tenor  se- 
guent.  ítem,  pev  llevar  los  abusos  se  fan  pev  molts  negociants,  en  gran 
dany  pev  quiscun  de  dits  niestves  Llibvalevs,  venent  Llibves  nous  en- 
quadevnats,  expevimentant  notable  detviment,  pev  poderse  temer,  que 
alguns  aprenents,  y  altres  personas,  poch  tements  á  Deu,  furtan  dits 
Llibres  Iligats,  valentse  de  altves  persones,  pera  que  vengan  aquells;  y 
desitjant  que  pev  lo  esdevenidor,  se  done  evasió  á  semblants  danys: 
Statuhiren,  y  ordenaren,  que  desta  hova  en  avant,  per  via  directa,  ni 
indirecta,  no  pugan,  ni  sia  licit,  y  permes  á  persona  alguna,  que  no 
sie  mestve  Llibrater  examinat  en  la  present  Ciiitat,  vendrer  Llibres 
nous  enquadernats  en  la  present  Ciutat,  sots  pena  de  perdrer  dits 
Llibves  nous  enquadernats  que  voldrán  vendrer,  y  assó  per  quiscit,  y 
quiscuna  vegada;  Exceptuant  empero  de  la  present  Ordinació,  que 
no  son  compresos  en  ella  aquelles  persones  Ecclesiasticas,  ó  Seculars, 
que  á  lluv  visch,  y  perill  ne  faran  venir  de  fora  Regne,  ó  de  dintre  de 
aquell. 

La  Ordinació  concedida  ais  4.  de  Setembre  1619.  diu  també:  ítem, 
statuhiren,  y  ordenaren,  dits  Magniftchs  Consellers,  y  Promens,  qu^  de 
assi  al  devant,  ningún  Confvare,  ni  Confravessa  de  dita  Confraria,  no 
puga,  ni  li  sia  licit,  ni  permes  fer  estampar,  ni  comprar  de  ninguna 
persona  Psalms,  Basserolas,  ni  Missas,  ans  aquellas  haje,  y  dega 
comprar,  y  haver  del  cós  de  la  dita  Confraria,  sots  pena,  y  ban  de 
30  %  per  quiscuna  vegada  que  será  contvafet,  aplicadovs  á  la  lluminaria 
de  la  dita  Confraria,  los  qiials  Psalms,  Basseroles,  y  Missas,  donará 
dita  Confraria  ais  dits  Confrares  á  raho  de  25  ^  la  rayma. 

Las  referidas  Ordinacions  (encara  que  no  poden  compendrer  los 
Estanxpers,  ni  prejudicar  al  exercici  de  la  Estampa  deis  Llibres)  ab 
tot,  dita  Confraria  deis  Llibraters,  abusant  de  ditas  Ordinacions,  y 
volentlas  executar  absolutament,  y  á  son  modo  de  intelligencia,  vé  á 
prejudicar  no  sois  al  estament  deis  Estampers,  pero  y  encara  ais  de- 
més  Ciutadans,  al  be  publich,  bona  administració,  y  govern  polítich 
de  V.  S.  del  que  podrá  restar  informat,  servintse  fer  reparo,  y  ponde- 
rar los  seguents  discursos,  y  llegitims  fonaments. 

Primerament  se  deu  donar  per  assentat,  que  en  la  present  Ciutat 
los  officis  mecanichs  están  dividits  per  Confrarias,  y  Estaments,  ais 
quals  en  forQa  de  Reals  Privilegis,  y  consuetut  antiquissima  dona 


ESTAMPERS  l6s 


V.  S.  á  vtilitat  deis  Officials,  Lleys,  Statuts,  y  Ordinacions  ab  ques 
governen,  en  las  quals  Ordinacions  sempre  se  reserva  V.  S.  la  clausula 
de  reteñirse  la  facultat  de  corregir,  y  esmenar  aquellas,  en  for9a,  de  la 
qual,  y  de  altres  Privilegis  Reals  a  V.  S.  concedits,  las  muda,  revoca, 
y  corregebc,  segons  las  occurrencias  deis  temps,  y  com  li  apar  mes 
convenient  á  la  vtilitat  publica.  Las  Ordinacions  comunas,  que  teñen, 
y  acostuman  teñir  ditas  Confrarias  concedidas  per  V.  S.  totas  son 
á  fi,  y  efecte,  de  que  los  officials  de  vn  exercici,  ó  fimció,  no  se  immis- 
cuescan  en  la  operació,  y  peculiar  de  altres,  pera  que  dexa  manera 
nos  confongan  los  exercicis;  antes  be  politicament  se  conserven  los 
officials  en  pau,  y  quietut,  treballant  quiscu  de  son  propri  offici; 
restant  empero  sempre  salvo  lo  libero  comers  de  comprar,  y  vendrer, 
y  commerciar  qualsevols  especies  de  mercaderias  en  la  present  Ciutat. 
Que  en  conformitat  del  sobredit,  la  Contraria  deis  Llibraters  ob- 
tingués  de  V.  S.  Ordinació  privativa  ad  quoscunque  alios,  de  que 
ningu  que  no  fos  mestre  examinat  Llibrater,  no  pogués  en  la  present 
Ciutat,  relligar,  cusir,  encodernar,  posar  cubertes  ais  Llibres,  y  teñir 
botiga,  y  porta  vberta  de  dit  exercici  (operació  en  que  tant  solament 
consisteix  lo  peculiar  de  dita  Contraria)  gozarla  de  la  prerogativa  que 
teñen  concedida  las  demés  Confrarias  de  la  present  Ciutat:  empero 
tenint  las  referidas  Ordinacions,  y  majorment  volent  dits  Llibraters, 
á  son  modo  de  intelligencia,  que  ditas  Ordinacions  comprengan  los 
Estampers,  y  demés  Ciutadans,  nos  pot  negar,  que  ab  la  execució  de 
ditas  Ordinacions  se  aparta  tant  del  fi,  y  política  que  V.  S.  observa, 
en  que  vn  official  no  se  immiscuesca  en  lo  exercici  peculiar  de  altre; 
com  també,  de  que  en  la  present  Ciutat  sie  libero  lo  commerciar  qual- 
sevols mercaderias:  Y  sino  veja  V.  S.  que  aprontaría  ais  Estampers 
la  impressió  deis  Llibres  (cosa  de  tant  ingeni,  y  cabals)  si  despres  de 
haverlos  estampats  nols  podien  vendrer  publich,  y  liberament,  ni 
Uigats,  ni  per  relligar,  com  se  prohibeíx  en  las  sobredítas  Ordinacions? 
De  que  serviría  ais  dits  Estampers,  y  á  qualsevols  altres  persones 
de  la  present  Ciutat,  lo  fer  venir  Llibres  de  qualsevol  part,  y  negociar 
ab  aquellas  si  despres  en  la  present  Ciutat  esta  ve  prohibít  lo  comers,  y 
negociació  de  la  venda,  y  compra  deis  dits  Llibres,  com  també  pre- 
teñen  dits  Llibraters  en  for^a  de  las  referidas  Ordinacions?  Es  cert, 
que  seria  privar  los  Estampers  de  son  exercici,  y  extinguir  lo  libero 
comers  de  aquells;  prívant  també  en  assó  ais  Ciutadans  del  gran 
íruyt,  y  vtilitat  que  naix  de  la  Estampa:  perqué  ab  los  Llibres  se 
alcan9an  los  modos  de  saber,  y  entendrer,  las  sciencias  majors,  Divi- 


l66  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

ñas,  y  humanas,  y  de  totas  las  Arts  Uiberals,  y  de  tot  lo  ques  pot 
desitjar,  y  es  necessari  saber,  tant  per  los  governs  del  temps  de  pau, 
com  de  guerra,  nianeig  de  papers,  y  altres  officis  de  la  República,  y 
adminisrtracio  de  la  lusticia. 

A  mes  del  sobredit,  la  execució  de  ditas  Ordinacions  en  lo  modo 
pretenen  dits  Llibraters,  encontra  ab  Constitucions  de  Cathalunya, 
y  ab  Privilegis  concedits  a  la  Ciutat,  y  Ciutadans,  ahont  se  disposa, 
que  lo  comers  de  comprar,  vendrer,  y  commerciar  qualsevols  géneros, 
y  especies  de  mercaderias,  es  libero  en  nostre  Principal  de  Catha- 
lunya, y  en  la  present  Ciutat;  Y  es  tanta  la  conveniencia  del  be  pu- 
blich  ques  considera  en  lo  comers  deis  Llibres,  que  la  Magestat  de 
nostre  Rey,  y  Señor  (qui  Deu  guarde)  en  lo  Privilegi  que  concedi  ais 
Mercaders  de  Llibres,  perqué  las  estampes  de  aquells  correguessen 
liberament,  y  se  poguessen  commerciar  sens  estar  subjectes  á  contra- 
bando, disposa  ab  estas  formáis  páranles,  ibi:  H avernos  resuelto  de- 
clarar, como  declaramos,  que  los  Libros  no  son  de  las  mercaderías  com- 
pvehendidas  en  las  provisiones  de  contrabando,  y  que  assi  no  se  deve 
impedir  el  commercio  dellos  ni  la  entrada,  y  salida  de  qualquier  parte 
que  sean. 

Finalment  nos  poden  posar  en  execució  ditas  Oi'dinacions,  tant 
per  las  referidas  rahons,  com  també  per  quant  la  Confraria  deis  Lli- 
braters ha  instades  las  ditas  Ordinacions  en  emulació  deis  E^ampers, 
y  de  tots  los  Ciutadans  que  negocian  ab  la  venda,  y  compra  de  Lli- 
bres, per  no  esser  ohits  dits  Estampers,  ni  altres,  per  poder  deduhir, 
y  allegar  los  prejudicis  que  ara  de  present  se  representan  á  V.  S.  en 
lo  qual  cas  censentitv  prohibitr£  qualsevols  Oi'dinacions  concedidas  en 
benefici  de  certas  personas,  y  dany  de  altres,  sens  causa  rahonable, 
segons  doctrina  de  Xammar  de  Privilegis  de  la  Ciutat  de  Barcelona, 
§.  14.  num.  28.  la  qual  doctrina  es  aplicable  en  lo  nostre  cas. 

Ni  obstaria  sis  deya,  que  de  las  referidas  Ordinacions  ni  havria 
algunas,  com  son  las  dos  del  any  1553.  que  estarían  confirmadas  ab 
Real  Privilegi,  y  que  aixi  no  podria  V.  S.  revocar,  corregir,  ni  esmenar 
aquellas;  perqué  se  respon,  que  V.  S.  sempre  té  facultat  de  revocar 
qualsevols  Ordinacions  encara  que  sien  confirmades  ab  Real  Privi- 
legi; perqué  la  stabilitat,  y  firmesa  de  aquellas,  se  ha  de  entendrcr 
y  se  entén  mentres  V.  S.  no  las  revoca,  tant  perqué  las  Ordinacions 
son  equiparadas  á  las  vltimas  voluntats,  que  de  sa  naturaleza  son 
mutables;  com  també  en  for^a  de  la  clausula  que  acostuma  V.  S.  po- 
sar en  ellas,  de  reteñirse  la  facultat  de  corregir,  y  esmenar,  &c. 


ESTAMPERS  167 

Per  lo  que  y  altrament,  dils  Estampers  suplican  á  V.  S.  sie  de  son 
servey  concedirlos  per  modo  de  Ordinació,  que  no  obstant  qualsevols 
Ordinacions  á  la  Confraria  deis  Llibraters  concedidas,  pugan  dits 
Estampers  vendrer  publicament  no  sois  los  Llibres  que  imprimirán 
en  llurs  Estampas,  sino  també  lo  que  íarán  venir  de  altres  Regnes, 
tant  encodemats,  com  sense  encodernar  en  llurs  casas,  y  botigas;  no 
entenent  ab  aixó  prejudicar  al  exercici,  y  operació  peculiar  deis 
Llibraters,  antes  be  declarant,  que  resten  ab  la  privativa  en  quant 
ai  encodernar,  cusir,  relligar  tots  los  Llibres,  tant  deis  que  se  impri- 
mirán en  la  present  Ciutat,  com  deis  ques  farán  venir  de  altres  Regnes 
sens  encodernar.  Que  á  mes  de  ser  cosa  tant  justa  per  lo  be  publich, 
y  bona  administració,  dits  suplicants  ho  tindrán  á  gracia,  y  favor 
de  V.  S.  Officio,  &c.  — Altíssímus,  &c.  — Mel.o^  Prats.  —  V.t  Joffreu 
Ad.t«s  civitatis.  —V.t  Molins  Ad.t"s  Civitatis  subs.tus,> 

(Arxiu  Municipal. — Deliberacions  de  1678,  inserta  entre  folis  287  y  288. ) 


l68  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N."»  5 


Molt  lUustre  Senyor. 
I     La  pretensió  que  los  Impressors,  ó  Estampers  de  la  present 
Ciutat  teñen,  de  que  sie  del  servey  de  V.  S.  lo  concedirlos  per  modo 
de  Ordinació,  que  no  obstant  qualsevols  Ordinacions  á  la  Confraria 
deis  Llibraters,  eo  de  Relligadors  de  Llibres  de  la  present  Ciutat 
concedidas,  pugan  dits  Estanxpers  vendrer  publicament,  no  sois  los 
Llibres  que  imprimirán  en  llurs  Estampas,  sino  també  los  que  farán 
venir  de  altres  Regnes,  tant  encodernats,  com  sens  encodernar,  en 
llurs  cases,  y  botigas,  axi  privades,  com  publicas,  no  entenent  ab 
axó  prejudicar  lo  exercici,  y  operació  peculiar  de  dits  Relligadors, 
antes  be  declarant,  que  resten  ab  la  privativa  en  quant  á  encodernar, 
cusir,  y  relligar  tots  los  llibres,  tant  deis  que  se  imprimirán  en  la  pre- 
sent Ciutat,  y  se  voldrán  vendrer  encodernats,  com  deis  que  se  farán 
venir  de  fora  Regne:  se  funda  ab  las  rahons  que  á  dits  Estampers 
assistexen,  y  en  la  suplicació  per  part  de  aquells  presentada  á  V.  S.  ais 
1 6.  del  corrent  mes  de  Noembre  1678.  se  motivan;  los  quals  apoyats 
de  la  vtilitat  publica,  en  lo  libero  comers,  y  de  que  los  Ciutadans 
de  V.  S.  pugan  lucrar,  vendrer,  y  beneficiar  publicament,  lo  que  sens 
ocultado,  ans  bé  palesament,  seis  permet  fabricar,  y  operar,  com  son 
los  llibres  á  dits  Estampers;  se  prometen  dits  Impressors  lo  consuelo, 
de  que  los  abra9ará,  y  admetrá  benignament  la  potestat  de  V.  S.  que 
la  te  (en  declarar,  commutar,  y  revocar  qualsevols  Ordinacions  á 
qualsevol  Confraria   concedidas,  segons  la  ocurrencia  del  temps,  y 
donarles,  y  concedirlas  á  sos  Ciutadans,  y  altres  Comuns,  si,  y  con- 
forme apar  mes  convenient  á  la  vtilitat  publica)  tant  gran,  com  la 
asseguran  los  Privilegis  per  los  Senyors  Reys  concedits  á  V.  S.  que 
reíereix  Xammar  en  lo  de  Privileg.  §.  13.  num.  24.  in  addit.  y  la  pu- 
blican las  decisions,  y  vots  que  ha  V.  S.  obtinguts  contra  los  qui  mes 
deurian  (reconeguts  deis  beneficis  de  V.  S.)  defensar  dits  Privilegis. 


ESTAMPERS  169 


2  No  obstaría  si  per  part  de  la  Confraria  deis  Llibraters,  ó  de 
Relligadors  de  Uibres,  se  proposa  ve  á  V.  S.  lo  esser  concedidas  ditas 
Oi'dinacions  á  la  Confraria,  erigida,  y  creada  per  V.  S.  la  qual  per 
beneficiar  ais  Estampers,  que  no  participan,  ni  gozan  de  prerrogati- 
vas de  comu  de  Confraria,  ni  CoUegi,  no  es  be  se  prejudiqíie,  y  danye 
en  derogarli  las  Ordinacions  que  ha  merescut  obtenir:  Perqué  se 
respon,  que  los  Privilegis  referits;  ab  los  quals  V.  S.  pot  revocar,  y 
commutar  les  Ordinacions  concedidas,  y  donades  á  vna  Confraria, 
no  sois  los  alcansá,  y  meresqué  V.  S.  per  las  Confrarias,  pero,  y  encara 
per  participarlos  ais  demes  Ciutadans,  qui  baix  del  amparo,  y  pro- 
tecció  de  V.  S.  viuhen,  y  ab  sos  treballs  embellexan,  y  adornan  lo 
eos  de  la  Ciutat:  quant  la  vtilitat  publica  ho  demana,  y  lo  modo  ab 
que  obtingueren  dits  Relligadors  ho  solicita,  per  los  motius  (que  de 
las  matexas  Ordinacions)  se  veuhen  paliats,  y  se  han  experimentat 
coloráis,  y  no  verdaders,  ab  que  seis  poria  dir  los  honra  V.  S.  ab  ditas 
Ordinacions  ab  la  condició,  si  preces  veritate  niterentuv;  per  esser  indu- 
bitada, y  jurídica  la  pena,  qitod  careat  impetratis  maedax  precafor, 
1.  3.  de  in  integr.  rest.  1.  vlti.  C.  si  contratus  (?)  ius,  vel  vtilitatem  pub.  L 
vU.  C.  de  divevsorum,  et  ihi  DD. 

3  Menos  obstaría  sí  per  part  de  la  Confraria  deis  Llibraters  se 
oposave  de  la  atendencia  tant  acertada,  que  ha  sempre  tingut  V.  S.  de 
que  vn  oñci  en  la  operació  del  altre  no  se  inmiscuesca,  per  la  regla, 
vt  qiiam  quisque  norit  avteni  exerceat,  ne  tutor  vltra  crepidam  faber 
vUra  malleum:  Perqué  deuse  advertir,  que  lo  vendrer  los  Ilibres  es 
peculiar,  y  mes  proprí  deis  qui  forman,  operan,  y  fabrican  aquells 
com  son  los  Estampers,  que  no  deis  qui  aquells  relligan;  ab  que  ia 
objecció  de  dits  Relligadors,  manifesta  lo  argument,  y  fundamental 
raho  de  la  justicia  deis  Estampers. 

4  Recorren  los  Relligadors  á  la  Real  Audiencia,  de  hont  diuhen 
han  obtíngut  manaments  de  níhil  innovando,  pera  que  nos  passe 
avant  en  lo  consuelo,  que  esperan  de  V.  S.  pensant  (en  cas  que  V.  S. 
com  pot,  honre  á  dits  Estampers  ab  lo  que  suplican)  oposar  de  la 
emulació  de  dit  plet.  Empero  quant  insubsistent  es  sa  pretensió, 
resulta  del  que  se  servirá  V.  S.  advertir,  y  es,  que  la  potestat  de 
revocar,  corregir,  y  esmenar  la  té,  encara  que  sobre  de  dits  estatuts, 
ó  intelligencia  de  aquells  hi  hage  plet  pendent  en  la  Real  Audiencia, 
quant  nos  fa  emulació  de  dita  causa,  ho  prova  Xammar  vbi  suprá, 
y  se  ha  votat  en  la  present  Casa,  en  la  questio  deis  Notar is  de  Barce- 
lona. 


170  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

5  A  mes  de  que  la  causa  que  en  la  Real  Audiencia  se  ventilave, 
entre  dits  Relligadors,  y  Estampers,  sois  fonch  acerca  de  alguns  penyo- 
raments  fets  á  instancia  de  dits  Relligadors,  en  virtut  de  vna  manu- 
íenció,  en  que  diuhen  estaven  de  vendrer  Ilibres  privativé;  la  qual 
manutenció  (es  de  notar)  obtingueren  los  Impressors,  saltém,  en 
quant  á  vendrer  Ilibres,  tant  relligats,  com  sens  relligar  en  sos  maga- 
zens,  ab  que  com  en  lo  que  solicitan,  y  suplican  dits  Estampers,  nos 
demana  com  ni  demanar  se  vol,  que  los  penyoraments  que  han  fels 
dits  Relligadors,  los  revoque  V.  S.  sino  sois,  que  de  aqui  al  devant 
pugan  dits  Impressors  vendrer  lo  que  es  tant  peculiar  de  son  esta- 
ment,  y  ofici;  se  veu,  que  sens  escrupol  algu  de  que  embarassen  dits 
manaments,  pot  fer  V.  S.  dita  gracia:  son  elegants  les  páranles  de 
Font.  en  la  decís.  393.  á  n.  13  ibi:  Quia  tura  si  in  contrarium  allégala 
tantum  procedebanf,  et  procedunt,  guando  noves  impetvatio  concevnif 
deductcB  in  lite,  secus  si  futura  etiam  eiusdem  matevics,  del  que  se 
jnfireix  exclosa  del  tot  la  inhibició  de  no  innovar,  y  emulació  pretesa, 
perqué  com  la  dita  causa  sie  de  penyoraments  fets,  y  no  en  manera 
alguna  acerca  de  la  potestat  de  revocar,  y  corregir;  no  parlantse  de 
revocacio  de  dits  penyoraments  fets,  no  se  innova  cosa  en  dita  causa, 
majorment  haventse  donada  la  suplicació  per  part  de  dits  Impressors, 
antes  de  la  inhibició,  ho  prova  lo  dit  vot  contra  los  Notaris  a  n  35. 

6  Y  lo  que  lleva  tota  dificultat  acerca  del  que  per  part  de  dits 
Impressors  se  suplica,  es,  que  en  la  primera  de  las  Ordinacions  de  dits 
Relligadors,  feta  ais  2.  de  Mars  1553.  parlant  deis  Llibraters,  los  con- 
cedeix  la  venda  deis  Llibres,  y  teñir  aquells  ab  estas  páranles.  Que 
de  assi  al  devant,  ningu  que  no  sie  de  dita  Avt,  ó  no  sie  examinat:  no  gós 
ieniv  Ilibres  nous  ¿ligáis,  ni  per  relligar,  del  que  se  infereix,  que  dita 
Qrdinació  es  propia  deis  Impressors;  provas  esta  veritat  per  esser 
axi,  que  aquella  fonch  concedida  ais  Llibraters,  que  son  los  que  ían, 
y  fabrican  los  Llibres,  y  axi  be  los  Impressors.  De  tal  manera,  que 
lo  fabricar,  y  operar  los  Llibres,  no  consisteix  en  relligarlos,  sino  en 
imprimirlos,  com  apar  ho  prova  Casiodoro  variar,  lib.  ii.  epistol.  38. 
ibi:  Erat  indecorum  fateor  doctos  sermones  commitere  tabulis  impulitis, 
et  in  veternosis  vamalibus  imprimere,  etc.  Per  lo  que  meresqueren  los 
Impressors  en  la  llengua  Llatina  lo  nom  de  Librarii,  S.  Geroni  Doct. 
de  la  Iglesia  in  epi.  1^  ad  Domn.  et  Rogatian.  en  lo  proem  del  digest. 
circa  fin.  Litterarum  scriptores  Librarii  appellantur.  L.  si  Librarius  92. 
//.  de  reg.  iur.  L.  fin.  §.  omnia  enim,  C.  C(Btero  iuve  enucleando,  que  no 
meresqueren  los  Relligadors,  sino  sois  lo  nom  de  Bibliopola,  Calepin. 


ESTAMPERS  17I 


in  verbo  Librarius,  ¿ü.  L.  et  Bibliopola,  lit  B.  ad  quem  est  recurrendum 
pro  decidendis  causis,  Franch.  decis.  662.  num.  17.  loann.  Bapt.  de 
Luca  teatv.  vevit.  et  iiistüicB,  lib  2.  de  vegal.  discurs.  97.  n.  2, 

7  Ya  que  dita  Ordinació,  y  las  demes  en  la  Suplicació  referidas, 
se  entenguessen  concedidas  ais  Relligadors,  no  empero  aquellas  foren 
privativé  á  aquestos  permesas,  perqué  en  la  Ordinació  referida  en  lo 
num.  6.  aquellas  páranlas  Que  ningii  no  sie  de  dita  avt  de  Llibratev, 
ó  no  sie  examinai,  etc.  compendrien  dos  diferents  personas,  90  es,  qui 
seria  de  la  art  de  Llibrater,  y  no  examinat,  y  lo  que  seria  de  la  dita 
art  examinat,  las  quals,  y  quiscuna  de  aquellas  poria  vendrer  Llibres, 
tant  relligats,  com  sens  relligar,  segons  dita  Ordinació,  y  com  dat  cas 
ques  pogués  dir  no  ser  Llibreters  los  Impressors  (lo  ques  nega,  per 
lo  que  en  lo  antecedent  num.  6.  se  ha  dit)  nos  poria  per  lo  menos 
negar,  que  dits  Impressors  serian  de  la  dita  art  de  Llibraters,  y  axi 
be  no  prohibits,  ans  be  ab  exprcssa  facultat  de  poder  vendrer  dits 
Llibres. 

8  Del  fins  assi  representat,  en  legitima  consequencia  se  infereix 
que  en  tot  cas  lo  ques  suplica  per  part  de  dits  Estampers,  no  seria 
revocar,  ni  corregir,  ni  en  manera  alguna  innovar,  sino  declarar  mes, 
lo  que  ditas  Ordinacions  expressan,  assó  es,  que  la  prohibició  de 
aquellas,  no  ha  compres  los  Estampers,  ans  be  declarant  las  páranlas 
Llibvatevs,  y  de  dita  art,  compendrer,  y  anomenarse  en  ellas  los  Impres- 
sors, y  Estampers,  donanllos  la  facultat  de  vendrer  los  Llibres  ab  la 
explicació  per  part  de  dits  Estampers  proposada;  es  tant  fundada 
esta  declaració,  com  cert,  de  que  no  innova,  ni  corregeix  qui  declara: 
ho  prova  la  1.  heredes  palám,  §.  quid.  ff.  de  tesfam.  1.  adeó,  §.  videtiiv,  ff. 
de  acquiv.  rerum  domin.  Barbos,  axiomat.  66.  á  num-.  i.  antes  se  enten 
esser  la  declaració  en  la  mateixa  disposició,  Fontan.  de  pact,  claus. 
4.  glos.  5.  a  num.  17.  et  claus.  7.  glos.  2.  part.  2.  á  num.  8.  Castillo 
de  interpret,  vltivn.  volunt.  iom.  6.  cap.  182.  á  num.  57.  ex  pluribus 
quos  recensere  omictitur.  Salgad,  de  supplicat.  ad  sancliff.  part.  2. 
cap.  2.  a  num.  2.  Los  quals,  90  es  Salgad,  en  lo  mmi.  3.  y  Castillo 
en  lo  num.  59.  parlan  en  termens  de  declaració  de  estatuts,  y  sois 
concedeLxen  en  la  declaració,  á  qui  ha  fet  aquelles.  Per  lo  que  consi- 
derats  per  V.  S.  motius  tant  justificats,  y  fonaments  tant  juridichs, 
se  prometen  los  Estampers  lo  amparo,  que  experimentan,  y  sempre 
han  conseguit  del  zel  de  V.  S.  sos  Ciutadans.  Salva  sempre  la  censura 
de  V.  S.  —  Altíssimus,  &c.  —  Malchior  Prous. 


172  DOCüMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.^  6 

Iesvs,  María,  Ioseph,  con  San  Geronymo  Doctor  Máximo, 
Patrón  de  la  Cofadria  de  los  Libreros  de  la  presente 
Ciudad  de  Barcelona. 


Ivstificacion  del  drecho  assiste  á  dicha  Cofradria. 

1  La  Cofradria  de  San  Gerónimo  de  los  Libreros  desta  Ciudad 
de  Barcelona,  tuvo  su  principio,  mucho  antes  del  año  1553,  como 
consta  en  el  Archivo  Real  de  Cathaluña;  en  la  Escrivania  mayor 
de  la  Casa  de  la  Ciudad,  y  en  las  Ordinaciones,  que  goza  por  dicha 
Ciudad  dicha  Cofradria;  confirmadas  por  la  Cesárea  Magestad  dei 
invictissimo  Señor  Carlos  V.  (de  gloriosa  memoria)  la  qual  Cofradria 
se  compone  de  los  Libreros  de  la  presente  Ciudad,  formando  entre 
ellos  su  Consejo  con  sus  Cónsules,  Clavario,  y  demás  Officiales,  según 
la  disposición  de  dichas  ordinaciones. 

2  La  execusion  de  las  quales  tiene  fundada  desde  dos  de  Margo 
1553.  hasta  hoy  con  diferentes  declaraciones  hechas  por  los  Señores 
Conselleres  de  la  dicha  Ciudad  de  Barcelona,  con  parec^&r  de  sus  As- 
sessores,  y  Abogados;  y  muy  en  particular  en  24.  de  Setiembre  1560. 
contra  luán  Bel  ver,  layme  Bonafe,  y  otros.  Y  en  5.  de  Deziembre 
1612.  contra  luán  Molner  Tendero,  y  muchos  otros. 

3  Pruevase  assi  mismo  la  execusion  de  aquellas,  con  la  sentencia 
obtuvo  dicha  Cofradria  en  la  Real  Audiencia  de  Cathaluña,  á  Rela- 
ción del  Magnifico  Rafael  Alzina,  Escrivano  Pablo  Daroca,  contra 
Sebastian  Cormellas,  Impressor  de  Libros,  el  qual  en  21.  de  Octubre 
1595.  facto  verbo  declaró,  ibi:  Qucb  ordinationes  cum  disponant  solum, 
circa  locum,  in  quo  libri  vendí  possint,  non  censetur  impeditivé  liberi 
commertij,  alias  ómnibus  permissi,  quin  potius  ab  ómnibus  incolis, 
e.  hábil aioribus  dictce  Civitatis  Barcinone  observan  debent.  Se  infrá 
Providel,  et  de  ciar  at  non  licuisse  dicto  Sebastiano  Cormellas,  ñeque 
licere  Botigiam,  pro  vendendis  libris,  etiam  insuo  prelo,  sivé  Estampa 


ESTAMPERS  1 73 


impressis,  vel  aliimdé  extra  Civilatem  ad  eimi  delatiSy  etiam  ivveligatis 
publicé,  et  palam  apevtam  teneve;  non  ohstantibits  dedtictis,  ef  allegatis 
pro  parte  dicti  Cormellas,  etc. 

4  Y  en  21  de  Noviembre  .1595,  fue,  de  dicha  declaración  hecho 
el  decreto  de  execucion,  por  dicho  Magnifico  Olzina. 

5  Y  en  la  causa,  que  loseí  Porcada  Notario  Real,  lacinto  Andreu, 
Antonio  Lacavallaria,  Rafael  Fígaro,  y  otros  intentaron  en  la  Real 
Audiencia  en  10  de  Noviembre  167 1.  á  Relación  del  Magnifico  luán 
de  Carbonell,  Escrivano  Cervera,  hoy  Rufasta  En  12.  de  lunio  1677, 
declaró,  ibi:  Providet  pro  nunc  interim,  et  hac  lite  pendente,  et  sine 
pfCBiudicio  iurium,  prcstentionum,  partium,  tám  in  possessorio  plena- 
riOy  quam  in  petitorio  dictos  Cónsules,  et  Confrairice,  Divi  Hieronymi 
Bibliopolarum  prcBsentis  Civiiatis,  manutenendos ,  et  conservandos 
fore,  et  esse;  prout  cuní  prcssenti  manuteneri,  et  conservari  mandat,  in 
possessione,  seu  quasi  vendendi  in  suis  operatoriis  publicis;  omne 
genus  librorum  novorum,  seu  vetermn  religatorum,  et  non  religatorum, 
impressorum  in  hac  Civitate,  vel  extra;  ac  etiam  prohibendi  quibuslibei 
personis,  qucs  non  sint  magistri  Confratves  dictes  Confratrice  dictorum 
librorum  venditionem,  et  pignorandi  contrafacienies  iuxta  Ordinationes 
Confratrice;  in  casu  contrafactionis. 

6  Y  en  causa  de  suplicación  en  15.  de  Enero  1678.  fue  por  el 
Magnifico  Doctor  luán  Bautista  Roca,  y  luliá,  facto  verbo,  confir- 
mada dicha  provisión  Real. 

7  Y  en  el  pleyto,  que  ante  dichos  señores  Conselleres  intentó  en 
13.  de  lunio  1672  Bernardo  Blasi  Ropero  de  viejo,  contra  dicha 
Cofradria  Escrivano  Trelles;  con  concejo  y  parecer  del  Doctor  luán 
loífreu  Assessor  de  dicha  Ciudad  en  18.  de  lunio  1677  declaró,  ibi: 
His  igitur,  et  aliis  meritis  processus  aitentis,  et  alias:  Ad  modum  I  Ilus- 
tres Dordini  Conciliarii,  prcBsentis  Civitatis  Barcinone  de  consilio,  etc. 
sententiant,  pronuntiant,  et  declarant;  dictas,  et  prcBcalendatas  ordinatio- 
nes, tam  Regio  privilegio  conftrmafas  anni  1553.  quam  22.  Aiigusii  1669. 
inviolabiliter  observandas  fore,  et  esse;  provt  cum  prcesenti  observari 
mandant;  lictoque  Bernardo  Blasi  in,  et  per  eum  prcBtensis,  et  petitis 
silentium  imponendum  fore,  et  esse,  prout  cum  presentí  imponunt,  etc. 

8  Y  con  justa  razón  en  dichas  declaraciones  se  declaró  en  favor 
de  dicha  Cofradria;  pues  su  exiercicio  proprio  es  vender  libros,  según 
la  declaración  del  Magnifico  luán  de  Carbonell;  y  su  nombre  se  lo 
trahe;  pues  ab  antiquo  Bibliopolas  en  latin  se  nombraron;  el  qual 
Bibliopolas,  se  compone  de  dos  nombres  Griegos;  que  son   Biblio; 


174  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


que  es  lo  mesmo  que  vender;  Pola  que  es  lo  mesmo  que  libros  i;  y 
siendo  nombres  Griegos;  en  latin  se  dize  librontm  venditor.  Calepinus 

verbo  Bíbliopol,  Laurentius  Beyerlinck  verbo  BibliopolcB,  vbi  dicit: 
BihliopolcB  simt  qiii  vendunt  libros;  Thesaurus  tingues  latinee  verbo 
Bibliopo  a  ait  Bibliopola  le  mascitlini  generis;  qui  libros  vendit.  Mar- 
sial  lib  48. 

Exigis  vt  donem  nostros  Ubi  quinte  libellos: 
Non  habeo,  sed  habeí  Bibliopolas  Triphon. 

9  Silva  alleg.  verbo  liber.  Covar.  en  el  thesoro  de  la  lengua  Cas- 
tellana 1  524.  in  verbo  librero,  dize:  que  el  librero  es  el  que  tiene  tienda 
de  libros  para  vender;  Librería  quando  es  publica,  se  llama  por  nom- 
bre particular  Biblioteca,  como  en  Roma  la  Biblioteca  vaticana, 
Antonio  de  Nebrissa  pone  algunas  diferencias  de  libros,  como  libro, 
como  quiere  liber.  Codex,  ¿cís;  libro  pequeño,  libellus,  i  libro  de  quentas 
que  cerca  de  mercaderes  comunmente  se  llamó  libro  de  caxa;  ratio- 
narium;  libro  abreviado,  breviarium;  libro  manual,  y  que  se  deve 
tener  en  la  mano,  pugillare,  libro  acabado,  liber  expliciius.  Y  lo  que 
tan  claramente  consta  en  los  libros,  y  es  notorio  á  todo  el  mundo, 
han  querido  algunos  quitarlo  á  los  Libreros  siendo  assi  verdad,  que 
ellos  mismos  lo  han  dexado  escrito  en  diferentes  tomos,  como  es  en 
los  Fontanellas,  Cancers,  Xammars,  y  comunmente  esta  verdad  se 
halla  verificada  en  todos,  y  quantos  libros  se  hallan  en  el  mundo, 
pues  en  vnos  leemos  á  costa  de  fulano  Librero  mercader  de  libros,  en 
otros  impresso  á  costa  de  sutano  que  habita  en  la  calle  de  los  Libreros, 
y  en  latin  para  nuestros  términos  in  via  Bibliopolarum. 

10  Assegurase  esta  verdad  de  ser  tant  proprio  de  Libreros  ven- 
der los  libros,  y  pertenecerles  á  ellos  privativé  el  venderlos,  que 
quando  no  tuviere  esta  Cofradria  las  ordinaciones.  Privilegios,  y  sen- 
tencias Reales  sobredichas,  se  lo  tendría  ganado  por  la  nobleza  de 
que  gozan;  y  prueba  esta  verdad  el  Doctor  Cristo  val  Suarez  de  Fi- 
gueroa  en  el  discurso  110.  en  donde  dize,  que  la  profession  de  los 
Libreros  mereció  en  todos  tiempos  ser  contada  entre  las  nobles,  y 
honrosas,  y  con  justa  razón:  pues  es  la  que  hadalgaza  los  ingenios,  y 
la  que  abre  vn  camino  íacilissimo  para  todas  sciencias,  y  disciplinas, 
insitando  maravillosamente  nuestros  ánimos  a  los  estudios  de  las 


1  Conceptúan!  equivocada  la  cxplicació  que  en  aquest  document  es  £a  de  lo 
que  significa  Bibliopolce,  puix  es  sabut  que  Biblia  prevé  de  hiblion,  Ilibre,  y  Pola, 
de  polein,  vendré. 


ESTAMPERS  I75 


letras  diguissimas  de  toda  reverencia,  y  honor.  De  su  nobleza  nos 
dexo  escrito  San  Isidoro  lib.  6.  Ethym.  cap.  3.  y  no  es  mucho  pues 
la  estimación  de  los  Libreros  se  vio  yá  en  tiempo  antiguo  estimada 
por  los  Emperadores,  Reyes,  señores  particulares,  y  hombres  doctos 
de  toda  suerte,  Alcxand.  Magno  escrive,  San  Isidoro  haverse  deley- 
tado  mucho  en  juntar  con  todas  sus  fuerzas  quantitad  de  libros,  y  el 
Rey  Ptholom.  Filadelpho  en  la  Ciudad  de  Alexandria  juntó  setenta 
mil  libros,  en  los  quales  ñie  depositado  el  testamento  viejo  de  los  72. 
Interpretes,  y  otro  gran  numero  de  cuerpos  de  libros  congregados; 
Aunque  Aulo  Gelio,  y  Amiano  Marselino  con  Séneca  dizen  llegó  el 
numero  al  de  setecientos  mil.  Piinio  lib.  35.  cap.  2.  dize  que  Assinio 
Pollion  fue  el  primero  que  conduxo  grande  suma  de  libros  en  Roma, 
y  dize  aver  juntado  trescientos  mil  libros,  y  que  Gordiano  Emperador 
juntó  setenta  dos  mil  volúmenes.  Cassaneo  de  gloria  mtmdi  par.  ij. 
con.  73.  Plin.  cap.  2.  Polidorus  de  invenlaribiis  renim  lib.  2.  cap.  7. 
Plato  de  legibus,  Plutarch.  probat.  40.  Conzen.  lib.  5.  cap.  7.  y  aun  por 
San  luán  Crisostomo  hom.  in  epistol.  ad.  collosen.  llamó  á  los  Libreros, 
salubris  anime  pharmaca,  y  otros  sin  numero  que  se  omiten  por  evitar 
prolixidad. 

11  Y  quando  esto  no  fuere  assi  tienense  ganada  la  nobleza  por 
si  mesmo,  ó  sino  digalo  Pedro  Mexia  en  su  historia  Imperial,  en  la 
qual  haze  mension  de  las  vidas,  y  hechos  de  los  hombres  eminentes 
ha  tenido  la  Europa,  y  en  la  vida  de  Don  Fernando  II.  Emperador, 
la  qual  devide  en  sinco  capítulos,  en  el  §.  varones  Illustres  en  tiempo 
de  Fernando  III.  dize,  ibi:  Después  destos  varones  esclarecidos  justa- 
mente se  deve  lugar  á  Gabriel  de  León  (el  qual  vive)  famoso  Librero, 
y  de  los  mas  beneméritos  de  Castilla,  hasta  este  tiempo,  que  con  tanto 
desvelo,  zelo,  y  liberalidad  la  ha  enriquecido  con  el  mas  precioso  íezoro 
que  pudiera  dezear,  franqueando  á  los  doctos,  y  curiosos  inmensos 
volúmenes  latinos,  y  Castellanos,  que  con  razón  puede  gloriarse  de  aver 
sido  pava  su  patria  vn  Planíino,  y  Moreto  Flamencos,  que  la  acrediten 
vn  Manucio  Italiano,  que  la  honre,  y  vn  Grifo,  y  Cardón  Franceses 
que  la  illustran.  Hágase  pues  memoria  de  un  León  generoso  que  olvidado 
de  sus  interesses  proprios  ha  eternizado  a  tantos  sacando  del  olvido  sus 
trabajos. 

12  Antero  Maria  de  Santo  Buenaventura  in  verbo  Bibliopola- 
rum  charitas.  Suarez  discurso  iio.  ibi.:  Puede  pues  dezir  ser  la  profes- 
sion  de  los  Libreros  por  estremo  noble  respeto  de  estar  siempre  en  com- 
pañia  de  personas  virtuosas,  y  doctas,  como  Theologos,  Legistas,  Medi- 


176  DOCUMENTS  JUSTIFICATIüS 

eos,  Matemáticos,  Humanistas,  y  otros  muchos  científicos  con  cuya 
conversación,  y  manejo  se  buelven  muchas  vezes  mas  agudos,  inteligen- 
tes, y  platicos,  no  solo  de  la  arte,  sino  de  las  cosas  de  todo  el  mundo, 
y  abajo:  también  participan  de  noheleza  por  la  limpieza,  y  curiosidad 
tienen  en  si:  adquiere  el  arte  nombre  del  beneficio  vniversal  que  produce 
á  todos,  porque  de  los  libros  se  recibe  el  modo  de  entender,  y  saber  lo  que 
se  quiere,  y  no  solo  nos  hazen  posseher  sciencias,  y  artes,  sino  quanto 
se  puede  dezear  de  guerra,  estado,  amor,  letras,  maneyos  de  papeles, 
Officios,  y  otras  cosas.  Y  aun  por  esto  Polidoro  de  inventoribus  rerum 
iib.  2.  cap.  7.  Patricius  de  recta  institutione  reipublicé  lib.  8.  tit.  15. 
dize:  Que  fue  el  exercicio  de  Librero  honesta,  y  antigua  ocupación  de 
muchos  Reyes,  y  Principes,  pues  se  ocuparon  en  dicho  exercicio  Ptolo- 
meo  Rey  de  Egito,  Alexandro  Magno,  Alfonso  Rey  de  Cicilia,  y  otros. 

13  Y  que  esto  sea  assi  á  rnas  de  lo  sobredicho  la  verdad  se  nos 
viene  á  los  ojos  todos  los  días,  y  sino  diga  el  curioso  la  Libraria  que 
se  goza  en  el  Real  de  San  Lorenzo  del  Escurial  de  Madrid  naanues- 
ci'ita,  por  ventura  no  es  Libraria!  el  libro  que  goza  el  Convento  de 
Santa  Catharina  Martyr  de  la  Orden  de  Santo  Domingo  en  la  presente 
Ciudad  escrito  de  la  santa  mano  del  jamás  nunca  bastantamente 
alabado  el  Angélico  Maestro,  y  Maestro  de  todos  Santo  Thomás  de 
Aquino,  no  es  libro?  los  que  gozan  en  el  Real  Convento  de  Poblete 
Orden  del  Cister  escritos  de  mano,  y  letra  del  Zeraphin  abrassado 
de  la  Iglesia  la  santa  Madre  Thereza  de  lesvs,  y  S.  Vicente  Ferrer, 
el  nobiliario  de  España,  y  los  que  goza  el  Real  de  la  Murtra,  que 
son  los  libros  de  armas,  y  antigüedad  de  la  nobleza  Cathalana  libros 
no  son?  y  tales,  y  de  tanta  estimación,  que  por  ellos  mereció  el  Es- 
curial  ser  no  menor  maravilla,  que  la  mesma  obra,  Santa  Catalina, 
Poblete,  y  la  Murtra  ser  írequentados  solo  por  essos  libros,  de  que  se 
ve  que  el  libro  para  ser,  y  dezirse  libro,  no  le  es  necessario  (como 
quieren  algunos)  que  sea  impresso,  y  que  esto  sea  assi  nos  lo  dexó 
san  luán  Evangelista  en  el  Capitulo  5.  de  su  Apocalypsi,  ibi:  Et  vidi 
in  destera  sedentis  supra  tronam  librum  scriptum  intus,  et  foris  signa- 
ium  sigil-lis  septem,  &  infrá:  quis  est  dignus  aparire  librum}  &  infrá: 
Nemd  dignus  inventus  est  aperire  librum,  nec  videre  eum.  lustiniano 
Emperador  en  la  ley  tanta  circanos,  en  el  §.  omnia  enim,  ibi:  Ipse 
autem  Librarius,  qui  ea  inscribere  ausus  fuerit,  non  solum  criminali 
pcena  plectetur,  etc,  C.  de  vet.  iur.  encicl. 

14  Y  assi  se  ve  quan  antiguo,  y  noble  sea  el  exercicio  de  Librero, 
y  que  dicho  exercicio  de  Librero  sea  centenares  de  años  antes  que  el 


ESTAMPERS  1 77 


oficio  de  Impressores,  quando  no  constare  de  lo  sobredicho,  nos  lo 
dcxó  escrito  el  Doctor  Covarrubias  verbo  Emprenta,  por  otro  nom- 
bre; prensa,  donde  se  imprimen  Libros:  el  qual  dize,  que  el  primero 
que  sacó  á  luz  el  imprimir,  fue  Gutembergo  Alemán  natural  de  Ar- 
gentona,  siendo  Emperador  Federico  IIL  el  año  de  1440.  aunque 
el  Doctor  Christoval  Suarez  de  Figaroa  en  el  discurso  loi,  diga  que 
fue  el  año  de  1442.  y  según  otros,  el  de  145 1.  en  la  Ciudad  de  Magun- 
cia, aviendo  hallado  también  la  tinta  que  vsan  los  Impressores  de 
donde  Beroaldo  escrivió, 

O  Germania  muneris  vepertrix 
quo  nihil  vtilius  dedit  vetustas 
libros  scribere  que  doces  premendo. 

15  El  Doctor  Aldarete  in  verbo  Emprenta,  dize,  ibi:  Y  porque 
el  ingenio  de  imprimir  las  letras,  es  muy  semejante  á  la  prensa  con  que 
aprietan,  y  estrujan,  la  huva  se  llamó  Prcelum,  el  qual:  lata  manu,  des- 
cribe, y  haze  larga  mension  del  officio  de  Impressores;  y  assegura  ser 
mucho  mas  antiguos  los  Libreros,  que  no  dichos  Impressores,  y  aun 
assegura,  que  los  que  dan  el  ser  á  dichos  Impressores,  son  los  Libreros, 
pues  es  cierto,  que  mucho  antes  de  la  Imprenta  avia  Libreros,  y  es 
assi,  pues  para  ser  Libro  no  se  necessita  la  Imprenta,  ni  es  verdadero 
dezir,  que  para  ser  libro  se  necessita  de  que  sea  impresso,  con  que  se 
ve  la  verdad  tan  manifiesta  en  favor  de  dichos  Libreros;  y  se  aplica 
á  la  presente  Ciudad  de  Barcelona,  pues  también  goza  en  el  archivo 
Real  muchissimos  libros  manuescritos,  que  lo  son,  y  de  mucha  esti- 
mación, sin  ser  impressos,  y  destos  mismos  goza  dicha  Ciudad  de  Bar- 
celona en  su  Archivo,  que  lo  son  sin  ser  impressos  de  donde  se  ve 
no  ser  assi  (lo  que  algunos  quizieron)  que  los  Impressores  da  va  la 
forma  al  libro,  y  el  ser  á  los  Libreros. 

16  Y  según  nos  dexó  escrito  el  dicho  Doctor  Aldarete  vienen 
á  ser  dichos  Impressores,  como  a  subordinados  de  dichos  Libreros, 
pues  estos  son  (dize  dicho  Autor)  el  que  dan  el  ser  á  los  Impressores, 
dándoles  que  trabajar  en  sus  imprentas;  y  esta  verdad  la  abrá  visto 
confirmada  el  curioso  en  particular  en  las  partes  que  hay  mucha 
abundancia  de  Libreros,  y  al  mesmo  passo  abundancia  de  Impressores, 
como  es  Madrid,  en  donde  el  sobredicho  Gabriel  de  León  librero,  del 
qual  arriba  se  ha  hecho  mension,  hoy  haze  ricos  á  los  Impressores. 

17  De  todo  lo  sobredicho  se  ve  claramente  la  antigüedad  de  los 
Libreros,  nobleza  deilos,  y  ser  mucho  antes  sin  comparación,  que  los 

13 


178  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

Impressores,  y  assi  mesmo  no  darles  como  quisieron  algunos  el  áer 
los  Impressores,  antes  bien  consta  de  lo  sobredicho  al  contrario,  y  á 
qualquier  curioso  que  tenga  ojos  se  le  viene  á  ellos  todos  los  dias  esta 
verdad. 

18  Que  los  Libreros  sean  primeros  en  nuestra  Ciudad  de  Bar- 
celona que  los  Impressores  (digan  lo  que  quizieron  algunos)  que  lo 
cierto  es  lo  son,  pues  los  Impressores  hasta  hoy,  ni  Cofadria,  ni  común 
alguno  constituyen,  ni  la  Ciudad  de  Barcelona  los  ha  dado  Cofradria. 
ni  ordinaciones  algunas,  y  con  razón,  pues  según  Conzen.  lib.  5.  cap.  7. 
ibi:  Privilegia  vero  que  sine  causa  legitima  dantur  pro  ratione  rerum 
nocent  reipublice,  y  aun  por  esso  los  passados  (tal  vez)  no  dieron 
ordinaciones  algunas  á  dichos  Impressores  a  viéndolo  solicitado  vna, 
y  muchas  vezes  de  los  señores  Conselleres,  y  sino  que  causa  puede 
tener  loseph  Porcada  Notario  Real  Collegiado,  para  que  se  le  conceda 
por  la  Ciudad  de  Barcelona  ordinacion?  la  imprenta  que  tiene  no  es 
su3^a,  ni  puede  trabajar  de  Impressor,  y  su  officio  proprio  es  Escri- 
vano.  Assi  mismo  á  Francisco  Pasqual,  loseph  Soler,  Martin  Ascona, 
Simón  Serrano,  Martin  Gelabert,  Vicente  Suriá,  luán  Noguera,  y  luán 
lolis  que  no  la  tienen,  y  es  assi,  pues  la  Ciudad  de  Barcelona  hasta 
hoy  solo  goza  de  siete  Imprentas,  que  son  la  de  Mathevad,  que  hoy 
es  de  los  Religiosos  de  la  Compañía  de  lesus,  la  de  Francisco  Corme- 
llas,  el  qual  goza  del  Privilegio  de  Mercader  de  la  Longa  de  Barcelona, 
la  de  Loren90  Déu,  que  hoy  vsufructua  dicho  Porcada,  la  de  Antonio 
Ferrer,  y  Balthazar  Ferrer  Libreros,  la  de  Antonio  Lacavalleria,  la 
de  lacinto  Andreu,  y  la  de  Rafael  Figueró,  las  quales  quatro  vlti- 
mas  dizen  ser  suyas  proprias;  y  a  estos  parece  tenia  lugar  la  petición 
solicitan  los  sobredichos,  sino  les  obstare  á  Antonio  Ferrer,  y  Baltha- 
zar Ferrer  Libreros,  que  no  las  solicitan,  a  Antonio  Lacavalleria  la 
ordinacion  que  los  señores  Conselleres,  y  Consejo  de  36.  hizo  en  15. 
de  Octubre  1 631.  la  qual  comprehende  á  Collegios,  y  Cofradrias:  y 
assi  quedar  solos  lacinto  Andreu,  y  Rafael  Figueró  para  constituyr 
la  Cofradria;  y  que  á  estos  por  ser  dos  solos,  no  se  les  puede  conceder 
semejante  gracia  lo  dispone  el  derecho. 

19  A  vista  de  lo  sobredicho  se  ve  claramente  la  poca  razón  an 
tenido  los  sobredichos  Impressores  de  representar  á  los  señores  Con- 
selleres con  su  suplica  presentada  en  el  mes  de  Noviembre  passado 
1678  calumniando  á  la  Cofradria  de  San  Geronymo  de  los  Libreros 
de  la  presente  Ciudad  de  Barcelona,  quitándoles  el  nombre  que  tan 
proprio  les  es,  nombrándoles  relligadors  de  Llibres,  siendo  assi,  que  lo 


KSTAMPKRS  I79 


sobredicho  consta  claramente,  que  en  la  presente  Ciudad,  ni  en  toda 
la  Europa  ayan  tenido  semejante  nombre,  ni  aun  en  latin  se  ayan 
nombrado  religatores,  sino  BibliopolcB,  y  con  este  nombre  les  ha  nom- 
brado la  Magestad  Cesárea  de  Carlos  V  en  su  Real  Privilegio,  los 
señores  Conselleres  de  la  Ciudad  de  Barcelona  en  las  ordinaciones  les 
ha  dado,  el  Real  Consejo  de  Cathaluña,  y  aun  los  mesmos  Impressores 
en  los  libros  que  á  su  costa,  y  de  otros  han  impresso,  les  han  nombrado 
con  dicho  titulo  de  Libreros,  Llibraters,  Eibliopolce,  y  no  relligadors. 
Yaviendoles  querido  quitar,  lo  que  tant  proprio  les  es,  no  es  de  ad- 
mirar ayan  puesto  en  la  suplica  que  presentaron  en  el  num  .4.  en 
donde  deduzen,  que  dicha  Cofradria  ha  obtenido  en  el  pleyto  que  en 
la  Real  Audiencia  está  pendiente  contra  los  dichos  nombrados  man- 
datos de  nihil  innovando,  para  que  la  Ciudad  no  passasse  adelante 
en  el  consuelo  que  solicita  van  dichos  Impressores,  siendo  assi  verdad, 
que  ni  tal  ha  sonyado  dicha  Cofradria,  pues  (á  mas  de  lo  que  abaxo 
se  vera)  el  fin  que  tuvo  dicha  Cofradria,  ñie  dar  noticia  á  los  señores 
Conselleres  del  pleyto,  que  sobre  aquello  mesmo  solicita  van  los  Im- 
pressores tenian  en  la  R.  Audiencia,  y  del  estado  en  que  estava  dicho 
pleyto,  y  esta  verdad  se  ve  de  la  Real  provisión,  que  el  Magnífico 
Doctor  luán  de  Carbonell  hizo,  ibi:  Facto  verbo  in  Regia  Audientia 
providet,  quod  expediantur  cavtella  citatoria,  et  inhibitoria  petita;  y  de 
que  no  se  pedian  otros,  se  ve  en  el  mesmo  pleyto,  y  a  esto  obligó  el 
poco  consuelo  experimentaron  los  Cónsules  de  dicha  Cofradria,  pues 
jamás  les  quisieron  hoyr,  ni  menos  permitir,  allegassen  de  sus  dere- 
chos, y  razones,  hasta  que  se  representó  en  el  consejo  de  36.  el  qual 
fue  servido  hazer  elección  de  dos  personas  de  dicho  consejo  para  que 
juntos  con  los  Assessores  de  dicha  Casa  hoyeren  á  los  de  dicha  Cofra- 
dria, y  a  los  dichos  Impressores,  y  del  derecho  de  ambas  partes  hi- 
ziessen  relación  á  dicho  Consejo,  con  que  se  ve  la  ocasión  que  tuvo 
dicha  Confradria,  para  solicitar  dichos  carteles,  ó  mandatos,  y  de  la 
provisión  de  aquellos  constar  no  ser  de  nihil  innovando,  ni  penales, 
y  assi  se  ve  el  fin  que  han  tenido  de  representar  los  Impressores  con 
su  suplica  en  el  num.  4.  de  aquello  muy  al  contrario  de  la  verdad. 
Y  assi  mismo  en  el  num.  5.  en  el  qual  contra  la  mesma  verdad  han 
representado  en  dicha  suplica,  que  el  pleyto  que  en  la  Real  A.  está 
pendiente  entre  dichas  partes,  era  solo  acerca  de  algunas  prendas  se 
les  avia  notado,  que  en  nuestra  lengua  dizimos  penyoraments  hechos 
á  instancia  de  dicha  Cofradria,  siendo  assi  verdad,  que  del  mesmo 
pleyto  consta  como  en  10.  de  Noviembre  167 1.  por  parte  de  los  mismos 


1 8o  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

nombrados  Impressores,  se  presentó  suplica  introduziendo,  y  empe- 
9ando  dicho  pleyto  en  la  R.  A.  á  relación  del  dicho  Magnifico  luán 
de  Carbonell,  suplicaron,  y  pidieron,  ibi:  Que  sie  declarat  esser  licita 
y  permés  ais  Estampers  vendrer,  y  teñir  puhlich,  y  palezameni  qual- 
sevols  ¡libres,  etc.  revocani  qualsevols  ordinacions,  etc.  y  de  la  R.  pro- 
visió  dicha  en  num.  5  se  ve  pretender  en  dicho  pleyto  muy  al  con- 
trario de  lo  que  deduzieror  en  la  suplica  en  el  num.  5.  presentada  en 
el  mes  de  Noviembre  á  dicho  Consejo  de  36.  y  assi  no  ser  al  proposito 
ia  decis.  393.  de  Fontan.  ni  menos  lo  que  allegan  en  dicha  suplica  en 
dicho  num.  5.  del  voto,  ó  parecer  de  los  Notarios  á  num.  35.  de  lo 
que  se  ve  aveí  querido  colorar  su  pretensión,  tiznando  á  la  Cofradria 
de  los  Libreros;  y  deduciendo  al  contrario  de  la  verdad:  como  mas 
largamente  se  ve  en  dicho  pleyto. 

20  Ni  menos  en  el  num.  6.  de  dicha  suplica  en  donde  quiere 
apropiarse  lo  que  tan  ageno  es  del  Impressor,  que  es  la  ordinacion 
de  la  Cofcidria  de  los  Libreros  de  2.  de  Mar9o  1553.  ibi:  Que  de  assi 
al  devant  ningu  que  no  sie  de  dita  art,  ó  no  sie  examinat  no  gos  teñir 
¡libres  nous  Iligats,  ni  per  relligar:  palabras  que  por  si  solas  excluyen 
toda  la  pretensión  de  los  Impressores;  y  muy  en  particular,  si  se 
atiende  al  sentido  de  ellas;  que  es:  constituyr  dos  diferencias  de  libros: 
atados,  ó  Iligats;  d  pev  relligar ;  los  atados,  6  Iligats,  que  están  pera 
religar:  son  aquellos  están  en  vn  fardo,  ó  paquete,  en  el  qual  ay  mu- 
chos libros  de  vna  especie,  ó  diferentes;  y  estos  atados  assi  con  su 
rotulo,  se  tienen  venales  en  los  estantes  de  sus  tiendas;  como  se  vé 
en  las  tiendas  de  los  Libreros;  los  religados,  d  encodernats,  son  aque- 
llos, que  están  apunto  para  vender  en  dichas  tiendas,  y  en  este  sentido 
se  ha  de  comprehender  dicha  ordinacion.  Sin  embargo  de  querer 
imputar  á  los  Libreros,  si  su  exercicio  es  este,  ó  aquel  pues  del  num.  8. 
consta  evidentemente  qual  sea  el  exercicio  del  Librero,  y  qual  el  de 
Impressor,  con  que  el  lugar  de  Casiadoro  vav.  lib.  11.  epíst.  38.  mas 
es  contra  de  ellos  mismos,  pues,  erat  indecorum  doctos  sermones  in 
pulitis  tabiilis  commitere:  et  multum  decorum  veternosis  ramalibus 
imprimere.  Y  assi  bien  pueden  dichos  Impressores  contentarse  con  la 
contraria  que  se  saca  del  num.  7.  de  su  suplica,  que  los  Libreros  que- 
dan muy  gustosos  de  la  que  gozan  sus  ordinaciones,  pues  aquellas 
al  pie  de  la  letra  han  jurado  observar,  y  en  nada  contravenir  á  ellas, 
y  esso  de  interpretarlas,  no  les  toca  a  dichos  Impressores,  interpré- 
tense las  que  solicitaron  pocos  años  ha,  ó  por  lo  menos  el  logro  de  ellas. 
Que  las  de  la  Contraria  de  San  Geronymo  quedan  executadas,  como 


1 


ESTAMPERS  l8l 


se  ha  dicho.  Y  se  espera  el  logro  dellas;  con  el  aplauso  que  hasta  hoy; 
como  lo  esperan,  y  suplican,  diziendo  con  su  Santo  Patrón;  fiduciam 
hahete  in  me;  ego  enim  pro  vobis  orabo  ad  Dominnm  Jesum-Christmn; 
qui  vos  protegat,  atqtie  defendat  insecula  sectüorum.  Amen. 

losef  Toda  Dotor  en  Ambos  Derechos. 

Félix  Graells  Dotor  en  Ambos  Derechos 


{Folleto  imprés  en  la  Estampa  d'Antoni  Ferrer  y  Baltasar  Ferrer,  LU- 
breters,  per  Pere  Pau  Matheu.  Any  1678.) 


/ 
1 82  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  7 


Molt  111.  tre  Senyor 

No  es  dubtable  la  ampia  facultat  que  te  V.  S.  atorgada  ab  diffe- 
rens  reals  priuilegis  concedits  per  los  Serenissinas  Senyors  Reys  de 
Arago  (de  immortal  memoria)  de  poder  erigir,  y  crear  en  la  present 
Ciutat  novas  confrarias  donantlos  aquellas  ordinacions  que  necessitan 
per  lo  govern  politich,  y  economich,  separant,  y  diuidint  las  opera- 
cíons  que  son  proprias  de  vna  Confraria  ab  altre,  de  calitat  que  aquells 
que  son  de  vn  estament  no  se  atrevexen  en  immiscuirse,  y  posarse 
en  las  operacions,  y  fabricas  de  altre  estament,  sino  que  cada  hu  se 
acontente  de  de  (sic)  obrar,  y  fabricar  lo  que  es  propi,  y  peculiar  de 
son  offici  permetent  V.  S.  que  en  cas  de  confractio  (contrafacció) 
pugan  aquells  que  son  de  vn  procehir  contra  los  contrafaens  penyo- 
rantlos  y  fent  altres  procehiments  executius,  y  ab  exa  forma  son 
innumerables  los  Confrares,  y  comuns  ques  regonexen  en  esta  ciutat 
creadas  de  nou  per  V.  S.  y  com  de  temps  immemorial  se  trobia  en 
esta  ciutat  vna  Confraria  de  deuocio  sots  la  inuocatio  de  S.t  Juan 
ante  portam  Latinam  vulgarment  anomenada  deis  impressors  tenint 
sos  Confrares  publich  y  palesament  botigas  obertas  ab  sos  fadrins, 
y  aprenents,  treballant,  y  imprimint  totas,  y  qualsevols  obras  ques 
dcgan,  y  sia  licit  imprimir,  essent  aixi,  que  fins  vuy  no  logran  ni  han 
pogut  lograr  de  la  dicha,  que  las  demes  Confrarias,  y  comuns  gosan 
90  es  que  V.  S.  la  aja  autorisada  erigintla  politica,  y  ciuil  concedintli 
ordinacions  per  poderse  regir,  y  gouernar  com  las  demos  de  que  re- 
sultan molts  danys,  y  inconuenients  perniciosos  al  be  publich  y  pre- 
judicials  ais  ciutedars  de  V.  S.  y  estos  son  tans,  que  per  no  cansar 
á  V.  S.  se  omitexen  ponderant  ne  sois  tres,  y  dexant  los  demet-  ala 
gran  comprehensio  de  V.  S. 

Lo  primer  inconuenient  es  per  que  no  tenint  los  impressors  con- 
fraria politica,  y  ciuil,  en  son  offici  noy  ha  examens  sino  que  sens 
aquells  pot  qualseuol  encara  que  imperit,  y  sens  hauer  may  practicat 
lo  offici  de  impressor  vsar  de  aquell  imprimint,  y  tenint  operatori  y 


ESTAMPERS  183 


botiga  oberta,  publich,  y  palesament  en  la  present  ciutat  com  vuy  se 
experimerta  ahont  se  troban  differents  estampes  gouernades,  y  regi- 
das per  personas  sens  hauer  noay  practicat  sewblant  facultat  no  obs- 
tant  que  de  dret  esta  disposat  que  aquells  que  voldran  vsar  de  algún 
oífici  ajan  de  ser  primerament  exaniinats,  y  aprobats  perqué  altrament 
sen[s]  precehir  dits  exaniens  facilment  se  podan  falcificar  las  fabricas, 
y  obras  mayorment  en  lo  oífici  deis  impressors  que  no  es  tan  fácil 
coni  los  demes,  com  notoriament  se  dexa  conpendrer,  y  seruirse  V.  S. 
de  concedir  d[it].  -  contraria  política  y  ciuil  cessara  del  tot  del  tot  (sic) 
eix  inconuenient  per  quant  solament  podran  exercir,  y  vsar  de  dit 
oífici  aquells  que  auran  passat  per  lo  rigor  de  vn  examen,  ques  la 
raho  principal  perqué  aconsellen  los  politichs  hauerse  de  permetrer 
i  as  Conírarias  en  las  repúblicas,  y  ser  de  tota  conueniencia  pera 
aquelles  puix  ab  sa  erectio  se  te  alcansat  lo  fi  de  que  las  obras  no 
restien  íalsificades  y  desabuts  los  ciutedans. 

Aiustar  ais  sobredits  (y  es  lo  segon  inconuenient)  per  que  no  te- 
nint  dits  impressors  confraria  politica,  y  ciuil  seis  ocasiona  grandissim 
perjudici  danyos  al  benefici  publich  per  quant  sent  d[it].*  confraria 
lo  exercici,  y  vs  deis  dits  impressors  es  comu,  y  íacultatiu  á  tots  lo 
que  no  permet  lo  dret,  antes  be  vol,  y  disposa  que  ningu  vsa  ni  puga 
vsar  de  oífici  de  altre,  sino  que  cadaqual  se  senyesca,  y  se  aconsenta 
ab  son  oífici,  y  propria  operacio,  y  per  eixa  causa  te  V.  S.  en  la  present 
Ciutat  diuidits  los  officis,  y  sos  exercicis  ab  CoUegis,  y  Conírarias, 
y  es  la  raho  perqué  si  los  oíficials  no  se  restrenyan  en  los  limits,  y 
esfera  de  sos  propris,  y  peculiars  officis,  sino  que  vns  y  altres  se  vsur- 
paven,  y  apropia  ven  las  operacions  que  son  proprias  deis  altres  se 
perturbarían,  y  coníondrian  entre  si  ditas  operacions,  y  desta  confusio 
se  destruirían  las  Repúblicas,  per  consistir  llur  conseruacio  segons  sen- 
tir de  molts  authors  en  que  las  operacions  deis  oíficials  nos  confon- 
guen,  y  que  cada  qual  estigue  ab  son  oífici,  y  propria  operacio  sens 
posar  ma  en  aquellas,  que  son  peculiars  de  altres  oíficials  de  tal  ma- 
nera que  de  drets  se  troban  imposades  granes  penas  contra  de  aquells 
que  exercexan,  y  vsurpan  lo  oífici  de  altres. 

Lo  tercer,  y  vltim  inconuenient  ques  posa  ala  consideracio  de  V.  S. 
es  per  que  entre  altres  rahons  per  las  quals  los  collegis  y  Conírarias 
son  estats  introduhits  y  se  permetan  en  las  Repúblicas  es  per  que 
en  los  casos  ques  coníereix  hauerse  de  fer  algún  seruey  a  Sa  Mag.<í 
(que  Deu  guarde)  y  á  V.  S.  y  aja  forma  per  que  luego  dit  seruey  se 
puga  alcansar,  com  de  íet  se  alcansen  per  medi  deis  Consells  y  Proms 


184  DOCUMENTS  JUSTIFICATIU3 

respectiue  de  dits  CoUegis,  y  Confrarias,  y  en  exa  conformitat  los  ha 
alcansat  V.  S.  deis  collegis,  y  Confrarias  que  te  V,  S.  en  esta  Ciutat 
en  los  lances  se  an  esdeuingut,  y  es  constant  que  en  fer  dits  senieys 
sois  contribu exan,  y  teñen  obligado  de  contribuir  aquellas  ques 
troban  decorats  ab  lo  timbre  de  coUegi,  o,  confraria  y  los  que  son  del 
eos  de  aquellas,  y  no  altres  de  calitat,  que  los  demes  ni  son  com- 
pellits,  ni  tawpoch  ho  poden  ser  y  dignarse  V.  S.  de  concedir,  y  erigir 
d[it]. '  Confraria,  tindra  V.  S.  altre  comu  mes  ab  vius  desigs  de  en- 
plearse  ala  puntual  obediencia  de  tot  quant  sera  del  Real  seiuey  de 
Sa  MsLgA  y  conueniencia  vtil,  y  profit  de  V.  S. 

Per  totas  las  quals  consideracions  postrats  los  Confrares  de  d[it].' 
Confraria  de  deuocio  ais  peus  de  V.  S.  suplican  sia  de  son  semey 
honrrar  los  concedint  los,  y  erigint  los  Confraria  politica,  y  ciuil  sots 
inuocatio  de  S.t  Juan  ante  portam  Latinam,  y  aprobarlos  las  ordi- 
nacions  que  posan  en  mans  de  V.  S.  eo  be  donarlos  y  concedirlos 
aquellas  ordinacions  que  á  V.  S.  aparexaran  milloi  conduiran  per 
la  conueniencia  publica,  y  seruey  de  V.  S.  que  ho  rebran  a  singular 
gracia,  y  merce  déla  ma  de  V.  S.  Officii  &c.  —  Altissimus  &c.  — 
Guell  V.   I.  D.  —  Habilitada  Asprer.  —  Habilitada  Joffreu  júnior.» 

(Arxiu  Municipal,  —  Deltberacions  de  1684;  document  n.*'  i,  insertat 
entre  folis  158  y  .159.) 


ESTAMPKRS  185 


N.»  8 


Molt  Illvstre  Senyor 

Tenint  noticia  algunas  personas  de  la  present  Ciutat,  que  antes 
de  air,  que  cx)ntavem  ais  20  del  corrent  mes  de  Abril,  se  ajuntave 
Trentenari,  a  efecte  de  despedir  una  suplica  de  alguns  Ympressors, 
en  que  demana  ven  se  formes  Confraria  de  Ympressors  en  la  present 
Ciutat,  de  la  manera  que  en  ella  se  t roban  Confrarias  deis  demés 
Estaments,  acudi  a  casa  la  Ciutat  ab  son  Advocat  pera  representar 
a  dita  junta  los  inconvenients  gráns,  y  prejudici  universal,  que  se 
havia  de  seguir  de  la  íormació  de  dita  Confraria.  Y  com  lo  moU 
Illustre  Consistori  se  servís  manar  a  dit  Advocat,  que  escusés  dita 
representació  dient,  que  la  resolució  de  la  materia  proposada,  requiria 
madura,  y  llarga  discusió,  y  que  donaría  lloch  pera  poder  los  interes- 
sats  formar,  y  donar  sa  suplica,  han  formada  la  present,  que  posan 
en  mans  de  V.  S.  valentse  del  temps  de  pocas  horas,  que  donan  las 
instancias  de  dits  Ympressors. 

No  es  nova  en  los  Estampers  la  pretensió  que  solicitan  de  V.  S. 
antes  apareíx,  que  poch  assosegada  en  sos  ánimos,  va  renaixent  de 
temps  en  temps.  En  altre  ocasió  pretengueren,  y  suplicaren  a  V.  S. 
fos  servit  concedirlos  forma  de  Collegi,  de  la  manera  que  la  gozan 
en  la  present  Ciutat  los  Notaris,  Chirurgians,  Adroguers,  y  Candelers 
de  Cera,  ponderant  ser  la  art  de  la  Estampa,  no  sois  igual  a  las  arts 
sobreditas,  sino  encara  major,  y  mes  excellent,  y  per  conseguent 
digna  de  íguals,  o  majors  prerrogativas,  y  arribaren  a  teñir  per  tant 
certa,  y  segura  la  pretensió,  que  encara  se  poden  ensenyar  treballadas 
las  ordinacions,  ab  que  se  havia  de  governar  dit  pretés  Collegi.  Pero 
no  lograntse  a  les  hores  aquest  intent,  procuran  vuy  forma  de  Con- 
fraria, acontentantse  de  ser  contats,  entre  las  arts  mecánicas,  de  las 
quals  a  les  hores  aborriren  fins  al  nom,  fent  a  la  art  de  la  Estampa, 
la  injuria  notoria  de  habatrerla,  havent  de  ensal9arla. 


1 86  DOCIMENTS  JUSTIFICATIUS 

Encara  que  sia  molt  just,  y  convenient,  que  V.  S.  conserve  en 
forma  de  Confraria  ais  estamients,  que  per  Privilegis  Reals,  y  conces- 
sions  de  V.  S.  teñen  dita  forma,  y  gozan  de  particulars  Ordinacions,  no 
sera  fora  de  proposit  referir  lo  que  senten  los  Auctors,  y  particular- 
ment  nostres  pratichs  Catalans,  quant  tracten  la  questió,  si  son  utils 
a  la  República  semblants  Confrarias,  y  si  es  mes  convenient  extinguir- 
las, que  conservarlas,  pues  servirá  pera  la  ocasió  preferir,  en  que  se 
suplica  sie  del  servey  de  V.  S.  disposar,  que  no  sen  form,en  de  novas. 

Ciar  esta,  que  de  dret  Civil  son  permessas  Confrarias  deis  qui  exer- 
ceixen  una  mateixa  art  en  una  Ciulat,  ó  Vila,  com  se  pro  va  de  la  lley 
pen.  §.  quibusdam  Collegiis  de  juv.  immunitat.  1.  I.  ff.  quod  cuiusque 
Vniversüatis  nomine,  Novell.  136  et  passim,  en  molts  titols  del  Ilibre  10. 
del  Código,  y  ho  ensenyau  Xammar  de  Offic.  judie,  par.  I  qiicest.  10. 
nu.  83.  y  Fontanella  decis.  io8  num.  I.  Encara  que  Nicolau  Leseo  en 
son  tractat  de  jure  Vniversiiatum  par.  5  cap.  I.  num.  46.  diu  que  regu- 
larment  son  prohibidas  menos  algunas,  de  algunas  arts  particulars. 

Pero  en  quant  a  la  utilitat  los  mes  Autors  ensenyan  no  ser  aquellas 
convenients  á  la  República,  y  encara  que  los  mes  deis  inconvenients 
que  en  ellas  consideran,  peí  la  misericordia  Divina  no  se  expeiimenten 
en  nostra  Catalunya,  y  en  la  present  Ciutat  de  Barcelona;  pero  tant 
en  ella  com  en  altres  parts,  es  universal  y  comuna  la  rahó  ques  con- 
sidera deis  Monopolis,  y  complicació  de  artificis,  pues  es  Monopoli, 
que  sois  certas  personas,  y  no  altres  pugan  e?¿eicir  una  art,  y  se 
experimenta  la  complicació  en  moltas  arts  mecánicas,  lo  exercici  de 
jas  quals  es  casi  un  mateix,  ó  molt  simil. 

Per  aixo  semblants  Confrarias  foren  extinguidas  en  Castella,  y  en 
Fran9a  com  ho  diu  Fontan.  en  dita  decisió  108.  nu.  3.  et  4.  y  los  que 
cita,  y  lo  mateix  Fontanella  despres  de  ponderadas,  y  pesadas  estas 
rahons  diu:  Hcbc  posterior  ratio  apud  nos  non  est  in  aliqua  considera- 
iione,  cum  ea  non  siant,  qucB  ibi  timentur,  prior  vero  (paila  deis  Mono- 
polis,  y  complicacions)  satis  urget  apud  expertos  in  hac  re:  sed  relin- 
quamus  eas  in  suo  statu,  donech  ad  quos  spectat  aliud  staruant:  De  ma- 
nera que  be  se  deixa  veurer  lo  que  Fontanella  sentia  en  esta  materia. 

Los  qui  mes  se  son  allargats  en  favor  de  las  Confrarias  han  dit 
ques  conservessen  las  antigás;  pero  que  no  sen  fessen  de  modernas. 
Aixi  Julio  Cesar  revoca  tots  los  Collegis  de  Roma  deixant  sois  los  an- 
tichs,  com  ho  refereix  Suetonio  in  Julio  cap.  42.  y  semblant  revo- 
cació  feu  Octaviano  Augusto,  com  ho  diu  lo  mateix  Suetonio  in  Au- 
gusto cap.  32.  y  Libio  lib.  39.  Y  Tarquino  Rey  de  Romans  feu  lley 


ESTAMPERS  1 87 


particular  en  que  ]os  prohibí  á  tots,  menos  los  que  avia  instituit 
Nunxa  son  predecessor,  conn  n;es  llarganxent  ho  conta  Xanamar  de 
offic.  iiidic.  d.  p.  I.  q.  10.  á  num:  88  los  quals  exemplars,  y  altres 
que  deixan  de  referirse  poden  inclinar  lo  animo  de  V.  S.  á  que  con- 
servan! las  antigás,  no  done  lloc  á  modernas  Confrarias,  prenent 
aqueix  medi  per  no  faltar  á  las  Confrarias  que  ja  se  troban  formadas, 
ni  á  ditas  doctrinas,  y  exemplars  formantne  de  novas. 

En  quant  á  la  pretesa  Contraria  de  Estampers,  son  molt  particu- 
lars  las  ralions  perqué  V.  S.  pot  servirse  de  no  condecendir  al  que 
demanan.  Pues  en  Barcelona  las  Confrarias  se  troban  formadas  de 
las  arts,  y  Estaments  mecanichs.  Pero  no  de  las  arts  liberáis  qual 
se  regoneix  ser  la  Estampa.  Y  encara  que  pera  fer  notoria  esta  veritat 
no  se  necissita  de  mes  pro  va,  que  de  la  que  subministraren  dits  Es- 
tampers á  V.  S.  en  altre  ocasió,  en  que  com  se  ha  dit  volien  forma 
de  Collegi;  pero  pera  major  satisfació  se  anirian  discorrent  algunas 
de  las  rahons  ab  la  brevedat  possible. 

Si  se  mira  al  inventor,  y  primer  que  exercitá  en  Europa  (pues  volen 
dir  que  en  la  China  es  mes  antiga)  la  art  de  la  Estampa  fou  Juan 
Guthemberg  Cavaller  jDrincipal  de  la  Ciutat  de  Maguncia,  y  de  la 
Orde  Teutónica  Cassaneo  Cathalag.  glor.  mund.  considev.  pt.  39. 
Polidor.  Virgil.  de  inventor,  ver.  lib.  2.  cap.  7  y  lo  Doctor  Christofol 
Suares  de  Figueroa  en  sa  pla9a  universal  discurs  iii. 

Si  se  mira  á  son  progrés  es  estada  illustrada,  abragada,  y  afavo- 
rida  de  Summos  Pontifices,  y  deis  majors  Monarcas,  y  Princeps,  que 
seria  cosa  llarga  referir.  Cassan.  d.  considerat.  39.  Suares  de  Fu  güero 
d.   dic.   III. 

Si  se  mira  á  sa  operació,  se  veu  fer  aquella  mes  intellectual ,  que 
corpórea,  puix  lo  mes  principal  della  es  compondrer,  corregir,  orto- 
grafiar, apuntar,  y  accentuar  los  vocables. 

Si  se  mira  á  son  estudi,  lo  menos  requireix  la  pericia  en  totas 
llenguas,  y  principalment  en  la  llatina,  com  á  mes  frequent;  pues  ja 
may  será  bon  Impressor,  qui  no  será  pratich  en  la  llengua  llatina, 
sens  que  puga  valerli  la  experiencia  de  la  Estampa,  sino  ha  fot  estudi 
de  la  llengua  en  las  Escolas,  com  ho  fan  los  Professors  de  las  demes 
facultats,  ni  es  posible  que  ab  la  sola  practica  puga  lo  Estamper 
corregir,  accentuar,  y  ortografiar,  per  lo  menos  ab  fonament,  y  sabent 
lo  que  fa,  y  perqué  ho  fa. 

Si  se  mira  á  las  personas  que  la  exercitan,  en  Alemania,  Italia, 
Flandes,  Fran9a,  y  demes  Provincias  se  ocupan  en  ella  las  personas 


l88  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

mes  Illustres,  y  do  hi  ha  ninguna  persona  per  Noble  que  sia  que  se 
dedigne  de  tan  decorosa,  y  Uoable  ocu pació. 

Si  se  mira  á  las  cosas  que  tracta,  son  sagrats  Uibres,  obres  de  Sans 
Pares,  y  de  altres  escriptors  Eglesiastichs,  y  Seculars,  Sagrats,  y  pro- 
fans,  dignes  de  encomanarse  á  la  memoria,  que  totas  poden  dirse  son 
objecte. 

Si  se  mira  á  sos  elogis,  y  alaban9as,  son  casi  infinitas,  y  totas 
degudas.  Lo  Consili  Laterenense  celebrat  en  temps  de  Lleó  lo.  diu 
ser  inventada,  per  gracia  del  Esperit  Sant,  á  gloria  de  Deu,  augment 
de  la  Fe,  y  propagació  de  las  bonas  arts.  Y  finalment  si  se  mira  á 
sa  vtilitat,  es  inexplicable,  pues  á  comunicát  los  escrits  de  quants 
homens  doctes  han  celebrat  las  edats,  fentlos  facils,  y  possibles  al 
gran,  y  al  xich,  al  rich,  3^  al  pobre,  y  pera  dirho  ab  pocas  paraulas  es, 
mineral  de  la  sabiduría,  cami  de  las  sciencias,  desterro  de  ignorancias, 
trono  de  la  veritat,  vida  de  la  memoria,  llum  del  enteniment,  empenj^o 
de  la  voluntat,  despertador  de  la  virtut,  representado  de  las  cosas 
passadas,  teatro  de  las  presents,  exemple  de  las  futuras,  y  finalment 
digne  compendi  de  quants  elogis,  y  alaban 9as  la  mes  fecunda  elo- 
quencia  pot  donar;  luego  la  art  de  la  Estampa  no  es  art  mecánica. 

En  lo  any  1638.  pretengueren  los  Magnifichs  Consols,  y  Consell 
de  vint  del  Magistrat  de  la  Llotja  de  la  Mar  de  la  present  Ciutat, 
que  Sebastiá  de  Cormellas  Mercader  devia  abstenirse  de  exercir  la 
art  de  Impressor,  con  a  art  mecánica,  y  servil,  pero  donant  dit  Corme- 
llas son  memorial  firmát  de  nou  Advocats  deis  mes  classichs  de  aquella 
era,  y  entre  altres  lo  Doctissim  Fontanella,  en  que  mostrá  la  Noblesa 
de  dita  art,  cessaren  dits  Consols,  y  Consell  de  tal  pretensió,  y  proseguí 
dit  Cormellas  en  son  exercici,  y  se  continua  fins  vuy  la  Estampa 
en  sa  casa  á  gastos  de  sos  ereus,  y  descendents, 

A  vista  del  sobredit  se  manifesta  ser  universal  lo  prejudici  que 
resultaría  de  la  formació  de  dita  pretesa  Confraria;  pues  haventse 
de  contar  dita  art  entre  las  mecánicas,  y  com  las  demes  de  que  se 
troban  formadas  las  Confrarias  de  la  present  Ciutat,  no  sois  quedaría 
exclos  lo  Plebeyo  á  qui  acompanya  estudi,  y  ingeni  de  exercitarla, 
sino  també  lo  Noble,  Cavaller,  Ciutada,  y  Mercader,  y  Artista,  quedant 
sórdida,  y  desacreditada  una  art,  que  vuy  en  la  estimació  de  estran- 
gers,  y  naturals  es  decorosa,  y  digna  ocupació  de  qualsevol  persona. 

Ni  se  llevaría  est  inconvenient,  sis  deya,  que  quede  facultat  á 
qualsevol  de  teñir  Estampa,  sois  los  Officials  de  ella  sien  de  dits 
Confrares  Estampers:  perqué  lo  que  se  pretén,  no  es  que  puga  tothom, 


ESTAMPERS  1 89 


tenint  Estampa,  administiarla  per  altres  Officials,  que  aixó  es  cosa 
clara,  y  se  veu  cada  dia  en  altres  Estaments,  en  los  quals  negocian 
personas  de  lots  estats,  y  condicions,  fentlos  exercir  per  sos  Institors, 
y  Factors;  en  lo  qual  cas  nos  dihuen  propriament  Artificis,  /.  fin.  de 
excitsat.  tutor  1.  eum  qui  vectigal  de  vectigal.  Mascard.  de  probat.  concl. 
135.  num.  2.  Ni  derogan  á  la  Nobleza.  Tiraquel.  de  Nobüirai.  cap.  27 
á  num.  7,  cum  seq.  sino  que  puga  qualsevol  persona  teñir  Estampa, 
admnistrarla,  y  exercirla  per  si  mateix,  ó  per  los  Officials  á  si  ben 
vistos,  encare  que  no  sien  Confrares  de  dita  pretesa  Confraria;  y  en 
aqueix  sentit  se  ha  dit,  que  la  Estampa  era  Art  liberal,  que  qualsevol 
persona  la  pot  exercir,  y  que  no  deu  ser  prohibida,  ni  reduhida  á 
Confraria. 

A  mes,  que  si  lo  Cavaller  que  vol  teñir  Estampa,  avia  de  servirse 
de  Ofñcials  Confrares,  vindrian  per  indirecte  á  conseguir  son  fi  los 
Estampers,  pues  son  ells  mateixos  los  que  teñen  emulació  á  esta 
natural  Ilibertat,  y  son  infinits  los  medis,  escusas,  y  gravamens  que 
podrian  inventar  para  deixar  sens  Officials  las  Estampas  de  diferents 
particulars,  que  procuran  extinguir. 

La  vtilitat  de  dita  pretesa  Confraria,  en  quant  al  bé  publich,  no 
prepondera;  pues  en  ques  forme  Confraria  de  Estampers,  quin  profit 
ne  trau  lo  Comú?  Quina  vtilitat  ne  resulta  á  la  República?  Ninguna. 

Perqué  encara  que  dita  Art  sie  tan  excellent,  no  empero  es  necés- 
saria  per  la  societat  humana  com  la  Notaria,  ni  per  la  publica  salut 
com  la  Chirurgia,  y  altres  Arts,  de  les  quals  al  pas  que  necessita  la 
República,  necessita  tambe  quels  qui  las  exerceixen  sien  perits,  y 
passen  per  los  anys  estatuits  de  practica,  exercici,  y  Examens,  antes 
de  exercirlas  publicament. 

Y  encara  que  dita  Art  de  la  Estampa  se  volgues  dir  Art  neces- 
saria,  y  á  ella  se  poguessen  aplicar  las  referidas  rahons,  no  están  vuy 
las  cosas  en  estat  que  seis  puga  concedir  lo  que  demanan:  Perqué 
que  V.  S.  forme  Confraria  de  vn  Estament,  ó  Art,  en  ocasió  que  en  la 
Ciutat  se  troba  ya  copiós  numero  de  Officials  della,  y  los  tais  son 
molt  pratichs,  y  perits,  de  manera  que  ya  no  se  necessita  de  ense- 
nyan^a  estrangera,  pareix  cosa  que  te  alguna  raho;  pues  per  lo  menos 
se  consegueix,  que  dits  Officials,  en  forma  de  Confraria,  se  vtiian 
deis  lucros  de  sa  Art,  sens  estar  subjectes  á  que  altre  persona,  que 
no  sie  del  gremi,  los  lleve  la  ganancia:  Pero  vuy  en  dia  son  poquis- 
sims  los  Ympressors  ques  troban  en  la  present  Ciutat;  y  en  cas  que 
fossen  molts,  se  avrie  tambe  de  mirar  si  teñen  la  pericia  que  se  re- 


1 90  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

quereLx  per  la  excellencia  de  la  Art,  y  si  son  tant  practichs,  y  versats, 
com  es  menester,  en  las  llenguas  Castellana,  y  Cathalana;  y  particu- 
larment  si  han  ben  estudiat  la  Gramática,  y  llengua  Llatina,  Accent, 
y  Ortographia;  perqué  altrament  (salvat  lo  millor  parer  de  V.  S.) 
no  apar  sie  just  concedirlos  Confraria,  precissant  ais  naturals  á  que 
passen  lo  Aprenentatjc,  ab  los  que  encara  han  de  ser  ensenyats.  y 
llevant  que  no  pugan  treballar  forasters,  quant  no  teñen  bastant 
pericia  los  naturals,  en  lo  qual  cas  apar  ser  mes  propri  del  cuydadós 
zel  de  V.  S.  convidar  ais  estranys,  que  formar  Confraria  deis  natu- 
rals, fins  que  la  Art  estiga  ben  sabuda  en  la  present  Ciutat,  y  ab 
lo  credit  que  está  en  Antuerpia,  Roma,  Venecia,  Lyó,  y  altres  parts. 

Y  se  deixa  veurer,  que  los  Estampers  en  la  gracia  que  solicitan  han 
sois  considerat  lo  corporal,  y  mecanich  de  la  dita  Art,  volent  Con- 
fraria, Aprenents,  Fadrins,  y  Mestres,  com  las  demés  Arts  mecánicas, 
y  servils;  quant  del  sobredit  apart  que  lo  estudi  della  avrie  de  ser 
antes  Curs  en  las  Escolas,  y  Vniversitats,  que  aprenentatjc  en  las 
oíficinas,  y  operatoris,  y  son  Examen  seria  mes  digne  de  vn  Teatro 
entre  Doctors,  que  de  vna  casa  entre  gent  privada. 

Y  sino  bastan  totas  las  rahons  ponderadas,  avrie  de  bastar  lo 
consistir  los  lucros  de  la  Estampa  en  lo  comers  publich,  y  negociacid, 
y  requerir  molt  fondo,  y  capital:  de  tal  manera,  que  en  la  Estampa 
que  vuy  se  ha  format  en  Barcelona  pera  Ilibres  de  Cor,  Missals,  Bre- 
viaris,  y  tota  sort  de  Ilibres  en  casa  Vilella  Botiguer  de  telas,  se 
troban  empleadas  en  los  aparells  mes  de  25000  «,  Y  en  las  Ciutats 
referidas  de  Roma,  Antuerpia,  Venecia,  y  Lyó,  com  hi  també  en  Viena, 
Madrid,  Bruselas,  Geneva,  Francfort,  Amsterdam,  Delinga,  Napols, 
Paris,  y  altres,  es  tant  gran  la  negociació  ques  fa  en  las  Impressions, 
que  en  ellas  se  troban  Companyas  de  gent  YUustre,  y  riquissima, 
que  portan  de  capital  molts  milanars,  com  en  Antuerpia  Balthazar 
Moreto,  en  Venecia  Cieras,  y  en  Lyó  la  Companya  deis  Anisfons, 
Huguetans,  Bordes,  y  altres.  Axi  que  los  Ympressors  de  Barcelona 
en  lo  que  solicitan  apar  que  sois  miran  lo  trist  jornal,  y  la  Ympressió 
de  vnas  Conclusions,  ó  de  vn  Memorial,  y  no  la  empresa  de  la  Ym- 
pressió de  grans  volums,  y  jochs  de  Ilibres,  que  requereix  lo  fondo, 
y  capital  de  homens  de  negoci  y  gent  acomodada,  y  de  major  fortuna 
que  la  de  vn  ordinari,  y  mecanich  official. 

Si  se  pondera  ven  las  considerables  ganancias,  que  ab  las  Im- 
pressions de  tota  sort  de  Ilibres  se  fan  en  ditas  Ciutats,  seria  niay 
acabar:  com  al  contrari  si  se  avien  de  contar  los  diners  que  exits 


ESTAMPERS  I9I 


de  Barcelona,  sois  pera  Ilibres,  desta  part  de  deu  de  anys,  en  tanta 
Ilibreria  de  Juristes,  y  demés  facultáis,  y  ab  tants  Auctors  moderns 
que  se  han  estampat,  y  se  estampan  cada  dia,  espantaría  la  suma, 
y  apareixeria  increíble. 

Totas  estas  cantitats  poden  quedarse  entre  sos  Ciutadans,  y  en- 
cara entrarni  de  altres,  si  V.  S.  afavoreíx  la  Uibertat,  y  comers  de  la 
Estampa,  y  se  lleva  del  tot  la  esperan9a  de  lograrse  lo  fruit  de  esta 
negociació,  si  V.  S.  condecen  deíx  á  la  pretesa  Confraria  de  Ympres- 
sors,  pues  fins  vuy  no  se  ha  emprés  en  Barcelona  Ympressió  de 
importancia,  y  sen  empendrán  menos  en  avant,  si  se  introdueix  esta 
nova  Confraria,  en  emulació  del  Cavaller,  Ciutadá,  ó  Mercader,  que 
deurien  fer  ab  Ilibertats,  y  Privilegis  convidats  á  tal  empresa,  puix 
poden  emplear  en  aqueix  negoci  sumas  considerables,  y  esperar-ne 
ganancias  proporcionadas  en  benefici  de  la  publica  vtilitat,  pues  se 
trobarán  en  Barcelona  Ilibres,  que  per  no  teñir  los  Impressors  poder 
pera  imprimirlos,  se  han  de  embiar  á  buscar  fora. 

Y  finalment  las  pocas  Estampas,  que  vuy  se  troban  en  Barcelona, 
las  mes  las  teñen  personas  de  diferents  estats,  y  condicions,  que  no 
poden,  nils  está  decoros  entrar  en  tal  Confraria,  com  es  la  Estampa 
deis  Pares  de  la  Companya  de  lesus,  que  fou  de  Mathevat;  la  de 
Cormellas  Mercader;  la  de  Porcada  Notari  Real;  la  de  Vilella  Botí- 
guer;  la  de  Antón  Ferrer,  y  Balthazar  Ferrer;  la  de  Paissa,  y  Com- 
panyia;  la  de  Joseph  Moya,  y  Companyia,  tots  Llibraters,  que  están 
en  la  pacifica  possessió  de  teñir  Estampas,  y  de  la  Uibertat  de  teñir 
qualsevols  Officials  naturals,  ó  forasters,  ab  tota  independencia,  ais 
quals  no  pot  deixar  de  fer  notori  prejudici  la  pretesa  Confraria,  sens 
que  dit  prejudici  se  salve,  permetent  ais  sobredits  húsar  de  ditas 
Estampas,  y  servirse  de  qualsevols  Officials,  de  vida  sua,  ó  de  son 
primer  hereu  tantsolament;  perqué  redundant  lo  prejudici  en  dany 
deis  demés  hereus,  y  successors,  vé  á  ser  en  dany  deis  qui  vuy  son, 
y  seis  lleva  la  facultat  de  trobar  estranya  persona  que  las  compre, 
en  cas  de  venda,  y  altres  infinits  prejudicis,  que  la  brevedat  del  temps 
no  dona  lloch  de  ponderar.  Per  tots  los  quals  esperan  los  sobredits, 
que  será  del  servey  de  V.  S.  repellir,  com  altres  vegades,  la  pretensió 
de  dits  Impressors.  Officio  &c.  —  Altissimus,  &c.  —  Don  Pedro  de 
Potau. 


{Folleto  estampat  en  casa  Antoni  Ferrer  y  Baltasar  Ferrer,  Llibreters, 
per  Pere  Pau  Matheu.  Any  1678.) 


192  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.°  9 


Molt  lil.tr*  Senyor 
En  lo  saui  Concell  de  trenta  sis  tingut  y  celebrat  ais  vint  del  mes 
de  Abril  proppassat  se  serui  V.  S.  deliberar  que  fos  eregida  y  creada 
Confraría  política  y  ciuil  en  la  present  ciutat,  de  Estamipers  sots  inuo- 
cació  del  glorios  Sanct  Joan  ante  portan^  Latinam,  Y  cora  per  lo  bon 
gouem  y  regirmen  de  dita  Confraría  se  necessitia  de  differents  ordina- 
cions;  Pergo  Rafel  Figueró,  Jacintho  Andreu,  Joan  Jolis,  Vicens  Suriá, 
Joseph  Llopis  y  Antoni  Lacauallaría  tots  Estampers  de  la  present 
Ciutat  y  Conírares  de  la  Confraría  de  deuoció  sots  la  mateixa  inuoca- 
ció  de  S.t  Joan  suplican  hun^ilment  á  V.  S.  sie  de  son  seruey  conce- 
dirlos  las  ordinacions  seguents. 

1.  Primerament  que  lo  die  o  íesta  del  glorios  S.*  Joan  ante  portam 
Latinanx  que  es  ais  sis  de  Maig  tingan  obligado  tots  los  sobredits 
Conírares  de  dita  Confraría  política  y  ciuil  que  uuy  son  y  serán  Mestres 
de  dita  Confraría  y  agregats  á  aquella  y  se  trobarán  presents  en  la 
present  Ciutat  (no  tenint  just  impedimient)  de  assistir  en  la  Iglesia 
á  hont  se  celebrará  la  festa  de  dit  glorios  sanct  tot  lo  temps  se  cele- 
brarán los  diuinals  officis  sots  pena  en  cas  de  contrafacció  de  una 
Iliura  de  cera  per  quiscuna  negada,  aplicadora  a  dita  confraría  y  de 
hauer  de  pagar  los  gastos  al  official  fará  la  execucio. 

2.  Iteni  que  lo  endema  de  la  festa  de  dit  glorios  S.*  Joan  tingan 
obligació  dits  Confrares  que  vuy  son  y  per  temps  serán  de  asistir  al 
Uniuersari  se  celebrará  per  las  animas  deis  Confrares  difuncts  sots  la 
mateixa  pena. 

3.  ítem  que  se  hage  de  celebrar  un  Uniuersari  per  la  anima  de 
quiscu  deis  Confrares,  o,  muUer  deis  dits  Confrares  de  dita  Confraría 
quant  aquells  muyran  en  la  mateixa  Iglesia  á  hont  se  celebrará  la 
íesta  de  dit  glorios  S.*  Joan  y  axi  mateix  se  hagen  de  fer  dir  y  celebrar 
vuyt  missas  baixas,  celebrador  dit  Uniuersari  y  missas  en  lo  endema 
de  la  mort  del  tal  Confrare  o  muller  de  algu  de  aquells  tenint  obligació 
los  restants  Confrares  de  asistir  en  dita  Iglesia  mentres  se  celebrará 


ESTAMPERS  I93 


dit  Uniuersari  lant  solament  sots  las  mateixas  penas  contengudas  en 
lo  primer  capítol . 

4.  ítem  que  dita  Confraría  hage  de  teñir  una  bol^a  pera  fer 
extracció  de  Consols,  o,  Prohomens  en  lo  qual  estigan  inceculats  tots 
los  Mestres  que  vuy  se  troban  agregats  á  dita  Confraría  y  los  que  per 
auant  se  agregaran  exceptat  lo  vltim  perqué  aquell  ha  de  seruir  de 
Andador  fins  y  a  tant  que  sen  agregará  de  altre,  en  lo  qual  cas  de 
haueri  altre  agregat,  lo  dit  tal  ques  trobará  penultim  hage  de  ser 
inciculat  a  la  dita  bol9a  y  que  recusant  lo  vltim  agregat  de  fer  y  seruir 
]o  oífici  de  Andador  puga  ser  executat  per  la  mateixa  pena  sobre 
referida  en  lo  capítol  primer  quiscuna  vegada  que  ho  recusará. 

5.  ítem  que  tots  los  anys  quinze  dies  antes  de  la  festiuítat  de  dit 
glorios  S.t  Joan  ante  portam  Latinam  se  hage  de  fer  extracció  de  dos 
Consols,  o,  Prohomens  deis  quals  sie  Consol,  o,  Prohomen  en  cap 
aquell  que  sera  mes  antich  en  la  agregació  de  dita  Confraría  y  deis 
que  vuy  son  lo  que  sera  major  en  edat. 

6.  ítem  que  lo  mateix  die  ques  íara  la  extracció  de  dits  Consols, 
o,  Prohomens  se  hage  de  fer  en  lo  mateix  Concell  nominació  de  Cla- 
uari  de  dita  Confraría  y  que  sie  Clauari  aquell  que  tindra  mes  vots; 
lo  qual  Clauari  no  puga  gastar  diners  alguns  de  dita  Confraría  sens 
teñir  polissa  de  dits  Consols,  o,  Prohomens. 

7.  ítem  que  quiscun  any  quinze  dies  despres  de  passada  la  fes- 
tiuítat de  sanct  Joan  tingan  obligació  dits  Consols  o  Prohomens  y 
Cía  vari  de  donar  comptes  del  per  ells  adminístrat  ais  Consols,  o, 
Prohomens  y  Clauari  nouament  extrets. 

8.  ítem  que  las  Personas  uoldran  apendrer  y  practicar  la  facultat 
de  imprimir  y  estampar  hagen  de  estar  per  aprenents  en  casa  de  un 
deis  Mestres  de  la  present  Ciutat  y  Confrares  de  dita  Confraría  per 
temps  de  sinch  anys  complerts  y  apres  degan  anar  per  fadríns  dos 
anys  tambe  complerts  lo  qual  temps  finit  pugan  sils  apareixerá  dema- 
nar  la  Mestría  y  agregació  de  dita  Confraría. 

9.  ítem  que  en  la  ocasió  que  lo  fadri,  o,  fadríns  voldran  demanar 
dita  Mestría  y  agregació  hagen  de  demanar  aquella  ais  Consols,  o, 
Prohomens  que  a  las  horas  se  trobarán  de  dita  Confraría  y  demanada 
aquella  tingan  obligació  dits  Consols  de  ajuntar  lo  Concell  a  fi  y  effecte 
de  mirar  y  examinar  si  lo  tal  fadri,  o,  fadríns  te,  o,  teñen  las  qualitats 
son  menester  y  tingudas  aquellas  se  li  assei:yale  die  per  fer  los  examens 
?os  quals  examens  hagen  de  fer  tres  Mestres  confrares  de  dita  Con- 
fraría extrets  á  sort  de  rodoli  y  que  en  dits  examens  hagen  de  asistir 


14 


194  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

los  dos  Consols,  o,  Prohomens  per  a  veurer  com  se  fa  lo  examen  los 
quals  juntament  ab  los  tres  examinadars  tingan  vot  a  la  Mestría  de 
dit  fadrí,  o,  fadrins. 

10.  ítem  que  los  dits  fadrí,  o,  fadrins  que  voldran  ser  Mestres 
tingan  de  fer  son  ex:amen  en  casa  del  Consol,  o,  Prohomen  en  cap 
tenint  obligació  dit  Consol,  o,  Prohomen  de  deixarli  los  arreus  neces- 
saris  pera  fer  son  examen  portant  empero  dit  fadrí,  o,  fadrins  lo  paper 
tinta  y  demes  ingredients. 

11.  ítem  que  dit  fadrí,  o,  fadrins  en  dit  examen  tingan  obligació 
de  compondrer  una  plana  de  foleo  quart  o  octau  a  coneguda  deis 
Examinadors  dictant  aquells  lo  que  be  los  apareixierá,  sens  teñir  dit 
fadrí,  o,  fadrins  original  deuant  ni  copia  del  que  se  li  dictara  y  que 
axi  mateix:  tinga  obligació  de  respondrer  a  las  preguntas  faran  dits 
Examinadors  concern ents,  a,  la  facuitat  y  offici  de  estamper  y  sem- 
blantment  que  tinga  obligació  de  imposar  dos  formas  de  las  planas 
haura  composadas  hauent  de  tirar  de  la  una  una  forma  dos  mans 
de  paper  y  ab  la  altie  forma  retirai  los  fulls  haurá  tirat  ab  la  forma 
primera  y  que  de  ditas  formas  ne  hage  de  tirar  una  ma  ab  Uetras 
part  coloradas  y  part  negras  mudant  la  Rubrica  de  dits  fulls  y  del 
mateix  modo  dega  fer  las  tintas  son  conuenients  y  menester  per  im- 
primir y  estampar  com  son,  tinta  comuna,  fina  y  de  colorat  vermell 
hauent  de  respondrer  a  las  preguntas  li  farán  los  Examinadors  en 
orde  ais  ingiedients  de  ditas  tintas. 

12.  ítem  que  hauent  fet  dit  fadrí,  o,  fadrins  lo  dit  Examen  si 
será  trobat  hábil  tenint  la  major  part  deis  sinch  vots;  es  asaber  tres, 
sie  admes  y  agregat  a  dita  Confraría  y  tingut  per  Mestre  de  aquella  y 
al  contrari  sino  sera  trobat  hábil  hage  de  aguardar  lo  any  subseguent 
en  lo  qual  podrá  demanar  altre  vegada  la  pla9a  y  fer  nou  examen  y 
no  trobantlo  hábil  y  hage  de  tornar  altre  any  fins  y  a  tant  sie  trobat 
hábil,  declarant  empero  que  lo  votar  si  es  hábil,  o,  no  lo  tal  fadrí,  o, 
fadrins  y  si  ha  de  ser  admes  a  dita  Confraría  hage  de  ser  per  scrutini. 

13.  ítem  que  lo  fadrí,  o,  fadrins  serán  trobats  habils  y  idóneos 
per  teñir  dita  Mestría  antes  de  admetrerlos  y  agregarlos  a  dita  Con- 
fraría hage  de  pagar  quiscu  trenta  sinch  Uiuras  moneda  Barcelonesa 
repartidoras;  es  asaber  una  Uiura  a  quiscu  deis  sinch  uotants  y  las 
restants  trenta  Iliuras  hagen  de  entrar  y  posarse  a  la  caixa  de  dita 
Confraría  entregant  aquellas  al  Clauari  pera  pagar  los  gastos  que  se 
offereixen  en  la  festa  del  glorio s  S.*  Joan  y  los  demes  que  se  offerirán 
a  dita  Confraría. 


ESTAMPERS  I95 


14.  ítem  que  los  fadrins  y  aprenents  que  vuy  se  troban  practi- 
cant  y  aprenent  la  dita  facultat  de  estamper  tenint  lo  temps  sobre 
referit  de  set  anys  de  pratica  entre  aprenent  y  fadrí  pugan  demanar 
la  pla9a  y  Mestría  fent  lo  examen  deis  filis  de  mestres  (que  baix  en 
altre  capítol  se  mencionará)  donant  y  pagant  a  cada  hu  deis  sinch 
votants  una  Iliura  moneda  Barcelonesa  á  quiscu  y  deu  Uiuras  per  la 
Caixa  de  dita  Confraría. 

15.  ítem  perqué  en  tot  temps  conste  y  se  tinga  noticia  deis  fa- 
drins y  aprenents  que  vuy  se  troban  en  las  casas  de  dits  Confrares 
que  per 90  encontinent  de  ser  feta  la  extracció  de  dits  Consols,  o, 
Prohomens  tingan  obligado  aquells  de  anar  per  totas  las  botigas  de 
dits  Confrares  juntament  ab  lo  nottari  de  dita  Confraría  pera  asentar 
lo  nom  y  cognom  deis  dits  fadrins  y  aprenents  per  que  en  qualseuol 
temps  conste  los  sobredits  fadrins  y  aprenents  esser  hu  de  aquells 
ques  trobaren  lo  die  que  lo  nottari  prengué  los  noms  y  cognoms  deis 
qui  ja  se  trobauan  practícant  la  facultat  gaudint  de  las  sobre  ditas 
prerrogatiuas  y  no  altres. 

16.  ítem  que  los  que  serán  filis  de  Mestres  de  dita  Confraría  y  los 
que  casaran  ab  filias  de  Mestres  y  desijaran  ser  agregats  a  dita  Con- 
traría y  Mestres  de  aquella  hauent  anat  per  aprenents  per  lo  dit 
temps  de  sinch  anys  y  dos  per  fadrins  ara  sian  en  casa  deis  Pares,  o, 
sogres,  o,  be  en  casa  de  qualseuol  altre  Mestre  hage  de  ser  admes  y 
agregat  a  dita  Contraria  y,  ser  mestre  de  aquella  fent  empero  lo 
seguent  examen;  90  es  compondrer  un  full  en  foleo  de  original  es- 
tampat  tenint  aquell  deuant,  imposar  aquell  tirantne  y  retirantne 
una  ma  de  paper  responent  á  las  preguntas  seis  faran  hauent  de  pagar 
solament  sinch  Uiuras  moneda  Bar[celone].sa  per  la  caixa  de  dita 
Confraría  y  sens  teñir  obligació  de  pagar  cosa  ais  dos  Consols,  o, 
Prohomens  y  Examinadois  entenent  empero  que  per  ser  mestres 
tingan  de  teñir  la  major  part  deis  dits  sinch  vots,  90  es  tres.. 

17.  ítem  que  solament  pugan  teñir  botiga  de  impressor  y  es- 
tampa parada  en  casa  treballar  y  fer  treballar  de  Estamper  en  la  pre- 
sent  Ciutat  y  son  territori  aquells  que  serán  Confrares  de  dita  Con- 
fraría y  agregats  á  aquella  y  no  altres  si  y  de  tal  manera  que  si  altres 
personas  uolian  teñir  eo  tenían  dita  Estampa  treballar  y  fer  treballar 
de  Estamper  pugan  los  Consols  o  Prohomens  ab  asistencia  de  un  offi- 
cial  penyorar  á  las  tais  Personas  ques  trobarán  hauer  contrafet  per 
la  pena  de  sinch  Uiuras  per  quiscuna  vegada  aplicaderas  a  la  caixa 
de  dita  Confraría  y  axí  mateix  que  los  fadrins  que  aniran  á  treballar 


196  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

sien  penyorats  per  la  mateixa  pena  tantas  y  quantas  vegades  serán 
trobats  contrafer  al  present  capítol. 

18.  ítem  que  en  cas  per  algún  tenips  se  esdeuingues  uenir  en  la 
present  Ciutat  algún  foraster  sent  aquell  vassall  de  sa  Magestat  (que 
Deu  g.^)  lo  qual  fos  praáich  en  la  facultat  de  Estanxper  y  desitjas 
agregarse  a  dita  Confraría  pugan  dits  Consols,  o,  Prohomens  extrau- 
rerli  tres  Examinadors  los  quals  hagen  de  exaniinar  aquell  del  modo 
y  manera  los  apareixerá  y  despres  de  hauerlo  examinat  dits  Exami- 
nadors degan  íerne  relacio  al  Concell  y  trobat  hábil  y  tenint  la  major 
part  deis  vots  del  Concell  puga  ser  agregat  a  dita  Confraría  y  sie  Con- 
frare  de  aquella  pagant  empero  dos  Uiuras  moneda  Barcelonesa  a 
quiscu  deis  dos  Consols,  o,  Prohomens  y  de  dits  tres  examinadors  y 
de  altra  part  sinquanta  Iliuras  per  la  caixa  de  dita  Confraría  tenint 
obJigació  tambe  lo  dit  tal  fer  constar  com  es  Catholich  christiá. 

19.  ítem  que  las  viudas  de  dits  Confrares  mentres  mantindran 
3o  nom  de  llurs  marits  y  los  filis,  o,  filias  de  aquells  pugan  teñir  la 
Estampa;  es  asaber  mentres  viurála  viuda  en  nom  de  aquella  y  morta 
la  viuda  los  filis  eo  sos  Tudors  y  Curadors  en  son  nom  de  manera 
que  en  los  sobre  dits  casos  nos  puga  teñir  sino  una  Estampa  y  botiga, 
y  que  lo  fin,  o,  filia  en  son  cas  y  Uoch  la  puga  teñir  fins  a  la  edat  de 
setze  anys  inclusiue  y  passat  dit  termini  se  hage  de  passar  Mestre 
per  poderla  teñir  y  la  filia  fins  sie  collocada  ó  hage  pres  estat  y  no 
altrament  pagant  empero  en  tots  los  dits  casos  los  talls  y  tatxas  de 
dita  Contraría. 

20.  ítem  que  ningún  Mestre  y  Conírare  de  dita  Confraría  no  puga 
ni  li  sie  licit  y  permes  regir  ni  gouernar  ni  prestar  son  nom  en  estampa 
aliena  sots  pena  de  ser  perduda  dita  Estampa  y  de  pagar  sinquanta 
Iliuras  lo  Confrare  que  prestará  dit  nom  la  qual  pena  sie  diuididora 
en  tres  parts;  es  asaber  la  una  per  lo  Hospital  General  de  la  present 
Ciutat,  altre  a  obs  de  murs  y  valls  y  la  altre  tercera  part  per  los  gastos 
de  la  execució  y  caixa  de  la  dita  Confraría  tenint  per9o  poder  dits 
Consols,  o,  Prohomens  de  pendrer  de  jurament  al  Mestre,  o,  Mestres 
que  se  presumirá  contrafer  al  present  Capítol. 

21.  ítem  que  del  die  de  vint  de  Abril  de  mil  sis  cents  vuytanta 
quatre  en  hauant  ques  lo  die  fou  eregida  dita  Confraría  no  sie  licit 
ni  permes  a  persona  alguna  sino  ais  sobredits  Confrares  de  dita  Con- 
fraría y  ais  que  dit  die  de  vint  de  Abril  actualment  tenían  Estampa 
en  la  present  Ciutat  pagant  empero  los  talls  y  tatxas  de  dita  Con- 
fraría lo  parar  ni  teñir  estampa  parada  en  la  present  Ciutat  imprimint 


ESTAMPERS  I97 


y  estampant  en  aquella  sots  las  matexas  penas  contengudas  en  ío 
capítol  disset. 

22.  ítem  que  dits  Estampera  pugan  vendrer  y  teñir  pública- 
ment  y  palesament  en  sas  portas  y  botigas  obertas  tot  genero  de 
Ilibres  estampats  priuatiue  a  altres  sots  pena  de  sinch  Uiuras  per 
quiscuna  vegada  ques  contrafará,  entes  empero  que  dits  Ilibres  se 
entengan  plegats  no  empero  cusits  y  encolats  ni  que  en  lo  present 
Capitol  uingan  compresos  los  Mestres  Uibraters  de  la  present  Ciutat. 

(Arxiü  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1684,  entre  folis  203  y  204.) 


igS  DOCUMENTS  JUSTlFICATIUS 


N.^  10 


Molt  Ilustre  Señor, 
Anyadint  á  la  suplica,  que  impressa  se  presenta  al  Savi  Consell 
de  trenta  sis  en  lo  any  passat  á  efecte  de  impedir  la  formació  de  Con- 
fraria  de  Estampers,  que  se  solicitave,  y  suplicant  á  V.  S.  que  se  ser- 
vesca  de  passar  los  vlls  per  ella  ab  aquella  atenció  que  V.  S.  sol  nairar 
las  demes  cosas  concernents  al  be  public,  dihuen  los  mateixos  supli- 
cants,  que  en  efecte  se  forma  dita  Confraria  donantseli  lleys,  y  ordi- 
nacions  particulars,  y  entre  altres  la  privativa  es  á  saber,  de  que  nin- 
guna persona  que  no  fos  Confrare,  y  examinat  de  dita  Confraria, 
pogues  teñir  Estampa,  ni  exercitarse  en  ella,  fentse  tant  notable 
perjudici,  y  lley  tan  ambiciosa,  com  es  privar  al  demes  que  tindrán 
cabal  per  teñir  Estampa,  y  habilitat  pera  exercitarla  lo  poder  ocu- 
parse en  ella,  majorment  si  se  considera,  que  dita  Confraria  fou  for- 
mada, y  ditas  ordinacions  concedidas  á  instancia  solament  de  sinch 
personas,  qui  eran  Hiacinto  Andreu,  Rafel  Figaró,  Vicens  Suriá, 
Joan  Jolis,  y  Joseph  Llopis;  deis  quals  sinch  se  forma  la  bossa  de 
Consols,  y  sen  extragueren  dos,  qui  foren  Hiacinto  Andreu,  y  Vicens 
Suriá,  quedant  per  Clavari  Rafel  Figaró,  y  los  altres  dos  Jolis,  y 
Llopis  per  Confrares,  y  fins  vuy  no  ha  crescut  lo  numero  de  dita  Con- 
fraria, pues  solament  se  ha  anyadit  Pere  Brugar,  ques  diu  se  ha  passat 
Mestre:  Aixi  que  vuy  en  dia  son  sis  los  Mestres  Confrares  de  dita 
Confraria,  no  haventhi  exemplar,  que  V.  S.  haye  format  Confraria 
de  tant  poch  numero  de  personas,  y  coneixentse  clarament,  que  lo 
sobredit  fou  mera  sugestio,  y  sinistre  informe,  y  se  manifesta  la 
ambició  deis  instants  dita  Confraria,  pues  aventse  donat  la  suplica 
pera  la  formació  de  dita  Confraria  á  20.  de  Abril  1684.  y  aventse 
suspes  la  concessió  per  aver  sobrevingut  lo  siti  de  Gerona,  vinguda 
deis  Veixells  Francesos,  y  demes  negocis  de  mayor  importancia,  fou 
comesa  la  materia  a  quatra  personas,  que  junt  ab  los  sis  molt  Ilustres 


ESTAMPERS  199 


Señores  Consellers  la  mirassen,  y  formessen  las  ordinacions,  y  ho 
reportessen  tot  á  dit  Sabi  Consell  de  36.  y  aventse  aixi  íet,  y  reportat 
á  26.  de  Maig,  se  feu  ordinació  expressa,  que  fou  la en  que  se  dis- 
posa que  dita  Confraria  se  entengues  formada,  y  ditas  ordinacions 
concedidas  desdel  dia  20.  de  Abril  antecedent;  Cosa  nova,  inaudita, 
y  jamies  vsada  en  privilegis,  y  concessions,  pues  si  las  ordinacions  sois 
se  donaren  á  26.  de  Maig,  com  se  podia  dir,  que  se  entenguessen  teñir 
valor  desde  20.  de  Abril?  fent  en  esta  materia  fictions,  o  retrosictions, 
sois  pera  que  los  qui  en  aqueix  medi  temps  avient  parat  Estampa, 
no  poguessen  ayudarse  de  la  possessio  de  estampar,  descubrintse  en 
lo  sobredit  la  sugestió,  y  ambició  deis  qui  solicita  ven  dita  Confraria. 

Anyadeixen  tambe  que  ningún  estament  te,  ni  deu  teñir  lley  que 
se  opose  al  publich  comers,  y  negociació,  y  aixi  veiem,  que  los  mes 
teñen  prohibició,  que  ningu  puga  teñir  publica  botiga;  pero  no  que 
en  paratges,  ó  aposentos  retirats  no  pugan  vendrer,  y  exercitar:  De 
la  manera  que  botiga  de  telas  ningu  la  pot  teñir  publica,  sino  los 
Mestres  de  aquella  Confraria;  pero  magatzems  privats  los  pot  teñir 
qualsevol  persona,  y  en  ells  vendrer  á  son  gust.  Y  lo  mateix  es  deis 
Llibraters,  que  sois  ells  poden  vendrer  Ilibres  en  publichs  obradors, 
y  botigas  que  trahuen  porta  al  carrer;  pero  be  pot  qualsevol  persona 
teñir  magatzem,  y  botiga  privada  de  Ilibres,  y  en  ella  vendrerlos,  o 
comerciarlos;  y  encara  Antón  i  Cavalleria  en  lo  mateix  carrer  de  la 
Llibreria  sens  ser  Llibrater,  te  vn  modo  de  Magatzem  que  no  pot 
dirse  botiga  privada,  sino  publica,  y  en  ella  ven  tota  sort  de  libres, 
com  V.  S.  pot  veurer,  si  be  per  ser  aposento  tan  publich,  y  descarat, 
que  noy  ha  botiga  mes  publica  en  tot  lo  carrer  se  li  ha  introduhit 
causa  per  raho  de  la  dita  publicitat.  Y  aixi  en  tot  cas  se  deurian 
moderar  ditas  ordinacions,  dient,  y  declarant,  que  en  aposentos 
retirats  puga  qualsevol  persona  teñir  Estampa,  y  en  ella  imprimir, 
y  vendrer  qualsevol  cosa,  encara  que  no  sie  Mestre,  ó  Confrare  de 
dita  Confraria,  perqué  á  no  ser  aixi,  vindrá  dita  Confraria  á  teñir 
molt  mes  del  que  teñen  las  mayors  Confrarias  de  la  present  Ciutat, 
com  se  ha  vist  en  los  exemples  referits,  y  en  infinits  altres  ques  podían 
allegar,  y  será  llevar  totalment  a  moltas  personas  lo  arbitre  de  poder 
viurer  ab  son  treball,  y  sustentar  sa  casa,  y  familia. 

Tambe  anyadeixen,  que  á  mes  de  las  ocasions  que  en  la  suplica 
impressa  se  refereixen  en  que  dits  Estampers  volent  que  V.  S.  los 
formes  ya  collegi,  y  ya  Confraria,  tingueren  repulsa,  fou  molt  senya- 
lada  la  ocasio  que  vent  que  peí  medi  de  V.  S.  no  podien  eixir  ab  la 


200  DOCUMENTS  JÜSTIFIC  \TIUS 

pretensió,  procuraren  encaminaria  per  lo  Real  Conseli;  pero  alli  mi- 
rada la  materia  ab  la  premeditado,  y  madureza  que  se  acostuma 
tingueren  tambe  repulsa:  Aixi  que  ni  per  medi  del  Real  Conseli,  ni 
per  medi  de  V.  S.  pogueren  dits  Estampers  veurer  lograt  son  intent, 
fins  en  lo  any  passat,  com  se  ha  dit. 

Semblantment  anyadeixen  la  ponderació  del  notable  inconvenient, 
que  de  la  formació  de  dita  Confraria  se  ha  de  seguir  á  las  personas 
que  teñen  Estampa,  y  no  poden  ser  Mestres  Impressors,  quals  son 
actualment  los  Pares  de  la  Companyia  de  Jesús,  que  teñen  la  Es- 
tampa que  fou  de  Mathevat,  Teresa  Cormellas,  y  Ginebrada  viuda, 
que  te  la  Estampa  que  fou  de  Sebastiá  Cormellas  Mercader,  y  altres 
que  no  es  posible  sien  may  Mestres  Estampers,  y  aixi  be  no  podrán 
servirse  de  las  Estampas.  Sens  que  puga  dirse  que  podrán  servirse 
dellas,  fentlas  treballar  per  Mestres  Estampers,  aixi  com  vuy  las  fan 
treballar  per  terceras  personas,  perqué  sent  los  referits,  particular- 
ment  los  Pares  de  la  Compañía,  personas  Eclesiásticas,  y  no  subjectes 
á  Ueys  Seculars,  no  es  just,  que  V.  S.  haya  per  indirecté  de  obligarlos 
á  aver  de  servirse  precisament  de  Mestres  Estampers,  pera  fer  tre- 
ballar Ja  Estampa,  pues  no  pot  teñir  dupte  algu  quels  aura  de  ser 
mayor  gasto,  y  enfado  lo  aver  de  valerse  de  certas,  y  determinadas 
personas,  que  si  poden  valerse  de  qui  be  los  apar  vsant  de  la  libertat 
que  han  tingut  fins  vuy. 

Finalment  anyadeixen,  que  las  demes  Estampas  del  mon  se  go- 
veman,  y  administran  per  Llibraters,  com  resulta  del  memorial  apart 
que  se  presenta  á  V.  S.  Y  ab  formació  de  la  sobredita  Confraria,  no 
se  ha  pogut  prejudicar  ais  Llibraters,  y  Estampers,  y  demes  personas 
que  tenian  dret  adquirit;  per  lo  menos  en  quant  al  efecte  de  poder 
agregarse  á  dita  Confraria,  sens  examen,  ni  gasto  algu;  perqué  las 
sinch  personas  de  que  se  forma  dita  Confraria,  no  tenian  mes  dret, 
ni  habililat  de  Estampers,  que  los  suplicants,  y  no  pot  averhi  raho; 
perqué  ells  sens  aver  precehit  examen,  ni  gasto,  se  hayen  de  trobar 
Mestres  Estampers,  y  ais  demes  los  haye  de  costar.  Quant  es  cert 
que  deis  sinch  de  que  se  forma  la  Confraria,  solament  Hiacinto  Andreu, 
y  Joseph  Llopis  son  Oficiáis  de  Compondrer,  y  los  demes,  qui  son 
Vicens  Suriá,  Rafel  Figaró,  y  Joan  Jolis,  sois  entenen  de  la  Premsa, 
que  es  io  mecanich  de  la  Art  de  Estamper;  mayorment,  que  aventhi 
causa  de  suplicació  pendent  devant  de  V.  S.  no  ha  pogut  al  suplicants 
correrlos  temps  algu  pera  agregarse.  Y  aixi  en  tot  cas  podria  V.  S. 
favoreixer  ais  suplicants,  assenyalant  vn  cert  termini,  dins  lo  qual 


ESTAMPERS  201 

fos  libero  á  qualsevol  persona,  sie  Fadri  Estamper,  y  Mestre,  ó  Fradi 
Llibrater  de  agregarse  á  dita  Confraria,  manant  ais  dits  Estampers, 
que  sens  exlamen,  ni  gasto  los  hayen  de  adnietrer  en  atencio  de  tot  lo 
sobredit,  y  de  que  no  deu  examinar  á  altri  que  no  es  estat  examinat, 
y  per  ventura  no  sab  peía  examinarse. 

Y  en  efecte,  que  la  Art  de  la  Estampa  no  sie  Art  mecánica,  y  servil, 
á  mes  del  ponderat  en  la  primera  suplica  impressa  se  manifesta  de 
que  los  Estampers,  menos  lo  tirar  á  la  premsa,  poden  exercitarla  en 
dita  Festa  de  precepte,  Diana  par  .8.  ar  .7.  resol  .56.  et  par  .4.  av  .4. 
resol  .62.  Pasqualig  dec  .150.  Jul.  Caponio  discept  .209.  num  .13.  lo 
que  no  podrían  fer  si  fos  Art  servil,  y  aixi  es  cert,  que  se  li  ha  fefc 
notoria  injuria  formant  deJla  Confraria,  y  se  ha  fet  perjudici  á  la 
vtilitat  de  moltas  personas  de  suposicio,  que  com  ho  fan  en  Flandes, 
y  Alemania  molts  Cavallers,  poden  preciarse  de  exercitarla,  y  noís 
será  decoros  aventhi  formada  Confraria. 

Y  en  orde  á  que  quant  se  forma  dita  Confraria  no  fossen  meS  de 
sinch  las  personas,  y  vuy  solament  sis,  pera  que  V.  S.  puga  enterarse 
de  que  dita  Confraria  no  podia  formarse  ab  tant  poc  numero  de  per- 
sonas, se  pondera,  que  los  qui  contradeien,  y  vuy  contradiuhen  á 
dita  formació  son  tants,  y  mes,  y  las  Estampas  son  tambe  mes,  que 
los  de  dits  Conírares,  y  son  la  Estampa  deis  Pares  de  la  Compañía, 
que  la  administra  Jaume  Cais,  la  Estampa  de  Teresa  Cormellas,  que 
la  administra  Joseph  Soler,  la  Estampa  de  Antón,  y  Baltasar  Ferrer 
Llibraters,  que  la  administran  ells  mateixos,  la  Estampa  de  Joseph 
Moya,  Llibrater,  que  la  administra  ell  mateix,  la  Estampa  de  Joan 
Paissa  Llibrater,  que  la  administra  ell  mateix,  y  la  Estampa  de  Pere 
Villela  Botiguer,  que  tambe  ell  mateix  cuida  della,  sens  los  Officials 
que  respectivament  treballan  en  ditas  Estampas.  No  apareixent 
raho,  que  per  sinch  personas  solas,  y  ab  la  contradició  de  tants  mayor 
numero,  se  haya  de  concedir  dita  foimació.  Y  per  que  conste,  que  lo 
sobredit  es  la  pura  veritat  se  firniant,  suplican  á  V.  S.  sie  de  son 
servey  aconsolarlos  en  lo  que  suplican,  extinguint  dita  Confraria,  y 
ordinacions,  ó  en  tot  cas  moderantlas  en  la  forma  sobredita,  que 
ho  rebrán  á  merce  de  la  grandeza  de  V.  S. 

{Folleto  estampat  en  casa  Antoni  Ferrer  y  Baltasar  Ferrer,  Llibreters, 
per  Pere  Pau  Mathcu.  Any  1678.) 


202  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 


N.*'  II 


Molt  IlJ.e  S.r 
A  noua  noticia  deis  proms  y  Confrares  de  la  Confraria  de  S.*  Ge- 
roni  deis  Llibraters  á  preuingut  que  auent  diferents  inpressors  de  la 
present  Ciutat  obtingut  diferents  ordinacions  per  V.  S.  en  orde  a 
que  dits  Impressors  tinguessen  eregida  noua  Confraria  de  S.'  Joan 
ante  portaní  Latinam  concedintlos  diferens  ordinacions;  Y  particu- 
larment  en  la  ordinacio  22  de  aquelles  seis  concedí  que  dits  Estam- 
pers  puguessen  vendrer  y  teñir  en  publich,  y  palessament  en  sas 
portas  y  Botigas  obertas  tot  genero  de  Ilibres  priuatiue  á  altres  en 
pena  de  5  ffi  9  per  los  contraíeens  entenense  solarnent  de  aquells  que 
eran  plegats,  no  empero,  cusits  ni  encolats,  sens  venir  compresos  los 
Mestres  Llibreters  de  la  present  Ciutat  com  mes  llargament  es  de 
veurer  de  dita  ordinacio  22.  Y  com  Molt  Ill.e  S.^  los  proms,  y  Con- 
frares de  la  Confraria  de  S.*  Geroni  deis  Llibraters  ab  sas  ordinacions 
concedidas  per  V.  S.  en  lo  any  1553.  tingan  diferens  ordinacions 
ques  contraposan  a  la  ordinacio,  22  deis  Impressors,  y  perticular- 
ment,  la  ordinacio,  ítem  per  quant  en  la  qual  se  concedeix  a  dits 
Llibraters  que  ningu  que  no  siga  de  en  dit  art  examinat  puga  vendrer 
Ilibres,  nous,  ni  vells,  relligats,  ni  sens  relligar  en  pena  de  ^  ^  %  per 
los  contrafaens,  com  literalment  es  de  veurer  de  la  dita  ordinacio  las 
quals  se  presentan  a  V.  S.  de  tot  lo  que  marifestament  se  veu  la 
contrarietat  de  ditas  ordinacions.  Y  per  quant  las  nonas  ordinacions 
ques  contrarian,  y  contraposan  á  altres  ordinacions  mes  antigües  de 
diferent  Confraria,  y  estament  no  pugan  ser  permesos,  per  ocasionar 
varias  dicencions,  y  rinyas  y  ser  molt  iustificat  en  via  de  dret  lo  que 
sempre  a  mirat  atentament  per  V.  S.  per  lo  que  suplican  dits  Proms, 
y  Confrares  de  la  Confraria  de  S.*  Geroni  deis  Llibraters  sie  del  ser- 
ueix  de  V.  S.  ab  tot  cuidado,  y  rezel  mirar,  y  premeditar  la  contra- 
rietat de  las  ditas  ordinacions,  y  aquella  coneguda  sia  la  ordinacio 


ESTAMPERS  2O3 

deis  Impressors,  y  reuocada,  y  anullada,  com,  a  contrafaent,  á  ordi- 
nacions  mes  antiguas  Lo  que  ademes  de  ser  molt  iust,  o,  tindran  á 
particular  grandesa,  y  liberalitat  de  V.  S.  —  Officio  —  Altissimus  &c. 
—  Pro  D.  Pedro  de  Jo  han  &  Salvador  Graell. 
Habilitada  Joífreu  Júnior. 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1685,  inserta  n.°  5,  entre'ls  fo- 
lis  183  y  184.) 


204  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 


N."    12 


Molt  lilustre  Senyor 

Haveñt  pervingut  a  noticia  deis  Proms,  y  confrares  de  la  Con- 
fraria  de  Sant  Joan  Anteportant-iatinana  deis  Impressors  de  la  present 
ciutat,  que  a  instancia  de  alguns  Mestres  Ilibraters  de  aquella,  se 
avrien  presentat  á  V.  S.  dos  Suplicacions,  en  efecte  contenint,  es  a 
saber:  la  una  que  V.  S.  no  donas  lloch  a  la  erecció,  y  nova  fornxació 
de  Confraria,  que  per  part  deis  dits  Impressors  se  solicitava;  y  la 
altre,  que  ja  que  aquella  era  estada  erigida,  fos  revocada,  y  del  tot 
extingida,  ó  alómenos  moderada  la  Ordinació  de  la  privativa  a  dits 
Impressors  otorgada,  permetent  ais  dits  particulars  Uibraters  lo 
poder  imprimir,  y  teñir  Estampa  parada,  quant  no  en  botiga  pu- 
blica, alómenos  en  aposentos  retirats,  vulgarment  dits  Magatzems,  a 
exemple  deis  demes  Oficis  ques  regonexen  en  esta  Ciutat,  en  los  quais 
se  permet  puga  qualsevol,  encara  que  no  sia  Mestre  examinat,  teñir 
Magatzem,  o  botiga  tancada;  y  que  en  tot  cas,  dits  particulars  Lü- 
braters  aurian  de  ser  agregats  a  la  dita  Confraria  de  Impressors. 

No  han  pogut  en  manera  alguna  dits  Impressors,  dissimular  taut 
extraordinaria  pretensió,  alómenos  ab  la  forma  que  se  es  intentada,  y 
axi  han  resolt,  no  lo  respondre  ais  medis,  y  fonaments  ab  que  aquelles 
se  vol  colorar,  tant  per  ser  aquells  de  merits  de  las  causas  se  mencio- 
naran, com  tambe  per  no  cansar  a  V.  S.  sino  per  desvaneixer  las 
sombras  que  dita  pretensió  podia  ocasionar,  y  representar  a  V.  S. 
com  ais  20  de  Abril  1684,  per  los  molt  lUustres  Senyors  Consellers, 
y  Savi  Consell  de  Trenta  sis,  que  aleshores  eran,  fonch  erigida,  y 
concedida  Confraria  política,  y  civil,  baix  la  invocado  de  S.  Joan 
Ante  Poilam-Latinam  vulgarment  anomenada  de  Impressors,  y 
deliberat,  que  pera  que  las  Ordinacions  que  per  dits  Impressors  se 
su  plica  ven,  no  encontrassen,  ni  se  complicassen  ab  las  que  teñen 
concedidas  las  demés  Confrarias,  se  cometia  ais  matexos  molt  illustres 
senyors  Consellers,  y  a  quatre  Magnifichs  Consellers  del  mateix  Savi 
Consell  de  Trenta  sis  pera  que  ab  tot  cuydado,  y  vigilancia  ho  miras- 


ESTAMPERS  205 


sen,  regoneguessen,  y  premeditassen ,  y  despres  ho  reportassen  a 
altre  Consell,  pera  pendrerse  aquella  resoliició  apareixeria  ser  mes 
acertada  al  servey  de  Deu  N.  S.,  de  sa  Magestat  (que  Déu  guarde) 
y  benefici  de  sos  ciutadans. 

A  vista  de  la  qual  deliberació,  los  quatre  Consellers  anomenats, 
tingueren  diferents  conferencias,  premediiant  las  Ordinacions  se 
podian  concedir,  tenint  sempre  la  mira,  a  que  aquellas  no  fossen 
contrarias  a  las  que  tenían  atorgades  las  demés  Confrarias,  concor- 
rent  en  ditas  conferencias  los  Magnifichs  Assessors  de  V.  S.  pera  que 
ab  son  vot,  y  parer,  se  pogués  procehir  ab  major  acert,  y  se  evitassen 
plets  y  questions. 

Y  per  quant  en  aquell  frangent,  se  trobava  la  Ciutat  de  Gerona 
oprimida  del  siti  que  en  ella  tenian  posat  las  Armas  Francesas,  y 
ocupat  V.  S.  en  son  socorro,  servint  a  sa  Magestat  ab  un  nou  Tercio 
de  las  Confrarias  (en  lo  qual  dits  Impressors  molt  gustosos  de  poder 
servir  a  sa  Magestat,  y  a  V.  S.  contribu iren  tambe  per  sa  part)  fonch 
íorgos  lo  suspendrer  la  resolució  de  ditas  Ordinacions  fins  al  dia  26 
de  Maig  de  aquell  any,  en  lo  qual  en  lo  Savi  ConceJl  de  Trentasis 
ques  tingué,  oyda  la  relació  ques  feu,  se  concediren  ais  dits  Impres- 
sors algunas  Ordinacions,  y  entre  altres,  Que  aquell  que  no  seria 
confrare  de  dita  Confraria  de  S.  Joan  Ante  Portam-Latinam,  no 
pogues,  ni  li  ios  licit  lo  imprimir,  ni  teñir  Estampa  parada  en  la 
present  Ciutat,  y  son  territori,  sino  los  que  la  tenian  ja  lo  dia  de  20 
y  antes,  pagant  empero  los  talls,  tatxes,  y  demés  carrechs  a  dita 
Confraria. 

De  esta  erecció,  y  concessió  de  Ordinacions,  se  suscitaren  diferents 
plets  per  dits  particulars  Llibraters,  axi  en  la  Real  Audiencia,  com 
devant  V.  S.  es  á  saber,  en  la  Real  Audiencia  per  part  de  Antón,  y 
Balthasar  Ferrer,  per  una  mateixa  Estampa;  per  Joseph  Moya, 
Jacinto  Azcona,  Joan  Terresanchez,  y  Francisco  Llopis,  per  altra 
Estampa;  per  Joan  Paissa,  Bemat  Nivell,  Joan  Cassanyes,  Pere 
Pau,  Miquel  Ranella,  Joan  Roca,  y  Miquel  Badia  tots  mestres  lli- 
braters, per  altre:  per  Pere  Vilella  Botiguer  de  Telas,  per  altre;  y  per 
Jaume  Cays,  jove  impressor,  pera  que  pogués  treballar  liberament 
en  las  Estampas  li  aparegués:  y  devant  V.  S.  per  lo  Syndich  de  la 
Confraria  de  S.  Geronim  deis  Llibraters;  pretenent  en  ditas  causas, 
90  es,  en  las  de  la  Real  Audiencia,  que  no  obstant  la  dita  erecció  de 
Confraria,  y  Ordinacions  concedidas  los  era  licit,  y  permés  lo  impri- 
mir, y  teñir  Estampa  parada  en  la  present  ciutat,  y  son  territori: 


206  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 

ab  motiu,  que  tots  ells  lo  dia  de  20  de  Abril  y  antes,  la  tenían,  y 
estaven  en  possessio  sen  quasi  de  imprimir  tot  género  de  obras, 
sens  poderlos  causar  prejudici  algu  las  ditas  Ordinacions;  per  ser 
estades  concedides  ab  falsos  suposits,  valentse  en  ditas  causas  deis 
mateixos  fonaments,  y  medis  en  ditas  dos  Suplicacions  ponderats; 
conclohent  ab  ellas,  que  las  ditas  Ordinacions  eran  surrepticias,  y 
que  com  á  tais  han  de  ser  declarados. 

Y  en  la  causa  que  devant  V.  S.  se  aporta,  preten  lo  dit  Syndich 
de  la  Confraria  deis  Llibraters  aver  de  teñir  lloch  lo  recurs  per  ell 
interposat  de  la  concessió  y  nova  formació  de  Confraria  y  Ordina- 
cions que  antiguament  foren  atorgades  a  dita  Confraria  de  S.  Gero- 
nim,  confirmades  ab  Reals  Privilegis  com  de  tot  pot  V.  S.  manar 
cerciorarse,  y  quant  a  V.  S.  li  aparegue,  los  suplicants  posaran  en 
mans  de  V.  S.  los  trasUats  de  ditas  causas,  ab  los  quals  restara  tot  lo 
referit  plenament  justificat. 

De  manera,  que  trobantse  las  ditas  causas  introduhidas  (en  una 
de  las  quals  haja  obtingut  la  Confraria  deis  Impressors  declaració 
de  Summarissima  en  son  favor,  es  a  saber,  en  la  causa  de  Jaume 
Cays,  a  relació  del  Magnifich  Doctor  Miquel  Joan  de  Taverner,  com 
apar  de  aquella  ques  presenta  a  V.  S.  aprobant  així  be  las  ditas 
Ordinacions)  y  tractantse  en  ellas  de  tot  lo  ques  deduheix  en  las 
ditas  dos  Suplicacions,  apar  que  en  ditas  causas  es  lo  degut  lloch 
de  disputarse  si  ha  pogut  o  no  V.  S.  erigir  dita  Confraria,  y  conce- 
dirli  Ordinacions,  y  no  voler  embara9ar,  y  cansar  a  V.  S.  ab  tantas 
repetidas  Suplicacions:  Majorment  trobantse  encara  indecisa  la  causa 
de  Recors  devant  V.  S.  interposada  en  la  qual  es  son  propri  y  peculiar 
lloch  de  averiguar,  y  acrisolar  si  dits  impressors  ab  falsos  y  supo- 
sats  motius  han  alcan9at  la  mercé,  y  gracia  que  actualment  gosan, 
ques  lo  remey  ordinari  concedit  ais  que  pretenen  restar  gravats  de 
las  declaracions  fetas  per  lo  Savi  Consell  de  Trenta  sis,  y  no  voler 
anar  per  medis  extraordinaris,  y  extrajudicials,  y  ab  ells,  sens  cog- 
nició  de  causa,  y  per  indirecte,  intentant  llevar  lo  dret  que  teñen 
adquirit  los  dits  Impressors, 

Quant,  y  mes,  que  la  intencio  deis  dits  Impressors  en  ditas  causas, 
no  es  may  estada,  ni  es  impedir  lo  imprimir,  y  teñir  Estampa  parada 
a  tots  aquells  que  llegitimament  la  tenian  lo  dit  die  de  20  de  Abril, 
y  antes,  pagant  empero  los  talls,  y  tatxes  que  paguen  los  Confrares 
Impressors,  y  los  ques  troban  agregats  a  llur  Confraria,  tant  per 
que  així  fonch  disposat  en  ditas  Ordinacions,  (de  la  observan9a  de 


ESTAMPERS  20/ 


las  quals  no  enteneu  dits  Impressors  en  manera  alguna  apartarse) 
com  tambe,  perqué  es  molt  conforme  a  tota  rahó,  y  justicia  natural, 
que  aquells  que  gosan  deis  profits,  igualment  suportian  los  danys, 
com  aixi  en  estos  propris  termens  de  CoUegis,  y  Confrarias  ho  ense- 
nyan  Fontan.  decis.  393.  n.°  6.  Xam.  rer.  iud.  p.  7.  defin.  52.  n.  6. 
et  de  Privileg.  Civis.  Barcin.  §  14.  nu.  38.  y  modernament  Julio 
Caponio  en  sa  discep.  foren.  tom.  4.  cap.  262.  concl.  2.  ms.  18.  y 
pergo  dits  Impressors  no  han  impedit  a  Antón,  y  Balthasar  Ferrer 
(que  pretenen  tenían  ja  Estampa  lo  dit  dia  de  20  de  Abril,  y  antes,) 
lo  imprimir,  y  teñir  aquella  parada,  ab  que  paguen  los  talls,  tatxes, 
y  demes  carrechs,  lo  que  fins  avuy  no  se  ha  pogut  conseguir,  no 
obstant  son  estats  interpellats  a  pagarlos,  com  tampoch  no  hao 
impedit  a  Joseph  Forcada  Notari  Real  CoUegiat,  y  Theresa  Cor- 
mellas  viuda,  per  teñirla,  estos,  antes  del  dit  die  de  20  de  Abril,  y 
averse  acontentat  de  pagar  los  dits  talls,  y  tatxes,  com  efectivament 
los  pagan. 

Si  empero  pretenen  impedir  las  Estampas  deis  demes,  perqué 
ningu  de  aquells  llegitimament  las  tenian  lo  die  20  de  Abril,  ni  antes, 
perquant  tenint  noticia  dit  Joseph  Moya,  que  per  part  deis  Impres- 
sors, se  suplicava  a  V.  S.  seis  concedís  Confraria  política,  y  civil, 
lo  die  de  17  del  mateix  mes  de  Abril,  compra  una  Estampa,  y  prempsa 
en  la  Ciutat  de  Tarragona  a  Bona ventura  Torroella,  la  qual  feu  en- 
trar en  la  present  ciutat  ais  25  del  mes  de  Abril,  y  ais  9  de  Maig  del 
mateix  any  la  feu  parar  en  sa  casa,  y  se  posa  a  imprimir,  y  Joan 
Payssa  Mestre  Llibrater  havent  tingut  noticia  de  dita  erecció,  lo 
mateix  die  de  20  de  Abril  a  la  nit,  feu  passar  de  la  casa  de  Antón 
Ferrer  a  la  sua,  ques  cerca  de  ella,  una  prempsa  ab  un  joch  de  caxas, 
y  lletras  y  pera  que  aquella  no  estava  assentada  de  la  manera  ques 
menester  per  poderhi  imprimir;  la  mateixa  nit  se  compongué,  y  tira 
en  casa  del  mateix  Ferrer  una  Oracio  de  S.  Thomás  de  Aquino,  sobre 
posant  en  ella,  ser  estada  imprimida  en  casa  de  dit  Payssa,  y  en  sa 
Estampa,  y  Companyia,  segons  de  tot  lo  sobredit  consta  plenament 
deis  testimonis  se  han  ministrats  per  dits  Impressors  en  las  causas 
sobrereferidas. 

Ni  la  moderado  de  la  sobredita  privativa  pot  teñir  Uoch,  per 
que  a  mes  que  aqueix  article  es  de  merits  de  las  causas  referidas,  lo 
cert  es,  que  sis  permetia  ais  dits  particulars  Llibraters  lo  imprimir, 
y  teñir  la  Estampa  en  aposentos  retirats,  seria  concedidos  la  mateixa 
facultat,   y  prerrogativa   que  gozan  los  confrares   Impressors,   per 


208  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 


quant  las  Oficinas  de  Impressors,  sempre  son  en  aposentos  retirats, 
3^  que  no  trauen  porta  al  carrer,  exercint  allí  sa  operacio,  a  dife- 
rencia deis  demes  oficis,  que  sos  oficiáis,  y  Mestres  las  teñen  sempre, 
y  las  han  de  teñir  en  part  publica. 

Menos  se  pot  donar  lloch  a  la  agregacio  ques  preten,  perqué  de 
ella  se  seguirían  majors  plets,  y  questions,  perqué  com  dits  Llibraters 
sian  majors  en  numero  que  no  los  Impressors,  y  tinguen  ja  son  ofici 
propri,  y  peculiar,  lo  die  ques  trobarian  agregats,  procurarían  per 
íots  los  medis  possibles  extinguir  la  dita  Confraria  deis  Impressors, 
ques  lo  que  unicament  anhelan,  y  solicitan,  y  altrament  se  oposarian 
sempre  al  dictamen,  y  sentir  de  aquelhs. 

Particularment,  ques  digne  de  tota  ponderacio,  que  los  dits 
particulars  Llibraters  ja  teñen  son  propri,  y  peculiar  ofici,  ques  enco- 
demar  Ilibres,  ara  sian  impressos,  o  sens  imprimir,  y  los  Impressors 
no  teñen  altre  Ofici,  y  operacio,  sino  la  única  de  imprimir,  ques 
propria,  y  peculiar  de  aquells,  com  la  etimología  del  mateix  nom 
ho  denota,  y  en  esta  materia,  sempre  se  te  mira  que  las  operacions 
se  exercescan  per  aquells  que  es  mes  propri  de  llur  Art  y  Ofici,  y  no 
per  altres,  com  axi  ho  aportan  los  DD.  y  assenyaladament  Julio 
Caponio  díscept.  for.  lo,  4.  cap.  262.  concl.  3.  nu.  25  allegant  algunas 
decisions  del  Senat  de  Nápols,  en  aquellas  páranlas  ibi:  Probatur 
ultimOy  quia  per  S.  Consüium  fuit  decisum.  quod  Suiores  non  possint 
exevceve  artem  vulgo  dictam,  delli  Giupponavii,  ut  per  Rovit.  pragmat. 
de  magistrat.  artütrn,  nu.  2.  cuius  decisionis  meminit  Novarius  ad 
eandem  rubricam  de  Magistvat  ariium.  n.  4.  et  in  eodem  D.  C.  fuit 
judicatum  Chirothec arios  posse  faceré  calceamenta  mulierum  aura,  et 
sérico  ornata,  et  odorifera,  non  obstante  prohibitione  Calceolariorum, 
quia  faceré  calceamenta  prcedicta,  modo  quo  supra,  magis  confert  officio 
Chirothec ariorum,  qui  auro  sérico,  et  odoribus  utuntur  in  chirothecis, 
et  calceamentis  mulierum,  difforme  omnino  áb  exercitio  Calceolariorum, 
qui  sérico  auro,  et  odoribus  non  utuntur,  cuius  decisionis  meminit 
Thorus  in  compendio  p.  2  in  verbo  Artifex. 

La  raho  del  sobredit  es  molt  justificada,  perqué  de  dret,  no  es 
permés,  ni  licit  a  níngu,  vsurparse,  ni  immiscuirse  en  los  oficis,  y 
operacions  de  altres,  sino  que  cada  qual  ha  de  cenyirse,  y  restre- 
nyerse  dins  los  limíts,  y  esfera  de  llur  Art,  y  Ofici,  segons  lo  text 
exprés  de  la  Uey  Consultadivalia  23.  de  iestam.  Georg.  Cabedo  decis. 
158.  p.  I,  Rovit.  in  rubr.  dé  magist.  art.  nu.  2.  Cesar  Carena  res.  164. 
a  n.  I.  Fontan.  decis.  393.  a  n.  I.  Xam.  rer.  iud.  p.  I.  defin.  52.  á 


ESTAMPERS  2O9 

nu.  I,  et  de  Privil.  §  14.  n.  37.  D.  Pedro  Quesada  et  Pilo  contr.  for. 
cap.  29.  n.  34.  vers.  Sal  est,  y  es  formalment  lo  que  digué  lo  gran 
politich  Bovadilla  to.  I.  lib.  2.  cap.  18.  á  n.  I.  ibi:  Quod  quilibet  tev- 
minis  sihi  consti tutus,  deheat  se  continere  contentitm,  puix  altraraent 
restarian  turbades,  y  confusas  las  operacions,  cora  ho  diu  nostre 
insigne  pratich  Font.  en  dita  decis.  393.  n.  3  et  4  ni.utuantho  de  dita 
lley  Consíiltadivalia,  y  de  eixa  m.anera  se  assegura  vn  bon  govern 
en  la  República,  y  decorosa  ocupació  de  sos  habitants,  ques  la  rahó 
que  dona  Osorio  lib.  I.  de  reg.  instit.  en  aquellas  páranles,  que  per 
ser  tant  elegants  no  poden  on;itirse,  ibi:  Omnis  Reipublicce  interitus 
immunerum  perturbatione  consistit,  dum  enim  quilibet  suum  negotium 
non  facit,  sed  alienum  officium,  atque  munus  vsurpat  nihil  redé,  vel 
órnate  fieri  potest.  Sed  omnia  perturban,  et  commiceri  necesse  est,  etc. 
De  aqui  es,  que  en  la  present  Ciutat,  los  Oficis,  y  exercicis  de  aquells, 
se  regonexen  dividits,  y  separats,  ab  Collegis,  y  Confrarias,  y  no 
poden  los  que  son  de  vna  Confraria,  ocuparse,  ni  fer  las  operacions 
que  son  peculiars  de  altre,  segons  aixi  ho  ensenyan  Fontanel.  en 
la  allegada  decis.  393.  num.  I.  y  Xammar  de  privileg.  en  lo  §.  14. 
num.  37.  in  fine. 

Per  tot  lo  que  esperan  los  Impressors  de  la  present  Ciutat,  qui 
son,  lacinto  Andreu,  Antoni  Lacavalleria,  Rafel  Figueró,  Vicens 
Suriá,  loan  lolis,  loseph  Llopis,  y  Pere  Brugas,  que  V.  S.  se  servirá 
remetrer  las  pretensions  deis  particulars  Llibraters,  a  las  causas 
sobre  naencionades,  que  ho  rebrán  á  singular  gracia  de  la  poderosa 
ma  de  V.  S.  —  Officio  &c.  —  Altissimus,  &c.  GVELL.  —  Habilitata, 
Asprer  Advoc.  Civii.  Habilitata,  loffreu  iunior  Advoc.  Civit.  sub- 
rogatus. 

(Arxiu  Municipal.  —  D eliber ación s,  any  1685,  inserta  n."  6,  entre  folis 
183  y  184.) 


i5 


\ 


210  DOCUMENTS  JÜSTIFICATIUS 


N.''  13 


Molt  Yll.re  Señor 
Les  quatre  Per9ones  nomenadas  per  V.  S.  inseguint  la  deliberatio 
presa  per  lo  Saui  Concell  de  36  tingut  ais  7  del  present  y  corren  t 
mes  de  Juliol:  Attenent  que  tant  en  via  de  bona  politicha,  con;  en 
via  de  dret,  consta  que  lo  Art  de  la  Estarapa,  es  Art  liberal  Noble, 
y  licit  y  permes  á  qualseuol  estat  de  per9onas,  axi  ecclesiastich,  y 
Noble  com  plebeo;  y  que  aquell  pot  exercitar,  lo  Ecclesiastich,  y 
Noble  sens  derogatio  alguna  de  Uur  estat  y  priuilegi  militar;  y  molt 
útil  a  la  República;  no  sois  per  lo  que  dona  que  treballar  a  moltas 
perdonas,  sino  tambe  per  lo  molt  augment  que  ocasiona  al  Comers. 
Attenent  mes  auant  lo  graue  perjudici  es  a  la  República  la  priuatiua 
y  distret,  puix  que  se  experimenta  que  per  causa  de  ella  deixan, 
y  se  desalentan  las  personas  poderosas  de  enplear  los  capiíals  en 
formar  Estampas  de  aquells  libres,  que  se  estampan  fora  del  Regne, 
y  deixan  de  venir  los  officials  que  vindrian  de  altres  Regnes  y  Pro- 
uintias,  en  que  se  estampa  ab  mes  perfectio,  que  no  en  la  present 
Ciutat,  y  aportan  la  notisia  del  modo  mes  perfet,  ab  que  en  aquells 
se  estampa.  Attenent  mes  auant  que  en  lo  Capítol  en  orde  n.°  17 
de  las  Ordinations  concedidas  a  la  noua  Confraria  deis  Estampers 
erigida  ais  20  de  Abril  y  ais  26  de  Maig  1684  se  priua  la  Ilibertat 
de  poder  estampar,  a  totas  las  perssonas  que  no  serán  Confrares  de 
dita  Confraria,  Ibi.  Que  solament  pugan  teñir  botiga  de  impressor, 
y  estampa  parada  en  Casa,  treballar,  y  fer  treballar  de  estamper  en 
la  present  Ciutat,  y  son  territori  aquells  que  serán  Confrares  de  dita 
Confraria,  y  agregáis  a  aquella,  y  no  altres;  Sí,  y  de  tal  manera,  que 
si  altres  perssonas  volian  teñir,  e,  o,  tenían  dita  Estampa,  treballar  y 
fer  treballar  ar  de  estamper,  pugan  los  Proms  penyorar  a  las  tais  per- 
sonas &.  Y  axi  mateix,  que  los  fadrins  aniran  á  treballar  sien  penyo- 
rats  &.  y,  mes  auant  en  lo  Capítol  en  orde  n."  21  de  ditas  ordinations 
se  priua  ab  la  mateixa  generalitat:  Ibi.  Que  del  día  20  de  Abril  1684 
en  auant,  que  es  lo  dia  fou  erigida  dita  Confraria,  no  sia  licit,  ni  permes 


ESTAMPERS  211 

a  persona  alguna,  sino  ais  sobre  dits  Confrares  de  dita  Confraria,  y  ais 
que  dit  die  de  20  de  abril  actualment  tenien  estampa  en  la  present  Ciutat; 
pagant  enpero  los  talls,  y  iatxas  de  dita  Confraria,  lo  posar,  ni  teñir 
estampa  parada  en  la  present  Ciutat,  imprimint,  y  estampant  en  aquella^ 
sots  las  mateixas  penas.  &.  Y,  que  los  dits  Capitols  no  poden  teñir 
lloch,  perqué  essent  assentat,  y  ciar,  com  ho  es  en  via  de  dret,  que 
la  dita  Art  de  estamper  es  liberal  y  com  a  tal  la  poden  exercitar, 
com  en  effecte  la  exercitan,  lo  Eclesiastich  y  lo  Militar,  y  com  en  dits 
Capitols  se  priua  generalment  a  qualseuol  persona  que  no  sia  Con- 
írare  de  dita  Confraria  y  que  no  paga  talls  ni  tatxas  de  aquella;  lo 
posar  y  teñir  estampa  parada;  y  axi  mateij;  priua  ais  fadrins  lo  anarhi 
a  treballar:  Se  preten  lo  que  nos  pot  pretendrer,  ni  posar  en  exequ- 
tio,  que  es  lo  vexar  al  ecclesiastich,  y  al  militar  ha  entrar  en  con- 
fraria, y  pagar  talls,  y  tatxas;  Y  com  aso  sie  incompetible  a  Uur  estat, 
com  se  deixa  veurer,  se  segueix  que  semblants  ordinations  no  poden 
teñir  lloch;  axi  en  la  priuatiua  de  posar,  y  teñir  estampa,  com  en 
la  priuatiua  de  treballar  los  fadrins  en  ella,  no  subjectantse  ha  entrar 
en  la  dita  Confraria,  y  pagar  talls,  y  tatxas  de  aquella.  Per  las  quals 
rahons  y  altres,  que  per  cuitar  prolixitat,  se  deixan  a  la  alta  con- 
prehencio  de  V.  S.,  son  de  sentir  que  la  Ereccio  de  dita  Confraria; 
no  sois  no  pot  teñir  lloch,  sino  que  tambe  es  prejudicial  a  la  vtilitat, 
y  benefici  publich,  perqué  priua  lo  libero  comers,  y  desiorbaria  lo 
erigirse  companyias  de  per9onas,  que  ab  crescuts  cabals  posarian 
estampas  de  consideracio,  que  de  no  teñirlas,  en  tot,  sino  sois  en  prin- 
cipis,  posadas  en  lo  estat  present,  resulta  que  serua  molt  diner  de  la 
present  Ciutat,  y  del  Regne,  a  Venecia,  Lio  y  altres  parts,  Y  per90 
apar,  que  V.  S. ;  Usant  de  la  facultat  que  per  Reals  Priuilegis  si  y 
concedida  de  Erigir,  y  extinguir  Confrarias,  corregir,  y  esmenar, 
Ordinations  de  aquellas,  deuria  extinguir  dita  Confraria  nouament 
erigida  deis  estampers,  tornantla  al  estat  de  Confraria  de  deuotio, 
com  antes  estaue:  Concedint  Ilibertat  pera  posar  y  teñir  estampa 
en  la  present  ciutat,  y  son  territori,  a  qualseuols  personas  de  qual- 
seuol estat  y  condicio  sien,  y  pera  treballar  y  fer  treballar  en  ella 
y  axi  mateix  ais  fadrins  Ilibertat  de  poder  treballar  en  qualseuols 
estampas,  sens  estar  obligats  á  entrar,  ni  agregarse  en  dita  Con- 
fraria, ni  ha  pagar  talls,  ni  tatxas  de  aquella, 

Y  pasant  al  segon  fet,  que  V.  S.  comete  a  las  dita  quatre  personas, 
en  orde  al  mirar,  y  examinar  les  Ordinations  fetas  a  la  Confraria 
de  Sant  Hieroni  deis  Llibraters;  han  mirat  aquelles,  y  no  han  trobat 


212  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

ordinatio  que  donas  facultat  pera  poder  imposar  petixo  algu  sobre 
Uurs  obras,  Y  com  se  hage  participat  a  V.  S.  que  la  dita  Confraria, 
e,  o,  los  Confrares  de  aquella,  haurian  iraposat,  ais  Confrares  llibraters, 
que  hagen  de  correspondrer  al  comu  de  la  Confraria  tres  sous  per 
quiscuna  rayma  de  paper,  que  igualaran  y  picaran,  Y  cora  dita 
irnpositio  sie  difectarnent  petixar  lo  Ecclesiastich,  y  denles  esíats, 
que  no  poden,  ni  deuen  estar  subjectes  a  la  dita  Confraria;  perqué 
si  lo  Ilibrater  pot  picar  y  igualar  la  raynaa  del  paper  (vervi  gracia), 
per  un  sou,  tenint  de  correspondrer  al  comu  de  la  Confraria  tres  sous, 
seria  precis  ferne  pagar  quatre  sous,  que  seria  petxar  al  Ecclesiastich, 
y  demes  perdonas  que  tindrian  menester  paper  picat  y  igualat;  Per90 
9om  de  sentir  ordene  sie  extinch,  y  lleuat  dit  petxo,  y  priuat  junta- 
ment  lo  poder  imposar  la  dita  Confraria  semblants,  ni  altre  petixos, 
sobre  las  obras,  o,  feines  fan  los  confrares  de  dita  Confraria  de  S.t 
Hieroni  deis  llibraters.  Saluo  sempre  lo  sentir  de  V.  S,  que  tot  sera 
lo  mes  assertat. 

(Arxiu  Municipal.  —  Deliheracions,  any  1685,  inserta  n."»  i,  entre  folis 
216  y  217.) 


ESTAMPERS  21 3 


N.°  14 


REGIA  PROVISIO  MANVTENTIONIS,  1 1  facta  die  20.  lunij 
1685.  in  Regia  Audientia,  &  1 1  in  Aula  Admodum  Reverendi  1 1  Can- 
cellarij.  1 1  Referente  Magnifico  Michaelle  1 1  loanne  de  Tauerner  et 
Rubi  Regio  1 1  Consiliario  dignissimo,  1 1  In  cavsa  syndici  Confratrise  1 1 
Sancti  loannis  Ante  Portanx  Latinam  Typogra-  1 1  phorurn  prsesentis 
Civitatis  1 1  Barcinonae.  1 1  Contra  1 1  lacobvm  Cays,  1 1  Not.  loannes 
Petrus  Fabra. 

Die  20,  Junij  1685.  visso  processu,  et  partium  altercato  super 
interdicto  surnrnarissinao  retinenda  possessionis  interim  appellato. 
Videlicet  vtrurn  interim,  et  lite  pendente  Proceres,  et  confratres 
Confratriae  Tupographorum  Barcinone,  sint  manutenendi,  et  conser- 
vandi  in  possessione  seu  quasi,  prohibendi  lacobo  Cays  exercitium 
Artis  Typographi  in  praesenti  Civitate  Barcinone,  et  illius  territorio, 
et  illuní  pignorandi  quotiescumque  in  ea  dictara  Artem  exercere 
tentaverit.  An  vero  dictus  lacobus  Cays,  sit  rnanutenendus,  et  con- 
servando s  in  possessione  seu  quasi,  exercendi  dictam  Ai'tem  Typo- 
graphi liberé  in  quacunque  Typographia  illi  benevisa,  pro  vt  manu- 
teneri  fuit  per  illos  respective  petitum,  quibus  extitit  pro  parte 
Syndici  dictae  Confratriae,  et  lacobi  Cays  respective  contradictunm. 
Visis  articulis,  &  testium  depositionibus  super  illis  nxinistratorum, 
scedulis,  &  deductionibus  per  partes  respective  oblatis,  instrunaenlis 
exhibitis,  &  onxnibus  alijs  videndis  visis. 

Attento  ex  deliberationibus  Consilij  ordinarij  praesentis  Civitatis, 
vulgo  nuncupati  de  Trenta  sis,  factis  20.  Aprilis,  &  26.  Maij  1684. 
de  quibus  fidem  facit  Petrus  Trelles  Civis  honoratus,  &  Scriba  maior 
dictae  Civitatis,  constat  per  Consiliarios,  &  Consilium  ordinarium 
praesentis  Civitatis  Barcinone,  in  virn  Regioruna  Privilegiorum  fuisse 
forniatarn,  &  erectarn  in  praesenti  Civitate  Barcinone,  Confratriam 
Typographoruní,  sub  invocatione  Sancti  loannis  Ante-Portam  Lati- 


214  DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS 

nam,  &  concessum  illius  confratribus,  quatenus  in  posterum  ipsi 
soli,  &  illi  qui  habebant  Typographiam  in  praesenti  Civitate  paratam 
die  20.  Aprilis  1684.  talcas  Confratriae  solvendo,  &  non  alij,  possent 
habere  in  praesenti  Civitate,  &  eius  territorio  Officinas  Typogra- 
phorum,  &  Artenx  praedictarn  exercere,  irnponendo  contra factoribus 
poenam  quinqué  libratum,  archae  dictas  Confratriae  applicandarum, 
&  concessara  facultatem  Proceribus  dictae  Confratriae,  pignorandi 
contrafactores,  cum  assistentia  Regij  Officialis.  Constat  ex  testium 
depositionibus  rninistratorum  super  articulis  pro  parte  Syndici  Con- 
fratriae oblatis  25.  Octobris  1684.  ^^  executionem  dictarum  deli- 
berationura,  &  erectionis  dictae  novae  Confratriae  Typographorum, 
fuisse  die  27.  praedicti  mensis  Maij  1684.  in  Domo  praesentis  Civi- 
tatis,  extractos  Prohornines,  sive  Proceres  dictae  Confratriae,  provt 
solitum  est  fieri  per  alias  Confratrias  a  praesenti  Civitate  erectas. 
Constat  ex  certificatoria  facta  per  loannem  Naves  Not.  pub.  Bar- 
cinone,  fuisse  consilium  dictae  Confratriae  Typographorunx  (praece- 
dente  licentia  Regentis  Vicariam  Barcinone)  congregatum  die  3. 
lunij  1684.  <^  fuisse  creatos  Clavariuna,  &  Syndicum  dictae  Confratriae. 
Constat  instrumento  recepto  penes  dictum  Naves  Not.  die  7.  lunij 
1684.  instante  dicto  Syndico,  fuisse  erectionem  dictae  Confratriae 
Typographorum,  &  illius  Ordinationes,  notificatas  dicto  lacobo  Cays. 
Constat  instrumentis  receptis  penes  dictum  Naves  Not.  diebus  6, 
&  II.  Septembris  1684.  fuisse  ad  instantiam  dictae  Confratriae,  per 
Proceres  illius,  cum  assistentia  Regij  Officialis,  pignoratum  dictum 
lacobum  Cays,  vti  contracfactorem  dictarum  Ordinationum,  pro 
quinqué  libris  pro  quolibet  pignoramento:  Et  consequenter  constat 
de  tempore  litis  motae,  &  ante,  fuisse  erectionem  Confratriae  Typo- 
graphorum exequutioni  demandatam,  &  dicto  Cays  notificatam,  ac 
per  consequens  per  dictam  Consiliariorum,  &  Consilij  ordinarij  prae- 
sentis Civitatis  concessionem  Typographis  indultam  operandi  priva- 
tivo ad  alios,  Artem  Typographiae  translatam  fuisse  in  illos  quasi 
possessionem  exercendi  dictam  Artem,  &  contrafactores  dictarum 
Ordinationum  pignorandi,  &  in  dicta  quasi  possessione  manutenen- 
dos,  &  conservan  dos  ese;  &  quasi  possessionem,  seu  statum,  quem 
ante  dictam  erectionem  novae  Confratriae,  habebat  dictus  Cays,  non 
esse  manutenibilem. 

His  igitur,  &  alijs  meritis  processus  attentis,  &  alias,  sine  prae- 
iudicio  iurium,  &  praetensiorum  partium  in  iudicio  petitorio,  vel 
possessorio  plenario,  pro  nunc,  interim,  &  hac  lite  pendente,  ac  doñee 


ESTAMPERS  215 


fuerit  super  illis  ius  dictum.  Providet,  &  declarat,  Proceres,  &  con- 
fratres  Confratriae  Typographorura  Barcinone,  manutenendos,  & 
conservandos,  fore,  &  esse,  provt  cura  praesenti  raanuteneri,  &  con- 
servari  mandat  in  possessione  seu  quasi  prohibendi  lacobo  Cays 
exercitium  dictae  Artis  Typographi  in  praesenti  Ci\itate  Barcinone 
&  illius  territorio,  &  illum  pignoran  di  quotiescuni.que  dictam  Artem 
contra  tenorenx  dictarun^  Ordinatioruní  exercere  tentaverit,  vt  cun^ 
praesenti  nianuteneri,  &  conservari  niandat,  &  dictun^  lacoburn  Cays 
cessare,  &  se  abstinere  deberé,  pro  vt  cum  praesenti  cessare,  &  se 
abstinere  raandat  á  molestijs,  &  turbationibus  illatis,  &  forsan  in- 
ferendis  Proceribus,  &  Syndico  dictae  Confratria;  &  quod  in  conse- 
quentiani  dictae  manutentionis,  possessionisvé  solvat  dictus  Cays 
Proceribus  dictae  Confratriae,  seu  illorurn  Clavario,  decena  libras  pro 
niernoratis  duobus  pignorarnentis,  et  quod  ad  id  fiant,  &  expedian- 
tur  littera,  cartella,  &  aliae  provisiones  oportunse  iuxta  styluní,  non 
obstantibus  in  contrarium,  deductis,  articulo  expensaruní  in  posterun^ 
reservato,  exequantur  bistracta.  Intinxetui. 

Taverner,  y  Rvbi. 
Per  Monmany  d.  d.  d.  lacobo  Cays 


(Arxiu  Municipal.  —  Deliberacions,  any  1685,  inserta  entr«  folis  183 
y  184.) 


FACSÍMILS  DE  VARÍES  PORTADES 
Y  PRIMERES  PLANES  D'ESTAMPACIONS  BARCELONINES 


.  Segles  XV  y  XVI 


le 


219 


Vi^' 


\  . 


ÍEn  nom  t)C  noftrc  Tcnyor  e  t)ela  himíl  verfljc 
^t)9ria  m3vc  (\x^.  Comenta  lopfaltírícrec 
iDcUblíbu  x>c ílampa: la qll e^ cfltat>a  cmp rép 
taoa  cnla  cmtat  De  ii^alcncia-.c  fon  corregí 
Da  vífta  c  rcgoncgui^a  ^  lo  rcucrcnD  mcftrc 
^acmc  borrcll  mcílrc  en  facra  cbcologia  ocl 
oTt)c  t)e  pricai)or9  eínqfioor  en  lo  rcfrnc  oe 
^^alencía  c  oalcree  ícgondcn  aqjlla  te  conce# 

£)catttd  vír  quí  no  abiit  in  cofiUo  ímpiop» 

£amen|¡a  lo  t>rimcr  píalm  td  pfaltin^ 

ímaüítunenge» 

jgnagenmrar  ce  lome  q 
^s^eaanac  en  lo  confell 
Uímpiatjofoa:  cenia 
ipeccatH>r0noe9 
Te  en  U  candirá  t)c  pe 
ncía  no  ha  fejur» 
^aa  en  la  Icf  t)el  fcn^ or 
:  e  en  la  lep  De  eU  penf  a 
r  a  tna  e  nte.  ¿g  fer»  ayícoj  larbre  lo  qnall  es 
plancat  prop  loa  oecorr  tmecs  belea  ai^^eg; 
lo  qllüonara  lofcafru)^  en  fonteinpa.  ÍB  U 
fulla )>cdlnocaiMra;  ctoce;gc)ii$ireuol  coica 


:at; 


Wh^i 


eU: 


-t 


PsALTiRi.  Primera  plana. 
Estampado  d'En  Nicolau  Spindeler,  1480. 


Xa'tndat)d  TRcy  Slcyanare  (inca  per  Síqadl 
fíngá^Uíff^  h'fñúzísA  l^hitarcf^o  fine  en  aqlüt 
pm  on  lo  Étmmo  curdo  roffo  comencs.Sle/^ 

)^:obemí^ 

£1  tley  Slex^naíe  la  l?íaa  «i  ^  qiielV 

txAmt  fcriure  p2opofanf  pcf  la  g2ane^ 

^  od»  gdle9  fueg:  tH>n9r  ala  qut  U  [e^ 

^flufosfaoo  XxÁan .  perqué  üc  repzc 

fio  no (iam  fced  £gnra:f?  torc9  lee  co/ 

íes  mottfunDÍed  Urgamenr  ao  no  cjy 

(lícam^  Car  OeócB£9lo0  grane  feto  folament  la  lotda 

rainrebauem  odbberar.übno^menrqloe  ^cub  graB 

odíee  mrcDW  o  viái  no  perfetamcni:  fah  oemojlrano  ^ 

ano  aleo  l>olc<9  tma  mínima  cofa  páranla  otocb  me^ 

odko  cantono  oe  aígp  en  conet^cen^anfpoimi :  que 

baoer  mozc?  en  batalla  infinito  enemícbo  e  grandííR  ^ 

meobofto^^m^ndeoocjqpngnaoeocmeate.  S>cncbs 

leíjpoeo  \a^  güm»  coico  com  fanloo  pintcao  qm  fola/ 

máit  9da  cara  oonlo  indicí  «do  coftumo  eo  conc^ : 

orcncn  ke  fimíltfotoifdío  loo  íentalo  c«l  anhno  oeS^ 

k^sm¿b^  per  loo  cpudo  figoif^ 

r<r  admce  Tmorcico  9*ano  btfbaco  e  Qoeo  bcQuo^^ 

tfl^akreeoeípnr» 

l^da^erocio  conccNmcnt  e  narioitat  te  3Icpo3re« 

£ita  cKoifa  es  te  Caraii^:  lo  {kdttrnal  U^ 

€        tiflcgie^aleptidrc  serajles  tfenv  ^  dui  £• 

acti9:  lo  nucemal  9d9  sencracio  oe  lRepn> 

loRineeflér*  £ra']^bdi^ai9dol£fceDa3 

fBant  jgIiiD£ia  oifaiqps  m  ^imomicid  raiioa>  \n^ 


' 


Vida  del'  Rey  AtEXAMORE.  Primera  plana. 
EsUmpació  d*En  Pere  Posa  y  Pere  Bruo,  1481. 


223 


^íbae  primer  be  tncftrc 

Joban  ^erfon  canceller 

oel^arid  oda  ítnítacto 

"5clejucb2íft  e  oel  menrTp^eu  oc 

aqueílmoii/erplanatoelan  en 

valenciana  lengua  petlo  mac^/ 

niñcben  /níquel  pereda  utada 

Capítol  primer*    . 


iQ  onoaaonncng  xi% fcguojc a  mi:  no 
IgJ^'^gSlj^^^^a  camina  en  teneb»» . 

i 


inaobauralusocvt 
Da.  ¿Iqucíhe  doiío 
ice  parauke  foit  dc 
^efuefakiadoinof 
trcoblcequaleito» 
amoneílatcnquma 
manera  fe^uiremlod 

■---^,^ Diere camie  oda  fuá 

fanra  c  bciidiiciiüirada  vjda.lS  fivokm  ab  (u 
niiiiofa  lum  bandciar  oel  iioftre  aifofquitcot 


u 


"^^h 


La  iMiTACio  DE  Jesucrist.  Primera  plana. 
Estampado  d'En  Pere  Posa,  1482. 


I 


■.»1 


30boce  qmmmtiá  ct  fuininí 
oz^tonG  oepímcípalíbu0O2a 
tío  IIÍ0  partíb?  líber  máxime  co 
pcdíofus  ídpir*  ILc^e  fdícitcr*. 

H  rs  mtñ  niuíro  j2  ce:  quoe  fecfa  piífca  culeruc 
0cd  noua  te  bteuítae  alTerit  elTc  meam. 
0(niuacutn  veterum  fincerplo^aca  Ubellie: 
Z^ulca  loqui  b¿euirafic  nouitatie  opue* 
Xe  rtlegat  tuufnid:qn¿garrula  pagina  t^ntt. 
auc  ft  quem  pauae  fcna  nolíe  luuar? 
Xe  (oii^nquá  perene  corneé  fibi  fcrrt  viatd: 
Iñon  Dubitet.paruo  pondere  mnlta  vebit. 
Xe  fí  quídfcnpíiíre  voler:non  vtla  qucremr 
^amna.nec  tngraá  críílelaboztdonua 
l£0:qttod  qmíqj  petet^tiun^cenfura  oifeiti 
Vdaconrtn!netopu0:ü  modo  tiuo;  abell* 


Hiedo  nonnuUod  boc  meum  mi 
racurod  opufailuin.g'  m  tanca  00/ 
ccíiíiinoiuinbaniinum  copia  qui 

vane  oiltgquer  cp  emendací  fermo 

me  p^ccepaa  oadidoiint:  ego  potilíimú  aufue 


c<^. 


Phoce  grammatici  et  summi  ORATORis.  Primera  plana. 
Estampado  d'En  Pere  Posa,  1488. 


y:^; 


Savíoactranlit&el  gloríes  fanctíbí 
roním  Doctore  ilbunínaooroe  fancta 
tnacefgleria^ 

interpretado  6(  ttom  íberoi 
jCapttoIprímer^ 


W 


l^erontmeeDttd 

f  eraKqwl  Dtr  lact  cnt 
tno0  que  vól  Dtr  bofcH 
qnaít  lact  bofcb*  0  ea 
Dttí^enomatque  vol 
oír  kfton  aila  foa  le  ^ 
g¿6a  fe  oiu:  que  ibero 
nimce  tnterpzetat  fan 
cta  ief «  Car  ell  fon  (act 

^     ,         ^^íoeerermenetetenrit 

oe  íancb  e  ocputat  al  fanet  ro^ajctco  losvqxllo 
oci  ccmpie  ere  oite  «cts^perío  com  eren  oepu^ 
tata  al  fana  V9.  Ooncbs  rana  fijeronim  fon  fatl 
ío  ee  fenu  en  ob?a  bona  per  longnefa  oe  perle  # 
iieranciatfon  neoeo  enla  penfa  per  pnrirat^fon 
tcnKitocrancbpptfamentUlapaflíoóíefuenft 
€fonoeputatalfancrv8  perla  eypofíictoemter  | 


sm^- 


La  vida  e  transit  del  glorios  sanct  iheronim.   Primera  plana. 
Estampado  d'En  Pere  Miquel,  1493. 


229 


^ba  ííitítulaDd  lo  £drcer  oamon 

Compeled  vl?02t>aiat>a  per  t><e0o&e  fant  t^ 
bto  a  pen'cto  ^  ptegance  oeoon  oUgo  fetrá&to 
8kattt>eto0&on5elc0  ^  altree  Cauallera  Ocla 
cotr  oetiRev  deípan  va  noUre  rcñ^ot  Craouic  d 
Umm  caíteUanarcn  M  oc  valenciana  ptofa: 
p3emat>ívaUmanta0ea'etarf  t>el  Ipcctable 
cootc  ooU'ua  /6tcomen$a  lo  ptoleel^, 

^ol(  virtnoe  <6etípon 

iRcara  que  algún  compc}t.per9cal 
larmefaltemom  fatl  coneijcen^  g 
avettre:qttS  ferfa  mfllot  cíhmarme 
&elqttepo{(acaUar:ooel  qne  i^ótia 


^^^l^atterourpeneofrmetvab  totq  arf 
yon  conega  encara  que'mírantroela  verírat  tín 
¿a  clara  coneCren^a«regue(;rcl?  la  opento.v  fenr 
lo  contrarí  nunca  lene  repl^enfto  rakcJ^  i  i  erre 
perJgnotanda:ab  vergonvapagantbo  acabad 
le>£d  verírat  quen  la  p:e(enr  ob»  tat  carréela 
iiorepo2te»puüeeneUa:me9p  necefTtratoe  obc 
l^inque  ab  voluntat  defcrture  i?e  volgur  pofar^ 
ilie*Perque  fwf  pzegat  9  v  ollra  merce  Deguee 
feralgunaobtaoietefífloevnaojacio  ^  l?aufa 
trameeala  iSen^oiabOna  marina  manuel:laql 
U  remblaua  feria  mente  malque  lo  que  vo  ^a^ 
uía  f a  efcriten  aUre  tracfar  úut  be  mi  renra«  v  é 
que  fod  manamenta:  compftdamct:  nugueiTen 
cfiecteJ^eUibett  f ei1a:l?auenr  g  miUot  erraren. 


Lo  Carcer  da  mor.    Primera  plana. 
Estampació  d'En  Joan  Rosembacb,  1493 


47 


231 


C-aqueA  hhié  tí  a  ppelíM  (cala  ha  :ío  qual  l?a 
cl^ona^  e  firt  infffrc  franfefcl?  ejrunenis  5e(  oií? 
l>e  ocle  frarcs  mcnoís  :e*parnard)a  Of  ierufalé. 

2La  molt  alra.emolf  occdlenr  fé 
pow  lo  fenpoja  Dona  inanai>er 
(a  gracia  oe  Dcu  regina  barago: 
fiare  fra  necfc^  etimení»  ocl  oi/ 
oe  Del9  írares  mcnoza  tofícinpf 

ro Tcruiooz  e  facrura  en  aqueltq 

ca  rep  oifj  rcpe  icrucbriíí  faluaoo:  e  amaooi'oe 
fofa  confacncía  pura.Scftpoia  molt  alta  uimr 
fea  vegaoe  ma  Itimular  la  voftra  gran  rctipo2í« 
q  p  enojecameiit  Déla  voíf  ra  rpiritual  vioa  vos 
wt>cnas  qiralque  pocbvwluftiet  oel  qual  poguef 
leu  penoze  algún  lum  c  oirectio  a  milloi  guar  < 
t>ar  ií>os  i>e  tora  offeTa  De  oeu  :c  poguefrcu  pu3 
aptaitient  apjoffitar  en  tota  vírtur.e  mes  aDeu 
piaure.Cl^erque  fcnpoza  molt  alta  po  rolent 
latirfer  ala  woftra  raneta  mtencío.c  acrenment 
S  !í!?í?  ^"<>"<"?«  oiX>cndt  lo  Iib2e  feguent : 

cSnte  "^  ^'^  '^"•"f  P^"'^»'- « ierras.  V. 
5-^i"^  ai  rcnpo2  De  tot  lo  mon.a  cartañ   » 
f  |2P««>erbemfetacarta5:     "^"^^  w! 
«  gel  fcgon  bcnífct  a  cartas  Sí 

^^eiteríbemfetgcarras/  2 


mi 


ScALA  Dei.  Primera  plana. 
Estampado  d'En  Diego  Gumiel,  1494. 


233 


toDfíimcíom  oc  Catbalunp^. 


Portada, 
Estampació  d'En  Joan  Rosembach,  1494. 


235 


Gravat  que  exorna'l  Ilibre  deis  Usatges  y  Constüucions  de  Catalunya, 
primera  edició  estampada  en  i495- 

Representaos  tres  estaments  que  constitulen  les  Corts  del  Principal,  aplegáis 
sots  la  presidencia  del  rey  Ferrán  lo  Catóhch. 


Cl^nmcr 


237 


u 


Í¡  l^ck  íaiKta  fe  catbo 
lícatepduile^Dclfanct 
babtííma 


Clacme  primee  ai  la  coit 
oeleyoa* 


3píen 
tuftq 

noem 

plagra 
f  ríaóóu 

rq^oca 
raaoDc 
*  mallo:/ 

qucdt  c  oe  'Elakncía  £omtc  oc 
Baríalona :  c  BurgelUc  féf  ot 
De  ía&untpallcr  per  noe:  e  per 
totsnoftroe  íucccfíbie  ajn  en 
arago  com  en  Catbalunf a :  e 
fl&allozqueste  ílB>anozca:c 
fl&antpaller:com  encara  en  /^ 
lo  Begne  oe  'Elalencía  e  per  to 
ta  la  fenf  o:ía  e  íurífoíctio  no^/ 
ttrc  comen  qlfeuol  altre  locb 
que  ara  bauem :  e  oaquianant 
no9 :  e  noftros  fuccelioj^  no  ^ 
ftro  fenf  o:  aíuDat  bauremper 
amo:  De  noftre  fenf  o:  3eru  // 
cb:ill  e  Delaverge  fl&aria  glo^ 


tofa  mare  fuá  e  en  remef  Déla 
noftra  anima  en  pertoltempd 
ílatubtm  que  cafcu  íubeu|o  fer 
rabí  qut  (pirat  per  gracia  Del 
ípirít  íact  volra  reeoza  la  fe  ca 
tbolicaelfaluDable  lauament 
61  babtífma/que  francament : 
e  fene  tota  contraDictto  De  al  / 
gun  bo  pufca  fer/  no  contref  # 
tantílatutp:obtbício:o  pacte 
De  noftres  p:eDecefTo:0/o  Dal^ 
ere  /  o  encara  coQuma  fob:e  a# 
^  obtenguDaüajctque  per  a/ 
ío  no  perDa  ree  ó  foe  benemo^ 
ble9  e  tmmobled  e  ft  mouentd/ 
q  p:imerament  bauía  ane  totf 
aquella  bene  fegurament  e  ira 
ca  bage  tengua  e  poflebefca  p 
aucto:itat  noltra  falúa  la  legtt 
tima  Deis  filiare  Dele  pwbif  ^ 
mee  Del  conuere:a]ri  empero 
que  Dele  t>itQ  bene  6  aftal  con 
uere  loe  filie /nc  loe  pwbífmcf 
noli  pu;cen  ree  Demanar  ell  ri/ 
uent  mae  ap:ee  la  mo:t  De  aqll 
alio  folament  e  no  refmee  pu  // 
jcen  Demanar  que  fi  mo;iTen  iu 
Daifma/O  en  paganifma  rabo^í' 
nablement  Demanar  poguer¿# 
car  ajcicom  aquefte  af  tale  per 
ajcomerejcenla  Diuinal  gracia 
ajcimateijc  fe  coneguen  oBtenir 
lanollra  quioeucm  larolun-í^' 
tat  e  beniplacit  De  Deu  refem  / 
blar  4F3i^^^tnhm  en  per 
toftempeefermamentfote  pe 
na  peccuniaria  a  arbitre  61  iut 
ge  tmpofaDo:ap:obtbimque 


USATGKS  Y   CONSTITUCIONS   DE  CATALUNYA.   EdiciÓ  de   I495. 

Primera  plana  del  text. 


a.u 


239 


Portada. 
Estampado  d'En  Gabriel  Pou,  1504. 


I-J 


1   ■   1     ■  I    ——i  ■■Mía  lili  1  —      — ¿a.^— ir  Mí  WUt — MTi 

Comcnraría  lace/ 


W  oc  íHarquílIcs 

füpcr  vfafíds 

barcbíñ. 


»• 


18 


Portada.  —  Estampado  d'En  Joan  Luschner,  1505. 


243 


Delmon*  £  oeía  ^mítacío  oe  noílre 
SoiFozOeu'lcfucríílXopoíl  per 

^oba  ¡5cffíon  cófeUer  6la  ¿íurat  ce  t>ar  ia:  oí 
rigttdla  JUuflre  Scipoja  t)orla  y  rabel  oc  íaíl# 
Iena.3badcíraO€l  moncftír&cU  ^rmítatoe 
ÉaUncía. 


Portada. 
Estampació  d'En  Caries  Amorós,  1518. 


215 


Portada. 
Estampado  d'En  Duran  Salvanyach,  1525. 


247 


^lantoelaver^ 

^c  ¿l&dríaab  les  oolo}d:eIa 
^019  oe  a<)ueUa :  e  la  vifiracio 
oc  faticta  £lt5abed?*£  altres 
bobzes  fctcd  en  labo:  oelfa^ 
^amenc  oe  alrarreoe  Soa^ 
cbtme  fanctaBnnateDefam 
il&íquel:  e  oe  fanr  í0nofre :  e 
ioiCredotn  t^unusibwapio 
tcí>atío.*la2ltiemaha4o  pa^ 
ccr  noder :  c  la  Balue  regina* 
l^b  íc$íí^ñotic$cottdpon&$¡ 


<z 


-.^^xsS. 


^ 


Plant  de  la  Verge  María.  Primera  plana. 
Estampació  d'En  Joan  Rosembach»  1538 


:oniqucdDc£í^ 

bkec'llnuictífrims  ñefútde  0oí9:pgeftco 
ocaqudteip  oeÍ0  Cotes  eje^arcefonatcTRcfg 
De  ^  mgo:  ab  moitcs  col^  ai^neeoe  perpetua 
memona  .Compilada  per  lobono^ablef díTcrtí 
moflen  l^ere^líqudCarbondítíacriiia  f?2lr/ 
(biuerod'Rej^noftrefenfo:,  etñoíarípubKíb 
oe:&9rc4ona  «IDouainemímpnniídá  cníanp* 


I 


í 
S 


Portada,  —  Estampació  d'En  Caries  Amorós,  1546. 


;7  < 


MARQUES 


»■.  ;J 


Després  de  la  introducció  de  l'Art  d'imprimir  en  nostra 
ciutat,  no  trigaren  los  mestres  tipógrafs  a  adoptar-Íes,  per  a 
distingir  los  Ilibres  sortits  deis  obradors  llurs  y  senyalar-ne, 
així,  la  procedencia.  La  marca,  donchs,  venía  a  ésser  Tequi- 
valent  y  omplía'l  meteix  objecte  que'l  peu  d'impremta,  ab 
que-fou  mes  tart  sotstituida. 

Com  a  mostra  curiosa  d'elles,  creyem  d'interés  iMustrar 
aqüestes  breus  claricies  ab  los  facsímils  de  les  que  havem 
replegades  en  nostra  recerca. 

Les  primeres  que  aparegueren  se  remonten  a  les  darreríes 
del  segle  xv.  Les  usaren  los  mestres  Pere  Miquel,  Diego  Gu- 
miel,  Joan  Rosembach. 

D'En  Nicolau  Spindeler,  altre  tipógraf  de  la  época,  no'n 
coneixem  cap  de  publicació  barcelonina.  Reproduim,  no  obs- 
tant,  un  fragment  de  la  espléndida  orla  que  figura  en  la 
primera  plana  del  text  de  Tirant  lo  hlanch,  estampat  per  ell 
a  Valencia  Tany  1490.  (Vegi's  la  marca  a.) 

La  característica  de  les  marques  era  una  vinyeta  o  di- 
buix,  de  diferents  tamanys,  ab  les  iniciáis  —  compostes,  al 
principi,  en  forma  de  monograma  —  de  l'Estamper  que  les 
usava.  No  sempre,  cada  mestre,  conservava  la  meteixa,  car 
trobam  que  en  diferents  temps  En  Rosembach,  Joan  Caries 
Amorós,  Jaume  Cortey,  Claudi  Bornat,  Sebastiá  de  Corme- 
llas,  Pere  Mompezat,  Pere  Malo  y  Josep  Moya,  n'usaven  de 
vari  a  des. 

En  quant  a  la  proprietat  de  les  referides  marques,  esde- 


S^S^  MARQUES 

venía  sovint  ben  ilusoria.  Los  Estampers  poch  escrupulosos, 
s'adjudicaven  mólt  guapament  les  de  qualsevol  altre  com- 
pany,  introduint-hi  sois  petits  detalls  d'adaptació.  Així  apa- 
reix,  per  exemple,  que  En  Pere  Malo,  pels  voltants  de 
l'any  1570,  feya  ús  d'una  marca  que  l'Impressor  de  Lyó, 
Ludovicus  Martinus,  usava  ja  Tany  151 5.  En  Malo  ne  tingué 
prou  per  a  fer-se-la  seva,  ab  sotstituir  la  lletra  L  —  inicial 
del  nom  de  fonts  d'aquell  —  per  una  P,  (Vegin-se  les  mar- 
ques b  y  c.) 


253 


(a)        NicoLAu  SpiNDELER,  Estampcr. 
Segle  XV. 


Pere  Miquel,  Estamper. 
Segle  XV. 


Diego  Gumiel,  Estamper. 
Segle  XV. 


19 


255 


Joan  Rosembach,  Estamper. 
Sesle  XV. 


»»r>*<v,»  — ifc^^. 


AVOV.CRBK.I 

ffe    trn 

m 

Vi 

♦  # 

m 

^' 
m 


Joan  Rosembach.   b^stamper. 
Sesle  XVI. 


257 


JoAx  C  AKí.i'S  Amouós,  ívstaiuper. 

Si  gU'   XVI. 


259 


Dirán  Salvanyach,  Estamper. 
Segle  xvf. 


HuEEKT  GoTAKD,  Estaiiiper, 
Segle  XVI. 


Samsó  Arbús,  Estamper. 
Segle  XVI. 


2ÓI 


Jaume  Cortey,  Llibreter-Estamper. 
Segle  XVI. 


Clauoi  Bounat,  Uibnter-Estamper. 
Segle  XVI. 


26' 


(b)    LuDOvicus  -Maktinus,  de  Lyó.  (1515.)  (r)  Pkre  Malo.  Í1570.) 


Perk  Mai-o,  Estampen 
Seglo  XVI. 


205 


(lABRiEL  Pou,  Estaniper. 
Segle  XVI. 


Jaume  Cendkat  y  Vda.  Mo.mi'lzai,  Estampers. 
Segle  XVI. 


J  AUME  Cendrat,  Estamper. 
Segle  XVI. 


Pere  Posa,  Estamper. 
Segle  XVI. 


Pere  IMomplzat.  Estampar. 
Segle  XVI. 


26< 


Sebastiá  de  Cormellas, 
Estampar.  Segle  xvi. 


Sebastiá  de  Cormellas, 
Estamper-Llibreter.  Segle  xvir. 


Sebastiá  de  Cormellas,  Estamper-Llibreter. 
Segle  XVII. 


-20 


271 


Sebastiá  de  Cormellas,  Estamper-Llibreter. 
Sesle  XVII. 


Antón  Lacavallería,  Estampen 
Segle  XVII. 


273 


Gabriel  Graells  y  Gerard  Dotil,  Estampers. 
Segle  XVII. 


275 


JosF.PH  Moya,  Llibreter-Estanipcr. 
Segle  XVII. 


277 


Francisco  Llopis, 
Llibreter-Estamper.  Segle  xvii. 


Jaume  Matevat, 
Estamper.  Segle  xvii. 


Vda.  de  Matevat. 
Estampera.    Segle   xvii. 

Aquesta  marca  també  la  usa 
Jaumc  Cendrat. 


Marca  que  usava  la  Confraría. 
Segle  XVII. 


POST  SCRIPTUM 


Notes  sobre  estampéis  antics  a  Catalunya.  —  Sots 
aquest  títol,  l'erudit  Oficial  Arxiver  de  la  Catedral  Basílica 
de  nostra  ciutat,  Mossén  Joseph  Mas,  en  lo  Butlletí  de  la 
Biblioteca  de  Catalunya  —  núm.°  7,  Janer-Desembre  1917, 
página  37,  —  inserta  un  treball  interessantíssim,  en  lo  que 
extrayent-les  deis  Uibres  de  comptes,  esposalles,  baptismes, 
óbits  y  altres  documents  obrants  en  dit  Arxiu  Capitular, 
dona  una  extensa  llista  y  curioses  noticies  de  molts  deis 
qui  exerciren  TArt  de  la  Impremta  a  Barcelona,  durant  les 
centuries  xvi.%  xvii.*  y  xviii.^ 

Com  en  ell  apareixen  nous  noms  y  altres  claricies  molt 
apreciables  no  continuades  en  la  Monografía  d'Estampers  del 
nostre  Ilibre,  per  tal  d'ampliar-les  y  arrodonir-les,  estimem 
prontos  transcriure,  integralment,  la  part  substancial  d'aquell 
treball,  que  és  com  segueix: 

SEGLE  XVI 

Pere  Posa,  impressor.  — 1513,  febrer,  17.  Rebuda  de  4  ^ 
de  les  esposalles  de  Pere  Posa,  estampador  de  iJibres,  amb  Joana 
Vallrells,  íeta  per  l'Obra  de  la  Seu  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  1511-1513.) 

N.  Vendeli,  impressor.  — 1516,  octubre,  20.  Apoca  de  20  §>, 
firmada  per  N.  Vendeli,  estampador  de  Ilibres,  a  favor  de  mossén 


21 


28o  POST    SCRIPTUM 


Rabassa,  obrer  de  la  Seu,  per  250  cartells  deis  Perdons  de  l'Obra 
de  la  Seu  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Albarans  solts  de  l'Obra, 

1515-1517-) 

Mestre  Rosenbach,  impressor."— 1521,  maig,  25.  Rebuda  de 
4  <^  de  les  esposalles  de  Mestre  Rosenbach,  estamper,  amb  Ursola 
Carreras,  viuda,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Spo- 
salles,  1521-1523,  f.  5.) 

Joan  de  Gilí,  impressor.  — 1522,  gener,  20.  Rebuda  de  2  %>, 
o  sia  un  rea],  de  les  esposalles  de  Joan  de  Gili,  piamontés,  es- 
tamper, amb  Isabel,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  Sois  pagaren  un 
real,  o  2  %>',  perqué  eren  pobres,  criats  de  Mestre  Caries,  estamper. 
(Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1521-1523,  f.  34.) 

N.  C ARLES,  impressor.  — 1522,  gener,  20.  Rebuda  de  2  <§5  de 
les  esposalles  de  Joan  de  Gili,  piamontés,  impressor,  amb  Isabel, 
feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  Eren  pobres,  criats  de  Mestre  Caries, 
estamper.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1521-1523,  f.  34.) 

Pere  Monpesat,  impressor.  — 1529,  juny,  16.  Rebuda  de  4  <^ 
de  les  esposalles  de  Pere  Monpesat,  estamper,  amb  Francisca 
Sech,    feta   per   l'obra   de   la   Seu.    (Arxiu   Catedral,    Sposalles, 

1529-1531,  f-  12.) 

Nicolau  RosEL,  impressor.  — 1532,  agost,  25.  Rebuda  de  i  §> 
de  les  esposalles  de  Nicolau  Rosel,  estamper,  amb  Antiga,  filia 
de pobre,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Spo- 
salles, I53i-i533>  f-  46.) 

Joan  Odiger,  impressor.  — 1533,  abril,  29.  Rebuda  de  4  <9> 
de  les  esposalles  de  Joan  Odiger,  estamper,  amb  Anna  Strolla, 
viuda,   feta  per  i' Obra  de  la  Seu.    (Arxiu  Catedral,   Sposalles, 

I53i-i533>  í.  62.) 

Joan  Carles,  impressor.  — 1539,  gener,  7.  Rebuda  de  4  g> 
de  ¡es  esposalles  de  Joan  Carles,  estamper,  amb  Joana,  viuda 
de  Joan  Vantallols,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  I537-I539'  í-  ^i.) 

Carles  Amorós,  impressor.  — 1547,  desembre,  23.  Apoca  de 
18  <§5  firmada  per  Joan  Carles  Amorós,  estamper,  a  l'Obra  de  la 
Seu,  per  estampar  dos  escuts  i  quaranta  cartells  per  la  fábrica 
(o  sia  per  TObra).  (Arxiu  Catedral,  Albarans  d'Obra,  1541-1549, 
f.  164.) 

Pere  Botín,  impressor.  —  1550,  juny,  10.  Rebuda  de  4  «^  de 
les  esposalles  de  Pere  Botin,  estamper,  francés,  amb  Bárbara, 
filia  de  Mestre  Joan  Sastre,  de  Vich,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu. 
(Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1549-1551,  f.  57.) 

Joan  de  Retestries,  impressor.  — 1552,  desembre,  19.  Re- 
buda de  4  §>  de  les  esposalles  de  Joan  de  Retestries,  castalia. 


NOTES    SOBRE    ESTAMPERS  ANTICS    A   CATALUNYA      28 1 

estampar,  amb  Joana,  filia  de  Mestre  Antoni,  naiper,  feta  per 
robra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1551-1553, 
f.    69.) 

Pere  Monsarrat,  impressor.  — 1555,  febrer,  9.  Rebuda  de 
4  <^  de  les  esposalles  de  Pere  Monsarrat,  estampar,  amb  Aldonsa 
Puix,  donzella,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  Les  féu  mossén  Martí 
Clari.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1553-1555,  f.  88.) 

Valero  d'en  Campos.  — 1555,  juliol,  10.  Rebuda  de  4  <§>  de 
les  esposalles  de  Valero  d'en  Campos,  inprimedor,  amb  Gracia 
Samora,   feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu   Catedral,   Sposalles, 

1555-1557.  f-  8.) 

Pere  Monpesat,  impressor.  —  1558,  dcsembre,  22.  Rebuda  de 
4  <^  de  les  esposalles  de  Pere  Monpesat,  estamper,  amb  Eulária, 
viuda  de  Joan  Galvay,  feta  per  TObra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  1557-^559.  í-  75-) 

Mestre  Antoni  ¿'Oliva,  impressor.  —  1560,  gener,  24.  Bateig 
d' Ángel,  fill  de  Mestre  Antoni  d' Oliva,  estamper,  i  d' Angela,  sa 
muUer.  (Arxiu  parroquial  de  Sant  Just,  de  Barcelona,  Llibre 
primer  de  baptismes,  f.  368.) 

Cristófol  Estrada,  impressor.  — 1561,  octubre,  26.  Rebuda 
de  4  <9>  de  les  esposalles  de  Christophol  Estrada,  estamper,  fill 
de  Joan  Estrada,  amb  madona  Esperanza  Serra,  viuda,  muller 
que  fonc  de  tal  Serra,  baster,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu 
Catedral,  Sposalles,  1561-1563,  f.  21.) 

N.  Fuentes,  impressor.  — 1562,  marg,  31.  Rebuda  de  4  «^ 
de  les  esposalles  d'Alexandre,  italiá,  argenter,  amb  madona 
Hierónima,  viuda,  que  fou  muller  de  N.  Fuentes,  estamper,  feta 
per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1561-1563,  37.) 

Joan  Francesch,  impressor.  — 1564,  marg,  10.  Rebuda  de 
^  %>  ÚQ  les  esposalles  de  Mestre  Joan  Francesch,  notari  real,  fill 
de  Mestre  Joan  Francesch,  difunt,  estamper,  amb  Elisabet  Mon- 
ferrís  (a)  Peralta,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  1563-1565,  f.  36.) 

Tomás  Montado,  impressor.  — 1564,  juliol,  16.  Bateig  de 
Joana,  filia  de  Tomás  Montado,  estamper,  i  de  Pereta,  sa  muller. 
(Arxiu  parroquial  de  Sant  Just,  de  Barcelona.  Llibre  primer  de 
baptismes,  f.  448.) 

Joan  Francesch,  impressor.  — 1565,  abril,  23.  Rebuda  de 
4  <§>  de  les  esposalles  de  Joan  Francesc,  notari  real,  fill  de  Joan 
Francesc,  estamper,  difunt,  amb  Angela  Castelló,  feta  per  l'Obra 
de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1563-1565,  f.  81.) 

Pere  Malo,  impressor.  — 1566,  gener,  11.  Rebuda  de  4  '^^  de 
les  esposalles  de  Pedro  Malo,  estamper,  del  regne  d'Aragó,  ha- 


282  POST    SCRIPTUM 


bitant  a  Barcelona,  amb  Eulária  Masdeu,  feta  per  l'Obra  de  la 
Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1565-1567,  f.  48.) 

Jaurae  Delvant,  impressor.  — 1566,  abril,  16.  Rebuda  de 
4  -^  de  les  esposalles  de  Jaurae  Delvant,  estamper,  ciiitadá  de 
Barcelona,  amb  Esperanza  Magdalena  Frexes,  feta  per  TObra 
de  la  Seu.   (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1565-1567,  f.   66.) 

Joan  Serrat,  impressor.  — 1566,  setembre,  5.  Rebuda  de 
4  §>  de  les  esposalles  de  Joan  Serrat,  estamper,  castellá,  amb 
Eleonor  Jo,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles, 

1565-1567,  I  90-) 

Antoni  Saliner,  impressor.  — 1567,  mar^,  14.  Rebuda  de 
4  ^  de  les  esposalles  d' Antoni  Saliner,  estamper,  francés,  habitant 
a  Barcelona,  amb  Anna  Romagosa,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu. 
(Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1565-1567,  f.  117.) 

Francesc  Arnandis,  impressor.  — 1570,  agost,  23.  Rebuda  de 
4  «^^  de  les  esposalles  de  Francesc  Arnandis,  estamper,  del  regne  de 
Castellá,  amb  Elisabet,  viuda  deixada  de  Joan  Batista,  cisteller, 
del  regne  de  Castellá,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  1569-1571,  f.  91.) 

Bernat  Dótil,  impressor.  —  X575,  octubre,  20.  Rebuda  de  4  <9> 
de  les  esposalles  de  Bernat  Dótil,  estamper,  del  bisbat  d'Aux, 
amb  Jerónima,  filia  de  Ferran  Cantaren,  estamper,  francés,  ha- 
bitant a  Barcelona,  feta  per  i' Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  157 5-^577 >  f-  26.) 

Ferran  Cantarell,  impressor.  — 1575,  octubre,  20.  Rebuda 
de  4  «^  de  les  esposalles  de  Bernat  Dótil,  estamper,  del  bisbat 
d'Aux,  amb  Jerónima,  filia  de  Ferran  Cantarell,  estamper,  fran- 
cés, habitant  a  Barcelona,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Ca- 
tedral, Sposalles,  1575-1577,  f.  26.) 

Jaume  Sendrat,  impressor.  — 1576,  setembre,  5.  Apoca  de 
2S  ^  firmada  per  Jaume  Sendrat,  estamper,  a  favor  de  l'Admi- 
nistració  de  l'Obra,  per  300  cartells  estampáis.  (Arxiu  Catedral, 
Albarans  de  l'Obra,  1575-1577,  f.  96.) 

Umbert  Gotaret,  impressor.  — 1581,  juliol,  11.  Bateig  de 
Francesc,  fill  d' Umbert  Gotaret,  estamper,  i  de  Maria,  sa  muUer. 
(Arxiu  parroquial  de  Sant  Just,  de  Barcelona,  Llibre  tercer  de 
bapismes,  f.  192.) 

Guillem  Serata,  impressor.  — 1583,  juny,  24.  Bateig  de 
Guillem,  fill  de  Joan  Serata,  estamper,  i  d'Adonor,  sa  muUer. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1583-1589,  f.  2.) 

Andreu  Thomás,  impressor.  — 1584,  maig,  12.  Rebuda  de 
4  'Jt'  de  les  esposalles  d' Andreu  Thomás,  estamper,  del  bisbat  de 
Marsella,   regne  de   Fran9a,   habitant  a   Barceíona,  amb  Mont- 


NOTES  SOBRE  ESTAMPERS  ANTICS  A  CATALUNYA   283 

serrada  Francina  Sancromá,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu 
Catedral,  Sposalles,  1583-1585,  f.  57.) 

Arnau  Repapin,  impressor.  — 1584,  novembre,  17.  Rebuda 
de  4  «1^  de  les  esposalJes  d*  Arnau  Repapin,  estamper,  natural  de 
l'arquebisbat  úe  Besan^on,  regne  de  l'alta  Borgonya,  habitant 
a  Barcelona,  amb  Mariana  Argemí.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles, 
1583-1585.  f.  S7.) 

Francesc  Gotar,  impressor. — 1585,  gener,  16.  Bateig  de 
Francesc,  fiU  de  Francesc  Gotar,  estamper,  i  de  Maria,  sa  muller. 
(Arxiu  parroquial  de  Sant  Just  de  Barcelona,  Llibre  tercer  de 
baptismes,  f.  zyz.) 

Jaume  Cendrat,  impressor.  — 1586,  juny,  27.  Apoca  de  18  ^ 
firmada  per  Jaume  Cendrat,  estamper,  a  favor  de  TObra  de  la 
Seu,  per  100  cartells  per  exigir  la  fábrica.  (Arxiu  Catedral,  AI- 
barans  de  TObra,  1585-1587,  f.  50.) 

Narcís  Sampsó  Argües,  impressor.  — 1586,  octubre,  6.  Re- 
buda de  4  §>  de  les  esposalles  de  Narcís  Sampsó  Argües,  estamper, 
de  Franca,  habitant  a  Perpinyá,  bisbat  d'Elna,  amb  Jerónima 
Canovellas,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles, 

Francesc  Rossell,  impressor.  — 1587,  juliol,  16.  Rebuda  de 
4  *^  de  les  esposalles  de  Francesc  Rossell,  estamper,  del  bisbat 
de  Rius,  del  regne  de  Franga,  habitant  a  Barcelona,  amb  Lluisa 
Cortada,  feta  per  TObra  de  la  Seu.  (Arxiu  Cátedra^,  Sposalles, 
1587-1589,  f.  21.) 

Garau  Dótil,  impressor.  — 1588,  agost,  23.  Rebuda  de  4  «¡^ 
de  les  esposalles  de  Garau  Dótil,  estamper,  del  regne  de  Fran9a, 
bisbat  d'Aux,  amb  Eulária  Benbui,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu. 
(Arxiu  Catedral,   Sposalles,   1587-1589,   f.   128.) 

Hubert  Gotare,  impressor.  — 1590,  gener,  24.  Rebudr.  de 
4  '^  de  les  esposalles  de  Sebastiá  Cormellas,  estamper,  d' Alcalá 
d' Henares,  habitant  a  Barcelona,  amb  Maria,  viuda  de  Huber- 
Gotare,  ciutadá  de  Barcelona,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu 
Catedral,  Sposalles,  1589-1591,  f.  y8.) 

Sebastiá  Cormellas,  impressor.  — 1590,  gener,  24.  Rebuda 
de  4  §>  de  les  esposalles  de  Sebastiá  Cormellas,  estamper,  d' Alcalá 
d' Henares,  habitant  a  Barcelona,  amb  Maria,  viuda  d' Hubert 
Gotare,  estamper,  ciutadá  de  Barcelona,  feta  per  l'Obra  de  la 
Seu.   (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1589-1591,  f.  yS.) 

Mateu  Speteaferro,  impressor.  — 1590,  agost,  4.  Rebuda 
de  4  Ǥ)  de  les  esposalles  de  Mateu  Speteaferro,  estamper,  de 
Bréscia,  senyoriu  de  Venécia,  habitant  a  Barcelona,  amb  Maria 
Lacruz,   viuda   de  Martí  Perezo,   tintorer  de  seda,    habitant  a 


284  POST    SCRIPTUM 


Barcelona,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles, 
1589-1591,  f.  46.) 

Joan  Galvany,  impressor.  — 1590,  setembre,  6.  Rebuda  de 
4  «^^  de  les  esposares  d'Antoni  Mas  Arnau,  notari  de  Mataró, 
habitant  a  Barcelona,  amb  Elisabet,  filia  de  Joan  Galvany,  difünt, 
estamper,  ciutadá  de  Barcelona,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu 
Catedral,  Sposalles,  1584-1591,  f.  53.) 

Andreu  Genart,  impressor.  — 1590,  desembre,  31.  Rebuda  de 
4  '^  de  les  esposalles  de  Martí  Coperot,  estamper,  amb  Munda, 
viuda  d' Andreu  Genart,  estamper,  ciutadá  de  Barcelona,  feta  per 
l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1589-1591,  f.  74.) 

Martí  Coperot,  impressor.  —  1590,  desembre,  31.  Rebuda  de 
4  ^^  de  les  esposalles  de  Martí  Coperot,  estamper,  fill  de  Martí 
Coperot,  cheneyt,  del  comtat  de  Borgonya,  amb  Munda,  viuda 
d' Andreu  Genart,  estamper,  ciutadá  de  Barcelona,  feta  per 
l'Obra  de  la  Seu.   (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1589-1591,  f.  74.) 

Joan  Gallart,  impressor.  —  1593,  niaig,  15.  Rebuda  de  4  <§> 
de  les  esposalles  de  Joan  Gallart,  estamper,  ciutadá  de  Barcelona, 
amb  Margarida  Ma3/nou,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Cate- 
dral, Sposalles,  i593-i595>  f-  3-) 

Mateu  Spesaferro,  impressor.  — 1593,  agost,  14.  Rebuda 
de  4  <§5  de  les  esposalles  de  Mateu  Spesaferro,  estamper,  del  bisbat 
de  Dudon,  senyoriu  de  Venécia,  habitant  a  Barcelona,  amb  Eli- 
sabet, viuda  de  Pere  Coll,  pagés,  de  Corbera,  habitant  a  Barce- 
lona, feta  per    l'Obra    de    la    Seu.   (Arxiu  Catedral,  Sposalles, 

i593-i595>  f-  15- ) 

Gabriel  Grahells,  impressor.  — 1594,  setembre,  5.  Rebuda 
de  4  -9^  de  les  esposalles  de  Gabriel  Grahells,  estamper,  de  la  vila 
de  Cardona,  bisbat  d'Urgell,  habitant  a  Barcelona,  amb  Eulária 
Oliva,  de  Solsona,  feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  i593-i595.  f-  81.) 

Joan  Dalmau,  impressor.  — 1594,  setembre,  6.  Rebuda  de 
4  «^  de  les  esposalles  de  Joan  Dalmau,  estamper,  de  Sant  Lloren^ 
Savall,  habitant  a  Barcelona,  amb  Dominga  Oualler,  de  Ribes, 
feta  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1593-1595, 
f.  81.) 

Joan  Torres,  impressor.  — 1594,  octubre,  8.  Rebuda  de  4  <§> 
de  les  esposalles  de  Joan  Torres,  estamper,  ciutadá  de  Barce- 
lona, amb  Anna  Montagut,  de  Santa  Coloma  de  Queralt,  feta 
per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1593-1596,  f.  8y.) 

Joan  DiMAS,  impressor.  — 1594,  desembre,  20.  Rebut  de  4  ^ 
de  les  esposalles  de  Joan  Dimas,  jove  estamper,  de  Lió  de  Franga, 
habitant  a  Barcelona,  amb  Margarida    Xarmes,    de    Barcelona, 


NOTES    SOBRE    ESTAMPERS  ANTICS    A    CATALUNYA      285 

fet  per  l'Obra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1593-1595, 

f.  98.) 

Jaume  Vilallonga,  impressor.  — 1595,  abril,  28.  Rebuda  de 
4  '^  de  les  esposalles  de  Jaume  Vilallonga,  estamper,  ciutadá  de 
Barcelona,  fiH  d' Este  ve  Vilallonga,  negociant,  i  de  Maria,  amb 
Elionor  Este  ve,  feta  per  TObra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Spo- 
salles, 1593-1595.  f.  II9-) 

Jaunae  Galvan,  impressor.  — 1596,  mar9,  17.  Bateig  de 
Jaume,  fill  de  Jaume  Galvan,  estamper,  i  d'Anna,  sa  muUer. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1589-1597,  f.  114.) 

Valentí  Vilamar,  impressor.  — 1596,  juny,  16.  Bateig  de  Fran- 
cesc,  fill  de  Valentí  Vilamar,  estamper,  i  d'Elisabet,  sa  muller. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1589-1597,  f.  120.) 

Gaspar  Letget,  impressor.  ■ — 1597,  íebrer,  8.  Rebuda  de  4  §> 
de  les  esposalles  de  Gaspar  Letget,  estamper,  ciutadá  de  Barce- 
lona, fill  de  Salvador  Letget,  notari  real,  amb  Elisabet,  viuda 
de  Guillem  Samboray,  feta  per  TObra  de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral, 
Sposalles,  1595-1597,  f.  loi.) 

Fermí  Marescot,  impressor.  — 1597,  abril,  30.  Rebuda  de 
4  <9^  de  les  esposalles  de  Fermí  Marescot,  estamper,  natural  de 
Darnius,  regne  de  Franca,  amb  Elisabet  Vinyals,  feta  per  l'Obra 
de  la  Seu.  (Arxiu  Catedral,  Sposalles,  1597-1599,  f.  133.) 

Joan  Torres,  impressor.  ■ — 1598,  gener,  2.  Bateig  de  Rafel, 
ñll  de  Joan  Torres,  estamper,  i  d'Anna,  sa  muller.  (Arxiu  Cate- 
dral, Baptismes,  1598-1606,  f.  i.) 

Arnau  SiRÉ,  impressor.  —  1598,  gener,  20.  Bateig  d'Antoni, 
fill  d' Arnau  Siré,  estamper,  i  de  Magdalena,  sa  muller.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  2.) 

Joan  DuMAs,  impressor.  — 1598,  marg,  19.  Baptisme  de  Jo- 
sep,  fill  de  Joan  Dumas,  estamper,  i  de  Margarida,  sa  muller. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  5.) 

Miqüel  Peruy,  impressor.  — 1598,  mar9,  19.  Miquel  Peruy, 
estamper,  fou  padrí  de  Josep,  fill  de  Joan  Dumas,  estamper. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  5.) 

Joan  Dalmau,  impressor.  — 1599,  gener,  25.  Bateig  de  Pau, 
fill  de  Joan  Dalmau,  estamper,  i  de  Joana,  sa  muller.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  21.) 

Joan  DiMARS,  impressor.  — 1599,  juliol,  12.  Bateig  de  Josep, 
fill  de  Joan  Dimars,  estamper,  i  de  Margarida,  sa  muller.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  30.) 

Joan  Toras,  impressor.  — 1599,  novembre,  27.  Bateig  de 
Jaume,  fill  de  Joan  Toras,  estamper,  i  d'Anna,  sa  muller.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  41.) 


286  POST    SCRIPTUM 


Gabriel  Graells,  impressor. — 1600,  ago3t,  10.  Bateig  de 
Marianna,  filia  de  Gabriel  Graelis,  estamper,  i  d'Eulária,  sa 
muller.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  55.) 


SEGLE  XVII 

N.  Margarit,  impressor.  — 1601,  maig,  17.  Rebuda  de  11  %> 
feta  per  l'Adrainistració  de  la  Sagristia,  de  la  sepultura  de  Capítol 
complida,  de  Vicensa,  muUer  de  mossén  Margarit,  estamper. 
(Arxiu  Catedral,  Administració  de  la  Sagristia,  160X-1603,  f.  40.) 

Pere  Palou,  impressor.  — 1603,  gener,  i.  Bateig  de  Maria 
Constans,  apadrinada  per  Pere  Palou,  estamper.  (Arxiu  Catedral, 
Baptismes,  1598-1606,  f.  114.) 

Jaume  Galvan,  impressor.  — 1603,  agost,  28.  Bateig  de 
Onofre,  fiU  de  Jaume  Galvan,  estamper,  i  d'Anna,  sa  muller, 
tots  habitants  a  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1598-1606, 

f-  133.) 

Sebastiá  Colmelles,  impressor.  — 1604,  setembre,  21.  Sebas- 
tiá  Colmelles,  estamper,  fou  padrí  de  Sebastiá,  fiU  de  Gaspar 
Pont,  fuster,  i  d'Anna,  sa  muller.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes, 
1598-1606,  f.  168.) 

Noé  Groset,  impressor. — 1605,  juliol,  14.  Bateig  de  Bona- 
ventura,  fill  de  Noé  Groset,  estamper,  i  d'Esperan9a,  sa  muller. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1598-1606,  f.  188.) 

Onofre  Anclada,  impressor.  — 1606,  febrer,  14.  Bateig  de 
Contesina,  ñlia  de  Nofre  Anglada,  estamper,  i  de  Francisca,  sa 
muller.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1606-1612,  f.  4.) 

Noé  Grosset,  impressor.  — 1607,  octubre,  22.  Bateig  de  Joan, 
fill  de  Noé  Grosset,  estamper,  i  d'Esperan9a,  sa  muller,  tots  de 
Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1606-1612,  f.  52.) 

Lloren9  Deu,  impressor.  — 1607,  novembre,  25.  Baptisme  de 
Caterina,  filia  de  Lloren?  Deu,  estamper,  i  de  Maria,  sa  muller, 
tots  habitants  a  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1606-1612, 

f.  57) 

Joan  Amello,  impressor.  —  i6ir,  febrer,  26.    Apoca  de  i  ^ 

4  >^j>,  firmada  per  Joan  Amello,  estamper,  a  favor  de  1' Administra- 
ció de  la  Sagristia  de  la  Seu,  per  deu  mans  d'Albarans  de  com- 
bregar. (Arxiu  Catedral,  Albarans  de  la  Sagristia,  160 9- 161 1,  f.  19.) 

Francesc  Metge,  impressor.  — 1614,  novembre,  29.  Bateig  de 
Benet,  fill  de  Francesc  Metge,  estamper,  i  de  Joana,  sa  muller, 
tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1612-1617,  f.  76.) 

Este  ve  Lliberós.  impressor.  — 1615,  agost,  18.  Bateig  d'Aga- 


NOTES    SOBRE    ESTAMPERS  ANTICS    A    CATALUNYA      287 

pit,  fill  d' Este  ve  Lliberós,  estamper,  i  d' Angela,  sa  muUer.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1612-1617,  f.  94.) 

Esteve  Lliberós,  impressor.  — 1622,  juny,  28.  Apoca  de  12  ^ 
firmat  per  Esteve  Lliberós,  estamper,  a  favor  de  TObra  de  la  Seu, 
per  estampar  200  cartells,  per  monitoris  per  a  exigir  fabriques.  * 
(Arxiu  Catedral,  Albarans  de  l'Obra,  1621-1623,  f.  Sy.) 

Jeroni  Margarit,  impressor.  — 1625,  agost,  25.  Anna  Maria, 
filia  de  Jeroni  Margarit,  estamper,  fou  padrina  de  Joan,  fill  de 
Miquel  Grassia,  ilibreter,  i  de  Jerónima,  sa  mulier.  (Arxiu  Ca- 
tedral, Baptismes,  1617-1626,  f.  396.) 

Esteve  Liberós,  impressor.  — 1626,  abril,  13.  Bateig  de 
Francesc,  fill  d' Esteve  Liberós,  estamper,  i  de  Mariángela,  sa 
mulier.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1617-1626,  f.  436.) 

Lloren^  Deu,  impressor.  — 1627.  Apoca  de  9  <^,  18  §>,  fir- 
mada per  Salvador  Fayol,  preveré,  procurador  i  síndic  del  Ca- 
pítol de  Tesglésia  de  Barcelona,  a  favor  de  Lloren^  Deu,  estamper, 
ciutadá  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Manual  15  d'Enric  Coll, 
notari,  f.  38.) 

Esteve  Liberós,  impressor.  — 1637,  agost,  22.  Baptisme  de 
Filiberto,  fill  d' Esteve  Liberós,  estamper,  i  de  Maria,  sa  mulier. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1627-1636,  f.  14.) 

Miquel  Fontana,  impressor.  — 1628,  febrer,  20.  Miquel 
Fontana,  estamper,  fou  padrí  de  Miquel,  fill  de  Dionís  Audivert 
i  de  Susanna,  sa  mulier,  tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral, 
Baptismes,  1627-1636,  f.  26.) 

Esteve  Lliberós,  impressor.  — 1628,  marg,  17.  Apoca  de 
I  ^  y  10  §^,  firmada  per  Esteve  Lliberós,  estamper,  a  favor  deis 
sagristans  de  la  Seu,  per  una  resma  d' Albarans  de  combregar, 
per  servei  de  la  Sagristia.  (Arxiu  Catedral,  Albarans  de  la  Sa- 
gristia,  1627-1629,  f.  7.) 

Francesc  Angula,  impressor.  — 1628,  agost,  21.  Bateig  d'An- 
toni,  fill  de  Francesc  Angula,  estamper,  i  de  Maria,  sa  mulier, 
tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1627-1636,  f.  41.) 

Pau  Font,  impressor.  —  1628,  agost,  21.  Eulária,  mulier  de 
Pau  Font,  estamper,  fou  padrina  d'Antoni,  fill  de  Francesc  An- 
gula, estamper,  i  de  Maria,  sa  mulier,  tots  de  Barcelona.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1627-1636,  f.  41.) 

Antoni  Plantada,  impressor.  — 1631,  novembre,  28.  Bateig 
de  Francesc,  fill  d'Antoni  Plantada,  estamper,  i  de  Maria,  sa 
müUer,  tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1627-1636, 
f.  123.) 


Drets  corresponents  per  t'tols  eclesiástics,  a  la  Fábrica  o  Obra. 


288  POST    SCRIPTUM 


Gabriel  Noguer,  impressor.  — 1635,  octubre,  Z'j.  Marianna, 
muí  1er  de  Gabriel  Noguer,  estamper,  fou  padrina  de  Benet,  íill 
de  Gabriel  Isachs,  llibreter,  i  de  Maria,  sa  muller,  tots  de  Barce- 
lona. (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1627-1636,  f.  219.) 

Gabriel  Noguer,  impressor.  — 1640,  octubre,  7.  Gabriel  No- 
guer, estamper,  fou  padrí  de  Gabriel,  fi]l  de  Jaume  Plantada, 
estamper,  i  d'Anna,  sa  muller,  tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Cate- 
dral, Baptismes,  1636-1642,  f.  150.) 

Jaume  Plantada,  impressor.  — 1640,  octubre,  7.  Bateig  de 
Gabriel,  fill  de  Jaume  Plantada,  estamper,  i  d'Anna,  sa  muller, 
tots  de  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1636-1642, 
f.  150.) 

Pere  de  la  Cavalleria,  impressor.  — 1640,  desembre,  2.  Ba- 
teig de  Joan,  fill  de  Pere  de  la  Cavalleria,  estamper,  i  d'Elisa- 
bet,  sa  muller.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1636-1642,  f.  154.) 

Jaume  Matevat,  impressor.  — 1641,  octubre,  31.  Jaume 
Matevat,  estamper,  fou  padrí  de  Jaume,  ñil  de  Joan  Simón, 
hortolá,  i  d'Jerónima,  sa  muller.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes, 
1636-1642,  f.  183.) 

_  Joan  Vatxer,  impressor.  —  1644,  setembre,  14.  Rebuda  de 
5  ^  feta  per  la  Sagristia  de  la  Seu,  peí  dret  de  sepultura  de  Joan 
Vatxer,  estamper.  (Arxiu  Catedral,  Administrado  de  la  Sa- 
gristia, 1643-1646,  f.  39.) 

Gabriel  Nogués,  impressor.  —  1646,  febrer,  4.  Gabriel  No- 
gués,  estamper,  fou  padrí  de  Maria  Anna,  filia  de  Francesc  Llinell, 
oripaller,  i  de  Jerónima,  sa  muller,  tots  habitants  a  Barcelona. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1642-1649,  f.  91.) 

Pere  Joan  Dexen,  impressor.  — 1647,  setembre,  20.  Apoca 
de  I  ^,  10  ^,  firmada  per  Pere  Joan  Dexen,  estamper,  a  favor 
de  r Administrado  de  la  Sagristia  de  la  Seu,  per  estampar  unes 
lletres  d'excomunió.  (Arxiu  Catedral,  Albarans  de  la  Sagristia, 
1647-1649,  f.  7.} 

Martí  ScoNA,  impressor.  — 1648,  febrer,  9.  Bateig  de  Fran- 
cesc, fill  de  Martí  Scona,  estamper,  i  d*  Oliva,  sa  muller.  (Arxiu 
Catedral,  Baptismes,  1642-1649,  f.  155.) 

Francesc  Pasqual,  impressor.  — 1648,  febrer,  9.  Francesc 
Pasqual,  estamper,  i  barreter,  fou  padrí  de  Francesc,  fill  de 
Martí  Scona,  estamper,  i  d' Oliva,  sa  muller.  (Arxiu  Catedral, 
Baptismes,  1642-1649,  f.  155.) 

Francesc  Pasqual,  impressor.  — 1656,  marg,  16.  Apoca  de 
3  <^,  firmada  per  Francesc  Pasqual,  estamper,  a  favor  de  l'Obra 
de  la  Seu,  per  sis  mans  d' Albarans  de  combregar.  (Arxiu  Cate- 
dral, Albarans  de  TObra,  1657-1659,  f.  15.) 


NOTES  SOBRE  ESTAMPERS  ANTICS  A  CATALUNYA   289 


Jeroni  Palol,  impressor.  — 1660,  juny,  4.  Bateig  de  Jeró- 
nima,  filia  de  Jeroni  Palol,  estamper,  i  d'Agna  María,  sa  muller. 
(Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1658-1669,  f.  55.) 

Jaume  Plantada,  impressor.  — 1664,  desembre,  10.  Rebuda 
de  5  ^^  feta  per  la  Sagristia  de  la  Seu  per  la  sepultura  de  Capítol 
simple  de  Jaume  Plantada,  jove  estamper.  (Arxiu  Catedral, 
Administrado  de  la  Sagristia,  1663-1665,  f.  31.) 

Antoni  Lera,  impressor.  — 1666,  novembre,  18.  Baptisme  de 
Josepa,  filia  d' Antoni  Lera,  jove  estamper,  i  de  Jerónima,  sa 
muller,  tots  habitants  a  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes, 
1658-1669,  f.  290.) 

Josep  Soler,  impressor.  — 1676,  agost,  7.  Rebuda  de  i  <^, 
3  ^,  feta  per  la  Sagristia  pels  quatre  ciris  de  Talbat  de  Maria, 
filia  de  Josep  Soler,  estamper.  (Arxiu  Catedral,  Administrado 
de  la  Sagristia,  1675-1677,  f.  44.) 

Josep  Soler,  impressor.  —  ^^77,  agost,  10.  Bateig  de  Maria, 
filia  de  Josep  Soler,  estamper,  i  de  Maria,  sa  muller.  (Arxiu  Cate- 
dral, Baptismes,  1674-1681,  f.  181.) 

Rafel  Fígaro,  impressor.  — 1677,  novembre,  20.  Catarina, 
filia  de  Rafel  Figaró,  estamper,  fou  padrina  de  Gaspar  (?),  íill 
de  Joan  Butiñá,  emblanquinador,  i  de  Margarida,  sa  muller, 
tots  habitants  a  Barcelona.  (Arxiu  Catedral,  Baptismes,  1674- 
1681,  f.  194.) 

Joan  JoLis,  impressor.  — 1680,  juliol,  16.  Bateig  de  Francisca, 
filia  de  Joan  Jolis,  estamper,  i  de  Maria,  sa  muller.  (Arxiu  Ca- 
tedral, Baptismes,  1674-1681,  f.  230.) 

Vicens  Suriá,  impressor.  — 1680-1700.  En  diferents  Ilibres  de 
l'Arxiu  consta  que  Vicens  Suriá  estampa  diversos  treballs  per 
Ja  Seu. 

Pere  Figueró.  — 1691,  octubre,  8.  Rebuda  de  13  %>  feta  per 
la  Sagristia  pels  quatre  ciris  de  l'albat  de  Margarida,  filia  de  Pere 
Figueró,  estamper.  (Arxiu  Catedral,  Administració  de  la  Sa- 
gristia, 1681-1693,  f.  31.) 

Jaume  Gascón,  impressor.  — 1692,  agost,  7.  Rebuda  de  13  %> 
feta  per  la  Sagristia,  pels  quatre  ciris  deixats  per  l'albat  parti- 
cular de  Ventura,  fiU  de  Jaume  Gascón,  jove  estamper.  (Arxiu 
Catedral,  Administració  de  Ja  Sagristia,  1691-1693,  f.  36.) 

Jaume  Gascón,  impressor.  — 1697,  agost,  3.  Rebuda  de  i  <©, 
6  ^,  feta  per  la  Sagristia  de  la  Seu,  per  la  sepultura  del  eos  de 
Jaume  Gascón,  jove  estamper.  (Arxiu  Catedral,  Administració 
de  la  Sagristia,  1697-1699,  f.  28.) 

Benet  Cais,  impressor.  — 1698,  febrer,  24.  Rebuda  de  13  ^, 
feta  per  la  Sagristia  de  la  Seu  per  l'albat  de  Calino,  fill  de  IBenet 


.^ 


DEL  METEIX  AUTOR 


La  República  en  Barcelona. 

Un  volum  de  5oo  planes,  en  4.*  (2.'  edició), 
5  pessetes. 

Mendicidad  y  Beneficencia  en  Barcelona. 

Un  volum  de  400  planes^,  en  4.^,  5  pessetes. 

La  Mendicidad  es  una  llaga  social  que  aver- 
güenza A  LOS  PUEBLOS  QUE  LA  TOLERAN. 

Monografía  llorejada  ab  menció  honorífica, 
una  pesseta. 

CONTRIBUCIÓ  A  LA  HISTORIA  DELS  ANTICHS  GREMIS 
DELS  ARTS  y  OfICIS  DE  LA  ClUTAT  DE  BARCE- 
LONA:  Agullers,  Apotecaris^  Argenters. 

Volum  primer,  de  464  planes,  en  4.^ 


M 

^r 

n0 

OF     MEDIAFVAL    STUí 


0R0N70    5,    Canadá 


i